logo

El Crepuscle

El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània. El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.

Transcribed podcasts: 71
Time transcribed: 2d 22h 47m 1s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bon vespre. Això és el Crepuscle en 100 estals. Us parla Pere Estelric en nom de tot l'equip crepuscular, un equip que inclou a Maria Moreno en tasques de producció i a Maria Oliver a la part tècnica. Avui, amics, ens acostarem a la novena sinfonia de Beethoven.
una obra que va ser estrenada l'any 1824, 7 de maig de 1824. L'any passat va fer 200 anys d'aquesta estrena. Per tant, aquesta obra és una obra innovadora,
És una obra en la qual Beethoven inclou per primera vegada a la història veu a una sinfonia. Penseu que la sinfonia dia evolucionat, però no havia arribat en aquest extrem de posar veu a una obra estrictament sinfònica fins en aquell moment. Per tant, en el barroc, sinfonia era sinònim d'obertura,
una petita peça que es posava abans de les òperes, abans de les oratoris. Després, en esclasicisme, Haydn i Mozart, es va canviar una mica l'estructura i es va dividir en quatre parts. La primera part, Allegro, la segona part, Adagio, la tercera, una dansa, un minut, i la quarta, una altra vegada, ràpid, presto per acabar. Eren obres que duraven 15-18 minuts. Mozart ja en fa qualcuna un poquet més llarga,
Però Beethoven el que fa en aquesta novena és ampliar el número de músics, per exemple, inclou per primera vegada bombo, platerats i triangle.
tres instruments que eren més bé considerats per banda, però no per orquestra sinfònica. Per tant inclou aquests instruments i sobretot inclou quatre solistes vocals i un cor que canten aquella versió d'aquell poema de simne o de l'alegria
de Schiller, tot i que Beethoven hi va fer alguns petits canvis en aquesta lletra. En 1824, Beethoven feia 12 anys que no escrivia cap sinfonia. De fet, en la vuitena apareixia que ja havia acabat.
la seva aportació en aquesta forma musical, la sinfonia. Però una societat filarmònica de Londres, com que Beethoven era un personatge ja molt conegut dins d'Europa, li va demanar una nova sinfonia. Ell s'ho va pensar, però tot d'una ja va respondre que sí.
Els vienersos quan van veure o van saber la notícia que s'estrenaria una obra del seu compositor de referència, pensant que Beethoven vivia a Viena, que el seu compositor de referència estrenaria després de 12 anys una nova sinfonia a Londres, els hi va entrar un atac.
de gelosia, de pànic, de lo que fos. I es van començar a moure en tots els sentits econòmics i d'influències per tal que la Sinfonia no s'estrenés a Londres, sinó que la premier que diuen, el primer s'estrena oficial, fos a Viena. Després s'havia de fer a Londres. Per tant, es poden dir que la Sinfonia es va estrenar a Londres
per pressions del públic que estimava molt Beethoven. Beethoven ja no hi sentia. De fet, la va escriure pràcticament sense sentir res a sa compte que el mateix dia de s'estrena, que ell estava d'esquerra en el públic i de vora s'orquestra, quan va acabar la sinfonia, la gent aplaudia, aplaudia, aplaudia i Beethoven no sentia res fins que el director li va haver de dir, escolta, mestre, que l'aplaudeixen molt.
va sortir a saludar cinc vegades, cosa rara, perquè en aquell moment només podrien sortir tres vegades els artistes a saludar. Més de tres només estava reservat a la família de Sant Pere d'O. Però Beethoven va anar aplaudintant que va sortir fins a cinc vegades.
Per tant, tenim aquesta obra que demà dijous l'Orquestra Sinfònica de les Balears oferirà a l'Auditorium de Palma i divendres en el de Manacor. Una obra magna, amb quatre solistes, vocals, cor i una orquestra com la nostra, ben sòlida.
Jo, més que el darrer moviment que tothom espera i desitja escoltar, que és una meravella de moviment, jo us recomano que escolteu el tercer moviment, l'adagio, que de fet Beethoven va canviar s'ordre, perquè normalment els adagios eren els segons moviments. Beethoven el posa en tercer lloc. És una meravella, amb unes melodies precioses que són del més sublim que, en quant a melodia, ha escrit Beethoven.
Com que demà, vos dic, tenim aquesta opció de sentir-ho en directe a l'auditorium, avui vos fem una prèvia i vos, el que queda de programa, vos oferim la novena Sinfonia de Beethoven. Amics, com vos deia, benvinguts al Crepuscle en 100 estals i amb aquesta versió d'avui, amb aquesta sessió d'avui, totalment musical. Que disfruteu d'aquesta novena Sinfonia de Beethoven.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Música Música
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
O fronte,
Bé, bé, bé, hans t'inben.
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!