En Ron, en Harry y ella.
Bon vespre, amigues i amics. Benvinguts tots en El Crepuscle, en Cent Estals, a la seva edició del dimarts, dia 4 de novembre. Avui començàvem un programa... Qui és ella? Joan Rocavem. En Ron, en Harry, i ella... Bueno, sé...
Home, tu diràs, en Ron Wesley, en Harry Potter, i en Hermione Granger. Clar, dit ella, perquè si tenim Hermione, ja està. Diguent ella, jo pensava que potser parlarà de s'escriptora, de s'autora. No.
que darrerament hi ha molt de tema amb ella. Sí, sí, sí. Una dona que té una entrevista. Sí, moltes entrevistes, però no sé, no sé. I Nermión, tu li vols dedicar aquest programa per algun motiu especial? No, no, Nermión... Però aquesta entrada. És que sap què passa? És que avui, 4 de novembre, però veurem del 2001, per tant, en guany fa 24 anys, l'any que ve si tot va bé, Roig Espanya, farà 25...
se va estrenar a Londres la primera pel·lícula de San Isagen no sa novel·la, sa novel·la del 97 l'estiu del 97 sa va publicar Harry Potter i la pedra filosofal i sa primera pel·lícula sa passió de cinema d'aquesta primera novel·la és de 4 de novembre de 2001 a Londres llavors per aquí va arribar un mes més tard
Cris Columbus, una gran pel·lícula. Cris Columbus, la primera. Sí. A mi m'agrada molt. De fet, jo vaig llegir la novel·la, la primera novel·la. Puc confessar que jo, a partir de veure la pel·lícula, vaig llegir la novel·la. Jo igual. Però només la primera. Jo igual. Ah, igual. Mira,
Jo he de reconèixer que a nostra hi havia, no sé si tot, crec que sí, tots els llibres, i jo som un membre de sa família que vaig dir, amb un ma basta. Sí, sap què passa, Tomeu? És que no em va agafar grans. Jo crec que sí. Clar, ja tenim una edat. Això t'agafen 15 anys. Sí, sí, les filles tenien, si no sé... Quant d'anys has dit, de sa pel·lícula? 24. 24 i 28 de sa novel·la. Sí. Però vaja, que...
també, no sé, és un món que m'ha interessat, per exemple, he vist les pel·lícules, però m'ha fet molta pares a llegir llibres, ho he de reconèixer. És com allò de Astèrix o Tintin. Ja. Jo som del Senyor dels Anells. Del Senyor dels Anells? Sí, no som de Harry Potter.
Jo diria que són les dues grans sagues de fantasia. També hi havia Narnia, hi havia altres coses. No, no, no. Maria Antí, bon vespre. Bon vespre. Tu de Harry Potter o no gaire? Des primer, també. Des primer. Sí, no he anat massa més enllà. Sí. Però tinc amigues que són unes verdaderes fan... De bordores. Sí, sí, de tot, de tot, de tot, de tot. Sí, sí, sí.
Jo no sé si enviar el Vic... Bon vespre. Jo sóc més íncul de la taula per el que veig, perquè ni les pel·lícules ni els llibres no m'ha cridat... No m'ha cridat mai l'atenció. Bueno, que tu llegies tomanman. Per tant, no ho llegis. A certes edats, no ho sé. Però sí que són coses que... Aquí en aquest programa hem tingut molt aquest debat. Però és que ni les pel·lícules m'han resultat atractives. No...
A mi la primera, les altres no gaire, però la primera sí. La primera m'agrada molt. Aquest debat que... Igual tu un dia et tenim. Idò ja te'ls deixaré, que jo tinc tots els llibres. Et saps? Són saps, m'ha parat. Hi havia llibres i va a nombre de pel·lícules. Fins ara no. Qui en va en Pere ha hagut aquest debat?
Fins a quin punt ell deia, tots aquests nens que va a una banda de llibres brutal, no sé si lectura de llibres també, però a nivell mundial, ara en vendrà milions de llibres, i ell deia, tant de bo que aquests infants o aquests adolescents que llegeixen Harry Potter, llavors puguin llegir Salvador Espriu.
ell sempre ve aquest tipus de reflexió i dius bé, potser sí que se va agafant hàbit de lectura jo record que en aquells anys no ho sé, fa 15 anys que és quan hi va haver boom hi havia molt adolescents que llegien que devoraven els llibres de Harry Potter per l'escola jo recordo si més no va ser que no fossin propostes de l'escola ja
És a dir, jo crec que això va ser pintura perquè, evidentment, nosaltres també com adolescents han llegit llibres que s'escalen o els han posat com a obligataris. Això, indubtablement. Hi havia lots que només llegim aquests llibres.
I en Harry Potter va suposar, com una passa més endavant, perquè s'ha posat de moda, perquè ha sigut bé. Jo tampoc ara no sabria dir perquè va tenir tant d'èxit Harry Potter i no el va tenir un altre que pintura tan bé, no?
I això va despertar. I ara hi ha molt de nins que estan aficionats a sagas. Una literatura d'aquestes fantàstica. Sí, sí, n'hi ha, n'hi ha. Quina va ser la vostra, na Joana Mercús, quan firma llibres aquí a Paula, fa com unes coses. Quina va ser la vostra natura iniciàtica, si en teniu cap de qualca saga d'aquestes? En teniu cap, eh?
