Title:

Cent anys d’Oblates i vides a la perifèria

## Context i estructura del programa **El Crepuscle** a **Ona Mediterrània** dedica la primera part de l’episodi a una entrevista amb **Maria Felicidad Martínez Morán**, religiosa *oblata* de la comunitat de Palma, en motiu dels **100 anys de presència de les Oblates a Mallorca**. La segona part del programa canvia de registre i es converteix en una secció de **cine i memòria cinèfila** centrada en la figura de **Claudia Cardinale**. --- ## 1. Vocació i trajectòria de Maria Felicidad ### Orígens familiars i crida religiosa • Neix a **Castrillo de las Piedras (Lleó)**, en una família **humil, pagesa i molt creient**, amb nou germans. • Explica que la seva **fe** es va viure sempre de forma **natural, vinculada a la vida i a la terra**, sense grans formalismes. • La presència d’una **tia religiosa oblata** i els estudis en un col·legi de les Oblates fan néixer la pregunta interior: *«I per què no?»* • La seva **vocació religiosa** es va configurant progressivament, a mesura que coneix **el carisma concret de les Oblates**. ### Formació i arribada a Mallorca • És **oblata des de 1982** i es diploma en **treball social** a Barcelona (1986). • A Barcelona comença a **acollir joves a casa** i a aproximar-se a **realitats de marginació** (especialment al barri del Raval). • El **1988 arriba a Mallorca** per implantar la comunitat al denominat *barri Xines* de Palma, juntament amb tres oblates més. • La comunitat s’instal·la en un **pis petit** (uns 100 m²) que es converteix alhora en **llar comunitària i espai d’acollida**. > "No sabíem qui cuidava a qui" — explica que les mateixes dones que exercien la prostitució l’acompanyaven de nit pel barri per protegir-la. --- ## 2. El carisma de les Oblates i la seva història a Mallorca ### Naixement del carisma • El carisma neix al **segle XIX** amb **Mare Antònia de Oviedo** i el **Pare Serra** (benedictí català de Mataró). • El Pare Serra, confessant a l’hospital de Sant Joan de Déu de Madrid, es troba amb **dones ingressades per malalties venèries vinculades a la prostitució**, que després de guarir **no tenien on anar**. • Primer sorgeix **un centre d’acollida** per a dones que volen canviar de vida; uns anys més tard, això derivarà en **congregació religiosa**. • El **carisma central**: **acompanyar dones en situació de prostitució** i, avui, també **víctimes de tracta i altres formes d’esclavitud**, sempre des d’una mirada **centrada en la dona i els seus drets**. ### Els inicis a Mallorca: la Vileta i els “asils d’arrepentides” • A principis del segle XX, les Oblates arriben a **Mallorca** i obren un centre a **la Vileta**. • En aquell context, es parlava d’**“asils d’arrepentides”**, amb una forta càrrega moral associada al **pecat** i al **penediment**. • A la Vileta hi havia **acollida de dones** però també **escola i treball amb nines**, moltes vegades procedents d’entorns familiars marcats per la prostitució. • El llibre de **Pere Fullana**, *Cien años abriendo puertas. Oblatas 1924-2024 en Mallorca*, recull aquesta **evolució històrica**. ### Del model assistencial al treball de barri • El **gran canvi** es produeix quan, el **1988**, ja no s’ubiquen a la Vileta sinó al **casc antic i barri Xines**, on la prostitució és **molt visible al carrer**. • La intervenció passa a ser **de proximitat**: - La **casa comunitària** és també **espai d’acollida**. - Es treballa **al carrer i a la llar**, sense centres grans ni institucions tancades. - L’eina clau és **l’escolta**: des d’allà detecten **necessitats reals**, **possibilitats de canvi** i **desitjos de les dones**. • Es trenca progressivament amb la visió antiga d’“arrepentides” i s’assumeix un enfocament basat en **drets humans, justícia social i dignitat**. --- ## 3. Evolució de la prostitució i noves formes