La solidaritat també es pot exercir comprant.
També podríem haver dit que la solidaritat... Oh, se pot comprar de forma solidària. Bon vespre, amics. Això és el crepuscle en 100 estals. Avui conversarem amb Marta Pizarro, una dona molt compromesa. Ella ha estat gerent de Soltra Senaia, una botiga de comerç just...
de comerç ple de solidaritat, el qual crec que tots haurien de passar per allà, no dic cada dia, però sí cada setmana. Les botigues de Soltra Senaia són un referent. Ja parlarem amb Marta Pizarro del que representa
el com és just i també una mica de com ha estat la seva trajectòria. I a la segona part del programa, la música que posarem és una música de Bach, perquè posarem les cançons de Chameli, que és un grapat de cançons a les quals Bach, algunes d'elles, no totes, hi va posar el seu toc.
I algunes d'aquestes cançons es cantaran d'aquí un parell de setmanes a Inca, dins d'aquest festival de música barroca que comença diumenge que ve. Per tant, vos animam a que aneu, o que vos preocupeu, de saber quines són les dates d'aquest festival de música barroca. Allà on hi ha molt de Bach, molt de Bach, enguany està dedicat a Bach, i entre altres coses, diumenge tenim els cants de Xemeli,
a Inca. Per tant, a la segona part del programa vos posarem alguns d'aquests cants, d'aquestes cançons, d'aquest corals, que Bach hi va posar la seva petjada particular. Per tant, amics, benvinguts a un nou crepuscle en Cent Estels. Entrevista primer, Marta Pizarro, i a la segona part, els cants de Xemeli de Joan Sebastià Bach. El programa l'ha produït Ana Maria Moreno, tècnicament el controla Ana Maria Oliver i vos parla Pere Estelric.
Conversa amb Marta Pizarro. Marta, primer de tot, gràcies per acceptar aquesta conversa. L'entrevista la feim aquí a Saltra Senaia, no? Que Saltra Senaia de Palma ha tingut diferents ubicacions, no? Podries explicar una mica com va ser el procés primer de creació de Saltra Senaia i després per què s'han hagut tres indrets diferents? I com eren... Bé, seguim.
Bé, saltes a Naya, l'any passat va fer 30 anys que se va fundar l'associació i la veritat que el primer local que vàrem tenir, l'associació la vàrem crear un grup de persones properes, amics i properes, amb la intenció sobretot de donar a conèixer-ho com és just i vàrem començar fent activitats de difusió.
Però molt aviat vàrem veure que si realment enteníem que el comerç just és una alternativa en un mercat convencional per alguns productes i per comercialitzar-los amb criteris de justícia i d'igualtat, estava molt bé conèixer aquest moviment, però...
hi havia d'haver a Palma l'alternativa i la possibilitat de comprar-los. Així que l'associació la van crear només de febrer i en un mes d'agost, molt aviat, ens van posar a cercar un local a Palma
on poder oferir i fer real i fer veure aquesta alternativa. Així que vam trobar el millor local que en aquell moment fa 30 anys hi havia a Palma, que era molt cèntric, un carreró absolutament secundari, un local petit, petit, petit, amb bastant mal estat, però tots els socis que en aquell moment hi havia, s'altres en Aia,
Varen fer una aposta decidida i arriscada, que jo quan ho mires així 30 anys després, i varen posar dobbers fent una campanya de captació de capital i de bonos solidaris, que li varen dir, i varen comprar un local a Nucerreoli.
vam fer una reforma, vam estar allà 9 anys molt importants per un creixement d'un comerç just aquí a Mallorca i a nivell internacional també, perquè estem parlant de l'any 94, 95, per tant, o sigui...
El món no tenia res a veure amb el que és ara i tampoc la ciutat en què ara vivim té a veure amb el que era abans. Allà vam estar nou anys fins que realment en un local de Carreoli com que tot va quedar una mica petit i havíem tocat sostre, sostre de...
persones associades, sostre de consumidors, no passava molta gent, no arribàvem a més gent, per tant, s'havia de fer un canvi. I vàrem fer una altra aposta radical, arriscada, que és una de les característiques de Saltresanaia, i vàrem vendre aquest local, que era l'únic capital que tenia l'associació,
per pagar un traspàs a un local que fos cèntric, gran, guapo, atractiu, com que li dones una altra vida, una altra visió a tot el que l'associació venia fent. Havíem de seguir venent, però havíem de seguir fent sensibilització. I vam passar en un local de 31 de desembre.
