Coopera.
Bon vespre, amics i amics, seguidors del Crepuscle, gràcies per escoltar-nos. Avui és el programa del dijous, dia 12 de març, és el 3.313 dels nostres programes i aquí a Ona Mediterrània ja duim més de 2.200 nits, concretament 2.202 nits amb el Crepuscle.
Tu, i quan facem els 3.133, han de fer res? Han de fer qualque cosa, no sé si serem aquí, però... Estaria bé, no? Bé, poc. Tu què li dius poc? 100 programes. Res. No, res. Han de fer alguna cosa. Varen fer un programa especial, 2.000, i da igual un 3.333, igual sí que val la pena. No ho sé. I els 2.222, que està més a prop, també haurien de fer qualque cosa, no? 2, 2, 2, 2. Per pentura, sí, ja.
Aquest programa d'avui comptarà, jo començava amb aquesta paraula, cooperar, perquè avui parlarà molt de cooperació i de cooperatives, perquè el nostre convidat d'avui és en Joan Manel Molat. Què tal? Bon vespre, Joan Manel, benvingut. Bon vespre.
Sí, parlarem amb ell perquè ell és president de la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears, l'UCTAIP, i estau d'aniversari, no? 40 anys. Sí, 40 anys, que apareix aviat, i ja han passat 40 anys. És que ja tenim més de 40 anys, ja tenim la mirada cap enrere, mira, fa 40 anys també érem per aquí.
En aquest programa d'avui parlarem també amb en Pere Pastor, parlarem amb aquest humorista i escriptor, soleric, d'un projecte que té entre mans, i tot això a un programa que, com sempre, produeix na Maria Moreno i que tècnicament controla na Maria Oliver.
El nostre convidat d'avui és llicenciat en Filosofia i Lletres per la UIB, especialitat de Geografia, Història i Història de l'Art. És especialista en Història i Cultura de les Illes Balears i la seva formació també se completa com a expert universitari en creació i gestió de cooperatives i altres empreses de l'economia social per la UIB.
És president de la cooperativa d'ensenyament GORG Blau, des del 2016, que gestiona el centre concertat Sant Felip Neri de Palma, on també va ser cap d'estudis d'ESO i de formació professional bàsica del 2013 al 2016.
A més, el nostre Selenita d'avui és president de la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears, Octaip, i al nostre convidat avui li agradaria començar amb aquesta música d'Alan Parsons Project.
Quina música, quina música més, més maca. Joan Manel Molet, Joan, bon vespre, benvingut. Bon vespre. De nou. Com començàvem amb aquesta In the Sky? Fetent que no la sentíem, l'hem posat aquí perquè hi ha hagut ja altres convidats que ens l'han demanada, però per què començàvem amb aquesta música?
No sé què dir-te. Abans xerraven, per exemple, amb en Joan del tema del meu germà, jo que supos que tu vas escoltant músiques, i clar, és un germà més gran, i l'escoltava ell i són coses que te queden. Són fans jo d'aquesta música, o de, ja ho sé, d'Istreet, també, o d'aquest tipus, dels anys 80, 90, bàsicament, seria la meva...
Sí, solen demanar als nostres convidats un poc com va néixer el seu interès o la seva passió a vegades per aquest aspecte de sa vida que és fer feina, no? I quan un fa feina com a docent, com a professor de secundària, clar, en Joan Manel des de 8 anys o des 20 anys o des de 9 anys com neix s'interès per la història
o per història, geografia, història d'art, i l'interès per la docència, per ser professor. Bé, això, no ho sé, sorgeix que a tu t'agraden cert temes i que agafes un llibre i t'agrades...
T'agrada sentir... veure coses d'espassat i llibres. I tu, jo vaig creant la famosa, que m'ha marcat moltíssim. I són coses que no te dones compte i t'estira aquella branca. A més, diré que...
Quan arriba l'etapa des de vuit anys, tu dius, i què és tot allà? Quan t'estàs allà a cas d'agafar sobre, fes selectivitat... Quin tens aquell de sobre? Jo hi havia d'agafar dos sobre. Jo hi vaig agafar psicologia, perquè m'agrada molt escoltar la gent, m'agrada fer molt amb la gent, però són...
Però bé, vaig dir, mira, sentiment m'estirava més cap a aquesta branca i això va ser. Jo tenia una mica, contava això, que estava allà a la coa, li van donar sobre de no sé què, va acabar amb una altra sobre, no sé, i va fer aquella carrera i jo dic, no, però això ja de va trucar, no basta, no basta. Jo en conec una que va triar la carrera perquè hi havia una coa més petitona.
ara com que tot és per internet ara quan el de sobres que m'ha hagut de les cap el sobre de la matrícula de la UIP i el sobre d'Hisenda i les beques ara ja no hi ha sobres ara tots els sobres s'obren s'ha perdut un poc
Hem començat... Ah bé, perdona, i ser docenci, perquè també sempre m'ha agradat ensenyar i transmetre aquesta informació, no sé, és una cosa que també m'ha agradat des de sempre. Des de petit... I també hi va influir a lo millor alguns professors, gent que... Sí, lògicament, lògicament. Jo crec que marca molt és el batxiller, que ja en aquella fase... Jo, per exemple, la història m'agrada molt, per exemple, i vaig tenir una professora que m'agrada molt,
I ho pot dir, neixis que Tomàs, que és el que jo tenia a l'institut, i aquella dona també amb altres m'atre molt. Al final són els professors que t'influixen en aquest tema.
