Mickey Mouse.
Bon vespre, amigues i amics, benvinguts tots en el Crepuscle encén estals a la seva edició 2160. 2160 vespres, aquí acompanyant en aquest Crepuscle que encén els estals, un programa de dimarts i tretze.
és una dada. No som supersticiosos. No, no, no. Dimarts i 13. És tot quan podia dir, perquè ara ja no sé què he de dir sobre Maus, Mickey Maus. Joan, què ha passat? Tu sempre dius que tenim dues vides. Sí.
A vegades parles de dobles comptabilitats. Sí, coses que passen. Doble vida. Avui fa 10 anys, 96 anys, del segon naixement de Mickey Mouse. Per què un segon? Sí, perquè Mickey Mouse va néixer, va néixer, el primer naixement, va néixer un 18 de novembre de 1928. Ma mare sempre deia que havia nascut
amb ell, perquè en el canvi horari supos que deia-se un dia abans, va néixer a imatges, a moviment, va néixer al cinema.
Però el seu segon naixement va ser un 13 de gener de l'any 30, el primer pic que va sortir una tira impresa a un diari, a Nova York. Quin poden considerar que és el segon naixement vertader? El primer moviment o el segon imprès? Queda més fixat. 13 de gener de l'any 30 va néixer Mítimaus en format imprès.
És curiós que sempre se sol passar res. Ara que deies això de ta mare, mon pare va néixer el 27 i ell sempre queda amb el cinema. Per tant, cadascú té els seus referents. Maus, Mickey Mouse. Avui és dimarts i això vol dir que començarà amb en Maria Antic parlant de...
Tornen començant, jo. Tornen començant. No ho sé, jo dic, crec que sí, començarem amb tu. Fem els primers cinc cèntims que anirà la teva secció avui.
recolliré una sèrie de coses que han passat aquestes festes perquè han passat tret setmanes i han passat moltes coses aquestes tret setmanes però moltes si darrer dia que érem aquí m'haurien de pensar que havien de passar tantes coses han passat moltes coses relacionades amb el món de joves no, el món de l'educació des d'una nova ministra
que vull fer una mica d'esment perquè pot sentir-ho una mica d'aludits i tema de català cada vegada més preocupant i després també una cosa en cifres de relació a l'escola molt bé i també tenim una secció que dedicar a la ciència enviar el BIC bon vespre el teu va de...
Lo meu va de... Mira, jo... Sí, parlaves de cinema ara fa un... Sí. Ara jo te diria... Houston tenim un problema. Com a sa pel·lícula. Sí, talment. Perquè... Bé, com a sa pel·lícula i com a... De certa, sa vida real. Sa vida real. Perquè, diguem que la NASA no ha començat gaire bé l'any. I te'n donaré dues... dues? Que van amb aquest camí. Home, tu pots dir que era un to meu. Té molta a veure amb aquesta dita de Houston tenim un problema, no?
Ara m'he tens un poc preocupat. És el Major Tom. És el Major Tom, sí. Ara ens hauríem de posar drets, David Bowie. David Bowie. No sé si sonarà avui, perquè mai sabem el que sonarà. Per cert, aquest dia és a Movistar Plus un fantàstic documental sobre en David Bowie. Perquè fa... 10 anys que va morir. Aquest dia. Era dia 10 de gener. 10 de gener per mi que era. Va fer 10 anys. Molt recomanable.
Joan Raca, de què va el teu? D'algunes lectures que he fet aquestes vacances, llargues vacances, profitoses vacances. I t'han donat sentit a la vida. I sí, una descoberta, un llibret, a vegades passa que tu comences una lectura que dius, és el llibre que esperava que arribes a l'estiu per començar a llegir, i tot de sap. Passa a vegades.
I a vegades n'hi ha que comença a dir, mira, va, llegiré. I descobreixes una petita meravella. Una petita meravella. Ja veureu. I de tot això, un programa que, com sempre, produeix de Maria Moreno i que tècnicament controla de Maria Olivera.
Maria Antic, ben, conta'ns. Bé, bona vara, bona.
i teníem una ministra i en tornat en tenim una altra una milagre Estolon Estolon aquest nom dona pel món de segon llinatge Jaime ah, no? Estolon de dos llinatges? no, no ja seria un poquet massa a veure, vos he de dir que el mestre
Ja anant bé. Ja anant bé. Anant bé, vull dir que... I clar, no m'ha pogut estar lligenciada en geògrafia i història. Per favor. Ah, punyotamon. Punyotamon, tenint de ministre natalón. Bé. No, però com a mínim dius, qualcú relacionat amb el món, no? Perquè a vegades han tingut ministres de... no sé quin ram, que eren coses totalment... que no tenien res a veure. Com a mínim...
Magisteri i geografista. De geografies, eh? I supos que com a maestra de geografia no s'atrevirà a explicar que és un atolon. Bueno, bueno, bueno. Està empitjorant, això. Està empitjorant. Maria, ens has de salvar. Professionalment. Sí. El que he pogut esbrinar. Sí. Has fet professora o un centre d'adults?
o sigui que de secundària no l'ha fet mai ni de primària, alerta ni d'infantil no, no, no adults però els adults també necessiten educació no, sí, jo no dic que no però vaja, la part professional va per aquí ai, perdona segons he pogut esbrinar, això ser un món professional està tendint l'educació d'adults i despatxos
I d'Espatxos. Batllosa. Batllosa de Toledo. I de la gara de govern de Castell-la-La Manxa. I això està, que tu vols un pare que et seu currículum. Bueno, hem de dir això, que com a mínim d'estudis acadèmicament forma part del gremi. Del gremi.
ja veurem m'adona la impressió que no serà una ministra que faci ni cap canvi ni res de tot això perquè tot està rodat i a l'espera que hi hagi unes eleccions no es plantejarà ara fer una legislació nova
No, no, no. Aguantar una mica tot el que hi ha. Si fes una OE i nos dejaría todos atolondrados. Bueno, bueno, por favor, febia, Maria, que aquí estamos. Està desbaratat. Està desbaratat. Pensa en una altra banda.