I allà vam estar deu anys, fins que la crisi ens va engegar, perquè ens vam pujar molt al lloguer, allà no podíem estar. I llavors encara teníem clar que volíem seguir. I teníem algunes idees bastant clares després de 20 anys de trajectòria. No ens volíem fer fora del centre i el barri ens agradava. Per tant, si podria ser, no ens volíem anar molt tan fora.
i vam trobar un local preciós que està en el carrer Arxiduc Lluís Salvador número 24 i aquí estem. És un cantó molt lluminós on tots els productes llueixen molt, on la gent entra amb gust i amb ganes i realment vam aconseguir obrir-nos més
i poder seguir fent activitats de sensibilització i educació i, a més, tenir la botiga oberta, que és el punt de difusió de comerços més important. I en aquests tres espais heu notat un canvi de perfil de client o ho han anat seguint?
Jo crec que una de les coses bones és que els clients que teníem continuen sent, quasi tots, diria jo, una part molt important, i s'han anat incorporant clients nous. Però és vera que com a perfil de clientela i de consumidor de comerç just...
un perfil és semblant. Per aventura s'ha anat diversificant i si abans, potser fa 10 anys, no hi havia consumidors en la franja d'entre 18 i 30, potser ara diria jo que n'hi ha més i després l'altra gent més o manco és un perfil semblant.
te pot trobar amb una persona que ve aquí d'una bossa d'un gran magatzem perquè abans ha anat a un gran magatzem. Evident, evident. I en un gran magatzem per ventura ha tingut productes de comèix just a l'abast. Però està bé que vengui amb una bossa d'un gran magatzem si sap que aquí a Saltra Senaia trobarà.
tot allò que a un gran magatzem no hi ha. Jo crec que és important. Aquí hi ha productes de comerç just, hi ha transparència, hi ha un tracte directe que procura ser molt professional, també per part de les persones voluntàries que atenen,
donant el màxim d'explicacions possibles, estant a disposició de la gent que entra, atenent tothom amb un esperit d'apertura, receptives, totes...
Resulta que el comerç just, si parlem de comerç just, però en dues altres paraules, apunturen tota sa filosofia en si, defineix el comerç just per aquelles persones que diuen sí, és sentit parlar però no sabem bé en què referir.
Quan parlem de comerç just, jo crec que bàsicament mos referim a una opció i un moviment que exigeix i respecta la justícia social. Per mi és una qüestió fonamental, és una qüestió de drets humans, de justícia i d'igualtat. Definiries que Palma ets sensible en aquest tipus de comerç o d'aquest tipus de justícia social?
Palma és una ciutat molt diversa i dins d'aquesta diversitat hi ha persones sensibles i hi ha persones que encara no coneixen el comerç just. Jo crec que quan les persones ho coneixen, per tant, la clau és la informació, quan les persones ho coneixen, ho entenen. Altra cosa és que després passin a la pràctica i introdueixin algun producte de comerç just en el seu consum.
Ara bé, malauradament i desgraciadament encara falta fer molta difusió. Encara hi ha molta gent que passa per aquí davant de la botiga en el carrer i si tu l'atures i li dius «Vostra sap què és aquesta botiga?», no ho sap. Per tant, ens falta molta feina per fer.
I després hi ha la part de Palma Ciutat dels governants o institucional, diguem-ne, que també li falta molt. Perquè per moltes declaracions que se facin de solidaritat i de suport en un comerç just, penjar pancartes a la façana de l'Ajuntament no és suficient.
Perquè se va parlar alguna vegada que el comerç just, a més de tenir un lloc físic, tingués també uns estants a altres indrets, a grans superfícies.
És que realment, en tots aquests anys, hi ha hagut moltes iniciatives i molts intents d'estendre el comerç just. I, de fet, sastes, o sigui, la gent no fa falta que vagi a una botiga de comerç just o a Saltre Sanaya per trobar productes de comerç just bàsics. Cafè, xocolata, infusions... Això, quasi tots els supermercats, quasi totes les botigues en tenen.
Però després hi ha punts de venda d'entitats socials que també tenen comerç just. Iniciatives de productes de comerç just, per exemple, cafè a les màquines de vending de les administracions públiques. Això hauria de ser obligatori.