Jo sé que no. Jo quan era nin nin tenia una cosa que se deien clàssicos bruguera o no sé què se deien. Les adaptacions, en el llom tenien els personatges. Aquesta, aquesta que era molt diversa, que havia de salgar i tot, i llavors tenia els tres investigadors.
Tres investigadors. Jugava amb el nom d'Alfred Hitchcock, el de Alfred Hitchcock i els tres investigadors. I no tenia res amb Hitchcock, però eren historietes de misteri i aventura de tres joveners de Califòrnia que se dedicaven a fer un poc...
Annie Blyton, però diferent. Jo, ja t'ho dic, aquests m'ha cridat molt l'atenció perquè jo en aquell moment no era conscient que jo eren adaptacions. Llavors, quan veus els llibres de veres, dius, ai, mira, els viatges de Marco Polo no són aquells. I a més que tenien dibuixos. Sí, alternava test en dibuixos. Era una meravella. Era una manera de fomentar la lectura. D'entrenes clàssics. Sí.
Sí, perquè també hi havia estres mosqueters. Sí, hi havia una... Era curiós, era una forma curiosa. De què va això avui, Maria? Això teu. Compte'ns. Això va de sobreprotecció. Sobreprotecció.
alguna cosa que s'ha posat una mica de moda tema a debatre un tema un poc polèmic a vegades Joan Roca això del sentit de la vida avui va de...
Mira, començarem... Bé, avui va d'efemèrides. D'efemèrides, però que tenen qualsevol lligam. Vàries d'elles. Molt bé. Reformisme. Reformisme. Reformisme. Religiós, polític, econòmic, polític. Reformisme, polític. I la ciència, per on ens durà avui, Bialvic? Em vols durar parlar d'ordinadors? Sí. Sí.
I tal vegada, si teniu una miqueta de temps, Alzheimer. Interessant. Ens interessa. I en positiu? Més, encara. Encara més ens interessa. Però amb precaució. Positivitat amb precaució, sempre. I avui parlarem de tot això, un programa que, com sempre, produeix na Maria Moreno i que tècnicament controla na Maria Olivera.
Maria Antic i la vida intel·ligent.
Mireu, mos situàvem l'any 1969. Vinga. Som o arriba sa lluna. Sí, i mira si fa anys. I un professor que nomia Hayen Ginot va escriure un llibre que serà Between Parents and Teenagers.
entre pares i joves, no? Una cosa així, Miguel? Sí. I d'aquest llibre que parlava de les relacions entre pares i joves, un dels joves s'queixava de la relació que tenia amb la seva mare i deia que la meva mare tot el temps està damunt
com si fos un helicòpter. La mare helicòpter. I la mare helicòpter, no? D'aquí, fixeu-vos, de l'any 1969, ho dic perquè ara... Jo ho he sentit darrerament, però no sabia que tenia aquesta origen. Els pares helicòpter, per definir...
o per dir, metafòricament, aquest pares que sembla ser que són com a més sobreprotectors. En els anys 90, en Klein i en Pein, que eren 12 còlids que estudiaven també les relacions entre pares i fills, van agafar aquesta metàfora d'helicòpter que havia fet en Genot l'any 69,
i precisament van ser ells que van utilitzar aquest terme per definir aquells pares que estan disposats a resoldre qualsevol problema dels seus fills.
seria una cosa pentura també més que de sobreprotecció de vegades de massa controladors d'estar sempre hiperpresents damunt dels fills massa massa massa damunt i això el que fan és enviar un missatge a la filla i dir
que no sou capaços de superar ni de resoldre problemes per a vosaltres mateixos, per tant, jo sempre estiré aquí per ajudar-vos.
Són pares que no deixen prendre decisions en els seus fills en si mateixos. Evidentment, si no pren decisions, no te pots equivocar. Això no...
I si ens anem a l'entorn de l'escola per posar algun exemple, són aquells pares que suposo que vos heu trobat en algun moment que diu, jo vull ser enginyer, i son pare li diu, o sa mare, li diu, no, tu has de ser abogat per dir alguna cosa, no? I que...
Sí, perquè això no ho sabràs fer. Sí, perquè tu no et coneixis bé, jo et coneixis bé i això és el que... En Richard Manjón, que és un professor de la Universitat de Georgia, diu que això és un cordó embolical, això és el cordó embolical més gran del món, que no te deixa de ferrar i jo prens les decisions i...
Vull estar contínuament present en totes les teves decisions, en totes les passes que donis. Aquest és aquell que també, i ara enllaçaré també en la notícia que sortia aquests dies,
Aquell pare que quan un fill suspèn algun examen ja és a l'escola per veure què ha passat. No és l'alumne que demana una revisió d'examen, sinó que és el pare o la mare. Aquells alumnes que fa uns anys, crec que en algun moment n'ha parlat,
que quan hi havia tutòries primers que se matriculaven a la universitat, hi anaven els alumnes amb els pares o amb les mares. I que se va arribar a llevar perquè resultava que si tenien una entrevista amb l'alumne per començar els estudis, xerrava més el pare o la mare que... Millor, sí.
seria un poc això són són pares que s'adonen més en els estatus socioeconòmicament alts s'adonen ja molt en els Estats Units a Inglaterra i aquí començam i aquí començam
Clar, als Estats Units s'han començat a fer estudis, perquè ja duen anys i ja per aquesta terminologia, no?
