Ferida terra.
Bon vespre, amigues i mitjans. Benvingut tots en el Crepuscle, en 100 estals, vos parla en Tomé Borello. Això és el programa 2197.
però és que era ahir, però és que era ahir que fèiem el programa 2.000 i ara ja en duim 2.200, 2.197, i de totes les nostres vides ja en duim més de 3.300, o sigui que ja som una mica veterans. Jo començava a ferir de terra amb tota intenció, perquè avui volia donar una pista, però és una pista com a molt evident, avui comptam amb en Jaume Draver, bon vespre,
Bon vespre, com anem? Bon vespre, benvingut, perquè avui xerrarem amb ell de terra ferida i de totes aquestes gorolles i totes aquestes històries que ens envolten preocupats per el que passa en aquesta terra nostra. Envia el BIM, a consta que és un gran seguidor, era un gran seguidor de la trajectòria de terra ferida. Sí, públicament li vull dir gràcies per haver tornat. És que crec que és molt necessari. Molt necessari, i avui en parlarem d'aquesta tornada.
I en Joan Roca, que és també un gran... Un gran ferit. Un gran ferit. Anava a dir tu, bé, en Vial també, però jo ara penso que tu per aventura dous a ser dels que estem aquí, dels que més passes, jo dic passes perquè tinc un rellotge d'aquest que em dius les passes, però dels més... Trascadors. Trascadors per aquesta natura nostra. Sí, bé, no ho sé. No ho sé, no ho sé. A lo millor en Jaume fa moltes excursions i també camina molt.
Més que vosaltres dos, em consta que sí. Sí, sí, sí. En Biel no ho sé, però a mi m'ho guanyes de... No ho sé, en Jaume no ho sé. Jo, mira, en feia moltes, però els darrers anys feia moltes passes per a dins la pròpia finca, perquè feia de pelles i... Ja, ja, ja.
tens la finca molt grossa. No, no, no, però molt petita i de més enormeva. El que passa és que si tens animals i si fas hort, ja vas fent moltes passes, moltes potades allà mateix. Això convalida, també. La feina, així, és a veure que també segur que fas moltes passes. Jo he de dir que tenc aquests jornals molt delicats i ja no puc fer-ho. Ja no és lo que eres. Ja no som lo que eres. Ja no és lo que eres. Però vaja, que sí, que... Sí, encara quan puc. En parlarem, segurament. Sortirà a Rollo en aquesta conversa. Sí, sí, sí.
i de començar aquest programa que, com sempre, produeix na Maria Moreno i que tècnicament controla na Maria Oliver.
El nostre convidat d'avui, el nostre Selenita, va néixer a Portocolom i ja de ben jove es posava a fer feina, la seva intenció era pescar en lleut, però ja era una època en què començava a mancar la pesca, la pesca artesanal, i es va dedicar després a jardineria. Als 38 anys començar a dedicar-se a la pagesia professionalment, en el conreu ecològic Hortícola, un hort de Som Macià,
I parlarem amb ell avui de la seva participació. Per exemple, des del 2002 en el Gop Mallorca, va estar deu anys, ens parlarà d'un programa de conservació de la Milana en què hi va participar. I és un gran interessat durant tota aquella època i segur que més en van per l'ornitologia, la botànica, els bolets...
De tot això i moltes altres coses parlarem amb un convidat, amb un salenita, que ha decidit començar aquesta conversa amb una música que sona així.
I'm a ski-walking cheater with a hat for an eight pound. I'm a runaway son of a nuclear eight pound. I am the world's forgotten boy, the one who searches and destroys.
Look out honey, cause I'm using technology Ain't got time to make no apologies Saw radiation in the dead of night Love in the middle of a firefight
Jaume Drobé, benvingut. Gràcies, molt amables. I començàvem en Search and Destroy, d'Estutges. Per quin mòtiu començàvem amb aquesta música? Bueno, perquè m'ho van apuntar ja com... Fem-nos un resum molt breu de la teva vida, bé, tot d'on vaig anar a la adolescència i record haver sentit aquesta cançó que m'ho va impactar molt. Molt, molt.
Jo, no sé, crec que de 16 o 17 anys ho vaig sentir. Jo tirava més cap a un rock and roll, perquè tenia uns amics que eren molt rock and rolleros, i, bueno, uns amics de vegades t'ho duen cap a... Però em començava a avorrir un poc, i un dia vaig sentir aquesta cançó i vaig dir, ostres, això... Això és diferent. Això és lo meu, això...
I un amic meu em va dir, ja vaig dir, hòstia, com classifiques aquesta música? Em va dir, això és punk, tio. I jo vaig dir, hòstia, això és lo meu. Això és lo meu, és punk, és lo meu. I t'hi has dedicat mai? Si has tocat? Bueno, sí, la veritat és que vaig tenir un grupet a l'essència fins als vint i pico i sí, sí, fèiem música punk.
I va estar molt bé, ho vam passar molt bé, durant uns anys, el que passa que per sort ho vam deixar, per sort de tanta gent, perquè la veritat és que pel·línia ha sortit un grup bastant bon, uns sotens, i gràcies a ells, sí, menys l'home que ens van retirar, podríem dir, perquè... Però n'hi ha d'altres que segueu sent, no? Sí que ho facin els bons, potser, sí. Hem comentat que va néixer Portocolom i que el nostre convidat, bé, son pare era pagès i mariner,
Sí, mon pare de jo em va fer de pagès, com tanta gent nascuda aquí a les Ains. I llavors, en el 20 i escaig, després de demanar un camionet un period d'anys, va decidir començar a pescar la mà, li van oferir una gent que havia comprat una barca del Bou.
almenys hi volia pescar, i allò sí, va ser com Johnson Punk, vull dir, el va apassionar i ja no va portar-me allà fins que se va retirar. I sa mare va muntar una peixeteria i diu, tota la família en el final acaba fent feina en el sector primari. Sí, tots finalment volen dedicar al sector primari, que ja és com una raresa a Mallorca. Sí, jo anava a dir, ara, no sé, quan duen les estadístiques, diuen, quanta de gent se dediquen al sector primari? No sé, pot ser un 4, un 5%.
