Sabou la diferència entre corsari i pirata?
Molt bon vespre, amics i seguidors. Això és el Crepuscle en Cent Estels, un programa que produeix Ana Maria Moreno i que tècnicament controla Ana Maria Oliver, però es parla Pere Estelric en nom de tot l'equip crepuscular. Jo no sabia la diferència entre corsaris i pirates fins fa un parell de dies. Quan vam entrevistar l'equip del programa, va entrevistar en Andreu Seguí. Ell és historiador i acaba de publicar un llibre, que és a partir de la seva tecid doctoral, sobre escorcerisme, el món d'escorceris...
a les Illes Balears del segle XVI. Amb ell, com vol dir, vàrem mantenir una conversa llarga allà on molts explica com era el corsarisme, quina diferència hi ha entre un pirat i un corsari i totes aquestes coses. Per tant, primera part del programa, entrevista, entreu-seguir. I a la segona part, no podria ser d'altra manera posar música que tingui a veure amb el corsarisme. I per tant, hem pensat a la segona part
posar fragments de la Òpera de Verdi i el Corsario. Per tant, primera part, entrevista, haureu seguir. Segona part, música de Verdi. Amics, si heu tots benvinguts. Això és El Crepuscle en 100 estals.
Conversa amb Andreu Seguí, que acaba de publicar, un treball seriós, molt documentat, sobre el corsarisme a les Illes Balears, sobretot centrat una mica en el segle XVI. Andreu, moltes gràcies per estar en el tros. Primera pregunta, què és un corsari? És a dir, parlant de corsarisme, i què és un corsari?
Un corsari, al final, és un navegant que té permís del rei per exercir una activitat violenta contra enemics polítics, però també els que se consideren els enemics culturals en aquell moment, que serien els feligresos d'altres religions. Per tant, corsarisme i pirateria, que de vegades ha d'anar juntes, no tenen res a veure. Bé, no tenen res a veure. Utilitzen pintures els mateixos elements, però no són germans.
O sinònim, si més no. Diríem, són germans bords, en el sentit que aspirat a dur a terme aquesta mateixa depredació, però l'aplica contra qui convé. És una activitat econòmica depredadora pura i dura. En canvi, escorcerisme, aquesta depredació s'exergeix com una espècie d'armada paral·lela, armada de petites dimensions, i sempre assenyalant cap a qui se pot exercir.
Per tant, un corsari tenia un aval real. Sí, té la patent, que és el document que autoritza a salpar contra l'enemic, indica a més contra quin enemic, i a més fa deixar una sèrie de garanties que s'acomplirà la llei. O sigui, el patró quan s'arpa en tal nau
contra tal enemic o contra tal regió, per exemple, posen les costes de Barberia, o sigui, el que s'ha agiat partes barbàriques, però sempre ha de deixar algú que se faci càrrec de pagar la multa
i indemnitzant els afectats encara que ell s'escapi. Per això sempre hi ha la figura d'esfiador. Per tant, això de quedar impatent de Corso ve d'aquí, que tenien una bulla. Sí, tenen aquest permís, efectivament. El que passa és que moltes vegades aquest permís simplement se renovava al llarg de les diferents expedicions i per això no ens n'han quedat tantes, com ens agradaria.
I les barques que utilitzaven els corsaris eren de la monarquia o eren del mateix corsari? No, no, eren de particulars. I a l'època preindustrial el que se fa és dividir les embarcacions en parts, de manera que les que utilitzen els corsaris solen ser unes quatre parts,
Diguem, seria com invertir en una embarcació. És a dir, tu tens un quart de la propietat d'aquesta embarcació i com a tal, doncs tu la mantens, etc. I llavors cerques un capità o un patró que...
que l'amanetgi, sigui en comerç, sigui en pesca, sigui en corcerisme mateix, un altre tipus d'activitat marinera. I llavors, sobre aquests beneficis, se reparteix de forma proporcional en el percentatge que tu tens a l'embarcació. Quan parlant d'embarcacions més grosses, se pot arribar fins i tot a xapar la propietat per 64 o 32 parts.
Corsari ve de cor, seia sa paraula? No. Corsari ve de sa paraula carrera, en el sentit d'una empresa violenta marítima.