Una altra notícia, jo diria que no sé si preocupant, no sé com la definiria, és aquesta vacances de Nadal, la proposta de la Conselleria de Cultura del Govern,
de l'homologació dels títols d'ESO i de batxillerat en el nivell B i C, B1 i C1 de català. I s'homologaven si tenien un 8. I ara sembla-se que aquesta nova proposta has d'advalir-la a un 7.
Pantura no té més rellevància, dir un 8 o un 7, perquè si ara m'anassem a cercar, bueno, Pantura de vegades d'un 7 s'ha passat un 8 per tenir aquest títol. Què me dius? No m'ho puc creure. S'ha de deflectar, perquè tu penses que un 7 d'avui en dia equivalen a un 2?
No siguis a exigirar. Lo preocupant, Pentura, és el que hi ha darrere, això. Cada vegada hi ha menys alumnes que utilitzen el català.
I jo crec que hi ha una dada també, i la veritat és que de l'any passat, de l'any passat, sí, de final del cor passat no l'he sabut trobar. Ser dades sobre els alumnes que han fet s'espau en català i en castellà, perquè ara ha quigut moltíssim. I això no deixa de ser una dada més, perquè...
Un 7, un 8, no sé què vol dir, no? És senzillament el que hi ha darrere de la manca d'utilització del català, de cada vegada hi ha menys alumnes que utilitzen el català.
I aquesta dada que cada vegada més alumnes contesten les proves de la PAU en castellà, reflecteix la realitat que tenim, que cada vegada va amb ells.
I lligat a això també a la universitat, que també s'està plantejant fer un pla de llengües perquè la utilització del català, tant per part del professorat com per part de l'alumnat dins la Universitat de Sergillers Balears, també està treballant tan picat. I aleshores també s'estan intentant fer un pla de llengües
Crec que està aprovat. El que passa és que te puc dir que el que ja he llegit no concreta en absolut en res. És a dir, només regula la part institucional, la presència mediàtica, que s'intenta que darrerament havien proliferat molt, molta xarxa social de diferents departaments, facultats, etcètera, que no utilitzaven per res el català.
n'hi havia, intentar regular, diguéssim, tots aquests aspectes de presència exterior, n'hi ha enginyeria de construcció, n'hi ha turisme, n'hi ha moltíssims àmbits que no utilitzen pràcticament per res el català. Però això són pàgines, diguem, alternatives a la pàgina oficial de la WIP o que estan integrades, que no sé com funciona això.
A veure, és que una cosa és la web de la universitat, que això sí que està regulat, però una altra després, facultats, grups de recerca, instituts, etcètera, obrin les seves xarxes i els utilitzen. Els utilitzen amb aquesta finalitat. I aquí és on, diguéssim, tot s'ha perd. Però també poden trobar les mateixes xarxes socials, publicitat institucional de la universitat, anunciant cursos amb espanyol.
Vull dir que probablement la universitat sigui la primera que incompleix la seva pròpia normativa lingüística. Alerta. Alerta. Aquí vull arribar. I a nivell de docència no hi ha en Barcelona res concretat. Treure una norma...
Jo, per exemple, vaig recordar que vaig demanant en rectorat quan hi havia les darreres eleccions a rectorat. A veure si no s'havia de garantir, per exemple, que qualsevol estudiant pogués estudiar íntegrament qualsevol grau en català. M'ho va dir que no. Ho va dir que hi està enregistrat. Que depenia de cada professor. I que, per tant, contrastant, per exemple, amb la seva voluntat que també està enregistrat,
anau a cercar el programa, de crear postgraus exclusivament amb anglès. També està enregistrat i també ho va dir. O sigui que... No sé en què pot de veres acabar. Tant de bo serveix de qualque cosa i... Perquè hi ha graus on és que, per exemple, els catalans pràcticament inexistent. Pensem en medicina, en dret, en turisme, en ADE, molt poca cosa...
moltíssims de graus ha desaparegut el català també si el català si està en perill jo crec que anem de mal en pitja i la veritat és que no sé què se pot fer més per deixar endavant perquè no hi ha manera i dins les escoles
És una lluita, però també no hem de deixar de pensar que ja només és una lluita de certes escoles, perquè hi ha cada vegada més escoles dins d'aquest pla llingüístic de la Conselleria, que va començar amb onze, que en guany són de nou. He de dir que sí, que tots són concertats, que els centres públics encara no... i que són concertats, que tampoc encara no han entrat en això, però que també està augmentant.