Que es dediqui... Molt més poc, de veritat. De fet, a Fora Vila, que ho vaig mirar fa poc, l'estadística de si ha estat, com a pagesos m'apareix que hi queden uns... són quasi 6.000, depèn un poc de la temporada d'estiu, varia una miqueta, però estem en un màxim de 6.000, quan en els anys 40 se pensa que hi havia 100.000 persones, d'una població de 300 i escaig o mil, o sigui que he figurat tu que... Com ha canviat tot. S'ha canviat tot, sí, sí.
També tenim la dada que ens va donar ell, que també va fer feina 6 mesos en un hotel, però va dir que això no li va agradar gens. No per feixugues, perquè totes les feines que he fet tampoc feixugues, però amb l'ambient... Va ser una experiència que també t'obre i ets ús i prens contacte amb una realitat que a puntura no havies tingut fins al moment.
Però sí, no em va agradar gaire llevat d'una sèrie de companys que vaig fer d'aquella època que em van explicar el que era el sindicalisme, per exemple, cosa que jo no sabia. I això sí que va ser una experiència agradable.
Sí, perquè aquell turisme d'aquells anys, potser, tampoc no és exactament el que hi ha ara, però sí que hi havia, bé, no sé, per testimonis d'aquella època, hi havia explotació, per exemple, dels treballadors, en el sentit que molts d'hotels ja feien un tipus de tracte, diguem-ne, dels treballadors, que clarament no era el que un podria pensar com a ideal d'aquest sector.
Jo allà, això ja era final dels 90, el que passa que vaig veure moltes coses, des de sanitàries fins a laborals, que eren, no ho sé, bastant. I mediambientals també. I ambientals, buidar les piscines de cap a les torrents, coses d'aquestes, condicions laborals lamentables. Fins i tot vàrem organitzar una petita protesta en el menjador perquè dinàvem a l'hotel moltes vegades,
I menjar, no era menjador. Però vaja, ara m'haurien de també protestar i organitzar molts una miqueta. I ara es dediquen a la pagesia, a Sant Macià? Sí, després de l'etapa d'ornitologia, que va ser una pressió que havia tinguda, sempre m'havia estirat fora a vila perquè...
Mon pare pescava, el que passa és que sempre teníem un trast, que dèiem un temps. Sí, un trast. Una finqueta molt petita, molt petita de vores poble, que era allà on la gent tenia el seu hort familiar, o fins i tot engreixaves un porc. I aquí en el trast mon pare sempre havia fet hort per la casa, tenia un hort guapo i dedicava moltes hores.
i no sé si de veure ho he de donar una mà sempre i això sempre m'havia estirat una miqueta i quan va arribar el moment de fer un canvi perquè sempre m'ha costat estar 10 anys allà mateix vaig dir ho he de provar en això ja sé que no tothom s'està retirant precisament d'això però bé perquè perrudesa
me'l vaig tirar mig amb això i... Perdona, hem xerrat abans de sornitologia. Vas participar en un programa de conservació? Sí, jo vaig conèixer un... vaig conèixer una sèrie de persones que em van introduir un poc a sornitologia. Ah.
i jo coneixi els ocells però no des del punt de vista ornitològi perquè també mon pare era molt caçador i de l'alt mordoven a parar lloses i en fi, clar, me sabia tots els ocells perquè els havia tingut en la mà i de molt a prop i fins que hi llevava un poc caçador a l'absència vaig dir, hosti, això no està bé de caçar d'aquesta manera, tant així i clar, me vaig introduir un poc a l'ambient del Gop, de l'ornitològia
I allò, per una casualitat darrere una altra, se va convertir en la meva feina durant una dècada. Vaig poder participar d'aquesta campanya de conservació de la Milana, que ha tingut èxit, estic molt satisfet d'això perquè molta gent hi va posar moltes esforços.
i se va demostrar que a pesar de que els primers anys van ser molt durs perquè veiem que per molta feina que feien no eren capaços de fer remontar la població que estava a punt d'esveir-se llavors va ser d'investigar i divulgar, vam arribar a tocar les tecles i quan pots fer una campanya llarga i parlar amb la gent, explicar-li els problemes i què poden fer per solucionar-ho normalment molta gent acaba participant
I en aquest cas va anar molt bé. Ara l'espècie és comuna a Mallorca. Estem contents. Ara participo de recontes hibernals que se fan de l'espècie i mai m'hagués pensat de la vida que just aquí on jo he vist, de la finca, veuré 50.000 anes collant-se darrere la muntanya on jo faig feina. Això no m'esperava i ha acabat passant. Vull dir que de vegades passen coses que estan bé. Perquè la lluita, diguem, ecologista, ara pensant...
El GOP, recordem que era el grup d'ornitologia balear, llavors se va allargar el títol, era el grup d'ornitologia balear i de defensa de la natura, no? Clar, en els anys 80-90 el GOP era una veu que se sentia, i no només parlar d'ocells, no?
Sí, jo crec que totes les grans campanyes ecologistes que hi ha hagut a Mallorca, si no els ha impulsat, ja ha estat, vull dir, de qualque manera...
Sí, sí, jo crec que ha estat, jo per jo sempre ho dic, el Gop va ser com una escola, perquè vaig poder conèixer gent molt diferent de jo, jo venia d'un altre ambient, em va obrir els ulls, em va ajudar a entendre més i apreciar coses que tens de veure tu, però si no tens un... ja no he anat... no vaig anar a l'institut, no vaig anar a la universitat, i això, els meus mestres van ser els meus amics, que ara són els meus amics, precisament, i vaig estar molt satisfet d'això, de començar...
un poc amb els ocells, un poc amb la botànica, un poc amb els bolets, tot el que fos natura, i finalment també cultura, t'acaba interessants i t'arrelatges de la gent adequada, i jo estic content perquè ha estat com una escola, per això. I segurament també era una època, ara estic pensant en aquells anys 90, 2000 i més,
en què, clar, per una banda hi havia gent amb una consciència ecològica important i gent que anava a votar, i que quan anava a votar votava certs partits, i que llavors, com aquesta defensa dels medi que hem vist, manifestacions, i que moltes vegades hi ha hagut partits, ara estic pensant en el PSM d'aquella època,
que vehiculava aquelles protestes, però que llavors quan arribaven al govern hi havia el pacte de progrés i hi havia coses que a vegades no acabaven de funcionar. Jo, això que descrius, encara jo diria que als anys 90, que nosaltres fèiem alguna campanya contra la construcció d'autopistes a Mallorca i tot això,
Troc que encara s'aporia, veies que s'acabava vehiculant de qualque manera, és a dir, quan la gent se movia a baix, en el Parlament qualque cosa havia de passar, és a dir, trobaves que hi havia d'haver resposta de qualque manera.