Clar, també solen referir-nos a la feina, a l'ocupació que el nostre convidat fa. Jo he començat amb aquesta paraula, cooperar, que sona molt bé i que està molt interessant, el de cooperar, el de compartir...
feina, idees, projectes... Però això en aquest món tan individual que vivim, tan individualista, no és molt complicat? Vist des de fora, no? No és molt complicat embarcar-se en una cooperativa? Sí, sí.
Precisament, jo ho dic, avui en dia amb una societat tan individualista, tan marcada per les xarxes, tan marcada per el que volen ser gent jove, que se posen a internet, que se fan rics... Tot això està fent... Això darrerament, en Joan, sé que n'hem parlat a vegades, d'aquesta cosa que hi ha com una...
jo no dic que antigament els joves, els adolescents, els nins pensessin vull fer feina de tal cosa però sí que es ve que ara no tots, no tothom però sí que a vegades se sent això de quin és el camí més ràpid per fer-me ric o bé per això, per tot el tema de les escriptomonades i tot això sembla que quan sigues un interès
generat sobre aquestes. Els professors d'economia, de quart d'ESO o de batxillerat estan cansats de tenir un perfil d'alumnes que volen fer economia perquè els seus referents o un youtuber volen muntar un negoci que ens farà rics en dos dies. Sí, i no sol passar. Influencers i tot això és el que veuen.
Perquè un influencer d'aquests, un brut influencer, no els havia fet una cooperativa. No, no. No és el perfil. I des del moment que tots se'n van cap a Andorra... Sí, per no pagar imposts. Per no pagar imposts, poca cooperació volen oferir aquesta gent. Sí, bé, estem en un món molt complicat, però bé, jo sempre, ara, el que dèiem és que si tu vols muntar una cooperativa i et fiques en aquest món, és perquè ho duus un poc dins la sang. És a dir...
també estem, per exemple, a Balears, una societat que vulguem o no treballar i n'hi ha, és a dir, avui en dia de qualsevol cosa trobes feina, per tant, si hi ha gent que opta per aquesta via, que vol fer una cooperativa, vol funcionar com una cooperativa, ho ha de tenir un poquet assimilat, perquè és lo fàcil. A vegades passa que qualcú la fa i s'ha desaparegut perquè no ho tenien arraigat, és a dir...
han de tenir-ho clar. Aquesta gent avui en dia, el que xerràvem, s'imposa aquest individualisme total i cooperar, com diu la paraula, és tot el contrari. Digues, Joan. La pregunta és, a Mallorca som genèticament cooperativistes o no? Bona pregunta. Jo penso que no. Dins l'àmbit de l'agricultura, per exemple, una solució podria ser el cooperativisme i no funciona.
Sí, és que aquí no ho he posat, però també ara som els president de la Federació de Cooperatives, que inclou les agroalimentàries. I és una dada que és interessant, és a dir, el 49% de la producció agrària són cooperatives agrícoles. És a dir, assisteix. Això dades de Mallorca? De Balears. De Balears. És a dir, les cooperatives agroalimentàries assisteixen, tenen molta força,
I la meitat de la producció de les vendes que se mouen del camp d'aquí són de cooperatives. Jo penso com tu, realment aquí el caràcter mallorquí tampoc ajuda. És a dir, jo ara per exemple tenim per 40 anys una visita dijous, anem a...
amb un dragón i clar, jo és com... com els musulmans anar a la Meca, doncs la nostra peregrinació ha de ser anar i hem muntat una expedició d'una 11 persones de cooperatives d'aquí per veure un poc més el model propi també un model molt desenvolupat molt desenvolupat i el que de Joan en aquest cas és dir, ells sí que ho tenen molt assimilat
És a dir, per exemple, el grup Mondragon, si ara ho dic així de memòria, d'haver 78.000 jocs de feina, dels majors productors industrials de sector industrial d'Europa són ells, és a dir, estan a d'altres trenta i pico de països. I oi tenen un element important de formació, també. Estan molt relacionats amb la universitat i formació professional. Nosaltres, les nostres idees, és a dir, veure, diguem, o tal hora que s'ha...
on va néixer el grup Mondragón, que casualment ho va muntar cap allà, i després, m'ho recordo, un d'això, i Castolas, que són les escoles en el País Basc, des de tot tipus, des de 0 o 3, inclús, hi tenen universitats i tal, i han apostat molt per la formació professional. Però en aquest cas, també és el que sempre dic, que aquí les institucions tenen un paper molt fort,
Perquè, per exemple, el govern basc, en aquest cas, amb BFP aposta moltíssim, fica recursos, s'aposa d'acord amb els centres, aposta al 100%. I és una manera que funcioni molt bé el sistema...
govern basc i jo diria ses diputacions també estan intervenint, Viscai i Pusco i probablement igual també s'iniciativa privada, perquè no sé, penses aquí, no m'imagino ara, no sé, en Vial, que és molt admirador de Jotelés d'aquesta casa, d'aquesta terra...