No és fàcil perquè, què vol dir ser un pare helicòter, què vol dir sobre protecció i quines conseqüències pot dur a mig i a llarg termini, no són estudis fàcils de fer, són estudis longitudinals i se perten molt. Però s'han vist alguns indicadors.
de possibles conseqüències. Més ansiedat, són persones que tenen més ansiedat, que tendeixen a prendre més medicació perquè el seu estat de salut mental és més fràgil,
Clar, no has après a prendre decisions, no has après en el fracàs, no t'han deixat fracassar, i això fa que després no sàpigues afrontar i qualsevol cosa sigui una pedra massa grossa. I en algunes vegades que tenen més drets,
que els altres. Qui és que té més de... Ells, els alumnes o els joves. És a dir, jo tenc el dret perquè, clar, aquest pare sobreprotectós ets ho han donat tot i, clar, no tenen deures, tenen drets. La paraula deure no la coneixen, no la concebeixen. Aleshores, jo m'he desotit la meva...
perquè tenen drets, però d'hores segurament no entenc. Maria, hi ha qualsevol estudi que apunti menys que comportaments de sobreprotecció són més habituats entre pares o entre mares? No.
que sobreprotegit siguin més els fills o sesfies? O no? No entenc coneixement. No he anat tampoc més enllà. Aquí a Espanya no hi ha pràcticament res. Els estudis són... I no ho sé, no he aprofundit tant com per... Es parla de pares, genèricament, i de fills, genèricament. Jo el que ha dit de classe social crec que hi ha un perfil i segurament afecta...
a distins estrats socials, però sí que hi ha un perfil de gent que entén el seu fi o la seva fi com un projecte, com un projecte de la família, com un projecte vital d'ell mateix, d'ella mateixa, perquè potser no han pogut estudiar segons què i troben que per conduir l'empresa el seu fi o la seva fi ha d'estar a la millor universitat del món i fer un màster de no sé què i tal.
I hi ha, no sé, però aquest perfil que són així, llavors això genera una ansietat tremenda en aquests alumnes. Perquè clar, jo t'estic protegint totalment, jo som ton pare, ta mare, t'estic protegint tant perquè el projecte arribi a bon port. Per tant, tu has de fer el millor possible...
Però no perquè tu tens ganes de fer-ho bé per llavors, per exemple, poder arribar a estudiar una carrera que tu vulguis. No, no. Perquè el nostre projecte familiar no fracassi.
No sé si m'explica, que hi ha casos que són com molt extrems i aquell alumne o aquell alumne ho passa en pillo, perquè, clar, per poc que se desvien dels projectes que son pare o sa mare tenen, això pot significar un fracàs familiar. Heu vist Los Domingos? No, l'heu vist.
Paral·lel he d'anar a veure. Va un pot d'això. Va un pot d'això, sí. Clar, diuen... Aquí hi ha una inversió. Hi ha pares que diuen això és una inversió i aquesta inversió ha de sortir bé. I per tant, això significa...
que el jove no pot prendre decisió perquè la decisió l'agafa la família, però alerta, tampoc no pot cometre res per el que tu dius, perquè aquí va la inversió.
Clar, són els pares típics que de vegades a l'escola fan les dobres amb els fills, o aquells que de vegades telefonen a l'escola i diuen i no li podria retressar l'examen, que avui no ha pogut dormir o no s'ha trobat bé o ha tingut mal la panxa. Estic exigirant-ho un poc tot... No, no exigireix gens. Hi ha coses esporàdiques, hi ha coses que...
Hi ha un grup d'aquesta espècie, que és especialment tòxic, i aquí sí que són pares, que estem parlant de futbol, de lotets que piquen quatre courses a un pilota, i que són pares, pressionen a l'entrenador. Bueno, és projecte familiar, i si és tenista, també. I és una cosa que, bueno, és hòrdida no a la següent.
I et diré, un subgrup és aquell que arriba a l'escola i et diu, és que el meu fill s'ha deixat la roba per fer esport, per fer educació física, o no sé si ara en fan, però la flauta, que té examen de flauta i se l'ha deixat de casa nostra, jo què sé. I aquelles persones que diuen, sé que ho faig malament,
O sigui, pare o mare que dius, sé que l'educatiu seria, escolta, t'has deixat la roba, idò que te posin una mala nota d'uniformitat o el que tu li vulguis dir, perquè havies de dur aquell que els són curts i no els atens, i potser el professor te dirà, idò, mal fet.
i en lloc d'això t'he dit no, és que sé que ho faig malament sé que estic actuant malament com a pare però jo vull que el projecte vagi a bon port i clar, li he de dur és curiós això que te diguin, sé que ho faig malament però la pregunta seria si això és un fet que s'està donant cada vegada més o si és un o si sempre ha existit tu com ho veus?
A mi m'assembla que s'adona cada vegada més, però tampoc no tinc dades d'objectiu, però a mi m'adona. Jo crec que el món s'està infantilitzant cada vegada més, en el pitjor sentit d'estar-me, perquè ser un infant és una cosa meravellosa, però...
hi havia una notícia no fa molt que era d'una empresa que s'havia negat que els pares d'un treballador s'entrevistassin amb el cap per demanar-li explicacions de per què no l'havien renovat. Un típic jove que potser no li renoven i son pare demana una entrevista amb el cap de recursos humans i diu, escolti, el seu fill té ja 28 anys, potser potser no... És que el perill d'això és que estan creant una generació de parells.
