En el món dels llibres hi ha uns personatges que els hem de tenir molt en compte, que són els distribuïdors.
Molt bon vespre, amics. Això és el Crepuscle en Cent Estels. Avui és dimecres darrere setmana abans de les vacances, que farem vacances escolars, diguem-ne, a partir de dilluns que ve fins passar Reis. Han dit que el distribuïdor és un personatge, o són uns personatges importantíssims, a l'hora que el llibre arribi des de l'editorial a la llibreria.
Avui parlarem amb Francisco Sanchís, ell és distribuïdor aquí a Mallorca, també és copropietari de dues llibreries, i amb ell parlarem sobre aquest món, sobre el món del llibre, sobre el món de la distribució, no el món d'escriure llibres, sinó el món de com distribuir-los i fer que arribin a tots els lectors interessats. Ell, com a persona, li van demanar, com sempre feim a tots els convidats,
que l'entrevista està feta fa un parell de setmanes, li van demanar que triar quina música li agradaria per acompanyar aquest programa. I va dir que li agradaria la banda sonora de la pel·lícula Casa Blanca. Per tant, després de l'entrevista amb Chisco Sanxís, tindrem una petita pausa i la segona part el que doni de temps de si, la banda sonora de la pel·lícula Casa Blanca.
Amics, benvinguts a un nou crepuscle en 100 estals. La producció l'ha fet Anna Maria Moreno i en el control tècnic tenim com sempre Anna Maria Oliver.
Conversa amb Francesc Sanchís, ell és distribuïdor, però a la vegada també és propietari de dues llibreries de Palma. Xisco, gràcies per aquesta entrevista. Palma Distribucions canvia de format, diguem-ho així, aquest dia o aquestes setmanes. Sí, ara canviem el local.
perquè han quedat molt cèntrics i llavors, clar, el cos del lloguer és inassumible per nosaltres i hem aprofitat per fer un canvi de funcionament. Volem passar d'un sistema d'estoquetges i de moure molt de llibres a moure moltes propostes de llibres i donar prioritat a la difusió i a la banda i no al magatzó.
Perquè el distribuïdor és propietari de llibres o només és un transmissor de l'editorial en el lector. Sí, el nostre sistema, que és un sistema clàssic, crec que som els únics a tot a Balears, nosaltres som delegats d'editorials. No compram i venem.
Llavors, el que fèiem, duim un editor, unes 80 o 90 editorials per Balears i el que fèiem és promocionar-les, col·locar-les i seguir un part de les directrius que ens donen l'editor per les vendes. Llavors, que si que si diríem que més que distribuidors són delegats d'editorials a Balears.
Com ho feis perquè un llibre que llavors arriba d'un editorial pugui estar molt de dies en el mostrador? És impossible això. Home, normalment això és valor nostre, la nostra tasca és col·locar-lo.
que el llibre teu conegui en aquest llibre, però llavors depèn un poc de l'èxit del llibre, una miqueta, que el llibre tingui una temàtica interessant o que si és creació, que la creació sigui bona i que després els primers compradors de boca a boca ho feien en difusió, o que llitgesquim per la premsa, la recensió i els atraigui.
Llavors la nostra, la bo més que res, dins les llibreries és aquesta, que el tinguin, si no el tinguin, que el tinguin ràpid, i sobretot que el llibreter el conegui i intentar que el lector pugui arribar a dir-li la informació d'aquest llibre, encara que fos del seu interès. Sisko, perquè una cosa, a Balears, per dir una cosa, quant de llibres s'editen l'any?
No ho sé. Centenars. Sí, centenars, perquè de fet hi ha moltes editorials, n'hi ha de grosses o mitjanes, i llavors n'hi ha moltes amateurs, i després a més a més hi ha s'auto-edició. Això és el que te volia demanar. Llavors aquesta combinació suposa que s'editin molt de llibres.
