Bon vespre, amigues i amics. Benvinguts tots en El Crepuscle, en Cent Estals, en la seva edició del dimarts, dia 28 d'octubre del 2025. Cert. Benvinguts, benarribats. És que ara mirava el calendari i mos han avançat el calendari i veig que ja posa novembre, però no, no. No, encara no és novembre, no. Som a octubre.
Benvinguts a un programa que hem començat amb aquesta frase dirigida cap als venecians, perquè Joan Roca, bon vespre. Bon vespre. Què ha passat? Mira, resulta que dissabte, mentre alguns d'aquí els crespien unes costelletes...
Sempre. Sí, tot s'ha de dir. Sempre interessant. Va morir, va morir Tazio. Tazio, va morir el cel·lot més hermós del món, amb Bjorn Andresen, el protagonista, bé, el protagonista era antica bogarda, però vaja, el protagonista juvenil de Caller la mort a Venècia, de Luquina Visconti, del 71, basada en la novel·la d'en Tomàs Mann, del 12.
I tu deies que va ser en el seu moment polèmic... Sí, va ser considerat... Sí, men, a veure... Visconti, que era un pervers. Sí. De fet, Bjorn, que era suec, com el seu nom indica... Bjorn, Bjorn, i que feia d'adaptació, que era polones. Sí, sí. Deia que cada pic que veia a aquesta pel·lícula se'n donava a compte, i ell ho deia així, aquell fill de puta em va convertir en un objecte sexual...
referint-se'n a Visconti. Ah, perquè ell era molt jove en aquell moment? Sí, sí, sí, i vas convertir després en una espècie d'icona pop i icona gay contra la seva voluntat. De fet, Visconti va decidir que una forma de promocionar la pel·lícula era passejar, mostrar en ambió en Andresen tots els fòrums gais de mitja Europa.
I que llavors ell va tenir carrera musical, cinematogràfica... Sí, sí, sí, sí. Va fer poca pel·lícula, va fer poques coses. De fet, va tenir una vida molt complicada i va ser víctima de greus problemes emocionals en bona mesura a conseqüència d'aquella experiència. Va ser una espècie de lolito, l'olito d'en Visconti. És un pot semblat en el cas d'en Soul Lion...
és protagonista també protagonista de Lolita de Kubrick basada en la novel·la d'en Nabokov passa un poc la mateixa perquè la novel·la d'en Thomas Mann en Tazio és un nin de 13 anys clar, en Bjorn tenia 16 segurament no ho podia fer igual que en Kubrick que no se va atrevir a fer una Lolita de 12 anys i va agafar en Solayan en 16 ja no és la mateixa
Sí, podem dir que en Bjorn va ser en Lolito, en Visconti. I, com moltes altres vegades, queda aquell debat que sempre sorgeix sobre grans noms de cinema i de Cesars, que llavors qüestionem perquè hi ha coses que dius. A mi m'agradaria que hagués passat si en Thomas Mann hagués conegut en Bjorn Andresen. No el va conegir si era mort. Via el Vic, bon vespre. Bon vespre. De què va el teu, el Vic?
Avui parlarem de moscars. Bé, bé. Però no en sentit positiu, eh?
No en sentit positiu. O té cap sentit positiu? Sí. Sí, sí, sí, entenen. N'hi ha que sí. Però també tenen negatiu. I d'energia nuclear. Dos temes distins. Sí, sí. No moscars i... Cadascú un pet seu vent i ja jutgeu si és bo o no. Un moscart som més radiacions podria convertir-se en un monstre. És un moscart d'estament d'un voltó. A les pel·lícules, sí.
Sempre passen. Les pel·lícules passen coses així. Maria Antic. Amb una mosca ja va passar. Sí, sí. No són gent amiga del mosca. A mi no m'acaben bé. No, ja tampoc. Me piquen, me matxaquen. Suposo que són coses que passen. A mi m'ha passat que durant molts anys no me picaven i ara darrerament van cap a jo.
vius de vora una persona que sempre s'ha duit ses picades des moscars i ara, per algun motiu que desconec... T'ha contagiat qualque cosa Sí, però no m'ho pareix just que a mi me toqui quan ja tinc una edat complicada, provecta T'estàs endolcint Deu ser això Maria, de què va el teu avui?
de sa carrera de magisteri. Sa carrera, sí. Un grau que ara... Creixerà. Creixerà. Va ser una llicenciatura, quasi-quasi. Diven.
I que tenen també proves d'accés pròpies a la universitat d'aquí i algunes altres. Molt poques comunitats, però és una de les coses que també volen implantar a tot l'estat espanyol. Molt bé. I no t'he demanat, Joan Roca, de què va el teu? Perquè no va de mort a Venècia. No, no, no, no.
Va de... Va de músiques. Músiques diverses. Com quasi sempre. Músiques diverses. Sí, diverses, ben diverses. Molt bé. I d'un programa que, com sempre, produeix la Maria Moreno i que tècnicament controla Maria Oliver.
Fins demà!
Vida intel·ligent amb Maria Antic. És així? Sí, sí. És la teva secció, vida intel·ligent. La setmana passada parlava de l'informe talis que havia fet el CDE i comentava, entre altres coses, que el professorat se queixava, de l'ambient de les aules... Bé, aquest informe talis també...
dona per molt. Una de les coses que avaluava era la formació que reveien a la universitat els professors. I una de les coses que sortia és que a l'estat espanyol era una de les formacions més fluixes, més magres, en mallorquí.
