Farida terra.
Bon vespre, amigues i amics. Benvingut tots en el Crepuscle, en Cent Estals, vos parla en Tomé Vorell. Això és el programa 2197.
però és que era ahir, però és que era ahir que fèiem el programa 2.000 i ara ja en duim 2.000, quasi 200, 2.197, i de totes les nostres vides ja en duim més de 3.300, o sigui que ja som una mica veterans. Jo començava a ferir de terra amb tota intenció, perquè avui volia donar una pista, però és una pista com a molt evident, avui comptam amb en Jaume Draver, bon vespre,
Bon vespre, com anem? Bon vespre, benvingut, perquè avui xerrarem amb ell de terra ferida i de totes aquestes gorolles i totes aquestes històries que ens envolten preocupats per el que passa en aquesta terra nostra. Envia el BIM, que consta que és un gran seguidor, era un gran seguidor de la trajectòria de terra ferida. Sí, públicament li vull dir gràcies per haver tornat. Crec que és molt necessari. Avui en parlarem d'aquesta tornada.
I en Joan Roca, que és també un gran... Un gran ferit. Un gran ferit, no? Anava a dir-ho... Bé, en Vial també, però jo ara pens que tu per aventura d'oys ser dels que estem aquí, dels que més passes, jo dic passes perquè tinc un rellotge d'aquest que me dius els passes. Ah, sí. Però dels més... Trascadors. Trascadors per aquesta natura nostra, no? Sí, bé, no ho sé. No ho sé, no ho sé. A lo millor en Jaume fa moltes excursions i també camina molt.
Més que vosaltres dos, em consta que sí. Sí, sí, sí. En Biel no ho sé, però a mi m'ho guanyes de... Jo, mira, en feia moltes, però els darrers anys feia moltes passes per a dins la pròpia finca, perquè feia de pages i... Tens la finca molt grossa. No, no, no, però molt petita i de més enormeva. El que passa és que si tens animals i si fas hort, acabes fent moltes passes, moltes potades allà mateix. Això convalida, també.
La feina, sí, és veritat que també segur que ha fet moltes... Jo he de dir que tenc que jo no és molt delicat i ja no el puc fer. Ja no és el que és. Ja no som el que és. Ja no és el que és. Però vaja, que sí, que... Encara quan puc. En parlarem segurament, sortirà a Raüló en aquesta conversa. Sí, sí, sí. I començarem així aquest programa que, com sempre, produeix na Maria Moreno i que tècnicament controla na Maria Olivera.
El nostre convidat d'avui, el nostre Selenita, va néixer a Portocolom i ja de ben jove es posava a fer feina, la seva intenció era pescar en lleut, però ja era una època en què començava a mancar la pesca, la pesca artesanal, i es va dedicar després a jardineria.
Als 38 anys comença a dedicar-se a la pagesia professionalment, en el conreu ecològic Hortícola, a un hort de Som Macià, i parlarem amb ell avui de la seva participació. Per exemple, des del 2002 en el Gop Mallorca, va estar 10 anys, ens parlarà d'un programa de conservació de la Milana, en què hi va participar, i és un gran interessat durant tota aquella època, i segur que més en van, per l'ornitologia, la botànica, els bolets...
De tot això i moltes altres coses parlarem amb un convidat, amb un salenita, que ha decidit començar aquesta conversa amb una música que sona així.
I'm a ski-walking cheater with a hat full of napalm. I'm a runaway son of a nuclear aid bomb. I am the world's forgotten boy, the one who searches and destroys.
Look out honey, cause I'm using technology Ain't got time to make no apologies Saw radiation in the dead of night Love in the middle of a firefight
Jaume Drobé, benvingut. Gràcies, molt amables. I començàvem en Search and Destroy, d'Esplutges. Per quin mòtiu començàvem amb aquesta música? Bueno, perquè m'ho van apuntar ja com... Fem-nos un resum molt breu de la teva vida, bé? Tot d'on vaig anar a l'adolescència i record haver sentit aquesta cançó que m'ho va impactar molt.
Jo, no sé, crec que de 16 o 17 anys ho vaig sentir. Jo tirava més cap a un rock and roll perquè tenia uns amics que eren molt rock and rolleros i, bueno, uns amics d'avui està duent cap a... Però em començava a avorrir un poc i un dia vaig sentir aquesta cançó i vaig dir, ostres, això... Això és lo meu, això...
I un amic meu m'ha dit, ja vaig dir, hòstia, com classifiques aquesta música? Em dius, això és punk, tio. I jo vaig dir, hòstia, això és lo meu. Això és lo meu, és punk, és lo meu. I t'hi has dedicat mai, si has tocat? Bueno, sí, la veritat és que vaig tenir un grupet d'adolescència fins als 20 i pico i sí, sí, fèiem música punk.
I va estar molt bé, ho vam passar molt bé durant uns anys, el que passa és que per sort ho vam deixar, per sort de tanta gent, perquè la veritat és que pel·liner han sortit un grup bastant bon, uns sotens, i gràcies a ells, sí, menys mal que ens van retirar, podríem dir, perquè... Però n'hi ha d'altres que segueixen, no? Sí que ho facin els bons, potser, sí. Hem comentat que va néixer Portocolom i que el nostre convidat, bé, son pare era pagès i mariner,
Sí, mon pare de jove em va fer de pagès, com tanta gent nascuda aquí a les anys. I llavors, en els vint i pico, després d'anar un camionet un period d'anys, va decidir començar a pescar la mà. Li van oferir una gent que havia comprat un barc al Bou.
al moment s'hi volia pescar. I allò, sí, va ser com Johnson Punk, vull dir, el va apassionar i ja no va portar-me allà fins que se va retirar. I sa mare va muntar una peixeteria i diu, tota la família en el final acaba fent feina en el sector primari. Sí, tots finalment volen dedicar al sector primari, que ja és com una raresa a Mallorca. Sí, jo anava a dir, ara, no sé, quan duen les estadístiques, diuen, quanta de gent se dediquen al sector primari? No sé, pot ser un 4, un 5%.