De gent fràgil, no? Sí, fràgil. D'invertebrats emocionals i persones que no se saben defensar i que no saben... I que tots poden tenir aquest punt de fragilitat però, clar, explotar-ho tant... I que les persones s'han de sobreequivocar. I que des de Rosa prenen més que des d'encers. I que és humà, equivoques i que no...
Jo crec que d'entre com els nens d'artats tractaven les seves cries, en això era un terme mig. Ja, però el terme mig complicat. Tot això ve comentat perquè s'ha fet bastant viral una nota que va posar un professor de la Universitat de Granada.
en el seu despatx. El vicedecanat de pràctiques no atiende a padres. Tot l'alumnat o matriculador és major d'edat. Fart que hi nassen pares... I era d'educació, això, amb el parell, no? Pràctiques d'educació. Pràctiques d'educació. Fins aquí hem arribat, no?
Sí, però és que, a veure, si nosaltres, quan dic nosaltres vull dir secundària, posta obligatòria, estem vaciant com vaciam alumnes que tenen de 7 i 7 i qualcun ja de 8 anys segon de batxillerat, llavors, normal que un mesos després, un mesos després, quan voten a la universitat, aquests comportaments se puguin reproduir. És que hauríem de fer nosaltres també una transició
I no fes com quines bajanades que fèiem sota el nom d'acció tutorial. És que fa Pep. És que hi ha una cosa, avui em parlava amb una professora, per cert, que m'acontava un cas, i dic, és que és vera, per lo que tenim de ser ultraprotecció. A vegades en els centres educatius també hi ha una ultraprotecció, perquè els pares la demanden, els alumnes la demanden... Molt bé, fantàstic. I...
però una ultraprotecció extrema perquè han d'anar alerta amb aquesta persona perquè és molt fràgil i tal i qual i llavors et diuen i el premi per treure un bon curs i aprovar la selectivitat ja no és anar a Menorca que també és anar a Sant Joan a Menorca i llavors se'n van a fer Sinterrail unes persones dius ah fantàstic i resulta que aquestes persones totes són menors d'edat
I dius, a men, m'apareix molt bé que en 17 anys puguis fer dues setmanes d'Interrail per Europa. Però li estàs donant en el teu fi una confiança, que dius, escolta, d'una setmana o 10 dies, o el temps que sigui, jo confio que a tu t'anirà bé pel món a la mena d'edat i te'n vas, jo què sé, a Polònia, República Txec i no sé on més...
Però llavors demandes que papa o mama vagi a veure'ns el professor de química perquè reclami mig punt d'un examen. Dius, hi ha com una desproporció, no? Per unes coses els afegim com a molt adults i per un altre dic, no, no, però pobrats. I clar, potser arribar en el punt mig no és fàcil, no?
És el jove que fa s'adapant d'en els pares que vés a tenir la reunió amb el professor de química. O ja són els pares que s'adapant. Després se'n poden anar fent millor viatge de la seva vida.
Bé, qui diu viatge, fer botellón o anar per allà. Sí, el que sigui. El que sigui. Que m'apareix bé, o sigui, que li donis aquesta possibilitat de creixement com a persona autònoma, fantàstic, però dona-li autonomia també a les altres coses, no? No, no, i sobretot has fet de... Tens un dret, però tens un deures. I també tens dret a les fracàs. Esclar.
I no passa res si fracasses qualque vegada. No fas res si suspens un examen bé. Esperats si ja sortirà millor. Bé, són casos aïllats. A la universitat, per suposar que són casos aïlladíssims, però s'adonen. I cada vegada, el més trist és que cada vegada s'adonen gent més adulta. Perquè potser un...
tenir una atuació així amb un al·lat de 14 anys, no és el mateix que tenir l'al·lat de 20. Infantilitzar. Bé, ho deixem aquí. Deixem els helicòteres a l'aire. Segur que en tornarem a parlar. Si pot semblar, feim una petita pausa i tornem tot d'una en el crepuscle en 100 estats.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. La Palme s'ha anat. La Palme s'ha anat. Compri la Palme s'ha anat. Si ha de fer un regalet, un detallet, compri la Palme s'ha anat.
No confondre la part més sana, que això es formatge es va també, però no són joies. Gràcies!
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, musica experimental, new wave, musiquem, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 o 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Via el Vic, han arribat les notícies de Ciència. Sí senyor. Mira, fa un parell de dies, la setmana passada en concret, la nostra universitat va investigar com a doctor honoris causa el senyor Mateo Valero,
catedràtic de la Universitat Politànica de Catalunya, té 73 anys, professor de mèrit, té publicats més de 700 articles científics, 700, va? Ha d'anar a més de 500 conferències a diferents parts del món, ha dirigit per mi, que són més de 50 tesis doctorals,
I tu diràs, i qui és aquest senyor? I qui és? Molt bé, aquest senyor se pot dir que és un crac mundial, però un crac mundial d'aquest de veres, en tot el que és supercomputació. Se pot dir l'ànima creadora del centre de supercomputació de Barcelona.