I aleshores ja fa des d'una bona temporada que les facultats d'educació de les diferents universitats espanyoles s'estan plantejant millorar aquests estudis.
Se va començar, com et dic abans, a Catalunya i després se va implantar aquí a la Cervalears, que crec que ja fa 3 anys, 3 o 4, ara ja em fugen els anys aviat, que fan una prova específica d'accés per entrar en els estudis de Magisteri tant d'Educació Infantil com d'Educació Primària. En resultats interessants, no?
amb resultats interessants, sí, sí. Ah, preocupants, no sé com dir-ho. Bé, jo, pel que sé d'aquesta prova, no és una prova massa exigenta, és una prova bastant bona de superar. Amb més motiu. Però bastant bona de superar.
Sí, però... Com a filtre, jo, Déu-me-n'hi-do. Però t'adona... Pentura sí, però hem de tenir en compte que, a més, hi ha ses pau. Hi ha ses dues coses. Que, d'alguna manera...
I són independents, vull dir, primer a la prova de... Sí, primer a la prova de magisteri, que sol ser d'haver el mitjà en maig, una cosa així, unes tret setmanes o quasi un mes abans que s'espau, sol ser. I els alumnes han de fer un petit vídeo amb una petita presentació i després crec que són unes proves...
diguem, de matemàtica bàsica i de llengua bàsica, no? Bàsiques. Clar, tot i això, com deien Biel i en Joan, hi ha resultats, si més no, una mica pentura sorprenents, que li ficaré així de coses tan bàsiques que no siguin capaços de resoldre, no? Bé...
Això a puntura també se modificaran. El tema està en que, per una banda, les universitats han començat a posar fil a l'aguda, s'han donat compte que aquesta formació del professorat, com diu-se informe tal, i malament no ho digués, es fluixa, i se vol implantar tot l'estòric d'espanyol que se facin unes proves específiques. Això per un costat.
No sé si seran... Suposo que se posaran d'acord i serà una cosa semblant a lo que se fa actualment a les Illes Balears. Però després també volen allargar en els estudis de magisteri un any més. És a dir, han de pensar que els estudis de magisteri no fa tant d'anys eren de 3 anys. No fa tanta estona.
Després, quan varen entrar els graus universitàries, el que ja s'anomenava grau, varen passar a ser 4. I ara el varen transformar en un 5-any. Per què aquests 5-any?
Tot apunta, segons el que he llegit, que és per un tema més d'especialització. Ara, la gent que acaba a Magisteri acaba, depenent d'algunes assignatures que hagin fet durant la carrera, amb una menció. Sí.
Però aquesta menció, realment, les assignatures que fan no forma per una especialització, no?,
Aleshores es cansa maestro de todo y de nada, no sé. Perquè aquestes mencions o la meva poden ser per educació infantil, educació primària... No, per educació física, per música, per... Crec que hi ha suport, o pedagogia... Sí. Volen continuar amb aquesta, però volen que hi hagi 4 anys...
d'una formació didàctica generalista i després aquest any més d'especialització
de música o d'educació física i també aquest 5 anys que sigui remarcar molt l'aspecte de tutoria de fer feina que també és una cosa que se deixa una miqueta a un costat I el doble grau d'infantil i primària que darrerament s'havia fet bastant popo que seran 6 anys?
Me supos que sí. Me supos que allargaran un any més. No. La reunió de les universitats serà el mes de novembre i supos que és quan es farà l'escrit oficial, això és un poc ara el que s'està comentant, per durant el Ministeri que es pugui aprovar.
Clar, això, però és que quan te'n parlem, dius, l'any que ve ja s'ha posat en marxa. Bé, podria ser, podria ser, però... Ho veig complicat. Jo també. Llevat que el propi govern s'ha votat la seva propi llei, en el sentit que, avui en dia, això implicaria, sense cap dubte, una modificació de pla d'estudis...
ha d'implicar, diguéssim, per tant, un període transitori, per tots aquells que estiguin una miqueta a cavall, i sobretot, les noves propostes de les universitats, que no sé si obligaran a totes les universitats a oferir totes les possibles especialitats o no.
Això no ho sé. Però ha de fer, com és lògic, que la seva proposta documental i Anneca l'ha de validar. Mentre Anneca no doni s'ok, això no pot començar. Jo no crec que pot l'any que ve. Vaig un any i mig vista. Que se pugui posar en marxa, no ho sé.
Un altre dels temes també que s'està parlant és el tema de les pràctiques. Sembla que en altres països, digue-li França, digue-li Finlàndia, el tema de les pràctiques en la formació del professorat es llarga, es...
Com un mir per a les metges, en el sentit que hi ha una especialització o un lloc de feina. I aquí... A veure...
I m'estic referint ara encara a Magisteri, és poc, és poc. A lo millor també aquest darrer any, aquest any afegit, Ventura també això faria que se poguessin allargar. I jo crec, això és una opinió molt particular,
que a més una formació amb mestres, amb professors, no només haurien d'anar a un centre. El meu punt de vista és que... I coneguessin una realitat més diversa. És que coneguessin dos altres centres, dues altres realitats, dues altres maneres de fer, dues altres maneres de context,
Un poc com els metges que roten diferents àrees d'un hospital o així, però per diferents... Infermeria, per exemple, en el darrer any que fan pràctiques, fan potser més emergències o urgències, més centre de salut...