També ho podem posar encara pitjor, si voleu. Vos podeu passejar pels passadissos de la facultat d'educació o de la mateixa universitat. I sentireu com el castellà va guanyant, va guanyant. Abans era un àmbit, era un reductor, el català encara era majoritari des de fa un parell d'anys. I el problema que m'atreviria a dir és que està girant molt ràpidament.
molt més ràpidament del que ens podria imaginar. Si tu parles de la facultat d'educació, també els que se formen allà per als futurs mestres... Exacte, clar. No tindran. Se parla molt ara, darrerament, de què relleu generacional que hi ha en el món de l'educació, no només aquí, a tot Europa. Se parla que és un problema, perquè se diu que en molt de països europeus ja és difícil trobar gent
que vulgui ser mestre, no? Que no és fàcil. I jo he llegit a qualsevol banda això de dir, bé, unes generacions que hi va haver de mestres molt lluitadors, per exemple, en aquest tema de defensa de la llengua, i que potser, ja ho veurem,
les noves generacions de docents no apuntarem aquest camí no sé, depèn però per el que sabeu a vegades és això, gent que n'està tan compra massa tots els que feien segon de batxillerat veiem quin és el perfil tipus dels alumnes que volen fer el magisteri sí
Hi ha excepcions, evidentment. Hi ha excepcions. Però el perfil tipus, tots veiem quines. Sí, però hi ha excepcions. Hi ha gent que té poc vocació, si li vols dir. No, però depèn. Sí, però és una realitat.
Després... No, parlarem... Un dia haurem de parlar també de les proves aquestes que se fan prèvies per entrar a l'educació i tant. He de dir, mira, ara podem aprofitar per dir que des de dia 12, des d'ahir, fins dia 26, els alumnes de segon de batxillerat precisament se paren... se paren sol·licitar...
la matrícula per fer aquestes proves per accedir al grau d'educació que crec que si no vaig a Ràdio Audit de Memòria aquestes proves se faran dia 21 de febrer Sí, dia 17 de febrer I que en guany ja se canvia la prova aquella que s'havien de filmar que havien de fer un petit vídeo de presentació se canvia aquesta prova per una entrevista personal
Digues per què s'entrevista s'aquest dia perquè feien trampes. Què dius? Sí. Gent que se'n registrava i no era ell. Feien trampes. Feien intel·ligència artificial. Massivament. Sí? Sí. Així són. I ara faran... Això va així. A xat feia estrells. Sí, i en principi... Serà presencial.
Sí, serà presencial i serà una entrevista individual. Que ja m'apareït. Tampoc no m'apareix tan interpretat. Està bé. El que és preocupant és el motiu que ha provocat que sigui així. Déu-n'hi-do. Més coses.
Una notícia que em van fer arribar a nivell nacional, que m'acrida l'atenció, que són la tendència de l'abandonament de l'escola concertada per part del número d'alumnes. I això ho dic a nivell...
De tot s'estat, no d'aquí. Sí, de tot s'estat. Que hi ha una davallada considerable de nombre d'alumnes de la concertada. I això, bueno, hi ha diverses causes. La primera està relacionada amb la polarització social, és a dir...
o rics o pobres. La classe mitjana deixa d'existir. Una classe mitjana que precisament pentura era la gent que anava a la concertada. Per tant, si una persona passa a ser més ric, s'estima més anar a una escola privada. Digue-li perquè consideren que pel que sigui, perquè dona millors serveis o perquè dona més serveis que una escola concertada.
I, evidentment, les famílies més pobres se'n van a la pública per una qüestió de tot bé. És clar, la concertada està entre allò de les quatre voluntàries... Sí, que no són voluntàries. Que no són voluntàries, que molt mouem... Que hi ha comunitats autònomes que estan més controlades que unes altres, però molt mouem aquí. Clar, si això fa que...
que es paralisi la societat, la tendència, que no vull dir que sigui el cas de les Illes Balears, sinó a nivell nacional. Clar, perquè aquí potser, a diferència d'altres indrets, aquí a Catalunya també i a altres llocs hi ha com una tradició d'escola concertada més consolidada que a altres llocs. No, jo crec que a nivell de tot l'estat està més o menys...
A mi m'havia encerrat de Canàries, per exemple, i a Canàries n'hi ha concertat d'aquests grossos, però aquest teixic que a vegades hi havia aquí a Mallorca, de pobles on hi havia escoles de primària i a vegades que també tenien secundària, altres llocs no és tan freqüent, llevat d'aquests grans centres que hi són.
I dius, polarització social i... I després una altra cosa que diu aquest article que he llitjat, que jo no, la veritat és que no hi havia anat a pensar, però que possiblement també els tirs vagin cap aquí...
I és que, i xerra d'estat espanyol, i clar, les illes volen anar amb un pot diferent, però és que cada vegada va baixant el nombre d'alumnes. No mos passen altres, però hi ha moltes comunitats autònomes que la població està baixant. Astúries, Castella, Lleó, sí, sí.
No mos passa aquí. I aleshores, això per un altre costat, i també que de cada vegada més hi ha més alumnes matriculats en d'informació professional.
I aquí sí que m'ha fet repensar una mica i centra-me un poc a les Illes Balears. Les Illes Balears té una xarxa de formació professional dins la banda pública bastant forta,
Hi ha una sèrie de centres privats que també. I a nivell concertat? A nivell concertat, jo crec que aquí sí que hi ha dues podran parlar de...
ser grans concertades i me referes que ser gran concertades en quant a número d'alumnes que tenen matriculats que sí que tenen formació professional per exemple per pagar o la salle per empallar de...
que van augmentant. A les celles són concertats també, a la formació professional. Sí, que formen algun pentura, però que cada vegada van ampliant la seva oferta i després ja, diguem-ne, les concertades més petites en número, que aquestes queden
que no en tenen que la gran majoria de concertats petits de número d'alumnes no tenen aleshores la perspectiva també és aquestes grans concertades estan augmentant més encara el número d'alumnes
per aquesta ampliació, no només pel número d'alumnes que es puguin estar matriculats. Hi ha més oferta cada vegada. Hi ha més oferta, menys matriculats i alerta amb aquestes concertades petites que si no se'l repensen, a veure més en què passa.
