Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bon vespre, amics. Això és El Crepuscle en Cent Estals. Si hi hau, benvinguts. En aquest programa que presenta Pere Estalric, aquí vos parla, i que té a la producció, Ana Maria Moreno, i la part tècnica, Ana Maria Udiver. Avui, el programa anirà d'entrevista...
Joan Lainez. És un tenor mallorquí que està triomfant aquí i fora d'aquí. Fa un mes va cantar un paper breu però complicat de l'Holanda Serrant, de Wagner, i ara en aquests moments, fins a final de mes, està cantant Espolione,
de Norma a Itàlia, després va a Madrid a fer una gala, després se'n va a Sevilla a cantar a Radamés, a la Maestranza, amb una paraula. Un tenor que està obrint, tot i que va començar tard en Esmondes Cant, ell era director i pianista, però se va dedicar tard en Esmondes Cant fa realment quatre anys, que és professional.
I des d'aquests quatre anys, des que va començar fins ara, realment ha tingut una línia ascendent meteòrica. Amb ell vam tenir ocasió, abans de partir cap a Naspolione, cap a Itàlia, vam tenir ocasió de parlar amb ell i avui vos oferim aquesta entrevista. I a la segona part, naturalment, vos posarem fragments de Norma de Bellini, aquesta òpera que ara ell està interpretant a Itàlia. Amics, això és El crepuscle en cent estals. Segueu benvinguts.
Conversa en Joan Lainez, que acaba de cantar un paper, el paper d'Estimonel, aquí a Sol d'Andrés de Palma, amb molt d'èxit, per cert, i a partir d'aquí comença tota una gira i fa actuacions a Itàlia i a Sevilla i a altres llocs. Joan, moltíssimes gràcies. Com vas afrontar? Quan te varen cridar per fer aquest paper de Wagner, com el vas afrontar? Tu el vas pensar una mica o el vas dir no? O el faig?
eres una manera molt bona d'atracar-se en aquest món de Wagner, perquè és un paper, cert, és petit, però no és fàcil, és un paper molt complicat, sobretot perquè és una cançoneta, però Wagner la va moure una miqueta perquè no fos aquell tipus de cançoneta. Què va passar? Hi ha veus que ja m'estan dient que m'he de plantejar cantar rols wagnerians, i jo no havia fet mai òpera Wagner. Jo som una d'elles.
Sí, per això dic veus que hi ha inclús escrites i demés. I clar, quan ho vaig començar a veure vaig dir, m'he d'acostar en aquesta música i m'he d'acostar d'una manera que sigui propera. Clar, no pots afrontar un Land Green o un Sigmund així de cop, no? I el que fas és veure una miqueta quin és el món de Wagner i a través de la música de conèixer-la. Una cosa és escoltar-la i una altra cosa és estudiar-la, que no té res a veure. És una passada.
Doncs el bàsic, primer de tot testa, saber exactament d'aquesta història, saber exactament què és el personatge, sense saber set cent a quin és, és a dir, no senzillament, veure quin serà el personatge. I a partir d'aquí, treballar molt la lletra, l'alemany, perquè estigui ben pronunciat. Wagner és com escoltar una sarsuela cantada per un alemany, com voldríem que s'escolta, és perfecte. I en el moment que fan unes seses o unes setes que no toquen, amb en so Wagner passa exactament el mateix, però ho has de fer molt bé.
treballen especialistes, que te fan treballar test i cant, i d'aquesta manera, a poc a poc, introduir-me dins aquest món de Wagner. Senzillament, va ser una passada, i a més, tant a Tenerife com aquí a Palma, poder-la fer dues vegades la mateixa producció, això m'ha donat molta tranquil·litat dins el món wagnerià per posar una miqueta, no el peu encara, sinó senzillament obrir la porta i mirar una miqueta de reull a veure què hi ha.
