Title:

Música coral, educació i dones compositores

## Introducció **El Crepuscle** emet un programa molt centrat en **música coral**, **pedagogia musical** i en la **visibilització de dones músiques i compositores**. El programa combina una **entrevista en profunditat** amb Cristina Llabrés i una secció posterior dedicada a **dones de la història de la música**. --- ## 1. Entrevista a Cristina Llabrés: música coral i educació (≈ 0:58–2088) ### Perfil de l’entrevistada • **Cristina Llabrés González**, de Lloseta: mestra de música, **pedagoga musical**, directora coral i doctora en educació per la **UIB**. • La seva tesi tracta de **“Les Corals Infantils i Juvenils de Mallorca”** i analitza el seu desenvolupament històric i pedagògic. • Professora al Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB. • Compositora, articulista i recent autora del llibre **“De cor en cor. El món coral a Mallorca, segle XIII–segle XXI”**, editat per Lleonard Muntaner. > “És molt difícil quan fas una tesi delimitar què estudies i què deixes, però si vols avançar ho has de fer.” ### 1.1. Tria musical inicial: Bach i Monteverdi • Cristina tria primer **Bach** (suites per a violoncel) com a música d’entrada: - Li evoca **calma i senzillesa**, però també una calma amb *tensió interna*. - Admira com **amb un sol instrument** pot expressar més que una gran orquestra. • Més endavant tria un duet de l’òpera **“L’incoronazione di Poppea”** de **Monteverdi**: - El destaca com un dels seus **compositors preferits**. - Valora el **diàleg molt sentit** entre les veus i la capacitat de tocar directament l’emoció. - Fa servir Monteverdi com a **audició habitual amb infants de primària** per introduir-los al barroc vocal. ### 1.2. Vocació docent i musical • De petita ja era, com diu ella, una nina que **“comandava”**: li agradava organitzar jocs i activitats amb altres infants. • Comença a estudiar **piano a primària**, arrossegada per una amiga. • Des de jove té molt clara la **vocació de mestra**: admira les seves mestres i el contacte amb els infants. • Estudia **Magisteri a la UIB**, que li obre portes a la recerca, la docència universitària i el món coral. ### 1.3. Música a l’escola: potencial i mancances • A l’escola on treballa (educació infantil i primària) la música és un **espai diferent** de la resta d’assignatures: - Menys centrat en llegir, escriure i problemes matemàtics. - Més vinculat a **participar en grup**, escoltar, coordinar-se i expressar-se. • Remarca que **la música i l’educació física** comparteixen caràcters: són molt vivencials, però **infrarepresentades** al currículum. > “Tenim molt poc temps de presència musical a dins les aules i això se reflecteix en la nostra societat.” • Critica la **burocratització** del sistema educatiu: - Massa temps dedicat a papers, justificacions i canvis terminològics (p.ex. *situacions d’aprenentatge*). - Sensació que **no es confia en la paraula del mestre**, i que cal tot documentat per si hi ha queixes de famílies. ### 1.4. Diferències entre infants, adults i cor de dones • Ha dirigit **corals infantils, d’adults i cor de dones**. • No considera que hi hagi un grup “més difícil” de manera absoluta: - **Infants**: més moguts, cal gestionar el grup i el desenvolupament evolutiu, però **imiten molt ràpid**; si els poses un exemple, ho reprodueixen sense massa prejudicis. - **Adults**: tenen **vides més complicades**, compromisos, cansament i **més pors i prejudicis**; tot s’ha d’explicar i justificar més. > “Els infants són més feliços amb menys; els adults, a vegades, ho complicam.” ### 1.5. Tothom pot cantar? Educació de la veu • Des d’una perspectiva pedagògica, defensa que **“tot se pot educar”**: - Com amb l’esport: tothom pot practicar, però no tothom arriba a l’elit. - La **genètica i l’experiència prèvia** influeixen molt. • Adults sense una educació musical mínima o que han sentit de petits **“tu per això no vals”** solen presentar: - Més **dificultats tècniques**, - I sobretot molt més **bloqueig i por** d’intentar-ho. > “La música és un art, i s’ha de provar i s’ha de practicar sense por.” • Considera que **qualsevol persona** pot arribar a cantar **a nivell amateur en una coral**, amb més o menys feina d’entrenament. • Amb infants és més fàcil corregir o desenvolupar la veu, però alerta que hi ha **poca consciència vocal** en la societat: molts infants amb problemes de veu **no són portats al metge**. ### 1.6. Per què la música ha de ser central en la formació? • La música i la cultura aporten **habilitats i nodriment personal**: - Obrir més camins d’expressió i gaudi. - És com provar gastronomies noves: si mai tastes un plat, no en saps el valor. • També és clau per formar **espectadors de cultura**: - Si no has viscut la música com a intèrpret, **costa més apreciar concerts i arts escèniques**. - Sense públic que valori la cultura, **no es mantenen cors ni programacions**. > “Per tenir públic necessitam gent que valori la cultura i hi dediqui temps; si no tenim públic tampoc tindrem cors.” ### 1.7. Recerca sobre món coral a Mallorca • A la universitat forma part de grups de **recerca en educació musical**. • La seva tesi se centra en **corals infantils i juvenils a Mallorca**: - Fins ara hi havia **poquíssims estudis previs** sobre aquest àmbit. - Va fer un gran esforç de **quantificació i anàlisi**, tot i que és una realitat molt canviant. > “Si ara me demanes quants cors infantils i juvenils hi ha a Mallorca, no te puc donar una resposta clara: és un món viu.” • Un problema estructural important: **manca d’organismes institucionals** que cuidin el món coral: - Antiga federació de corals desapareguda. - No hi ha registre centralitzat de corals, ni coordinació per concerts conjunts. - La informació es construeix a base de recerca **individual**. ### 1.8. Cant coral a l’escola i recurs de la flauta • Es pot fer **cant coral** a les classes ordinàries de primària, encara que: - No sempre hi ha una estructura de *cor formal* (assaigs setmanals, director fix, etc.). • Depèn molt de les **habilitats musicals del mestre**: - Si el docent sap dirigir, cantar i transmetre, pot fer un bon treball coral a l’aula. - Si no, sol recórrer a recursos com **vídeos de YouTube**, que per Cristina **no són fer música** si es queden en una escolta passiva. > “La música ha de ser participativa; els infants han de viure la música.” • La **flauta dolça**: - La considera un recurs **legítim i curricular**, però no suficient per si sol. - Defensa combinar-la amb **ukelele, xilòfons, plaques** i sobretot **cant col·lectiu**. ### 1.9. Reclutar cantaires i compromís en una coral • Una de les grans dificultats és **reclutar cantaires** i, sobretot, que entenguin **el compromís** del cor: - Els seus cors (MusicArt Lloseta i cor de dones de Sant Francesc d’Inca) tenen **portes obertes** a nova gent. - Però cal **paciència i respecte pel procés de treball**. • L’assistència **setmanal als assajos** és imprescindible: - No es pot venir de manera esporàdica, perquè s’afebleix el conjunt. - El director acaba fent molta **gestió de persones** per mantenir el grup cohesionat. > “Per entrenar han d’entrenar tots junts; una coral no és venir quan vols.” • Normalment, qui entra i s’hi sent bé **s’hi queda**, però és normal que hi hagi casos on les expectatives no coincideixen amb la realitat del grup. ### 1.10. Tòpics sobre corals: gent gran i església • A la societat persisteix el **cliché** que “coral” vol dir: - Cor d’església, - Format sobretot per **gent gran** que canta misses i actes litúrgics. • Cristina reconeix que històricament el binomi **cor–església** ha estat **inseparable durant segles** i hi dedica un capítol al llibre. > “Cor i església és un binomi inseparable durant molts de segles, però avui hi ha moltes altres maneres de fer cant coral.” • Explica com, a partir dels segles XVII–XVIII, amb la **revolució industrial**, sorgeixen: - Clubs i societats corals laiques (Lieder Tafeln, grups d’homes que canten en temps d’oci). - Cant