Sí, però a mi m'assembla molt bé, tot que sigui apostar per la formació dels professors i dels mestres, molt bé. Però en un context de crisi de vocacions, i que cap i que hi ha menys persones decidides a dedicar-se a aquest sant ofici, sant ofici, fer que el magisteri sigui un any més, o que un grau d'història, matemàtiques o literatura per fer docència sigui un màster de dos anys, segurament el doble de K,
farà que hi en queden menys oferta de professors? de mestres encara la cosa està més o manca no hi ha tanta crisi ja arribarà sí jo record que hi havia persones que deien i no he tingut qualsevol convidat aquí vaig estudiar magisteri perquè era una carrera de 3 anys
Sí, no, no. Això s'ha de dir en aquell temps. I si te comptes per fills que ha de tractar nosaltres a les aules que volen fer el Ministeri... Clar, un poc també aquesta pèrdua de reconeixement social i si volem anar recuperant coses és que la formació és essencial i si no sortim ben formats és que...
I a més és una feina fonamental, és molt més important per la formació d'un nin, la feina d'un mestre, una mestra de tercera de primària, que la feina d'altre de segon de batxillerat. És molt més important. Molt més. L'altre aspecte és el professorat de secundària, que ara estan fent el màster de professorat, que és d'un any de durada, abonear...
una part teòrica d'uns sis mesos, te diria, més o manco, i una part pràctica, com que va computat per hores, però poden dir uns dos mesos i mig, una cosa així, no?
s'està mirant que aquest màster sigui de dos anys. Un any se suposa que més teòric, perquè realment jo crec que hi ha assignatures que se donen al màster que s'haurien de treballar molt més, i suposo que un any més de pràctiques, un curs escolar.
també ho trobo molt positiu perquè el màster de professorat que d'omet siguin que hi hagi dos mesos i mig els que som dins d'un centre escolar sabem que no és el mateix el met d'octubre que el met de maig a un centre escolar i que jo crec que és fonamental que el professorat de secundària vegi el procés de tot el que és un curs
igualment, també hi ha una visió molt particular crec que han de veure diferents realitats perquè que vagin a un centre a fer unes pràctiques veuen una realitat però crec que n'haurien de veure unes quantes 4 mesos a un lloc i 4 mesos a un altre i veure tot el procés de l'inici de curs
en el final de curs perquè clar la gran majoria si heu tingut alumnes en pràctiques i anar reunient de pares bé però això hi van o si és possible que hi vagin el tema és que no és la mateixa feina del mes d'octubre del mes de setembre que la del mes d'abril
i clar, molts d'alumnes se'n van sense saber com acabarà l'història d'aquell grup, d'aquell alumne, perquè al mes de maig, a principis de maig han d'abandonar. Volem un poc com... Jo, el que deia en Joan, crec que és important, no? Aquí n'hem parlat a vegades, ara mateix a secundària falten professors,
Pot ser que hi hagi gent que estudia magisteri i que llavors es dediqui a una altra cosa? Podria ser. Però secundària és molt freqüent. És a dir, qualsevol que ha estudiat química no té clar que es dedicarà a l'ensenyament i fa altres feines. I potser llavors diu, bé, acabaré fent... No volia ser professor, però trob que tindré vacances, tindré no sé què...
La realitat és que aquesta gent t'abandona, moltes vegades, perquè el món educatiu avui en dia és complicat. És pitjor picar pedra, vull dir. Crec que s'hauria de quedar clar que a vegades sembla que els professorats se queixen com de que tenim una feina molt complicada. Bé, avui en dia hi ha moltes feines complicades.
Però hi ha un element que jo crec que és clau, si tu dius dos anys de màster, bo, ell ha dit cobraran més, i aquí hi ha una clau, que és, crec que hi ha molt poques places per fer un màster de professorat a les universitats públiques. Ara és a qui volia anar. En la qual, si les universitats públiques, perdona, donen poques places, jo ara no penso en ser d'aquí, sinó en general...
Aquestes privades, que moltes són online... Sí, ara és a qui on volia anar. És a dir, aquí hi ha una segona part que n'hem parlat, crec que no sé si era l'altra setmana, de l'augment d'universitats privades i que el Ministeri ha hagut de posar una mica d'ordre perquè allà era que no sabia de on sortien.
les universitats privades el màster de professorat és que no és que entreguin una convocatòria cada any és que hi ha universitats que entreven dues i tres i vos puc dir que hi ha universitats que en el mes de setembre fan pagar un preu i a la segona tongada quan el treuen en el mes de gener ja és un altre preu perquè la demanda és tal que poden augmentar els preus sí
Clar, si ara, si pagant-te un any, un any, ja s'apaga el que s'apaga, amb un màster de dos anys, això també s'haurà de posar una mica d'orda, perquè si no, aquestes universitats seran grans, el que s'apaga. Jo no sé quina diferència d'ova, però entre el que pugui cobrar l'UIB o qualsevol universitat pública i una privada, hi ha bastanta diferència. I tanta.
perquè jo jo sent que joves que ho intenten no entren llavors s'han d'entrar a una en aquella de la Rioja que hi ha llavors hi ha una altra València no sé què que ja estan especialitzades i clar ja ser que tenia unes quantes i quan són digitals d'aquestes el que serquen és la més barata
que té una certa lògica de dir, ets estudiant, potser estàs fent feina d'una altra cosa i dius, bé, però ja que m'ha preparat el màster, vull que estigui bé, sí, però potser no me queda altra que anar a una privada i dins el que hi ha, hi ha uns preus molt alts.
