Podeu imaginar com era, fa 50 anys, viure i tenir un comerç al centre de Palma?
Molt bon vespre, amics i seguidors. Això és el Crepuscle en Cent Estals.
Vos saluda Pere Estelric en nom de tot l'equip del programa. Avui han dit que la frase inicial han dit això, que us podeu imaginar com era viure i tenir un comerç i fer feina en el centre de Palma. I és que avui vos oferirem una entrevista que vam fer fa ja un temps a Catalina Torrens. Ella era la propietària de Can Roca, aquella botiga de papereria, de disfresses...
de material escolar, amb una paraula, aquella botiga que tothom havia d'acudir si volia una cosa original i que no trobava lloc més. Amb ella parlarem de com era viure i tenir aquest negoci en el centre, en Esquerra Llongeta, en el centre de Palma.
A la segona part del programa vos posarem el concert número 4 de Beethoven. Concert número 4 per piano i orquestra de Beethoven, el que pugui donar de sí. Perquè dijous, és a dir, demà, a les 9 i mitja, l'Orquestra Sinfònica presenta aquest concert al Bellva, per encetar els estius sinfònics a Bellva. En el programa tenim una de les obertures de Beethoven, que va fer per la seva òpera,
aquest concert número 4 per piano i orquestra, i en la segona part, la Sinfonia número 4 de Robert Schumann. Per tant, nosaltres hem triat el concert de Beethoven per acompanyar l'entrevista que farem ara mateix, que vos oferirem ara mateix a Catalina Torrents. Amics, com vos deia, això és el crepús clancen estels. Si heu benvinguts de part meva, Pere Estelric, de part de la productora, Ana Maria Morena, i també de la part tècnica, Ana Maria Oliver.
Entrevista a Catalina Torrents, una dona de Palma, que coneix molt bé tot Palma, perquè tot Palma passava per la seva botiga, parlant de Can Roca, però a part d'això, també volen que mos parli del seu barri, que era el carrer Llongeta, un carrer molt cèntric, a la plaça de Cort, un carrer molt reconegut de Sant Miquel, amb una paraula. Molts parlarà de tot això. Catalina, gràcies per acceptar aquesta entrevista. La paraula
el barri antic, què te diu a tu? Bueno, a mi me diu el barri antic el que jo vaig viure i vaig néixer. Jo vaig néixer en Esquerra de la Lloteta. En aquel entonces, claro, en els 4 o 5 anys estava jo per la botiga i era un barri molt... com un poble petit. Tothom se coneixia, tothom sabia qui era,
Després això se va anar embrutant. Poquet a poquet hi van tenir el barrió xino de vora, que se va engrandir. Però era un barrió, per jo, entranyable. Tenia botigues de tota la vida i gent de tota la vida. Perquè Can Roca ja era quan tu vas néixer. Sí, Can Roca la va fundar. El meu...
En 1850. Eren dos germans. El que ho va fundar tenia dos fills. Quan se va morir els va deixar els dos fills. Els dos fills no van tenir fills i li van deixar un abot que era el meu abuelo.
O sigui, la història viene de lejos. I després, pues nada, ja vaig viure. Allà, el meu avó va ser el que va fer Can Roc, que tal com era, l'any 29, perquè al principi, segons m'han contat, era una botiga de petita que s'entrava per el cantó en el carrer Estals i Llongeta. I després el meu avó va grandir i va comprar a l'altre costat. I el mostrador de fora era una entrada de carros.
I ell, quan va reunir les dues parts, va fer la finca nova, i el que era el mostrador, era el càrrec, va fer el mostrador. I ho va conservar una mica? Va conservar tot. I se conservarà, ara parlant de futur? Bueno, crec que està... Això a l'Ajuntament és molt especial. A ratos ha estat catalogada i a ratos no ha estat catalogada. Però jo crec que l'edifici no se pot tocar. Per de fora, per almenys, no se pot tocar. I la botiga tampoc.