També hi ha el concert, el primer cicle d'educació infantil, aquí s'ha de Ller-Balears, que això també empararà un poc. Però ha estat una dada que a mi m'ha sorprès, no? Ha estat un article que no m'havia anat a pensar, però que bé, que dius, alerta, em baixar perquè pots...
ja hi ha concertades de primera i de segona divisió, i de punt 1 encara hi pot... I segons el lloc, el que tu has dit, influeix molt, perquè ara m'has fet pensar aquest estiu, aquest passat, vaig conèixer una persona de Terol, i de la província de Teruel havien tancat escoles concertades, o havien tancat línies, diguem,
perquè hi ha una baixada de població brutal, que no té res a veure amb la realitat que vivim aquí. Clar, nosaltres no tenim aquesta realitat, de moment no la tenim, però clar, les concertades grosses, en número,
Cada vegada són més grosses perquè estan augmentant l'oferta d'FPS i no hem de pensar en això. I les concertades més petites no ho estan fent. Potser per temes d'espai o per capentura també s'haurien de repensar en això.
Més coses. Ho deixem aquí. Molt bé. Idò, feim ara una petita pausa i tornem tot d'una en el crepuscle en 100 estals. Escoltes Ona Mediterrània des de la 88.8 de la freqüència modulada.
El club va participar el 9-7-1-1-1-2-1-2. Les goals en ser Liderder, mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar aquesta final anirà administrant els jugadors, o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern-PSG, qui seria favorit? Per guanyar la Champions d'eliminar el Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs. Però qui seràs campió de la Premier League? Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7, amb Joan Fortesa i Tolo Ramon a Ouna Mediterrània.
Començam el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sacreu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista...
i en Bial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre. Vos hi esperam.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk... música experimental, new wave, musiquènica... Escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 a 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Mitjana 40 euros.
Què m'agrada de molt, aquesta sintonia? Per això la allargam cada vegada més. De cada vegada més. Vinga, Bielvic. Aquí us tant tenim un problema. Vinga, quines és el problema? I més d'un, si només en tinguessin uns pobres de la NASA. Mira, la primera de totes és una d'aquestes de... A veure, que...
Qualque dia em farà un quarto mil·lennio, no m'estranyaria, però que tal vegada no tindríem per què. O sí, vull dir, m'explico. Saps l'estació espacial internacional, aquesta que està allà a dalt donant voltes? Molt bé, resulta que la tripolació ha de tornar d'urgència. Sí, a més, he sentit coses. Has sentit coses. He sentit una ràdio, uns que parlaven i un que no en ser gaire.
I del Japó en tu ja saps més que jo. Xerraven... No, és que van posar una emissora. Han posat un àudio. Ahir era. I un moment donat xerraven en Serguei. I no va arribar a dir si era rus, ucrines o no sé. El problema no va per aquí. No va per un tema de nacionalitats. Ah, sí. És a dir... Però a veure. Per on va?
La qüestió és perquè han de tornar d'urgència. Han de tornar d'urgència perquè, per la vista, un astronauta està malalt. Sí. És a dir, no és perquè a l'estació li passi res o hagin tingut cap accident. Però han dit que no ens preocupem perquè no és evident o mort. Exacte. Per una banda, te diuen, no és urgent...
per a l'endador. Però ha de tornar. A nit van passar Alien per a la televisió. Sí. Tal vegada... Sí, interessant també. I per altra banda, no te diuen ni quin de tots d'astronautes està malalt, ni tampoc t'han dit de què.
No. Ai, Déu meu. I si hi ha un... Clar, aleshores, te diuen, molt bé, està malalt, ha de tornar, molt bé, però no és urgent, però ha de tornar, val. Aleshores, què té? Si l'ha posat un... Un appendicitis no, perquè si és un appendicitis ja pot córrer.
Ja. Per exemple... Deu tenir un virus. Un virus... Però quin virus pots agafar allà dalt? Perdona que t'ho diguis. Un virus que vengui de l'espai. Un virus... Un ET, no? Un àlien que deia ara, no? Això dona per molt. Però això te deia... Si haguessin estat transparents... Si haguessin estat transparents...
aquí res, però clar, en tant de secretisme, en tant d'història, ja t'he dit que aquí qualcun farà qualque dia o qualque cosa, no t'ho vull dir una pel·lícula, però... No pot ser que n'hi hagi qualque... que estigui cansat, no ets separat, que estigui per salut mental.
angoixa, ansiedat... Això podria ser. No m'estrenyaria tampoc. Això podria ser. I podria ser que una de les astronautes... Estàs embarassada. Ha quedat embarassada. Allà, allà dalt. No sé si... I per tant, no seria una malaltia greu, però s'hauria de tornar a liar. Com vendria, sí. Aquest tema està regulat, està... No ho sé. No, vull dir entre ells. No ho sé. No entenc ni de... Limitat, prohibit, supervisat...
No t'ho sé dir. No t'ho sé dir. Sé que aquests hi són des de dia 1 d'agost de l'any passat. I ha passat cosa. I han de tornar a finals de març, si no record malament. I ara ja tenen data de tornar. Bé, a veure, vull dir, se va publicar això, la nota de premsa que ja ten, que és de dia 8, d'esperats 5 dies per tirar-se nou, per poder-los tornar. Dia de 8, dimarts 13, no tenen constància de si ha partit o no ha partit. Tampoc tenen constància que hagin tornat.
S'ha anat a la premsa i et posa en els prats cinc dies per tirar. Per tirar la nau, per anar-los a cercar i... Tornaran. Això és una pel·lícula. Una nau ambulància. Per això te dic, tenim un problema, però...
