Tomeu i Sofia, Sofia i Tomeu.
I família. Clar, és que avui toca felicitar tots els padrins del món i totes les netes del món, però especialment els padrins creuen Tomeu i les netes creuen Sofia. Sí, senyor.
Biel, Maria, què trobeu? I tant, i tant. Està molt content. Avui li dediquem al programa. Sí, dediquem a la Sofía. I la Sofía, que és la seva neta. Que és un encant de dinar. Com? Tenim un encant de Padrí, per suposat. Clar, ser genètic, això és genètic. Ser un encant és genètic. Per tant, ho serà, no el dubtis. Ja ho és.
Bé, men, molt saludar en Joan Roca, per això ja no hi entra el meu, perquè avui no hi serà, i dijous tampoc, perquè n'ha tingut... Encara de fer de padrí. Clar, ha començat a exercir, i per això l'ingafat de relleu. Avui té un poc més coral que mai.
Avui, que és dimarts de 7 de febrer, es programa 3.595 de les nostres vides conjuntes, 2.184 de la nostra vida a una mediterrània. Fixeu-vos que complirem més o menys el mateix any, complirem els 2.500 aquí i els 4.000 en total.
això encara queda una estona serà l'any que ve una estona queda serà l'any que ve, la pròpia temporada farem el 2.500 i els 4.000 farem una festa o dues, jefa Maria, productora dues, no es diu que dues i segur que serà grossa efectivament, aquest programa que és des dimarts tindrem 3 seccions la secció científica d'en Biel sí, bon vespre que anirà avui la secció?
Avui te parlaré una miqueta dels nostres veïnats de Ponent. De Ponent? De lluny a oest. Gairebé, sí. Sí, perquè hi ha un parell de cosetes que... I després, si vols, ja te donaré a triar. Si vols una Quarto Milenio, o si vols una d'aquests... abans o científic destacar-les, després te donaré a triar. Que gairebé a lo segon. Te donaré a triar.
No sé quina és més interessant. Seran totes, segur. I Maria, la teva secció de vida intel·ligent, de què anirà?
Tu recordarem un pot de benestar o no benestar. Benestar o no benestar. Benestar o no benestar. Benestar, del benestar. Si pot ser benestar. Césped. Ah! Césped. Heu vist Hamlet? No. No? No, ho recomanes. Sí. Me va quedar amb la novel·la de la major Farrell.
Però aquesta pel·lícula, que és fidel a la lletra, però no s'esperit de la vella, potser per què serà, està bastant bé, per suposat, en versió original, per favor.
I tu, Joan Roca, de què n'hi ha la teva secció avui? Ja ho veureu. Ah, ja ho veurem. No ens pot donar ni una mica. No, no, no. Vol dir que serà molt musical. Començarem amb una música... Quina sorpresa. Amb una música sorprenent, que direu Joan, que després avui, i acabarem amb una música que és molt més hermosa. Començarem amb una música que...
Igual sona a Can... a Can Anjusso. T'apareix? Per favor. Bé, Marell, te dedico a una bona música, eh? No crec que... Però el xulat pari, aquestes coses. Ah, va. Vinga, anem a començar aquest programa d'avui que produeix, com sempre, la Maria Moreno i que tens control tècnic de Maria Oliver.
Fins demà!
Biel, sorprèn-nos. No, Maria. Perdona, Maria. La sorpresa, eh? La sorpresa l'he feta jo. Maria, perdó. Ah, tenies cap a una altra banda. Estava pensant en els seus cometes de dijous.
No, i perquè també he de dir que quan que no sé que en el mateix lloc que sempre, perquè aquí s'ha de dir que tot en té una cadira reservada. Tot en pot ser que en el mateix lloc que sempre. I això ha mort despista avui. També m'ho fa falta. Maria, digues, vinga.
Bé, us parlava de benestar o no benestar, perquè aquests darrers dies, la setmana passada, van sortir notícies.
en concret dels policies tutors, que jo crec que són unes persones que fan una gran tasca dins les escoles i en el voltant de les escoles, que deien que per primera vegada d'ensada la pandèmia sembla que estan davallant els casos de violència i d'assetjament entre els alumnes.
crec que és una bona notícia. De com firmar-se, sí, i tant. Clar. Vull dir que no siguin fets esporàdics, vull dir que de veritat sigui una tendència. Evidentment, això sí que haurà de ser un seguiment, a veure si ha estat una cosa esporàdica, però a mi m'agradaria pensar que tots els esforços que es fan dins les escoles...
Que se'n fan molts. Que se'n fan molts, i ara en parlarem una miqueta més. En relacionades precisament amb la prevenció de l'assetjament, amb l'educació i la no violència, en tot el que se fa, pentura, al llarg dels anys, i que ja fa un munt d'anys que estem fent feina en xerrades, en tallers, en activitat de tutoria, comença a donar el seu fruit.
M'agradaria... Ja sé que som molt optimistes, però m'agradaria pensar que anem cap aquí. És a dir, quan moltes vegades penses que s'estan fent coses i no veiem cap tipus de fruit, no veiem res, clar, també hem de pensar...