d’explotació ### Canvis de perfil en 40 anys • En arribar el **1988**, la prostitució era **majoritàriament de carrer**, amb dones sobretot **espanyoles** (no sempre mallorquines), sovint amb **addiccions** (alcohol, drogues) i situacions de **pobresa i marginalitat**. • Avui la realitat és **molt diferent**: - Dones **majoritàriament estrangeres**. - Actualment, sobretot **llatinoamericanes (especialment de Colòmbia)**; fa uns anys predominaven les **africanes**. - **Molt joves** i en molts casos **en situació administrativa irregular**, la qual cosa **bloqueja l’accés a feina, estudis i drets bàsics**. ### Locals, pisos i deslocalització • La prostitució ja no es concentra només al carrer: - **Clubs**, **pisos** i espais **deslocalitzats**, on avui són i demà poden estar en un altre lloc. - Això dificulta **detectar** i **acompanyar** les dones. • S’evidencia la presència de **xarxes delictives** que: - **Controlen documentació** (retiren passaports, imposen deutes). - Mantenen les dones en situacions **properes a l’esclavitud**. ### Engany, pobresa i vulnerabilitat • Moltes dones arriben mitjançant **enganys** (ofertes de feina, promeses de contracte) combinats amb la seva **pròpia recerca de sortir de la pobresa**. • La vulnerabilitat és doble: **econòmica** i **legal** (irregularitat administrativa). • Martinez insisteix que, a partir de l’escolta i quan troben un petit **“resquici” d’oportunitat**, moltes dones mostren una gran **capacitat de resistència i voluntat de canvi**. ### Prostitució “d’alt nivell” i dany psicològic • L’entrevistador planteja la diferència entre una prostitució de **“nivell alt”** (amb ingressos elevats) i la prostitució de supervivència. • Ella respon amb prudència, però subratlla que: - Hi ha dones que diuen: *«Per la meva vida ha passat molt de doblers, però mira com estic ara»*. - Algunes moren **soles**, amb **molts doblers haguts però sense xarxa afectiva**, i només les acompanyen les oblates al funeral. - El **dany psicològic i emocional** sovint és **independent dels ingressos**. > “El dany dona igual” — afirma que les conseqüències personals i emocionals perduren, tant si s’ha guanyat molt com si no. --- ## 4. Relació amb institucions públiques i entitats socials ### De l’autogestió al suport institucional • El 1988, les Oblates treballaven **sense cap suport públic**, tot sortia de la congregació. • Avui hi ha un **reconeixement institucional** del problema i una **implicació dels serveis socials**: - **Comunitat autònoma**, **Ajuntament de Palma** i **Consell de Mallorca** col·laboren amb entitats especialitzades. - Les Oblates són **una entitat més** dins d’una xarxa on també hi ha **Médicos del Mundo** i **Creu Roja**, entre d’altres. ### Recursos concrets • La comunitat **comparteix tres pisos d’acollida** per a **dones en situació de tracta**, subvencionats per la **Conselleria d’Afers Socials**. • L’Ajuntament de Palma finança programes d’**acompanyament, formació i suport** a les dones. • El Consell de Mallorca treballa per **ampliar l’abast territorial**, arribant **més enllà de la ciutat** cap als pobles. • Altres institucions públiques disposen de **pisos per a dones amb fills**, tot i que els pisos de les Oblates són **només per a dones soles** per la **complexitat i delicadesa** de compartir espai amb infants. ### Menors i altres perfils • Martinez reconeix que existeix **prostitució de menors**, però afirma que **les Oblates no treballen directament** amb aquest col·lectiu. • Casos de menors són atesos principalment per **Altres congregacions i entitats** com **les Adoratrices / Fundació Amaranta**. --- ## 5. El Casal Petit: projecte integral d’acompanyament ### Filosofia d’intervenció • El **projecte Oblates–Casal Petit de Palma** és l’expressió actual del carisma a Mallorca. • Ofereix una **atenció