Jo trob que són molt alts. Són molt alts. Hauríem de comparar per un altre màster. Per veure que parlant del màster de professorat, però jo d'un altre... Sí, d'economia o de... No sé què se pugui cobrar. Un màster de professorat a una universitat privada, actualment, de 6.000 a 10.000 euros. Imagina't, sí.
En aquest moment està així, més o manco pel que em diuen a mi els estudiants. Un any, dos anys, no sé què passaria o no sé què passarà. Sí, però sento una formació que és un requisit. Haurien de ser preus, diguem-ne, fora de mercat.
Bé, però jo... No totes el trobem cap, però jo si ara me dius i un màster d'economia o un màster de no sé què, que val? O el millor del mateix preu. Sí, però no dic això, dic que és un màster que és un requisit per poder exercir una feina.
Per això passa a dret, passa al màster d'abocacia, d'abocacia web, és d'enginyeria, que també són habilitants. Però no tots els màsters ho són. No, no, no. És que són habilitants. Si són habilitants, haurien de ser. Fa desmarcat. Sí, sí. Sí, sí. Jo crec que sí. Bé, haurem de fer un seguiment de tot. Haurem de fer un seguiment i sobretot, no sé com acabarà, però el que hem de fer és espantar a la gent que vol ser mestre. No, no.
sinó tot el contrari, dir, mira, això és una cosa... Jo convidaria... No, jo no dic nosaltres, sinó les autoritats educatives, quan marquin l'accés i tot això, per accedir, quan se diu de fer una prova, no és per dir, no, no, perquè si no, el que deia en Joan, si comencen a veure que hauran d'estudiar 6 anys o 5 anys, 5 anys, si una prova d'accés i tal... Que no aturi. Hi ha molts de joves que a vegades diuen, jo recordo quan eren 3 anys,
molta de gent que va fent magisteri, moltes altres coses perquè era més curta. O aquella cosa que passava amb ADE, que hi havia... Què era el que hi havia? Hi havia la llicenciatura i la diplomatura. Abans que existís ADE. Ah, era això. Sí, és a dir, abans hi havia la diplomatura d'empresarials i després hi havia la llicenciatura. Val. I hi havia gent que, clar... ADE sempre ha estat de 4 anys, eh?
Bé, per dir-te, per dir l'empresa. Era abans de la llicensatura de l'ADE i després diguéssim, ara és grau. Que ara nosaltres ho xerrem així, però hem de posar amb un jove de 7, de 8 anys, a vegades dir-li estudiaràs 4 anys o estudiaràs 5, potser te canvia la percepció i potser dius, eh, me fa més paresa. Jo confio que no, que no hi hagi paresa. No, jo també.
Acabaré aquesta secció perquè aquesta setmana, de 24 en el 31, és la Setmana Mundial de Salfabetització Mediàtica i Desinformació. S'UNESCO ja sabeu que fa dir Mundials i això. Aquí tenim la setmana, no? El que vol és fomentar, sobretot, que la gent...
utilitzi font d'informació fiables, que no s'ha decidit per falses notícies, que utilitzi bé les xarxes socials... Hi ha tota una sèrie de... Si s'entra a la pàgina web de l'UNESCO, veus que hi ha molt d'activitats relacionades amb aquesta Setmana Mundial de Desalfabetització,
I per això, per intentar que la informació arribi com ha d'arribar. Convidant els agents que hi peguin una oleada. Molt bé. I com tu has dit, farem un seguiment de totes aquestes notícies i ara faim una...
Hem de fer una petita pausa, però abans jo voldria saber d'aquestes notícies que tu has dit que eren de... De què eren? De ratolins? No. No, de moscars. De moscars. N'hi ha qualcuna de positiva o de negativa? Especialment positives? No. Idò, procura triar-ne una que sigui positiva. Fem una petita pausa i tornem tot d'una en el crepúscle en 100 estals.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Tu fas ONA.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Fins demà!
I, per si m'ho ve, notícies de ciència amb Ialvi. Sí. Mòscar.
Moskars. Moskars, aquells amics nostres. No. No. No, vull dir... Aquest no sé dir-te si és molt... perillós o no perillós. T'he de parlar d'una variedad, d'una raça, no sé com dir-ho, que se diu culisseta anulata. Alerta. No ho sé. A veure, resulta que per primera vegada s'història...
s'han detectat moscars a Islàndia. És a dir, fins fa dies a les setmanes, Islàndia era un país lliure de moscars. Per favor. De tota raça, de tota veritat. I no hem anat mai allà, jo hi vull anar. No, no. Llàstima no haver-ho sabut ja abans. Bueno, ara ja no hi aniré.
Però fa un parell de setmanes, un aficionat als insectes, un Bjorn, precisament, que també n'ha en Bjorn, Bjorn Halson, va veure un insecte estrany, el que seva, diguem, el va capturar...
Després em va donar a compte que no només n'hi havia un d'ingaseve, sinó que n'hi havia tres exemplars. Els va capturar i els va dur a l'Institut d'Història Natural d'Islàndia per confirmar que, efectivament, se tractava dels tres primers moscars detectats a Islàndia. Van ser detinguts. Això com ho dius? O empresonats. I ja se sap qui els va dur allà.