No sempre és el que haguéssim volgut, no. Els darrers anys jo, les institucions han tornat més hermètiques, tens la sensació, que no et setten. No són tan permeables, diguem-ne. No són tan permeables perquè jo crec que s'han anat consolidant interessos que hi ha més grossos que han anat fent...
que s'escolti molt a un sector de la població i s'escolti molt poc en aquest sector que normalment han estat a la vanguarda, diguem, de les conquistes socials i ambientals més importants. I veig que ja s'han com anar fent més hermètics,
No ho sé. Més burocràcia, ja, a lo millor. Sí, i jo crec que quan va esclatar els 15M, ja era un poc això, perquè des de baix feien tanta feina intentant vehicular propostes per amunt i mos torna tot per avall. Bones ascensors socials, bones... I això han anat veient com a... que els partits han tornat com a més hermètics. I jo què sé, per exemple, no els que han viscut en terra ferida a ser poca d'espata de progrés, mos van topar amb això, no? Una espècie de mur que hi anaves i...
els aproposaves, els duies dades, els intentaves convencer que l'horraonable era aturar el creixement de places turístiques, i ara ho veiem, i te topaves amb un no, això ara no podem, sempre hi havia una excusa per no emprendre res. I pensava jo que aquí dies passen anys en peny i així anirà passant des temps, però clar, ara estem pagant, és nou avançat en aquesta època també.
Sí, és que tu vas dir fa un moment aquest vincle entre natura i cultura, i jo afegiria llengua i patrimoni, és a dir, per gràcia, bé, per sort, però és una gràcia que hagi de ser així, sobrevivim gràcies a la acció de la societat civil, podríem dir.
el gop és un fonament, l'home cultural no és un altre, però jo sempre pensava que no s'entén la natura sense el patrimoni, sense el patrimoni sense la cultura, i la llengua també és un element vertebrador de tot, el paisatge, la terra, el patrimoni històric.
La llàstima és que no hem estat capaços d'avertebrar cap opció política que pugui convertir això després en vots. No sé si és perquè el vot de la política en el partidisme és un vot que és molt complicat de fer en dignitat, però no hi ha cap opció. Quan t'envia la paraula de l'antic PCM, l'antic PCM, però antiquíssim PCM,
Perquè jo crec que fa 30 anys que no hi ha cap vertebració política digna a Mallorca que pugui representar els interessos cívics, culturals, patrimonials, lingüístics i de la nostra terra. Jo crec que hi ha hagut un canvi pitjor. Molt pitjor. Jo crec que és bastant evident. Jo recorde, fixa't tu, que érem a 200 i teníem un grup uscul que s'ha deia Fora Sant, que era un grup un poc àcrata que protestava contra la construcció d'autopistes.
I muntàvem un escala estric a les fires, una fira grossa, vinga, allà. I anàvem a muntar i intentàvem convencer la gent. Però clar, si passaven així com tu i com Pere Sant Pol, s'aturaven a xerrar amb tu. I estaven millor amb tu perquè, bueno, aquests tios són incòmode, són no sé què, però et tocava allò.
ara passarien de tu, ara passarien d'allà, farien de nou vore't, que no podries tenir un enfrontament dialèctic directe per la ballada cordial amb ells. Jo recordo moltes ballades, que anava a moltes fires i aquesta gent s'aturava, no hi havia estat gran, però volien que la gent els...
Sí, que els haguessin de veure tu, m'entens? I ara per ell es com empalleixen, no? Hi ha com un empalleiment de la defensa del territori, vull dir... Oi, jo crec que part que volguessin que... Jo crec que sincerament ho feien. O sigui, ell volien... Com ara sincerament fugen. Sí, sí, sí. Jo crec que era sincer perquè jo record, no sé, Pere Sant Pol, que ara es reivindica molt sa figura...
i també estaria bé a reivindicar algunes idees que tenia, que no s'han explicat tant darrerament, però jo recordo en Pere Sampaltura, eren moltes veiades, les parades que muntàvem i em van dir com hem d'arreglar això, hem de fer una pregunta al Parlament, era tot molt directe, no? Sí. I jo crec que això facilitava, diguem, trobar-te a xerrar,
I ells també no sé si se banyaven més. Jo crec que ara se xerxes, per sort i per desgràcia, tenen coses bones i dolentes, però són dolentes perquè tira't la pedra de molt en fora. Llavors havies de parlar de tu a tu, d'aquestes tocaves rebre perquè d'aquestes renyaven i tot, però tu acceptaves que les regles eren un poc dures, però s'esquivia.
i dins d'això molt movíem, igual que venien els del PP a les fires i te tiraven unes empantant a xeringuitó, te tomaven penterra i els municipals t'acapaven de fotre això també era llum major mateix que el PP era hegemònic la policia ens va tirar davant del bal o per ordre del bal, millor dit tot de xeringuitó en terra
i era molt dur però tu què fes? no t'hi queixaves tornaves a muntar xiringuito i tornaves a partir i t'hi enfrontaves així com pories i quan se'n vagi no torna a muntar venga i era dur també no era gens agradable però no ho sé crec que la vellada enyora una mica aquesta miqueta de de dialèctica concreta de tu a tu i crec que això s'ha perdut un poc sobretot culpa de la xerxa social suposo
Has parlat de Fora Son, aquelles iniciatives del 2015 contra les autopistes, i llavors, Felenitza, Portocolom, Quin Port Volant, no? Sí. Que va ser potser un poc més en van. Sí, això va néixer el 2002, i el 2002 vam decidir crear una plataforma cívica, diguem, amb gent molt diversa també d'aquella época,
perquè era ser poc de mates i ser poc de mates se veu que quan te'n mates va apretar la comunitat autònoma se'n va anar a Madrid, el fan ministre. De medi ambient. De medi ambient, de medi manco. Però bé, quan ho harem assumir, i m'ho va dur ser el temps. Si és el model, perquè jo crec recordar que eren els nars que deia el model, el Balears, el model de seguir. Sí, sí.
