Audicions comentades.
Bon vespre, amigues i amics. Benvinguts una vegada més en el Crepúscul Encent Estals a la seva edició de dimarts. Dimarts, dia 3 de febrer. Semblai. Semblai, important.
No sé si és el patró dels locutors de ràdio. Descolls, sí. No sé si és el patró dels locutors que no volen quedar fònics. I dels professors. Supost, també, no? Perquè sapeu. Vos han arribat cremelos d'alguna forma avui? Perquè avui una persona m'ha regalat cremelos beneïts. Beneïts. Això té mèrit, eh? Jo he de dir que ara la setmana passada, a partir de dimecres,
vaig parlar a l'Assemblai i demanar a l'Assemblai una cosa. Ah, sí? Ja també. Tu saps quina... Perfectament. Idò, va bé, va bé. Avui heu sentit... Sabeu d'Anna Maria? Crec que no l'heu sentida. Bon vespre, Maria. Maria Antic, benvinguda.
Pantura jo també està amb en Joan i em va enviar en les nostres pregàries. Sí, sí. Que bé. Segurament. En algun moment del programa sortirà això. Sí, segur que sortirà avui. Mira que avui hem sentit una bou que el dimarts no sol la serà per aquí i és el nostre director, en Pere Estelric. Bon vespre. Bon vespre a tothom. Pere, jo he dit audicions comentades perquè mos fa il·lusió que mos contassis... Què és això d'una audició comentada?
Audició comentada, la paraula ja ho diu. No. Intentar acostar una obra musical, o una forma musical, o un estil, o una òpera, a tothom, intentant diseccionar i utilitzant un llenguatge...
no diguem elitista ni per especialistes, i dissecciones aquella obra i la fas més major. I això se fa abans de l'obra. Sí, se podria fer després, però del seu és que puguis anar a escoltar aquesta obra ja amb una miqueta de bagatge. I en el teu cas, el dimarts hi ha una... Jo dimarts que hi ve, tenc en el Teatre Principal a les 7, una audició comentada sobre l'òpera que després...
L'altra setmana, D-8, 20 i 22, ofereix el teatre principal de Palma dins el seu cicle d'òpera, que és l'Olandes Arrant de Wagner. Que és una òpera, que la meva tesi és que és una òpera que va molt bé per començar a Wagner. No comencis amb un Tristan, no comencis amb un...
amb un Parsifal o amb un Siegfried, llavors, perquè t'acabes tallant Cervanes i, en canvi, si comences amb una òpera... Men menjibola. Men menjibola, jo crec que és una manera que puguis entrar i després t'interesses per una altra i t'interesses...
Per tant, jo, i si no t'interesses per d'Oingren i a poc a poc hi vas entrant. I aquesta iniciativa, diguem que hi ha, també correspon a altres obres durant la temporada? Està previst o no està? No, és certa principal, és l'únic que ho han demanat. La Sinfònica, ja n'he fet els tres enguany, i en farem una altra en el mes de març. La Sinfònica també me demana de tant en tant, és una hora i mitja abans del concert que fa a l'auditorium,
En aquest cas és el mateix dia. És el mateix dia, sí. El concert s'alançava a les 8, ara és el dijous passat. Vaig fer un explicant el concert número 3 de Rachmaninoff, explicant una mica una obra de les que en el programa se faran després. I la sinfònica, en aquest cas, m'han demanat les 4 per aquesta temporada.
I el teatre principal, no sé... Per ara hi ha aquesta. Hi ha aquesta. Si l'any passat vaig fer Don Pasquale i l'altre any vaig fer Turandot. De moment, una cada any. Per tant, estaran de dimarts dia 10... Dia 10 o del set de sort de baixa. Sí, posarem Noreta. Noreta hi posarem en context la història de Sol and Des...
i després una mica aquells 3 o 4 trossos musicals. I do a ser difícil per un que li agrada, per exemple, aquesta òpera, triar els fragments musicals? Tu ja tries els que són... Jo ja he triat coses que sé que no poden... És a dir, la famosa balada de Senta, que dura de més de 7 minuts, no posen de 7 minuts d'una ària o d'una senyora, sinó posen un trosset i el que diu. També la presentació, la primera intervenció dels...
de Sol en Des, per què surt, i la llegenda de Sol en Des, de on surt aquest mite, una paraula, contextualitzarem una mica, però per gran, és a dir, si una persona és esperta en Wanner, no té res a fer en aquesta història. En tot cas, pot venir, per després dir-me Pere, jo sé molt més que tu, i evidentment... Que no t'ha passat mai, això. Sempre, m'ho pot passar. Jo t'he vist a tu fer aquestes audicions en joves,
Amb adolescents... I aquí que hi ha el Cove, a la planta, tots els dilluns, tots els dilluns de 5 a 6 i de 6 a 4... No, t'anava a demanar si hi ha molta diferència entre fer-ho amb gent, anem a dir una mica verge, en temes musicals, amb aquests adolescents o joves, o fer-ho amb gent que si ja ve...
gent més adulta, que ja ha passat més per concerts i tal, tu notes diferència en la recepció que hi ha? Tot depèn. Si els alumnes aquests han vengut perquè han volgut venir, bé, si és una cosa que tu els imposes, sempre és que la gent que ve en aquestes audicions, tant d'estetre principal com aquí de sobrecultural... Són voluntaris. Aquest no els han obligat. Ara, si jo vaig a una escola i en aquella escola l'obliguen a sentir una explicació sobre la cinquena de Beethoven...