integral** per tal que les dones puguin **reconstruir el seu projecte vital** i **empoderar-se**. • L’objectiu central: que **elles puguin decidir** sobre la seva vida, sortir del rol de mera supervivència i recuperar la seva **dignitat i autonomia**. ### Àmbits de treball • **Atenció social**: - Anàlisi de la situació global de la dona. - Derivació i accés a **recursos públics i privats**. • **Formació i orientació laboral**: - Cursos, tallers i itineraris per **favoreixer la inserció laboral**. • **Atenció psicològica**: - Acompanyament terapèutic per abordar **traumes, autoestima i processos de dol**. • **Allotjament**: - Pisos d’acollida per a dones soles, en especial **víctimes de tracta**. • **Assessorament jurídic**: - Orientació sobre **drets, estrangeria, denúncies i protecció**. ### Superar l’estigma i canvis socials • Es reflexiona sobre si les dones que deixen la prostitució temen el **rebuig veïnal** quan accedeixen a un habitatge normalitzat. • Martinez creu que **la societat ha canviat** i és **més tolerant** que fa dècades: - L’estigma encara hi és, però ja no amb la mateixa intensitat. - Quan la gent **coneix la persona** abans d’assabentar-se del seu passat, comprova que és **“com tu i com jo”**. • El **temor principal** sovint és per **com això podria afectar els seus fills** o la custòdia, més que no per la convivència amb el veïnat. --- ## 6. Debat social: fi de la prostitució, educació i clients ### Es pot acabar la prostitució? • L’entrevistador planteja si es pot imaginar un **final de la prostitució** a curt o mitjà termini. • Martinez respon amb desig i realisme: **“Ojalà”**, però reconeix que: - Hi ha un **debat social obert** (abolicionisme, regulació, etc.). - La majoria de dones que han conegut **no ho han triat lliurement**, sinó que hi arriben per **necessitat i condicions de vulnerabilitat**. ### L’educació i el paper dels clients • Insisteix en la importància de **l’educació afectiva i sexual** perquè **no calgui pagar per sexe**. • Recorda que cal **educar també els clients** que sostenen el sistema prostitucional. • Assenyala la dimensió **econòmica i de crim organitzat**: - Les **xarxes de tracta** mouen molts **doblers** aprofitant **vulnerabilitat i pobresa**. - Fa 40 anys predominava la figura del **proxeneta local**; ara hi ha **estructures molt més complexes i globals**. --- ## 7. Vides compartides i memòria personal ### Històries que marquen • Martinez explica que moltes dones l’han **marcat profundament**: - Casos en què ha compartit amb elles **situacions límit** (malaltia, addicció, violència). - Recorda especialment la **primera mort** que va viure de prop: una dona que va passar **7-8 mesos a casa seva** i va morir per complicacions associades al **SIDA**, l’any 1988-89. • Aquestes experiències creen **vincles duradors** que sovint es transformen en **amistat d’igual a igual**, quan les dones superen la situació de prostitució i precarietat. > Amb el temps, algunes relacions deixen de basar-se en la necessitat i passen a ser **“relacions de companyes de camí i d’amigues”**. ### Mirada compassiva i no-judicial • Subratlla la importància de **no jutjar amb duresa**: - La vida de cadascú depèn molt de **“on ha nascut”** i de les **oportunitats disponibles**. - Si qualcú hagués nascut en el context d’aquestes dones, podria haver passat pel mateix. • Aquesta reflexió apareix també quan tria la cançó **“Podries”** (Maria del Mar Bonet i Juan Valderrama) basada en el poema de **Joana Raspall**, que apel·la a la **empatia radical**: *podries ser tu qui fugís de la guerra o de la pobresa*. --- ## 8. Les cançons triades i el seu significat ### “Entre mis recuerdos” – Luz Casal • Obre l’entrevista i està lligada al **record d’una dona concreta** que acompanyava a **Proyecto Hombre** per deixar les drogues. • Escoltant-la