Per mi que el tenim tots el problema, vull dir, per què no... Per què no, clar, per què no el diuen? Clar, salut mental, privacitat, etcètera. Salut mental, jo crec que va per aquí. Algú que està... Que digui, escolta, no... I li ha pegat ara un mes de tornar. I estan allà des del mes d'agost. No, ja sí, tot s'acumula, ja ho sé. També hi ha un tema de privacitat, m'ho supost. No el vol dir dir, aquest senyor té tal malaltia. Sí.
Sí, no, no, clar. Però, clar, estareu d'acord amb jo que... Dóna, dona jo. Afegeix misteri, afegeix... Faràs un seguiment, d'això. Sí, sí, perquè si hi ha novetats... Sí, si hi ha novetats, si hi tornen. Si s'arriba a saber què ha passat... Dimans que hi ve. No ho penseu? Jo... Ja vos acord. Ara serà que té un uñero...
I un especulat. No sé, ara volia fer... Ha tingut un accident de laboratari, no ho sé. No ho sé. Jo volia relacionar ara amb en Trump, però no sé com fer la relació, però que en Trump deu dir... Que torni. Que torni. No, el que no sé... Jo juraria que vaig sentir que parlaven d'algú i que deien... Tal vegada en aquest dia et s'ha sabut qui és, Esmalaunt.
No, no, però no xerraven d'ell com a malalt, sinó no sé si era el que ha d'anar o xerraven d'alguna cosa. I jo vaig pensar, aquestes expedicions se feien entre russos, americans, europeus i tal. No sé com ho deuen dur. Hi havia molt de conflicte polític allà.
No crec, suposadament. Són científics. Suposadament. Però representen banderes. Per una pel·lícula. Eh, tema d'espionatge?
Un espia? Un cosmonauta d'X país infiltrat com a espia. Però ara no és un problema de salut. Però ho han de vendre. Ho han de vendre de qualque manera. Estic intrigat, eh? No dormiràs avui, eh? Mira tu, em preocupa-me. Ara ja em sap greu. Vols que em pillorem encara més? Vinga. Segona notícia.
Tu saps que en el planeta Mart la NASA té una sèrie de robots que són com una espècie de cotxets que circulen per allà, no? Com una conga o una romba d'aquestes, però en lloc de fer net fa recuir coses. Sí, recuir coses, exacte. I té rodes un poc més grosses i va per allà passejant, clar.
Un dels que té, diguéssim, l'activitat més interessant és un que se'n va amb Perseverance, que fa una sèrie d'anys va aterrar a una zona on se suposa que millors d'anys enrere va ser un oceà per cercar possibles vestits de vida. Sí.
Crec que en el seu moment varen comptar que una de ses recerques, de ses finalitats d'aquest Perseverance era passejar-se per allà i anar recollint mostres de solid i de subsol fins on pogués arribar i anar-les guardant per un dia.
que una nau, una sonda, se n'anàs cap a Mart, baixàs en el planeta, recollis aquestes mostres i les tornes. Tal vegada no se podrà fer. Tal vegada no se podrà fer perquè el senyor Trump ha decidit retejar els fons necessaris. A més faltaria. Això estava previst que se dugués a terme dins la pròxima dècada,
I ara mateix no... I ara mateix està en un seriós perill. Era una emissió brutalment cara. Ah. A veure, si no estic equivocat, això estava pressupostat, els darrers pressuposts que se manetjaven era de 9.000 milions de dolars, 9.500 milions d'euros, perdó.
que l'administració Trump ha decidit eliminar els pressupost de la NASA indefinidament. Sí.
Perquè era tan cara aquesta emissió. Aquesta emissió era tan cara perquè suposava, en primer lloc, dur-te'n una nou fins allà, fins al planeta, una part d'aquesta nou queda en òrbita, en el planeta, i una altra, diguem, més petitona, baixa en el planeta, recull ses mostres, i, ara ve l'edifici, torna...
a la que està en òrbita, i totes dues juntes una altra vegada tornen cap a la Terra. Que fàcil no apareix, això. No ho et gens. És a dir, té la seva complexitat. En aquesta missió de retorn, si no estic equivocat, hi havia de participar, i participa, fins que se declari mort a sis que se mò, la gència també és especial europea.
és a dir, era feina conjunta aleshores el senyor Trump ha dit que de tot això res de res, ha desaparegut després o pas de l'any 2026 i per tant aquesta emissió queda, si més no, com a mínim, en suspens és a dir, el robot, vols que seguirà fent les seves feines recoyen les mostres tal vegada sí, tal vegada no
La pròpia NASA s'ha mogut en aquest sentit, ha cercat alternatives més econòmiques. Nilon Musk. No, no Nilon Musk. Han trobat, diguéssim, la possibilitat de dir, molt bé, en lloc del 9.000, tal vegada un 6.000 se pugui fer qualque cosa digna. Una xapussa. Sí, 6.000.
Però hi ha científics que se plantegen una alternativa seriosa. Que se diu Xina. Ah. Que siguin xinesos, que darrerement fan moltes coses i molt bé en termes d'espai, de tecnologia espacial, és que duguin a terme aquesta missió de retorn. Ah.
Però no crec jo que el senyor Trump els hi deixi. No, no, perquè són malvats i malignes i no crec que vulguin pactar fer algun intercanvi científic o tecnològic o difícil, no?