Perquè això és una qüestió no de sensibilitat, de justici. Quin cafè consumim? L'administració hauria de ser exemplar. Hi ha comunitats autònomes, hi ha ciutats, hi ha universitats on això es produeix. Nosaltres fa 30 anys que ho intentem i hi ha llocs puntuals, exemplars, però no s'ha integrat dins la filosofia i dins les decisions
que s'aprenen, no? Per tant, hi ha molta feina a fer encara. Marta, tu també vas fer feina a l'aeroport. Vies de canviar el xip quan el dematí deixaves l'aeroport i venies a l'hora baixa a despatxar cafè de comerç just.
Bé, han estat dos mons absolutament diferents. Jo he fet feina a l'aeroport AN per tenir un salari i menjar cada dia. De molt joveneta, molt abans de fa 30 anys vaig començar allà a fer feina i efectivament és un món que no té res a veure. Sempre que he pogut no he fet feina.
I sempre que he pogut he compatibilitzat una mitja jornada a Saltra Senaia i una mitja jornada a Ena. Però són dos mons que no tenen. No havia de canviar el xip perquè allà era tot com un parèntesi. Marta, quantes persones assalariades hi ha a Saltra Senaia i quantes persones col·laboradores o voluntàries?
ara en aquest moment, accelerades a quatre persones en jornades reduïdes. Tothom fa mitja jornada. La qual cosa dona com una...
complementarietat entre un perfil d'unes treballadores i de les altres, no? I també perquè són les condicions que s'han vengut a bé totes les treballadores que estan en aquest moment. I després hi ha un grup molt important de quasi 40 persones voluntàries que tenen una...
Tenen la seva segona casa a l'altra Senaia, amb una actitud i uns valors que són unes persones que a mi m'han donat exemple cada dia de lo que per elles és la solidaritat, de com dediquen el seu temps a que aquest projecte, que és un projecte social, comunitari, de molta gent, sigui aquí avui.
Parlem una mica de Marta Pizarro. Imprimeix caràcter seneta d'un artista del renom del teu padrí?
No ho sé. Imprima és caràcter. O marca una mica. Marca perquè un poc la nostra vida familiar sempre ha estat impregnada d'Anglada Camarassa i això vol dir impregnada d'art, que és una història...
de la qual jo en som part, en certa manera, no? I m'han ensenyat, dins l'àmbit familiar, a valorar tot l'artístic, i això impregna, sí, sí, perquè sabre valorar i haver tingut l'oportunitat de créixer entre parets on hi ha quadres d'un meu predí, francament sí, sí que dona caràcter.
Què va significar per la família el fet que la Caixa s'involucraràs amb aquest projecte, Anglada Camarassa? Bé, va significar una passa molt important perquè la col·lecció d'Anglada Camarassa continuàs junta, que era un desig que havia expressat el meu predí, que la col·lecció que ell tenia i que la meva predina i mo mare...
van poder mantenir un museu a Nuport de Pollença, ha arribat un moment, les circumstàncies canvien, les obres necessiten tenir una cura i arribar a obrir-se en el món, i allò a Canostre, a Nuport de Pollença, no era possible. Per tant, aquesta passa va ser...
Va ser molt important i va ser un alleugerament per la responsabilitat familiar que això suposava. Tenir una obra d'aquestes característiques és molt costós. Marta, tu vas néixer a Palma, vas viure uns anys a Palma, després te vas traslladar a fora, després vas tornar a venir aquí a fer feina. Com recordes els teus primers anys en el barri d'Infantesa? Com era la teva Palma d'Infantesa?
La meva Palma d'infantesa era la ciutat d'anar i venir d'escola. Jo vaig venir a viure a Palma per seguir els estudis d'EGB i vaig venir a viure a Palma i...
I el record que tinc són anades i vengudes. I l'experiència de viure a Palma de dilluns a divendres, i després quan arribaven hores més d'oci i de lleure, me n'anaven a un port de pont llença, cada vegada me desconectava més, no? Però...
És un poc això. Després, quan vaig passar a l'institut, jo me sentia molt d'aquí. Era la meva realitat, era el meu espai, els meus amics tots són d'aquí. Hem mantingut sempre relació. L'altre record que tenc així com a visual per mi és anar a la facultat a Sant Malferit amb una mobilet i amb bicicleta també.
Bé, però que tot això fa molts anys, però és la Palma que jo conec i de passejar per un barri intíc. Però quin era el teu barri de Palma, allò on bares néixer?
Bé, jo vaig néixer a l'Hospital Militar per circumstàncies familiars i després, quan vaig venir a escola, vaig viure a General Riera. I després me vaig traslladar a prop d'Hopasseig Mallorca. Per tant, dos barris diferents, però la veritat que vida de barri en aquell moment no em vaig fer. Vaig estar ficada en moviments socials, però no...