Hi ha corsaris, en sobretot sentits, vull dir, de Mallorca cap a de fora i de de fora cap a Mallorca o Balears? O sigui, cap a Balears en el sentit d'atacar, que nosaltres atacam. Sí, o sigui, això és una de les coses que volia deixar en el llibre i que sempre intent...
fer veure la resta de publicacions. Nosaltres no som només una regió atacada, nosaltres també atacam. No en el nivell que després ho desenvoluparan en Gonzàl·l·lópez Nadal, en el llibre del corcerisme, Mallorca i la Mediterrània Occidental, sinó que és més...
una petita guerra, un cors, fins i tot com diuen els francesos, un cors artesanal, en el sentit que són petites embarcacions, d'ostres, embarcacions com a màxim, gruts, que van... Ah, van en grups. A vegades sí. Precisament per reduir el risc, per intentar aspirar a captures majors. Però nosaltres atacam i també mos ataquen, sí.
I una barca corsària, un grup d'aquest de barques corsàries, podria navegar per tot el Mediterrani o se movia entorn al seu lloc d'origen, al seu port d'origen?
Això igual que el corcenisme musulmà, hi ha una especialització dels cors. Nosaltres, bàsicament, en el segle XVI, el que interessa és capturar esclaus, gent per fer feina en la construcció, per fer feina en el camp, o sigui, les possessions que encara queden en nom avui en dia, fins a la germania, la mà major utilitza mà d'obra esclava i després ja la complementa amb mà d'obra jornalera.
Però després, mitjans 16, se dona permís per anar atacant embarcacions franceses. El problema que tenen les embarcacions franceses és que són molt més grans i tenen molta més artilleria. Per tant, no interessa anar contra un objectiu tan difícil, sinó especialitzar-se contra la navegació i les costes nord-africanes. Per tant, un corsari no només anaven a atacar una barca o unes altres barques, anaven també a terra ferma a atacar i agafar gent.
En menys ocasions és el mateix que passa aquí, realment. Realment, quan venen els corsaris turcos-barberests, el que fan és atacar les embarcacions pesqueres, si veuen l'oportunitat, alguna embarcació marcant, però d'omenes...
van a terra per reparar embarcacions, agafar previsions, i si veuen l'oportunitat d'atacar la gent que està fent feina en el camp, l'atacen. Però això d'anar contra les poblacions i el que són els grans atacs que entornen els quals s'articulen les festes locals, això passa molt poques vegades, perquè és un objectiu molt perillós.
Això que deim, des festes de moros i cristians, que hi ha per tot, no només a Mallorca, sinó també per llevant de València i de Catalunya, aquestes festes són una mica fictícies o, és a dir, comemoren o recorden un fet que no va ser tant com molts donem a entendre o...
Aquestes festes la majoria sorgeixen en el segle XIX. Sí que és vera que, com va demostrar Antoni Maiol al Cúdia, hi ha un ressò d'aquestes figures com Barba Rosa, festes anteriors com pugui ser el Corpus. Hi ha un record en aquestes figures, fins i tot identificant-se Barba Rosa amb el mal.
Però realment el que se celebra, se commemora en aquestes celebracions és una victòria contra un enemic molt poderós. Precisament el que s'enfatitza és la capacitat de resistir. No tant una victòria sinó com la resistència, el fet d'obligar l'enemic a fugir i haver de deixar bona part del botí a darrere. Per això, per exemple, el de Pollensa, el de Mare Déu dels Àngels, això va existir realment?
Bé, realment el que és important de Poyenza és que és un dels punts finals a una campanya que dur a terme a drabut per tota la Mediterrània, fins i tot burlant en el servei d'intel·ligència de la monarquia hispànica, que es pensaven que portaria a la costa per a nord d'Itàlia,
I ell realment, com a gran navegant, aconsegueix despistar-los i anar per la costa nord-africana. A partir d'aquí comença una campanya de ràxies per la costa murciana i valenciana, de manera que Balears és un dels darrers punts. Però jo el que m'agrada més de la campanya de dragut és que sempre s'ha dit que s'ataca pollant l'escupa que els vigilants de la costa mallorquina s'adormen.
Jo realment he mirat els llibres de batllia i en més que en molt poques ocasions alguna multa a algun vigilant que s'hagi dormit. També, segons molts diuen alguns investigadors, el vespre que t'ha quedat dragut és un vespre de lluna plena. Dragut anava amb 22 galeotes, que són embarcacions grans per aquesta època.
pensant que col cubordatge de la costa mallorquina amb una nit de lluna plena i que no veurà unes 22 embarcacions i que tots i cadascun desvigilant de la costa mallorquina s'ha endormit, realment el que hem de pensar és que Dragut és un gran navegant que té l'habilitat suficient per navegar a la suficient distància perquè no el vegin o no l'intuesquin. I a partir d'aquí aprofitar
el seu coneixement de la costa mediterrània per atacar en el moment precís, que és un moment en què s'ha donat, i això és veres, hi ha audències cròniques en què hi havia menys gent perquè s'ha donat permís per anar a fer feina en el camp. O sigui, si algú t'ataca en el moment t'hi doni, però ja és una flota també debilitada.