Si llegiu s'ha anat a la premsa, la vos puc deixar, la vos puc regalar, veureu que en el final se'n parla. Alternativa seriosa, Xina. Perquè Xina, diguéssim, no té aquesta obsessió per retallar els fons amb investigació especial. Sí, però en les pegues que parlen sempre, tot el que sigui compartir informació, compartir tecnologia, en la Xina m'estranyaria, però bé.
Han anat bastant... Fins ara han anat bastant petseguent, les xines. Estan tenen les seves missions a la lluna, però recordem que estan a la cara fosca a la lluna. Recorre a la xina. Pentura vol dir llogar els seus... Llogar, simplement, cap als diners. Que t'haigui de sortir, però més econòmic. Més econòmic que els 9 milions, fins i tot els 6 mil milions. Pentura llogar la maquinària.
Sí, sí, però clar... No ho sé, ara estic...
Sí, que fos un simple lloguer, però és un... Mira, necessitam això, mos ho deixau, mos ho llogau, mos ho duen, i vos tornem, no ho sé. Sí, però el fet d'anar d'aquí cap allà suposa compartir dades, compartir programes, compartir coses molt... A veure, els xinesos han anat a la lluna, el que vos deia estan fent les coses molt bé, però crec que marx no han arribat.
Sí, hauria de ser un projecte de col·laboració, de cooperació conjunta. Molt probablement. Molt probablement. Bé, qui sap? Seguiment, per sempre. També faràs un seguiment. Me sabria molt de greu, a mi. Sí, és que la NASA està ferida de fa anys, no?
Des d'aquest senyor Trump, sobretot. Sí, sobretot. Sobretot des d'aquest senyor Trump. Des d'aquest senyor Trump. Una breu. Vinga. Passar-me'n en Joan Roca. Vinga, una breu. Mira, una que parés, vull dir, que no parés, però que en radiates. Vinga. Hi ha un bon serau en el Tribunal Superior de Justícia de Canàries.
Aquesta és el titular. Un bon serau en el Tribunal Superior de Justícia de Canari. Què ha passat? Hi va haver un judici per agressió sexual en què se va atsoldre en el presumpt autor dels fets
Aleshores, la part, diguéssim, agredida va recórrer aquesta absolució i, per dir-ho de qualque manera i ja directament, han pillat el s'advocat recusador utilitzant, per presentar recurs, Xaia Peté. Bueno...
I està ple de citacions de sentencis que no existeixen, d'informes i de pèrits judicials que no existeixen. I això diuen que ha indignat moltíssim aquest Tribunal Superior de Justícia de Canaris. Mira, m'encanta. Per, diguéssim, mala praxis de subvocacia generada per aquesta intel·ligència artificial.
A la qual tots tenen accés. I que, per altra banda, tots sabien que s'inventa coses, que no tot el que te dius és veritat, que te conta coses viajades, etcètera, etcètera. Vull dir, els embulls de xat ja peter no només se donen ja a l'escola, ja arribaran als tribunals. I darrerament també està passant molt en el món de la premsa. Està passant...
que hi ha diaris considerats seriosos i que els hi han colat, a qualque moment, trossos de missatges aquests mateixos que... Però a fin i tot, i darrerament ja també hi ha molta cosa, un determinat diari d'aquí que darrerament fa més periodisme de TikTok que d'activitat real periodística. Això és per una banda, però...
Però un altre en un comptet de notícies serioses, d'assumptes seriosos, que també utilitzen. Però si això entra dins el món desdret... Però és que clar, vull dir... Estan cometent aquelles mateixes equivocacions. Vols utilitzar? Val, però després contrasteu. Mira si de veres el que t'ha dit el cert. Perquè és que si no...
Jo crec que aquí el tema de base és que si tu utilitzes aquest tipus de programa, normalment el que vols és immediatasa. La qual no contrasta el que seria contrastar, si informació no quadra. La qual lleva tot el rigor que pugui tenir
si no se fa bé però jo m'imagino jutges d'aquest tribunal i ara aquesta vi què m'està comptant però sa gran pregunta és com van saber que era fals és a dir si hi ha una sentència i té una numeració tal tal
Degueren comprovar, que algú deia dir, això és absurd, ho hem de comprovar. Jo això no record haver llegit mai en la meva vida, no me sona absolutament de res, i s'hora de no cercar a veure si aquestes fonts o aquestes cases que citaven o aquestes sentencis que ell citava eren verídiques i se van trobar que eren completament inexistents.
No es tornen molt a que un jutge també ha de voler una sentència ajudant-se en matxar. Segur que ja n'ha seran fetes més d'una i més de dues. Sí, possiblement. Hi ha sentencis que fins i tot són... Ho semblen. Són ja perpèntiques. Artificials. I no fa falta dir quina ha passat recentment en aquest estat, eh? Vull dir... Bé, un altre seguiment que hauràs de fer d'això és un món que crec que anirà cada vegada més. Seguiment. No descarguen troben més.
Feim ara un pas cap a la nostra darrera secció del dia. Dimarts i 13 arriba El sentit de la vida. El sentit de la vida
Joan Roca, benvingut. Bon vespre. Mira, abans de començar a parlar de llibres i de cinema, perquè avui, de fet, van de ser mà perquè faré referència a dos llibres que tenen a veure en el cinema. Un que va ser...
Un miracle. Un miracle. I salta que va ser una sorpresa. Però, avant d'això, vull fer referència de forma sentida i emotiva a un esdeveniment no diré tràgic, perquè ja era una persona que era gran. Bé, no era tampoc tan, tan, tan gran, però vaja, 78 anys. Però que me va semblar molt de greu que ens deixes. El dia 20 de desembre se va produir la primera
Per mi, primera sorpresa negativa d'aquestes vacances, 20 de desembre. La segona va ser que dos dies després no em va tocar la loteria. Bé, 20 de desembre ens va deixar en Celso Bogalló. Menys si recordeu aquestes paraules, aquest so, aquest fragment d'aquesta pel·lícula. Si hi parles de fora, hi parles d'aquí. Hi parles de fora, no? Vale, reina. No, no vale.