Tu t'imagines, no sé... Impensable. No ho sé, ara és cert de referències, però per mi que hi ha un teixit social, diguem, que veu que això del món cooperatiu és una cosa molt vàlida, que dur molt d'anys... Sí, sí, sí. Allà, per exemple, realment, el problema que tenim moltes vegades aquí és que s'alleix i quan se fan nines d'ajuda...
el treu el pòlid de torn i després nosaltres ens hem d'adaptar allà en els París Bascos al revés i xerren els seus compten amb ells totalment i diguem no diguem que se fa i se carta però qui és que sap del sector? Van a ens que sap i li es munten i per això aquí a Balears el sector privat hauria d'apostar molt per exemple el famós sistema dual d'FP a Alemanya és totalment diferent l'empresari diu
Vull això, jo aposto per a vosaltres, ajut en tot el possible i aquí no passa. Clar, és que en el cas, jo penso que en aquells llocs on hi ha un sentit cooperativista més o menys sòlid és perquè hi ha una idea de país o de comunitat. Cosa que en els País Bascos hi ha, i aquí evidentment no. Això de comunitat d'aquí és una marca, és un logo.
Llavors, el tema agropecuari, tu deies. Només el tema de cellers. Quant de petits cellers hi pot haver a Mallorca? Com podria ser d'interessant fer potenciar el cooperativisme dins l'àmbit de la producció de vi?
Hi ha altres llocs que sí, per exemple, a La Manxa, hi ha moltes cooperatives. I clar, som a poc competitius els miss mallorquins, perquè són molt gas, són molt petitones. I el que parlaven dels hotelers, i la consciència dels hotelers, com de bo de fer seria potenciar el sector primari de Mallorca, és que en els hotels de Mallorca hi hagués, en els bufots, ho han dit sempre, hi hagués productes mallorquins. I llet a gama.
i la caos. Això s'ha de comentar, no? No hi ha un altre punt de vista seu. Aquí hi ha competitivisme. Bé, n'altres som poquets, som petits, però és vera que
Sí, gent no és conscient. Ara, per exemple, se va fer un estudi fa poc, que ho va fer en David Abril, en Vinca, i ha estat un projecte molt interessant. Ells han mirat cooperatives i economia social. Perquè, clar, nosaltres tenim dins branca d'economia social.
és a dir, fundacions, i els ha donat que en aquests moments a Inca, que era un territori industrial de fàbriques que ha anat tancant pràcticament, i el que queda a Sagrediró, però realment només tenen el nom, com aquell que diu, és un 14 i un 15% del producte d'Inca.
es tenen xeranys que ja mou molt de dos bens tema de cures tema de perquè després què ha fet l'administració en aquest cas? apostar per l'economia social i el cooperativisme doncs com? cedint espais, ajudant-los i tenen molt i molt de projectes i jo crec que és cap aquí que han d'anar així com dèiem que avui en dia la societat cada dia més individualista aquest model és tot el contrari
És tot el contrari, és cooperar. A més, les cooperatives no és tot bé, és el primer. I pujarrades de la meva, la meva és una cooperativa molt petita, som 24 socis, però tenim també, quasi ja, per temes d'això, bastant de treballadors.
I són lloc de feina estable, estem arrelats en el nostre barri, col·laborem en el nostre barri. No és el principal, perquè jo t'he dit jo que a final d'any no repartim un t'ouro. I, és més, reinvertim els pocs beneficis en benefici al centre, en aquest cas.
Clar, perquè estàu parlant, vosaltres, estàu commemorant un 40è aniversari de l'UCTAIP. Quins actes teniu, quines activitats teniu previstes per commemorar? Sí, bé, ja han començat, van començar a principi d'any, bàsicament ho hem enfocat en dos o tres vertents. És a dir, la primera seria...
doncs, donen-ho més a conèixer, és a dir, fent tactes. Ara, per exemple, el mes passat, ara a febrer vàrem fer una visita institucional al Parlament, al Congrés de Diputats, vàrem desplaçar més de 20 representants de cooperatives de Balears, que van ser rebuts i ho han d'agrair a la presidenta, a Francina Mangol, que no el va rebre, no el va escoltar, i vàrem per intercambiar problemes, idees, i
això ho ha sigut intentat, ara fem el que vos deia ara de Montdragón, tenim previst, fem també cada any nosaltres un concert cooperatiu escolar,
que el feim en el teatre principal que serà per abril després tenim una idea que es maig faríem volen fer una espècie com a de verbena típica de Mallorca hem demanat ses voltes i bé, farem un concert musical amb música hi haurà menjar cercam un poquet tot després tenim programats xerrades també per maig farem unes jornades d'educació
Infantil 03, que no hi ha... Són unes jornades amb ponents importants que mandran de fora. Ho farem amb la col·laboració de la universitat, també. I coses d'aquestes, també xerrades, taules redones... Teniu previst un documental, també? Sí, també un documental, que és una col·laboració amb una cooperativa d'aquí, que es diu S'escultura, que van fer un mig metratge
perquè dura més o menys que uns 30 minuts, 30 no és un curtmetratge, ni llargmetratge, que es diu Set Vimbolla, no, Set Vimbolla és per la Vimbolla, i és una paròdia de muntats set principis cooperatius, i amb clau d'humor i de més, i això suposo que és la pel·lícula, i també taules rodones, ponències, és a dir, una bateria durant tot l'any.
I saw the crescent
Bona nit.