Que es dediqui... Molt més poc, de veritat. Ah, sí, sí. Que es dediqui 100%. De fet, a fora Vila, que ho vaig mirar fa poc, la estadística de si hagués estat, com a pagesos m'apareix que hi queden uns... són quasi 6.000, depenent un poc de la temporada d'estiu, varia una miqueta, però estem amb un màxim de 6.000, quan en els anys 40 se pensi que hi havia 100.000 persones, d'una població de 300 i escaig o mil, o sigui, que figura't tu que... Com ha canviat tot. S'ha canviat tot, sí, sí.
també tenim la dada que ens va donar ell que també va fer feina sis mesos en un hotel però va dir això no li va agradar gens no per feixugues perquè totes les feines que he fet tampoc feixugues però l'ambient va ser una experiència que també t'obre ets ús i prens contacte amb una realitat que a puntura no havies tingut fins al moment
Però sí, no em va agradar gaire, llevat d'una sèrie de companys que vaig fer, d'aquella època que em van explicar el sindicalisme, per exemple, cosa que jo no sabia. I això sí que va ser una experiència agradable. Sí, perquè aquell turisme d'aquells anys, potser tampoc no és exactament el que hi ha ara,
Però sí que hi havia, bé, no sé, per testimonis d'aquella època hi havia explotació, per exemple, dels treballadors, en el sentit que molts d'hotels ja feien un tipus de tracte, diguem-ne, dels treballadors, que clarament no era el que un podria pensar com a ideal d'aquest sector.
Jo allà, això ja era final dels 90, el que passa que vaig veure moltes coses, des de sanitàries fins a laborals, que eren, no ho sé, bastant. I mediambientals, també. I mediambientals, buidar les piscines de cap a les torrents, coses d'aquestes, condicions laborals lamentables. Fins i tot varem organitzar una petita protesta en el menjador, perquè dinàvem a l'hotel moltes vegades,
I menjar, no era menjador. Però vaja, ara m'haurien de també protestar i organitzar molts una miqueta. I ara es dediquen a la pagesia, a Sant Macià? Sí, després de l'etapa d'ornitologia, que va ser una passió que havia tinguda, sempre m'havia estirat fora a vila perquè mon pare pescava, el que passa és que sempre teníem un trast, que dèiem un temps. Sí, un trast.
una finqueta molt petita, molt petita de vores poble, que era allà on la gent tenia el seu bord familiar, o fins i tot engraixaves un porc. I aquí en Estras, mon pare sempre havia fet hort per la casa, tenia un hort guapo i dedicava moltes hores.
I no sé si de veure, ho he de donar una mà sempre, i això sempre m'havia estirat una miqueta. I quan va arribar el moment de fer un canvi, perquè sempre m'ha costat estar 10 anys allà mateix, vaig dir, ho he de provar en això. Ja sé que tothom s'està retirant precisament d'això, però bé, perquè perrudesa...
em vaig tirar mig amb això. Perdona, hem xerrat abans de sornitologia. Vas participar en un programa de conservació? Sí, jo vaig conèixer una sèrie de persones que em van introduir un poc a sornitologia.
i jo coneixi els ocells però no des del punt de vista ornitològi perquè també mon pare era molt caçador i de l'alt mort duent aparalloses i en fi, clar, me sabia tots els ocells perquè els havia tingut en la mà i de molt a prop i fins que llevava un poc caçador a l'absència vaig dir, hòstia, això no està bé de caçar d'aquesta manera, tant així i clar, me vaig introduir un poc a l'ambient del gob, de l'ornitològia
I allò, per una casualitat darrere una altra, se va convertint la meva feina durant una dècada. Vaig poder participar d'aquesta campanya de conservació de la Milana, que ha tingut èxit, estic molt satisfet d'això, perquè molta gent hi va posar molt d'esforços.
i se va demostrar que a pesar de que els primers anys van ser molt durs perquè veiem que per molta feina que feien no eren capaços de fer remontar la població que estava a punt d'esveir-se llavors va ser d'investigar i divulgar, vam arribar a tocar les tecles i quan pots fer una campanya llarga i parlar amb la gent, explicar-li els problemes i què poden fer per solucionar-ho normalment molta gent acaba participant
i en aquest cas va anar molt bé, ara l'espècie és comuna a Mallorca estem contents, ara participo de recontes hibernals que es fan de l'espècie i mai m'hagués pensat de la vida que just aquí on jo he vist, davant la finca, veuré 50.000 anes colgiant-se darrere la muntanya on jo feia feina, això no m'esperava
i ja que va passant, vull dir que de vegades passen coses que estan bé. Perquè la lluita, diguem, ecologista, ara pensant, el GOP, recordem que era el grup d'ornitologia balear, llavors se va allargar el títol, era el grup d'ornitologia balear i de defensa de la natura, no? Clar, en els anys 80, 90, el GOP era una veu que se sentia, i no només parlava d'ocells, no?