Com a barri, barri, hi tinc molts records, però no en associacions veïnals. I la teva sensibilitat social, quan comença? D'on veu?
Jo crec que sempre... Familiarment sempre hi ha algun poço, no sé com es diu, alguna llavor que queda. Després vaig anar a escola on us agracó i jo entenc molt bon record. I allà era una escola on ho veloç...
solidaris, socials, existien i se tenien en compte i se potenciaven. I allà vaig tenir contactes a partir de l'escola amb un moviment d'estudiants cristians, per exemple, en el qual molt del que jo som
I això em va dur estar envoltada d'un grup de gent que tenia les meves sensibilitats. I realment jo sempre parlo d'un privilegi que jo sent d'haver tingut uns amics que tenc, que vaig tenir des de fa molts anys, per mi és un valor importantíssim i que ha estat fonamental en el meu creixement. I després saltar-se naia, marca també un...
conèixer les persones que van fundar Saltra Sanaya i haver seguit aquest projecte, haver-lo integrat en la meva vida, realment això a mi m'ha fet com som jo ara.
Marta, el tema, tu has viscut a Pollença, ara vius a Bunyola també, com veus el tema de comunicació en Palma? És a dir, hi ha un bon transport, utilitzes bicicleta, utilitzes cotxe, utilitzes transport públic, la mobilitat?
La mobilitat, ara en aquest moment jo diria que és bona. Jo vaig i venc en transport públic de Bunyola sempre que puc i quan no necessito cotxe per res. I ara en aquest moment és bona, però jo diria que tot ho tens així en referència a les altres a NAEA, per exemple, tots els anys que vam estar el 31 de desembre jo havia de baixar en cotxe a Palma per fer feina.
perquè no hi havia, hi havia un bus cada tres hores a Bunyola, o sigui, no era possible. Però ara sí, ara està ben comunicat. I per aquí, per la ciutat, amb bus o... No, la bicicleta ara no l'agafa, ciutat, però... Oport de Pollença és una altra història, perquè si vols venir d'Oport de Pollença a Palma en transport públic, has de comptar una hora i mitja de viatge, aturades allà on no te puguis imaginar, fins i tot allà on no hi ha estacions de tren. Però...
Marta, ja anem tancant aquesta conversa i et demanaré tres preguntes que normalment fem sempre tots els convidats. Primer, una recomanació per viure millor. Jo crec que jo visc, o sigui, jo recomanaria tenir en compte els altres.
Dos llibres que vulguis recomanar, de la temàtica que sigui, de quan eres jove, d'ara que acabes de llegir, el que sigui, novel·les, estudis, assatges. He acabat de llegir la Premi Nobel Coreana, de l'any passat, crec, no? No sé quin títol. És una recomanació.
I un llibre que vaig comprar per anar a lo darrer. Bé, no, no, un clàssic. Un poc de poesia de Martí i Pol, per què no? O d'algun poeta hispanoamèricà. I ja de la darrera pregunta, quina música creus que podria acompanyar aquesta xerrada? Jo avui triaria clàssic, triaria, per què no, un poc de piano.
Un piano podria ser no molt clàssic o una mica de jazz. Key Jared, per exemple. Key Jared, per exemple. Aquí també fa clàssic. Marta, una mica, tornant a lo de saltar-se n'hi, per ja, per tancar-ho una mica. Què se troba a les botigues de comerç just? Clar, perquè la gent diu que potser li vaig a comprar els ous de cada setmana. No ho sé. Què poden trobar a una botiga de comerç just?
A una botiga de comerç just, tu te pots aixecar i venir a comprar. Si prens cafè, cafè. Si beus infusions, també les trobaràs. I si prens cacau amb llet, també. Per tant, pots començar comprant productes per baranar
galletes, sucre... Si a mitjan de matí fas una pausa hi ha galletetes, hi ha alguns sucs de fruites, pots fer un aperitiu amb uns xips de com és just, alguna beguda...