Sí, sí, sí. De fet, el varen com a fitxar per... Ja vos mostraré com s'ha fet moltes coses. Perdona, és que triar-se en aquest individu per fer de ministre de Mediambient de mostra no pot que ens interessava el Mediambient. Efectivament. Esperen fer agricultura i senyor Mates, senyor Mates Mediambient. Sí, sí.
I va ser una època que a Mat, esclar, li van donar un ministeri amb molt polles competències, però amb una milionada, i s'edicava a fer obres públiques. I les obres públiques que es podrien fer a les llars balears eren els passejors marítims, perquè és un lloc on tenia competències. I, clar, va fer-se a Mallorca de projectes de passejors marítims i a Portocolomb, que té 6 quilòmetres, si ja fas tot el canton d'esport,
mos entabarraven 6 quilòmetres de passeig sense respectar ni medi ambient ni patrimoni ni absolutament res i d'aquell projecte imposat hi varen batallar molt d'anys
I, fixat, una cosa que ha passat moltes vegades en moltes plataformes locals, que és que un gran projecte d'aquests acaba unint de sa gent, i aquesta gent llavors fa xerxa, i aquesta xerxa t'ha servit llavors per emprender altres accions, altres batalles que valguin la pena. I jo crec que això va ser també una gran experiència, i és una plataforma que avui en dia, fixat tu, han passat 23 anys i encara existeix. Existeix perquè els problemes continuen, se multipliquen, se diversifiquen. Exactament. Han anat sorgint problemes d'abocaments,
d'aigües brutes, en fi creixement d'esport, creixement portuari, creixement de... i tot això de la plataforma, amb l'experiència d'estar ja vehiculats d'abans com ho tenim més bo de fer, no? i jo crec que també la gent ja espera, bueno, menc que dirà la plataforma d'això, no? menc cap a on hem de dir, no? i bueno, jo crec que és una bona experiència fer aquestes plataformes locals són segurament les més útils de totes
I també que avui en dia parlaves de les xarxes socials. Quan tenim xarxes socials sempre pensam en les xarxes telemàtiques, però xarxes socials de poble, de gent que està unida per un objectiu.
Però que, a més, utilitzen aquestes xarxes per donar a conèixer manifestacions, per donar a conèixer... per denunciar, no? A vegades jo he vist vídeos, per exemple, de Porto Golom, recordo fa un... que era fa... un parell d'any, no? Fa dos anys, no? Que hi va haver també un altre... aquest tipus de reivindicacions, no? No sé si en Joan tenia un altre... Sí, terra ferida. Jo diria que té males ferides a terra, vull dir. No crec que sigui una ferida que se pugui arreglar amb una tireta i un poquet de...
De ioda. Només té un spa. És que pinta molt malament la cosa. Pinta malament. Ara duim una embranzida molt forta del nou urbanisme que nosaltres intentam explicar aquests dies amb aquest tour que feim pels pobles, que sobretot el que se menja és fora vila. Se menja fora vila a una velocitat vertiginosa com no havíem vist altres vegades.
i per això ara feim aquest tour per exemple Aquest tour ara la setmana passada éreu a Felanitz i el 28 de febrer Sí, n'hem fet quatre és curiós perquè està venint molta més gent des que mos esperàvem ara a Felanitz van venir 70 persones a la pobla també 70 persones
i veiem que hi ha un caliu superior. Fora vila, fora grues. Sí, sí, perquè nosaltres el que hem fet ha estat, tenim un equip, un petit equip que fa aquesta ciència ciutadana, podríem dir, tenim experts en geografia que mos donen un cable amb això, i el que hem fet ha estat investigar i comparar les fotos aires de 2015 amb les 2024, amb la darrera foto aire que tenim disponible.
i el ritme d'urbanització és molt elevat, però sobretot és molt elevat a Fora Vila, on se nota més. Perquè vols fer una idea, si ara que fas tot el que s'ha edificat a Fora Vila els darrers 9 anys, que és la comparativa aèrica que nosaltres hem pogut fer, ens surten 15 quilòmetres quadrats, és a dir, 15 quilòmetres quadrats és la superfície de la trigonera, perdona, és la superfície de quebrera,
seria sis veiades, la lliure de la Dragonera, reivindicant la Dragonera com a topòrim, simbòlic, però només a fora de vila s'han urbanitzat una superfície sis veiades de la Dragonera a una velocitat brutal. I té, això és el que jo sempre ens parlaven del tercer boom, primers hotels, llavors urbanitzacions, i en tercer lloc l'edificació dins el sol rústic.
ara el que veiem és que hagi fat una dimensió colossal perquè ja no és aquella cosa local de les dues quarts de la padrina, m'hi faré la casa i llavors això ha passat a la història, ja no és l'any 90 i ara el que venen són fonts d'inversió que compren 15, 20 totes les parcel·les que poden acumular i les acostrueixen totes de cop, de fet veiem les gínies dels camions que van d'un lloc a l'altre, les gínies de les màquines
les mateixes empreses que ja van fent feina tot i estem fent urbanitzacions una miqueta més laxes més esponjades però són urbanitzacions és a dir, així com ha anat la societat ha trobat com ha cercat mesures correctores
s'urbanima sempre s'esquiapa per qualque banda i s'reprudueix d'una altra manera i ara el que li toca sobretot és en els campes on hi ha la pressió i el malbaratament de recursos més elevat. Jo quan deia que pinta malament, ho deia perquè, clar, l'ordenament urbanístic depèn en els fons del legislador i de l'executor, dels governs municipals, dels governs autonòmics, dels governs, diguem-ne, insulars,
I en termes electorals, no hi ha perspectiva que vagi millor la cosa, en tot cas a pitjor. Tenim ara dos vectors electorals que són joves i no vinguts, que són votants potencialment de dreta i d'extrema dreta.