Pentura mos agradaria ser immediatesa, moltes vegades que no ets adolescent de paciència, no hi ha de volar tants immediatesa, i amb això pentura seria una cosa que nosaltres la voldríem. I bé, pentura amb una miqueta de paciència, això veurem que tota aquesta tasca que duim a terme dins les escoles, pentura a llarg termini, mig llarg termini, donarà els seus fruits.
Vull pensar que és així. Vull pensar que és així. De totes maneres, te diré una cosa. Tampoc no se verida massa que la violència dins les aules m'invas i se descarre augmentàs. Això pressuposat. I aquí anava també. Jo sempre dic que hi ha...
diré tasques que de vegades se donen a les escoles, que no s'haurien de donar única i exclusivament a les escoles. Parlar de temes que diuen transversals, Joan, si només se'n parla a les escoles i després a de fora no se fa absolutament res, el paper banyat, el paper banyat, això...
Que l'escola porta el seu granat d'arena? Sí. Que podem ajudar a conscienciar una miqueta més? Sí. Però si la societat no hi té una tasca i acompanyen aquesta tasca de les escoles, o les escoles acompanyen la tasca de la societat, però és igual tenir molt poc a fer.
Jo posaré vintage, perquè jo crec que l'embrio de la violència és una cosa que jo veig que en els carrers que d'Àpic fa més allàure que és l'incivisme. Crec que estem arribant a un nivell d'incivisme en tots els sentits, entre joves i no joves, que fa por. Fa por. Palma són les ciutats més inciviques que hi ha a la més fèria nord.
no sé si cíviques, no ho sé, jo el diria de part respecte cap a sa ciutat. Sí, cap a sa ciutat, cap a les altres, cap a un mateix en esforç. Bruta, descuidada, en sa gent que no fa res perquè sa ciutat, que és el lloc on vivim. És com una persona que seva, no sé, pixa un cantó d'espassadís. És impensable. Palma és una ciutat que és que nostra i la tenim molt malament.
I quan potser te'n vas a altres ciutats de l'estranger, sobretot, i veus aquelles ciutats que el respecte cap a la ciutat, cap a els entorns comunitaris d'aquelles ciutats, la veritat te fa molta enveja. No importa arribar a un estrenc com pugui la Viena, que fa oi, pot llepar en terra, que està moltíssima, no importa arribar a això, però entra poc i massa.
Bé, volia començar amb aquesta dada que ens dona un petit bril d'esperança. I recordar que fa 4 o 5 anys que es va aprovar la llei orgànica de protecció integral de les infàncies i l'adolescència en front de la violència, la LOPIVI.
Lopidi. Lopidi. Ah, que vos ha agradat, això. Lopidi. És que quan deies això, jo pensava, això en sigles, com deu ser? Lopidi. Lopidi. Que sona lopibon. Lopidi.
Bé, arrel d'aquesta llei i per acompanyar a les escoles se va començar a crear una figura que és el coordinador de convivència i benestar que és una figura que jo crec que està molt bé
perquè pot ser aquesta persona de referència precisament de quan hi ha un malestar per part de l'alumnat, inclús per part del professorat, o que hi ha una situació de violència, o que hi ha una situació d'assetjament, que els alumnes puguin dir que tenc una persona de referència i la qual ja em puc adreçar.
Hi ha també una comissió de convivència que està formada per professorat, inclús en alguns centres està formada també per professorat i alumnat, que un pot determina quines activitats s'han de dur a terme al llarg dels curs escolar per prevenir o per parlar d'aquest tema.
Hi ha serveis de mediació pràcticament jo diria que tots els centres educatius de primària i de secundària aquest servei de mediació que estan formats per algun professor però sobretot per alumnat i que d'alguna manera aquests alumnes mediadors donen a terme una gran tasca que és que quan hi ha un conflicte
intentar ajudar les persones que estan en conflicte a que resolguin aquest problema, aquest conflicte, d'una manera per arribar a un acord, fora violència. Són els lots que estan formats i que duen a tema...
altruísticament, haver de dir així, no? Però que en el fons són persones que ja estan molt conscienciades en això. Hi ha moltes centres que també fan el que se diuen les pràctiques restauratives d'una manera preventiva o quan hi ha hagut un conflicte
més a nivell d'aula. Si recordeu, aquestes pràctiques restauratives, i això ja fa una sèrie d'anys, a Palma es van començar a fer en el barri de Sant Golleu, un barri que de vegades ha tingut, que ha estat especialment conflictiu,
I a les escoles van començar a treballar pràctiques restauratives, en s'ajuda precisament dels policies tutors i de serveis socials en aquell moment, i on hi participaven alumnats, hi participaven famílies, hi participava professorat i altres agents, i que era ensenyar
ajudar a resoldre conflictes, per exemple, d'una manera no molt violenta. En aquest sentit, va ser molt pioners. En aquest tipus de barris, moltes vegades, les escoles són oasis. Són oasis. Són l'únic racó del barri on se pot respirar.
I també hi ha els espais d'escolta. Alguns centres educatius ja fa una sèrie de temps que han posat en marxa els espais d'escolta, i els espais d'escolta són...
