Title:

Cent anys d’Oblates: prostitució, drets i memòria

## Context i estructura del programa **El Crepuscle**, a **Ona Mediterrània**, dedica la primera part del programa a una conversa en profunditat amb **Maria Felicidad Martínez Morán**, religiosa oblata, sobre el **centenari de les Oblates a Mallorca (1924–2024)** i la seva tasca amb **dones en situació de prostitució i tracta**. La segona part gira cap al cinema clàssic, amb una secció musical i biogràfica dedicada a **Claudia Cardinale**. --- ## 1. Vocació i carisma de les Oblates ### 1.1. Orígens personals de Maria Felicidad • Prové d’una **família pagesa humil** de Lleó, amb **nou germans** i una fe viscuda amb **naturalitat i arrelada a la terra**. • La presència d’una **tia oblata** i l’estudi en un col·legi de les oblates la porten a plantejar-se la **vocació religiosa**. > "La creença estava molt enganxada a la vida i a la terra." • La vocació creix a mesura que **descobreix el sentit** del que fan les Oblates: l’acompanyament a dones en prostitució. ### 1.2. Naixement del carisma oblata • Les **Oblates del Santíssim Redemptor** neixen al segle XIX, impulsades per **Madre Antonia de Oviedo** i el **Pare Serra** (benedictí de Mataró). • El Pare Serra confessa dones hospitalitzades per **malalties venèries** vinculades a la prostitució i constata que, un cop curades, **no tenen on anar**. • Primer pas: **centre d’acollida** per a dones que volien deixar la prostitució, coneguts com a *asils d’arrepentides*. • Evolució del llenguatge i de la mirada: es passa d’un enfocament molt marcat pel **pecat i el penediment** a una perspectiva de **drets humans, justícia social i dignitat**. • Carisma específic: **acompanyar dones en prostitució i, avui, víctimes de tracta i esclavitud contemporània**, sempre amb una mirada **molt en femení**. --- ## 2. Cent anys d’Oblates a Mallorca ### 2.1. Dels asils a la inserció comunitària • El llibre *Cien años abriendo puertas. Oblates, 1924–2024, a Mallorca* de **Pere Fullana** repassa aquesta trajectòria. • Orígens a **la Vileta**: asils per a *arrepentides*, col·legis i atenció a nines procedents de **famílies en entorns vulnerables**. • **Canvi de model**: l’atenció ja no és només tancar-se en centres, sinó **acostar-se a la realitat concreta de les dones**. ### 2.2. L’arribada al barri Xines (1988) • El 1988 Maria Felicidad arriba a Mallorca per **implantar la comunitat** al **barri Xines de Palma**. • Context inicial: - Barri percebut com un **gueto**, poc transitat. - Manyes dones en **prostitució de carrer**, majoritàriament **espanyoles**. - Fort lligam amb **drogues**; neix també **Proyecto Hombre**. • Model d’intervenció: - **Sense centre formal**: la intervenció es fa **al carrer i al pis comunitari** (100 m²). - **Acollida molt intensa i individualitzada**: sovint **una dona per vegada** a casa, per la intensitat del procés. - Les mateixes dones **protegeixen les oblates** al barri; relació de **cura mútua**. > "No sabíem qui cuidava a qui: elles ens acompanyaven fins a casa perquè no tinguéssim por." ### 2.3. Evolució de la prostitució a Mallorca • Abans: prostitució majoritàriament **de carrer**, dones **espanyoles**, sovint amb **addiccions** i molta **marginalitat**. • Avui: - Majoritàriament **estrangeres** i molt **joves**. - Fort pes de la **trata de persones**, xarxes criminals, **passaports retirats** i mobilitat **deslocalitzada** (canvi constant de ciutat o pis). - **Irregularitat administrativa** com a clau: impedeix **treball regular, estudis i estabilitat vital**. • Canvi de procedència: - Fa 8–10 anys hi havia moltes dones **africanes**. - Actualment el gruix són **llatinoamericanes**, sobretot **colombianes**. • El **frau i l’engany** (falses promeses de feina, contractes, etc.) formen part del camí migratori, però també la **cerca desesperada de sortir de la pobresa**. --- ## 3. Vida, dolor i estigma de les dones ### 3.1. Vulnerabilitat i diversitat de perfils • Es diferencia entre la prostitució més **visible i precària** i la que es considera de **"nivell alt"**, però Maria Felicidad insisteix que, al darrere, el **dany personal i emocional** pot ser similar. > "Per la meva vida ha passat molt de dobler, però mira com estic ara." • Ha acompanyat moltes dones fins als **últims dies**, especialment en l’època de **SIDA**: - Funerals on només hi assistien **les quatre religioses**, tot i que la dona tenia **fills i família**. - Històries de soledat extrema i **ruptures familiars**. ### 3.2. Relacions que perduren • Les relacions forjades en **situacions extremes** generen un **vincle quasi permanent**. • Amb algunes dones, avui: - Hi ha una relació d’**amistat i camí comú**, no basada en la necessitat. - Comparteixen records de **vida comunitària**, àpats, converses i processos d’alliberament. ### 3.3. Estigma social i canvis en la mirada • Històricament, les dones que deixaven la prostitució patien fort **rebuig social**: por a ser **assenyalades** pels veïns o discriminades en la feina. • Avui, segons ella, la societat és **més tolerant**: - Si el veïnat coneix la dona primer com a **persona** (companya de feina, veïna, mare) i després s’assabenta del seu passat, el judici canvia. - Tot i així, persisteix la por que el passat pugui afectar la **custòdia dels fills** o l’**accés a oportunitats**. > "Si jo hagués nascut allà on ha nascut ella, probablement seria on és ella." ### 3.4. Clients, diners i debat abolicionista • Es denuncia el **poder econòmic** de les xarxes de prostitució i tracta: el problema central és el **gran volum de diners** que genera. • Per a Maria Felicidad, la majoria de dones **no han triat lliurement** la prostitució. • Apunta a dues línies clau: - **Educació dels homes i joves** perquè no "necessitin pagar per sexe". - Debat social sobre **abolicionisme o regulació**, posant sempre al centre la **dignitat i llibertat real** de les dones. --- ## 4. Casal Petit i treball en xarxa ### 4.1. Del voluntarisme a la col·laboració institucional • A l’inici (1988) les Oblates actuaven **sense suport públic**: tots els recursos sortien de la **comunitat religiosa**. • Avui, les administracions reconeixen aquest àmbit com a **responsabilitat pública**, articulada a través de **tres entitats principals**: - **Oblates – Casal Petit** - **Médicos del Mundo** - **Creu Roja** • Suport rebut: - **Comunitat autònoma**: subvenciona **pisos d’acollida** per a víctimes de tracta i altres programes socials (via Conselleria d’Afers Socials). - **Ajuntament de Palma**: programes de **formació, suport i acompanyament** a les dones. - **Consell de Mallorca**: reforça les entitats per **arribar més enllà de Ciutat**, també a **pobles**. > "L’administració ha assumit que aquest àmbit l’ha d’atendre, també gràcies a la pressió de les entitats." ### 4.2. El projecte Oblates – Casal Petit **Casal Petit** ofereix una **atenció integral** i flexible segons el procés de cada dona: • **Atenció social** - Diagnosi de la situació vital. - Orientació cap a **recursos disponibles** (sanitaris, socials, formatius...). • **Formació i inserció laboral** - Tallers i formacions per **millorar l’ocupabilitat**. - Acompanyament en la **cerca de feina** i la transició cap a altres sectors. • **Atenció psicològica** - Abordatge de **traumes, pors, culpa, baixa autoestima** i altres conseqüències emocionals. • **Allotjament** - **Pis