Sí, jo crec que totes les grans campanyes ecologistes que hi ha hagut a Mallorca, el GOP, si no les ha impulsades, ja ha estat, vull dir, de qualque manera. Sí, sí, sí, jo crec que ha estat, jo per jo sempre ho dic, que el GOP va ser com una escola, perquè vaig poder conèixer gent molt diferent de jo, jo venia d'un altre ambient, me va obrir els ulls, me va ajudar a entendre més i apreciar coses que...
Tens de veure tu, però si no tens un... Ja no he anat... No vaig anar a l'institut, no vaig anar a la universitat. I això, els meus mestres van ser els meus amics. Els que ara són els meus amics, precisament. I vaig estar molt satisfet d'això, no? De començar un poc amb els ocells, un poc amb la botànica, un poc amb els bolets... Tot el que fos natura, i finalment també cultura, t'acaba interessants i t'arrelatges de la gent adequada. I ja està.
Estic content perquè està com una escola, per això. I segurament també era una època, ara estic pensant en aquells anys 90, 2000 i més, en què, clar, per una banda hi havia gent amb una consciència ecològica important i gent que anava a votar i que quan anava a votar votava certs partits i que llavors...
com aquesta defensa dels medi que hem vist, manifestacions, i que moltes vegades hi ha hagut partits, ara estic pensant en el PSM d'aquella època, que vehiculava aquelles protestes, però que llavors quan arribaven al govern hi havia el pacte de progrés i hi havia coses que a vegades no acabaven de funcionar.
Jo, això que descrius, encara jo diria que als anys 90, que nosaltres feiem alguna campanya contra la construcció d'autopistes a Mallorca i tot això, troc que encara s'aporia, veies que s'acabava vehiculant de qualque manera, és a dir, quan la gent se movia a baix, en el Parlament qualque cosa havia de passar, és a dir, trobaves que hi havia d'haver resposta de qualque manera.
no sempre és el que haguéssim volgut no, els darrers anys jo, les institucions han tornat més hermètiques tens la sensació que no et set no són tan permeables no són tan permeables perquè jo crec que s'han anat consolidant interessos que hi ha més grossos que han anat fent
que s'escolti molt a un sector de la població i s'escolti molt poc en aquest sector que normalment han estat a l'avantguarda, diguem, de les conquistes socials i ambientals més importants. I veig que ja veia com anar fent més hermètics,
No ho sé. Més burocràcia, ja, a lo millor. Sí, i jo crec que quan va esclatar els 15M, ja era un poc això. Per què des de baix feien tanta feina intentant vehicular propostes per amunt i mos torna tot per avall? Bona ascensor social, bona... I això han anat veient com a... que els partits han tornat com a més hermètics. I jo què sé, per exemple, no els que han viscut en Terra Farida, a l'època d'Espat de Progrés, mos van topar amb això, no? Una espècie de mur que anaves i...
els aproposaves, els duies dades, els intentaves convencer que l'horraonable era aturar el creixement de places turístiques, i ara ho veiem, i te topaves amb un no, això ara no podem, i sempre hi havia una excusa per no emprendre res. I pensava jo que aquí dies passen anys en peny i així anirà passant des temps, però clar, ara estem pagant, és nou avançat en aquesta època també.
Sí, és que tu vas dir fa momentat aquest vincle entre natura i cultura, i jo afegiria llengua i patrimoni, és a dir, per gràcia, bé, per sort, però és una gràcia que hagi de ser així, sobrevivim gràcies a la acció de la societat civil, podríem dir.
el gop és un fonament l'home cultural no és un altre però jo sempre pensava que no s'entén la natura sense el patrimoni, sense el patrimoni sense la cultura i la llengua també és un element vertebrador tot el paisatge, la terra el patrimoni històric
La llàstima és que no hem estat capaços de vertebrar cap opció política que pugui convertir això després en vots. No sé si és perquè el vot de la política en el partidisme és un vot que és molt complicat de fer en dignitat, però no hi ha cap opció. Quan t'envia la paraula de l'antic PCM, l'antic PCM, però antiquíssim PCM,
Perquè jo crec que fa 30 anys que no hi ha cap vertebració política digna a Mallorca que pugui representar els interessos cívics, culturals, patrimonials, lingüístics i de la nostra terra. Jo crec que hi ha hagut un canvi a pitjor. Molt a pitjor. Jo crec que és bastant evident. Jo recorde, fixa't tu, que érem a 200 i teníem un grup uscul que s'ha deia Fora Sant, que era un grup un poc àcrata que protestava contra la construcció d'autopistes.
i muntàvem un escalèstric a les fires, una fira grossa, venga, allà, anàvem a muntar i intentàvem convencer la gent, però clar, si passàvem així com ti i com Pere Sant Pol, s'aturàvem a xerrar amb tu i estaven millor amb tu perquè aquests tios són incòmodos, són no sé què, però et tocava allò.
ara passarien de tu, ara passarien d'allà, farien de nou vore't, que no podries tenir un enfrontament dialèctic, directe, però la ballada cordial amb ells. Jo recordo moltes ballades, que anava a moltes fires i aquesta gent s'aturava, no hi havia estat gran, però volien que la gent...