Per tant, els veres pollencins resisteixen, amb major o menor assistència divina, perquè això no és reflectit a la documentació, però resisteixen i obliguen, com en la resta d'ocasions, que l'enemic torni a la seguretat de les seves embarcacions. Per tant, Dragut és un personatge històric. Dragut és un personatge històric, real, i és un dels millors navegants que ha tingut la Mediterrània. I ell de on era? Era otomà?
Era otomà, però en aquest sentit el que interessa de Dragut, sobretot, és que és un exemple de 700 per mèrits. En lloc d'ascendir per la formació, que molts d'altres capitans otomans, sobretot ja vinculats a l'armada, adquireixen l'Enderun, que és una escola naval que és a Istanbul.
Per tant, ell era corsari o era militar? Ell era corsari. Ell és un dels que creixen imitant a Barba Rossa. De fet, Barba Rossa fins i tot negocia amb Andrea Doria rescat de dragut cap al 1540. Dragut, des de ben aviat, destaca entre els seus joctinents. I en tot això, a on posa més que evitar Barcelona?
El capità Barceló vendrà 200 anys després. Sí, però també era un corsari, o no? Sí, el capità Toni també era un corsari. De fet, segueix una anissaga de gent de la mà, de corsaris que comencen als 17. Per tant, diguem que dur la tradició familiar en el seu màxim esplendor, arribant a l'escalafó superior de l'armada una mica també,
que és el que se li criticava, que ell arribava per experiència enfront a la formació dels mandos formals de l'armada espanyola. Perquè el corcerisme, Balears, de quina època? L'has centrat una mica en el segle XVI, però de quan comença i quan acaba?
El corcerisme n'hi ha ja en el segle XIII, llavors s'adonen, patents en el XIV, que ja una mica quan per el cerimonió es comença a fer aquesta primera regulació legal del que és la mà,
I llavors, per exemple, una Victòria Burguera també ho ha estudiat per les 15. És a dir, que ara tenim la virtut de tenir tres llibres que ens donen una visió àmplia dels períodes. D'una Victòria analitza els 15, els meus 16, llavors ja és d'en Gonçal López.
pel D7 i mos faltaria ajuntar el que ha d'escapitar Barceló ja pel D8 per arribar un poc a aquella etapa que va estudiant Àngel Aparicio amb el D9 que ja va vincular a més a la guerra d'independències. El corsarisme és un fenomen de llarga durada. De fet, Espanya
No entra en una sèrie d'acords internacionals per acabar amb els cors que comencen ja després de la guerra de Crimea. Realment Espanya com Mèxic no s'hi adreix fins a 1907.
Per tant, Espanya dura moltíssims anys, segles i segles. Sí, sí, Espanya utilitza el corcerisme durant segles perquè és una forma de no implicar l'armada directament. És una forma en què tu dones aquests privilegis i dones l'oportunitat que els particulars tinguin una sèrie de beneficis i així tens algú que està combatent, està donant una guerra de desgast per tu.
I del que agafaven els corsaris, siguin persones, siguin elements, siguin riqueses, vin de donar part a la monarquia.
Depèn, perquè també com totes les activitats, com avui hi ha amnisties, franqueses fiscals i demés, el que és el corcerisme, quan t'interessa aquest corcerisme el rei el que fa és rebaixar o fins i tot renunciar en esquina real. De fet, en 1523, ja en plena guerra amb França, i després ja en el moment en què s'estan desenvolupant
diríem, es governant Barberats, entre ells Barberossa, el que fa Carles Sinker renunciant a Esquim Real sempre i quan se compleixin una sèrie de condicions, que són aquesta, atacant els seus enemics, etc. I, sobretot, fer aquesta declaració abans d'anar-se de port que se respectaria aquesta legalitat i se deixa algú que se faci càrrec de possibles indemnitzacions o multituds
I si una persona deixava escorcerisme, després podria fer una vida social normal o era perseguit o era mal vist? No, no era mal vist, era una activitat professional com qualsevol altra. En escorcerisme s'hi dediquen mariners, pescadors, però també gent que no és de la mà com teixidors o fins i tot forners.
en paral·lel a la seva vida professional. És a dir, l'època preindustrial no té aquesta separació tan marcada com tenim avui en dia. És a dir, en el sentit que no hi ha una especialització, així com jo, per exemple, dono classes i jo què sé, tu, per exemple, et periodista, en aquell moment, doncs, els dos podríem embarcar-nos a una...
a una expedició corsària i a la vegada fins i tot els comerciants i la gent es guanyava la vida a diferents bandes. Hi havia una diversificació no relacionada.