Que a mí me sacan todos los meses una pasta de la Seguridad Social para mantener una panda de vagos. Es muy bonito poner la mano todos los meses. Yo soy idolino. Reina dice que no es un vago. A mí no me metes. No, ya estás metido. Este señor dice que si quisieras trabajar, te irías a un invernadero en Almería a cobrar 80.000 pesetas al mes, gastarte la mitad en alojamiento y lo que te sobre, enviárselo a tu mujer. Yo no hablaba de él. ¿Ah, no? ¿Y de quién hablabas? No, Santa, así no es tan difícil. Yo lo que digo es que si te lo curras algo haces. Mira, Rico.
Cierran el astillero, nos ponen a todos en la puta calle. ¿Y qué hace Rico? Rico coge el dinero de la indemnización y monta este bar. No te va mal, ¿no? Y entonces hace ya por lo menos, ¿cuánto? Tres años. Porque le salió bien, pero también le podía haber salido mal. Que no, joder, que no. Que si te lo curras te sale bien siempre. Amador. Amador salió a la vez, ¿no? ¿Y qué hizo con el dinero? Espera, espera, espera. A ver, para empezar, Amador no salió. A Amador le echaron.
Amador. Aquesta pel·lícula la reconeixeu? Sí. Per mi és la primera gran pel·lícula del segle XXI espanyola. El buen patrón. No. No. No és l'anterior. No, no, no. Això és Los lunes al sol. Los lunes al sol. Ah, bé, com que has dit la primera... Primera del segle XXI. És del 2002.
Ja, però sentir en Bardem m'ha fet recordar... De fet, en Bardem, en Fernando León de la Noa, el director, i en Celso Bugallo també compartien. Per això dic, m'ha recordat. De fet, en Buen Patron, crec que és la darrera pel·lícula que va protagonitzar com a secundari, en Celso Bugallo. Celso Bugallo era en Amador.
Aquesta, Los Lunes al Sol, el personatge és un pel·lícula meravellosa. En Santa, en Rico, en Reina, en Lino, en Sergai, en Rus, en José, en Luis Tosar i en Amador, en Cés de Bogallo, en Bardemes, en Santa, és el protagonista.
És una pel·lícula que està mitjada a Vigo, la pel·lícula de 2002, la pel·lícula no mostra una història d'uns anys abans, encara hi ha passates, de pocs anys abans. I en Lluís Tosart devia ser de les primeres pel·lícules importants. Jo crec que sí.
Una petita que no es mostra el procés de desmantellament de la xarxa industrial vinculada a la construcció naviera a Galícia, a Vicom Concret, i que mostra els efectes de l'atur, l'atur estructural, podríem dir, perquè en algun cas són persones ja majors, anem a d'or, però són per a casa, i també l'atur estructural perquè fas les activitats, perquè són una activitat que està en declivi, per tant, la gent que ha fet feina ja tota la vida d'allò,
no trobarà feina segurament, no serà molt complicat, reinventar-se'n els 60 anys és molt difícil. Una película meravellosa, magnífica i que té una seqüència que l'he cercada i no he trobat cap tall aquesta seqüència, que la forma més intel·ligent que he vist mai d'explicar que es tenia consciència de classe.
que és quan en Amador, no sé si recordeu, en Amador i en Santa, en Bardem i en Feso Pogallo, se'n van del bar on passen bona part de la seva vida, en Amador vagat, una conseqüència de l'atur, l'alcoholisme,
en Santa l'acompanya que se ve i ell li conta una història que té a veure amb dos germans i amb els os, que un aguanta l'altre i que són els treballadors que si el sistema aconsegueix dividir-los, llavors la consciència de classe s'ha de fer política.
És una pel·lícula magnífica. Fer-se Bogallo després va protagonitzar, recordeu, aquella mare d'entro. Va ser que va aconseguir esgollar el millor autor secundari. Feia de son pare, d'en Bardem, si no vaig equivocar. Perdó, de son pare de... Sí, crec que era de son pare d'en Bardem, que feia en Fer-se Bogallo. És el paper que duia terme.
Ell havia començat... Ell, en Facebook, allò era gaire de Galleca, de Sant Xenxo. Crec que devia ser l'unit de Sant Xenxo que no rendia... Pleitesia. Pleitesia en Juan K. Ell va començar molt tard en el món del cinema. Crec que ja en 50 i busques d'anys. El seu primer pel·lícula va ser La llengua de les mariposes. D'en José Luis García Cuerda. D'en Luis José Cuerda.
I després va protagonitzar aquesta... l'Olsal Sol i se darrere, ja vol dir, el Buen Patron, també d'en Fernando León de la Noa, es mara d'entros d'en Amenàbar, el Buen Patron és del XXI, i també coincideixen que hi ha en Bardem fent de... I és una pel·lícula aquesta, Buen Patron, que reta homenatge en alguns moments a aquesta... l'Olsal Sol. Per tant, un sentit homenatge perquè fer-se el Gallo,
Un actor secundari, però entranyable i que ens ha deixat fa uns dies. Els reis. Els reis d'Orient. Sí. Primera, per començar, no són tres. Recordeu que eren quatre. El tomà que es va perdre pel camí, que es van deixar. Però no són reis, realment són mags. Són mags. Fan màgia. Amb mi van fer màgia. Per què? Perquè, mira, me van endur un regal, una cosa insospitada, una...