vinculat a la feina (cants de treball, espiriturals, etc.), que després originen molts arranjaments corals actuals. • Avui hi ha **corals de gent gran, però també corals de totes les edats**: - Als seus cors hi ha des d’adolescents (17 anys) fins a jubilats, però no són cors exclusius de gent gran. ### 1.11. Gènere i participació: més veus femenines • En corals infantils i juvenils **hi ha més nines que nins**: - També en els cors d’adults hi ha **major presència femenina**. - Ho relaciona amb **factors socials i de gènere**: les nines mostren més predisposició a cantar. • Exposa el cas de l’**Escolania dels Blauets**: - Tradicionalment només de nins. - A partir d’inicis del 2000 s’hi incorporen nines i, actualment, n’hi ha **quasi més nines que nins**. ### 1.12. Qualitat coral: el cas dels Messies participatius • En debatre sobre els **Messies participatius** (Händel), Cristina adopta una postura equilibrada: > “Són una bona excusa perquè molta gent de corals de pobles pugui ajuntar-se i cantar amb orquestra, cosa que normalment no faria.” • Valora positivament: - L’oportunitat musical i social que suposen. • Però matisa que **no tot s’hi val**: - Ha d’haver-hi **criteri musical i bona direcció**. - No s’hauria d’arribar a interpretacions tan deficients que **“Händel s’aixequés de la tomba a protestar”.** ### 1.13. El llibre “De cor en cor. El món coral a Mallorca, s. XIII–XXI” • El llibre sorgeix d’una **part de la tesi doctoral**, adaptada per a públic més ampli. #### Contingut principal • **Introducció conceptual**: definicions, què entenem per *coral*, tipus de corals, etc. • **Recorregut històric per Mallorca**: - Primeres capelles i cors vinculats a la **Seu i capelles de Palma**, sovint en rivalitat. - Influència d’Europa (Anglaterra, Alemanya) i de **Catalunya** en la “revolució coral”. - Impacte de la **Renaixença** i del moviment associatiu. > “Si algú vol entendre per què tenim corals avui a Mallorca i per què tenim les que tenim, aquest llibre intenta respondre d’on ve aquest món coral.” • Segle XX i inicis del XXI: - Panorama de les **corals més representatives** i amb trajectòries destacades. - Explica que no és una enciclopèdia exhaustiva: és impossible estudiar-les totes. • Objectiu: **contextualitzar** el món coral actual i, sobretot, les **corals infantils i juvenils**, per entendre: - De quins moviments històrics provenen. - Com s’ha arribat al mapa coral que tenim avui. • Informa de la **presentació del llibre**: - **29 de novembre, 19:30 h, al Teatre de Lloseta.** ### 1.14. Consell vital i peça final: arrels i ales • Davant la petició d’un consell per viure millor, Cristina respon: > “Trobar alguna activitat que mos connecti com a persones.” • Subratlla que la societat actual empeny a l’**individualisme** i a la desconnexió social. • Recomana cercar una activitat (no necessàriament cantar) que es faci **en comunitat**, que ens mogui i **ens ajudi a ser millors persones**. #### “El so de pastera” • La música de comiat de l’entrevista és **“El so de pastera”**, una peça tradicional mallorquina arranjada per Cristina per al **cor de dones de Sant Francesc d’Inca**. • Significat de la peça: - Representa l’equilibri entre **“arrels i ales”**: • *Arrels*: repertori tradicional, vinculat a la cultura pròpia. • *Ales*: nous arranjaments i llenguatges que obren camins. - És una cançó que han cantat **durant molts anys** i que han duit **arreu de l’Estat** en intercanvis. - L’enregistraren als estudis d’**Ona** a Bunyol amb en Miquel Brunet. --- ## 2. Falca sobre Ona Mediterrània i oients (≈ 2213–2257) • S’emet un **missatge institucional breu** recordant que **Ona Mediterrània** existeix gràcies al suport de les **persones associades**. • Es convida els **oients** a **fer-se socis** per fer créixer el projecte radiofònic. > “Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda’ns tu també. Associa’t.” --- ## 3. Secció “Cometes” – Dones músiques de novembre (≈ 2257–3454) La Maria enceta la secció **“Cometes”** amb