Perquè podem dir que se feien com a campanyes. No hem fet la campanya de tal i jo m'hi apunt i l'any que ve potser no. Bueno, campanyes eren més les grans esquadres. Aquí era més una expedició finalista. En el sentit d'anar per les àigües del nord d'Àfrica i agafar el que poguem. O si arriba una notícia que aquesta part de la costa està bastant desprotegida, doncs se va allà i s'intenta agafar el que se pugui.
El corcerisme és una cosa típica del Mediterrani.
És un fenomen mediterrani en el sentit que s'emmarca dins una guerra, dins una espècie de croada entre cristians, representats sobretot per la monarquia hispànica, i musulmans, representats contra l'imperi otomà. És aquest ambient de croada pel qual se justifica que és el que oferia un fenomen mediterrani. Llavors, fora de l'Atlàntic, també hi ha corsaris, òbviament, però...
que en part agafaran aquesta lluita entre catòlics i protestants, però ja serà més una depredació econòmica i política. Quan un vaixell corsari otomà, per exemple, Dragú mateix, arriba aquí i és vençut, què fan? El maten, el mollen, se'n torna, pot fugir, el fan esclau? En el cas d'en Dragú, què va passar?
En Escar d'Andragut el van posar a galeres. I aquí, si agafaven algú, interessava més vendre-lo com a esclave. Perquè era la manera de treure-li profit. També, si el mataven, el que feien era ter-li el cap i duen els caps aquí a Palma per tal de rebre una compensació econòmica. Però sobretot en un primer moment...
Quan continua ben timada obra esclava intenten vendre-los al mercat, després d'un procés de alimentar-los, vestir-los una mica bé perquè bàsicament no vagin massa magres i tinguin bona pinta i em puguin demanar més.
I després, una vegada que eren aquí, alguns demanaven un rescat i a lo millor els apagaven, però altres podrien dir, mira, jo ja me trob bé aquí i referer la meva vida aquí. O un mallorquí que fos apresat i Constantinople digués, mira, ja me va bé quedar aquí, no ho sé, se podria donar aquest cas.
Sí, i la dona. De fet, tenim, per exemple, la part forana, tenim els claus que actuen com a gent de confiança dels seus amos. Per exemple, el que són els propietaris de les posesions a l'hora de vendre cereal...
el ramat i això, la resta de camperols de la parròquia, moltes vegades en plena el seu esclau. L'esclau no és només una persona que fa feina, sinó que moltes vegades ajuda a dirigir els negocis rurals.
Després n'hi ha que una vegada aconsegueixen la seva llibertat continuant tenint una relació amb els seus antics propietaris, o que també fins i tot queden. Ja està que no tindran la mateixa consideració social que alguns altres dels seus veïnats, però si veiem que tenien més oportunitat de fer això, una vida, desenvolupar-se aquí, també.
També hi ha tots aquells que en l'esclavitud perden el contacte amb el seu lloc d'origen, el que són sobretot els esclausos saharians. Aquests generalment no se'n van, aquests queden aquí. Se cristianitzen i entren a dins la societat. Amb major o menor dificultat, però s'incorporen.
Jo som de Fadanit, jo de Portocolom, per aquella zona d'allà no hi ha episodis de corcerisme, diguem-ne, sonats. Són més en el nord de Mallorca o són jo que tinc una visió una miqueta esbiaixada de la història? No, menys. Són sobretot en el nord de Mallorca el que diríem els grans atacs, bàsicament per una raó, a les muntanyes.
de manera que les muntanyes donen una seguretat en el sentit que els reforços triguen més a arribar. També, si tu has de fer una aturada, les escales del nord te donen accés, potser a una mica de ramat, d'aigua i això, i també te protegeixen. Però clar, també és això, en el final són poblacions més grosses i això, que sigui...
els vols atacar t'has de pensar dues vegades. En el final, quines són les poblacions que ho acaben patint? Doncs per exemple, Banyol Bufà. Banyol Bufà l'atacen moltes vegades. Esport de Solla, també té una sèrie de tats. Hi posen una torre, però aquesta torre pot aguantar el que aguanta. En Escar de Felanitz, entren a embarcació en corsàries. El que passa és que Esport de Felanitz, Portocolom,
té un calat que és limitat, per tant, a l'hora de haver-hi moltes embarcacions, no té la capacitat que requeriria una gran esquadra.