Sí, que els haguessin de veure tu, m'entens? I ara per ell es com empailleixen, hi ha com un empaillament de la defensa del territori. Jo crec que part que volguessin que... Jo crec que sincerament ho feien. Ell volien, com ara sincerament fugen. Sí, sí, sí. Jo crec que era sincer perquè jo record, no sé, Pere Sant Pol, que ara es reivindica molt sa figura,
i també estaria bé a reivindicar algunes idees que tenia, que no s'han explicat tant darrerament, però jo recordo en Pere Sampaltura, eren moltes veiades, les parades que muntàvem i, eh, Mellot, com hem d'arreglar això? M'hem de fer una pregunta al Parlament. Era tot molt directe, no? Sí. I jo crec que això facilitava, diguem, es trobar-te, xerrar...
i ells també no sé si s'abanyaven més jo crec que ara s'exerxes per sort i per desgràcia tenen coses bones i dolentes però s'alventes perquè tira't la pedra de molt en fora i llavors havies de parlar de tu a tu de vegades te tocava rebre perquè de vegades te renyaven i tot però tu et sentaves que les regles eren un poc dures però eren s'esquivia
i dins d'això molt movíem i igual que venien els del PP a les fires i te tiraven unes empantanes xeringuitos, te tomaven penterra i els municipals t'acapaven de fotre això també era llum major mateix que el PP era hegemònic
La policia ens va tirar davant del bal, o per ordre del bal, millor dit, tot el xeringuito en terra, i era molt dur, però tu què fes? Bueno, no te queixaves, tornaves a muntar el xeringuito i tornaves a partir i t'enfrontaves així com podies i vaig dir, quan se'n vagi no torna a muntar, vinga.
i era dur també, no era gens agradable, però no ho sé, crec que l'avellada enyora una mica aquesta miqueta de... sí, de dialèctica concreta de tu a tu, i crec que això s'ha perdut un poc, sobretot culpa de l'exèrcit social, suposo.
Has parlat de Fora Son, aquelles iniciatives del 2015 contra les autopistes, i llavors Felenitz, a Portocolom, Quin Port Volem, no? Sí. Que va ser potser un poc més en van. Sí, això va néixer el 2002, i el 2002 vam decidir crear una plataforma cívica, diguem, amb gent molt diversa també d'aquella época,
perquè era ser poc a mates i ser poc a mates se veu que quan te'n mates va apretar la comunitat autònoma se'n va anar a Madrid, el fan ministre. De medi ambient. De medi ambient, de medi manco. Però bé, quan tu ho harem assumir, i m'ho va dur ser el temps... Sí, perquè dius, si és el model, perquè jo crec recordar que eren el nas, no?, que deia el model, el Balears, el model de seguir. Sí, sí.
Sí, sí, sí. De fet, el varen com a fitxar per... Ja vos mostraré com s'han rebut les coses. Bueno, però perdona, és que triar-se en aquest individu per fer de ministre de Mediambient de Mostra el poc ens interessava de Mediambient. Efectivament. Esperen fer agricultura i senyor Mates, senyor Mates Mediambient. Sí, sí, sí.
i va ser una època que a Mart li van donar un ministeri amb molt poques competències però amb una milionada i s'ediquava a fer obres públiques i les obres públiques que es podrien fer a les llars balears eren els passeigers marítims perquè és un lloc on tenia competències i va fer-se a Mallorca de projectes de passeigers marítims i a Portocolomb que té 6 quilòmetres, ja fas totes contons d'esport
mos entaberraven sis quilòmetres de passeig sense respectar, bueno, ni medi ambient, ni patrimoni, ni absolutament res, no? I d'aquell projecte, diguem, imposat, hi varen batallar molt d'anys,
I, fixat, una cosa que ha passat moltes vegades amb moltes plataformes locals, que és que un gran projecte d'aquests acaba unint de sa gent i aquesta gent llavors fa xerxa i aquesta xerxa te serveix llavors per emprendre altres accions, altres batalles que valguin la pena. I jo crec que això va ser també una gran experiència i és una plataforma que avui en dia, fixat tu, han passat 23 anys i encara existeix. Existeix perquè els problemes continuen, se multipliquen, se diversifiquen. Exactament. Han anat sorgint problemes d'abocaments
d'aigua, brutes, en fi creixement d'esport, creixement portuari i tot això de la plataforma amb l'experiència d'estar ja vehiculats d'abans com ho tenim més bo de fer i jo crec que també la gent ja espera, bueno, menc que dirà la plataforma d'això menc cap a on hem de dir i jo crec que és una bona experiència fer aquestes plataformes locals són segurament les més útils de totes
i també que avui en dia parlaves de les xarxes socials quan hi ha xarxes socials sempre pensam en les xarxes telemàtiques però xarxes socials de poble de gent que està unida per un objectiu però que a més utilitzen aquestes xarxes per donar a conèixer manifestacions per donar a conèixer per denunciar a vegades jo he vist vídeos per exemple de Porto Colom recordo fa un...
fa dos anys que hi va també un altre aquest tipus de reivindicacions no sé si en Joan tenia un altre terra ferida jo diria que té males ferides a terra no crec que sigui una ferida que es pugui arreglar amb una tireta i un poquet d'iode només té un spa és que pinta molt malament la cosa
Pinta malament. Ara doim una embranzida molt forta del nou urbanisme que nosaltres intentem explicar aquests dies amb aquest tour que feim pels pobles, que sobretot el que se menja és fora vila. Se menja fora vila a una velocitat vertiginosa com quan no havíem vist altres vegades.
