Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
s'intensifiquen els estímuls com a so d'antídot buscant l'aire que respiro entre la multitud la virtut de l'actitud que afona el núvol i aglutina cada pòssima de solitud cançons tristes amb pistes de plenitud pàgines plenes de vòmit buscant l'actitud
alquimistes del ritme mostrant aptitud, deleitar-se amb feina feta, inspirar calma d'aquesta calma. Em fa reial, m'hi acomodo perquè he fet les paus, que s'enlairi l'ànima, que parin màquines, que em torni la clau, les engegaré quan retornin les ganes. Ara és temps per celebrar proesses, d'oblidar penes, de birres a desenes, de relaxar les venes a l'espera d'una nova primavera, que ja són 33 els que aguanta aquesta esquena, alliberar-me del pes amb una estrena,
Seguir buscant el camí de vida plena, 7 bits, 7 brindis amb copes de bé. Jo per tu, tu per mi, i afullar amb la llum encesa. Vivint els dies amb somnis a prop, sentint les vides com alliberen el vol.
Desfent rutines gravades amb foc, conscient del ritme que m'alimenta de nou.
La posta és amb els ulls tancats i fa brotar costera. Intuïtiu amb el que s'amaga al darrere. Deixar anar el curro, baixar del carro. Jornada completa la vida, apurant el paro. Escreure com a bici, poder resistir. Expectatives que m'ofeguen provant d'existir. Permís per perdre'm, per assumir el potencial inevitable de cada crisi. De cada pal surt l'oportunitat per tornar a creure. Tornarem a caure, tornarem a vèncer. Set anys païnt l'absència.
Però ningú desapareix mentre se'l pensa. Ens vam trobar la mort de cara i va explotar l'amor. Ma mare manté viu el foc que ens allibera de la càrrega. Com l'essència del fàrmac. Deliris que m'ajuden a aprendre a viure amb calma. Fent viatges a l'extremont. Parant el temps, descobrint racons. Resseguint línies, burlant el son. Deixar créixer el desig quan el sol es pon.
Jo em vull allunyar de tu, si tu no són més res per mi. Tu ets el que tapa el meu sol, tu ets la moral d'ol, jo ja no soc així.
Jo em vull allunyar de tu, si tu no saps mai res per mi. Només em dones un camí, però no el vull seguir, jo ja no sóc així. Vols comprar el meu temps, les meves il·lusions, però jo ja no vull el teu hort. Vols comprar l'amor i les meves passions, però jo ja no vull el teu hort. Vols comprar el meu temps, les meves il·lusions, però jo ja no vull el teu hort. Vols comprar l'amor i les meves passions, però
Jo ja no vull el teu or. Com em vas ensenyar a estimar, jo no puc seguir estimant. Jo busco la nostra cura i el teu món a mi em fa mal. Mesurant l'amor amb l'or, has estimat el meu valor, encegat en la veritat.
El meu cor Jo em vull allunyar de tu Si tu no sents mai res per mi Tu ets el que tapa el meu sol Tu ets la moral d'ol Jo ja no soc així Jo em vull allunyar de tu Si tu no sents mai res per mi Només em dones un camí Però no el vull seguir Jo ja no soc així Jo ja no soc així Jo ja no soc així
i ja no soc així. Vaig creure en tu i en les teves falses promeses m'has fet esclau de l'enveja.
Fins demà!
Vols comprar el meu temps, les meves il·lusions, però jo ja no vull el teu or. Vols comprar l'amor i les meves passions, però jo ja no vull el teu or. Vols comprar el meu temps, les meves il·lusions, però jo
Però jo ja no vull el teu món. Jo em vull allunyat de tu, si tu no sóc mai res per mi. Tu ets el que tapa el meu sol, tu ets la moral d'ol, jo ja no sóc així.
Jo ja no soc així. Jo ja no soc així.
Fins demà!
Dones que no teniu pa, i en els fills deu figuets saques. Això, això són ses paperates que vos donaren ses dretes.
Per què nació a votar? Per què nació a votar?
He decidit trobar-me sol dins la
Multitud, te baila pell sent el braçol de la solitud dins la frissol del que vindrà amac. Totes les pors desnosser aquí
Ja he fet tard, fa més de mig any que no he escrit t'estim. I ho saps, i ho saps.
Com vols.
A qui m'emporto al te.
Vaig a l'eu donar
No, i encara deus tampoc, però és que... Sí, encara deus tampoc, perquè és que si faig vèn, és vèn el molt boner, però no, si faig el sol de mull, ja faig anar-hi-n'hi-n.
Fins demà!
Fins demà!
S'escampa com el teu veri, s'escampa dins la meua sang. Mossega com la serp mossega, dolça mel la meua carn. Esclava com l'ullà, l'esclava dins la presa feta feta.