I després, Felanit, igual que Manacó, és una població gran. De manera que fins i tot si miram la mostra d'armes de 1.512, però si sol dir que és de 1.515, tant Manacó com Felanit no tenen assignada una població que els assista aquí, en cas d'atac, ja que s'adona per fet que tenen els mitjans suficients per defensar-se.
Quan t'has dit això allò a Bany el Bufar, has dit Bany el Bufar primer, va rebre molt d'atacs, de què parlem? Un cada any? Un cada mes? Un cada 20 anys? No, em refereixo a 3 o 4 atacs. En segle XVI.
directes, però el destaquen en el sentit que arriben a cremar la Iglesi o part de la població, perquè això té menys capacitat per defensar-se. Pollença és una de les localitats més poblades de Mallorca, el Matxetze.
Després, Solla té aquesta distància respecte a la mà que potser no té ballar el bufà, s'ha de defensar-se. Arribar a Vall de Mossa també és més difícil, has de travessar un tros fins arribar-hi. Totes aquestes torres que hi ha de vigia que donen la volta a Mallorca, això servien per avisar que hi havia un atac? Que en venia un?
Sobretot el que permeten les torres és millorar el control que se té del que jo dic en el llibre les aigües territorials, etc. Realment la figura dels vigilants és una figura molt denostada, la historiografia mallorquina. Fins i tot, jo me'n recordo d'Àlvaro Santamaria que ubicaven en el lloc de vigilància gent amb defectes físics o que no hi va molt bé.
Una vegada que vas mirant, jo fins i tot he anat a gran part dels llots, te'n dones compte que estar allà durant mitjà any i anar només un pic en la setmana que té agafar menjar o missa és una cosa dura i arribar a segons quins punts també no està a la base de qualsevol.
i el control que tenen de la mà de les aigües pròximes, si ve una amenaça te'n dones compte, i un deductor vigilants, doncs realment té temps. Si no poden avisar és perquè
aquell dia no se veu bé perquè hi ha boira, o les condicions no són adequades, o simplement han desembarcat i han vengut a atacar la torre directament, com passa més d'una vegada. La capacitat de detecció...
per l'època. Llavors, a l'hora de que es comunicés informació, és extraordinària. Hi ha més casos que aconsegueixen fugir i dur-se amb material, o gent, o hi ha més casos que van fracassar?
No, no ho sé. No, no, jo tampoc. I realment és molt difícil. Fer arribar a saber qui guanya més que hi perd. Jo crec que sempre, si hi ha baixes, perden més ells que no la població local. En el sentit que al final ells no tenen d'on substituir aquestes baixes i ja quan t'arriba un número de baixes important han de tornar a casa seva.
Lleva també qualsevol destrucció que hi hagi en la seva embarcació, o troben una cala amb recursos suficients, com pot ser la cala Lledró, la Dragonera, o alguna cala així poc vigilada de la Cabrera, o fins i tot de la península de Formentor. S'han de cercar la vida i tornar a la seva. I els mallorquins que anaven fora, tornaven majoritàriament?
A fer escorçaris me'n refereix. Generalment sí. És que en el final escorçari intenta no arriscar-se. Ataca en la mesura que ahir veu que té mitjans. Per això és la principal víctima aquí. I allà són pescadors, són els que van assegar. O sigui, no són... Que no tenen armes, diguem-ne.
Gent que no té armes o gent que en aquell moment no s'espera quan l'ataquen, perquè el que fan contra els pescadors és acostar-se com si fos una altra embarcació pesquera, perquè realment són petites embarcacions el que duen.
I ja fins que no els atenen a damunt, no els ataquen. No és d'això que comencin a obrir foc des d'enfora el concepte hollywoodiense, sinó que és més un concepte d'emboscada. Igual que quan se fa aquí, quan se detecta que hi ha unes naus a determinada cala, la milícia el que fa és anar a emboscar. Aprofita el seu coneixement del terreny. I una vegada veuen que estan distrets, el que fan és atacar-los.
Si els poden capturar i anul·lar l'amenaça, bé, però si no, el que fan és expulsar-los. Això, l'escorçarisme va fer que ha augmentat la defensa de les illes, i el fet de ser una illa nostra, us preguntes això, i segona, si el fet de ser una illa, això incentivaven escorçar-hi.