i per això ara feim aquest tour per exemple aquest tour ara la setmana passada éreu a fer la nit i el 28 de febrer sí, n'hem fet quatre és curiós perquè estàvem guiant molta més gent des que mos esperàvem ara a fer la nit van venir 70 persones a la pobla també 70 persones
i veiem que hi ha un caliu superior fora vila, fora grues sí, perquè nosaltres el que hem fet ha estat tenim un equip, un petit equip que fa aquesta ciència ciutadana podríem dir tenim experts en geografia que mos donen un cable amb això i el que hem fet ha estat investigar i comparar les fotos aires de 2015 amb les 2024 amb la darrera foto aire que tenim disponible
i el ritme d'urbanització és molt elevat, però sobretot és molt elevat a Fora Vila, on se nota més. Perquè si ara que fas tot el que s'ha edificat a Fora Vila els darrers 9 anys, que és la comparativa aèria que nosaltres hem pogut fer, ens surten 15 quilòmetres quadrats, és a dir, 15 quilòmetres quadrats és la superfície de la Dragonera, perdoneu, és la superfície de la Quebrera,
seria sis veiades, la lliure de la Dragonera, reivindicant la Dragonera com a top òrrim, simbòlic, però només a fora de vila s'han urbanitzat una superfície sis veiades de la Dragonera a una velocitat brutal. Això és el que jo sempre ens parlaven del tercer boom, primers hotels, llavors urbanitzacions, i en tercer lloc l'edificació d'un sol rústic.
ara el que veiem és que hagi afat una dimensió colossal perquè ja no és aquella coseta local de les dues quarts de la padrina, m'hi faré la casa i llavors això ha passat a la història ja n'hi ha els anys 90 i ara el que venen són fonts d'inversió que compren 15, 20 totes les parcel·les que poden acumular i les acostrueixen totes de cop de fet veiem les gínies dels camions que van d'un lloc a sol, les gínies de les màquines
les mateixes empreses que ja van fent feina tot i estem fent urbanitzacions una miqueta més laxes més esponjades però són urbanitzacions és a dir, així com ha anat la societat ha trobat com ha cercat mesures correctores
s'urvenim sempre s'esquiapa per qualque banda i se reprodueix d'una altra manera i ara el que li toca sobretot és en els campes, on hi ha la pressió i el malbaratament de recursos més elevats. Jo quan deia que pinta malament, ho deia perquè, clar, l'ordenament urbanístic depèn en els fons del legislador i de l'executor, dels governs municipals, dels governs autonòmics, dels governs, diguem-ne, insulars,
I en temes electorals, no hi ha perspectiva que vagi millor la cosa, en tot cas pitjor. Tenim ara dos vectors electorals que són joves i no vinguts, que són votants potenciament de dreta i d'extrema dreta.
Això no ho sé, això de res. Suposo que hi ha un pot de tot. Jo crec que en el cas de joves crec que està corrent més... Val en vendre com una imatge que tots els joves són fatxes. No, no, tots no, però molts sí. Molts sí, i jo crec que hi ha molt de joves que no, perquè de fet a les darreres xerrades que hem fet han hagut bastant de joves, cosa que ens ha sorprès bastant,
que han opinat i han pres partit en la discussió final que feien sempre i ha estat verdaderament interessant el que explicaven. Jo el que veig és que els joves veig que estan molt desesperançats per a les joves que són i jo crec que també té un pot de culpa no només el sistema, podríem dir, per dir qualque cosa sinó aquest fet que el partit d'esquerra els darrers anys no han respost a les expectatives.
i això ha frustrat gent no només granada com nosaltres sinó gent més jove i jo crec que aquí també els partits han de fer una reflexió de dir fins a on pots de sobre també anar joves perquè si no venen joves darrere que defensin aquestes idees així si que no tenim gent de futur
Nosaltres tenim una esperança encara amb bastanta gent jove que veiem que pintura no van als espais que nosaltres anàvem, no se comuniqui quan nosaltres ho feim pintura, però veiem bastanta gent jove que participa de pintura.
de la defensa de la cultura, del medi ambient, del territori, veiem gent. Ara, no és suficient perquè també som transida que hi ha a Mallorca. Déu-n'hi-do, és que és enorme, és que mos enfrontam a... És a dir, hi ha un desembarc de fons d'inversió i de grans immobiliars que han desembarcat aquí
i a més a més els que s'assumen els especuladors locals que ja teníem i clar, és que cada vegada com més força els adones més força fan, evidentment i jo crec que aquí és a on els partits i si el legislador haurà de fer un pensament i dir, bueno, fins i tot mos permetre malbaratar la pròpia casa i jo crec que aquí és a on
Nosaltres hem de fer la nostra feina i la nostra autocrítica, però crec que també, a qualsevol moment, a partir d'institucions en general, haurem de fer qualsevol cosa, perquè amb plejades com han estat no poden seguir.
Són nids posposats, sense un remor de fons, no la tens que no torn. No val el sol de millor, no sé casos desevitats.
Això és el Crepuscle en Senestals, avui conversàvem amb en Jaume Drové i parlàvem de terra ferida i escoltant música també. No sé si ho he dit abans, no sé si ho he dit aquí davant el micro, però la selecció musical d'avui t'agrada especialment en en Maria Oliver, que està, la nostra tècnica d'avui està contentíssima d'aquesta selecció musical d'en Jaume. Jaume, per què escoltam tanmateix de Saïm?