No, ara com ara, no. Tampoc té per què haver estat qualque persona, a veure-ho. Si ha estat una persona que ho ha fet intencionadament amb qualque tipus de finalitat, etc., no seria tan perillós com l'explicació que se dona. Que l'explicació que se dona és, precisament, com ella s'imagina, canvi climàtic. Canvi climàtic.
De fet, se nota la premsa que tinc aquí, te diu que aquesta variedad de moskart és una d'aquelles que aguanta millor ses baixes temperatures en comparació amb els altres, no? Però clar, te posa una certa evidència, que ells mateixos també apunten, que el canvi climàtic, diguéssim, està moguent tots els insectes cap al nord.
I si aquí hi sumes el set que s'allarga la temporada d'aigua líquida que hi ha a Islàndia, és a dir, sense congelar, afavoreix que aquests animalons puguin ser també feliços a Islàndia.
Súper que han arribat amb vaixell. Amb avió. Amb avió. O el que deia abans, qualque persona intencionadament que se n'hagi enduït allà. Intencionadament? Com te dus un moscat, intencionadament? Fer mapa es colla amb una cadena de... Hi ha gent per tots.
No, però jo pensava en un avió, els que havien arribat amb avió, perquè segur que han arribat altres vegades, morien, perquè les condicions no eren positives. Exacte, no. No hi havia forma de sobreviure. Ja resulta que sí.
Perquè suposo que no deu ser molt difícil de saber de on venen aquests moscars. Aquesta varietat de moscars... Bé, no ho sé, perquè... Per on s'acceden? Sí, és a dir, això està més...
Jo què sé, l'estat espanyol o l'estat mediterrani o l'estat d'Els Quedip o l'estat d'Els Quedip o l'estat d'Els Quedip o l'estat d'Els Quedip o l'estat d'Els Quedip o l'estat d'Els Quedip o l'estat d'Els Quedip o l'estat d'Els Quedip o l'estat d'Els Quedip o l'estat d'Els Quedip o l'estat d'Els Quedip o l'estat d'Els Quedip.
que, clar, ja se poden establir allà perquè es canti el climàtic. Sí. Segona conseqüència d'aquesta notícia. Si, diguéssim, tot se mou cap al nord, aquí ens començaran a arribar molts cars més propis d'Àfrica i zones d'a més al sud. A Merdenga inclòs. Aquí anem.
que diguéssim, fins ara, amb els cars que tenim aquí, llevat d'uns quants que sobretot per la zona d'Andalusia ja han començat a dur determinades febres més pròpies de zones d'Egipte, exacte, aquest tipus de llocs, fins ara, diguéssim, s'immensa majoria pur i simplement te piquen, te xuclen una mica de la sang i aquí s'acaba la història. Però si és que hi ha pel sud molt bé cap aquí,
L'unitat de malalties tropicals de zones pases, que em pliï plantilla, perquè... o que molts comencin a vacunar per coses que fins ara no me'n vacunàvem, etcètera, perquè... és perillers.
Sí, he trobat que la culisseta anul·lata, que és una de les poques espècies, quan tu has dit, que sobreviuen a l'hivern, és comú a distintes parts d'Europa i en el nord d'Àfrica. Ah, arriba fins al nord d'Àfrica. Però no està clar com van arribar a Islàndia. Però sí, el que deien a Maria, que supos que investigant podran arribar a saber a quin lloc,
Però l'important és l'altre, l'important és el canvi climàtic, el canvi de les condicions. Sí, per els islandersos i per nosaltres. Clar. Quan no estiguin preparats per ses picades, estan ben arreglats que els islandersos... Sí, amb aquesta pelleta tan fina que...
Ara ja deuen quedar poc països i d'això. Sense moscars. Lapònia, per allà, Finlàndia... No ho sé, no ho sé. Preocupant.
A més, no sé si dia 20 d'octubre vareu tenir cap problema electrònic, bancari, intentant comprar per internet, traguant d'aquestes un caixer automàtic, intentant pagar una tenda amb tarjeta de crèdit... A mi no me va passar. A tu no te va passar. Idò va passar moltes parts... No, a mi no me va passar perquè no vaig fer que jo recordi moltes despeses així... Molt bé, has passat dia 20 d'octubre,
i va veure una aquíguda destacable de serveis bancaris lligats a pagaments amb targeta de crèdit, transferències, webs de comerç electrònics, etc. S'ha identificat el culpable. Amazon.
Tant igual. El que passa és que no és Amazon que naltros coneixíem. És una altra. Vull dir, és la divisió d'Amazon que se dedica a lo que són serveis de cloud computing de Nouvelle, i de magatzem de dades, etc. Lo que se diu AWS, Amazon Web Services, serveis web d'Amazon.
Aquesta gent controla aproximadament de més 80 milions de webs de comerç electrònic, 200.000 de les quals estan a l'estat espanyol, al qual tu ja has de sumar, bancs, caixers automàtics, sistemes de TPUB de tendes, etcètera, etcètera.
Es cap d'unes quantes hores, afortunadament, vull dir, el servei se va sotcenar i se cosa no va passar, diguem, d'una petita nota de premsa o una petita notícia informatiu de tele o de ràdio. Aquí hi ha hagut un servei, es cap d'un parell d'hores s'ha restituït i ja està. Molt bé, aquesta setmana s'ha sabut per què?