Això és el Crepuscle en 100 estats, avui conversàvem amb en Joan Manel Molat Joan i començarem aquesta segona part de la conversa amb The Hollow of the Moon, The Waterboys, per algun motiu especial. Es creunava dir, és la típica cançó que quan comences a sortir de marca,
seria aquesta. Aquesta, no? Home, el moment que està ja de final de festa, perquè no està... No és de ser més mogudes, diguem, no? Però bé, està bé. Una pregunta. Estan parlant de cooperatives, estan parlant de que va ara unèixer en 1986. Sí, sí.
quin és el paper de la dona en el món cooperatiu? És a dir, heu vist un canvi des del 86 ara? Una evolució? Sí, lògicament, és a dir, les dones s'han anat a incorporar moltíssim al món cooperatiu. I et diria una cosa, per exemple, les cooperatives de treball, que són les nostres... Perdona, quan deis cooperativa de treball, a què m'ho referim? Sí, és que jo no ho vull explicar. Les cooperatives, penso que cooperatives n'hi ha de molt tipus. A Balears hi ha dos blots que són els més potents per...
per volum de negoci i importància, que serien les agroalimentàries que hem comentat, i la cooperativa del treball. Aquest tipus de cooperativa és el que passa que tu no portes capital, en canvi, les agroalimentàries, per exemple, tu portes producció,
Aquí el que s'aporta és bàsicament feina. I dins del treball tenim de tot tipus, des de cooperatives que són restaurants, jardiners... Del taxi, també? No. Sí, però seria una altra cosa. I, per exemple, educació. Sí, educació probablement sigui allà el més arrelat. Correcte. I...
No, perdona, i el paper de la dona ha anat a més. Sí, ha anat a més i, per exemple, el nostre sector, que és més fort que l'educació, la majoria són dones. La majoria són dones, és a dir, és un sector, ja saben que l'educació és un sector molt feminitzat i...
Pensa que, no ho tenim, deixeu per allà, crec que uns 60% són dones, i dins dels òrgans de govern, perquè penso que nosaltres, les cooperatives, tenim un òrgan de govern molt important, que és l'assemblea. L'assemblea, on hi són tots. Hi són tots, perquè les decisions sempre són en un sistema horitzontal.
Clar, això és l'òrgan màxim. S'apareix molt a la democràcia, perquè són democràtics, tipus Parlament, a l'assemblea, i després hi ha un òrgan de govern, que és el conseller rector, que pot ser entre 3 i 11 persones, normalment són 5 o 7, que són els que duen el dia a dia de la cooperativa.
I tants en aquests òrgans, per exemple, allà que seran d'educació, els càrrecs directius, tant d'equips directius com de consells rectors, guanyen per goletjar de les dones, i això està molt bé. El cooperativisme s'associa habitualment a la idea de no ànim de lucre. Sí. Però...
Podria ser això un llast. És a dir, jo crec que podria ser interessant potenciar la idea d'ànim de lucre responsable. No, és que realment pot haver de... i en lucre. Sí, però normalment a nivell social s'ha perceb que s'ha convertit en una organització empresarial que no té ànim de lucre, sinó de consolidar lloc de feina. Tu ho deies abans, reinvertir en l'empresa per no repartir dividends entre els socis...
No té per què ser així. I de fet, jo crec que seria molt sa pel competitivisme i no colar l'idea de rendibilitat, però repeteix, responsable. És que totes ho són. No són sense ànim. La majoria són en mà d'indelucre.
Què significa? Que tu, en el final de l'any, des de l'any econòmic, tu pots fer com una empresa normal i correnta, en el final, repartir dividends. Tu ho pots fer. Tu ho pots fer i se fa. És a dir, el que passa que no és la principal idea... Clar, perquè una part del benefici ha de ser també a reinvertir en allò, que és el teu lloc de feina, t'interessa que estigui...
Sí, nosaltres penso que, per exemple, tenim una part dels beneficis, se'n van directament a formació, a recerca de voluntaris... Per llei? Per llei, correcte. I la resta se pot repartir. Però ja t'he dit jo, molt, se sol repartir molt poc. Com tot, si tu generes molt...
i té molt de benefici, pots repartir benefici tranquil·lament. La tributa, com tot, i punta. Però és vera que la gent té que concentrar a nivell social. I jo sempre ho dic, nosaltres tenim ànim de lucre. El que passa que no és un lucre d'enriquir-nos. Això està claríssim. Tu prefereixes als teus socis donar-los millors salariats, millors...
sobretot laborals, és a dir, conciliació de vida familiar també, és a dir, tu aquells recursos que generes de benefici, doncs els repartiràs d'una altra manera entre els teus socis. Aquella tercer dia econòmica que se vinculava a la idea de l'economia desbé comú, és a dir, agafar el millor de cada sistema i potenciar un benefici...
sostenible. Sí. Ara que xerrant de via, nosaltres, per exemple, les cooperatives d'educació, sempre hem parlat que nosaltres som la tercera via. Sempre se xerra educació pública. Perquè nosaltres som educació pública cooperativa. És a dir, nosaltres no tenim l'afany. Som concertats perquè no queda més remei, però no en la mateixa visió que un altre centre concertat.
Per nosaltres, per exemple, tant quan anàvem a Madrid, en representacions, aquí, sempre ho deim. I nosaltres som, me sap greu dir-ho, però no tenim res que veurem, altres centres escolars que siguin... Tenen un altre. Aquí està. I per això sempre deim una tercera via
que seria l'escola cooperativa. Clar, s'ha parlat qualque vegada, fa molts anys, jo recordo, però sentim moltes vegades, jo que dic a l'ensenyament, que centres concertats haguessin de ser, sí o sí, cooperatives. Estaria molt bé. Seria molt interessant. Seria molt interessant. Si no, no concertat.