I qui venia a comprar a Can Roc? Jo crec que venia gent no només dels barris sinó de Top Palma. No, quan jo era petita et venien, bueno, els dissabtes, així com ara els dissabtes estava a mi tancat i de més s'estendent res, els dissabtes allà els dia poc, perquè davallaven tots els payosos dels pobles.
i compraven moltes coses. Aquí hi havia bosses d'aquestes d'estrassa, hi havia paper d'estrassa, hi havia paper d'estrada, hi havia coses que necessitaven en els pobles que no hi havia una maldita papeleria en aquell entonces. I entonces venien a comprar tot això. I els dissabtes era el dia fort, perquè antigament s'obria a les 9, fins a les 1,5, 3,5 fins a les 7, i els dissabtes fins a les 7,5.
I el dissabte estava més obert que els altres. Mira tu els canvis que va fer Palma. I sempre està el mateix, Can Roca. Papaleria, després objectes també de... No, quan jo era petita tenia una part de perfumeria. Ah, sí? Sí. Perquè el meu abuelo feia molta feina a Mirurgia. I tenia una part, la part diguem del cantó en la llogeta,
després tenia mirurgia, més que rat mirurgia, i feien, tenien polvos per a les senyores, i en altres mateixes, perquè jo he vist el Dependent de Feró, feien ara més oscura, ara més claret, i feien les mescles, era una cosa molt difícil de la que hi ha ara. I com va entrar al món aquest dels disfraços i dels caparrots? Perquè jo ja ho he vist sempre així. Sí, sí. Bueno, sempre les festes, jo de petita me'n record que també per Nadal ja s'ha...
Per tant, van ser els primers que van tenir una polla d'arbres. A més, jo me'n record que d'una emissió de ràdio, jo ja era millora, tindria 10 anys o una cosa així, que per la ràdio hi havia cap allà, que esto era pagano, que no sé quantos i que no sé què ens va posar de vuelta y media. Per a més, sempre van tenir, no sé,
Jo sempre ho vaig veure. I jugant al barri, supos que diguer és veure, inclús no ho he vist ni esfaltat, o potser no ho sé. Sí, el barri, el carrer dels Tals estava esfaltat. I nosaltres teníem una acera molt ampla. Una acera molt ampla i ja estava. Però no va canviar molt el barri. No va canviar molt perquè tot estava edificat.
i la meitat de coses eren antigues i ja no va canviar molt. I anar a escola, i la vida diària, escola, se movia entorn allà o anaves a altres barris? No, venien a comprar moltes escoles perquè teníem Sant Francesc molt a prop i després teníem la graduada molt a prop, però la gent del barri venia més, però la gent de Palma venia.
A més, sempre em deien el mateix, si no veníem a Can Raca, no ho trobàvem. Jo sempre els deia, com pensau per Can Raca. I la teva vida quotidiana com era, de petita? Ja vares començar a despatxar o vares...? No, de petita, quan tenia 9 anys, mos varen traslladar per circumstàncies familiars, varen vendre i varen quedar-nos de petita. Però jo, de petita, estava a la tenda perquè era molt menuda i en els 4 anys vam començar les de Greca.
I després era col·legio, col·legio i casa. M'agradaria que eren més dels banyos que hi havia. I quan anaves a l'escola? Venia, que res indica, passaven cotxos.
i venia un cotxe, d'acord tenia els autobusers buss que mos duien, i hi havia un que nosaltres li dèiem La Carraca, que era petitó, que anava pels que vivíem en el centre de Palma, perquè hi havia un per Esquerra del Morall, per Esquerra del Sol, clar, aquells autobuses no passaven, i així anava a escola allò.
I després, clar, Can Roca... Com vareu viure el fet que fos un referent? Perquè Can Roca era un referent. Era un referent. Jo m'imagino perquè... Jo sempre crec que el meu avui va ser un home precursor de lo que venia. No sé com t'ho dic. Pionero. Sí, un pionero. I va tenir moltes coses. De papaleries se va posar al dia de tot.