Puntura se'n fumen en pura, de la cinquena de Beethoven, d'en Beethoven i és qui el va inventar. Que bé, i doncs, mira, tenien ganes que mos ho contassis. També vull dir que demà passat, avui són dimarts, demà passat, a Inca, les 5 i mitja, també faig una sobrescoartat La mort i la donzòria de Schubert, que l'altra setmana, l'Orquestra de Cambra de Mallorca farà en el Teatre Principal d'Inca,
amb una versió que va fer Gustav Mahler sobre aquest quartet de Schubert i jo faré aquesta explicació demà passat a les 5 i mitja en la sala petita d'estetre principal i ho fan a les 5 i mitja perquè puguin venir els alumnes del conservatori que vulguin, voluntari també i la gent després d'Esquerra que vulgui venir i que vulgui anar després d'altra setmana a sentir aquest quartet d'acord que és una meravella de quartet que bé, que bé
Quin quartet B? Esquartet Quiroga, pot ser? Esquartet Quiroga, però és la primera part que m'apareix que fa un quartet de Haydn, i és la segona part, Esquartet Quiroga s'integra i fan la versió de Mahler d'Esquartet, la mort i la dones.
Que bé, fantàstic. Estàs convidat a quedar aquí perquè aquestes persones humanes han de fer una excepció molt divertida i molt xula. I sempre que hi hagi notícies així de primera mà que ens puguis comunicar i està bé que fer-ho partícep també en les nostres allendes dimarts. Que ja els dilluns i els dimecres ja hi ha molta música també.
Sí. No sé com anem de BAC. No, no, no. Darrerament no. No, no, no. I demà tenim una entrevista molt interessant amb la Marta Pizarro. Sí. Que vas, ets gerent de Sánchez. Gerent de Sánchez. Una persona molt compromesa. Sí. I bé.
I també sonarà música, segur que sí. I també sonarà música. S'entrevista sempre a música. I de, si pot semblar, a un programa de dimarts, començant sempre en Maria Antic, i un programa que, com sempre, produeix na Maria Moreno i que tècnicament controla na Maria Oliver.
Maria Antic i la vida intel·ligent.
I faré una secció curta, perquè avui hem de parlar d'altres coses. Jo parlaré sobre unes dades que han sortit fa un quant dies, sobre l'abandonament prematur a l'escola.
que he de dir que els percentatges, els números, estan millorant. L'abandonament prematurs, les persones que deixen la secundària entre els 18 i 24 anys i que no segueixen cap tipus de formació. D'acord.
L'any 2024, la Unió Europea tenia el 9,4% de joves de 18 a 24 anys que no havien acabat la secundària. La secundària, no la secundària obligatòria. Bé, no està mal. No, ho trobo. Molt poc. Mal. Les dades del 2025 de l'estat espanyol són 12,8%.
Molt bé. Vos he de dir que l'any 2014, és a dir, 10 anys abans, era del 32%. I en el 2008 era també del 30 i escaig per cent. És a dir, que en 10 anys hem millorat moltíssim i com sempre, no? I a Cervalears, ja sabem que sempre anem un poc rancatjant, però estem en el 15,2%.
de joves que han abandonat. Què crida l'atenció d'això?
A veure... Això seria gent que ja no fa batxillerat. No fa batxillerat, o la deixa d'estudiar... Però que ha fet fins a 16 anys. No vol dir que els hagi provost. No, no. Vol dir que Pentura no ha acabat la secundària obligatòria. Pentura l'ha acabada però no ha seguit estudiant. Pentura ha començat un batxillerat o una formació professional i l'ha deixada. Per tant, de què ha de ser del lot? 85...
Fan alguna cosa d'estudis en aquestes edats. Sí. És moltíssim. Jo troc que està molt bé, veient que en 10 anys m'ho han demanat a la veritat. Bé, que m'ha cridat una miqueta l'atenció. Bé, com sempre, Espai Basc s'ha acomiadat autònoma amb un indès més baix, està en el 3,6%. Brutal. No menys d'un 3. Brutal. Sí.
També perquè hi ha molta... Ara parlarem, sí. En parlarem. I les comunitats autònomes, on hi ha més, més que nosaltres, són La Rioja, Castella-La Manxa, Canàries i Murcio.
Clar, a Cerbalears i Canàries, fa uns anys, quan hi havia aquelles tats tan grosses, se deia, clar, com que se contrata molt sense cap tipus de formació, aleshores totes aquelles comunitats autònomes que tenen turisme...