No, és que cap i la fi, nosaltres, jo us dic, no som un amant de lucre, lògicament, però no és el principal interès nostre i els centres escolars més encara, perquè els centres escolars han d'estar reinventant-te i reinventint tota l'estona i això fa que siguem diferents. Jo nosaltres ho hem abogat moltíssimes vegades i jo seria partidari d'aquesta fórmula.
i el funcionament de les cooperatives que hem dit que partint d'una assemblea, clar, això només s'entenen democràcia. És a dir, si van crear la Unió en 1986, antigament d'havia de cooperatives també, però quina legislació existeix? Aquí de Balears o nivells d'Estat? Lògicament, nosaltres no regim per una llei nacional que ara s'està reformant i si surt o no, perquè el seu tema cap per Madrid no sé com acabarà.
estan fent delegacions, estan negociant amb els grups que surtin els nostres, però bé, després hi ha una delegació a nivell autonòmic, en aquest cas, se va reformar l'any 2023, va sortir una llei en la qual tots van estar d'acord, menys un partit, que se va estendre,
Ahí lo dejamos. Però bé, tots els partits se van estar d'acord, se va fer una ronda de presentació, se va xerrar i tots els grups van apoiar les iniciatives de la llei de cooperatives del 2023, que era una adaptació de sentida del 2011, que incorporava ja una nova figura que va ser en el 2009, que va a una llei específica que era la de microcooperatives. Micro.
I aquesta llei, a 23, ja funciona tot, s'adaptació de l'anterior, més aquestes micocooperatives i actualització, per exemple, en temes de papers, per exemple. Clar, perquè és la burocràcia i ja no sé, el tema fiscal ja no sé si vos matxaca molt o hi ha algunes... Tenim petits avantatges.
Per exemple, tributar menys i pot de societats, però tampoc sempre reclamar que sigui més. Quan me'n referia a aquesta nova llei, per exemple, nosaltres feim assemblees i aquestes assemblees en teoria han de ser presencials, eren antigament.
Clar, en el tema de pandèmies, noves deixones, ara, en aquests moments, encara necessita tu per muntar una telemàtica i és legal. En aquell cas es podia impugnar i hi havia molt de problemes per aquest costat. I si vols també t'explico un poc les microcooperatives. Vinga, jo tinc un parell de preguntes més. Ah, doncs molt ràpid. Les micro, la diferència és que en teoria la llei diu que són tres socis per fer una cooperativa de treball. La mica t'ho permet en dos. Ah.
Per això és molt important. És un temps menys. És un temps menys, el qual t'ha permet que tu tens un amic, un company, que tens una idea innovadora, doncs pot muntar una cooperativa i te pot beneficiar dels beneficis de crear-la, perquè tenen beneficis fiscals i tens unes ajudes i que és molt interessant. Ara estava pensant en l'assemblea de dos.
És una reunió d'assembleària. És una manera de dir. Lògicament, quan fas una assemblea, quan són dos o micro, realment, tots els tràmits cambien molt, perquè tu al dia a dia tot ho discuteixes. Igualment, ha d'haver un acte, ha de passar per registre, ha d'estar...
A més que és molt més bo de fet no variar-se si són dos o si són tres. Doncs moltes vegades s'han variat, o? Sí, sí, però va, els tres és un nombre molt conflictiu en termini de relacions. Sí. En Joan Manel Molat, el nostre convidat d'avui, forma part del Consell Rector de COSETA, jo llegia COSETA, però no és una COSETA, Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat,
és patró de la FUEIP, de la Fundació Universitat Empresa de les Illes Balears, la UIP, i conseller general de Caixa Colònia. El seu dia dura 24 hores, perquè jo no sé com es pot fer tantes coses. Bona pregunta, bona pregunta.
Sí, bé, amb molta paciència per part de la família, que hi ha d'agrair sempre, és a dir, la veritat que vaig un pot sempre a tope. Suposo que també té a veure amb estar en anar de cada persona, no?, el caràcter d'implicar-se, perquè ara veig aquí també, que no ho he dit, tresorer de l'Associació de Veïnats del Coll d'Enrabassa i també gestiona el Casal de Barri des de 2011.
Correcte. Insistir, això són moltes ganes de fer feina. En un món en què la feina, i sobretot aquesta feina cooperativa o participativa d'una associació de veïnats, diguem que no està ben vista, no està ben vist que hi dediqui una persona. I el que dèiem abans, sin idolisme a nivell econòmic, ja et dic jo, que no tens cap benefici, és més tot el contrari. Sí, l'associació de veïnat és un tema que...
que m'ho van enganxar fa... ja he perdut els comptes, crec que he dit 2011, 2010, perquè la solidaritat vaig acabar allà i no el vàrem engrescar, vàrem començar a gestionar el casal de barri del nostre barri...
I ara en aquest moment, per exemple, duim 20 monitors, feim tallers, feim de tot, a part de les activitats típiques de festa, Sant Antoni... Però en el final tot radica en això, en fer coses amb altres, en cooperar amb altres i estar participant en moltes coses. Que això sempre has d'agrair que dins d'aquesta societat nostra hi hagi gent que s'impliqui i que participi.
el nostre convidat d'avui vol acabar en sopa de cabra en l'Empordà però a més li volem fer la pregunta típica del final de conversa que és un consell per als nostres agents, un consell per viure millor, què els hi poden dir? Viure en cooperativa Això seria, eh? Ideal Compartir és viure, no? Cooperar és viure Viure en comunitat
que s'està perdent però vaja, està bé que continueu i que a més pugueu fer aquesta festa aquesta verbena ja hem d'anar a la festa del 40 aniversari ja vos enviarem vos heu d'enviar el dia i hora i ens agrada que van sopa de cabra també moltes gràcies per haver vengut avui Joan Manel Molat i sempre que tingueu més coses que comptar aquí estarem
Moltes gràcies a vosaltres i que sempre m'atendreu quan volgou, m'ho adeu i vendrem. Perfecte, moltes gràcies. Gràcies.