juntes al cotxe, la cançó va generar una **conversa sobre la capacitat de somiar, recordar moments millors i tirar endavant** fins i tot enmig del patiment. ### “Solo le pido a Dios” – Mercedes Sosa • Sona al mig de l’entrevista. Per a Martinez és una crida a **no caure en la indiferència** davant del dolor i la injustícia. • Reconeix que fins i tot qui acompanya pot **acostumar-se al sofriment** i endurir-se; la cançó li recorda la necessitat de **mantenir-se desperta i sensible**. ### “Podries” – Maria del Mar Bonet i Juan Valderrama • Tanca la conversa i sintetitza el missatge de **no jutjar l’altre** per la seva situació, perquè **la seva tristesa podria ser la nostra** si haguéssim nascut al seu lloc. • Enllaça amb el fil conductor de tota l’entrevista: **dignitat, empatia i justícia social** envers les dones en context de prostitució i tracta. --- ## 9. Consell final per viure millor • Davant la petició d’un **consell vital**, Martinez proposa: > **Preservar espais personals de silenci** per reconnectar amb un mateix. • Aquests espais serveixen per: - **Reflexionar** sobre la pròpia vida i vocació. - Alimentar **hobbies i interessos personals**. - Evitar que la dedicació als altres acabi en **esgotament interior**. • Afirma que aquests moments de silenci **l’ajuden a ser més feliç i a viure millor**. --- ## 10. Secció de cine: record i homenatge a Claudia Cardinale La segona part del programa canvia de registre: és la secció dels **“cometes”**, on es combina **memòria cinèfila, anècdotes i música de pel·lícules**. El fil conductor és la figura de la **actriu italiana Claudia Cardinale**, morta el 23 de setembre. ### Orígens i identitat lingüística • Nascuda el **1938** al **protectorat francès de Tunísia**, filla d’un **enginyer italià sicilià**. • De joveneta, la seva **educació era bàsicament en francès**, i per això parlava italià amb **marcat accent francès** fins ben entrada l’edat adulta. ### Primeres grans pel·lícules • Salta a la fama amb **“Rocco i els seus germans”** de **Luchino Visconti**, al costat d’**Alain Delon**. • **1963** és un any clau amb tres films importants: - **“La Pantera Rosa”** (Blake Edwards), amb **Peter Sellers** i **David Niven**, que consolida la seva presència al cinema més comercial. - **“Il Gattopardo” (El gatopard)**, de Visconti, ambientada a la **Sicília del segle XIX**, on comparteix pantalla de nou amb Alain Delon i Burt Lancaster. - **“8½” (Vuit i mig)**, de **Federico Fellini**, un clàssic del cinema d’autor. ### “Il Gattopardo”: decadència aristocràtica i música de Nino Rota • El film descriu la **caiguda de l’aristocràcia italiana** a través de la família del **príncep de Salina**. • Es cita la famosa frase: *«Perquè tot canviï, si volem que tot continuï com està»*, que sintetitza el **canvi aparent per mantenir l’statu quo**. • La pel·lícula obté la **Palma d’Or a Canes** i l’Òscar al **millor vestuari**. • La **banda sonora de Nino Rota**, basada en part en un *vals de Verdi*, reforça la sensació de **món decadent**. • Es destaca la llarga **escena del ball (uns 45 minuts)**, filmada al **Palazzo Valguarnera-Gangi** (Palerm), amb **veritables joves de la noblesa siciliana** fent d’extres. ### “8½” i la veu original de Cardinale • “8½” aconsegueix **dos Òscars**: millor pel·lícula en llengua no anglesa i millor vestuari, a més de diverses nominacions. • Fins a **“Il Gattopardo”**, la seva veu era **doblada** en italià per l’accent francès. • A **“8½”** per primera vegada el públic pot **escoltar la seva veu original**. • El locutor aprofita per explicar que al cinema dels **anys 40, 50 i 60** era habitual **doblar en estudi** gairebé tots els diàlegs, perquè el **so directe** no tenia la qualitat tècnica actual. ### “Els professionals” i el rodatge arriscat • El **1966** roda el western **“Els professionals”** (The