Però, clar, dius, avui en dia la Rioja, no sé, turisme, si n'hi ha comparat a Múrcia, per exemple, no? Més forma part de l'Espanya vaciada que d'altra cosa, no?
Qualque cosa està passant, i Castell i la Manxa, qualque cosa està passant en aquestes comunitats autònoms. Esparcar un pot de tot això el que se diu. Per una banda,
El tema de l'expansió de la formació professional. Hem de pensar que cada vegada hi ha més cicles formatius en marxa, que les opcions per triar van més enllà del batxillerat, que moltes alumnes o moltes joves no en tenien interès. Cada vegada hi ha més opcions de formació professional i, per tant, això permet que vulguin seguir estudiant.
pel que deus to meu el tema del País Basc que la formació professional ja sé que és també una comoditat amb molta indústria i que això ve de molt enrere i que està molt arrelada jo tendria una teoria que si tu requestes els impostos tens més possibilitat que la gent estudiï
És una miqueta història trampa, però bé, un 3%, un 3% en el País Basc. És quasi, menys és impossible. Seria com l'atur tècnic. L'atur tècnic existeix, vull dir. Clar, però...
si hi ha molta indústria i te diuen escolta, és que per començar a fer feina a qualsevol taller, fàbrica, el que sigui necessites un títol de tècnic el que sigui o ho fas o que desfares res i aquí hi ha i a part de tot aquest interès de les fàbriques, les indústries tot el del grup Mondragon en el seu moment també hi ha una cosa històrica
És a dir, des de fa més de cent anys, les diputacions de Guipuscoa, Viscai i tal, i té a veure també amb aquest tema de les diputacions forals en aquell temps i els cupos i els concerts econòmics. I tenen aquesta prioritat, l'ensenyament sempre ha estat per ells un punt clau. I té molta importància això, la part professional, laboral...
I l'altre factor és el no abandonament de sardones.
És a dir, s'incorporació ha de seguir estudiant per part de les dones, tant el petxillerat com les formacions professionals. Si miram, quan vos comentava aquest 12%, hem de dir que aquest 12% s'eleva en els 15,9% si parlant d'homes i se rebaixen en el 9,5% si parlant de dones.
Clar, tornem a estar una mica en el de sempre, és a dir, ser dones per aconseguir el mateix que un home necessiten més formació, vulguem o no, et sosta de vidre, no hi ha més volta de foer. Què fan? I doncs hem de seguir formant per tal d'intentar aconseguir l'igualtat o l'equiparació en moltes ocasions. Sí.
I per aquí hi hauria un factor. Què puntura distorsionaria tot això? I és el tema que hi ha cultures, hi ha ètnies i hi ha, naturalment, religions que fan que la dona no estudiïn. I conviven en aquestes comunitats autònomes, també. Vull dir...
Sí, però cada vegada són menys. Cada vegada són menys. Afortunadament, estic molt content que sigui així. La part negativa, que ha focalitzat a sectors molt vulnerables, on la bretxa és cada vegada més distanta.
aquest 12% és que formen part de sectors molt, molt, molt vulnerables. I clar, la distància entre els que segueixen i els que no segueixen cada vegada es fa més grossa. Es refleteix el que és la societat, de la distància que hi ha.
Com més baixa de nivell socioeconòmic, més tats d'abandonament. I aquí també hi ha una distància segons si és de nacionalitat espanyola o estranger. Si és de nacionalitat espanyola està en el 10,4% d'abandonament, però és que en els estrangers puja quasi en el 30%.
sectors molt vulnerables. Què passa? Que aquesta gent que és migrant ha de venir i moltes vegades, i això molts hi han trobat a les escoles, te diuen no pots seguir estudiant,
perquè he d'anar a fer feina perquè a Cameva necessiten que guanyi del ves. Per tant, això també és un factor a tenir en compte. És veure que estan sortint, sobretot en la formació professional, el tema del que ara és la dual intensiva, que ja les permeten tenir un contrata laboral i això fa que les pintures ja no abandonin tant.
els sistemes de beques crec que també han millorat molt però mirau la distància que hi ha moltes persones que venen i desgraciadament han de deixar de fer feina perquè han d'ajudar les famílies són feines poc qualificades no necessiten una formació que després al llarg plaç clar que les necessitarà això són una miqueta sardades
crec que hem d'estar contents perquè la taxa d'abandonament va minvant, però a aquests sectors vulnerables també cal tenir-hi una miqueta d'atenció perquè, si no, això acabaran molt malament. Ho deixem aquí. Ho deixem. Si t'apareix, feim ara una petita pausa i tornem tot d'una en el crepuscle en 100 estals.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Tota l'actualitat musical de casa nostra ha actualicat. T'esperem els divendres a partir de les 5 de la tarda a Ona Mediterrània. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Fins demà!
Fins demà!
Avui quasi has anat tot, eh?