Per mi, el millor llibre... És un llibre que està descatalogat. No el trobaré. No se pot trobar allò. Però clar, com que els Reis fan màgia, me'l van aconseguir. Me'l van aconseguir i me'l van endur. És aquell llibre que és una entrevista amb Billy Wilder, es titula Nadies perfecto, de Mondadori, de 2020.
És original... I ja està descatalogat. Està descatalogadíssim. El llibre és una entrevista que li fa l'any 90 i es publica el 92... No, està, ja he mort amb l'any 80. Se va publicar l'any 92. No sé que seria... Quarto milenio. S'entrevista anterior, però s'ha publicat en anglès originalment l'any 92 d'un periodista alemany, Helmut Karasek. Periodista...
Satgista, crític literari, cinematogràfic, novel·lista, també és mort, va morir el 2015. Per mi té molta fam aquella entrevista fantàstica i fascinant
d'en Trufó en el Hitchcock, el llibre que va fer Trufó sobre Hitchcock, entrevistant-lo. Però per mi aquesta encara és molt més interessant. Si voleu llegir un llibre ben escrit sobre cinema, llegiu aquesta entrevista biogràfica d'en Billy Wilder, l'àvia és perfecte, d'escriptor de Dissiga, i que a mi m'ha arribat, parell de màgia gràcies als Reis d'Orient, que me l'han duit aquests dies. L'àvia és perfecte.
I el que ha estat perfecte ha estat la lectura que ha pogut fer d'un llibre que jo, com aquell que diu, mira, el llegiré. L'he llegit perquè jo havia llegit fa un temps d'un escriptor que era el nom Marcus Ordóñez, una novel·la, que és una novel·la ben interessant, que es diu Detrás del hielo,
que està publicada per Llibres de l'Asteroide i que és una revela que tots aquells que formen part d'una generació que vàrem néixer darrers cinquantes, més seixantes, més o menys aquests anys, que més o menys nosaltres som d'aquesta quinta, haurien de llegir. Aquells que vàrem pensar que era possible un món millor i que tenim il·lusió per fer coses, cosa que avui en dia joves segurament no tant.
hauríem de llegir aquesta novel·la aquesta lletra del hielo i jo l'havia llegida feia uns anys i vaig decidir, mira, vaig trobar una novel·leta que no era una novel·leta, era una biografia novel·lada que es diu Big Time La gran vida de Perico Vidal
I aquest Perico Vidal qui és? Aquest Perico Vidal és un tipus que va néixer a París el 1926, era fill, però fill natural, d'un home casat de Barcelona, una família molt, molt, molt bona, i que, bueno, llavors la mare va quedar embarassada...
És un cas d'adulteria, per altra banda, i va anar a tenir sa mare joveneta en aquesta lot a París. Ell va córrer amb ses despeses, però allò no se podia saber. I va néixer aquest pericó a París, Vidal és en nom de sa mare,
I, bueno, sempre... No en va faltar mai de res, aquesta música... Sempre. No veig, sí, perquè només tindria moltes persones. Llavors, el més gran el va reconèixer, però, vaja, aquest pericol va fer un poc un lloc dins Barcelona i Madrid, els anys 40, i se va anar ficant dins el món de jazz i del cinema, i va acabar sent ajudant de direcció de David Lean, per exemple.
David Lean David Lean va conèixer gràcies al món del cinema Gen Conmorson Wells va col·laborar amb Conmorson Wells amb la direcció de Mr. Arkadine
que la va fer a Espanya, va ser amic íntim, no, intimíssim, de Frank Sinatra, d'aquesta pel·lícula Vidal, i, bueno, jo te'n dic, per circumstàncies, va contactar en David Lynn durant el rodatge a Espanya de l'Oriens d'Arabia,
llavors va col·laborar activíssimament en el rodatge de Doctor Chivago a Madrid i a Sòria hem de recordar que aquell Sant Pedersburg nevat de Doctor Chivago se va rodar íntegrament al barri de Canelles a Madrid amb pl'estiu per altra banda amb pl'estiu i a Sòria aquelles muntanyes que veiem a Doctor Chivago nevades és el Montcallo
però si qualcú no ho sabia, és en Montcalla, no és cap muntanya per allà. I llavors va ser la madre de David Lynn a la filla de Ryan.
Aquesta darrera película que va fer David Lean. És una persona que, ja et dic, té moltíssimes entrevistes. I aquest llibret és un relat de la seva existència, de la seva vida. I, a més, té una cosa que és la versió de la seva fia. La fia d'aquest, el pericol Vidal...
Jo vos recomano moltíssim que llegiu aquest llibre. Big Time, la gran vida de Perico Vidal, editat per llibres de l'esteroide, de Marcos Ordóñez, una recomanació molt, molt bé. I acabam amb música. Acabam amb música. Mira, ja que he parlat de violín,
Podríem fer, perquè va, una referència en aquest tema musical de l'Orens d'Arabia, que és una pel·lícula. Jo he aprofitat la lectura d'aquest llibre per revisar aquestes tres, aquests grans pitols de David Lynn, l'Orens d'Arabia, el Dr. Chivago i la filla de Ryan, el que va col·laborar ben activament, sobretot en les dues, aquesta pel·lícula viral. Molt bé, i de moltes gràcies, Joan, gràcies a nena Maria, gràcies a nena Vial, i vos deixem amb aquesta música de l'Orens d'Arabia.
Fins demà tornarem a les 9 del vespre en el crepuscle en 100 estats. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!