En Josep Mallol, que és un expert vetnerià, que a més ha vengut de Barcelona a Posta per sentir aquest holandès, va fer un comentari, va escriure, i això està per les xarxes, va dir que fins i tot li haguessis pogut fer el paper d'Eric, l'estenor d'aquesta, diguem-ne,
coprotagonista d'aquesta òpera. Això ho podries plantejar, vull dir, no dic que sigui demà o demà passat, però si te vengués la proposta diries m'hi vaig. Ara sí, i a més seria espai lògic. Després de fer un timonel dues vegades, dues produccions, l'espai lògic seria que fa un altre rol no massa gran, i Eric és un d'aquests rols, és a dir, és un rol que té
Té el seu moment, es du una senta, té aquell drama que està a tots els temps, i sí que és veritat que seria un punt de dir, escolta, no seria malament, i seria un pas lògic també abans d'afrontar altres rols balonarians molt més grans. Placio Domingo, havia començat fent es Walter, dels mestres cantaires, quan la seva joventut va estar molts anys sense fer Wagner, després ja va afrontar altres rols.
És un altre també dels rols que també se m'ha comentat, inclús m'han demanat si el tenia en repertori i dic no, no el tinc. És que m'han sortit diverses ofertes a diversos teatres i que de moment inclús he volgut deixar-los una miqueta no plaçats, sinó senzillament no és encara el moment.
Joana, on estàs ara? Ara és a Palma, aquest dies, però sé que comences tota una sèrie de moviments a partir d'aquí. Conta'm-nos una mica quina és la teva agenda. Doncs ara el mes de març seré a Itàlia, vaig a Taranto, soparé de Taranto, ja vaig a fer un primer balcant, no havia cantat mai balcant, aniré a fer Pol Lione de Norma,
i Espollone és un personatge, també és un líric, és pintor, que dins es ve el cant, diguéssim, és un caramel molt, molt bo, però també té els seus problemes. I d'aquí després ja partirem cap a Madrid, vaig a l'Auditori Nacional a fer un recital que serà una gala per l'associació Prodis,
També és un recital que em fa moltíssimes ganes fer allà. I després, el que més també m'encanta és poder anar a debutar a Sevilla, a Maestranza. A més, amb un rol ensorrada més d'Aida que anar a Sevilla, a Maestranza, ensorrada més. Després d'aquell jumping que vaig fer a Oviedo, que va ser una passada,
i ara podré dur el rol molt més madurat, molt més treballat, i jo crec que encara podrà ser un rol de realment molt millor. Perquè des que dius, mira, m'interessa aquest rol, fins que dius, no, ja el m'he fet meu, quin temps passa per un cantant? On és el teu cas?
En el meu cas, jo estic entre... Jo duco un procés. Hi ha regels que es fan molt aviat. Per exemple, Pallones se va fer tot d'una amb jo. M'ho vaig integrar molt fàcilment i en prop de mes i mig, dos mesos, jo el tenia completament integrat amb vou i tot. I era un personatge que la música que està escrita i com està escrita, pel meu tipus de vou, és molt fàcil de cantar.
Un radames jo record que em va costar a prop de quatre mesos i mig, cinc mesos de feina. En la sort que era per una audició i el vaig dur molt preparat. Per això quan m'han dit de fer el jumping aquest de dimecres, jo no saps el radames i demà comences a setjar i en dues setmanes fes el radames, el tenia molt preparat, però havia fet com una feina de sis mesos.
I aquí sí que hi ha molta importància de ser gent que t'ha rodeat. El meu professor de can, és molt important, els pianistes correpetidors, també és molt important poder fer feina amb aquesta, diguéssim, és una feina de metge, bisturí, té molt petit i mirar molt, molt prim tots els petits matisos i tots els matis detalls perquè pugui ser després un personatge molt més integrat.
perquè res de més, o triomfes o la cagues en el primer acord, pràcticament. Sí, la primera sortida, el Vitxinó al Sol, tothom està pendent de veure com acabarà aquest Vitxinó al Sol, i just és això, dos minuts obrint, com dic jo, la cortina, i estàs cantant la sàrea més important de tota l'òpera per al personatge.
Però és curiós, és res de més, tothom espera aquest moment, però després també s'espera com aguantarà el tercer acte, que et duu el naire i de més, i com acabarà el quart, no? Que són els dos moments, també, i quan vols que arribes perfectament en aquest tercer i en aquest quart acte, que a més te sents la vó plena,
que està, que acompanya, que no està cridat, que no està en pas. I dius, bueno, m'ho es pot donar molt satisfets. També és veritat que l'Ària, jo record el dia que la vaig estrenar en el Teatro de Oviedo, abans de sortir a cantar aquella es mitjana al sol, lògicament, el que vaig fer va ser cantar totes de Seat i totes quarts actes dins el meu com a rinso-pianista per anar en sabó preparadíssima. Joan, te prepares diferent en cada títol.