Serà el directe d'anar a Antúrinc. Quasi, quasi. Bueno, mira, ja que dius això, a una de les entrevistes que tenc, i he d'investigar qui és, perquè la veritat m'ha pillat, li demanen a veure què em pensaria en anar a Antúrinc d'un superordenador, i ell diu, mira, encara no s'ha superat, no s'ha trobat una idea millor que no es fa molts test d'Antúrinc, diu, però és que Antúrinc a mi m'agrada en Claude Shannon.
He d'investigar aquest personatge, perquè m'ha enganxat. O sigui que... Estic d'en Turing que és el de Blade Runner, no? Crec que sí. No, no, no. El de Blade Runner té un altre nom. Té un altre nom...
Quan tingui 12 dons per pensar, me vendrà a nascar. Però si no, documentació també ho hauré. Estic de Blade Runner per reconèixer replicants. Sí, sí, sí. Pobreta. Què vols anar a dir d'aquest home? A veure, primer de tot,
Una cosa que no sé si és bona o de lenta. Ell diu que fa feina de matí, mit, dia i vespre, dissabtes i diumenges i incloses durant tot l'any. Què dius? Sí. I ara no està bé. I té 73 anys. No m'agrada. No. A veure, en certa manera m'ha recordat una mica narrar l'èvia i muntar el xini.
que diguéssim era una senyora que no sé si feia exactament aquest mateix ritme de feina, però gairebé, vull dir, perquè tenia més de 90 anys i seguia anant en el seu laboratori cada dia, o sigui que... Però llavors feina.
No, moltes vegades es dirigeix. Ell mateix ho reconeix, eh? Ell mateix ho reconeix, que... Estés de Void. Void algo. Void... de Void... de Blade Runner. Té un nom. Void Camp. Això, Void Camp. Aquesta, Blade Runner. Estés d'empatia. Sí, exacte. Per detectar tot s'estabilitat de la pupila. Si ets o no ets humà. O no ets un robot, va?
Se'l conec com ser una persona, no en boicamp, en el senyor Valdero, especialment entre còmates humana senzilla i accessible. Que sigui persona humana ja m'encanta. Sí.
Però és que és un concepte filosòfic, eh? Persona, humana... No, és que tu penses en aquest crac, el que té, vull dir que pràcticament fan feina 24 hores en els dies, 365 dies en s'any, dius... Sí, és un... A veure com serà, potser és un bitxerreret. Sí, talment, no? I de dium que no, que precisament és una persona... Normal. Que sí, que és precisament just tot el contrari. Volia dir normal en els bons sentits de la paraula. L'entrevistam. Vinga. Vinga.
No estaria malament. Recomen que llegigueu a la nostra gent que llegeixin. Poden enganxar, per exemple, la que va publicar el diari a Mallorca. Està fantàsticament ben feta. I precisament diu, una de les preguntes que fa, i la te llegiré sencera a la resposta, perquè és d'aquestes que dius... Mira, diu, en 6 línies, en tot el que diu, i...
I el que suposa tot el que diu. Li demanen a veure si li preocupen viure una societat tecnocràtica on els algoritmes dominen o controlen. I diu, me preocupo molt, diu. Sobretot perquè en realitat, diu, són cinc nims beneits, nosaltres diríem probablement malcriats, els cadavres dominen el món.
mos han convertit en esclaus sense que hi hagi hagut cap guerra i resulta que la culpa de tot plegat en els fons en realitat la tenim naltros perquè són naltros els que han decidit abans viure alegres enllà de decidir viure lliures
Jo em vaig emprenyar molt, diu ell, a l'època de la Covid, quan la gent deia, jo no vull donar les meves dades personals per contribuir a curar la Covid. I, mentrestant, aquesta mateixa gent firmava, sense llegir, contractes de més de 100 pàgines,
que la gent les accepta i, per culpa dels quals, tu li estàs donant absolutament totes les teves dades personals. I utilitzen aquestes dades, diu ell, per matxacar-nos. No per guiar el que compres, sinó fins i tot per guiar les nostres ments, que és el que de veres, diu ell, certament preocupants.
te poden dur que pensis el que ells volen que pensis aquesta és la meva gran preocupació aquells que tinguin les dades i els càlculs són els que dominaran el món i això sí que me fa por
Però és bé, hem triat abans l'alegre que lliure. L'entreteniment que no ser llibertat. És bé. I és tal qual, perquè accepta, ha llegit tot això. Sí, ho han llegit. Vinga, ràpid. Ara m'aniré ja a llegir a veure que... Clar, perquè t'ho presenten moltes vegades com que no hi ha alternativa. O ho acceptes, o si no te quedaràs sense... Sí, perquè n'hi ha...
Qualcuna, però poques, que et diuen, si no sé, t'espagues. Ja. Però som la minoria, l'immensa minoria. Entre altres coses, perquè, parlant clar,
si d'haver-se posassin es preu desguany que ells obtenen a partir de vendre les teves dades, el més probable és que triàssim no comprar-la. És a dir, fan molt més negocis venent les nostres dades que no es preu que mos puguin arribar a posar i que la gent estigui disposada a pagar. Més coses. Un petit aplaudiment a totes les universitats nord-americanes que fa uns quants dies varen plantar cara en el senyor Trump.