Estan molt contents d'aquesta sintonia. Estan molt contents d'aquesta sintonia. Això ens parla de ciència. Sí, senyor. Sí, correcte. Sí, ànsia. Sí, ànsia. No, ànsia no. Ànsia de ciència, sí. La ciència és bona. Doncs ja. En mesura. En mesura, perquè si no... Sí.
I que deia estrès des bo, però. Nosaltres estrès, però des bo. Un puntet, sí. Compte'ns, què ens dius? Que ja també fareu una secció breu. Ah, sí? I per què? Ho sabràs després. Una sorpresa. Sí. Sí, sí, sí. Semblai. Semblai. Compte, compte. Semblai. Secció breu, però a veure. No breu.
No, no, no, no. Més transcendent. Tal vegada, oh, m'agradaria a mi. Tal vegada més transcendent de... de lo que te puguis imaginar probablement en aquest moment. Comentarem una notícia que a curt termini no, però a llarg termini qui sap si això acaba amb un premi Nobel. Animals. Aquí ho deixam. Vale?
Fa un parell de dies s'ha de fer públic que l'equip d'investigació d'aquest crac anomenat Mariano Barbacit havia aconseguit curar en ratalins, esteus amb més ratalins, ni més ni manco que és càncer de pàncreas.
El càncer de pàncreas és el tipus de càncer, podríem dir, en més mortalitat actualment entre els humans. Ni en què l'agafis a tens, per dir-ho de qualque manera, tens possibilitat de sobreviure. Per mi que la taxa de supervivència no arriba en els 10%, o sigui que és un d'aquests casos especialment dramàtics.
I que moltes vegades, oi molt poques vegades, de ver, se diagnostica en temps. És a dir, podríem dir, entre còmetres, un càncer molt silenciós. De tal manera que si no ets una persona que et facis, per exemple, analítiques en freqüència i se't demanin els indicadors corresponents, és molt fàcil que passi desapercebut.
fins que la seva manifestació, normalment la manifestació de la metàstasi, comença a ser ja, diguem, irreversible. Bé, de fet, ho és en tot moment, però acaba sent especialment ràpid. Fa un parell d'anys se va posar, anava dint circulació, sí, se va autoritzar un determinat fàrmac que bloquejava
Un gen. Les persones que pateixen el càncer de pàncreas, més del 90% d'aquestes persones, tenen una determinada mutació a un gen que s'anomena CRAS. K-R-A-S. I aleshores se va trobar que un fàrmac tenia la capacitat d'inhibir l'acció d'aquest gen mutat. I això en aquell moment va generar molta esperança que al cap de poc temps se va veure especialment troncada.
per el fet que, diguem, pur i simplement sí que t'adonava X setmanes o X mesos, com a molt, més de vida, però el càncer de pàncreas, per la vista, és tan bèstia, tan polissó, tan dolent, que les cèl·lules canceroses troben dies d'evitar o de seguir la seva expansió, malgrat que la gent estigui completament bloquejat. Mhm.
Aleshores, aquí intervé s'investigació i s'experimentació d'en Barbacit, que va agafar un cremull de retalins, en els quals tenien aquest gen mutat, desenvolupaven càncer de pàncreas, els va administrar aquest fàrmac que neutralitzava aquest gen anomenat CRAS, però n'hi va afegir dos.
De fàrmacs. Un fàrmac en concret que ja s'utilitza a l'adenocarcinoma de pulmó, que afecta a un altre gent, EGFR, i un fàrmac degradador de proteïnes que bloqueja secció d'un altre gent, STAT3. És com se diu aquest altre gent.
Molt bé, resulta que aquests dos gens que t'acap d'anomenar, resulta que si tu els bloqueges, hem dit les proteïnes que generen aquests dos gens, són les que permeten a aquelles cèl·lules escapar del bloqueig de gens cràs.
És a dir, són la seva via d'escapatòria, són la seva forma de supervivència. Aleshores, en Barbacit el que ha fet ha estat aconseguir que amb aquell cràs bloquejat anem a bloquejar-li també les vies d'escapament, les vies de supervivència. I amb aquest dos fàrmacs ha aconseguit això.
amb un fàrmac, diguéssim, aconsegueix bloquejar l'acció dels pàncreas i, per un altre, aconsegueix evitar la supervivència i la propagació d'aquestes cèdules canceroses. El resultat quin és? El resultat és que en més del 80% d'aquells retòlins, sense patir efectes secundaris,
aquests retolins, els tumors cancerosos, desapareixen. I el que és més important, no retornaven. Carai, sí, sí. Val?
Això suposa que estem a prop d'una curació amb humans en dedica a les respostes? No encara. No encara. No encara. Ell mateix és el primer que diu, en aquest cas concret, en aquest cas, exacte, en aquest cas concret, i donada a les particulars característiques del que és el càncer de pàncreas, el vot de ratalins a humans és un vot...
més que considerable o més considerable del que pugui ser moltes altres afeccions o moltes altres malalties. El que ell sí diu és dir, però bé, vull dir, és una via, vull dir, en Ratalins ho hem aconseguit, en Ratalins s'ha aconseguit.