Diré, posaré així, un racó, un racó no vol dir que sigui racó, racó, sinó... Si una persona, si una alumna té un mal dia, té alguna cosa que en aquell moment necessita conter-ho,
Es té aquella disponibilitat de professorat per escoltar aquella persona que en aquell moment necessita l'escoltada. I això també, de vegades, fa que un alumne arribi de casa seva o arribi de l'entorn perquè hagi hagut qualque cosa i l'has-hi posat nerviós o ha tingut una mala vivència,
I el simple fet, com a molt de nosaltres, que hi hagi qualcú que tu puguis contar i que t'escoltin, ja basta perquè tu et sentis molt més tranquil. Jo crec que, i suposo que hi ha més iniciatives que ara no m'haveren al cap, però hi ha tot això que jo crec...
i allà és un poc el primer que aborda que tot això ha d'ajudar precisament que els joves, els infants no ho sé, no hi hagi tant de violència què ha hagut també en relació precisament amb aquest coordinador de benestar que això existeix per normativa arrel de l'estat espanyol
I ja ha començat a haver-hi moltes protestes perquè, clar, aquest coordinador de benestar moltes vegades també és un professor que de manera altruista hi dedica bastantes hores.
Com se legeix aquesta persona? Hi ha aquestes protestes que han sortit les darreres setmanes, se manca d'una normativa que estableixi una formació, per exemple. Està bé, hauria de ser una persona ben formada i hauria de ser en formació constant.
Hi ha centres educatius, sí que hi ha persones que, he de dir, que han fet molt de cursos i han fet molta formació en relació amb això. Hi ha altres centres que, bonament, ho fa qualcú d'una manera voluntària. I això no hauria estat reconegut en nòmina. Aquí hi ha l'altra qüestió. És a dir, hi ha de haver compensació econòmica? Per suposar que sí.
Hi ha d'haver un paquet d'hores que si els professors se dediquen a això no ha de donar classe. Bé, és un part el mateix. Bé, és un part el mateix, no? Però la gent, i quan dic la gent em refereix a les docents,
i comença la mobilització a nivell d'estat espanyol de dir, mira, estem fent una tasca que mordo temps que la fem més per voluntarisme que per altra cosa que hi ha poca compensació que per part de l'administració i ho dic a nivell general jo he de dir que aquí a Mallorca hi ha bastanta formació però en molt d'allots que hi ha molt poca formació eh...
Crear de bons criteris de l'acció de qui és que ho passa i qui no ho passa. I sobretot, com s'acompensen aquestes hores de dedicació.
Això és, com ho diuen, no sé com se diu en català, cada maestrillo consulí brillo, perquè cada comunitat autònoma té la seva pròpia... Forma de fer-ho. Forma de fer-ho. Suposo que sí. No hi ha una normativa... Per exemple, a Galícia hi ha un complement retributiu...
Llavors, mira, hi ha una compensació per a Castella a Madrid. Llavors, però suposa que no hi ha res de res. Hi ha el voluntariat a...
Pot ser que ho estàs analitzant de cop? Segurament, segurament. El que sembla que ho té com a ja més perfilat és l'Espai Basc, no molt sorprès,
Perquè en l'esperit basc, a més, cada centre fa un autodiagnòstic i hi ha una formació vinculada a aquest diagnòstic de cada centre per poder formar les persones en relació amb els punts més dèbils que té. És a dir, que ja perfilen moltíssim, moltíssim.
el tema també d'altres serveis la coordinació amb altres serveis és superimportant
Aquí he de dir que això manca, perquè sí que dins les escoles fan molt, de taller, de xerrades, tot el que he estat parlant, però falta una manca, hi ha una manca de coordinació per fer treball comunitari. Crec que tu, Joan, ho comentaves, és a dir, si ho fem dins les escoles, però resulta que quan sortim de fora tenim una ciutat que no ajuda gens,
Per tant, necessitem que altres agents s'hi impliquin i treballem conjuntament. He de dir que aquí, a les Illes, encara ens falta aquesta coordinació de treball comunitari. Ens falten moltes coses, però aquest és així. I...
que seria també molt necessari fer estudis de detecció primària. Quantes que s'ha de començar a treballar en social lots aquests temes transversals? S'ha d'insistir molt a primària?
infantil perquè ja no venguin els problemes sabem que majoritàriament els problemes més de violència i d'assetjament s'adonen més a secundària és quan esclaten totes les contradiccions del sistema perquè també estem dins d'una etapa evolutiva l'adolescència que de per si ja és de vegades prou complicada
Però, clar, si això s'ha treballat de més petits, podríem fer una mica de prevenció i... No ho sé. Aquí ho deix. Aquí ho deix. Vull reconèixer la tasca que fan totes les persones de comissió de convivència dins les escoles perquè trob que és una feinada...
i el poc reconeixement que actualment estan tenint, perquè més que res voluntariat, o per dur una hora setmanal de dedicació. O pot ser que li toca en el darrer que ha arribat al centre.
També hi ha vegades que si hi ha centres que no són molt conscienciats o que ningú vol assumir precisament per això, perquè suposa una tasca extra sense cap tipus de compensació, no li queda més que... Suposo que s'ha de repartir matèries, responsabilitats i de més. Els veterans no crec que sigui el primer que trien això.