Prepares la veu diferent, menges diferent, respires diferent, tens un tipus... Te prepares per aquell personatge en concret? Musicalment no. Musicalment tots fa la mateixa labor. La mateixa labor és primer de tot testa, que és molt important el test, el que se canta. Segona, l'entorn, vull dir, en què està basada la història, perquè...
pens que és com saber s'argument, no només saber s'argument, és saber tot el diàleg, tot el que està passant, per veure com has d'actuar. Això és important. I després, físicament, que és veritat, que hi ha personatges que estan molt més demandats d'atenció física, és a dir, de preparació...
de no sortir, de menjar segons, de no beure, de no anar a puestos que hi ha molt de renault perquè no has de cridar en aquell moment, i potser estàs dues o tres setmanes abans del que són, començar els assajos, és a dir, que encara faltarà un mes per fer les produccions, que t'estàs cuidant moltíssim.
Perquè per tu, s'estudiar, clar, no estudies amb orquestra, estudies tu sol. El tema de l'acompanyament pianístic, que s'estudies, com tu m'ontes? Tens un pianista, tu mateix toques el piano? La sort és que jo és un pianista de carrera, i això m'ajuda moltíssim. Jo me puc mirar totes les harmonies, me puc acompanyar jo mateix. Això per estudiar, per començar a estudiar, és molt important. És a dir, poder tenir una lectura correcta de les mesures que estan escrits a la partitura...
avança moltíssim. Ara, després, sí que has d'amenerar una ajuda d'un professional, els correpetidors. Tens a sort de fer feina amb tres correpetidors increïbles. Una és la Maria Vittària Cortés, la professora que em va descobrir com a cantant, i ella, en jo, és molt crítica, però aquesta crítica sempre és constructiva, i em fa avançar moltíssim.
I després estic amb dos pianistes a Madrid, amb en Borja Mariño, que és compositor també, i quan fèiem... A més, ell està molt integrat dins del món de correpetir òperes, i clar, moltes coses de petits trucos i d'a més, d'escolta, això ho has de fer així, o això ho has de... I directors te demanaran això, o és públic, espera això, això també t'ajuda moltíssim.
I després, descoberta fa molt poquet, en Eduardo, que és un pianista del Teatre Real de Madrid, que el vaig conèixer ara quan vaig estar cantant en Traviata, i que, a més, és italià, ha fet molts anys feina en el Maggio Florentino, ara està en el Real. És a dir, és una persona que coneix les entranyes de l'òpera. No de l'edifici ni de l'institució, no. De les entranyes de l'òpera me referes que les entranyes de la partitura.
és italià, imagina't, tot és test d'italià, el mafafé perfecte, vull dir, i aquí avançant moltíssim amb això.
Abans parlaves que t'agrada saber de què va ser història i tampoc despersonats i tal i qual, però resulta que vas allà i el director d'escena ha decidit que els bons són els dolents i els dolents són els bons i que has de cantar damunt un trapeci i girar-nos el cap per avall i tot això... Com afrontes aquesta dictadura d'aquesta manera dels directors d'escena?
l'afrentes d'una manera molt senzilla, és a dir, intentes entendre quina és la versió que t'estan donant i l'adaptes. Jo no m'imagino un actor, per exemple, o una pel·lícula, que un director li estigui dient una cosa completament contrària al que ell vol fer i ell fa el que el director no vol. El director de la pel·lícula diria, escolta, gràcies, però no és el que vull. Si ets un gran actor o ets un tal, però jo t'estic demanant una cosa. En sòpera és el mateix.
El bo que tenim en sòpera és que tenim el fonament de la música. La música és el més important. És a dir, la música és la que impera. I en aquell moment, si la música impera i, a més, és la que comanda, després pots negociar qualque cosa, ens us diré tu, d'acenes, si hi ha qualque cosa que no t'acaba de funcionar perquè el meu vocalment t'està demanant el que has dit tu, te pengi d'una corda per amunt i per avall, i dius, escolta, jo he de demanar el teu un recolzament perquè he de poder apoiar per poder donar la nota així quan toca. I això sempre...