Això no ho sé, això de res. Suposo que hi ha un pot de tot. Jo crec que en el cas de joves crec que està corrent més... Valen vendre com una imatge que tots els joves són fatxes. No, no, tots no, però molts sí. Molts sí, i jo crec que hi ha molt de joves que no, perquè de fet a les darreres xerrades que hem fet han hagut bastant de joves, cosa que ens ha sorprès bastant,
que han opinat i han prespartit en la discussió final que feien sempre i ha estat verdaderament interessant el que explicaven jo el que veig és que els joves veig que estan molt desesperançats per a les joves que són i jo crec que també té un pot de culpa només el sistema, podríem dir, per dir qualque cosa sinó aquest fet que els partits d'esquerres els darrers anys no han respost les expectatives
I això ha frustrat la gent, no només més granada com nosaltres, sinó gent més jove. I jo crec que aquí també els partits han de fer una reflexió de dir, hòstia, fins a on pots de saber també anar joves, perquè si no venen joves, darrere que defensin aquestes idees, així sí que no tenim gent de futur.
Nosaltres, no ho sé, tenim una esperança encara amb bastanta gent jove que veiem que... Puntura no van als espais que nosaltres anàvem, no se comuniqui quan nosaltres ho feim, però veiem bastanta gent jove que participa de la defensa de la cultura, del medi ambient, del territori, veiem gent. Ara, no és suficient perquè també som rensida que hi ha a Mallorca,
Déu-n'hi-do, és que és enorme, és que mos enfrontam a... És a dir, hi ha una quantitat de... Hi ha un desembarc de fons d'inversió i de grans immobiliars que han desembarcat aquí i a més a més, o sigui, és que s'assumen als especuladors locals que ja teníem i clar, és que cada vegada com més força els adones, més força fan, evidentment. I jo que aquí és a bones els partits i si el legislador haurà de fer un pensament i dir, bueno, fins i tot mos per un per un altre malbaratar...
la pròpia casa, no? I jo crec que aquí és on nosaltres hem de fer la nostra feina i la nostra autocrítica, però crec que també, a qualsevol moment, a partir d'institucions en general, haurem de fer qualsevol cosa, perquè amb ampliades com han estat no poden seguir.
Sonis posposats, sense un ramor de fons, no la tens que un motor. No hagas un gemelló, mas acaso des de gritar.
Això és el Crepuscle en Senestals, avui conversàvem amb en Jaume Drové i parlàvem de terra ferida i escoltant música també. No sé si ho he dit abans, no sé si ho he dit aquí davant en micro, però la selecció musical d'avui t'agrada especialment en en Maria Oliver, que està, la nostra tècnica d'avui està contentíssima d'aquesta selecció musical d'en Jaume.
Jaume, per què escoltar tanmateix de Saïm? Tanmateix és un poble que ara comentàvem, no és vera? Sí que hi pensó tanmateix, que és una cosa molt mallorquina. Jo crec que aquí el que fa Saïm és fer-li un poc una volta, no? Agafa aquestes frases fetes, tant d'aquí, i els explica d'aquesta manera que... A mi meu que diu que és un grup home pessimista, i...
Jo crec que no, jo no sé, és un grup que quan tenc un dia així un pas de lenta el meu pas i m'anima, a pesar que les lletres puguin tenir aquest punt com a un tant pessimista. I no sé, és un grup que m'encanta perquè tapas molt les piles, m'agrada molt el so, no és perquè en Joan és que en tant de guitarristes sigui del meu poble,
que l'he posat, però és un grup que ens demostra que de vegades lo bo, si ho tenim molt de prop, no ho sabem apreciar. I jo crec que en seguim ha passat això, que és un grup que no sé si que van d'apreciar lo bo que és, perquè el tenim molt a prop, el vam tocar molt, tenen directes espaterrans, boníssims, molt potents, i bueno, parlen de tot això que ara mateix estaven tocando, precisament. Jo aquí mirava els darrers tuits de Terra Ferida,
No sé si es diuen tweets ara, que això es diu X. No sé si es diuen... Twix! Twix, no ho sé. Però sí que, de les darreres setmanes, dels darrers mesos, clar, veiem que portàu molta informació des que vareu tornar, perquè recordem que, bueno, vareu anar... Sí...
I que, com deia en Biel, sou molt necessaris. En Biel Vig deia gràcies per ser-hi perquè, a més, sempre doneu dades, sempre doneu afirmacions que van seguides d'una dada, una de ses darreres, un indicador de pressió humana es dispara a les illes.
l'Ivan de 2025 registra més gent que l'agost del 2000, de fa 25 anys. Això és així. Varen que fa les dades de Cibestat, que és aquest organisme públic que recull dades de tot. Les dades que fan una feina brutal, espero que no ho privatitzin. I la veritat és que quan varen posar totes les dades amb aquesta gràfica dinàmica, que s'ha fet com un vídeo que s'ha pogut consultar com creix,
és espectacular, creixem d'estiu, creixem d'hivern, no passa cap dia que si miris l'any passat fos en manca gent, llevat de ser poca Covid, que va un moment d'impàs, però el creixement de Mallorca, l'altre dia crec que va ser en Miquel Paeres que ho publicava, que sempre dóna moltes dades,
el periodista Miquel Paeres, de que només la Índia mos superava en creixement poblacional. Si fóssim un país, imagina't tu, seríem el segon del món en creixement. I això no només és territori, ni és paisatge, sinó és que et serveix públic. Tot.
Tots s'han recent. Energia, aigua, gusts naturals. Tota activitat humana. Tractament d'esfems, també. Sí, és que tenim problemes en tots els àmbits. En tots els àmbits, amb habitatge, amb aigua. És que no hi ha cap àmbit que Mallorca o que les illes en general no tinguin problemes cada vegada més greus, que s'han...
resolent com de molt mala manera, com de tota base de parxes i això clar, mos està esclatant, no veiem un col·latge d'un dia per a l'altre però estem vivint, hi ha una miqueta de serveis públics essencials que estan col·lapsant cada dia una miqueta més i això mos preocupa perquè no hi ha societat per molt bé que ho féssim, que no ho fem bé
no hi ha societat que pugui resistir a un creixement tan elevat en tan pot tens. A part que tots aquests aspectes molt d'ells són irreversibles, perquè tu pots anar protegint, protegint, protegint, però sempre tens per destruir. I les destruccions no se poden tornar enrere. Sí, sí. I és com el tema, tu has dit, un dels aspectes que has citat, de la vivenda, no hi ha perspectiva de poder capgirar aquesta situació.
No, és complicat perquè... Bé, ni perspectiva ni voluntat, sobretot no hi ha voluntat. Però és que si n'hi hagués també seria complicat. Amb voluntat política jo crec que tot és possible. El que passa és que no ha de ser una voluntat només dels partits, perquè de fet els partits tots sols no tenen voluntat de res.