Depèn. Sí, sí, depèn del centre. Sí, sí, sí, això he conegut de tot. Però bé, anem a veure si la societat camina per bon peu, perquè hi ha algun indicador que ens diu que sí. Bueno, que bé.
i també el mal que ens va fer la pandèmia que pràcticament no la recordem i fixo vos fins on ha arribat bueno sí, passant-me a en Biel i primer un poquet de publicitat perquè hem de viure
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental ni wave musiquènica, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 a 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
In the year of 39 Assemble here the far tears In the days when land
Mira, Abiel, els volunteers en els que feia referència a la Maria fa momentat. Sí, sí. Deixam parlar en breu. Un altre tipus de voluntari. Un altre tipus de volunteers, però tots som volunteers. Però bé, sí. Anem per pas. Començaré per una cosa que no se'l fa massa habitualment. Una petita recomanació.
En concret, recomano a tothom que l'interessi el món de la intel·ligència artificial i aquestes coses de supercomputacions i algoritmes i de més, que no se perdi, que no se perdi, per favor, la conferència que hi haurà dimarts que ve, crec que del voltant de les 7, en el queixa Fòrum de Palma, conferència càrrec d'un senyor anomenat Mateo Valero.
Això és un crac mundial. Això és un crac mundial amb intel·ligència artificial. Aquest senyor és actualment màxim responsable del centre de supercomputació de Catalunya.
I a mes d'octubre o novembre passats va ser investit doctor Noris Causa per a la nostra universitat. I ve dimarts qui ve a fer una conferència. Però serà ell o serà una imatge? No, és ell. Si no hi ha res de nou. Si no hi ha res de nou. Un fake d'aquests que fan... No, no, no. Si no hi ha res de nou serà ell. I tothom que estigui interessant, que tresqui una mica la web d'última hora,
on trobarà un enllaç on inscriure-se i aconseguir l'entrada, si és que encara en queden, que no ho sé. Aquest tipus d'esdeveniments... Per si acaso, que valdrà segurament molt, molt, molt la pena.
Té unes quantes entrevistes, eh? Té unes quantes entrevistes, eh? Perquè vull dir... Sí, ara és el màxim cap de supercomputació, intel·ligència artificial, etcètera, però com diríem, com has de tenir una certa edat...
I, per tant, ha vist, podríem dir, la evolució de la informàtica des de... Òbviament no te diré des dels seus inicis, però sí des d'aquells moments en què pràcticament era una cosa de més universitària. Passar a l'àmbit domèstic, passar tot el que és internet i passar també tot el que és la supercomputació i passar el que ara és intel·ligència artificial. Vull dir, és una persona que te pot parlar amb moltíssim criteri de...
d'aquesta evolució que han viscut en tot el que són temes de computació en molt poquets anyets, vull dir, si tu penses en el canvi que han tingut en la franja de temps i és un vertigen considerable. Jo encara recordo com escrivia en la màquina d'escriure que tenia a casa meva. Sí. No fa tant d'anys. Sí, que no està tan mania. I aquest senyor dur saber cap a on anem.
No ho sé, tal vegada qualsevol li demani. Ja faré la possible per anar-hi, ja he vist. És a dir, probablement la major secció la setmana que ve serà enregistrada. I si vols fer compte, la setmana següent. La setmana següent. Exacte. O sigui que... Vorem. Fantàstic. Una bona recomanació. Sí. Més coses. T'he dit que parlaríem dels nostres veïnats.
Llunyà oest Llunyà i salvatge oest? De cada vegada més salvatge El problema és que ho patirem nosaltres de rebot Mira, tu comptes Comitè Regional Europeu de Verificació de Xerampió i Sant Rosarala CRB
Depenent de l'Organització Mundial de la Salut, ha considerat Espanya com un estat on Serampió, més conegut entre nosaltres com a Rosa, que torna a ser endèmic. És a dir, ha deixat de ser un territori on es considerava extingida aquesta malaltia. Bàsicament, a partir de dades de l'any 2024, i no pinten gent bé tampoc, és de l'any 2025.
Mentre no tornis la pigota, no serà res. Serà la següent. És que feia molt d'anys que no se sentia dir això de ser rosa. Quan nosaltres érem petits, i d'això ja fa una partida d'anys... Era el ciclo passat.
Quan altres eren petits. Sí, però va bastant passat. Sí, que quasi tothom tenia sa rosa. Jo ho recordo. Va tingut sa rosa, però... Jo no. Però ara ja fa... No sé si per vacunar o per falta de contagi. Estan vacunats. O estan vacunats l'home passada, que és una forma d'estar vacunats. Però sa gent jove... No, perquè jo crec que hi ha bastantes generacions. És a dir, sa gent...
de 30 i... No sé quan se va deixar de vacunar sa gent, perquè ja no hi era. Ja no hi era, sa vacuna. Era extinta. Sí. Sa gent de 30... 30 i busques. Sí, 30 i busques, segur que ja no...
quin nom més hermós allà de sa pigota a borda sí, aquesta és sa varisala sí, sí, quin nom més hermós allà de sa pigota i sa pigota a borda ja la vaig passar unes vacances de Pasco bé, ja parlarem un dia sí, ja que t'arriba de ses vacances i patapam i tchau no la vaig tenir molt farta, afortunadament
Tot surt a partir de dades del 2024. En concret, l'any 2024 es van detectar 227 casos, dels quals un 23,3% d'origen estranger, és a dir, el que se'n diuen casos importats, i després un 44,9% com a conseqüència d'aquesta importació, la falta de vacunació entre la població. Per tant, cosa greu.