S'infiltra el meu desig dins el desig de ser el teu pecat. Amb la seva mamaria, el desig, el desig és t'entendre.
I quan cau la nit i Déu ja no m'escolta, torna a esta soledat claveta els ossos que un dia em fa forta i l'altre dia m'esfonza.
S'escampa com el teu herir, s'escampa dins la meua sang. Si filtra el meu desig dins el, desig de ser el teu pecat.
Fins demà!
Gràcies.
Aquest millor sugar, mama, not your love. Surto de la cova, no crec en la sort. Si estic sola, supernova, like clock. Clàssic bitch rock, que enrola bien hot. Sé que tu tremoles quan estic ben a prop. Faig el que dicta, no imita el meu cor. La meva convicció és el meu suport. I cop fort, cop fort. Fora, fora, fora, l'enveix a fora. Al voltant tinc enemics, mira, els tinc a la vora. Estic aprenent el que no s'ensenya a l'escola. A treure totes les postes de la gola.
Fins demà! Fins demà!
My milkshake bring all the boys to the yard. They wanna taste this, I'm super sad. What's up? Mira, tú ya no me vas a sufrir. Me checo cada día al damatí. Vull descubrir el que me afurma de hoy. Mira que tengo una cosa a dir. Easy E run, DMC. Get the blast and now wakes me feel free. Quiero improvisar all day with my G's. Masterpiece. Never you're shorty. No, no gonna say sorry. Never you're homie.
. . . .
I'm sleeping alone, only a utero.
Quan sa vida no te dóna direcció i quedes vagant en un rumb estrany i te trobes ben enmig d'aquest camí, no pots recordar cap on vols anar.
I una mà de boira deixa lloc en aquest immens desert de colors. I tu i jo des del lloc més alt del món per un instant units en un sol cor. En un sol cor.
Certes revelacions has retornat en el teu valor. Ara vas camp a través de l'horitzó fora de pensar que has fet ara tu. I sa lluita que abans duies a sa pell i alimentava els somnis d'un cel. Ara i altra vegada el teu camí te'n costa molt el teu destí.
Fins demà!
i de l'eixellau
Fins demà!
Del nas pulcre em trec la gota que escongria d'un plegat. Pel passatge avui desfila cavalls, carros i blindats. A les diumenges a la tarda...
Faig visites als parents, autobusos, plans de guàrdies, enfolleixen pels carrers. Amaguem tots la folla.
per darrere el guardapits. Però sempre hi ha alguna anxa que rementen esclafits. Oh, mon marató, sort que vau poder fugir. Ara els cels almenjau d'osses asseguda un malalt.
Tots els amors van a missat, el diu menjant cada pell nou, i saludant a l'otari, s'irritant, sí que malbrou. Mentre els gavines van latejant, la despulla d'un puput, la veïna de l'escala per no veure-ho a Sant Dull. No.
Tenint res més a dir. Ja vam fet ses grosseries. Cal que en compri un jacarnat i un bombíssim a sa rifa. O m'ho mereu, m'ho mereu tot. Sort que vau poder fugir. Ara el cel ja menjau dolces a segure.
El cap clar i el cor tranquil. T'estardós del tot, honestes. No et sembro de ser clar.
la finestra. I abans d'entrar al paradís, m'esposa pols grollera, que em veig l'escalonc i fas deu passes enrere. Que és més vell que una cola, home,
que no ho dubta per triar, el cop de la més exacta, quan tenien els de salpar. Omumara, omumarata, sort que vau poder fugir, ara els cels almenjau d'osses, estraguda melancsí. Omumara, omumarata.
Surt que vau poder fugir. Ara el cel ja menjau dolces, asseguda mal a l'estí.
del 995. I he trobat un abril de paraigües i de gent. I he trobat que t'estim i que ha passat el temps. Estacions estacionàries
d'avions de contravent, de transports i aturades, amb de breu pensament. Amb precisió de rellotge aturat, amb maratjat mecanismes i teclats.
Fins demà!
Abans de ser un gran salt endavant.
Conmigo, con su tío, que estoy hecho de rica miel. Abeja sublevada, un tóxico banal. Murallas de la ciencia que progresan al estudiar. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
a nuestro pulmón. Wall time. We're all in mind. Wall time. Yo soy toxic, el vengador, un mutante químico. Ataco con mi mocho al que viene especulador. La nef de Apocalipsis explota lo natural.
Fins demà!
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Frenar esta maldad Que arrasa todo valle En pos de la modernidad Vestido incontrolado De alta mortalidad Productos de la huerta Resienta el mundo del ser humil World Time
No, jo encara deus tampoc, però és que... Jo encara deus tampoc, perquè és que si faig vèn, el vèn és molt molt bé. Però no, si faig que et s'hau de vull, ja fa la gana de donar.