S'ha sabut per què. En concret va ser, el que em podrien dir, una rada del sistema automatitzat del servei de DNS. Si està una miqueta familiaritzat amb internet, DNS és Domain Name Service. És a dir, el servei de nams de domini. Parlant clar, quan tu escrius un nom d'una web a un navegador, hi ha, entre cometes, un traductor que, diguem...
te tradueix aquest nom, el que en podrien dir és número de telèfon d'allà on està situada la web. T'envia a una IP. Exacte, per dir-ho de qualque manera. I el que després te du a la teva pantalla aquesta web corresponent. I va molt bé, aquest sistema va caure, vull dir, de fet va caure perquè dos subsistemes van intentar escriure exactament el mateix tipus d'anam en el mateix moment,
el sistema va generar una instrucció en blanc, podríem dir, i a partir d'aquí va començar a caure tot com un petit domino. Molt bé, es cap d'unes quantes hores, com us deia, vull dir, els tècnics d'Amazon van aconseguir, diguéssim, no sé si fer un reset, però ho podríem dir així, restituir el sistema i que tornar a funcionar.
Tot això va passar als Estats Units. Bueno, en concret a Virginia del Nord. A Virginia del Nord és un dels llocs on Amazon té diversos data centers. On, entre altres serveis, hi ha aquests serveis de gestió d'anams de domini i de pagaments a través d'internet, a través d'aquest cloud computing que ofereixen ells.
Hi ha una altra causa. A més ben dit, per què se va arribar en aquesta situació? Se va arribar en aquesta situació perquè, per l'avís, fa un parell de mesos, Amazon va decidir substituir els programadors que estaven 24 hores pendents d'aquests serveis per un algoritme. O ha fallat.
Ha fallat. Aquest dia ho dic perquè el senyor Amazon té previst l'acomiadament de no sé quant de mils. Sí, per mi que és el 8% de la lentilla. Que s'assuma a un altre acomiadament que hi va haver mesos. Que pentures s'haurien de fer mirar.
si comencen a posar a automatitzar tanta cosa i a com a no s'haurien d'apenturar a replantejar bé o ell les és igual no crec que els imparti gaire
Saps què passa? Que intel·ligència artificial no té sindicats, no té... No demana un augment de sal. Hi va haver un problema, crec que era aquí, però és que era en el centre de Barcelona que tenen, que hi va haver un moment, fa un mes, o és que hi havia disputes perquè no respectaven certs temes de conveni, i tal i qual, i clar, hi donen aquesta gent. És com el meme de intel·ligència artificial dels bolets, no? Sí, sí. Clar, vull dir que te dirà
Envera, s'ha equivocat. Me sap greu, te me'n disculpa. Envera, aquest sistema falla. Vols saber alguna cosa més sobre per què fallen els sistemes? Vull que no fallin. Perquè això està en mans de... Sí, sí.
Ara que has dit aquest, la setmana que ve, Pantura et comenta una altra notícia, que també molt bèstia en aquest sentit. Em vols una de breu? Em vols una de breu per deixar una miqueta de temps en en Joan, després que m'ho escolti ses seves històries. Mira, aquests mateixos gegants tecnològics parlàvem d'Amazon, però hi pots afegir Microsoft, hi pots afegir Meta, Meta és el que abans era Facebook, que ara també t'agafen Instagrams i Whatsapp i tot això, val? I Alfabet, Alfabet és la matriu d'Amazon, perquè molts entenguem.
totes elles estan preparant els seus plans d'inversió i desenvolupament de centrals nuclears. Ah, pensava que era intel·ligència artificial. No, que ja el tenen. Per tenir, és generar poder generar energia per tots els seus centres de dades. Totalment.
Talment, talment. Un dels quals, o un dels elements dels quals serà gran consumidor d'energia són precisament aquests que se dediquen a tot el que és intel·ligència artificial. És a dir, fins ara, aquesta gent, bé fins ara, fins fa un parell d'anys en què va començar tot aquest boom d'intel·ligència artificial, aquesta gent bàsicament tenia els seus centres de dades on tenia aquest cloud computing, tenia tot aquest núvol,
Tenia tota aquesta gestió de totes aquestes dades nostres, que no saben ben bé què fan amb elles i com les utilitzen, etc. Tenien els seus grans centres de dades, que se col·loquen a llocs moltes de vegades inhòspits, municipis o localitats pràcticament desèrtiques,
és fàcil aconseguir, vull dir que allà t'hagin un permís de tu instal·lar-te i començar a xuclar energia elèctrica i sobretot també aigo. Aigo, per refrigerar tot allò. Aigo per refrigerar totes aquestes màquines, no? Molt bé. Què se troben? S'estan trobant en dues coses. Una, que de cada vegada que els centres de dades necessiten més, és a dir, necessiten créixer més, necessiten ells obrir i...
crear i construir més i més centres de dades. Precisament aquests dies, aquesta setmana, està vent i bastanta polèmica si no estigui coagat a Saragossa. Allà en volen obrir un i la gent s'hi oposa perquè comencen a tenir una mica d'idea de quines són les conseqüències.
I per una banda, és a dir, aquests creixen, i per una altra banda s'han trobat que tots aquests sistemes d'intel·ligència artificial, de cada vegada més, les gent, les persones, les empreses, etcètera, els comencen a utilitzar de cada vegada més i més i més i més i més, i pel seu propi funcionament són també altament consumidors d'energia elèctrica.
És la qual cosa, com que no volen en cap moment córrer risc de quedar-se a les fosques i que tinguin talls de subministrament elèctric. Per culpa d'aquests. Exacte. Ells estan fent aquest tipus de coses. Comencen a invertir en empreses elèctriques, comencen a contribuir a la construcció de noves centrals nuclears o fins i tot...