És una manera de començar i que... Correcte, correcte. Anem a veure si... Comencem a fer les passes suficients per veure si aquesta mateixa estratègia bloquejarà més les vies d'escapament que tenen o de supervivència que tenen aquestes cèdules canceroses o aquests tumors cancerosos, bloquejar aquestes dues coses...
a veure si és una via possible per acabar establint la curació en moments. Ell diu, la cosa va per llarga. Però això, clar, és una primera grandíssima passa. Hi ha d'haver un finançament brutal en això. És el que jo anava a dir. És a dir, quan té un altre...
una investigació d'aquestes i s'envolen que hi ha moltes passes endavant augmenta el finançament han de posar els cinc sentits i quan dic els cinc sentits et dic econòmicament per potenciar aquest equip i per ampliar-lo i per seguir
A veure, això és el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques, és a dir, un institut públic. És un institut públic. Han de veure a partir d'ara quin camí s'agafa, és a dir, tal vegada hi hagi qualcuna o qualcunes en plural farmacèutiques interessades. Clar, perquè tu has parlat de distintes medicacions, medicaments, supos que...
I que veure, vull dir, molt probablement a partir d'ara se necessiti un equip més gros de gent o nous equips de gent que treballin en paral·lel, de forma coordinada, etcètera. Aquestes noves dies. És molt bona notícia, no? Començar amb els rotolins i veure com s'avanca, no?
Posem també una mica, en dos segons, una mica més en valor això. Aquí hi ha hagut, podríem dir, en certa manera, un vot especialment important. Han passat dels laboratòries als ratalins, han passat de les plaques en cel·luletes, que ja saben que ja moltíssimes vegades hi ha coses que funcionen, i quan fas el vot de les plaquetes als ratalins, a les mones o el que sigui, les coses ja s'arromp. Aquí aquest primer vot ja està perfectament vençut.
Perquè de ratolí és un animal o viu, és tot un organisme en funcionament, etc. Et botes més que considerable i se treballa. Ara mos fa falta veure si això finalment de veres acaba sent efectiu en humans o no. Que bé. I de menys hi ha bones notícies com aquesta. I per això te deia, si de veres això acaba sent així...
aquesta gent i la nova que treballi amb aquest desenvolupament la nova el serà pràcticament encantat que bé però faltarà això i quan tu dius en farem un seguiment i si me deixes una cosa molt bé te recordes que la setmana passada vam pel dalt un cot que s'havia de llençar aquest dijous i no se va llençar
No, perdona, aquest dijous. Ah, aquest dijous. Sí, passat demà. S'havia llençat passat demà. No, les proves que han fet aquesta matinada se n'han donat compte que, ho diré un poc a la bèstia, perd hidrogen de per tot. Hidrogen és el combustible, i que convé aturar-ho i no. Però això podrà... Lo que dèiem tomeu quan vàrem parlar d'aquesta notícia. Com és que l'any 69... Exacte. I anàrem i ara anem a l'era. I ara perdrem hidrogen de per tots. Sí. Sí.
Les proves de combustible que li havien de fer aquesta darrera matinada han demostrat que les pèrdues d'hidrogen ni són ni són més que considerables i han decidit aturar. Això se posa en parxa i ja està. Tota sa vida, tota sa vida s'ha fet. Parlen de nova possible data de llançament. Ja la confirmaré la setmana que ve. 6 de març.
Bé, està a prop, això. Aturen un mes per veure si es resolen. I això et segura que ha dit? Et segura que ha dit o no hi ha segures? No ho sé, ho he sabut avui ara. Ho he sabut avui ara. Bé.
i confiem que dia 6 de març tinguem aquesta notícia. Perdona, clar que sí. Ara veig que no tenim calendari, perquè si no t'anava a dir que ho apuntem en el calendari, ho apuntarem en el calendari, no en el mòbil. Ho apuntarem, ho apuntarem. Molt bé. I què mos queda ara? Mos queda en la secció de... Bueno, però serà poc coral, eh? Serà coral, molt bé. Hem de cantar.
Bona nit.
I després d'aquesta música, aquesta sintonia que és una obra...
Del sentit de la vida. Sí. Ah, Pere. Sí. Avui toca, avui toca, Maria Iriel, estàs d'acord amb mi? Toca que fem una referència a una experiència que vam tenir aquest passat dissabte. Que no repetirà. 31 de gener, que crec que serà difícil que puguem tornar a sentir una veu com que vam sentir. Hem de saber que vam...
anar a veure Estristani Isolda, aquesta producció de Liceu de Barcelona, aquesta proposta escènica de Bàlvaro Lluch, la direcció musical de Susana Malcky, i el protagonisme incontestable de Lice Davidsen, aquesta soprana Noruega que jo diria que des de Virgen Nilsson ningú ha cantat el proper d'Isolda com ella.
Ara en quedem presionals. Que bé. Realment excepcional. Nosaltres i tota la crítica i tots els presents allà.