Professionals), dirigit per **Richard Brooks**, considerat un western **“crepuscular”**. • En una escena clau, el personatge de Cardinale ha de **fugir a cavall per un congost mentre exploten càrregues** col·locades pel personatge de **Burt Lancaster**. • Una **especialista** rep l’impacte d’un tros de roca i ha de ser hospitalitzada; cal tornar a rodar l’escena. • El director no vol que Cardinale faci de doble perquè **no sap muntar a cavall** i hi ha risc real; però ella **insisteix durant una hora** fins que li donen permís. • L’escena surt **bé a la primera**, i tot l’equip, inclosos **Lee Marvin** i Burt Lancaster, li dedica una **llarga ovació**. • La pel·lícula rep **tres nominacions als Òscars** (millor director, guió adaptat i fotografia). ### Relació amb Burt Lancaster i “Confidències” • Cardinale descrivia Lancaster com un **company esgotador**: > Si el seu personatge havia d’agafar un simple cendrer, podia passar **mitja hora explicant les motivacions psicòlogiques** per fer aquell gest. • Això feia venir ganes —diu ella amb ironia— de **llançar-li el cendrer al cap** per demostrar-li que *no era tan difícil agafar-lo*. • Tots dos tornen a coincidir a **“Confidències”**, novament dirigits per **Visconti**, on ell guanya el **David di Donatello** a millor actor estranger i el director també és premiat. • A la banda sonora hi figura **“D’estate”** d’**Iva Zanicchi**, que el programa fa sonar i relaciona amb altres versions com la de **Roberto Carlos**. ### Músiques que ressonen • El locutor va posant fragments de **bandes sonores de Nino Rota** (per *Il Gattopardo* i *8½*) i altres temes de cinema, recordant els **vells programes de cinema en blanc i negre** de la televisió (especialment de **La 2**). • Es subratlla com aquestes músiques formen part de la **memòria col·lectiva audiovisual**, més enllà que l’oient pugui haver vist o no totes les pel·lícules. --- ## 11. Tancament i missatge global L’episodi combina dues línies aparentment separades però complementàries: • D’una banda, una **reflexió profunda sobre la dignitat humana**, la **prostitució**, la **trata** i el **paper de les Oblates** en el **món social i religiós contemporani** de Mallorca, amb especial èmfasi en el **Casal Petit** i els **100 anys d’història**. • De l’altra, un **homenatge cultural** a **Claudia Cardinale** que reivindica la seva trajectòria en el **cinema europeu i nord-americà** i la potència de la **música de cine** com a part de la nostra memòria emocional. En conjunt, el programa situa **Ona Mediterrània** i **El Crepuscle** com un espai on **memòria històrica, cultura i compromís social** es troben, donant veu tant a **experiències de frontera** (les dones a la prostitució) com a **figures icòniques del cinema** que han marcat generacions.

['Ona Mediterrània', 'El Crepuscle', 'Oblates', 'Casal Petit', 'prostitució', 'trata de persones', 'dones migrants', 'pobresa', 'irregularitat administrativa', 'xarxes de delinqüència', 'Projecte Home', 'drets humans', 'justícia social', 'acollida', 'pisos d’acollida', 'serveis socials', 'Conselleria d’Afers Socials', 'Ajuntament de Palma', 'Consell de Mallorca', 'Illes Balears', 'vocació religiosa', 'treball social', 'barri Xines de Palma', 'Vileta', 'asils d’arrepentides', 'SIDA', 'memòria vital', 'espais de silenci', 'empatia', 'adviento', 'Mercedes Sosa', 'Luz Casal', 'Maria del Mar Bonet', 'Joana Raspall', 'Claudia Cardinale', 'cinema italià', 'La Pantera Rosa', 'Il Gattopardo', 'Rocco i els seus germans', '8½', 'Els professionals', 'Confidències', 'Luchino Visconti', 'Federico Fellini', 'Nino Rota', 'Burt Lancaster', 'Alain Delon', 'Lee Marvin', 'Maurice Jarre', 'Iva Zanicchi', 'Roberto Carlos', 'banda sonora', 'western crepuscular', 'doblatge cinematogràfic', 'memòria cinèfila', 'podcast', 'episodi de ràdio']