Relativament, no sé si dir interessant o preocupant, el projecte d'Amazon, que Amazon està començant a desenvolupar o intentar desenvolupar el que podríem dir petits reptes.
És a dir, minicentral. I tot això els resultarà més barat que, per exemple, l'energia solar? Ah... Supost, perquè si no, no ho plantejarien. M'imagino que deu ser... A veure, indubtablement. Ja et diria que indubtablement. Perquè a veure... S'horar ni que necessitin i tot el que necessitin sempre serà més barat. Sí, i sobretot amb el més fiable... Ja...
I també aquests centres de dades i ordenadors d'intel·ligència artificial són tal devoradors d'electricitat que per abastir un centre de dades d'aquests necessitaries quilòmetres i quilòmetres quadrats de plaques amb la tecnologia actual de plaques que tenim. Per tant, en aquest sentit, és poc viable.
seguiment d'aquesta notícia també, i d'altres notícies tecnològiques la setmana que ve. Ara passàvem a la darrera secció del programa, aquesta secció que ens du en Joan Roca. ... ...
Fins demà!
El sentit de la vida en Joan Roca. Jo pensava que s'ha de ser molt desfogat, però molt, molt, molt, molt, per ser director esportiu d'un equip de futbol, o d'un club de futbol de per Sevilla, o per Cadis, aquests llocs, aquestes latituds. Per Sevilla, per exemple, i fitxar un porter que nomi La Jodimos.
No. Sí. Sí, sí, sí. Has d'estar molt desesperat. No sé quin país de l'est. No, és Alemany. Alemany. Ell és d'origen grec. Vam passar als grecs, però a Beresha Stuttgart.
I ara me diràs que preu per preu no n'hi havia un altre nom més. Hansen, no? Odisseas. Odisseas la jodimos. És molt poètic, això. Però t'ho diràs. T'ho pots imaginar que a Sevilla és carnassa, això. La jodimos. Bueno...
I sobretot, si per exemple és el Sevilla, és del Betis. És del Betis. La jodisteis. Sí, sí, sí. Bé, la qüestió és odiseis. Odiseis, una paraula que... A més, tenim una expressió que...
un odisea té un to més culte, segurament no, més clàssic, allò de passar a Kenòsies. Kenòsies. Kenòsies. Que té un origen mariner, és passar a Equinòsies. Equinòsies. Equinòsies. Hem de recordar que els Equinòsies, quan comença la tardor i la primavera, és l'època de l'any en què la mà semilitarà està més destrempada, hi ha més temporals. I aleshores, passar a Equinòsies era significatiu d'enfrontar-se a la mà amb mal estat.
I d'aquí passar Kenòsies. Sí. Kenòsies. Mira, també hi ha un necoroma. Sí. Passar un necoroma. Sí, sí, sí. Moltes pressió. No tan marinera. No. No. No, però al cap a la fi... Més ets vota. Sí, però te reflectes igualment, diguem, aquest període de dificultats, reptes, proves... Sí, sí, sí. I ets esvots? Són un poc el vincle entre la religió, la fe popular... Ah, sí. Sí. Bé.
Sí, i deia, mira, avui va de dos dixers, perquè aquest passat dissabte, mentre el pobre Bjorn Andressen moria, jo vaig poder assistir, després d'un dia molt ben aprofitat, vaig poder assistir a l'esport de solla en el darrer, dels quatre concels d'enguany, del Festival de Tardor.
de música clàssica d'esport de Solla. Jo de qui vull agrair a un senyor que anava amb Josh Kuiper, que és el promotor d'aquest festival de fa molts anys, ell ve del turisme i ell és el primer que reconeix que deu ser l'únic personatge vinculat al turisme a Solla a qui li interessa la cultura. Ho diu ella, no ho dic jo. Ja pot passar. Ho diu ella, no ho dic jo.
Bé, un concert amb diverses aportacions musicals, i dues d'elles, sobretot dues d'elles, molt vinculables a això de passar odissees o kenòcies, o coremes. Era un quartet de cordes que tocava, Estilia Quartet, d'interprets encara joves, de l'estat capell de Berlín, per tant, una...
gent amb molt bona formació musical, que va interpretar, bé, primer fer un Haydn i després va fer això.
Fins ara!
M'hi ha pres un mosquart, certament. Podria semblar la música d'en Bernard Herrmann, també de Cicosi. Has escrit de Nova Dia, m'ha recordat... No, no, no. És una música meravellosa, tristament patètica. Bé, trista no és la paraula. És el quarta número 8 de Sostakovich.
escrit en dos dies, entre els 10 i els 12 de juliol de 1960. L'única obra que Sostakovich va escriure fora de Rússia, va escriure a Dresda, també ser llibres cobertat Dresda, i el va escriure mentre visitava Dresda, òbviament, perquè ell va estar molt d'anys reconat de règim. En aquests moments ja havia començat a surar, ell va ser crucificat per Stalin,
i l'estranger era mort, feia 7 anys, i se va dedicar per sobreviu en certa mesura a fer bandes sonores de pel·lícules de baixa estopa. I en concret era a Dresda per participar de la filmació i col·laborar amb la directora d'una pel·lícula que no se va arribar a fer mai.
I l'impacte que li va provocar veure la destrucció, que a l'any 60 encara, feia 15 anys que la guerra havia acabat, hi havia a Dresda, el va commoure tant que va decidir escriure aquest quartet d'acord dedicat a tota la víctima del feixisme i de la guerra. Per començar el mateix, que no va ser víctima del feixisme, que Stalin era un feixista.