i després tenia la perfumeria, després els països dels pobles devallaven els dixats i compraven de tot per vendre en els pobles o per emplear ells, perquè no hi havia tendes. I així vam anar posant, després mon pare, un biològic, va morir i mon pare, després mon mare se va casar,
i el va obrir molt, les coses. Varen veure amb una perspectiva, poc a poc van llevar les perfumeries perquè ja havien sortit més perfumeries i perquè era més estancat i van posar tot papelleria. I després, a baix, el de les festes. Perquè les festes aquí eren quatre pobles que posaven quatre farolets i quatre flecols d'aquells i res més, i guirnaldes. I després tot això ho van obrir
se van començar, més en tant, les fiestes infantiles i tot això va anar evolucionant segons el món. I com va ser viure o com era viure tant a prop de cort? Marcava una mica cort o vivíeu d'esquena a l'Ajuntament? No, no, se vivia, bueno, en aquell barri on ja t'ho dic, pareixia una família perquè tots els veïnats eren molt detents, no se'n feia res nou, l'únic que se va fer un poc més nou va ser ser
La finca que estava a l'esquerra nostra, en el principi de Joan Lletà, que la van... Jo no me'n record si era feta nova o reformada. I van venir, hi havia una peleteria a baix, després estava una bodega,
Una esparteria també hi havia que venien. Una esparteria enfrente. Després, en aquesta part de la carrera sindicat hi havia una... de cortidors, després una podella, després era l'únic part que venien...
guilletes d'Inca, vergudes d'Inca, canguiixa. Un cop va dir tot per allà, tenia les guilletes de canguiixa i faria tota balba. I tot això ja no existeix. Queda alguna cosa? No, d'aquestes que t'he dit, ni s'hi bodegui, ni canguiixa, ni res, ni canròquia tampoc, perquè ara canròquia no sé el que fan, però crec que fan apartaments. I la botiga està tancada. A mi el dueña me va dir
que volíem fer com una espècie de cafeteria amb exposicions i exposicions de vint mallorquins. Els ingles ja és molt...
Respetuós, amb ses coses. A part que crec que és que no la pot tocar tampoc, perquè si no, a lo millor jo li he explicat. I quina era la vostra Iglesia de referència? Santa Eulàlia, Sant Francesc? Bueno, la parroquia és Santa Eulàlia. Ah, Santa Eulàlia. La parroquia és Santa Eulàlia. Jo, no me diguis per què, sempre me tirava cap a Sant Miquel, però la parroquia és Santa Eulàlia.
I allà es diu que anava a la missa caminant, feia tot. No, per suposo. A més, per allò es tria, s'entoblant i ser Miquel, la seu, tot el que vulguis. És molt còmode, això. Perquè estàs en el centre, però no estàs fent el barulló, diguem. Però arribes per tot, no sé com t'ha de dir, en aquell temps encara més, perquè la vida se feia...
de muralles per adentro. I ara quan t'hi vas i t'ha passat per allà, sents una nostàlgia o realment dius això és fruit d'estens i ha passat? No, mira, ha estat, des que jo vaig vendre la botiga i la finca, vamos, ara són sis anys, crec, però no van començar les obres perquè no els donaven els permísos, van estar cinc anys esperant els permísos de l'Ajuntament.
I, entonces, pues, ara, quan la vaig així, res. L'altre dia que la vaig veure plena d'endamios i tal, me va fer una cosota, però vaig dir, dius mio, tienen que ponerla al dia, o? I així està. De totes maneres, arquitectònicament, els barris sa, els dels barris de Palma, que encara s'han conservat. Sí, està conservat i, a més,
el barri està molt millor. O sigui, va haver una temporada que era un desastre. Perquè els meus fills, que ja eren jovenats, i venien tard, Mariano, i si venia tard, i de vegades venia i veia un tio aquí, un poc raro, i tenia campany un dia una d'aquestes senyores que vivia pel barri, li va dir, no te preocupes, que a vosaltres no es passarà la... O sigui, era un barri, però sempre ha estat com a família.
I ara de gran has canviat de barri. De gran has canviat de barri, de viure. Sí. Ara he vist que vivíem un pare i m'ho mare, que eren les avenides en l'edificio Renault. Allà he vist jo. Allà no és barri ni res. És una casa que està lliure. Sí, no, no. T'hem enveïnat, perquè a més t'hem enveïnat coneguts.
però el tipus barrio no, potser darrere, però el que donen les avenides són les avenides. Per tant, has passat d'un barri amb molt de caràcter, de puntures barri amb... Molt de caràcter, molt de caràcter. Puntures és el barri de Palma que tenia més caràcter aquest centre. Sí, perquè a més era gros, és un barri gros perquè estava a Sant Ferreria, després al principi jo me'n recorde quan era petita, em deia, no passis per a Sant Ferreria.