Si la gent no els empeny, per experiència, quan vas fent tants, saps que no... És a dir, no se volen emmerdar amb més problemes. Per a ti tenen els seus propis problemes, intents i estents, i afegint-ne més, no ho volen fer com a natural. Ara, s'han de veure obligats, i aquí és a bon lloc que nosaltres hem de fer la nostra part com a societat, de dir, no, no, és que si no mos fem cas, martellet, martellet, martellet, que saben que és el que mos funciona, també, que s'escampanyes a llarg pla, funcionen.
És a dir, quan se va aprovar la llei d'espai naturals, el 91, que ha estat una cosa que ara veiem el que ens ha salvat, una quantitat de territori brutal, que ara mateix no sé si l'aprovaríem. Probablement no. Ni ara, i te diria que fins i tot el pacte de progrés de 2015-2023 no s'hagués atrevit a protegir tant el 12% dels territoris, els 13%, com protegir aquella sola llei.
I se va fer amb unes circumstàncies difícils també a nivell polític. Ara, què passava? Que Esquerra empenyia molt. Esquerra empenyia molt i hi havia com un gran pacte social. Se va arribar al punt de dir sí, clar, hem de salvar la serra tremuntant, hem de salvar les muntanyes de Mallorca, hem de salvar les zones humides i s'inventar-hi d'espais naturals més importants. És perquè molts van quedar fora...
en el darrer minut per interessos, i ara ho paguem molt car, però era un contest també molt difícil. No crec que quan es va començar la campanya per la defensa d'espai natural, es pensària que seria segur que hi haurien salvats. Ara segurament és un moment de no retrocedir, és a dir, de consolidar, puntura, lluitar aquesta llei d'espai natural si no la hem estat aquí impus, perquè veig que la pressió no s'atura.
I, no sé, mos hem de tornar a creure que hi ha coses que són molt difícils o gairebé impossibles, però que de vegades s'acaben transformant. Sí, però, perdona, tens en el Parlament, president del Parlament de Sergi de Balears, un individu, un subjecte que diu que és la mesura de la llibertat d'expressió és ell, i ho diu en la parlamentària. O sigui, davant d'això...
Sí, no és per tenir coratge, és veritat. El que passa és que no dos hem de fer la nostra feina. Aquesta gent no hi serà tota la vida. Això mos hem de mentalitzar també, que això és una batalla a llarg plaç. Aquesta gent d'un moment a l'altre pot tirar, igual que...
quan llavors explicava que era del 100 i anàvem a les fires, hòstia, el PP era molt hegemònic, era superpotent, era molt durs, eren... hòstia, tu anaves a en calçó en curs i els anaven... un traje, és que quan venien a la fira per així que arribava... un ministre important, i vull dir, el PP era molt hegemònic en els pobles...
A més ara, no sé què deia. Vull dir, ara s'ambienta en el carrer, jo crec que era més... més sa i no tenien tanta por a pintura. A nosaltres també ser un poc més durs. Aquells lemes, ara recordo aquell lema que a mi sempre m'ha agradat, allò de qui estima Mallorca no la destrueix, que allò era una declaració de principis, perquè tu pots dir qui destrueix Mallorca no estima Mallorca.
i dius, va, ho has dit així. Però si ho dius al revés, crec que té més força, no? Qui es diu Mallorca no la destrueix. Clar, allò movia molta gent en aquelles manifestacions i, clar, ara supos que també jo el que veig és molta confusió dins del món polític, no? Perquè està clar que tothom sap que està passant alguna cosa que...
que s'ha de revertir, el que deiem, en un procés complicat, però llavors són com a molt contradictoris. He vist un dels tuits que posa els dies de les illes baleades, les illes encimentades, perquè és una evidència,
Aquests vídeos que són molt il·lustratius, que heu posat d'això que comentaves, de les fotos aèries i com ha evolucionat allò i com ha canviat en anys, i que llavors els mateixos del PP, per exemple, diguin no, però això no pot continuar així, s'ha de controlar tota l'explotació de recursos...
però són els mateixos que estan obrint la mà, no? És com que queda bé dir, potser un discurs on ens preocupa molt aquest tema, però llavors no actuar en conseqüència, no? És que jo crec que tot aquest discurs d'extrema dreta, sobretot que s'estan visquent i s'estan amplificant, quan les de balles a l'àmbit local no s'aguanten de pel lloc. És a dir, a base d'eslògans, ok, poden anar passant un quants anys, però...
quan tu baixes la discussió en l'àmbit de protecció per exemple urbanística o d'espai natural, local o de problemes ambientals aquesta gent no s'entera de res és que tu mires la llista de cada poble i dius
En comptades excepcions, però és que heu triat lo pitjor de... O gent que no es despoble, gent que és d'un altre lloc i no es entenen. I gent que va a una llista, com solta dir un de vots de Santanyí, que s'equivocava de poble. És que no saben ni on comença i on acaba el seu propi municipi. I jo crec que han de fer aterrar la discussió en aquest punt, també. És a dir, allà on la gent més o manco de 100 d'aquest país pot plantar la batalla, perquè...
en el Twitter discutint l'extrema dreta, és per a més. Vostres què feix? No contestàveu... Nosaltres, la primera etapa, contestàvem algunes coses, més que res perquè se pogués veure la nostra posició davant les altres persones que estan mirant aquella discussió.
Ara, la veritat és que quan han tornat, han dit que per exemple Twitter ha fet un X, ja s'ha dit X, ha canviat de nom i tot, hi ha hagut un canvi molt important. I és que d'anar que en Elon Musk ho va comprar, evidentment, ja ha tornat un, sí, és un famer, es tornes. I han decidit no perdre temps, que és bloquejar tot el que fa i lo de racisme i de fetxum, tot això, bloquejat directament. No...