De moment mai he tingut un problema amb això. I després així, molta ment oberta. Quan dic ment oberta, és a dir, anar a gaudir, anar a disfrutar d'aquestes propostes. Que és una reproducció clàssica, fantàstic. Va ser una producció d'en Seffirelli, més clàssica que això, és a dir, hi havia esfígies, hi havia piràmides, hi havia de tot. Ara la propera serà d'en Paco Azorín, completament nova, nova producció.
Ahir em van demanar unes fotos que, si jo et mostro una foto, em diria, no, no, jo no les vull ni veure, perquè van dir, posa-te roba molta estreta perquè volen veure com queda la roba estreta. Diu, vale, doncs jo som gran i la roba estreta a mi no me queda bé, però vaig fer les fotos, les vaig enviar, ment oberta i ja ho veurem, vull dir, no ha problema. Joan, afrontes diferent un recital allà on hi ha tots aquells moments difícils de cada òpera que una òpera en si mateixa.
un recital sol en les tres òperes seguides, perquè és així, vull dir, una òpera, mira, si hi ha un do de pit en els meus personatges, és molt estrany. Jo, per exemple, en Polione, en faig un do de pit. Cin naturals beguts, realment n'hi ha com 27 o 16 en el tercer acte, però no n'hi ha moltes més coses.
Hi ha un recital, estan tots, vull dir, cada àrea, cada àrea que cantes, és típic algú, no sé cap. Però sí que és veritat que el tenor no és només de força, un tenor és una feina de resistència, és com fer una gran marató. I és important, que és molt important segur, jo no dic que no, és importantíssim, però si tot l'altre és dolent, no t'agradarà, això és com anar un dia a menjar arroz brut i porcella,
i no és bo, però tu dones una cimada molt bona. Diràs, ah, està bo el dinar. Dius, no, perquè el porcell i el sorros no està bo. Però és que s'en cimada. Dic, sí, s'en cimada molt bé, però el porcell i el sorros no està bo. Això és el que és important també en el moment de sòper de sàrea. Joan, tu vas començar tard, perquè jo et coneixia primer com a director de cor o com a...
cantant de petits papers, però després estàs d'una forma exponencial en els darrers anys, estàs creixent. T'esperaves quan vas... És a dir, com va ser que vas decidir? No, no, jo m'ho vull dedicar professionalment, no a la música, que ja quasi t'hi dedicaves, però sí en el cant. Això va ser...
De casualitats. Totes són casualitats. Quan m'has dit, era director de cor, em van contratar el cor de Ciutat de Mallorca per fer una poema i m'ha dit, escolta, he demanat a Esparpinyol, que no el tinc, i diu, escolta, jo el canto, però tu no l'has cantat mai. Diu, no, m'encanta. I quan m'ha dit, tu has de cantar.
En els dos anys ja estava en el conservatori, estava estudiant, va venir aquest avant Quemoclitz, em va escoltar una audició. Tu ja has de cantar? Dic, no, fa dos anys que estic fent tècnica. No, no, tu has de cantar. Després, una cosa que em va ajudar molt va ser un concurs a Còrsica, que vaig quedar, vaig fer el segon premi. Fa dos anys i mig que estava fent classes de cant.
I quan vaig quedar al Segon Premi va ser també com un recolzament o un reforçament de dir, escolta, doncs puc cantar. I en aquell moment vaig dir, bueno, doncs anem a tirar endavant. He tingut sort, he tingut sort, els meus personatges, ara estic en un moment que estic cantant rols que m'encanten, també com a Tanot ho he de dir, vull dir, poder cantar Impolione, poder cantar Rada Més, preparar rols que me venen com Esteve de Genufa o Manol Escó també, que faré Escondadegrier.
doncs, són personatges increïbles i dius tu, ostres, quina meravella. I és això, és a dir, estem en un moment fantàstic i veure que teatres que hi vas, per exemple, Òpera Catalunya, vaig cantar Carmen, també Don José, i ha agradat, i ja pensen en mi en altres coses, dius, això és fantàstic. I ja no ho fa de més veure el tema de l'idioma.