Tristan i Isolda, que si allò de dir-se Tristan i Isolda se digués Rivalín i Blanqueflor, no funcionaria igual, o que no? Rivalín i Blanqueflor, imagineu. Allò, clar, un sent Tristan i Isolda i son la mite. En canvi, Rivalín i Blanqueflor... Això té trucó, eh? Sabeu qui són, Rivalín i Blanqueflor? Són pare i sa mare d'en Tristan. Ah...
Anem a sentir el començament d'aquesta àpera, que no és una àpera, de fet, aquesta obra musical, aquest drama musical que és incontestablement una catedral de sa música i de cert.
Gràcies.
Fins demà!
Quin tempo, eh?, aquesta versió. Música que s'aguanta l'aire d'un fil. Carlos Kleiber, un gran vaguenarià, fill d'Enery Kleiber,
amb una versió que devem a ser orquestra de Sestats Capell de Dresda de l'any 80, però curiosament, una versió molt bona a nivell instrumental, però curiosament que tenia un repartiment, ara diríem un elenco, que estava format per grans cantants,
Però el que pot ser, no eren més adequats per aquesta òpera. Fixeu-vos, eh? Magari Price, que era una soprana o galesa, però especialitzada en música de Mozart.
i si vols, qual que es traus, però per Isolda, vaja, no li donava sa veu. En René Coló, fent de Tristan, 3-4 el mateix, en Brigitte Fassbender, que feia de Brangane, que no era una Brangane adequada, en Dietrich Fischer-Diskau, un grandíssim baríton, perquè ja l'any 80 potser no estava en el seu millor moment, i que per curt penal no, curt molt
que podria ser el que més, fent darrer mar, que un baix. Clar, és com tenir grans jugadors, però que no són els jugadors més adequats per una idea de joc. Hi ha jugadors de futbol que no enqueixen amb una idea de joc, no ho sé. I pot ser, hi ha jugadors que no estan jugant en el seu lloc més adequat.
És un exemple d'això. Bé, és un disc, aquest, que podeu... Crec que està disponible encara. És un enregistrament de la 12 gramofón de l'any 80. És un enregistrament, podem dir, quasi històric. Amb una grandíssima, diguem-ne, versió orchestral, però...
a nivell de veus, no massa encertada. Bé, d'on surt Tristan? He dit que son pare i sa mare eren en Rivalín i en Blanqueflor. No em va saber un poquet més qui era aquest Tristan? Perquè té interès, perquè clar, l'obra de Wagner ja comença un poc s'història de mig coure. Comença el primer acte en què Tristan ha anat a cercar Isolde a Irlanda
perquè s'ha de casar amb el fill de Cornolles, el marqué, el seu oncle, l'oncle de Tristany. I bé, anem a saber qui és en Rivalín. En Rivalín era, i era son pare, en Rivalín era un jove príncep de Regne de Leonis,
Bretanya Francesa, un jove audaç, ambiciós, valent i hàbit d'aventura, que se'n va de casa seva, que ja son pare i sa mare, i compareix a sa cort de Cornualles del rei Marque. I sa seva germana, sa germana del rei Marque, s'enamora d'ell. És una blanca flor. I no és que s'enamori d'ell, sinó que queda embarassada.
I llavors, aleshores, en Rivalent, les aventures el criden i se'n torna a casar son pare i sa mare perquè hi ha una guerra i ha d'anar a defensar-li la de son pare i de sa mare. I se'n va amb ell, en el plan que flop, per dissimular un poc el pecat que en com és, la deshonra, està embarassada i no convé que doni llum davant l'acord d'aquest ser germà, però llavors quedarà en evidència el que ha passat. I se'n va amb ell.
I, bé, el que passa és que quan arriben a Leones, el que serà el Castell Carreol, que després ja vam parar en Tristanya en el tercer acte de la nostra obra,
a la guerra mort en Rivalín i sa mare, sa mare d'en Tristany, que està embarassada, dona llum i de sa pena de sa mort del seu estimat, també mort. Ja tenim en Tristany que li posen aquest nom de sa tristor de sa circumstància en Tristany, orfe de pare i mare a un context bèl·lic gràcies a que un cavaller el salva i el deposita a sa cort de
del rei de Cornuallas, de Marca, se pot salvar. Aquell lloc d'una gran i amb el temps s'arribarà a sobre qui és. I passa a ser un cavaller important de la cort de Cornuallas. Clar, en aquests moments la reina de Cornuallas estava, podríem dir, en males relacions amb Irlanda, la reina d'Irlanda, des que era vessall, és a dir, som el vessallatge a Irlanda.