El més important que tenim, la gent que pertanyem a les associacions, és els temps. Per tant, anem a dedicar els temps, les coses útils, perquè en lo inútil no hem de perdre ni un minut. Mira, ara que parlaves d'això, un dels tuits, el que posàveu...
un mapa de Mallorca molt il·lustratiu mai hem vist un burca a Mallorca aquesta discussió que clar, és que aquí no hi ha burcas i el Consell tampoc ha vist mai el 10.000 habitatges turístics il·legals ofertats a Airbnb misteris mallorquins clar, clar és que veiem una... sí, veiem això és a dir, molts duen que hi havia de discutir coses més banals és a dir, jo a mem, no són moltes, som-me si hi ha i veiem més animal que persones qualque dia, però...
jo n'ha vist mai un burcà a Mallorca no dic que no se n'hagi vist qualcuna però jo crec que és una raresa i si ara m'has de posar tots a discutir sobre una possible raresa això és el que fèiem amb vernitologia quan veiem una espècie rara tots anàvem allà on s'havia vist a veure si la podíem veure per...
perquè molts molts apassionava poder veure una nova espècie, però amb això no hem de deixar que molts duguin cap a aquesta discussió. Hem d'aterrar la discussió a l'àmbit on pot ser útil per a la societat. Tot això no té cap utilitat.
perquè avui és el Burka i demà serà no sé què, i demà en Trump dirà no sé què, i sí, però ok, no podem estar tots sempre a mercè del que en Trump tingui la darrera ocorrència, del que en Milley digui tal, del que digui el president del Parlament d'aquí, vull dir, no podem estar sempre darrere d'això, hem de fer terra la discussió que hi ha nosaltres,
hi ha una cosa que sigui útil per la societat. I que probablement, com tu deies, hi pot haver discussions sobre un tema determinat i que en canvi a nivell local s'està vagint ja gent que són votants del PP, per exemple, però que quan veuen que és allò que afecta una cosa concreta del seu municipi,
reaccionen i diuen, no pot ser, no pot ser que això s'ha... en algun cas, no? I dius, clar, per una banda, la gent, quan li parles així en general i sobretot si hi ha aquests negacionistes, ara que hi ha negacionistes del canvi climàtic, negacionistes de tantes coses, també hi ha negacionistes que els problemes ambientals siguin tan greus a Balears o en els casos de Mallorca. Hi ha gent que diu, no, no hi ha per tant, no, no...
Però llavors, si ho veuen en el seu poble, sí que reaccionen. O com a mínim diuen, què estàim fent? Sí, és el que et deia. Jo crec que la ciència, la defensa del territori, tot ho han de dur a retornar una miqueta com a mínim a l'espai més local. Perquè podem estar superben informats del que passa en el món.
però aquest excés d'informació sobre d'arastres que passen aquí i allà potser m'arriben a deprimir i a desactivar fins i tot i nosaltres sempre en parlem amb les companyes de Terra Farida que hem de xerrar de coses concretes perquè si no anirem sempre a remolc de la darrera discussió que s'inventi Vox o que s'inventi no sé qui i que vol intentar dur el debat sempre per tapar coses que no, no
han d'aterrar la discussió i xerrar de coses locals, també. Jo crec que això s'està perdent una mica, té tots a remol d'això, però han d'aterrar el debat a qui ens interessa, que és el nostre carrer, llavors el nostre poble, llavors la cella de Mallorca. Faim ara una petita pausa i tornem tot d'una aquí en el crepuscle en 100 estats.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Qualcú vol participar el 9-7-1-1-1-2-1-2. Les goles en la Liderder, mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar aquesta final anirà administrant tots els jugadors, o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern PSG, qui seria favorit? Per guanyar la Champions d'eliminar el Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs. Però qui seràs campió de la Premier League? Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7, amb Joan Forteza i Tolo Ramon a Ouna Mediterrània.
Tota l'actualitat musical de casa nostra ha actualicat. T'esperem els divendres a partir de les 5 de la tarda a Ona Mediterrània.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental, new wave, musica, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 a 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània Avui parlem amb en Jaume Drover, parlant de Terra Ferida.
Terraferida va tornar al... Diguem que va fer una pausa en el gener del 2023. I heu tornat fa uns mesos. També, sí, gener del 2026. Per què? Perquè de tot el que hem dit, jo crec que hi ha molt de motius, però supos que quan vos neveu anar, potser pensàveu que tornaríeu, però no sé si tan prest, tan aviat.
Bueno, en aquell moment vam decidir fer una pausa perquè veiem que, jo crec que tots ens sumàvem que hi hauria un canvi important parlamentari, que s'havia perdut el temps, un temps preciós que, veurem si torna, per fer canvis significatius en defensa del territori.
habitatge, etc, etc i mos veiem venir què podia passar això i llavors es passava també que si les associacions o plataformes no guanyen altra cosa de tant en tant també te vas desanimant, com és lògic te vas cremant, nosaltres som una entitat molt petita que no té pressupost, no té recursos, no té socis, no té...
perquè ho hem volgut així, no? Perquè volíem mantenir la independència per una part, que ningú te subvencioni per si un dia t'has de topar precisament amb el subvencionador, que és una cosa que de vegades pot passar. I això mai heu tingut, no sé, el pensament, i potser ens hauria anat millor a acceptar algun...
O clarament hagués estat una línia vermella que vos hagués porrat en parit, no? Acceptar una subvenció de, no sé, del Consell, del Govern, o d'una empresa d'aquestes que se blanquetja, no? Sí, sí, sí. Això és seco-washing, no? Sí, no, ja anava a demanar, vull dir, és possible que no hi hagi en aquest país cap persona rica amb aquests ideals? Sí, sí que n'hi ha, sí que n'hi ha.
i que pugui donar x fonts per fer x feines sí que n'hi ha i han tingut alguns oferiments de vegades però finalment va ser una discussió que han tingut de tant en tant i van dir mira volen ser un grup petit, jutger, ja hi ha moltes entitats han parlat de ser més grosses segurament
i volem... més que no sóc això tenim un comando que és una cosa que va funcionant així com pot i així com... i vam decidir no acceptar de moment el best si un dia hem de fer una campanya important farem un crowdfunding o passarem a Esquipell però preferíem no tenir... ser totalment lliures en aquest sentit encara que això també té aquesta part negativa que és que si te cremes i això no hi ha relleu
i això no tens recursos, funciones estona lliures, dediquem-te una hora de vespre a redactar no sé què o discutir amb el seu grup,
Però vaja, ja havíem participat o participàvem d'altres entitats més grosses, que tenen més estructura, però mos feia igual això. T'anava a dir, com a terra ferida, relacions, per exemple, amb el GOP? Sí, clar, sí. Estau comunicats i connectats. Molta gent participa a les dues bandes, de vegades. I els ciutadans de baix de tot, com els poden donar una mà? Si és que poden.