Tanmateix és un poble que ara comentàvem, no és vera? Sí que hi menys tanmateix, que és una cosa molt mallorquina. Jo crec que aquí, el que fa soïm és fer-li un poc una volta, no? Agafa aquestes frases fetes, tant d'aquí, i els explica d'aquesta manera que aviat sembla un grup que és un grup home pessimista.
Jo crec que no, jo no sé, és un grup que quan tenc un dia així un pas de lenta, el meu pas, i m'anima, a pesar que les lletres puguin tenir aquest punt com a un tant pessimista. I no sé, és un grup que m'encanta perquè te passa molt les piles, m'agrada molt el so, no és perquè en Joan, és que en tant de guitarrista sigui del meu poble,
que l'he posat, però és un grup que ens demostra que de vegades l'Obo, si ho tenim molt a prop, no ho sabem apreciar. I jo crec que en seguim ha passat això, que és un grup que no sé si que van apreciar l'Obo que és, perquè el tenim molt a prop, el vam tocar molt...
tenen un directe d'espaterrans, boníssims, molt potents, i, bueno, parlen de tot això que ara mateix estaven toquant, precisament. Jo aquí mirava els darrers tuits de Terra Ferida, no sé si se diuen tuits ara, que això se diu X, no sé si se diuen...
Tweaks. Tweaks, no ho sé. Però sí que de les darreres setmanes, dels darrers mesos, clar, veiem que aportàu molta informació des que vareu tornar, perquè recordem que no vareu anar, i que, com deia en Biel, sou molt necessaris. En Biel dic deia, gràcies per ser-hi, perquè...
Perquè, a més, sempre doneu dades, no? Sempre doneu afirmacions que van seguides d'una dada, una de ses darreres, un indicador de pressió humana, es dispara a les illes. L'hivern del 2025 registra més gent que l'agost del 2000, de fa 25 anys.
Això és així. Varen gafar les dades de Cibestat, que és aquest organisme públic que recull dades de tot. Les feines que fan una feina brutal, espero que no ho privatitzin. I, bueno, la veritat és que quan varen posar totes les dades amb aquesta gràfica dinàmica que s'ha fet com un vídeo que s'ha de consultar com creix, és espectacular. Creixem d'estiu, creixem d'hivern, creixem... No passa cap dia que si miris l'any passat fos un banc o gent...
Llevat de ser poca Covid, que va un moment d'impàs, però el creixement de Mallorca, l'altre dia crec que va ser en Miquel Paeres que ho publicava, que sempre dóna moltes dades, el periodista Miquel Paeres, que només la Índia mos superava en creixement poblacional. Si fos en un país, imagina't tu, seríem el segon del món en creixement. I això...
No només el territori, ni el paisatge, sinó el servei públic, tot s'enressent. L'energia aigua, els gusts naturals, tot, l'activitat humana. El tractament dels fems, també. Sí, és que tenim problemes en tots els àmbits, en tots els àmbits, amb habitatge, amb aigua, és que no hi ha cap àmbit que Mallorca, o que les illes en general, no tinguin problemes cada vegada més greus, que s'avan...
Resolent com de molt mala manera, com de tota base de parxes i això clar, ens està esclatant. No veiem un col·latge d'un dia a l'altre però estem vivint ja una miqueta de serveis públics essencials que estan col·lapsant cada dia una miqueta més.
i això mos preocupa perquè no hi ha societat per molt bé que ho féssim que no ho fem bé no hi ha societat que pugui resistir un creixement tan elevat en tan pot tens a part que tots aquests aspectes són irreversibles perquè tu pots anar protegint, protegint, protegint però sempre tens per destruir i les destruccions no se poden tornar enrere i és com estem a un dels aspectes que ha citat de la vivenda no hi ha perspectiva de poder capgirar aquesta situació
No, és complicat perquè... Bé, ni perspectiva ni voluntat, sobretot no hi ha voluntat. Però és que si n'hi hagués també seria complicat. Amb voluntat política jo crec que tot és possible. El que passa és que no ha de ser una voluntat només dels partits, perquè de fet els partits tots sols no tenen voluntat de res.
Si la gent no els empeny, per experiència, quan vas fent tants, saps que no... És a dir, no se volen emmerdar amb més problemes. Es partit tenen els seus propis problemes, intents i estents, i afegint-ne més, no ho volen fer com a natural. Ara, s'han de veure obligats, i aquí és a bon dia que nosaltres hem de fer la nostra part com a societat, de dir, no, no, és que si no mos fem cas, martellet, martellet, martellet, que saben que és el que mos funciona, també, que les campanyes a llarg plaç funcionen.
És a dir, quan se va aprovar la llei d'espai naturals, el 91, que ha estat una cosa que ara veiem el que ens ha salvat, una quantitat de territori brutal, que ara mateix no sé si l'aprovaríem, ni ara, i t'adiria que fins i tot el pacte de progrés de 2015-2023 no s'hagués atrevit a protegir tant el 12% del territori o el 13% com protegir aquella sola llei.