I després per dinar pots comprar pasta, pots comprar algunes salses. Si tens convidats, pots servir aquesta pasta a una palangana o un bol de ceràmica o...
articles d'artesania i de palma de Bangladesh, moltes senalles, molta diversitat de senalles, senallons, senalletes, a l'hora baixa, pots sortir, pots venir, o sigui, te'n pots dur una camiseta, un vestit guapíssim per anar guapa i vestida amb responsabilitat,
I lluvespre pots estrenar un pijama de la col·lecció Vera Luna, que és una col·lecció d'Oxfam amb uns pijames de cotó orgànic que són una passada. I objectes de regal. I objectes de regal, tots el que vulguis. Marta, i clar, jo m'imagino que l'acte Sol Trasanaia no contacta directament amb els que fan els vestits a Kènia o a la Índia. Això existeix una xarxa europea, m'imagino. Expliqui'm-nos una mica com és la distribució. Sí.
Sí, evident. Saltasanaia no té capacitat per comprar directament productors del sud. Així que a l'estat espanyol hi ha sobretot quatre importadores que són els nostres proveïdors essencials, que són els que sí que compren directament productors del sud. Per tant, la cadena és molt curta. Productors del que sigui, tant d'artesania com d'alimentació, productors del sud...
Els distribuïdors estatals que compren directament al sud, envassen, torren un cafè, per exemple, aquí a la península, i després ho venen a les botigues com la nostra, i després alguna gamma d'artesania per tenir més diversitat en lloc de dur-la d'aquests proveïdors.
espanyols que tenen menys oferta, la duim conjuntament en la xarxa de botigues de comerç just espanyola, la duim d'uns proveïdors que fan molta feina amb artesania a la mans. Per tant, poden dir que hi ha molts pots intermediaris. Per tant, el pagès o l'artesà s'endú el percentatge just. S'endú el percentatge just. És el més important d'un comerç just, que el productor cobra allò que
allò que li correspon amb justícia, que vol dir que cobreix les condicions de vida que en aquell lloc són necessaris per viure justament. I una prima, que se diu en Comerç Just, una prima que és un extra perquè aquestes organitzacions de productors puguin invertir en millores en la seva cadena de producció.
Ens queda molta la gent de Palma per dir que Palma és una ciutat allà on hi ha justícia social.
mos queda tot, pràcticament. Mos queda molt, molt, molt. Jo crec que la solidaritat moltes vegades és més fàcil d'entendre o de ser solidari per causes puntuals, en moments molt concrets, hi ha un terratremol no sé on i tots posant dobbers i enviant menjar, hi ha una catàstrofe, no sé, d'una altra banda, però per integrar
els valors de la solidaritat i de la justícia social, que m'agrada la justícia social, integrar-los en la nostra vida quotidiana, en els nostres moviments, jo crec que sí. Ara vivim un moment en què la gent no pensa en els altres, precisament, més aviat.
Pensàvem en un mateix, en com puc superar fins i tot quan entenc tot, com puc anar més, com puc guanyar més, com puc produir més. I és una societat que en aquest moment, així com està el món, és complicat. Que trist que hi hagi d'haver una desgràcia perquè la gent agafi consciència.
Molt trist, molt trist. I fins i tot quan hi ha desgracis, de vegades actuam més ràpidament. Quan hi ha desgracis a fora que no a prop, perquè tenim a la premsa cada dia que hi ha persones vulnerables vivint davall un pont i aquí ningú fa res.
A ningú se li ocorre cercar cases per aquesta gent o recull menjar, que no és el que hem de fer. Però, o sigui, de vegades també la informació i un mitjà de comunicació són claus amb això, perquè transmeten el que volen. Productes mallorquins en teniu i amb això ja tancat.
Tenim una gama de productes. Ja fa 8 anys que l'Assemblea dels Socis va decidir incorporar productes de petits productors pagesos ecològics. Tenim producte envassat, perquè producte fresc no en tenim en aquesta botiga.
I vàrem establir convenis de col·laboració quan encara no hi havia precisament petits productors que no tenien espais de distribució. Ara, amb 10 anys que han transcorregut des que vàrem començar, realment la realitat en aquest sentit ha millorat molt. Hi ha un supermercat cooperatiu, em trobes tot el que pagesos mallorquins produeixen i molt més. Però sí, hi ha una petita mostra de productes.
Gràcies, Marta, si vols afegir alguna cosa. No, no, no, gràcies, Pere, per pensar en nosaltres, en Aia, i pensar en nosaltres, en jo. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
El futur és ara. 9 a plec de relats d'en Aman Nolem. 4 relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals.
Més informació a
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental, new wave, musiquem, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 o 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània.
Bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Fins ara!
. . . .
. . . .
Fins demà!
Bona nit.
. . .
Bona nit.
Bona nit.
. . . .
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins ara!
Fins demà!
Fins demà!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins ara!
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!