d’acollida per dones soles** en situació de tracta o extrema vulnerabilitat. - Altres recursos amb fills depenen directament del **Govern balear**. • **Assessorament jurídic** - Suport en **estrangeria, denúncies, protecció de víctimes de tracta, tràmits legals**. • Objectiu transversal: **empoderament** perquè siguin elles qui **decideixin el seu projecte de vida**. > "L’important és que elles puguin decidir i recuperar-se com a persones." ### 4.3. Perspectives de futur • Desig clar: que **la prostitució s’acabi**. • Consciència que és un **fenomen complex**, lligat a: - **pobresa global** - **migracions forçades** - **xarxes criminals transnacionals** - **demanda masculina** • Apel·lació a combinar **polítiques públiques, educació i canvis culturals**. --- ## 5. Música com a memòria i consciència ### 5.1. Luz Casal – *Entre mis recuerdos* • Cançó escollida per obrir l’entrevista; li recorda una **dona concreta** que acompanyava a **Proyecto Hombre**. • Moment clau: escoltant la cançó al cotxe, totes dues **parlen del passat i del futur**. > "Quan estam malament, sempre podem somiar i recordar temps millors que ens empenyin endavant." • La música es converteix en **espai de memòria compartida** i d’esperança. ### 5.2. Mercedes Sosa – *Sólo le pido a Dios* • Sona a mitja entrevista com a **clam contra la indiferència**. • Maria Felicidad alerta del risc d’**anestèsia emocional** fins i tot entre qui treballa cada dia amb el dolor. > "La indiferència no és bona; hem de tenir sempre alguna cosa que ens desperti i ens faci dir: això es pot canviar." ### 5.3. Maria del Mar Bonet & Juan Valderrama – *Podries* • Cançó triada per remarcar la idea que **el lloc de naixement condiciona fortament la vida**. • Connecta amb una actitud de **no jutjar** i de reconèixer que **tots podríem ser a l’altre costat** de la història. > "Depenent d’on neixes, la vida et pot col·locar en llocs molt diferents. No siguem tan durs en els judicis." --- ## 6. Consell final per viure millor • Maria Felicidad ofereix un consell vinculat al **temps d’Advent** però vàlid per a tothom: • Cuidar **espais personals de silenci i recolliment**: - Per **pensar**, reconnectar amb un mateix i amb allò que dona sentit. - Per alimentar **hobbies i interessos propis**, més enllà de la feina o la vocació. > "Els espais de silenci em reconecten i m’ajuden molt a viure millor." --- ## 7. Secció de cinema: Claudia Cardinale Després de l’entrevista, el programa gira cap a una **secció cinèfila i musical** dedicada a **Claudia Cardinale**, amb el col·laborador **Biel Vic** i la participació de **Maria Antic**. ### 7.1. Orígens i identitat • Neix el **1938** al protectorat francès de **Tunísia**, filla d’un **enginyer italià** i una família siciliana. • Educada en **francès**, parla l’italià amb un **marcat accent francès** fins a ben entrada l’edat adulta. ### 7.2. Primera etapa cinematogràfica • Una de les primeres grans pel·lícules: **"Rocco i els seus germans"** (Luchino Visconti), amb **Alain Delon**. • Any clau: **1963**, amb tres films de pes: - **"La pantera rosa"** (Blake Edwards), amb Peter Sellers i David Niven. - **"Il Gattopardo"** (Visconti), ambientada a la **Sicília del segle XIX**; Palma d’Or a Canes, Òscar al **millor vestuari**. - **"8½" (Otto e mezzo)** de **Fellini**, gran èxit internacional. ### 7.3. Particularitats de rodatge i dobla-tge • En el cinema italià dels **anys 40–60** era habitual **no enregistrar so directe**: - Les pel·lícules es rodaven **sense àudio definitiu**. - Després, actors i actrius **es doblaven a si mateixos** en estudi. • En el cas de Cardinale: - Fins a **"Il Gattopardo"** la seva veu era **doblada** per