Però la Ferreria és un carrer estupendo i tot el barri està molt bé. I el barri va reneixer. I fins i tot el bany de sol hi va una època que era terrible. Sí. Ara això s'ha canviat molt. Tot això és una monada. Ara és una monada. El barri es fa una plaça que l'han arreglat molt bé. I s'ha gel de respecte molt, perquè no...
Han fet una de les coses que han reacabat tanqueades perquè van tanquear molt l'entrada de cotxes, també.
no podien entrar si no era la fira i toqués pito i tal. I que nostre tenia moltes coses que també podien ser a peu perquè no pesaven res, però hi havia coses que pesaven, hi havia cartó, hi havia coses d'aquestes. I les senyores venien, si no venien en el cotxe, venien elles, compraven, cridaven això i passaven en el cotxe i l'altre li passaven dins el cotxe. Tot això se va passar perquè no podien entrar als cotxes.
Tu has vist fer l'aparquament de la plaça Major. Tu l'has vist diferent de la plaça Major. Sí, sí. Vam fer la plaça Major, però jo supos que molta gent deixava el cotxe i venia Canostra. Però per les carreres hostals, que era la nostra, hi havia moltes agències de pobles. Enfrent de Canostra estava la agència de Campos i Santanyí.
i en Frente. La agència transportista. En Frente. Després li van comprar al doanyor i va ser un maquets el nostre, perquè es feia falta un maquets. Palma, clar, no només et senta de Palma. Tu, Palma, com la definiries avui? És a dir, la diferència gran de Palma, de quan tu eres nina, ara, quina vós? Si no només del teu barri, sinó Palma en general. Home, jo crec que més que els barris han canviat les persones.
O sigui, la manera de pensar i de fer feina, i molt més cotxes, que llavors ningú tenia cotxes. O sigui, hi havia els quatre muy ricos, muy ricos que tenien cotxe.
Després sí, va sortir 600 i va a la salvació de les persones, però més que els barris, van canviar les persones per això. Era una altra manera i després, antes m'imagino que agafava un bust i tenia uns 600, però agafaven 600 i per aquí i per allà i així estan de cotxes fins a dalt.
Perquè la gent que vivia allà era d'una classe social o hi havia mesclat o hi havia... Com era la gent del barri? Hi havia un poquet mesclat, però era una classe mèvia molt mallorquina, molt mallorquina i que tothom se coneixia i tothom feia un favor i tothom... Era com una família petita.
Catalina, bé, si vols afegir alguna cosa que vulguis comptar i no hagi sortit aquí, alguna net, perquè d'on van mil net totes a Can Roca. Sí, moltes, moltes. El primer de tot, te dic això, que venien, me deies que no sé per què, però si no venim a Can Roca, no trobem res a la idea. Doncs comenci. Comenci per aquí. I de això acaben moltes coses. I els hotels, bueno, quan va el boom dels hotels, pues, hotels de... que ara estava...
de primera categoria, venien a comprar moltes coses, perquè quan van sortir les servilletes de paper, això va ser un èxit, perquè per un berenar o per un tal, tothom hi venien a comprar moltes servilletes de paper, després moltes bandejas de cartó, les pasteleries, perquè teníem un mostruari de 7 o 8 mides,
l'encageix de cima, o sigui, tot. I molt bé. I això va anar una cosa darrere a l'altra. Després, les coses de broma. Varen sortir les coses de broma. I el dia dels innocents era una pareixia que regalaven les coses, donava la volta la coa que hi havia. Coses d'aquestes. I el Nadal, que cada vegada va sortir més,
A pesar de que ja t'ho dic, inclús a la ràdio van dir que era una cosa pagana i tal, però et sabres i ets dos navideños, pues cada vegada era una... L'altros en el principi érem els únics que venien coses d'aquestes. Després es va del més gent. Per tant, tu creus que aquest canvi de palma, que dius de les persones, és una cosa que havia de ser així o tens una certa tristesa?