I se va fer amb unes circumstàncies difícils també a nivell polític. Ara, què passava? Que Esquerra empenyia molt. Esquerra empenyia molt, hi havia com un gran pacte social, se va arribar al punt de dir, sí, clar, hem de salvar la serra tremuntant, hem de salvar la muntanya de Mallorca, hem de salvar les zones humides de... I s'inventari d'espais naturals més importants, és perquè molts van quedar de fora...
en el terren minut per interessos, i ara ho paguem molt car, però era un context també molt difícil, no crec que quan es va començar la campanya per la defensa d'espais naturals, se pensàs que seria segur que hi haurien salvats. Ara segurament és un moment de no retrocedir, és a dir, de consolidar, puntuar, lluitar aquesta llei d'espais naturals que no la mostrà aquí impus, perquè veig que la pressió no s'atura,
I, no sé, mos hem de tornar a creure que hi ha coses que són molt difícils o gairebé impossibles, però que de vegades s'acaben transformant. Sí, però, perdona, tens en el Parlament, president del Parlament de Sergi de Balears, un individu, un subjecte que diu que és la mesura de la llibertat d'expressió és ell, i ho diu en la parlamentària. O sigui, davant d'això...
Sí, no és per tenir coratge, és veritat. No, no. El que passa és que no tots hem de fer la nostra feina. Aquesta gent no hi serà tota la vida. Això ens hem de mentalitzar també, que això és una batalla a llarg plaç. Aquesta gent d'un moment a l'altre pot tirar, igual que quan ja vos explicava que era dolcent i anàvem per les fires, hòstia, el PP era molt hegemònic, era superpotent, era molt durs, eren... hòstia, tu anaves en calçon curs i els anaven...
un traje, és que quan venien a la fira per així que arribava un ministre important i vull dir, el PP era molt hegemònic en els pobles a més ara no sé què té a dir ara s'ambienta en el carrer jo crec que era més més sa i
I no tenien tanta por a puntura. En altres també és un poc més durs. Aquells lemes, ara recorda aquell lema que a mi sempre m'ha agradat, allò de qui estima Mallorca no la destrueix, que allò era una declaració de principis, perquè tu pots dir qui destrueix Mallorca no estima Mallorca.
i dius, va, ho has dit així. Però si ho dius al revés, crec que té més força, no? Qui es diu a Mallorca no la destrueix. Allò movia molta gent en aquelles manifestacions i, clar, ara supos que també jo el que veig és molta confusió dins del món polític, no? Perquè està clar que tothom sap que està passant alguna cosa que...
que s'ha de revertir, el que deiem, en un procés complicat. Però llavors són com molt contradictoris. He vist un dels tuits que posa els dies de les illes baleades, les illes encimentades, perquè és una evidència. Aquests vídeos són molt il·lustratius, que heu posat d'això que comentaves, de les fotos aèries i com ha evolucionat allò i com ha canviat en anys. Sí.
I que llavors els mateixos del PP, per exemple, diguin, no, però això no pot continuar així, s'ha de controlar, s'ha de... tota l'explotació de recursos, però són els mateixos que estan obrint la mà, no? És com que queda bé dir, potser un discurs on ens preocupa molt aquest tema, però llavors no actuar en conseqüència, no?
És que jo crec que tot aquest discurs d'extrema dreta, sobretot que s'estan visquent i s'estan amplificant, quan les de balles a l'àmbit local no s'aguanten de pel lloc. És a dir, a base d'eslògans, ok, poden anar passant un quants anys, però quan tu baixes la discussió en l'àmbit de protecció, per exemple, urbanística o d'espai natural, local o de problemes ambientals, aquesta gent no s'entera de res. És a dir, és que tu miras la llista de cada poble i dius...
en comptades excepcions, però és que heu triat lo pitjor de... O gent que no es despoble, gent que és d'un altre lloc i no es entenen... I gent que veu una llista, com s'altre dia un de vots de Santanyí, que s'equivocava de poble, perquè és que no saben ni on comença i on acaba el seu propi municipi, no? I jo crec que han de fer aterrar sa discussió en aquest punt, també. És a dir, allà on sa gent més o manco decent d'aquest país pot plantar sa batalla, perquè...
en el Twitter discutint l'extrema dreta, és per a més. Vostres què feis? No contestàveu insults? Nosaltres, la primera etapa contestàvem algunes coses, més que res perquè se pogués veure la nostra posició davant les altres persones que estan mirant aquella discussió. Sí.
Ara, la veritat és que quan han tornat, han dit que per exemple Twitter ha fet un X, ja s'ha dit X, ha canviat de nom i tot, hi ha hagut un canvi molt important. I és que d'estar que Elon Musk ho va comprar, evidentment, ha tornat un... Sí, és un femer, es tornes. I han decidit no perdre's temps, que és bloquejar tot el que fa i lo de racisme i de fatxum, tot això, bloquejat directament. No...
El més important que tenim, la gent que pertanyem a les associacions, és els temps. Per tant, anem a dedicar els temps, les coses útils, perquè en lo inútil no hem de perdre ni un minut. Mira, ara que parlaves d'això, un dels tuits, el que posàveu...
un mapa de Mallorca molt il·lustratiu i mai hem vist un burca a Mallorca. Ara aquesta discussió que, clar, és que aquí no hi ha burcas. I el Consell tampoc ha vist mai el 10.000 habitatges turístics il·legals ofertats a Airbnb, no? Misteris mallorquins. Clar, clar. És que veiem una... Sí, veiem això. És a dir, molts duen que hi havia de discutir coses més banals. És a dir, jo, a mem, no surts molt de Sant Macià i veiem més animal que persones, qualsevol dia. Però...
ja n'havia mai un burcà a Mallorca no dic que no se n'hagi dit qualcuna però jo crec que és una raresa i si ara m'hagin de posar tots a discutir sobre una possible raresa això és el que fèiem amb barnitologia quan veiem una espècie rara tots anàvem allà on s'havia vist a veure si la podíem veure per...