l’accent. - **"8½"** és el primer film on es pot sentir la **seva veu original** en italià. ### 7.4. Música i decadència aristocràtica • A **"Il Gattopardo"**, la banda sonora de **Nino Rota** (amb elements de Verdi) retrata la **caiguda de l’aristocràcia italiana**. • Escena emblemàtica: un **ball de 45 minuts** rodat al **Palazzo Valguarnera Gangi** (Palerm), amb **joves aristòcrates sicilians** de figurants. • El programa fa sonar fragments d’aquesta música i recorda com una sintonia semblant havia estat usada en un **programa de cinema de La 2**. ### 7.5. Westerns i rodatges arriscats • El 1966 protagonitza el western **"Els professionals"** (Richard Brooks), western "crepuscular". • Escena de risc: el personatge de Maria ha de **fugir a cavall per un congost mentre exploten càrregues**. - Una especialista resulta ferida per l’impacte d’una roca en una primera presa. - Brooks volia substituir-la amb una altra doble, però **Cardinale insisteix a fer ella mateixa l’escena**. - Malgrat que no sabia muntar a cavall, la seqüència surt **bé a la primera**, i l’equip (amb **Burt Lancaster** i **Lee Marvin**) li dedica una llarga ovació. • La música del film, de **Maurice Jarre**, no va obtenir Òscar, però és recordada com a part d’un clàssic del gènere. ### 7.6. Relació amb Burt Lancaster i Visconti • Cardinale descriu **Burt Lancaster** com un actor **esgotador**: - Analitzava obsessivament cada gest i cada objecte (com agafar un simple **cendrer**), explicant-ne les motivacions durant molta estona. - Ella diu en broma que li venien ganes de **llançar-li el cendrer al cap** per demostrar que no era tan complicat. • Treballen junts a: - **"Il Gattopardo"** - **"Els professionals"** - **"Confidences"** ("Confidències"), també de Visconti. • A **"Confidències"**: - Visconti i Lancaster reben el **David di Donatello** a millor director i millor actor estranger. - S’hi inclou la cançó **"D’estate"** d’**Iva Zanicchi**, versió italiana de **"A Distância"** de Roberto Carlos. ### 7.7. Reconeixements i bandes sonores • **"8½"** guanya dos Òscars: - Millor pel·lícula de parla no anglesa. - Millor vestuari. • També rep nominacions a: - Millor director. - Millor guió original. - Millor direcció artística en blanc i negre. • Tot i les nombroses col·laboracions amb **Nino Rota**, aquest només guanyarà l’Òscar més endavant, amb **"El Padrí II"**. --- ## 8. Tancament del programa • L’episodi combina: - Una **primera meitat compromesa socialment**, centrada en **Oblates, prostitució i tracta**, memòria de **cent anys d’acció social** a Mallorca i reflexió ètica sobre la **no-indiferència**. - Una **segona meitat cultural i cinèfila**, que reivindica la figura de **Claudia Cardinale** i el cinema europeu clàssic, amb especial atenció a la **música de Nino Rota i Maurice Jarre**. • El fil comú és la **sensibilitat pel patiment humà** i la **mirada crítica** sobre el pas del temps: tant en el **panorama social contemporani** (esclavitud moderna, vulnerabilitat de les dones) com en el retrat cinematogràfic de mons **en decadència**, com l’aristocràcia siciliana a *Il Gattopardo*.

['Oblates', 'prostitució', 'trata de persones', 'barri Xines', 'Casal Petit', 'drets humans', 'vulnerabilitat', 'migració', 'dones llatinoamericanes', 'xarxes criminals', 'Proyecto Hombre', 'Atenció social', 'pisos d’acollida', 'irregularitat administrativa', 'estigma social', 'educació sexual', 'abolicionisme', 'Ona Mediterrània', 'El Crepuscle', 'Mercedes Sosa', 'Luz Casal', 'Maria del Mar Bonet', 'Claudia Cardinale', 'Luchino Visconti', 'Federico Fellini', 'Il Gattopardo', '8½', 'Els professionals', 'Nino Rota', 'Maurice Jarre', 'cinema italià', 'doblatge cinematogràfic']