Però és que, com us deia, l'any 2025, contextes dades ja de l'any 2025, on eren, on eren, on eren, on eren... Ah, disculpa, home, sí, perdó, 397 casos, dels quals... 397 contra 227, és a dir... Quasi inloble. Sí, sí. I dels quals 108 importats, en la qual cosa, diguéssim...
290, el vorero 290 ja d'origen endèmic propi del país.
No és l'únic estat on passa això. En concret, en aquest mateix, a conseqüència d'aquestes dades del 2024, hi van entrar, en aquesta llista fatídica, Armènia, Àustria, Servetxà, Uzbekistan i Gran Bretanya. I se'ls considera ja de forma persistent, és a dir, amb una lluita difícil contra els brots que se generen, França, Alemanya i Itàlia.
És a dir, Europa occidental, per exemple. Sí, per tant, com dir, se nota així que t'han dit sí, el Ministeri de Sanitat incentivarà la vacunació, etcètera, etcètera, però... La rosa se pot considerar una malaltia greu.
Pot ser-ho, sí. Sí, sí, sí, pot ser-ho. Vull dir, t'agafen baixes defenses, t'agafen... o t'agafen molt petit o... sí, sí, no s'hi pot fer broma, no, no. Deixa les seqüenes. No, no, no. No tot s'he dit, però...
No, pa que broma amb això. Pa que broma amb això. Si em vols una segona, una segona dels veïnats, també. Seguirem amb els veïnats. Mira, un estudi de la fundació des BBVA, des Banc,
Normalment seria que estiguin fent estudis econòmics, però aquest per l'avist. La relació que tenen els nostres veïnats en la ciència en general. I, atenció, un 22% no creu que els humans arribessin a la lluna.
I, fia't, si no ens ho dona per més, que... Ja veus. En concret, vull dir, un 11% considera que va ser completament falsa i un altre 11% considera que molt probablement, no de tot segurs, però molt probablement era falsa. Per tant, un 22%...
Diu que no, eh? És com els teleplanistes. Jo a partir de la premissa que hi ha gent que, a veure, només poden entendre el que veuen. Per tant, si beven que ara plou molt, com així, la terra ha quedat més sec, si plou molt, beven l'horitzó, que és recta, i la terra és plana. No tenen la possibilitat d'abstracció. Com els ximpancers, igual. Què hem de fer?
a mi m'agradaria ser però no sé si se noti si que tens l'edat d'aquests que no que no que no que res
Puc trascar, veure si trobes aquest estudi de BDDA i... Si se pogués saber... Si gent gran o gent jove... Si gent gran o gent jove, sí. Jo crec que... O inclús...
O si això ha estat quatre tills a l'aire, aquest estudi, no ho sé, no? O si hi ha un... Si està més especificat o per... I els estudis, a nivell d'estudis o a nivell... 15, 35 anys. Homos, aquesta franja d'edat i aquest gènere, no els haurien de deixar votar directament.
No els estalviaria molt de disgustos. De 15... Bé, de 15 no voten. Encara no voten. De 15 a 35, per favor, no vagin a votar. Sí, no. Homos. Sí, especialment, sí. Preocupant. Parlaràs d'estara planista, és un 3% d'espanyols d'estara planista. Sí, mira. Poc. Jo crec que... Però vaja. Tu trobes que és poc? No, tenint en compte... Tu surts per Esquerra i veus la cara de sa gent? Jo crec que n'hi ha més. Jo crec que n'hi ha més.
I alerta, vull dir, un 40% no creu que l'origen de l'univers fos és Big Bang. Clar, no poden entendre'n. Bé, ja, perquè ho entenc. Però potser... Ja, però diguem que ho neguen directament. Però el tema no és el que neguen, el tema és què afirmen, a canvi. No, ja, ja. És a dir, quina teoria alternativa t'adoni, no? Perquè si digues, mira, jo la Big Bang ho puc creure com que no ho puc creure. Ja.
Ara, el tema que me preocupa és que... A veure, clar, vull dir, si dius Big Bang, no, però jo què sé, multiverso, et sí, o qualsevol cosa d'aquesta, et sí. El que firmen a qui anvi és el que me preocupa. Sí, no, ja, és a dir... Sí, sí. I llavors són meres d'aquestes que afirmen que les costellades d'Adanes, cert. No, ja, coses així. Sí, sí. I, curiosament, un 60% se considera
Bastant informat en temes científics. Que remota informació. No, clar, sí. Vaja. Escola, s'aigua és informació. N'hi ha d'haver, n'hi ha d'haver. Sense informació morim. Sense aigua morim. Ara, te clava una manguera a la boca de pressió i en 12 segons hem mort. I tenim massa informació. Ah, i un 8% negues canvi climàtic.
