Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Conversa en Tomeu Seguí. Ell és teclista, clavecinista, organista, a Keimari i organista també, és a dir, a tot el festival de música barroca d'Inca. Però avui el tenim per parlar-nos una mica d'una nada que ha fet fa unes setmanes, va ser pels Estats Units i una cosa molt profitosa. Tomeu, anem a veure. Conta'm-nos una mica quina ha estat aquesta experiència.
Sí, ha estat una experiència molt potent, la veritat, és que vaig tenir l'ocasió de poder tocar dos orgues considerablement importants dins d'aquell territori, sobretot el d'Art de West Point, que està considerat l'orga més gran que hi ha dins un espai religiós, en quant a tuberia, en quant a dimensions, és un monstre, és una bèstia.
I res, vaig fer el primer concert allà, i després el segon el vaig fer a la Cinecoga Central de Nova York, allà on hi ha una orga més petit, que no deixa de ser potent, és a dir, i que em va permetre fer la literatura que vaig triar perfectament.
Vares triar dos programes diferents perquè eren dos instruments diferents o vas adaptar a una sota? Vaig fer gairebé el mateix programa. Vaig fer gairebé el mateix programa a un com a l'altre, sobretot Bach. Bach i vaig dir, no ho dic jo, era interpretar el que realment s'ha fet i és la meva manera de portar coses allà.
Com va ser que et fessin aquesta proposta d'anar a tocar allà? La proposta va venir a través de Nigel Archer, que és un organista d'allà nord-americana, és a dir, viu a Nova York i és professora de la Columbia University i dirigeix els dos cors que té la Columbia University, el més gran i el més petit, a més de la organista i directora del cap de servei de música d'allà.
Va ser a través d'ella, em va escriure un correu electrònic i em va dir dir, m'agradaria que venguessis a tocar aquí a la sinagoga i això. I bueno, dic adó. I tant, encantat. I després, al cap d'un parell de dies, em va escriure en Craig, que és aquest organista titular de West Point, i em va dir, no, és que sé que vens aquí a Nova York i t'agradaria venir a tocar aquí. I dic, clar, sí, evidentment, clar que sí.
I el programa el vas triar tu? Varen imposar unes peces? No, el me van demanar, sobretot en Craig em va demanar, tu m'agradaria que fes un programa de música antiga, ja que aquí habitualment la gent va allà i toca obres sinfòniques o un altre tipus de literatura. I jo vaig dir, no, vinga, d'endavant, és a dir, el que de Bach cap enrere vaig fer. No, no...
Perquè aquests orgues tan grossos, diguem, romàntics o porromàntics... Sí, són simfòries, són bestis. És una altra concepció, a més. El que passa és que trobes registres, com que entenen tants, trobes registres que et pots adaptar per fer la literatura que tu has decidit tocar. És a dir, això sense cap problema, trobes de tot.
I què vas estar? Una setmana pots estar per Nova York? Sí, vaig estar manca, vaig estar cinc dies. És a dir, va ser breu, va ser una cosa breu però molt profitosa.
Tomeu, i a nivell mundial, l'organística americana com està? Aquests òrgues, realment, tu has dit que eren grossos, però són bons òrgues, a més de ser un grossos òrgues. Perquè tenim fam, els europeus. Sí, no, és una altra història, això són òrgues que jo...
Conceptualment, evidentment, no m'agraden. És a dir, però va ser una experiència que se va aprofitar i que vaig tenir l'oportunitat de veure coses diferents. Evidentment, sorga centre europeu, sorga i veritat, sorga italià...
És a dir, això són orgues de veres, mecànics, és a dir, amb una altra concepció i amb una altra ànima. Aquests orgues no tenen ànima. Tota extracció, tota extracció elèctrica, no pots. És a dir, pots intentar articular, pots intentar fer coses, però no és el mateix, evidentment, que una orga que respira, com són els orgues mecànics.
Clar, un pianista pot arribar i, quasi sense provar el piano, estic exigerant, podria fer un concert, perquè el piano, en el qual ha treballat i ha assajat, s'ajusta més o manco al 90% amb el instrument que se trobarà. Això un organista no ho pot fer, arribar i tocar. No, no, mai. És a dir, bé, o quasi mai, no sé, que hagis tocat un organ d'unes característiques
molt perescudes i que sàpiguen de com és la cosa. A més, sort aquest de West Point, a més de tenir una quantitat estratègica de tot, té 879 registres. Hi havia molt on per tot. Jo estava perdudíssim. Jo si no hagués tingut a l'organista d'allà, en el començament, no, no, no, evidentment, clar, arrancadó i vaig fer coses, però vaig estar una bona estona per assumir, sobretot per entendre que anava jo.