És una música que, a germana, hi ha un ventall de sentiments, de perplexitat, de dol, i llavors de ràbia, incontinguda. És una música fantàstica, meravellosa, pròpia d'una persona que va passar Canòcies i una odissea vital molt notable com la Dimitris Ostakovich.
Aquesta música és de 60, mentrestant als Estats Units, no ho sé, se feien músiques molt diferents. Aquell tipus pel Memphis, feia aquelles coses, llavors Rock and Roll estava ja en el seu apogeu, i doncs mira, a Europa de l'Est se n'anava aquesta música, que possiblement podria ser, podríem dir que Sostocobitges, juntament amb Britain,
els dos compositors de la segona meitat del segle XX més destacats en termes del que se diu equivocadament música clàssica. Bé, Idoi, en aquest festival de Solla, d'esport de Solla, a part de sentir Sostakovich i Sostakovich també van sentir aquesta música tan i tan i tan diferent, tot i també són curts de corda.
Fins demà!
Bona nit.
Això és el primer moviment del quartet número 12 per cordes de Borshak. A mi el quartet de cordes és una formació musical que m'agrada molt. Sempre he pensat que és com una espècie de pel·lícula en blanc i negre. Així com una orquestra sinfònica és una pel·leta de colors, i si és de Ravel, d'aquestes contes, o d'estraus, el quartet de cordes són el mateix color, en diferents tonalitats, en blanc i negre,
Dos violents, una viola i un violençal, però si és bo, és insuperable. Per mi és curta de corda, per exemple, és de Beethoven. Aquests de Borsach són molt bons, és el número 12, aquest és famós curta, també dic, ah, Borsach, que era bohemi,
era de Txèquies, no que volia ser República Txeca, que entre l'an 1892 i 95 va viure a Nova York, contractat per una rica millonària que el va convertir en director de conservatori de música de Nova York,
i que, bé, s'enyorava de la seva terra, i va fer, durant l'estiu del 93, va fer una excursió per mig oest, per la terra d'Iowa. I va anar a un poble que se diu Speedville, o Soleia, no sé si en què l'existes com a tal, pot ser una barriada d'alguna ciutadament grossa, on hi havia una comunitat de txecs.
Com ell. Clar, l'any 1993 ja no passaven Canòcies per allà, però imagineu els primers txecs que van arribar al mig o est americà pot ser 40 anys abans, aquests sí que van passar Canòcies. I clar, quan va trobar aquella gent seva, va escriure aquest quartet, aquest quartet dit americà. Hem de recordar que també va crear allà la famosa Sinfonia del Nou Món. Jo sempre ho he dit, jo sempre he de fantasies,
no és del nou món és des del nou món i jo he pensat sempre que hauria de ser des d'un nou món és a dir, d'una perspectiva distinta de com entenem el món un món ja mundialitzat una forma d'entendre les relacions entre països i sa música aquella falsa distinció entre música europea i música americana o posant valor sa música popular d'origen afroamericà o dels indis americans i
Mira, una altra música que és molt, molt, molt, però molt diferent de les dues anteriors. Molt diferent. Teniu fam.
Aquesta música preciosa, d'una pel·lícula meravellosa, Ratatouille. Ah, sí. Ratatouille, aquella pel·lícula d'un ratolí que se converteix en cuiner, tal que cuina a París. Una pel·lícula de l'any 2007, de Pixar, en Rémi, el protagonista.
I aquesta música va molt bé avui perquè avui fa anys, em va néixer un 28 d'abril, perdó, d'octubre de 1848, em va néixer ni més ni menys que August Scoffier.
Es para, i sa mare, i es padrí de sa cuina, altra cuina francesa. Ell era un cuiner, ja vol dir, que va néixer mitjà en segle XIX. Com a curiositat, el 1897 va ser acomiadat des del Hotel Savoy, justament amb el seu amic, en César Ritz. Totes van ser acomiadats perquè van ser acusats que...
de les causades de la desaparició d'un bon grapat de botelles i de ricors de sa bodanya de l'hotel Savoy, de París. Bé, i van decidir muntar-lo en cadena a hotels, l'hotel Ritz, des que en Cesar Ritz en seria, diguem-ne, el nom, i ell seria responsable de cuines. Auguste Escoffier passa per ser el que va mistificar la tradició
culinària francesa, en el que avui diríem alta cuina francesa. I ara és pare, ja vull dir, pare, mare, de la cuina francesa que pot ser la millor cuina del món.
I ja per a què va, ja per a què va. Tancam, o sigui, vam sentir de Borsach el començament del primer moviment, del quartet número 12, quartet americà, tancam una interpretació insuperable del quartet de Cleveland, lògicament, del segon moviment d'aquest quartet, que és d'una bellesa també, jo diria que, mare de superar.
Música Música
Mira, ja seran dues músiques, dues músiques lentes, podríem dir. Ja que havíem parlat al començament de sa mort de sa lot més hermos de sa història, Bjorn Andressen, una música que pugui tenir a veure amb ell i sa mort a Venècia, lògicament sa degeto de sa cinquena sinfonia de sa amic Mahler.
Idò acabem així amb música de Mahler, Mort a Venècia, gràcies Joan, gràcies Biel, gràcies Maria i fins demà. Bona nit. Bona nit.
Gràcies.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.