Llavors, els editors sí que tenen una mica de control, o haurien de tenir control sobre el que editen perquè porten el seu nom, però els editorials amateurs o l'autoedició difícilment poden donar garanties d'una certa qualitat.
perquè si jo me vull autoditar el llibre, després puc venir vosaltres que el me distribuigueu, o he d'anar jo amb una escena a llibreria per llibreria. Se fan ses dues coses. De fet, noltros som molt reticents, perquè clar, tu has de pensar que si m'adus un títol tot sol, noltros igual t'entreny cent en el carrer. Però tu diràs, ah, n'he venut cent. No, perquè potser es cat de tres mesos o quatre, en tenc 90 dins el magatzem. Llavors, hem d'estudiar molt.
quin llibre proposen perquè t'ho has de pensar que nosaltres guanyaríem de sobre 10 llibres venuts i hauríem mogut 190 llibres. Això no és rendible empresarialment. Llavors hauria de ser un llibre molt especial perquè nosaltres acabéssim. I durant una escenaia normalment el llibreter s'arrufa en el nas.
Les editorials, ara no dic autoedició perquè això a pintura els van fent a mesura que ja se demanda, però les editorials mallorquines, quant d'exemplars fan per llibre en una primera edició? De promig o de més o manco? Parlem de centenars o de milers? Ja.
No, parlarem de centenars, perquè has de pensar que ara els sistemes d'edició s'han canviat molt, són digitals, se poden fer tirades molt curtes, però bé, la tirada mitja normal és entre 200 i 400 ejemplars.
que passa que després, si hi ha una subvenció, també depèn un poc d'estiratge. Llavors s'adaten entre el que ells esperen vendre i la subvenció que els donen per estiratge que fan. Xisco, i ara vostres, clar, suposen que era un editorial borbé, vos poso un llibre, vos posaven els mercats, les llibreries, clar, d'aquí mig any, d'aquí un any...
vos retorna a les llibreries perquè vos diuen, mira, me'n deixarem un exemple o dos, però no deu que em t'havia agafat. Aquest llibre és després a on van? És a dir, torna a l'editorial, els teniu altres per si de cas? Nosaltres sempre tenim un estat de defensa. Fins ara el que fèiem era acumular. Fèiem demagatzem dels editors, que eren les equivocacions que han fet.
però realment aquests llibres en principi s'haurien de retornar als editors. De fet, a nivell nacional o estatal,
els editors, si no hi ha unes vendes, cobren lloguer a l'editor per l'espai que ocupa, si no té relació amb la venda. És per això que després ja han crescut per tot l'estat el que li deuen saldistes, que clar, l'editor el que fa es recollir aquests llibres i en lloc de tenir un magatzem el que fa es vendrà com a saldo i aquests saldistes al moment ho duen a Sud-amèrica molts.
perquè, clar, el metro quadrat cada vegada és més car. Xisco, no tanqueu la distribuïdora, queda clar que simplement vos transformeu. I això coincideix, aquests dies, coincideix també en la notícia que en bat i quarts també se reconverteixen. És un tema de jubilació, és un tema de cansament, és un tema que tanqueu una etapa.
No, tancar en una etapa, el que passa és que és un tema de font de jubilació, que tenim una edat i que ja volen cercar un relleu generacional que no han tingut ni la nostra família i cercar amb gent que vulgui tirar endavant això, perquè creiem que és una manera de viure molt entretenguda, molt divertida, molt interessant,
I llavors ho cercam a qualcú que vulgui continuar, perquè està clar, ja te puc dir que ric no se farà, o no se faran els que ho agafin, però sí que és una labor que, si se continua, és important per la nostra societat. La labor que hem fet és important, tant a difusió de llibres com a distribuïdor, com a les nostres llibreries, atracar autors o projectes
d'escritors o de pensadors en el d'actors. Nosaltres coneixem molt de creadors que gràcies a fer feina en llibres han conegut, que ens han enriquit molt personalment. Vull contestar tota aquesta d'en Mària Benedetti.
va haver tingut confiança en ell i en la seva dona, va estar prenent cafè en esport de pollensa o anar-los a veure quan vivien a Madrid i després quan van anar a Montevideo anar a casa seva a dinar plegat. Això era un personatge que això no s'apaga, no s'apaga l'experiència d'aquesta relació. Ahir mateix quan presentàvem el llibre d'en Carme Riera
Jo me'n recordava que hi havia tret a deixar-me la mà com la penyora i jo pas per testimoni a les divines. I no la coneixia ningú. I no, tot la van llitjar, me'n van quedar impressionat. Jo, personalment, com a mínim, me'n vaig quedar impressionat. I quan va treure la primera novel·la, una primavera per Domènec Aguari, la varen cercar, la varen presentar. És a dir, que na Carme devia tenir...