Igual que és alemany. Jo no xarro alemany. Tampoc xarro l'italià molt bé. Xarro l'italià bastant d'anar per casa. I a Genufa, sí, haurem de començar. És a dir, ja he començat. Que hi ha encara molt de temps, però ja he començat perquè com que hauré de practicar molt bé la pronunciació i ficar-me dins també aquest altre personatge. En quin temps se li ha vist un cantant, faràs...
una obra que no has fet mai, perquè si ara te criden per tornar a fer sol en dos, dius, miri, demà de matí venc i ho faig. Però, clar, gent ho fa, per exemple, que a més té el problema de l'ici, home, i segurament és una òpera que no has cantat mai, vull dir, quan pot dir sí? És a dir, amb quin temps d'antelació te demanen el rol? A mi, jo mateix estic sorprès, perquè jo no ho sabia, però jo ja tinc feina contratada pel 28 i pel 29,
No es digui 28 i 29, no, l'any 28 i l'any 29. Animados. I dius tu, vale, tenim temps, tenim temps. És una passada. Així de clar. Hi ha vegades que, per exemple, Saïda, casualitat, jo ho tenia preparat a més, que de cop i volta diuen de dimecres ja us cantes, però per exemple ara a Sevilla ja fa un any que ja ho sabia que havia de cantar a Sevilla, és a dir, he pogut fer molta de feina.
Hi ha coses que te vendran, supos que per la meva edat, el poc temps que duc cantant, que me vendran molt de jumping, d'això d'escolta, tant de menestères d'haver cantat Don José, vine, doncs vaig, no? I si són òperes que jo les tinc, si són òperes que no les tinc jo, m'ha quedat menestet dos mesos per poder-les estudiar i poder-les tenir ben preparades.
Perquè, clar, mentre tu ara seràs a Sevilla, posa'm un mes, altres setmanes estem que estiguis preparant l'òpera allà mateix, tu ets hora baixa. Igual prepares altres coses que fas, no deixes en cartera tot el que tens en marxa. No, normalment segueixes estudiant, tens el mateix ritme de feina, dependrà molt dels horaris de assajos i de més. Si són de matí i hora baixa, doncs no tens temps de tu. Si tens hora baixa, doncs de matí vas a caminar un poc, a fer una miqueta d'esport i de més, i després et poses a estudiar. Vull dir, això no se pot deixar cada dia, cada dia.
Quan fas un recital, tries les obres amb una certa coherència o pito, pito, color i tot el que surt? A més, el recital sempre el faig en Amavi i sol en tenir sempre una idea. A nosaltres, per exemple, ens agrada tocar música de compositors dius.
I és una cosa que podeu tocar per Airefons, música del Salvador Bretons, de Borja Marinho mateix, i dius, escolta, per què no? I feim cançó, i a més feim un concert que estigui escrit música per piano i vou, no una reducció d'orquestra, que clar, no és el mateix. I això fa que el concert sigui encara molt més, a nosaltres ens sembla molt més orgànic.
I després sí que es veurà, aprofit moltes vegades els recitals també per posar en vou i per posar davant públic aquelles àrees de les teves obres que me vendran o aquelles sarsueles. I dius tu, doncs sí, me va molt bé també per veure com podré afrontar problemes o petites coses que puguin sortir durant una representació. Doncs un concert seria com una base de proves per fer això.
Ara que ja has fet Wagner i ja has cantat amb Alemán, te podries plantejar fer un recital amb en Sovita Reissa, per exemple, o amb l'Ithus de Schumann o de Brahms?
Crec que és molt delicat. És molt delicat perquè aquí ja xerrem d'un altre món, que és el món d'eslit. La cançó... Sí que és cert que hi pots cantar, no hi ha cap problema. El que passa és que la feina és molt més encara més fina, és molt més curada. No va només del moment de l'emoció de l'agull, per exemple. No, estem xerrant d'una línia melòdica, estem xerrant d'un...