perquè mos apassionava poder veure una nova espècie, però amb això no hem de deixar que mos duguin cap a aquesta discussió. Hem d'aterrar la discussió a l'àmbit on pot ser útil per a la societat. Tot això no té cap utilitat, això de...
perquè avui és el Burka i demà serà no sé què, i demà en Trump dirà no sé què, i sí, però no podem estar tots sempre a mercè de que en Trump tingui la darrera ocorrència, de que en Milley digui tal, de que digui el president del Parlament d'aquí, no podem estar sempre darrera d'això, hem de fer terra la discussió, crec nosaltres, que hi ha una cosa que sigui útil per la societat.
i que probablement hi pot haver discussions sobre un tema determinat i que a nivell local s'està vagant gent que són votants del PP per exemple però que quan veuen que és allò que afecta una cosa concreta del seu municipi
reaccionen i diuen, no pot ser, no pot ser que això s'ha... en alguns casos, no? I dius, clar, per una banda, la gent, quan li parles així en general i sobretot si hi ha aquests negacionistes, ara que hi ha negacionistes del canvi climàtic, negacionistes de tantes coses, també hi ha negacionistes que els problemes ambientals siguin tan greus a Balears o en els casos de Mallorca. Hi ha gent que diu, no, no hi ha per tant, no, no.
Però llavors, si ho veuen en el seu poble, sí que reaccionen. O com a mínim diuen, què estàim fent? Sí, és el que et deia. Jo crec que la ciència, la defensa del territori, tot ho han de dur a retornar una miqueta com a mínim a l'espai més local. Perquè podem estar superben informats del que passa en el món.
però aquest excés d'informació sobre d'arastres que passen aquí i allà potser m'arriben a deprimir i a desactivar fins i tot. I nosaltres sempre hem parlat amb els seus companys de Terra Farida que hem de xerrar de coses concretes perquè si no anirem sempre a remolc de la darrera discussió que s'inventi Vox o que s'inventi no sé qui i que vol dir intentar dur el debat sempre per tapar coses que no, no.
han d'aterrar la discussió i xerrar de coses locals també, que això s'està perdent una miqueta i tots a remol d'això però han d'aterrar el debat a qui ens interessa, que és el nostre carrer llavors el nostre poble, llavors la cella de Mallorca Faim ara una petita pausa i tornem tot d'una aquí en el Carpuscle en 100 estats
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94. Aigua 3 Globs
Calcú vol participar al 971-122. En els gols d'en Sallidarder, mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar aquesta final anirà administrant els jugadors, o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern-PSG, qui seria favorit? Per guanyar la Champions d'eliminar el Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs. Però qui seràs campió de la Premier League? Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7, amb Joan Fortesa i Tolo Ramon a una mediterrània.
Tota l'actualitat musical de casa nostra ha actualicat. T'esperem els divendres a partir de les 5 de la tarda a Ona Mediterrània.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental ni wave musiquània, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 a 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània Avui parlem amb en Jaume Drover, parlem de Terra Ferida.
Terra Ferida va tornar, diguem que va fer una pausa en el gener del 2023, i heu tornat fa uns mesos, també, sí, gener del 2026. Per què? Perquè de tot el que hem dit, jo crec que hi ha molt de motius, però supos que quan va anar, potser pensàveu que tornaríeu, però no sé si tan prest, tan aviat.
Bueno, en aquell moment vam decidir fer una pausa perquè veiem que tots ens sumàvem que hi hauria un canvi important parlamentari que s'havia perdut el temps, un temps preciós que, veurem si torna, per fer canvis significatius en defensa del territori.
habitatge, etc, etc i mos veiem venir què podia passar això i llavors es passava també que si les associacions o plataformes no guanyen altra cosa de tant en tant també te vas desanimant, com és lògic te vas cremant, nosaltres som una entitat molt petita que no té pressupost no té recursos, no té socis no té...
perquè ho hem volgut així, no? Perquè volíem mantenir la independència per una part, que ningú te subvencioni per si un dia t'has de topar precisament amb la subvencionadora, que és una cosa que de vegades pot passar. I això mai heu tingut...
no sé, el pensament i d'igual mos hagués anat millor acceptar algun o clarament hagués estat una línia vermella que vos hagués posat en parit, no? Acceptar una subvenció de, no sé, del Consell, del Govern o d'una empresa d'aquestes que se blanquetja, no? Sí, sí, sí.
Ser co-washing, no? Sí, no, jo anava a demanar, vull dir, és possible que no hi hagi en aquest país cap persona rica amb aquests ideals? Que comparteixi aquests ideals? Sí que n'hi ha. I que pugui donar X fons per fer X feines? Sí que n'hi ha i hem tingut alguns oferiments, de vegades.
però finalment va ser una discussió que hem tingut de tant en tant i vam dir, mira, volem ser un grup petit, jutger, ja hi ha moltes entitats, hem parlat de ser més grosses segurament i volem, més que no sóc això tenim un comando, que és una cosa que va funcionant així com pot i vam decidir no acceptar de moment el best, si un dia hem de fer una campanya important farem un crowdfunding o passarem a Esquipell
Però preferim ser totalment lliures en aquest sentit, encara que això també té aquesta part negativa, que és que si te cremes i això no hi ha relleu. I això no tens recursos, funciones estona lliures...