Vint i pico d'anys. Era molt tímida i la vàrem passejar per la universitat, s'estudiarà a l'UDIAR, a la llibreria. I clar, aquestes experiències, anècdotes, valen un món. I així tenc compte aquesta com a les que vulguis. Les que vulguis que han tingut moltes anècdotes.
perquè a més de llibreria, vosaltres tan quarts com en Bat, heu fet també presentacions de llibres, moltíssimes. Jo, de fet, n'he presentat allà. Sí, sí, nosaltres, de fet, la difusió cultural ha estat, que és aquests i la nostra plusvàlua com a empresaris ha estat la difusió cultural.
Perquè era el que mos agradava, no? Aquesta setmana mateixa vaig dir que vaig un poc agobiar, anar a la valla el dimarts, enviar els janèmaniles el dimecres, na Carme i Riera els dijous, i avui no fan res perquè mos donen els premis Jaume II a la llibreria Embat avui. Ja mos ho han donat però fan la sabta de concessió. Vull dir, anàvem en la llengua de fora tot el dia.
Sisko, les llibreries quines? És a dir, el passat no ho sé, el present pentures això que dius tu de dinamitzar, trobades amb autors, trobades setmanes de novel·la negra, etcètera, etcètera, com feia altres. Però quin és el futur? Quin futur li vols tu a una llibreria?
El futur passa per aquí. Hi ha una cosa que no t'he dit que feien, que són el club de lectura. El club de lectura ofereixen dues coses, a més a més. Una, es fomenta la lectura, és evident, però a més a més crees grups cohesionats amb una afició. Llavors, a més del club de lectura, després en munten...
un sopar, un viatge, clar, i això és la vordi tenir, que el lector sigui còmpli d'aquesta llibreria. Crec que com totes les botigues, no tan sols llibreries, si no té una complicitat amb els seus clients, difícilment poden sobreviure. Llavors, amb aquesta complicitat passa també perquè puguis recomanar-los, els puguis orientar.
una miqueta pel que ells li agrada, perquè has de pensar que l'oferta d'editorial ni un llibreter la pot avastir.
ni un llibreter que vols passar amb el cap de setmana mirant suplement cultural. Llavors, si no tens una mica de... El llibreter no pot donar un poc de suport al lector, tant que és el cas de llegir, com d'una certa amistat. Sí, una certa amistat, de fet. Llavors, és una manera que ells s'animin a llegir més.
El fet de ser distribuïdor i llibreter, això és un valor afegit o hi ha un conflicte?
No, en conflicte no n'hi ha. El que ha afegit és que la llibreria ajuda un poc a difondre el que t'he dit abans, el que ha distribuat la distribuidora, i les llibreries tal vegada tenen una informació molt propera de la distribuidora. El que t'he deia abans de la informació dels llibres editorials mallorquines, que moltes llibreries passen desapercebudes, a la nostra llibreria sí que són molt presents, perquè...
tenen la relació aquesta de germanor amb la distribuïdora. Llavors també serveix molt per altres editorials que no són de la distribuïdora, clar, li donam un valor afegit, vull dir, en el sentit que si una escola vol un llibre d'un altre editorial, l'intentam aconseguir, sigui a través de la distribuïdora o a través de la llibreria.
Sisko, amb BAT, ara a pintura ja n'hi ha més per tot, però inicialment els llibres de pedagogia eren, si volies un llibre de pedagogia havies d'anar amb BAT. A quarts, si volies un llibre científic havies d'anar a quarts. L'especialització encara continua? Creus que és una bona cosa o s'ha d'obrir a tot?