Aquest no el s'acabi. És a dir, que s'ha de contar que... A veure, no sé si això va ser abans de tots aquests episodis d'inundacions que han tingut tanta valència com després a Andalusia. No sé si, és a dir, en quin moment d'aquesta enquesta, perquè moltes vegades el moment en què es fan enquestes d'aquest tipus afecten els resultats, com ens podem imaginar.
Però vaja, així estan un poc aquestes coses, eh? Jo m'he quedat amb la paraula bastant informat. Bastant. Ja sí. Que entenen ells per bastant. Clar, aquí pot haver un problema de disseny de qüestionari. Clar, perquè bastant... Bastard informat. I també com s'han seleccionat els participants, que aquesta és una altra molt greu de moltes enquestes que circulden.
Aquestes xifres són extrapolables en el conjunt de la població. I amb això si no tens un procés d'haveres efectivament aleatori,
I enganxar gent al mig dels carrers no és un procés aleatari, o contràriament a el que la gent se pensa. No ho és en absoluta. Aquest percentatge són ben preocupants. Sí, mostra un reflexe que ens falta moltíssima cultura científica. Moltíssima cultura. En general, sí, però se científica també. Bueno, és que tot és cultura. No se científica, sinó... Ben, científica és que hem de redefinir què vol dir ciència, però sí. Què és cultura? Què és ciència?
Sí, però ja no s'entenem No en podem entrar Entens alguna de curta? Una de curta més, val, una de curta I de... Sí, mira, una molt curteta No sé si estàs molt per els cotxes elèctrics o no No, me fan por Perfecte, i de mira, pinta'm bé Pinta'm bé? Pinta'm bé des d'un punt de vista medi ambiental Ah, bé, no sé, això segur que sí Dic que me fan por, això De no sentir... De no sentir-los I aquí ho posen mentredit
Bé, sempre seran més sostenibles que els de benzina, o no? En temes de contaminació, depèn de la contaminació. Les bateries són els punts febles. Clar, fabricació, reciclatge, etcètera, però bé, parlarem de contaminació. Mira, científics de la Universitat del Sud de Califòrnia,
han duit a terme o han obtengut unes primeres evidències que els llocs on creix la compra i l'ús de cotxes elèctrics, de veres, efectivament, hi ha una reducció bastant interessant dels nivells de contaminació en aquests àmbits.
Fins ara ells no ho podien mesurar d'una forma específica, fins ara que han tingut accés a satèl·lits, perquè, diguem, les estacions de mesura de contaminació moltes de vegades són estacions itinerants, no estan sempre fixes per poder agafar dades i a partir d'aquí contrastar-les, i aleshores ells han agafat, quan te deia, per primera vegada dades de satèl·lit,
juntament amb dades de matriculació de cotxes. Han estudiat sa zona de Califòrnia, l'han dividida en 1.692 àrees d'una superfície aproximadament idèntica,
han agafat aquestes dades de contaminació i han agafat les dades de noves matriculacions de cotxes elèctrics. El que s'han trobat és aproximadament una reducció d'un 1,1% en els nivells de contaminació per cada 200 cotxes nous.
que entraven en circulació, en substitució d'altres. En la qual cosa comença a haver bastant evidència que de veres, efectivament... Però la solució no és que envia cotxos de benzina per cotxos elèctrics. Si és que hi ha solució, és que envia cotxos privats per traslladar el col·lectiu.
Aquesta és una alternativa molt bona, efectivament. Efectivament, efectivament. I que, a més, redunda en temes de contaminació. Amb molts altres externalitats negatives, amb molts altres beneficis a nivell social. Però, a veure, a llocs com Estats Units estan molt, molt, molt
lluny de poder d'haver es plantejat una opció a considerar el transport públic una opció viable. Fins i tot, per nosaltres aquí mateix, la cosa seria complicada. Aquí, sí. Perquè tampoc tenim una xarxa ben dissenyada, no tenim xarxa de metro, no tenim... No tenim res. No tenim una planificació, tenim... Bastant complicat. Interessos i ocorrències. Si no...
El transport públic col·lectiu i una cosa... Fins i tot el de Renfe és la solució. A veure, una tasca molt senzilleta que pot fer qualsevol dels nostres oients. Que entri, per exemple, a la web de l'amplegència municipal de transports de Palma i miri la freqüència dels autobusos. Autobusos que tenen freqüències de 12, 15, 20, 30, 40 minuts. Això no...
No vas enlloc, eh? No, i a més, ha passat a mesurar aquestes freqüències... Mentre no baixis dels 10 minuts de freqüència, no anem bé, eh? Clar, però és que se'n borda a les ciutats, amb el transport dels cotxos, el que fa també és endarrerir aquest transport col·lectiu d'autobusos. Correcte. Correcte. Per tant...
Anem pel bon camí, però la teva idea, la idea és bona, l'execució... Però no crec que... No ha voluntat. No ha voluntat. No ha voluntat. Bé, i ho farem. Bé, canvi de terç. Els podem teure'ns. Canvi de terç. I m'anam en el sentit de la vida. Joan, tot teu.