un monogràfic sobre **dones músiques, cantants i compositores** nascudes o mortes durant el mes de novembre. Prioritza figures **menys conegudes** i, quan pot, n’ofereix un tast musical. > Idea central de la secció: rescatar i fer sentir **veus femenines invisibilitzades** en la història de la música clàssica. ### 3.1. Francesca Madriguera (pianista i compositora) • **Pianista i compositora catalana**, alumna predilecta del compositor **Enric Granados**. • Es casa en primeres núpcies amb un home d’Uruguai i s’hi trasllada. • El 1935 es casa amb el guitarrista **Andrés Segovia**; posteriorment se’n separa. • Va morir el **12 de novembre de 1965**. • S’escolta una composició seva, una **serenata** per a piano. ### 3.2. Magni Valerie White (compositora anglesa) • Compositora britànica, morta el **2 de novembre de 1937**. • Va escriure principalment **música per a piano**, però també una òpera anomenada **“Jocelyn”**. • No queda clar si l’òpera s’ha representat gaire; és una obra **molt poc coneguda**. • El programa n’ofereix una peça vocal: - *“How do I love thee?”* (posant en música el famós poema “How do I love thee? Let me count the ways”). ### 3.3. Alma Rosé (violinista i directora d’orquestra) • **Alma Rosé** neix a Viena el **3 de novembre de 1906**. • Neboda del compositor **Gustav Mahler**; creix en un ambient altament musical. • **Violinista i directora d’orquestra** molt reconeguda a la seva època. #### Deportació i Auschwitz • D’origen jueu, és deportada a **Auschwitz** el 1943. • Allà organitza i dirigeix un **cor i orquestra de dones presoneres**: - Cantaven al matí i al vespre, a l’hora de formació i de recollida. - Tocaven quan els comandaments del camp volien “distreure’s”. > “El fet que muntàs aquest cor va fer que moltes dones que hi cantassin salvassin la vida.” • Ella mor jove al camp, probablement per **malaltia**, però el seu treball permet salvar **moltes vides** de companyes. • Se sent una **gravació de 1928** on toca amb el seu pare, el també músic i compositor **Arnold Rosé**. Tot i la qualitat tècnica limitada de l’enregistrament, es considera un **document històric valuós**. ### 3.4. Malena Ernman (cantant sueca i mare de Greta Thunberg) • **Sara Magdalena “Malena” Ernman**, mezzosoprano sueca nascuda el **4 de novembre de 1970**. • Especialitzada en **repertori clàssic i d’òpera**, però també amb incursions en altres gèneres. • Representa **Suècia a Eurovisió 2009** amb el tema **“La voix”** (que se sent a l’antena). • El programa destaca el contrast entre: - La seva carrera com a **cantant clàssica**, - I la seva participació a un festival popular com **Eurovisió**. > Detall rellevant: Malena Ernman és la **mare de l’activista climàtica Greta Thunberg**. • Tot seguit se n’escolta una interpretació de **“Ave Maria”** de Schubert, que mostra el seu registre clàssic. ### 3.5. Jane Evrard (N’agent Herbert / James Chevalier) • La Maria es refereix a ella pel seu **nom artístic**: *James Chevalier*, tot i ser una dona; també esmenta el nom de pila **Jane Evrard**. • Mor a París el **4 de novembre de 1984**. • El motiu de la tria: va ser la **primera dona a dirigir una orquestra professional a França** (cap al 1930). • S’escolta una **danserie** dirigida per ella. ### 3.6. Montserrat Torruella (mezzosoprano catalana) • **Montserrat Torruella**, mezzosoprano nascuda a Barcelona el **5 de novembre de 1959**. • Debuta al **Gran Teatre del Liceu** el 1991. • La presentació inclou un element que la Maria qualifica de **“morbo”**: - El **1997** és escollida per cantar a les **Noces de Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin**. • Se n’escolta una **suïte de quatre cançons**, mostrant la seva tècnica però recordant que no és una cantant especialment mediàtica. ### 3.7. Elena Romero Barbosa (directora i compositora espanyola) • Nascuda a Madrid el **7 de novembre de 1907**. • Va ser la **primera dona directora d’una gran orquestra simfònica a l’Estat espanyol**. - Dirigeix l’**Orquestra Simfònica