Jo crec que en aquest moment tarda obria tot. El que passa és que sí, també crec que cada llibreria ha de tenir el seu tarannà. I com s'aconsegueix aquest tarannà? Una mica d'especialització. Llavors, tu m'estàs parlant d'aquests dos temes, has de pensar que a nivell universitari la lectura ha desaparegut.
Llavors, què passa? Que tenir especialitzacions molt concretes és molt perillós. Llavors, per exemple, la secció de dret de quarts, els que la compren són els professionals, no són els alumnes. La pedagogia, per exemple, ha baixat molt la venda de pedagogia, però sempre ha de tenir aquest caire diferent d'un altre, perquè, de fet,
has d'aconseguir que la teva llibreria sigui referent de qualque cosa, no? sigui d'història, sigui de pedagogia, sigui d'empresa, sigui del que sigui, has de tenir un poc, cada llibreria ha de tenir el seu tarannà, perquè si en una llibreria d'aquestes grans cadenes, que tot és el mateix, com la roba també passa el mateix, si tenim botigues de llibres que són el mateix que ofereixen a Palma o a Gijón, que és el mateix,
quin valor té, vull dir, la diferència de la llibreria independentada és aquesta, tenir un terrenar propi i una diferenciació que te sorprengui, és a dir, que tu entris una llibreria que no vegis els 10 bestsellers, perquè els 10 bestsellers hi són en aquestes botigues
anolines de llibres, sinó que ja t'ho sorprèn i dic, ostres, hi ha aquell llibre que jo ni ho sabia i és una temàtica que a mi m'interessa molt. Coneixer el client, és a dir, el lector, vosaltres, jo, me passa, vull dir, ben que, i na Glòria, és qui sí, i me diu, mira, ara no fa molt, mira, hi ha aquest llibre que potser et pot interessar. És a dir, coneixes el client, això és importantíssim. Clar, és que qualsevol botiga ha de conèixer el client.
I ja s'alliberaria encara més perquè has de conèixer els clients i has de conèixer una mica el seu gust de lector. Vull dir que has de ser una passa més. I com ho aconsegueixes en això? Doncs, qualque vegada que tens temps anar a fer un cafè amb ell, fer una xerradeta quan no estàs agobiat de feina, fins i tot tenir relacions socials. De fet, molt de clients nostres són amics.
Sí, clar, conèixer els clientes és importantíssim. I ara ve la pregunta del millor. Quin perfil hauria de tenir la persona que es substitueixi amb BAT, ja que no serà familiar, amb BAT i Quartz? És a dir, en qui proposaríeu? Quin filtre es posarà? Quan serà el càsting per la persona que vos vengui i vos demani, escolti, m'interessaria d'un BAT o m'interessaria d'un Quartz? Bé, dos. Un, en compromís. Compromís és un sentit econòmic que tingui
solucions d'un projecte d'empresa i llavors, sobretot, que tingui un caire vocacional, perquè estem parlant d'una cosa vocacional. Ahir m'estàvem parlant d'un editorial i hi ha una escola de llibreters a Barcelona, posa-li-s'ha vist, perquè clar, a part del tema econòmic, és evident que això és fàcil de solucionar perquè sempre hi ha ajudes,
El tema vocacional és importantíssim, perquè el que te deia abans, el dissabte surten els suplements estatals més importants de l'art de lliguer. I el dijous és vellba un moment. I el dijous és vellba, i no, és que hi ha, és que és que està una miqueta, això no pot dir no, és que necessites un caire vocacional. Jo crec que els llibres han d'agradar, els llibres en general,
Jo crec que els dos punts bàsics són aquests. Tenir un projecte empresarial solvent
i un projecte d'implicació dins d'aquesta definició que han fet de llibreries important i només s'aconsegueix a nivell vocacional. Xisco, el futur del llibre, ja l'hem parlat, i jo crec que les llibreries hi seran, però el futur del llibre passa per les llibreries aquestes de conèixer el client al gran magatzem literaris.