Com hem pres la segona, perquè és més fàcil. Nosaltres realment som un punt de pas. Interessant en el sentit que tenim cales que serveixen per agafar aigua, per reparar embarcacions...
és fàcil arribar al nord d'Àfrica, al gen concret de Balears, i és fàcil donar salt cap a la península itàlica, com a la Ibèrica, com fins i tot fer una navegació més cap al nord, cap a Marsella. Nosaltres som una confluència de rutes marítimes. No era l'objectiu final venir a Mallorca? No. Balears va bé perquè és una base d'escala o
per anar cap a altres regions. D'aquí, bàsicament, que les zones més perilloses, per exemple, siguin la costa d'Andrats, les immediacions de Cabrera, són aquest punt de pas on se concentra l'activitat corsària. I després, sí, el fet que hi hagi corsaris, però sobretot corsaris que actuen per la sobirania de l'imperi otomà o de la resigència del G, és el que estimula aquestes inversions defensives.
però en diferents etapes. Quan té guerra total contra l'imperi otomà, el que es promou sobretot són obres de fortificació urbana.
i patir reforços a les fortificacions costaneres. Ja a partir de la dècada de 1570, quan s'estima una espècie de guerra freda entre la monarquia hispànica i l'imperi otomà, amb un acord de treva de 1580, el que se reforça sobretot són les torres i les divisions de la milícia per tal de reforçar la seva activitat.
Fins que no arriba aquesta treva? Doncs sobretot a fortificacions urbanes, per exemple, es tracta de 1580, doncs a 1574 és quan s'impulsa el darrer recinte fortificat de Palma, baix, a la direcció primer de Giacomo Fratín i llavors el seu germà, Giorgio, a partir de 1578 fins a la 80.
Una cosa, sí, o dues preguntes també molt treballades. Què hauria passat si Andragut hagués guanyat, diguem-ho així? Hauria fet gent que s'hagués anat? O s'hagués quedat per aquí, s'hagués fet seu pollensa? Què hauria passat? Clar, quan tu em mires les actes del gran i general com sé, jo també, les deliberacions del Consell de Guerra, sempre a...
por a lo que se diu a la bajada del turco. És a dir, hi ha por que vengui aquí la flota otomana. I la flota otomana és la que arriba a 1558 a Ciutadella. Allà no ataquen els corsaris. S'enduen tres quartes parts de Ciutadella i un terç de lo que seria Menorca, segons els càlculs de Miquel Àngel Casas Noves.
Però aquí no t'està atacant una flota corsària, aquí t'està atacant l'armada de l'enemic. De la mateixa manera que a 1535 qui ataca Maó és Barba Rosa amb el que queda de l'armada del G, o sigui de l'esquadra del G. Però més enllà d'això el que fan és endur-se'n gent.
A Mallorca no hi ha atacs de s'armada. De s'armada otomana? No. El punt més occidental on arriba és Ciutadella. Sí que alguna secció, ataques a costa catalana, 1543-1444, igual que també a Balears, quan s'armada otomana hiverna en el port de Tolón.
que aquí hi ha la por que puguin conquerir Balears, per exemple, i dur a terme un atac a gran escala. Però més enllà d'aquesta por, el fet de conquerir les illes no arriba a passar mai. El que sí que, durant la dècada de 1570, se'n dona en compte que Menorca, per exemple, és molt vulnerable.
i a Ríbeva es projecta d'abandonar-la. Però al final se'n dona en compte que és una barbaritat, ja que si Menorca arriba a ser ocupada per Sant Amí, si arriba a ser ocupada per Algea o per França, doncs això seria una base per atacar el territori. De manera que recupera força aquell criteri en què sobretot el port de Mahó s'equipara a altres grans ports de la Mediterrània quan pugui ser...
Alta o fins i tot rodes. En el sentit que s'arriba a dir que si se perdés Menorca seria com perdre rodes. I els corsaris, quan arribaven a un port, s'aturaven en els portes, és a dir, no duen cavalls per després entrar dins la illa. Ells era la costa només, no? Encara que la dominassin. Sí, a més. Ells, quan una embarcació corsària arriba a una cala, part de la tripulació,
Desembarca. Si hi duen algun renegat local, doncs aquest SAP els diu que han de desembarcar aquí, que és el que en poden treure, i a partir d'aquí el que fan és amagar-se.
amagar-se i esperar la seva oportunitat. És un poc el que deia Miguel Ángel de Bunes, els corsaris en el final són com esgorrión de la mà. Veuen la oportunitat i agafen petites coses, però una vegada ho han agafat el que fan és partir. No els interessava dominar la seva illa ni aquestes coses, no? I aquests traïdors que dius tu, com els aconseguien? Doncs amb un d'aquests atacs seus,
s'enduen un captiu en el nord d'Àfrica, igual que un captiu aquí, se pot convertir a l'altra religió i veus l'oportunitat, gràcies als coneixements que té, de fer benefici amb una d'aquestes expedicions. De fet, un dels grans almiralls de ser maltamana, Otsialí, és un renegat de Calàbria.