Fins demà!
Una pregunta ràpida, ara que sentim aquesta. En lloro ni la Davidsen. Ai, la Davidsen, sí. No, ja està. Jo ja estic esperant el moment de tornar-lo a veure. Ah, molt bé. Ja mos informaré. Ben que bé, ben que bé. Hem de fer una expedició...
Anar darrere ella. Anar darrere ella. Sí, anava a dir, a bon vols que fa sons per edició, clar. El mes que ve canta Isolde a Nova York. I el Matge Girona, cançonetes de nostres. Sí, però no en format àpere, sinó en recital.
Es contrasta amb aquesta ciutat morta en René Fleming i en Walfant, en Congold, i el que sentirem ara és notable. M'ho anava a una ciutat, altra ciutat gens morta, m'ho anava a Madrid. En concret, a un dels centres de Madrid més vitals. Som al barri de la Latina, que és el barri tan popular,
La Latina, que es diu Latina per la bètera de Galindo, que era la preceptora d'Isabella Catòlica, a banda de la catòlica, a banda de la joveneta, i que era una dona, n'hi havia poques en aquell temps, a Castella i altres bandes, que tingués estudis clàssics. Era la Latina, i per això es diu barri de la Latina.
Sortim del metro, ens posem d'esquena a la centrada del teatre de la Tina, que és el teatre on va néixer com a actriu una Concha Velasco, per exemple, podríem dir. A la dreta veuríem Sant Francisco la Grande, la basílica, allà cap a la part del Palau Real, de la plaça d'Orient, i cap a l'esquerra veniríem i veuríem la zona de Cascorro, ja tirant cap a Tius de Molina i el barri de les Letres.
Bé, som davant, tenim el mercat de la cebada.
I, sí que venem un poquet a la dreta, entrarem al subbarri de la Paloma, que és un subbarri del barri de la Latina. Efectivament. Mira, som 17 de febrer de 1994, Teatre Polo de Madrid, ara ja és Nova Polo, a la carrera d'Alcalá, i s'estrena una sarsuela a moments en què Madrid ha esdevingut tema de sarsuela.
Ja feia uns anys, el 86, s'havia estrenat la Gran Via i això havia fet que en Madrid esdevingués un tema musical com a tal. La ciutat de Madrid era un tema de sexualitat i pot ser la més emblemàtica d'això serà aquesta la verbena de la paloma.
sentim Susana i Julián són els protagonistes aquesta manera meravellosa gràcies d'en Tomàs Breton aquest Dónde vas con mantón de manila Dónde vas con mantón de manila Dónde vas con vestido chiné
y a meterme en la cama después. ¿Y por qué no has venido conmigo cuando tanto te lo supliqué? ¿Por qué voy a gastarme en boteco lo que me has hecho tu padecer?
¿Y quién es este chico tan guapo con quien luego la vais a correr? Un sujeto que tiene vergüenza, un dolor en lo que hay que tener.
Jo he de dir que a mi m'agrada molt la sessura. I que cada any vaig un pic a Madrid, a l'estirar a trobar la sessura. Perquè m'agrada allà, no m'agrada aquí. Però allà sí, ja sí. A mi m'agrada molt. És un gènere... Aquest, gènere de chico, que ja seria un exemple de gènere de chico. Són sessures curtes. A mi m'agrada. Està ambientada en sàpiga de ser restauració, just a banda de la pèrdua de Cuba i Filipines, per això la Manila, aquesta...
Per tant, de 7 de febrer de l'any 94, avui fa 10 anys, aquesta sarsuela emblemàtica. Sarsuela ve del Palacio de la Zarzuela, que és quan se paren el segle d'avui començar a interpretar aquest tipus de peces musicals, d'origen italià, mesclat a una tradició autòctona. Zarzuela que ve de Zarza, perquè en aquell Palacio de la Zarzuela hi ha uns barrancs tan plens de zarzas, i de Zarza la Zarzuela.
Mira, mira, 17 de febrer de l'any 94. Una altra femèria de musical, molt distinta. Resulta que un 17 de febrer de 1653 va néixer Fussinyano, el que llavors era els Estats Pontificis.
quan el papa tenia molt de poder i tenia un territori molt gros la part central d'Itàlia era seva quan dit seva, vull dir seva va néixer Arcángel Corelli ni més ni menys tot un referent de la música de la generació d'un tipus anomenat Bach, per exemple que ara diré una cosa que si el nostre pare espiritual alerta en el que dius alerta en el que dius qui hauria estat en Bach sense en Corelli abans?
no ho sé. És un poc més jove. Va néixer als 53, per tant és una generació anterior
que és de 85, però va ser un referent. De fet, ell és un home del barroc que va influenciar moltíssim tota la generació de la música clàssica del segle XVIII, posterior, d'esclasicisme musical. No va escriure molta música, o com a mínim no serà conservada massa, sis col·leccions, un de concerts grossis, concerts grossos, i cinc de sonates.
llavors arribaria un segle més tard Beethoven i obriria altres camins. Però tota la generació de Haydn, Klug i abans Bach i Händel se van veure molt influenciats per la música instrumental de Corelli. Sentirem una meravella de Corelli, la famosíssima sonata per violir Opus 5, número 12,
La folia, que és un tema musical molt recorrent de sa música renaixentista. Aquesta folia de Corelli pot ser més coneguda. És una partida meravella que no poden deixar de sentir amb goig.