És un altre món. I aquest, per exemple, un Interracer, jo encara no m'atreviria. Jo crec que hauria de passar molt de temps de feina, de test, de tot, per poder tenir-lo. Sí que he fet, per exemple, qualque cicle de cançó, per exemple, catalana, de Sant Pere, per exemple,
O també he fet qualsevol feina d'en Salvador de Protons. I com que són en català i són més propers, t'integres tot tu en el test. Això és molt fàcil. Més fàcil, no molt fàcil, és més fàcil que ficar-se en un test, per exemple, en alemany o en anglès, que no el tens com a natural. Has dit que no alguna vegada? Sí, moltes. Moltes, moltes, moltes.
Òperes i recitals, vull dir, quan no se pot fer, no se pot fer, i hi ha vegades que t'insisteixen i dius tu, sí, seria un gran moment, però no se pot, no se pot. Quan creus que, ara m'ha vingut el moment d'això, quan dius sí convençut? Per primera vegada. Normalment depèn una miqueta dels temps, veure els temps que tindràs per muntar aquest personatge, veure els temps que tindràs per poder estudiar la partitura,
I a més això, t'ho has dit abans, jo he començat fa molt poquet. Enguany és el meu quart any, que estic cantant òpera. I en el quart any dius tu, ostres, estàs cantant Don José, estàs cantant Rada Més, els nens han cantat Paglione. Escolta, jo no tinc aquest bagatge de 20 anys darrere d'òperes fetes, jo tot és nou. I el que faim, és vera, molta feina és una mesa de canta, m'endàvem venent, i t'he dit, escolta, m'han demanat això, com ho veus, ho muntàvem, ho miràvem, i dic que sí o no.
Què t'agradaria cantar i on? M'agradaria cantar tantes coses. Em fa moltes ganes, mira, cantar Caballeria Rusticana i Pallacci, que jo ho he cantat a Itàlia i ho he cantat a Salzburg, un teatre petitets, però em fa ganes de cantar-lo aquí a Espanya. Igual, una orquestra important amb una producció guapa. Això em fa moltes ganes.
Em fa moltes ganes cantar força. Vaig estar de cover ara enguany a Abao, feia de cover d'Àlvaro, i és un paper que vaig estudiar amb moltíssim interès, moltes ganes, i em fa moltes ganes poder estrenar-lo. I un personatge que m'agradarà, ja et posa això en futur, és Andrea Chenier. Crec que encara li queda... Hi ha feina, ja està estudiat, està cantat, però...
li queda aquell temps de madurar la veu d'aquest tenor espinto i ja passa un segon pas, que és aquell tenor dramàtic, i això encara li queda una miqueta de temps. Ja arribarà, ja arribarà, madurarà. Això de fer de cover has d'estar preparat, però no saps si actuaràs o no. Sí, a més, la feina de cover és la primera vegada que m'havia passat. És molt ingrata, en el fons. És molt ingrata i a la vegada és molt productiva, i t'ho diré per què.
Primer de tot has de tenir l'òpera perfecta, perquè no ensenyaràs. I si has de votar, aniràs sense assaig. És a dir, tu estàs allà escoltant, escoltant el que fas nosaltres, i tu no cantes, no fas res. De cop i volta el mestre et diu, vull escoltar Escobet, perquè potser no te coneix, o el que sí, i diu, men, si m'ho anirà bé o no. I quan canta diu, ah, no, m'ho va bé, molt bé. I després estàs allà a les funcions esperant. Que vota! Fantàstic votant. Fins on? Fins on mordeixin. Que no vota, home, no? Queda aquí, no tens un calaixet i ja preparat per una altra ocasió.
Joan, enhorabona, no sé si vols oferir alguna cosa més, perquè has parlat de coses del 28 i 29. Això, per un artista, tenir la gent de planejar fins a aquest... Plane no, vull dir... Però en projectes, sí. Parlen de quatre anys vista. Sí, sí. Quan m'has demanat això, clar, i hi ha tot aquest camí
I sí que és veritat que ara me sent afortunat que, ja t'he dic, primer en el moment vocal que estic tenint, que m'atrap molt bé, i després també en la resposta, és a dir, teatre que vaig, teatre que repeteixes. Això és molt interessant, molt important.