Varen passar ampolles i anys i en siseta encara aguantava. Dormint la mona a la vora del te, però ell mai no s'hi tirava. Sempre deia que la matinada es mataria. Però cap al migdia anava bé.
Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt. I anar a l'infern no m'interessa,
Allà dalt, i anar a l'infern no m'interessa, és molt més bonic l'Empordal. I quan veig la llum de l'alba, se'm treu les ganes de marxar. Potser que avui no em suïcidi, potser el deixi fins demà.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Qualcú vol participar el 9-7-1-1-1-2-1-2. En el gol de la Liderder, mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar aquesta final anirà administrant els jugadors, o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern-PSG, qui seria favorit? Per guanyar la Champions d'eliminar el Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs. Però qui seràs campió de la Premier League? Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7, amb Joan Forteza i Tolo Ramon a Ouna Mediterrània.
Tota l'actualitat musical de casa nostra ha actualicat. T'esperem els divendres a partir de les 5 de la tarda a Ona Mediterrània.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental, new wave, musiquem, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 a 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Fins demà!
són aquesta sintonia de cometes perquè avui fem una secció de cometes un tant especial que a vegades sol ser més una secció musical i d'efemèrides però avui la volem canviar perquè avui volem conversar amb un serenita perquè ja el vàrem entrevistar en certa ocasió amb un convidat nostre Pere Pastor, bon vespre
Bon mestre, què tal, com estàs? Hola, què tal, com estàs? Pere Pastó, l'hem anunciat fa una estona, han dit que és escriptor i humorista, solleric... Perdona, això d'escriptor és molt gros. Tu escrius, no? Tots els que escrivim som escriptors, fins que se demostri el contrari, o no?
Bé, però vaja, sí, jo ho he llegit a colca puesta, sí, sí. Però sí que tenim interès en parlar amb tu perquè tens un projecte entre mans que es diu Petita Walden i és un projecte que, pel que tenim entès, s'ha de publicar en el CEP i la Nansa, una editorial catalana,
i que estàs en un procés de crowdfunding, se podria dir, i que... Micromecenatge. Exacte, fantàstic, millor. Micromecenatge a través d'edita.cat, és així? Sí, aquesta plataforma utilitza l'editorial per fer aquests macenatges. Vinga, idò, ens ho comptes una mica en què consisteix aquest micromecenatge?
Bé, tot surt arran de l'escrit aquest... Això en principi no havia de ser un llibre, havia de ser unes notes, unes coses que vaig escriure en una època en què ho vaig passar malament, que vaig amb una depressió, tal qual, així ho podem dir, que m'ha apartat bastant de sa gent, de sa vida social...
vaig deixar de publicar coses com a humorista, ja no me sortia tot això, i m'ho vaig tancar i vaig escriure això.
A partir de l'escrita això, diguem, perdona. No, anava a dir que té un subtítol, diguem, Petita Walden, i els subtítols és Textos que mai no vaig enviar-te. És així, no? Correcte, exacte. No és una novel·la, és un llibre format per diferents fragments, és una prosa lírica, per dir-ho de qualque manera,
I fa una metàfora entre, clar, aquí a Mallorca, o a Balears en general, no sabem que és on poca gent coneix l'edifici Walden, que està a Sant Jurs d'Esvern, a Barcelona. És un edifici de cert exacte bufí que se va concebre en el seu temps, en els anys 70,
dins d'un context d'idees utòpiques i ganes de repensar com havíem de viure, potser va concebre aquest edifici com una proposta radical, no? És un conjunt d'habitatges, amb una arquitectura curiosa, és una ciutat vertical, autosuficient... És una arquitectura molt icònica, diguem, no? Sí, exacte. Jo que he mirat fotos i tal, és laberíntica, podríem dir? Sí, sí, totalment, totalment. De fet, quan me'l van ensenyar, quan el vaig veure, estava jo en aquest moment...
una mica fotut, diguéssim, i quan vaig veure aquest edifici, em va venir al cap un primer test, que si vols n'hi llegiré, perquè és després que obri el llibre, que diu, petita Walden, som ara i aquí, no som pols del futur, sinó del present. Som passió, som tendresa, som totes les vedades que mos queden per fer. Som calidesa, som paraules de confort quan les necessiten.
Petita Walden, som tu i jo un laberint que no sabeu on ens durà, però gaudim del trajecte mentre es duï, sense etiquetes, sense pressions, amb bogeria. Som un testín dins la mirada posada en els llavis.
Aquest va ser germant de tot plegat, no? Vaig veure l'edifici, me va sortir aquest test i se me va ocórrer fer la metàfora d'alguna manera de com se viuria una relació o com se viu una relació si passa per dins d'un edifici o si la relació en si és l'edifici, no? I, bueno, doncs amb un edifici et comença per la porta, per l'estíbol, després vénen les escales, els passils, les habitacions, els miradors...
