L'holandès Arant arriba amb el seu vaixell a Mallorca.
Molt bon vespre, amics. Això és el Crepúscle en 100 estals. Vos parla Pere Estalric. Avui és dilluns i en setembre setmana amb un programa en el qual intentarem acostar una mica l'òpera que la setmana que ve programa el Teatre Principal de Palma dins de la seva temporada d'òpera.
i no és altre que l'holandès Arrant, un Wagner, un Wagner dins la temporada d'òpera del teatre. Això és notícia i és un Wagner que bé pot servir per acostar la música i les òperes d'aquest gran compositor a tot el públic. Per tant, avui ens acostarem a la música de l'holandès Arrant, de Richard Wagner,
L'holandès Arrant és la quarta òpera de Wagner. Eren les fades, la prohibició d'estimar i després també Rienzi. Però la primera que podem dir que ja entra dins el món wagnerià és l'holandès. L'holandès que Arrant agafa una llegenda
nòrdica. L'Holondès és un capità condennat a vagar eternament pels mars a causa d'una maledicció. Ell va, diguem, protestar contra la divinitat. Només pot desembarcar cada set anys i així haurà d'anar vagant eternament fins que trobi una dona que li sigui fidel fins a la mort i cregui amb ell.
Durant una tempesta i el dia que fa set anys que havia desembarcat, és a dir, que li toca tornar a desembarcar, el vaixell de l'Hollandès se troba a un port amb el vaixell del mariner Dalland. Per tant, els dos vaixells es troben al mateix port.
I Dalland li ofereix a l'Holanda, que no sap res de la seva llegenda, li ofereix anar a casa seva. I l'Holanda li diu que sí, que té moltes riqueses i que fins i tot si li dona...
la seva filla, Senta, com a esposa, li donarà molt de tresors que du ell embarcats. En Dallant, naturalment, accepta. Per altra banda, la Senta, que era la filla d'en Dallant, està des de sempre, des de petita, obsessionada amb un quadre que a casa seva...
que explica la llegenda d'aquest holandès. I ella sempre ha pensat que serà l'encarregada de salvar l'holandès del seu destí terrorífic. Arriba son pare i l'holandès, arriben a casa i ella queda totalment aprendre, perquè diu que quina cosa més curiosa que jo tota sa vida pensant en aquest homo i ara aquest homo arriba que nostre i
En tot això, Nascenta s'havia compromès amb una parella, amb Nèric, un caçador que l'estima. I quan el caçador que és, Nèric, se'n dona compte del que ha fet Nascenta de relacionar-se amb un altre, li retreu.
Solendès estava sense bola, escolta aquesta conversa entre Nèric i Nacenta i diu, mira, jo no puc, ell pensa, jo no puc fer mal en aquesta lota, per tant, jo me n'aniré i partiré sense aquesta dona. I quan està a punt de partir, ella Nacenta se'n dona compte que Solendès parteix, ella se tira la mà,
per redimir, de qualque manera, l'holandès. I l'òpera acaba amb la redenció de l'holandès i la transfiguració final, on amor i mort es confonen i es fonen. Què vol dir Wagner? Quines coses hi figuren a Wagner dins d'aquesta òpera?
Aleshores, hi ha un tema central, que és el tema de la redenció per l'amor fidel. L'holandès, com d'anar a treballar eternament, només pot salvar-se si a una dona li és fidel fins a la mort. Senta és un personatge clau i molt wagnerià,
com després serien les grans heroïnes wagnerianes posteriors. No és passiva, assumeix voluntàriament el sacrifici anticipant els altres grans personatges femenins que trobarem dins altres títols de Wagner, com Brungilda o Kundry. A la música de l'holandès Wagner ja marca el pas del que serà
el Wagner en majúscules posterior. El seu estil ja comença a ser madur amb aquesta òpera.
Hi ha leitmotifs clars. Què són els leitmotifs? Aquestes petites melodies que defineixen cada personatge o cada situació. Per tant, tenim el leitmotiv de l'holandès, el leitmotiv de Senta, el leitmotiv de l'amor, el leitmotiv de la redenció, el leitmotiv dels mariners fantasmes.
També tenim una orquestra molt gran, narrativa i una gran unitat dramàtica. Hi ha cors de dones, les cordes esfiladores, les cordes mariners, ja són totalment vagnerians. En definitiva, tota l'atmosfera és ja vagneriana. Apareix el mar, apareix una tempesta, la foscor, la fatalitat...
L'òpera com a paisatge sonor i objectiu. L'òpera d'una forma obsessiva cap a la redempció. Gairebé hi ha tota una psicologia dels personatges.
No hi ha personatges senzills. Tots amaguen una història darrere. Aquí teniu aquestes quatre notes que hem pogut dir avui sobre l'holandès Arant. I ara vos deixarem la música de l'holandès. L'obertura, vos deixarem la balada de Senta, allà on ella explica aquesta idea que tenia de l'holandès, que ella pot redimir. Sentirem també...
es cor de defiladores, es cor de mariners, amb una paraula. Alguns fragments d'aquest holandès, que com us hem dit, la setmana que ve, dia 18, 20 i 22, ofereix el Teatre Principal de Palma. També hem de dir que demà vespre, demà cap vespre, a les set de Sona Baixa, se fa una audició
allà on s'explicarà aquesta història de l'holandès. No sé si queden entrades a dia d'avui, a 24 hores no sé si queden entrades, però dimarts a les 7 de l'hora baixa, en el Teatre Principal, una explicació sobre l'Holandès Arrand de Wagner. Ara vos deixam amics amb música, amb fragments de l'Holandès Arrand, que com deim figura dins la temporada de l'òpera del Teatre Principal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Un segel volt ihr einst ein Krass. En nocht und spur mit tolrem Mut. In Ewigkeit lass ich dich da.
Bona nit!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit!
Fins demà!
He is in need to find the end of silence. Ensize the dish, try to the treasure of the treasure, the camp of the sand of the baby tiger,
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
So singt, wie dreht es nicht du, tu, abselter, schweig d'azug. So, u d'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'r'.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Du böses Kind, wenn du nicht spielst, Vom Schatz du kein Geschenk verdienst. Sie fragst mir doch, dass sie sich breit, Ich schaust mir doch von Milchheit. In den Geholt, in den Geholt, in den Geholt, Und weiße, was der Geholt.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I d'haver, s'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'n'.
Et du, mi lieb'einen weg. Es brot und sucht nur vor dem Ort. Walt e, dass ich mich zu euch fange, so sucht was Besseres hervor. Und sieg' mir doch mit was ich raus.
. . . .
Mi ha ofte d'hoplèd i se'n van dir. No, no, no, no, no! No, no, no! No, no, no, no! No, no, no, no! No, no, no, no! No, no, no, no! No, no, no, no! No, no, no, no, no!
Fins demà!
Fins demà!
. . . . .
Bona nit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Bona nit! Bona nit!
Niemals gönnende. Ach, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Fins demà!
Fins demà!
. . . . .
. . . .
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Bona nit!
No! No!
Bona nit!
I see you, I see you,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
als tu zu dir mich ritmest in das Hall, als dir das Fuchs wans Blube zu gewinnen, und all die Struc, der Schwierden, ohne Zahl, ketext tu mir.
Fins demà!