de Barcelona** i l’**Orquestra de Ràdio Nacional d’Espanya**. • Dona molt compromesa amb la **República**, cosa que la porta a l’**exili** després de la Guerra Civil. • També compon i se n’escolta la seva **“Fantasia española”**. • La Maria lamenta que la seva música **quasi no sona** avui, tot i la seva qualitat. ### 3.8. Marcelle Taillefer / Tailleferre (compositora francesa del “Groupe des Six”) • Esmentada com **Marcel·le “Taisefes / Taisefes”** (probable referència a **Germaine Tailleferre**, única dona del **Groupe des Six**). • Mor el **7 de novembre de 1983**. • Forma part del nucli de compositors francesos coneguts col·lectivament com a **“grup dels sis”**, hereus d’una estètica antiwagneriana i propera a Satie i Cocteau. • La recerca recent ha posat en relleu que **va deixar molta més obra** del que es pensava inicialment: se n’han catalogat **més de 170 composicions**. • S’escolta una **“Arabesca” per a clarinet i piano**. ### 3.9. Cantant wagneriana (Tristan und Isolde) • La Maria presenta una soprano o mezzosoprano molt **associada a Wagner**, de la qual tria un fragment de **“Tristany i Isolda”**. • Escolten el famós **“Liebestod”** (*Mild und leise*). • La identifica com una cantant especialment **wagneriana**, tot i que també va interpretar altres repertoris. • S’apunta que n’hi havia encara més dones al guió, però el temps de programa s’esgota. ### 3.10. Carlota Ferrari (compositora italiana) • La secció es tanca amb **Carlota Ferrari**, de la qual destaca primer el **llinatge “automobilístic”** com a anècdota. • Mor a Bolonya el **22 de novembre de 1907**, diada de **Santa Cecília, patrona de la música**. • Es destaca el simbolisme de morir el dia de la patrona dels músics. • Apunta que, com moltes altres dones compositores, **ha estat poc programada** i mereix més atenció. --- ## 4. Eixos temàtics principals del programa ### 4.1. Centralitat del cant coral • **Història i actualitat del món coral a Mallorca** (llibre, tesi i recerca). • **Pràctica coral** com a activitat artística i social: - Treball col·lectiu, compromís setmanal, cohesió de grup. - Superació de tòpics (no és només cosa de gent gran ni d’església). ### 4.2. Música i educació • Paper de la **música a l’escola**: poc temps al currículum, però gran potencial formatiu. • Importància de la **participació activa** (cantar, tocar) davant l’escolta passiva. • Educació vocal com a dret de tothom i com a eina de **salut, expressió i autoestima**. ### 4.3. Dones i visibilitat en la música • La secció “Cometes” rescata una **galeria de dones músiques invisibilitzades**: pianistes, compositores, directores d’orquestra, cantants i instrumentistes. • Es mostra la seva **aportació històrica** (primeres directores, supervivència a Auschwitz, participació en grups d’avantguarda, etc.). • Es fa evident la **manca de programació i reconeixement** d’aquest repertori en la vida musical actual. ### 4.4. Música, comunitat i benestar • Tant a l’entrevista com a la secció final, es defensa la música com a **espai de comunitat** i **cura emocional**. • Cantar en cor, dirigir, escoltar i recuperar músiques oblidades es presenta com una forma de **resistència a l’individualisme** i de **construcció de vincles humans**. > “Troba una activitat que te connecti amb altres persones i te faci millor persona: si no és cantar, que sigui una altra cosa, però que sigui en comunitat.”

['música coral', 'educació musical', 'corals infantils', 'corals juvenils', 'Mallorca', 'UIB', 'pedagogia', 'Bach', 'Monteverdi', 'Händel', 'Messies participatiu', 'història de la música', 'dones compositores', 'dones directores d’orquestra', 'Francesca Madriguera', 'Magni Valerie White', 'Alma Rosé', 'Malena Ernman', 'Jane Evrard', 'Montserrat Torruella', 'Elena Romero', 'Groupe des Six', 'Germaine Tailleferre', 'Tristan und Isolde', 'Ona Mediterrània', 'El Crepuscle', 'llibre De cor en cor', 'Santa Cecília', 'Auschwitz', 'música clàssica', 'cor de dones', 'MusicArt Lloseta', 'Sant Francesc d’Inca']