I aleshores havien de pagar un tribut cada part temps. Fins que el rei Márquez va dir que no volia ser pagat el tribut, envia en Tristany el seu nebot, de fet, a negociar els irlandesos. Hi ha un conflicte, Tristany mata un dels cadells dels irlandesos, que va resultar que és en Marold, que són quines versions...
un germà de la mare de la Isolda, per tant un cunyat del rei d'Irlanda. Són quines versions has estimat de la Isolda? Hi ha una trama que fa que Isolda i Tristany queden prendats un de s'altre sense separar cap dels dos.
però les circumstàncies fan que no puguin estar junts. Fins al punt que després, quan acaba el conflicte, acaba la guerra a favor de Cornualles, serà Tristanyes que se'n va a Irlanda cercar, com un acte d'assignatura de pau entre dos regnes, cercar una esposa pel rei d'Irlanda, pel seu tio, que serà la nostra, diguem-ne, Isolda. I és quan comença l'òpera, aquí, de Wagner.
Sentirem un petit fragment de, per mi, el passatge musical, llevat dels llibres tot final, més amor d'aquesta obra, que és el segon acte, la nit d'amor, el duo d'amor llarguíssim entre un tristany i un isolte, que han begut aquell...
Aquell brevatge que se suposava que era per morir tots dos, ja que no podien acabar junts, s'estaven morir, però hi ha una roda en la Brangana, i en lloc d'un brevatge per morir, s'aprenen un brevatge d'un amor fatal que els condueix a la passió desenfrenada, que és el segon acte.
Fins demà!
Gràcies per haver-hi.
La producció que vam poder veure un altre, ostres, si vosaltres me direu què penseu, jo trobo que la proposta tècnica era molt interessant.
A mi m'agrada bastant. Entré a partir de la premissa que... El segonista ser millor que no el primer. Sí, això era el segon. Jo crec que en aquesta obra la scenografia ha d'acompanyar, no ha de voler tenir protagonisme. No, no ha de molestar. Ha de ser la música, ser protagonista. I ha de ser una cosa coherent, una cosa discreta, i que no vulgui passar pel davant de la música.
A més, era una espècie d'homenatge al nostre programa. Sí, sí. Una foscor amb uns estels que anaven sorgint a poc a poc. Sí, a medida que se freguin de nit. Sí, sí, sí. En la barba de Llucs se va convertir molt bé, nosaltres, per aquesta banda. Aquesta diversió que sentíem era la Isolda, la Waltraumeier, una gran Isolda, per altra banda,
no tant com l'Helice Davidsen, però vaja, de fa 20-25 anys, unes grans, Isoldes, i Tristany, en Siegfried, que és un nom ben governarià, en Siegfried Jerusalem, que és un nom de referència.
Anem a parlar un poquet de com se gesta aquesta obra. Wagner, jo diria que el Tristany Isolda és un poc un parèntesis sobre de Wagner. Escapa un poc del seu fil conductor a nivell d'interessos estètics i intel·lectuals.
I s'ha dit moltes vegades, i ell, jo crec que sí, és un poc així, aquest obra l'escriu per enamorar una dona. Era un poc femellut, Wagner. Estava casat en aquells moments, encara, amb la seva esposa, Mina Planner.
I va conèixer... Bé, Wagner era un tipus que el de sa vida pràctica no el manejava massa bé. I havia de pegar els blaços un darrere i l'altre en els seus mecenes. Un home que tota sa vida va córrer de Van Gogh que engançava per deutes. I va tenir la virtut de trobar gent que estava disposada de poc i no el que fos per finançar ses seves corolles.
I quan va de fugir d'Alemanya, perquè ell va participar de les revoltes de drets de 48 i de 49, va partir perquè si no s'hagués anat a la presó, se va refugiar a un lloc tan tranquil com a Suïssa, tan pacífic i tan neutral com a Suïssa. Ell va conèixer un industrial de la seda tèstil, un tal Otto Wessendonck.
un tipus riquíssim, que estava casat amb una tal Matilde Besendong, que va ser la destinatària d'aquest Tristany Isolde. És una gran carta d'amor, de fet. Noto a Besendong que li posàvem els banyos d'una forma d'esquerada, davant els seus nassos, i ell seguia pagant. Seguia igual, molt interessant. Noto a Besendong.
I dói, sí, Wagner va escriure aquells famosos i conegudíssims Bessendonck Lider, que són cinc cançons dedicades a Matilde Bessendonck, que és Isolde, ell és Isolde. De fet, ella quan se va estrenar aquesta obra, el 65, Monique va dir, jo som Isolde.
Diuen que és llegenda, això. Bé, jo crec que sí que ho va dir. Jo som Isolda i tu ets, tu ets el meu tristany. Sentirem un d'aquests cinc líders, l'Àngel, el Matilde Wessendong Lider, cantat per l'Elise Davidson. Mira per on. La nostra amiga estimada Elise participarà del programa.
Fins demà!
Fins demà!
Es im Sorgen schmachtet vor der Welt verborgen, Ach, so Stimmest will, Verluten und vergehint den Fulten. Ach, so brunst ich sein Gebet, Und sich umberlust,
Em dediquen a Elisa Davitsena a cantar de Palma.
Va cantar a Palma un o dos anys abans de la pandèmia a l'auditorium. Jo l'he vist cantar un concert de la Sinfònica amb un repertori de Wagner i d'Estrauss. I crec que en el programa hi havia, si no que aquesta cançó, un d'alguns dels vessant d'un líder. Va ser l'any abans que debutés a Bayreuth.