I ara un altre que va néixer un dissabte de febrer.
un poc més tard, 1696, va morir en 1867. Aquest no és tan conegut i, a diferència de Corelli, va escriure moltíssim. Estic parlant de Giovanni Pacini. Va néixer a Catània, Sicília, accidentalment. Son pare era un cantant professional que anava per aquí i per allà i va néixer allà, perquè la família era allà, però no a Sicília.
Va néixer Catània, com va néixer Catània aquest xiquera d'allà, en Rossini, per exemple, un gran compositor d'àperes. Que, per cert, Wagner admirava Rossini. Perdó, Rossini, què diu Rossini? Bellini. Per les seves melodies, segurament. Les melodies wagnerianes tan velles, jo crec que...
Wagner era tan melòdic perquè li encantaven les melodies de Bellini, les bellíssimes melodies de Bellini, un Bellini que va morir molt jovenet. Bé, de Pacini. De Pacini va escriure ni més ni menys que 90 òperes. Sí, mateix. Ell tenia un exèrcit d'esclaus.
Això t'anava a dir, eh? Avui en dia és injustament oblidat, podríem dir. Va fer llavors carrera a Luca, va ser mestre de capella de Luca. De Luca, a la terra on va néixer Puccini, o Bocherini, que després va fer vida, parlàvem de Madrid, a Madrid. Si Bocherini, en lloc de fer vida a Madrid, hagués viscut a Viena, seria un compositor tan important com a Haydn, segurament.
Però, clar, estava a la perifèria, a la perifèria, perquè no va ser a Madrid, va ser per un poble per la vora de Madrid, que va fer carrera. La seva vida se va veure vinculada a un parent del rei Carles. No han anat d'òperes, i una d'elles, la més coneguda en el seu temps, va ser segurament aquesta Sàfo, una òpera titulada Sàfo, que se va estrenar a Nàpols el 1840, i que està cantada en el Liceu. I, de fet, la cantada ni més ni menys que en el Montserrat Caballé.
El 87. De què va Safo? Safo és una àpera que ens conta la història d'aquesta poetessa grega, nombrada Safo, durant els jocs poètics de la 42a Olimpiada grega, en fi, fixeu-vos quines coses, al segle VII a.C.,
Aquesta safó va cantar de forma molt eficaç en contra de la pràctica establerta de llançar els lladres i els indesitjables, el que Franco diria vagos i maleantes, per un peny assegat, perquè hi havia la tradició que pensava que tanmateix sortiria a Polo i els el salvaria, cosa que no passava. Una forma d'encoberta d'executar els lladres i els indesitjables que hi havia a Grècia. I aprofitaven les Olimpiades per fer-ho. Fins a vos, l'esperit esportiu.
Ella ho va criticar moltíssim, en això. Fins al punt que se'ls d'encarregat d'aquestes pràctiques, Nalcandro se va veure obligat a dimitir, va s'expulsar del seu càrrec i llavors se va menjar. D'aquesta matèria tan interessant entreu aquest home, en Pacini, una òpera, Saffo, que se sentira un fragment, un fragment molt vell, on podrem reconeixer, o no,
Nassafo i D'Alcandro, els protagonistes, el soldat i la poeta. Com compta el solge, pedi-te un dia
Fins demà!
Bona nit.
Una òpera preciosa, aquesta Safo, no l'he sentit mai en viu, però he sentit en enregistraments, és una òpera amb unes melodies i uns passatges, unes harmonies també, unes coses.
Una monada, us la recomano vivament. Si un dia la programen a l'analiseu, hi hem d'anar junts. Hi anirem. No pensava res de dir si ho canten a David. Impossible, no, el seu repertori ni de conya. No pot cantar això, no, no, no. Seria com fer jugar amb Messi de porter. No, una cosa que no... Podríem jugar de qualsevol cosa, però de porter no. No.
Bé, per tancar, si hem començat amb una sarsuela, la verben de la Paloma, tancarem amb una òpera, que també, mirar per on, es va estrenar un 17 de febrer de 1904, a l'escala. I he pensat que per tancar podria ser una bona idea sentir un cor cantat en sa boca tancada.
aquest magnífic cor amb l'Avocat Chiusa de Madame Atenslai de Puccini.
Fins demà!
I ara no t'espedirà en fluixet, no sé cosa que en Butterfly i sobretot el seu fiat, el seu fiat secret, no s'ho despertassen. Aquesta música meravellosa d'aquesta òpera immortal de Giacomo Puccini, nascut a Luca. Mira per on, allà on va anar a fer feina en Puccini. Va anar a Butterfly, escor, a sa boca tancada. Bona nit, Maria. Bona nit, Piel. Bona nit a tot. Gràcies, oients. Fins el proper dia.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!