Igual que després hi haurà altres capitans corsaris de les esquadres del G i a més que també seran en origen cristians.
si vols afegir alguna cosa, perquè m'ha prescut interessantíssim, el segle XVI ja està, podem dir que en el teu treball, està estudiat, ja, podem dir, el podem tancar, ja. Ara, què mos faltaria tancar per tema corsari? T'has parlat d'escapitar a Barcelona, quins capítols d'escorcerisme de Balears no estan tancats? Bé, el meu llibre, el que és tancar, no està tancat. El que passa que sí, per exemple...
Nosaltres, moltes vegades, encara manteníem el criteri de les cròniques del XVI, en el sentit que el corcerisme era una plaga, llavors ja en el XIX s'ho acaba definint com un malson, i Álvaro Santa Maria deia que
ja en els 20, en els anys 70, que els mallorquins vivien en una espècie de senseviure perquè hi havia corsaris. Però tu llavors acabaves juntant totes les notícies que hi havia de corsarisme i era una cosa anecdòtica. Aquí en el final s'acaben donant informació de 3.000 esdeveniments. Clar, passant a menys d'un centenar a 3.000, dels quals la major part són avistaments.
De manera que el que fa és suggerir uns nivells d'activitat corçària molt majors, però també el que fa és posar en valor la capacitat de defensa local. En el final era més efectiva del que es pensava, tot i els seus inconvenients, fracassos puntuals.
Sempre tenim present que hi ha fets que són extraordinaris en si mateix, com són els dos atacs, els de Maó i els de Ciutadella, que aquí supera per complet sa capacitat de defensa i ho faria gairebé a qualsevol banda. Què mos faltaria amb una visió així de llarga durada? Doncs jo crec que incidi més en l'escrata empresarial
del que és muntar una expedició corsària. Sempre mos faltaran els papers de l'altra banda, ja que bona part de la documentació del G se destrueix durant la dominació francesa i després ja durant la independència, de manera que nosaltres ho podem estudiar des d'una perspectiva, arribar a l'altra
gairebé és impossible. I també, per exemple, faltaria una cosa també, que és una cosa que jo vaig intentar amb un article ja centrat en el D7, veure quina és la participació de la dona en aquestes expedicions. Jo en el D7, a l'època que estudiava en Gonçal López, el que vaig veure era que la dona
participa sobretot en qualitat d'esposa de o de viuda laboral en el que és escorcerisme. Però no s'embarquen les dones? No, generalment jo no n'he trobat, però sí que hi ha referències, tant en el cas d'Holanda com en el nord d'Europa, de dones que s'atrevesteixen i arriben a participar en alguna expedició.
En aquest cas, sobretot és una participació terrestre com a capitanes i com a patrones, en el sentit d'esposes de capità o esposes de patró o esposes de mariner. I arriben a participar en el sentit de donar aquestes garanties del compliment de la legalitat per part dels seus esposos, bàsicament,
perquè ho facin elles per més reduir els temps que passen entre una expedició i una altra. Si tu has de cercar un aval extern, sempre passaran més temps. Després, sobretot ja quan som viudes, som propietàries d'aquestes parts de les embarcacions. I en alguns casos, si se tornen a casar, intenten col·locar en els seus nou marits, tot i que no tinguin la mateixa experiència que aquests anteriors.
també actuen en ocasions com a botineres, és a dir, són qui gestionen el botí i qui ha de pagar el quin real. Per tant, tenen una funció, encara que no sigui com mata la primera línia. I aquesta figura, doncs, l'haurien d'analitzar més en el llarg dels D7 i ja sobretot en el D8, que és on hi ha més documentació. Per tant, els estudis d'Alvaro Santa Maria dels anys 70 poden dir que han estat superats amb nova documentació.