Home, jo crec que aquest llibre tendrà futur si passa per a les llibreries. Si no aconseguim que passin per a les llibreries, si hem de pensar en aquestes supercadenes que se compren a centres de decisió sense cap coneixement del lloc on venen el llibre, el que passarà és que aquest llibre xiran el que passa una mica, que és el 80% o 90% del mercat dels Estats Units, que se venen
bestsellers, amb una qualitat literària bastant lleugera, i com deia en Toni Serra, com ho deia, literatura light. Si no volem el triu de la literatura light, el futur del llibre passa per a les llibreries. No enyoraràs una mica, ja sé que continuarà relacionat amb els llibres per a la distribuïdora, però enyoraràs els clients, els ventes, els recomanar?
No, jo, si aconsegueix fer aquest canvi, jo no pot deixar-me un de llibres. De fet, un dels meus interessos per deixar aquesta feina ara és dedicar-me a un altre caire de llibres, que és la difusió. Allò fer presentacions de llibres,
la darrer que vaig fer va ser la d'Antoni Serra, la jornada d'Antoni Serra, o fer la continuació de Fabrer Negra, això m'encanta. Això no ho pendeixar. I sigui a través dels que ho agafi o d'una altra manera, però jo no ho pendeixar. Aquests temes jo crec que és en revés. Vull tenir més temps per dedicar-me a aquest tema. Sí, escolta, t'ho demanaré que m'ho recomanis dos llibres. El que vulgui, el que ha dit i el que ha passat per les teves mans.
Hombre, el darrer que he llegit ha estat Sol Divend, de Nadora Muñoz, que de fet, un pas per obligació, perquè faré un club de lectura a Can Sales, sobre aquest llibre, i un llibre que...
Ara vos sorprendré, però és un llibre que m'ha encantat molt de tota la vida. Llegui no sé quantes vegades un subllibre que se diu Robinson Crusoe. Ningú s'ho espera, però és un llibre que m'ha encantat. M'ha encantat i cada dos o tres anys me'l torno a llegir. De fet, tinc una petita col·lecció de Robinson Crusoe. En diferents traducions. I ara te demanaria quina música creus que podria acompanyar aquesta conversa?
Jo ja t'ho veig una vegada, la meva banda sonora passa a Steinwald Bay de Casablanca, la meva banda sonora personal, quesi, quesi.
Sisko, tu has estat també de l'estaf del gremi de llibreters. Com està? Vols dur bé? El gremi de llibreters a Mallorca està bé? Home, el gremi de llibreters té un problema. Són molt poques llibreries. Hi ha molta gent que se diu llibreria i jo crec que no ho són.
Li falta fer un parell de passes més per arribar a les llibreries, però és que si no hi hagués el Grammy llibreter moltes coses no es podrien fer. Ara, la setmana que ve, teníem la setmana llibre en català, que si no existigués el Grammy llibreter no es faria. Vull dir, s'ha fet la fira, s'han fet un acord amb l'aconsell per fer foment a la lectura dins les llibreries,
El gremi llibreter és això. Què passa? Que tenim un problema de formació, tal vegada que Catalunya està molt ben solventat per l'escola de llibreters i bibliotecaris i qui no hi és. Jo suposo que si el gremi llibreter va avançant, potser arribarà a qualque concert en el govern per fer una FP sobre el món del llibre, que seria molt interessant. Però el gremi llibreter és necessari, que té problemes. Sí, molt. Molt.
Com tot tu pots, no? O sigui, m'agrada molt aquesta idea. Li heu plantejat a la conselleria fer aquesta FP? Jo quan vaig ser president del Gremi ho vaig plantejar en el seu moment. Però en aquell moment era un esporet. No m'ho haurem dit que no, però tampoc ha estat que sí. Tampoc el vaig treballar gaire, tampoc.
però el que va passar és que quan ho van plantejar, o ho van plantejar, no i tot són els gremis, a Catalunya també se va plantejar, a Catalunya s'ha tirat endavant i aquí no. O sigui, Catalunya ha un grau d'FP sobre el món de llibres. De fet, ells han fet... Sí, jo crec que és una escola de llibreries. No sé si és un nivell... Ara m'ha agafat el valor que té de títol. En canvi, sí que tenen el grau de biblioteques.