Tal qual. Tal qual. Diu, aquí diu, la Universitat d'Èllit dels Estats Units se van implantar fa una mica més d'una setmana davant l'administració Trump, davant el seu nou decret de lluita contra l'antisemitisme, en el qual volia sòmetre
les principals universitats. La Universitat d'Arizona, l'Institut d'Analògi de Massachusetts, la Universitat Brown, la de Sud de California, la de Pensilvanya, la de Virginia, la de Dartmouth, l'altre dia s'ho harem plantat.
davant les noves exigències de l'administració Trump, que pretenia eliminar la llibertat acadèmica mitjançant un xantatge de finançament.
Entre d'altres coses, per exemple, una de les coses que pretenia obligar a totes aquestes universitats era, entre cometes, tancar i desmantalar qualsevol òrgan, organisme, facultat, escola, etcètera, que no estigués disposada a renunciar a la llibertat de càtedra i a la difusió dels valors conservadors. Mhm.
Bé, com a l'època de la caça de bruixes, no? Els velors americans. Els velors americans. El meu reconeixement per tota aquesta gent. I tenen una altra guerra. No sé si has dit el nom de Harvard. Sí. No, va a veure. Harvard va ser la primera. Sí, sí, sí. Harvard va ser la primera. En concret, el senyor Trump va aturar, si no recordes malament,
el va bloquejar 2.200 milions de dolars de finançament a la universitat. A part que els obligava a eliminar els seus programes per igualtat de drets i igualdats de gènere...
la discriminació positiva per gènere que se fa a la universitat d'allà, la discriminació positiva que se fa per raça, etc. A totes aquestes, Harvard inclòs ahir, aquestes que he nomenat també, una de les coses que feia era limitar la quantitat d'alumnes estrangers a un 15% com a màxim. Una altra d'aquestes coses. I en el cas de Harvard, afortunadament, els tribunals han bloquejat aquesta ordre d'en Trump.
És a dir, ara que ara, diguéssim, queda en suspens l'execució de desfinançar-la. Un dia, que donarem deures, ja que parles tant de ciència, i en el final és ciència, educació i tal, aquest model dels americans que tenen aquestes universitats, que no són públiques, són privades,
però que hi pot haver aquesta intervenció del govern en propiciar plans de recerca vull dir que estan pendents que si el govern diu això se talla evidentment com a privades també tenen
empreses que hi col·laboren i que fan coses i tal i donen suport i són empreses privades però de quina forma el govern els pot tear el finançament els grifons clau perquè aquí ja sabem que també a Madrid també hi ha tota aquesta beguda aquesta de les universitats en el funcionament de
A veure, la persecució del sistema universitari és una peça més de tot l'engranatge ideològic de l'extrema dreta que està acabant... o que està... d'aquí a poquet acabarà dominant el món, va? Clar, podem cometre la greu equivocació de pensar que que estigui succeint a xarxes d'universitats nord-americanes en altres no ens afecta, però sí que ens afecta, vull dir, no hem de perdre de vista que...
Ho veiem aquí en aquesta mateixa secció, la major part de la recerca puntera que se fa en el món, sigui aplicada o sigui de base, s'immensa majoria... Hi ha sempre alguna universitat americana. Exacte, vull dir, hi ha nord-americans implicats.
a molt llarg termini que pot acabar succeint. A veure, vull dir, si ells deneguen o renuncien, òbviament s'obri una oportunitat per altres, digue'ls els xinesos, digue'ls els coreans, digue'ls els indis, digue'ls els europeus.
És que nosaltres tenim més tendència, segons estem veient darrerament, de copiar el que fan els nord-americans que no aprofitar-nos. Però s'ha dit que hi ha gent que parteix d'allà per venir a universitats europees, però no sé fins quin punt això se podrà... A veure, vendran fins el dia que també els expulsons des d'aquí. Exacte, sí. I, per dir-ho de qualque manera, això mos pot dur a una època especialment fosca.
perquè no hem de perdre de vista que si bé és cert que tot absolutament tot s'accelera, tenir una infraestructura d'investigació puntera tan potenta com es que han arribat a tenir els nord-americans no la crees d'avui per demà. Però bé, alerten els xinesos. Diguéssim, és la nostra única petita esperança.
Molt bé. Comen. Perdona, però si som els d'esperança, ja hem ben arreglats. Crec que l'han de veure així, eh? No. Creus que no? No, que crec que l'han de veure així. Uf, l'han de veure així. De Guatemala a Guatapeor.
crec que l'han de veure així tens alguna cosa curta? no, no, s'ha de ser al Saïmer l'aturé a l'hora de ser l'anyera recordam, vinga, recordam per desenvolupar-la bé i ara mateix arriba la darrera secció el sentit de la vida el sentit de la vida
Sí. Jo m'agrada molt aquesta ciutat. T'agrada la ciutat morta. És una trama operística que està amb entre les 16 on? On? La ciutat de Bruixes. Bruixes. Que demà el Barça hi juga. Ah. Bruixes. Bruixes que... En català es bruixes en general. Ah, efectivament. No, no, no. Això no va dir ara. Això no va dir ara. Perdona, perdona, perdona. No, que no són bruixes. Tot i que en castellà es brujas... Clar.