Per cert, amb la producció d'Estanjo és ser tan controvertida de la furgoneta d'en Tobias Kretzer, que per cert, ara a partir de l'any que ve, al Liceu, comença la coproducció de l'Anell.
els quatre anys consecutius, com seran l'any que ve en el Ló del Rint, una coproducció entre la Sòpia de Múnich i la Risa de Barcelona i la direcció tànica de Tobias Kratzer. Volem en què passa. Aquella producció de... com era? Negató Xocolat.
Aquell travesti de dos metres negre i en forma, cosa que en els puristes de Bayreuth se va escaldar un poquet. A mi em va agradar molt. A veure. Jo vaig trobar que va ser molt interessant. Bé, una cosa que no em va agradar massa de la producció que veurem nosaltres, tres i metgente, en els... En liceu estava a plor. T'imagines que només hi estigués igual trostre? Bueno...
Una cosa que no m'agrada massa, o que m'agrada menys de la producció, va ser, ja us ho vaig comentar, la gestualitat. Del moment que prenen el xarop, aquell filtre d'amor,
Jo penso que la idea ha de ser que quedin estorats, que quedin patidifusos. No saben en quin món se troben. Com si estassen sota l'efecte d'un narcòtic, però que no els aporta l'eufòria, sinó l'estupefecció. Però s'acabaven d'arribar un filtre d'amor. Clar, tu també. Però primer que no ho sabien. No, però els efectes són els efectes. Pensaven que era el filtre d'amor, però no té perquè ser un amor col·legial.
No, però immediatament després de prendre un filtre d'amor, tu entres en fase d'enamorament. Ah, no ho sé, tu m'ho ha passat mai. Això ho sap qualsevol que ha pres un filtre d'amor, és que tu també. Va, com per exemple l'edició d'amor d'en Donizetti. I està científicament demostrat que la fase d'enamorament de cervellets fa coses rares. Sí, això està claríssim. Però...
Vaja, que a mi aquesta imatge d'en Isolda com a una col·legial capritxosa i encapritxada... No te va convèncer, vaja. No me'n va convèncer. Salvant-se distàncies, i és una pel·lícula que a mi m'agrada molt, i sa música és fantàstica, me va semblar una idea magneriana, un poquet massa l'Ala Landiana.
Per cert, que ho espereix si sentim l'Ala Land, amb en Rian Gosling i en Emaston. Vinga. City of stars Are you shining just for me? City of stars
There's so much that I can't see Who knows I felt it from the first embrace I shared with you That now our dreams may finally come true
Bona nit. Bona nit.
Anem a acabar. Anem a sentir... Digues, Maria.
No, jo esperàveu si parlaries una mica més de la directora d'orquestra. Sí, de la Susana Malkin. Sí, perquè troc que no han parlat de la orquestra i al veure que l'Elisa va tapar tot el que s'havia de tapar i molt més, però crec que la part musical i la orquestra va estar molt, molt assalçada
I aquesta directora també donarà que parlar. De fet, ara començarà un director de l'Orquestra de Liceu Nou, Jonathan Not, que serà una etapa molt interessant.
però a mi m'han arribat idees i persones que arriben tant de bo no s'ha anat mal aquí fos qualsevol dia era tot això que és de Liceu a mi me va aparèixer també extraordinària i una dona que ve de
més del món de la música clàssica però contemporània, no? I una dona especialista, bé una dona, una directora especialista més en la part contemporània amb aquest Tristan Isolda, crec que... De fet, l'Elisa Daviesent va voler debutar com a Isolda, va ser el debut mundial de l'Elisa Daviesent com a Isolda,
al Liceu, perquè era un projecte de tres dones. La Bàlva de Lluc, directora artística, la Susana Malky, la directora musical, i ella, la directora vocal, que era de tot.
Sí, però que realment, a veure la sonografia, jo crec que molt bé. Sí, però jo crec que la direcció musical va conèixer la direcció escènica. Per a la direcció musical, que se va treure tot el que s'havia de treure d'aquella orquestra, i molt més, eh?
Anem a acabar sentint el final, el llibre és tot, el Milton Leiser, amb una versió... Jo abans he dit que... crec que des de Virgin Nilsson. Tal vegada, si voleu també negar Sin Norman, un poquet més...
però Virgen Nilsson ha estat la gran Isolda, per mi, a banda de la època que marcarà l'Elisa d'Avidsent. Sentirem un mid-on-lice, el final del vestut dels trist anys Isolda, de l'any 66, un bon any.
El 66. Boníssim. Sí, amb en Cal Bom dirigint. I crec que és una bona forma de despedir-nos. Idò, si pot semblar, deixem la música per acabar aquest programa. Demà tornem a El Crepuscle, en Cent Estals. Gràcies, Santa Maria, en Biel, en en Joan. I demà tornem a la 9 del vespre. Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.