El grau d'FP. No, no, grau, grau. Grau d'universitat. El que abans era una llicenciatura. Molt bé. Sisko, enhorabona per aquests anys que seguirem en contacte i tant de bo en bat i quarts quedin amb unes mans, si més no, com les vostres. Difícil. O millor. O millor. Difícil. Vinga. You must remember this. A kiss is just a kiss.
A sigh is just a sigh The fundamental things apply As time goes by And when two lovers woo They still say I love you On that you can rely
No matter what the future brings as time goes by Moonlight and love songs never out of date
Hearts full of passion, jealousy and hate Woman need man and man must have his maid That no one can deny It's still the same old story A fight for love and glory A case of do or die
The world will always welcome lovers as time goes by.
Moonlight and love songs never out of date Hearts full of passion, jealousy and hate Woman needs man and man must have his maid That no one can deny
It's still the same old story, a fight for love and glory, a case of do or die. The world will always welcome lovers as time goes.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
But your luck will change if you'll arrange to knock on wood. Who's got nothing? How much nothing? Say, nothing's not an awful lot but knock on wood. Wrap a tap on the table. Tap your feet on the floor. Come on now, get this right out of your system. Say, ain't you feeling better than before? Well now, now who's happy?
Just how happy? That's the way we're gonna stay, so knock on wood. Now who's lucky? Just how lucky? Well, smile up then and once again let's knock on wood.
With the coming of the Second World War, many eyes in imprisoned Europe turned hopefully or desperately toward the freedom of the Americas. Lisbon became the great embarkation point, but not everybody could get to Lisbon directly.
And so a tortuous roundabout refugee trail sprang up. Paris to Marseille. Across the Mediterranean to Oran.
then by train or auto or foot across the rim of Africa to Casablanca in French Morocco. Here the fortunate ones, through money or influence or luck, might obtain exit visas and scurry to Lisbon and from Lisbon to the New World. But the others wait in Casablanca and wait and wait and wait.
Bona nit!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
It had to be you, it had to be you. I've wandered around and finally found somebody who could make me be true, could make me be you. And even be glad just to be sad thinking of some others I've seen.
Fins demà!
Gràcies.
Hello, Sam. Hello, Miss Elsa. I never expect to see you again.
It's been a long time. Yes, ma'am. A lot of water under the bridge. Some of the old songs, Sam. Yes, ma'am. Where is Rick? I don't know. I ain't seen him all night. When will he be back? Not tonight no more. He ain't coming. He went home.
Does he always leave so early? Oh, he never. Well, he's got a girl up to the Blue Parrot. Goes up there all the time. You used to be a much better liar, Sam. Leave him alone, Miss Elsa. You're bad luck tonight. Play it once, Sam. For old time's sake. I don't know what you mean, Miss Elsa. Play it, Sam. Play.
As time goes by. Oh, I can't remember it myself. I'm a little rusty on it. I'll hum it for you. Sing it, Sam. You must remember this A kiss is just a kiss
A sigh is just a sigh. The fundamental things apply as time goes by. And when two lovers woo, they still say, I love you. On that you can rely.
Sam, I thought I told you never to play.
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Rick, I have to talk to you. I saved my first drink to have with you here. No, Rick, not tonight. Especially tonight. Why did you have to come to Casablanca? There are other places. I wouldn't have come if I'd known that you were here.
Believe me, Rick, it's true. I didn't know. Funny about your voice, how it hasn't changed. I can still hear it. Richard, dear, I'll go with you anyplace. We'll get on a train together and never stop. Don't, Rick. I can understand how you feel. You understand how I feel. How long was it we had, honey? I didn't count the days. I did. Every one of them. Mostly I remember the last one.
A wow finish. A guy standing on a station platform in the rain with a comical look on his face because his insides had been kicked out. Can I tell you a story, Rick? Has it got a wow finish? I don't know the finish yet. Go on, tell us. Maybe one will come to you as you go along. It's about a girl who had just come to Paris from her home in Oslo. At the house of some friends.