Jo estic molt content. A més, també diré de Miquel, molt content també de ser gent de Mallorca. Perquè des que vaig començar a fer aquells recitals petits, en Amavi, en Xisco Blanco, que anàvem amb Euroclàssics i demés, i ser gent venia i recolzava aquella feina que era un començar, però és que després ser gent ha seguit. I això per jo és molt important, aquest recolzament des de Baterra, vull dir, és increïble.
Joan, moltíssimes gràcies, enhorabona i que sigui... Has parlat abans que el cover és amb una certa ingrata, però clar, per fer que te coneguin, el fet d'estar cover no és públic, però sí que han organitzat el concert.
Sí, això ha passat. A partir d'aquí? Això ha passat, vull dir, el director que estàvem fent Descobres d'Àlvaro, em va escoltar i va dir, no t'he vist escoltant mai, no sabia qui eres, no és lògic, vull dir, fa molt poc que estic cantant. I quan veuen això diuen, no, no, vull mantenir el contacte tu, vull i faran feina. Quan et diuen faran feina, poden passar anys, però en faig feina, i això també és molt emocionant.
Vas per llibre o tens una agència de manager? No, tinc una gent. Hi ha una gent que és Marc Masí, que és un viam artist, que me controla, m'adur. A més, no és la gent pensant sempre que és una gent només vol fer d'obres. Jo veig que no és aquesta intenció, sinó que vol tenir una carrera que pugui començar i que pugui tenir un recorregut, ja ho veurem de quant d'anys, si serà molt o no,
Però sí que tot el que m'està dient fins ara ha estat molt lògic i no ha estat un esforç extra de feina. Tot el que has fet a fora ho faries aquí també? Els papers que has cantat a fora els et cantaries aquí? Hi ha coses que sí, hi ha coses que no. Perquè a fora el que havia fet eren produccions petites d'Itàlia sobretot i que m'anava molt bé per veure com podia interactuar dins aquell moment d'òpera.
Hi ha coses que sí que ja m'agradaria fer. Per exemple, vaig fer un Carlo de Don Carlo a Salzburg i aquesta òpera sí que m'agradaria fer-la. El que t'he dit abans de Cavalleria, per exemple, és una òpera que també m'encantaria poder-la fer. Hi ha altres que, bueno, queden aquí i queden aquí esperant. I el que has fet aquí...
Tu vols capaç de fer-ho fora, també? Sí, sense cap problema. Vull dir, a Espanya, jo crec que ara, a nivell d'òpera, estem en un moment molt bon, els teatres, i molt bo també de produccions, i molt bé també tant de la qualitat que se dona. Això és important. Teatre...
A part del Lissàvia Real, que està al clar, però teatres com Oviedo, com es Corunya, com es València, com es Sevilla, Bilbao... Tenerife, Las Palmas. S'està fent unes producions molt, molt interessants. I sí, el que cantes aquí... A més, sóc la gent estrangera i el primer que diuen tu... Ostres, aquesta no, i quina bo, i que guai, i a partir d'aquí coneixes gent. Joan, moltíssimes gràcies i enhorabona. Gràcies, tu, Miquel.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94. El futur és ara.
9 a plec de relats d'en Amant Nolem 4 relats de ciència-ficció mallorquina El futur és ara Disponible a les botigues habituals Més informació a amantnolem.cat I was trying to find myself better
L'escola pren la paraula, el programa on l'alumnat és el protagonista a Ona Mediterrània.
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I te sul colle, o druidi, i t'aspiar nei cieli,
La nova luna sveli.
Quedi el primer sorriso del Virgen al suo avviso, del Virgen al suo avviso.
Gràcies.
L'arma sí verrà, sí, sí.
Fins demà!
Si parlerà terribile da queste quercia antiche, scombre farò le galle dalle lapide nemiche. Ed el sospudo el suono, varia el fragor del tuono.
Nella città dei Cesari, freddo e che metterà. Viene el suor, no el suor. Viene el suor, no el suor.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Que este sacre, que este sacre, que este sacre antique pia,
i vè segnante, senza nuve e senza fe.
Sempre viva, sempre tu e cari ardenti,
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fira questi fons de me, amoretti a questi fons.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Gràcies.
L'orrea, innocente a posare, l'encanta vella. Arlo, vi resta. Ah, no lo dir. Sudula.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.