Las negras en la casa.
Fins demà!
995. I he trobat un abril de paraigües i de gent. I he trobat que t'estim i que ha passat el temps. Estacions, estacionàries,
d'avions a contravent, de transports i aturades, amb de breu pensament. Amb precisió de rellotge aturat, amb manatjat mecanismes i teclats.
Adios.
El noi de tona voletaire. El noi de tona voletaire.
El bosc és casa meva, casa meva. Tornant al poble, baixant del bosc, amb el cister i ple em pregunten que colli d'ús, lactàrius, sanguiflos, rovellons. També he trobat trompetes de la mort en un lloc bosque i tu. Aquests d'aquí són rossinyols de color groc, com un rovell d'ou amb vols, qui cou monjola o de rege Oriol.
Els quatre per al rei que demana sorrera i sol, millor que el cep que està sobrevalorat. I a la primavera carreretes als prats, casades amb la padella del guisat. I a finals de temporada, fredolics cap a la sopa amb ceba i pa.
La meva llengua de bou, la meva cresta de gall i les podes de perdiu amb flow. Mai trobaràs un altre, igual que et repegi els bolets de cada època de l'any. Mórgoles, digue'm, et troben a tu amiga, el més car en un bosc cremat. Pregunta la fira, no és el millor, jo crec que a mi m'agraden les hienegues negres.
que són cosines del carlet negat. Camparols, marsots, apagan llum si n'hi ha un munt de menes, pentinelles i pampas de bruc. Cama grocs, mullerics i orelles de ruc. Les trompetes que jo creia, digue'm, quin tries tu? Vull aire pur, amor de boletaire. Si avui faig curt, amor de boletaire. No sempre somple el sistei però mata la besarda aquesta activitat en catalana. Amor de boletaire. Amor de boletaire.
Jo vull amor de voletaire. Amor de voletaire, amor de voletaire. Però què ens suma el meu nas? Em va amb sota terra, és ple de tòfones. Què dius si no n'has collit pas? I si ho faig tampoc no ho sabràs. És el codi, amor de voletaire. I si vens, no li diguis a ningú. O es vacutoli, el codi voletaire. Si el bosc és el barri amb the king in the hood.
Vull aire pur, amor de voletaire. Si avui faig curt, amor de voletaire. No sempre sombra el sisdei però mata la basarda. Aquesta activitat en catalana, amor de voletaire. Això és amor de voletaire. Vull aire pur, amor de voletaire. No sempre sombra el sisdei però mata la basarda. Aquesta activitat en catalana, amor de voletaire. Amor de voletaire.
Amor de volant aire. Amor de volant aire. Amor de volant aire, yeah.
El teu camí ja fa sempre fins a la fin. N'hi ha que no seguiran tots els que t'abandonaran. De tot això intent treure's bé. Cada persona és diferent. Cada persona una realitat. S'ha qüestionat de tant.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
aixegut a cintrempèria, sense sostre ni de ser, tots els plàstics de la deriva. Aquests fenus de carreteres, per ciutats perdudes, amb mapes m'aproplegats, definint tots els paisatges, les gens sols, escrogeïts.
La venjança dels patins quan acaba mi que et mostres les primeres mostres crua. Te diré que tot m'ha anat bé si mos trobem a assegurar el final. Seguirem sense saber si vaig seguir o si vaig quedar allà.
Fins demà! Fins demà!
S'en s'en s'en veu, s'hi va et s'en hi va.
No vas a perdre. No vas a perdre.
Fins demà!
Sallampuga no engana mai ningú. Sempre passa mirant el calendari. Arriba Cuba fet de tot un estrúmbol i se'n torna cap al Mediterrani. Sallampuga no emprenya mai ningú.
tanca un cicle a voltant tot el planeta, no s'atura ni espera perquè tu només passa i ja té ses feines fetes. Sa llampuga balla davall un capcet, menja xarxa i no sap d'on li ve. Sa llampuga mira en gor i passador i a coberta repica com un tambor.
Lluant verdes escates ben profund, hem sortit desmoll de vesles quatre, ses estrelles mos miren ben amunt. Dins sa barca dos amuts s'arromanguen, sa llempuga no espera mai ningú.
S'apromesa de peix a dins de la xarxa. El dipòsit de gasol i la fulg. Suren suros i el cor se posa en marxa. S'allempo la silla i tiren un toal.
Fins demà!
S'altre dia no sé on me vaig trobar no sé qui. I me va dir no sé què i jo no sé què li vaig dir.
La ximbomba ja no sona i ni sona ni sonarà. Perquè té la pèl de ca i la canya quina és bona.
Gràcies.