I són, bueno, els llibres són deu capítols que tots passen per una estança diferent d'aquest utòpic edifici, no?, i és una manera de com evitem, de com vivim ses relacions, no? I d'aquí va ser una mica, doncs, fer aquesta metàfora, no?, amb aquest edifici una mica per cuidar en com poden ser ses relacions, no?, amb un punt de vista...
tal vegada més, no vull dir que sigui autobiogràfic, però sí que és vera que té algunes pinzellades de coses que a mi me van passar arran de la relació que vaig tenir. I clar, hem parlat amb tu, quan vàrem parlar l'altra vegada, parlàvem amb tu d'aquest món en què te dedicaves, en els escenaris, a les xarxes, també, i clar, xarxes, escenaris, i ara llibres, un llibre.
Bé, jo sempre he estat molt creatiu, i això sí que ho tenc, puc fer coses bones o coses dolentes, això ja ho dirà la gent, però sempre he estat molt creatiu i he escrit des que tenc curs de raó, sempre he escrit. Jo vaig començar a escriure en el setmanari Soya, del grup Serra, les cròniques de bàsquet del partit que jo jugava. Vaig seguir fent altres coses, altres cròniques, vaig passar per cultura, per política local, o sigui, vaig fer de tot, en el diari jo faria de tot, no?
I escriure sempre m'ha agradat. I sempre he escrit poesia, tinc moltíssimes poesies que estan guardades dins d'un calaix, d'altres les he anat publicant a través de xarxes també i això. Però això, diguéssim, és...
És una cosa que surt, ja te dic, d'un punt en què la meva fragilitat mental estava bastant tocada. Vull dir, aquest llibre m'ha ajudat a mi precisament que ara puguem estar fent aquesta xerrada, perquè no sé què passaria si no hagués fet aquest llibre i no hagués fet teràpia, que també he fet molta teràpia.
I això és una de les coses que, a veure, el llibre no xerra de salut mental, però sí que està escrit des d'aquest punt de salut mental, no? I gràcies a aquesta teràpia i gràcies a escriure tot això, tot el que m'ha passat en els darrers anys, tal vegada m'ha ajudat.
començar a treure's cap començar a tornar a tenir vida social d'alguna manera i a tornar a néixer d'alguna manera Pere, i jo crec que sovint relacionar amb llegir a vegades mos ha passat llegir un test, llegir un llibre
Llegir, parlar amb altres, xerrar amb altres persones com a formes de teràpia. Llegir, parlar, xerrar, però i escriure. Aquesta és la pregunta, no? Tu quan escrivies o quan estàs escrivint o quan has escrit aquests capítols que ens deies, tu notaves que això podríem dir que és una bona teràpia?
A mi, indiscutiblement, m'ha ajudat. A mi, indiscutiblement, escriure aquest llibre m'ha ajudat. Evidentment, cada qual, quan té un moment de foscor, o un moment de... que no saps cap on has de tirar, o no saps cap on has de fer, i tot això, el primer de tot és adonar-te'n que hi ha qualca cosa que no funciona bé, no? Sí. I has d'intentar cercar allò que te dona pau, allò que te dona tranquil·litat. Jo he estat tancat molt de dies a casa, he sigut fent vida normal a nivell laboral,
però bastant aïllat de tothom, tots com són. Però això m'ha servit, m'ha servit moltíssim, m'ha ajudat moltíssim, això i la teràpia també que he fet cada setmana. I d'alguna manera, aprofitant això, m'agradaria...
dir que, bueno, ja ho vaig anunciar, que jo com a autor de llibre tinc un 8% de reialtis, això equival, si llibre val 15 euros, no sé, potser són un euro i poc, o no sé, poca cosa, no? I ja vaig dir que la meitat dels guanys anirien a alguna entitat que promogui o que miri per la salut mental de les persones,
Però com que veig que hi ha gent encara interessada, veig que encara poden treure més suc, he d'utilitzar directament, donar al 100% dels meus possibles guanys per cada venda a alguna entitat d'aquest tipus. També vull fer una crida des d'aquí, que si hi ha algú interessat, alguna entitat,
interessada en rebre aquests dubbers, que seran és que seran, vull dir, no, no, però jo no he fet el llibre per guanyar dubbers, a mi el llibre m'ha ajudat i d'alguna manera, si ara pot ajudar qualcú, doncs, encantadíssim. Sí, sí. Hem parlat, has dit que és un llibre de prosa poètica, podríem dir,
He llegit que hi té un paper interessant el tema de que en el català, en el català de Mallorca, nosaltres som aquesta forma verbal que sigui primera persona del singular però també primera persona del plural.
Fins a quin punt som conscient que aquest som a vegades, clar, tu vius habitualment a Catalunya, és així? I potser si utilitzes el som en lloc de xoc potser hi pot haver confusions a vegades. Bueno, estem a estar una mica enjugant amb això. Enjugant amb aquest doble sentit.
De fet, això en el pròleg està explicat, que està escrit amb aquesta paraula som, que ha explicat més que respres catalans, perquè catalanes no ho saben tant, no? Però, clar, en el llibre, a dins del llibre, tots els textos són Petita Walden, som, som, som, no sé què, som, som, som... Però hi ha alguns que són jo qui parlo, que és en primera persona, i alguns que és en plural, que parlo de sa relació en si, no?
Això, si me permeteu, quedarà una mica amb mi i ja serà qüestió de cada lector que faci sa lectura que ell consideri, perquè jo penso que això també és una manera de...
de no donar-ho tot fet, és com una obra de teatre, una obra de teatre jo penso que no l'has de donar tota feta, has de deixar que l'espectador pensi, ostres, això que han fet aquí, què ha volgut dir, no? Perquè no ho han aclarit, no ho han dit, no, és que a vegades no hem de dir totes les coses, a vegades hem de tenir pas que la gent interpreti, que la gent pensi, sobretot, que la gent pensi, i que la gent sigui crítica o faci, tingui un esperit crític per...
intentar esbrinar què vol dir això, què vol dir l'altre, o mira, qui ha empleat et som perquè parla en plural, o qui ha empleat et som perquè parla en singular, no? Una mica joc seria aquest.