Jo crec que si don Álvaro posa el que són les bases,
i veu molt de la historiografia del moment, però jo crec que ja, tant amb aquest com amb altres àmbits, ja m'avançam moltíssim. Sempre queden com a referent inicial, però jo crec que ara ja m'ha anat molt més enllà. Perquè les teves fonts, on has anat a Gretà? Doncs a Serxiu de la Reina de Mallorca, però també he anat a Serxiu Diocesà, a Serxiu Capitular, però, clar, Mallorca no és el més Palma.
que a vegades, sobretot aquest de la part Forana, a vegades dona aquesta sensació. I per tant també en altres arxius municipals de la part Forana, en concret en el de Pollença, ja tenen una documentació magnífica i tenim feixos i feixos d'avisos que arribaven de part dels vigilants de la costa.
Llavors, igual que Mallorca no és Palmas, Balears no és Mallorca. També el que vaig fer va ser anar en els arxius d'Eivissa i també en els arxius de Maó i en els de Ciutadella. Està clar que, per exemple, a Menorca, la documentació prèvia a 1558, en molt poqueta,
i no pots arribar a afinar el mateix nivell de detall que en Mallorca, el mateix passa amb Ibissa. Jo he intentat donar una visió regional en la mesura que les fonts m'han permès. Després, fora de Balears, el que he fet és anar a agafar la visió de la monarquia a través de la documentació, de l'Arxiu de Corona d'Aragó de Barcelona, el que serien els registres de la Cancelleria Real,
I després, l'Arxiu General de Simanques, el que són les deliberacions en els Consells d'Estat i de Guerra, en el sentit de quines mesures s'haurien de posar en marxa per evitar un atac de grans dimensions. Andreu Berres, moltíssimes gràcies. Ara on estàs treballant?
Ara, doncs, jo som professor titular laboral... Però em referir dins aquest aspecte d'escorçaris o la temposada? Ara realment estic estudiant d'altres coses, en el sentit que com a molt d'altres...
Al final t'acabar distanciant-te una mica de la tesi i també jo ara sobretot estic amb estudis de desigualtat econòmica. Perquè això d'escorçari ja és la teva tesi doctoral. Sí, sí, es llibra realment una tesi de 2.000 planes
la presenta en un llibre que per avui en dia és gruixat, en 400 planes. Qui figura el Museu Marítet de Barcelona, m'apareix dins d'aquesta història? Sí. Jo quan vaig presentar el meu projecte de tesi doctoral, que va guanyar una beca de...
de recerca de la Direcció General d'Universitats i Transferència del Coneixement del Govern Balear, doncs jo en el meu projecte posava que part de la transferència de coneixement d'aquesta tesi es podia fer amb una col·laboració amb el Museu Marítim de Mallorca, que en aquell moment no estava obert, perquè això està enxerrant de l'any 2014. Clar, jo quan t'acaps la tesi, que és en el 2018, el Museu Marítim de Mallorca aquí està arrencant, de manera que
Era difícil, però amb el Museu Marítim de Barcelona, perquè jo vaig fer la tesi a la Pompeu Fabra de Barcelona, de manera que hi havia... Jo vaig veure que hi havia possibilitat de col·laborar, i el Museu Marítim de Barcelona, precisament, té un premi de recerca, que és el José Ricard i Girald, i jo hi vaig presentar part de la meva tesi com a projecte, que al final és el que ha vist lluny com a llibre. Després, entre els dos museus hi ha molta sinèrgia,
I vàrem considerar que estaria bé que una de les publicacions inicials del Museu Marítim de Mallorca fos precisament un llibre sobre Balears. I jo des d'aquest punt de vista estic molt content que aquella possibilitat que jo veia en el projecte de beca que en el final s'hagi materialitzat. Andreu, moltíssimes gràcies per tots aquests coneixements i vaja, mos ha servit de moltíssim. Moltes gràcies a tu.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94. El futur és ara.
9 a plec de relats d'en Amant Nolem. 4 relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat I was trying to find myself better
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
. . . .
Bona nit.
Fins demà!
Resta ancora, signore,
Fins demà!
Bona nit!
Bona nit!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit
el universo del universo intero. Mancato inesorabile, ogni mio vennerà qui, ogni mio me.
I un home te lo risorgerei de l'innocentari. Tu pari a sorridere all'amor mio primio,
Fins demà!
no no no
Pedro. Si te costaré, te olvidaré
Bona nit.
Alarmi, alarmi, alarmi, alarmi.
Bona nit.
Egli non ride ancora, affame l'ombre eterna, e quando l'angelo me l'ore mi sa.
Fins demà!
Bona nit.
Fugar de mia pensiera
Sempre l'ha andata a gèvere All'ombra d'un mistero E se le vaci mandirà
Fins demà!
Gràcies.