I nosaltres hem dit, molt d'anys, ara comença a veure cada vegada més, com diu Enviar, que no s'acaba amb aquest parany. Però sempre havien dit bruixes. Quan no és bruixes, ni brujas, és bruguer. Que, clar, aquí hi ha un debat... Sí, en herlandes. Aquí hi ha un debat, hi ha dues teories, una apunta que podria ser que bé, tu saps que tots sabeu que en alemany... Sí. ...die bruguer.
Bruker? És pont. Sí. I en irlandès, bruger, en dues gers, és pont. Llavors, debat és si la paraula, que no donen amb la ciutat, prové de ponts o prové de molts de càrrega.
Hi ha una paraula també neerlandès, o flamenc neerlandès, que podria ser... que vol dir això, un moll de càrrega. Hem de recordar que la ciutat de Bruguer és una ciutat que no és Venècia, no és Sant Petersburg, però també hi ha canals. I aleshores, allà a Venè Canals hi ha ponts i també hi ha molls de càrrega.
I tot s'ha d'encant, si no hi ha turistes. Sí, sí, sí, s'hi ven, s'hi ven, fa molt fresqueta. I passa una cosa semblant, una cosa semblant, però clar, en aquest cas només són els castellans que ho tenen esperant. En allò de la manxa. Oh, sí. Que, clar, és la manxa en francès, que és la màniga.
La mànega. Passar forma d'escanal. Sí, sí. Clar, nosaltres se'm vam dir la mànega. La mànega. Els castellans diuen la manxa, però no. I d'avui un poc, tu mateix. A la ciutat de Bruguer té lloc la trama argumental, no bruixes, Bruguer, la trama argumental d'aquesta òpera meravellosa. Si parlem d'Òperes, sabeu quin és el teatre de l'Òpera més antic en actiu del món? Més antic en actiu? Clar, perquè n'hi ha més antics, però aquí no existeixen.
Que sigui el més antic en actiu. D'Europa i, per tant, del món. D'Europa i, per tant, del món. Quin podríeu pensar que és? Tic-toc, tic-toc, tic-toc. Normal seria l'Escala. Però no, segur que no. Viena. Viena. S'està al pèr de Viena.
No, jo diria que per Nàpols. Ah, Maria! Per Nàpols! Bingo! Mira, avui fa 10 anys, avui fa un 4 de novembre de l'any 1637, que se va inaugurar el Teatre de Sant Carles, de Nàpols. Ah, avui ets Sant Carles. Sí, avui ets Sant Carles. Avui ets Sant Carles.
Clar, i potser va ser per això, que se va estrenar. Petró dels banquers. Sí, de Sant Carles. Sí, exacte. Des banquers espanyols. Sí, des d'Espanya. Aquesta ciutat de Nàpols, que en aquell temps se deia que era una espècie d'esperís del sud. Avui en dia és una ciutat que no es...
tan igual, pot ser una ciutat més brutota, més deixadota, més decadent, però en aquests moments era... passava per ser esperit del sud. Hem de recordar que qui regnava a Nàpols des de fa tres anys era Carles de Borbó, com a Carles VII de Nàpols, i Cinque de Sicília, clar, era rell de les dues bandes i tenia un numeral distint, és que després...
20 anys després va ser cada tercer rei d'Espanya. M'encanta aquesta història. Estàs 25 anys regnant a Nàpols i te diuen passes de sa segona B passes a Champions. Si tu me dius ben, lo dejo todo. I quedo els seus ministres i gent italiana. Va intentar aplicar aquest pla reformista que havia triomfat
a Nàpols, que s'havia convertit en això, París del Sud, l'havia intentat aplicar a Espanya no gaire èxit. Però curiós que després de ser rei molts anys te'n duguin a un altre lloc. Bé,
Mira, per celebrar que avui fa uns anys aquest teatre d'òpera anem a recordar quina serà la primera òpera de la temporada d'operística d'enguany de Nàpols a Nàpols estan tots esperant perquè sonarà una òpera molt molt no és molt habitual però s'espera molt entusiasme aquesta primera funció serà res de dia 6 a dia 16 de desembre si voleu anar-hi
i podem anar tots junts, podem fer... Una cotxada. Una cotxada. Aquesta Medea de Luigi Cherubini, que està basada en les obres d'Eurípides, Medea, que mata els seus fills. Una Medea que serà cantada per Nassondra Roldanovski, que ha vingut per Mallorca alguna vegada. Sentirem un fragment d'aquesta òpera, Medea, de Cherubini,
cantant la pròpia Sondra Radvanowski amb en Mateo Palenzani no és Mateo, és Mateo perquè tot aquest d'origen italià és nord-americà en Mateo Palenzani cantant en Smith de Nova York un dels seus fragments més coneguts i si voleu sentir això, tots a Sant Carles d'aquí res, d'aquí un mes i mig
Fins demà!
Fins demà!
Cap a Chipita Vecchia.
Molt bé, Medea. La Sondra Radwanowski i en Matthew Polenzani. Si voleu sentir-la a ella, a Sant Carles, a peu. A peu, no. A peu, a peu. Un cotxe millor. Una cotxada, quan deies tu. Amb una expressió molt mostrada, això. Una cotxada. Una cotxada. Mira, una altra efemèlida que té a veure amb avui, 4 novembre de 1869. Llavors parlarem de just un segle més tard, quasi-quasi.
primer número de la revista Nature. Mira, Biel. Compte, compte. Té a veure un poc l'esperit il·lustrat. Quin any? 1869, 4 de novembre.