Pere, i has parlat un moment donat que contaves que estàs donant a conèixer un estat d'ànim, una manera d'estar provocada per unes circumstàncies, i dius que en realitat no és tant contar o mostrar una ruptura, sinó més bé una travessia, no? Es tracta d'una sèrie de coses...
Explica'ns una mica el que vols dir. Perdona, perdona. Si mos ho pots, aclarir un poc. Sí, no és un llibre per passar factura de res, perquè no he de passar factura de res de ningú ni res de tot això, simplement emprou una mica l'experiència que he viscut, la relació que he viscut, i extrapolar-la d'alguna manera a el que tu dius precisament, a el que és una travessia d'una relació des que comença fins que acaba.
passant dol, evidentment, perquè quan acaba una relació hi ha un dol, no? Aquesta relació en concret s'ha tingut, vull dir, ha acabat...
estimant-nos i haver d'estar tots dos d'acord i tots dos dir-nos, ens estimem, ho hem de deixar, és molt dur. És molt dur arribar a aquesta conclusió, perquè, mira, si hi ha una mentida, si hi ha una infidelitat, si hi ha un... Qualque cosa, doncs, mira, pots pensar, no, mira, s'ha acabat, ja no vull ser de res teu, no? Però, clar, a mi això, tal vegada, és el que més m'ha trasbalsat més, no? És el que, a lo millor, més
m'ha costat d'assumir i d'entendre i tal vegada per això ja he escrit això, tal vegada d'aquí ha sortit tot aquest percal, per dir-ho d'alguna manera. Has dit que té 10 capítols, el llibre, crec que has dit 10, i cada capítol té una il·lustració al·lusiva, diguem. Conta'ns, explica'ns una mica com ho has fet, aquest tema de sa llibre.
Sí, no, l'il·lustració no és meva, les il·lustracions són d'un bon amic, en Llorenç Serraíma, que per cert va ser la primera persona que va llegir el llibre, l'hi vaig ensenyar, perquè a més va conèixer totes les meves circumstàncies i tot, i quan el va llegir va dir, escolta'm, això ho has de publicar. Clar, jo el primer que se me va pescar va ser Llorenç, crec que no has pres la pastilla avui, no estàs bé d'escap, no, jo això no ho vull publicar. Jo, no, sí, sí, això ho has de publicar, això ho has d'enviar a editorials, perquè això està molt bé, tal, i clar, i vaig dir, doncs mira, fai-me una cosa,
ho diré editorials, però com que jo sé que tu fas il·lustracions de manera amateur, de manera com a hobby, fes-me una il·lustració per cada capítol. I ell me va fer...
en el seu entendre, una il·lustració per cada capítol, jo només li vaig posar una condició a la portada, la resta va tenir tota la llibertat absoluta per fer aquestes il·lustracions, i sincerament també m'encanten, perquè reflecteixen una mica el que s'edifici igualment, amb aquestes corbatures, aquestes línies rectes, ara un cap aquí, ara un cap allà, una porta que s'obri, un passadís, vull dir que...
O sigui, va sorgir d'aquí tot plegat, no? Les il·lustracions m'han agradat moltíssim. Hi ha una il·lustració per capítol, que, bueno, on ets la porta, els passadissos, els patis interiors, les escales, etcètera, etcètera.
Que bé, i recordem ses dades, es titula Es Petita Walden, en Pere Pastor, i l'editorial es diu El Cep i la Nansa, i podeu fer-vos amb ell, amb aquest llibre, amb aquesta acció de micromecenatge d'edita.cat. Per tant, aquestes són ses dades, i m'han dit que aquesta conversa la vols acabar amb música. Pot ser Eric Clapton? És així?
Correcte. I quina cançó i per quin motiu l'has triat? Bueno, és una cançó que m'ha acompanyat els darrers dos anys i mig, pràcticament. És una cançó que... Bueno, que m'ha acompanyat seria... Aquí hauríem d'emprar et som plural, que ens ha acompanyat durant dos anys i mig.
És una cançó que representa molt per mi, representa molt el que he viscut els darrers anys, que ha estat magnífic, malgrat que tot hagi desembocat en un procés de depressió, bàsicament, però és una cançó que significa moltíssim per mi i res, molt agraït que la pugueu posar. I d'així que veurem el programa d'avui. Moltes gràcies per haver-te'ns cridat d'Ona Mediterrània, Pere,
i que vagi molt bé aquest projecte i que siguis primer de molts altres projectes literàries gràcies moltíssimes gràcies i així acabem el programa d'avui el repúscle en celestals demà tornem a les 9 del vespre i vos deixam amb Eric Clanger bona nit he's wondering what close to where she puts on her makeup
Fins demà!
i go to a party and everyone turns to see this beautiful lady is walking around
Do you feel alright? And I say yes, I feel wonderful tonight. I feel wonderful because I see the light in your eyes. Memory of it all.
That you just won't be alive
It's time to go home now And I've got an aching head So I give her the copies And she helps me to bed
As I take out the light I say my darling You are wonderful tonight Oh my darling You are wonderful tonight
Fins demà!