Aniquilaven destinats aquests concerts? Públic en general? Era un tema liturgi? És a dir, en el públic en general, és a dir, a la synagogue hi havia gent de Nova York i a West Point hi havia un requeriment, és a dir, que t'havies de mostrar un paper, és a dir, t'havies de dur el teu document d'identitat, perquè si no te deixaven entrar. És quasi més difícil d'entrar a West Point que entrar en el país a Nova York. Te demanen una paperassa, no?
Com és que és tan complicat? Perquè és un acadèmic militar per excel·lència dels Estats Units. Allà hi ha un nivell de seguretat, una cosa loquíssima. I a més, també entres per ser el president que tenen més que més.
I com és que en aquest lloc tenen aquesta orga tan immensa en tamany? Jo crec que és un tema que ho vaig entendre allà, és a dir, és un tema com que tenen un ego molt gros, aquesta gent i tot ha de ser molt gros.
tot, és a dir, les cotxes són molt grots, és a dir, en aquest cas, allà seguint aquesta cremabilitat de tanta importància, cada any va creixent aquest instrument, és a dir, cada any va creixent, hi ha famílies que van pagant, és a dir, és com si hi ha com unes piques per una mena, qui té el sol més gros dels Estats Units, i en aquest cas és mundial, tens un espai religiós.
Perquè això està dins la capella de West Point. Dins la capella militada de West Point, que és una cosa enorme. La capella en si ja és gran. Ja és enorme, és una cosa molt gran. I aquest tal que s'utilitza també pels oficis litúrgics per acompanyar. Sí, s'utilitza per tot, és a dir, hi fan... Sí, és a dir, les litúrgies que consideren fer i també, sobretot, per...
per temes de graduació de cadets i coses d'aquestes també s'utilitza, però s'utilitza cada setmana, no a diari, però els caps de setmana té un ús considerable.
Per el que vaig, tenen un organista titular? Tenen un organista titular, i no només hi ha aquest orgue dins el que se va ser militar de West Point. No sé si hi ha set o vuit orgues dins diferents iglesis que tenen allà de dins. És una cosa... Però clar, hi ha aquest que és el rei allà de dins.
Tothom heu... I per anar als Estats Units avui, va demnistar un paràs especial, com a músic? No, no. A mi, un visat habitual. A més jo m'havien fet una carta des de West Point que vaig mostrar a la duana i no hi va cap problema. Cap problema, és a dir, no, no, no...
I els militars van entendre el teu programa. O hi havia gent que no era militar? No, hi havia gent que no era militar. El militar jo no crec que tinguessin el meu programa. Varen venir a escoltar i veure el que li va agradar. Vaig tenir l'oportunitat de xerrar amb un parell.
Però l'altra gent, jo no sé quin... Saps? No sé d'on venia. Jo potser era gent de Nova York mateix, perquè aquestes distàncies també no són tan grosses. Per nosaltres sí que pot ser que sigui gros, però ja semblava...
Perquè West Point, on està situat dins Nova York? Està a uns 80 quilòmetres de Nova York. Està dins un bosc enorme, hi ha un riu, i... Està per allà, és a dir, no, no... Està com a perdut, és una cosa...
I com te movies tu per allà? Jo me movia amb en Crate, amb cotxe. Aquí vivies tu a Nova York. Sí, sí, i després a Nova York, clar, agafant... Sí, però per anar a West Point i anaves... No, per anar a West Point me van venir a cercar l'aeroport i em van dur allà. Sí, sí, i vaig quedar allà a un hotel, dos dies, i després me vaig moure, quan vaig haver fet el concert, em vaig moure per anar cap a Nova York i fer el segon concert que tenia previst.
Assassina Goya. Assassina Goya. I clar, va haver de fer un canvi de registre, mai més ben dit. Va haver de canviar la idea d'una òrga potent a una altra òrga no tan gran. Era gran, era gran, Pere. Eren 79 registres. Aquí a Europa, 79 registres són registres. Era una òrga gran, de tres teclats, pedales... A més, amb molt de caràcter, aquell instrument. I era de qualitat.
Ells valoren el món de l'organística europea? Sí, molt. El que passa és que, clar, en els Estats Units, allà on se valora més o poden entendre més el concepte de sort europeu és a Boston.
A Boston hi ha més tradició, diguem, de música antiga, de concepte d'orga mecànic, una cosa molt més propera a la nostra. Hi ha compositors americans que hagin fet per orga, no crec que sigui un... Jo no tinc coneixement, no, no, no. Perquè aquests grans compositors ja que tenen ara un cop l'Anton Bernstein, aquesta gent per orga no tenen. No, no, no, no. Escriure per orga, que jo sàpia.