No tots sempre dèiem una cosa, que és seguim amb les xerxes, de moment les xerxes no ens fan pa allà, si un dia això que envia sí que haurem de fer una altra cosa. Solta coses ara per exemple simplement participant d'aquestes campanyes que feim i
molta gent ens ajuda molt en el sentit que ens envia informació ens envia imatges que han vist un impacte a tal banda ja vol dir demanar que tu ens facis una recerca perquè nosaltres podem fer qualsevol tipus de denúncia pública és a dir, tenim una estructura molt petita però que jo crec que la gent i això et troques guapo o que anònimament molta gent ens està ajudant contínuament és a dir, quan tu
Pobliques en el teu mur una informació que nosaltres hem penjat perquè hi estàs d'acord, ja mos estàs ajudant. Nosaltres hem espontat ja amb això de cobrar quatre i fer socis, mira que mos ofereixen contínuament perquè hi ha altres entitats on tu et pots associar.
i posar un domberet si és necessari. No tot s'ajuda que rebem és aquesta, és un poc ara aquesta gent que ens està organitzant xerrades en els pobles, de fet, de vegades ho feim a través de l'obra cultural d'un poble a l'altre, o les delegacions locals del GOP són les que ens han muntat ja d'altres xerrades,
Això et ajuda que a nosaltres mos agrada i mos et suficient de moment. Pot ser un dia, hem de fer una campanya grossa i important i necessitarem recursos, però vaja, en aquest cas ja ho farem saber i jo crec que sí, ens respondrà.
Mirava aquest tuit perquè crec que són molt significatius, aquesta foto, però és brutal, aquesta de Campos, que mides les cases noves de Campos, que és una tanca d'aquestes que posa Your Dream, Coming True, About Living. Clar, està pensat per...
per venir gent forrada de mig planeta a complir el seu somni. I diu, cada dia manco cases, terra, aigua, espais, serveis descents pels residents.
Clar, vosaltres ho denuncieu, però llavors, quina seria la proposta? Per exemple, limitar la banda en els no-residents? Mira, la campanya que estem fent ara sempre expliquem a la gent un parell de coses que es podrien fer. Els animem a que si volen, signin nosaltres la participació en aquesta campanya.
i el que els demanem és que si estan d'acord, siny en aquesta petició, que demana que per exemple a Fora Vila no se puguin fer més edificacions. No podem convertir tot Mallorca en una ciutat. Això no ho podem fer perquè haurem de prescindir ja definitivament de l'agricultura, de la natura que ja tenim bastant mal més, d'un consum de recursos i dirits, d'una aigua que no tenim, d'una terra que no tenim, perquè són completament depenents de l'exterior.
I nosaltres sempre vam oferir bastant en els partits, fins i tot dos les redactats. Perquè, per exemple, aquest tema que ara expliquem de la construcció de grans xalets a fora de vila, modificant una petita frase, una sola frase, l'explot territorial s'ho pot aturar demà de matí. S'ho pot fer a nivell d'ajuntaments, també, no?
els ajuntaments poden començar a limitar l'edificació brutal en sol rústic que tenim, que té una demanda infinita. Nosaltres hem pantatjat l'urbanisme com si fóssim els únics del planeta, com els mallorquins només han de vetlar per la nostra, però ja no estem tots sols aquí.
Hi ha un desembarc de font d'inversió immobiliàries brutals amb un poder que no molts podem imaginar, amb uns recursos que no podem ni imaginar i que estan transformant això a molta velocitat. No tot el que pensàvem és que primer de tot hem d'haver consciència d'això i llavors si piquem pedra, com sempre ha passat, estem segurs que arribarà a dir que protegirem el sal rústic adequadament. Menorca ho va fer. Per què han de ser en altres diferents?
no hi ha cap comunitat autònoma, per exemple, que permeti edificar salt rústic. Això és una anomalia només mallorquina i eivissenca. I en el cas d'Eivissa en el seu moment tenia un cert sentit perquè vivien ja de manera més dispersa. Però és el cas de Mallorca que mai havia estat així, no? I el que demanàvem és aquesta... canviar això perquè és que si no ens convertirem en una ciutat. Anem arribant al final del programa. Un consell per als nostres agents, un consell per viure millor.
Quin podria ser aquest consell? Aquest consell? Bona pregunta aquesta. Vos diria que no poseu animals, si vos dediqueu a fora de vila. No poseu animals. No, no, perquè els animals, jo parlo molt de gust, jo tinc por, faig una mica de sobressat i d'embotit, i els animals quan van bé tot és un gust, baralós, pasturar i això...
I quan se posen malalts ho passes molt malament. Ara he tingut una passa d'una malaltia i he estat 3 setmanes que... Déu-n'hi-do. Ja m'ho va dir en una escala. Qui vulgui un problema, que posi un ase. I va tenir raó. Va tenir raó. Però vaja, més enllà d'això, no sé què te podria dir. Que...
Sé que ser coherente és molt difícil, perquè jo tant mateix m'acosta moltíssim, però jo crec que falta un pot de coherència entre tots. Una miqueta, jo crec que posa-me una miqueta més entre tots. Estaria bé, eh?
I també escoltar música, és un bon consell. Maria, de Nita. Per què? Perquè són molt bons, de Nita, i en directe són espectaculars, m'encanten, i són un parell de germans de Manacó, que la veritat és que les veus en directe, però és un gust. I perquè sonen un poc en els Pixis, me'n recorden un poc en els Pixis, que és un gust que m'agradava. Fantàstic, Idòl. Moltes gràcies per haver vengut, Jaume Drobé. Gràcies. I molta sort i molt encerts en el futur. Molt amables.
i demà tornarem aquí, en El Crepúscle, ens han estat els gràcies, Biel, gràcies, Joan. Bona nit. Tenc un cos.
ple de fosca i de sang, ple de vida i de mort, ple de lo que no hi cap, si no està tancat, si no està guardat, el lloc tan evident com haver-lo inventat. Tenc el cap ple d'idees que mai no faré, són records del futur s'aduïntes passat, en respostes a preguntes que mai t'he demanat.
Perquè ara sabem com se'n van aquestes d'aquí.