Fascinant. Clar, si l'esperit il·lustrat pretenia divulgar, enllà de l'esperit enciclopedista, la revista Nature passa per ser, justament, juntament amb The Lancet, possiblement, que és anterior. Per cert, a Frankestein... Passa que The Lancet és exclusiu a l'Amèrica. Sí. A la pel·lícula Frankestein, que vos recomano, vivament, aquesta revisió d'en Guillermo del Toro, del mito de Frankestein,
Hi ha una referència a la revista The Lancet, quan The Lancet convida en Peter Frankenstein a presentar el seu projecte a la revista The Lancet. Bé, d'altres temps. Bé, Nature, que sí, alta divulgació, jo crec que és un poquet massa, massa alta divulgació.
Jo crec que hauria de tenir... La faries un nacional geogràfic. No, no, no. No dic això. És molt difícil fer altíssima divulgació. És molt bo de fer. Escriure per només quatre lletres ferits o vulgaritzar.
supos que entre Nature i Muy Interessante hi pot haver un terme. Ah, val, sí, amb això estan d'acord. Bé, i doncs sí, l'esperit il·lustrat, Nature podria ser un poquet sereu d'això. He dit que un segle quasi just després de la primera revista Nature,
7 de novembre de 1969, en plena Guerra Freda, si van fent referència a l'arribada de la Mossa Lluna, se publica un dels que per mi és els millors àlbums de sa música pop, pop rock, de quan era jovenet. Que és ni més ni menys que Space Oddity. De, bueno, en fi, de... Mira, jo sempre que
Sempre que sense cançó Space Oddity, pensa en tu. Ah, mira. Per allò de... Tenim un problema Major Tom. A més si no es treu un pot de sol. Sentim aquesta cançó meravellosa. No fa falta dir-ho, perquè no ho haig de dir. Space Oddity. Ground control to Major Tom.
Ground control to Major Tom Take your protein pills and put your helmet on
Sí, metem-me un conte enrere i quasi en marxa ara. David Bowie, Immortal. David Bowie, aquest Space Oddity, Major Tom, ajuda'ls, per favor. Oh, millor dit, Major Tom, ajuda't, ja t'ho arreglaràs, tenim un problema i t'ho sabràs.
ho tens malament, perquè per allà va tot solet. Però tu has dit que això era de 1969. 1969. I has dit que és una referència de la teva adolescència. No eres tan jo. Jo ho sentia després. Quan es va treure aquest disc en el mercat a la terra, tenia 3 anys. Tenia 3 anys. Un poc més tard. Ni això. Ja no havia nascut. Ni això.
Bé, un altre reformista, si parlàvem de Carles III i el pobre Esquidatge, que va rebre fort per Madrid i per les espanyes imperials d'aquell temps, un altre reformista que té a veure amb ahir, ahir va fer els anys, 3 de novembre de l'any 1940, que va morir a Montoban, França, a Sergili, en una lazanya.
Un altre reformista que va acabar malament. Sí. El esquilachismo, el afanyismo, el sanchismo... Hi ha un vector comú. Jo no vull comparar. Sánchez de Massanya. No vull comparar. Però bueno, les forces fosques que va en contra sí que són comparables. Exacte mesura. I bueno, ja per tancar, una música. Una música vinculada amb el gènere xico i el motí d'esquilaché.
Vinga, va. Qui me diu quina sarsuela podré tenir a veure amb el motí d'esquilatge?
Sí, sí. Tu si vas a un barri de Madrid i te vols afeitar, a on aniràs? En quin barri aniràs? En Valverillo. El Valverillo de la Vapies, que és una sensora meravellosa que està ambientada just al moment del motí d'esquilatge. Hem de recordar que el motí d'esquilatge va esclatar el que avui en dia seria la plaça d'Anton Martín.
a Madrid, l'Escarra de Totxa, la part alta d'Escarra de Totxa, que clar, si mires per avall cap a l'estació de Totxa, la Vapies te queda per avall a la dreta, just per allà de vora, allà, la trama argumental de l'Escarra de la Vapies, des que sentim el preludi i cor molt conegut.
Gràcies.
Però per acomiadar el programa tenim música de Harry Potter. Sí, de John Williams. John Williams. Sí, per celebrar, per comemorar aquesta, diguem-ne, primera pel·lícula de Harry Potter, fa 24 anys avui, a Londres, sentim aquesta música.
que també Joan Williams, també ho som molt de Joan Williams. En Biel li ha dedicat moltes seccions nostres. Gràcies, Maria Antic, per aquesta xerrada que hem tingut avui sobre temes educatius, enviar el Vic per els temes científics, a en Joan Roca per això que fa ell...
I, bé, per efemèrides històriques i tot aquest truís. I en Harry Potter per no... Per ser-hi. Per ser-hi. I ella. I ella. Hermión. Hermión. Qui doble Hermión, la versió catalana i la versió espanyola? Michelle Jenner.
Té una entrevista. Moltes entrevistes. Fia d'un gran doblador. I ella una gran dobladora i una gran atriu. Idò, gràcies a tots i fins demà aquí en el Crepuscle en Serestals. Bona nit.
Gràcies.