No, jo crec que... Jo crec que de nostàlgia no se vive. Y en este mundo hay que ser práctico. Y entonces, jo crec que va ser una evolución natural de tot. Perquè, claro, tothom venia en casa, però si después...
han obert un supermercat o un gran almacén a dos passos de Cateva, no vendrà-se a Can Roca, perquè ja són la primera que vaig a comprar en els puestos que m'és fàcil anar a comprar. I damunt, al centre, el varen tanquear molt. Això ja no és culpa de la gent, és culpa de les bales. Però vull dir que tot és una evolució de la ciutat.
Jo crec que per tot, per les parts antigues de Barcelona i de Madrid i de tal, també ha passat. Perquè abans d'anar a Madrid tenia els quins apreciadors i els alrededors. I ara cal salvar el barri i trobes de tot. I la gent no pot perdre 3 hores per anar al centre i tornar. I aquí no són 3 hores perquè el centre és petitat, però també perden el temps. I els pobles també s'han espavilat molt, que em pareix molt bé.
No és que jo estigui contra res, però van posar coses seves i el cas seva, que és molt natural. Un notava altres, el turisme. No teníeu clients del turisme? Els hotels, has dit que sí, d'una forma indirecta. Turisme, home, teníem molt de turisme, no. El que teníem era molt d'anglesos que vivien en el terreny, tots els que es quedaven a viure a Mallorca sí que en teníem molts.
Averiguaven i averiguaven. Teníem inglesos, sobretot aquests inglesos que vivien pel terreno. Pel terreno vivia molta gent que quedava aquí perquè els agradava a Mallorca. Aquests sí que teníem molts. Hi ha una pregunta una mica pràctica. Quan va tancar el Can Roca, en tot l'estoc que hi havia, què se va fer?
Bueno, vaig tenir una... Bueno, vaig liquidació... Més de liquidació, segurament. Però vaig fer una liquidació de pel·lícula. Ah, sí. De pel·lícula. El dia que jo vaig posar el primer lletre, no... Hasta junio, el 30, junio cerré, un 30 de junio del 17, crec que era. Bueno, a l'endemà, la coa arribava en els carers indicats en mitja coa, que jo vaig dir...
Bé, els mallorquines ja està bé, eh? Perquè sí. Saps què passa? Que també els dematins faren ser sempre bons, però els xorbaixes no. La gent va que fa por del barri aquell. I les senyores venien damunt les set acompanyades per l'home. Claro, els xorbaixes anaven per avall i un negoci necessita que no vagi per avall a cap hora.
Com prens? I va ser això. I després jo tenia 73 anys, que ja jo pensava on vaig. Vaig estar un any pensador. No li vaig dir res ni al meu fill, ni a ningú. Vaig dir, això no pot ser, perquè a Sona Baixa som morts. Obrim migdia, poc. I jo 73 anys, i els fills tots col·locats,
Entonces, pues, antes de miro, me di, digo, vosotros os quedaríais con la tienda. Me dijeron, mamá, estamos todos colocados. Pues entonces me voy a colocar yo.
Catalina, m'ha agradat moltíssim aquesta xerrada, crec que està profitosa. Sí, molt profitosa. I bé, una ferrada forta i enhorabona, perquè jo, clar, jo vivia fa la nit i m'era un poc esquerremà, però quan veníem amb mon pare, sempre m'agradava comprar coses de broma, quan era petit, com un coixinet de fer pets. Jo crec que quan jo era petita era més popular, inclús, en els pobles que Palma. Perquè els pobles venien, ja t'he dit, venien...
de colmados, de tot, tot. I a més teníem a davant les agències de Campos i de Santanyí. De transport, agències de transport. Claro, i ell mateixos mos duien llistetes. Me prepareu això. I ells li cobrava mel, li feien una factura i ells el cobrava de Santanyí o de Campos. Gràcies per tot el que te'l dint ha estat una conversa preciosa. Gràcies.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants. Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excelents, segurs i de qualitat.
Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira número 9, primer, primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351. La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure vos hi esperà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!