She met a man about whom she had heard her whole life, a very great and courageous man. He opened up for her a whole beautiful world full of knowledge and thoughts and ideals. Everything she knew or whatever it became was because of him. And she looked up to him and worshipped him with a feeling she supposed was love. Yes, he's very pretty.
I heard a story once. As a matter of fact, I've heard a lot of stories in my time. They went along with the sound of a tinny piano playing in the parlour downstairs. Mister, I met a man once when I was a kid. It always begins. Well, I guess neither one of our stories is very funny. Tell me, who was it you left me for?
Was it Laszlo, or were there others in between? Aren't you the kind that tells?
Louie, have your man go with Mr. Laszlo and take care of his luggage. Certainly, Rick. Anything you say. Buy Mr. Laszlo's luggage and put it on the plane. Yes, sir. This way, please. If you don't mind, you fill in the names. That'll make it even more official. You think of everything, don't you? And the names of Mr. and Mrs. Victor Laszlo. But why my name, Richard? Because you're getting on that plane.
I'm staying here with him till the plane gets safely away. No, Richard, no. What has happened to you last night? Last night we said a great many things. You said I was to do the thinking for both of us. Well, I've done a lot of it since then. It all adds up to one thing. You're getting on that plane with Victor where you belong. But, Richard, no, I... Now, you've got to listen to me. Do you have any idea what you'd have to look forward to if you stayed here? Nine chances out of ten we'd both wind up at a concentration camp. Isn't that true, Louis? I'm afraid Major Strasser would insist. You're saying this only to make me go. I'm saying it because it's true.
Inside of us, we both know you belong with Victor. You're part of his work, the thing that keeps him going. If that plane leaves the ground and you're not with him, you'll regret it. Maybe not today, maybe not tomorrow, but soon and for the rest of your life. But what about us? We'll always have Paris. We didn't have. We lost it until you came to Casablanca. We got it back last night. When I said I would never leave you. And you never will.
I've got a job to do, too. Where I'm going, you can't follow. What I've got to do, you can't be any part of. I'm no good at being noble, but it doesn't take much to see that the problems of three little people don't amount to a hill of beans in this crazy world. Someday you'll understand that. No, no. Here's looking at you, kid.
Everything is in order. All except one thing. There's something you should know before you leave. Mr. Blayne, I don't ask you to explain anything. I'm going to anyway because it may make a difference to you later on. You said you knew about Ilza and me. Yes. But you didn't know she was at my place last night when you were. She came there for the letters of transit. Isn't that true, Ilza? Yes. She tried everything to get them and nothing worked. She did her best to convince me that she was still in love with me. That was all over long ago.
For your sake she pretended it wasn't and I let her pretend. I understand. Here it is. Thanks. I appreciate it. Welcome back to the fight. This time I know our side will win.
You ready, Ilsa? Yes, I'm ready. Bye, Rick. God bless you. Better hurry, you'll miss that plane.
Well, I was right. You are a sentimentalist. Fair way you are. I don't know what you're talking about. What you just did for Laszlo. That fairy tale you invented to send Ilse away with him. I know a little about women, my friend. She went, but she knew you were lying. Anyway, thanks for helping me out. I suppose you know this isn't going to be very pleasant for either of us, especially for you. I'll have to arrest you, of course. As soon as the plane goes, Louie.
What was the meaning of that phone call? Victor Laszlo is on that plane. Why do you stand here? Why don't you stop him? Ask Miss Hillbrick. Get away from that phone. I would advise you not to interfere. I was willing to shoot Captain Renaud and I'm willing to shoot you. Hello. Put that phone down. Get me the radio tower. Put it down.
Major Strasser has been shot. Round up the usual suspects.
Well, Rick, you're not only a sentimentalist, but you've become a patriot. Well, but it seemed like a good time to start. I think perhaps you're right.
It might be a good idea for you to disappear from Casablanca for a while. There's a free French garrison over at Brazzaville. I could be induced to arrange a passage. My letter of transit? I could use a trip. But it doesn't make any difference about our bets. You still owe me 10,000 francs. And that 10,000 francs should pay our expenses. Our expenses? Mm-hm. Louis, I think this is the beginning of a beautiful friendship.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!