Vaig nou transcripcions segurament d'obres seves. Transcripcions, sí, que a més les agrada tocar transcripcions de coses d'aquestes com més grans, millor. Una vegada, Sant Francesc, vaig sentir una transcripció de la consecració de la primavera per Òrgia, a quatre mans. Òrgia a quatre mans. Sí, això és interessant. Sí, sí, sí. I quines dates eren aquestes, to meu, que va retallar? Uf, no me'n recordo jo, això era... Principi de febrer. Era principi de febrer, sí, sí. Sí, és la primera setmana de febrer, crec que era.
Bé, res, quatre naltres que mos has dit d'això, em mirarem de donar-hi sortida. Gràcies, Tomé. Molt bé, vinga, Pere. Gràcies a tu, per tot, sempre. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
La Palma s'ha anat!
La palmesana. Compri la palmesana. Si ha de fer un regalet, un detallet, compri la palmesana. No confondre la palmesana, que això es formatge es va també, però no són joies. Gràcies!
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk... Música experimental, new wave, musica... Escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX. Cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 o 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Moixa mental presenta... Les indòmites. Les indòmites. Moixa mental presenta... Les indòmites. Ona mediterranis. Què són les indòmites? Un de llonces. Música, pensament... Paraula de la setmana. Tota la vegada.
Som a totes les plataformes de... Quieres salir per aquella porta d'allà, per favor? I tant qui en sortir? Per favor, algú que parli el cal d'un borde. A dir que això ho feim a una mediterrània. A una mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
. . .
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Com t'hi fas més sols dies, ni les hores. Com t'hi fas més sols anys, tan estranys.
Com t'hi pas més sols dies ni les hores. Com t'hi pas més sols anys
Fins demà!
Sense of view Sense of view
Sins a tu.
Va, em vaig cridar de tu. Va, jo dic King Mashup i t'ho dius, on the memes? Ahà, m'espera d'enxar prínxul amb King Mashup. On the memes?
amb les mantes volant i els peus, els pedals i els pedals a fons. Estic volant com volen els diners, estic jo al davant darrere els demers i enfilant carretera, me'n aniré ben lluny. Celebraré Sant Joan amb el Quim John 1.
Va ser el primer hippie per portar-te a Eivissa i mossegar la lluna quan se vol nit acida. Viurà una vida plàcida estirat en una maca. D'una mà un porro, l'altra mà un cubata. I és que a mi tot me la sua i me la torna a suar. Saps que avui no es fia, que es fia a demà. I ara vaig per lliure, estic lluny, som riure. 3, 2, 1, desconexió. Sí, sí.
Vaig volant amb el mot avió, apret el fresc, l'únic que em fa por, i amb les mans al volant, i els peus, els pedals, i els pedals, a fons. Estic volant com volen anar els diners, estic jo al davant, darrere els demés. Vaig sentir una cosa que tenia regost de mormor, ens petonesàvem si ens paraven els semàfors, ara ja no ets més que una fibra del cor.
un mal record i oblidar-ho serà millor perquè va pudor nostalgiar en aquesta habitació i vull oblidar els rancors no és per fer-te spoiler però al final et mors que estima la vida no té por la mort té amb les mans el volant i els peus els pedals i els pedals a fons estic
Estic volant com volen els diners, estic jo al davant darrere els de més. M'agrada el tacte suau dels meus dits, acariciant la superfície dels teus pits. M'agrada el tacte rugós dels bitllets, acariciant les gemes dels meus ditets. I l'art de convertir inquietuds en mogudes, demano tabac però no ajuda.
Em presento, Perincho Pincho, persona entre personatges, la ment de Nietzsche, foto d'allahuasca, sóc com un semideu però sense el seny. I això és tot, xomi.
Fins ara!
És tu i mi, que s'ha format per aquí i per allà. I que això ho s'on sent millor. Que no és la fi i el seu prefer jantarà.
Fem una actura moderna del Ravall, però per tu el que m'estor si no em farà.
Pari! Pari! Pari! Pari! Pari! Pari!
M'he sentat al sofà, no em movia ni per cardà. Veia com tots els dies em passaven trictus pel meu davant. Se m'havia acabat la illència, m'havia quedat descalç tot allò que jo vaig fer. Havia quedat en el pacífic.
No et deixis dur, a la tranquil·la, aigua en mans de cap port. Vigila, farit, vigila, no perdis mai el teu nord. No et deixis dur, a la tranquil·la, aigua en mans de cap port. A mi no m'enganyis jove, encara queden ni per sortir. I dóna'm foc, vine,
Gira, gira els ulls en l'aire, o que me'n vagis encara que vull repetir. Vull sentir el teu delit dins el llit, que no em deixo ara dormir. Sempre amb les venes sospeses, del cel al mar transparent. Sempre, sempre, entorn d'algú a les festes que em moguin eternament. Suda de la terra, immoble, puig dels horitzons, màquins. Sempre el mar, el mar gran noble, sempre, sempre mar en dins. Vigila, ferit, vigila, no perdis mai el terra.
Vigela, vigela, vigela, vigela, vigela. Prostera, andava, mani, vigela.
La vida és simple, nosaltres ens compliquem d'anir d'insomni. De dia a sempre em fa ser re, m'he vist passar que tot intentem tantes vegades i sempre s'escava. I va contra la multitud. La vida és simple, nosaltres ens compliquem d'anir d'insomni. De dia a sempre em fa ser re, m'he vist passar que tot intentem tantes vegades i sempre s'escava.
i li va contra la multitud. Vull que m'expliquis com es pot viure el present sent enfocats, cap dels seus traços amb un nas amagat al braç, tu no has aconseguit que m'espavillin i avancen les xapes, li va contra la multitud, estic perdut i no hi ha mapes que m'indiquin quines són les coordenades, no hi ha cites, altres escrites, grutes marcades, hi ha només un buit per explorar, per rebuscar d'infinit que el meu entendre es redueix en un sol pit i puc plorar, tinc molt a guanyar i molt poc a perdre, puc.
Menjar-me amb una simple neura o viure una vida. Deixar que sangri la ferida o curar-la amb alcohol. Trobar el meu rol i fer crol fins a la sortida. Però sempre he sentit que no hi ha res fet a la meva vida. Motivacions que s'evaporen de seguida. És si un estrany em fos en crida. I em ressegueixo els passos fins a la demora. Qui plora esquiva més fracassos. Traços que esdevenen pals de sec. Però en caso les paraules igual cura. Quan apreto el rei desapareixen els problemes. Em distrec amb el batec dels bombos marcant fonemes.
Som el producte d'una educació podrida Quan va començar la cursa vaig quedar-me a la sortida, dos corrient I jo pensava putes cabres i em creia trencar els esquemas reposant a sota els arbres Però me'n convocava i ara estic tan desorientat com sempre Si perdo el ritme segueixo a capella fins que entre el centre És el que em diuen els col·legues, sempre reacciono tard Far de quan jo vinc doblegues
Ara descansa com tothom i si t'oblides d'allò que somies i et preguntes com avança, el teu entorn es soli metes clares, entendràs que el primer error està en veure com et compares. Tens camises, 12 bares, a l'armari net del sastre, tot matallit no veuràs més enllà del sostre. Si el temps escapa sense deixar rastres, tradueix en consigne, pavo, canvia de registre, avui la lògica sinistre del mercat és el gran monstre i la mostra et volen fer veure que tu dies. Si te'n canvies, espavina, nen, demostra que pots viure sense creure que estàs malgastant els dies.
Fins demà!
La vida és simple, nosaltres ens acompliquem d'anir d'insomni. De dia sempre em fas res, m'he vist passar aquest últim tret tantes vegades i sempre s'escapa. Divar contra la multitud. La vida és simple, nosaltres ens acompliquem d'anir d'insomni. De dia sempre em fas res, m'he vist passar aquest últim tret tantes vegades i sempre s'escapa. Divar contra la multitud.
Fa tant de temps que no escric, que ja no sé ni com agafar el boli. De foment sombri, surto del coma i l'òdic torna de sobte amb el dubte. Sentiment de culpa, recel·la una conducta que vol un sol d'oli. Sóc incapaç de fer-te un boli en la pluia. Veixo que volin les idees i les venen a mi. Distreta, sóc poeta, no sé si l'explico. És composada com l'Alessandro Manico. I tu m'estàs venent fum i per això està l'estànquia. Les tres i pico i tinc un mius a la tràquia.
A cada tric hi ha una miqueta de més que arrisco, amb un de tu, tot el teu disc, un risult de ràdio. T'exploro dins de la còrnia, de l'escàrnia, l'hórnia, les cròniques de l'Àrnia, l'expert a l'Uzórnia, l'Of, i tot són còpies, jo no estic per hòsties, trec el dragonor, fa mai que no fies, ningú t'aferta l'estrella, sento nàusies, no t'ho tancades per pelles, no t'ho creies, però vinc d'orquitza tot el bon romà, tu, però sóc en dubte com
amb l'autòpsia no t'ho puc, fric. És Pachi Basili, Víctor Pizza, sigui com sigui, immortalitzar paraules així, jo les atrevo, hem decidit a sota el coixí, què port? És Jota Calzone, Víctor Pizza, els camions de la Barone, només fem clàssic xip, és funky, no t'ho prenguis a pit, primo.
T'ho prenguis a freds, hem tornat familiar.