Santa Catalina, la santa més antipàtica.
Bon vespre, amigues i amics, benvingut tots a El Crepuscle, en Cent Estals, vos parla en Tomeu Orell. Avui és el programa 3.251, concretament duint 2.140 vespres, 2.140 vespres, aquí a la Mediterrània. I amem, Joan, una explicació. Com és que Santa Catalina, tu dius que la Santa més...
I realment seria antihipàtica. Hem de matitzar un poquet. No antihipàtica. Antihipàtica. Per començar, no és molt segur que existís. Tampoc. Me penses que anaves a dir nipatia. Tampoc. No, nipatia sí que vaig existir. Tampoc, quan s'embalentí. Efectivament, efectivament. N'hi ha un que era molt. No és segur que existís. Però si no n'he vingut ben trobat. Sí, bé.
Diven ses males llengues. Sí. Això han de ser molt respectuosos. Diven ses males llengues que va ser una creació de... Posterior sa mort d'hipàtia. Sí. Perquè, clar, Santa Catarina se la situa... Sa seva mort per martiri se la situa al principi del segle IV. Mm-hm.
Però no se cita aquesta possible existència fins, posteriorment, fins de 140 anys després de ser suposada mort. I això passava bastant en aquests anys que a vegades surten. Com que Hipàtia, que sí va existir, que també era de l'Alzendria, era de l'Alzendria, va ser morta a Pedrades, lapidada, o que ho diria dilapidada, lapidada, morta a Pedrades,
per una torba d'integristes cristians. Llavors, davant les crítiques d'esplatonisme militant, el cristianisme inventaria aquesta Caterina com a antidote, com que Caterina la varen matar, els integristes pagans, que també era... Una venjança. Llavors, mira, una revenja no seria, però estaria justificat que vaia xorrada. Vaia xorrada...
perquè per justificar la mort de qualcú s'argumenti la mort d'un altre. Però aquí està. Però no era matemàtica en la Catalina. No, però era pensadora. Era una experta en coneixements antics. I per tant, per això, podríem pensar que la Catalina de l'Atsendria va ser un antidot. La contrapartida, per això, antipàtica. No antipàtica. Totes les Catalines del món, una forta basada des d'aquí.
Sí, em pensava que anaves a dir, i en Hipàtia també. En Hipàtia, però jo en Hipàtia no en conec cap. Jo tampoc. Caterina sí. Sí, qualcuna. Caterina sí. Què tal, la pel·lícula... Ara m'estava pensant, la pel·lícula d'Àgora. Bé, la pel·lícula està bé.
llavors al final poden sentir un fragment de sa banda sonora d'aquesta àgora d'en Darío Marianelli més que res per compensar de compensacions compensar a mena a part perquè no s'endurà cap goll per la seva serventina aventura no ho sé una poelada de pel·lícules no està dins d'aquell poc no, no, no
Avui parlarem d'aquestes... Repòquer. Repòquer. Bialvic, bon vespre. Bon vespre. I si ell parlarà... La meva mama era Catalina. Sí, Catalina. Jo també, jo també. Tens mamà Catalina. Sí, la meva estimada esposa també. Totes ses mares són Catalines. Ja tens sobredoge. A mi m'una me va bastar. Totes ses mares són Catalines. No, la meva no, la meva és Maria. Però he tingut una tia Catalina. Jo també tenia una tia Catalina.
Qui és que no ha tingut una tia Catalina, també? Catalina o Caterina? No, sempre li vam dir Catalina. Les nostres Catalines. La meva també. Veníem d'Estem d'En Franco. Sí, no sé, però ara, per exemple, jo conec joves, adolescents, i a una mateixa... És curiós, eh? A una mateixa classe hi ha dues Catalines i dues Caterines. Idòlica. Una li diuen Cate. Cate.
I a l'altre li diuen Rina. A una escola, nom KT, no ho sé. KT, KT. I de què va el teu avui? Mira, avui parlarem de vacunes de Covid. Tu diràs, vacunes de Covid. I de qui ho és?
Kiwis. Sí, com diria Rajoy, kiwi. Rajoy i mo mare. Mo mare també li diu kiwi. No sé per què, però llegeixen tal qual. Kiwi. Digui-li com vulguis. Bé.
I de tot això i moltes coses més, perquè també parlarem d'educació en Maria Antic, i moltes coses més en aquest programa que, com sempre, produeix na Maria Moreno i controla tècnicament na Maria Oliver. Música
Van vespre. Van vespre. Avui, a Vida intel·ligent, dia 25 de novembre, donarem en primer llac molts anys a totes les catalines.
I dedicarem aquesta secció de vida intel·ligent a parlar d'algunes professores i pedagogues que varen aportar el seu granot d'arena a l'educació i que, en alguns casos, varen ser pioneres. El fin colt doctor serà el mes de novembre. Començarem parlant de Maria Magdalena Petrazzini, que va néixer a Florència un 12 de novembre de 1750 Malm.
Falant d'ella, perquè ella va ser professora d'anatomia i va ser metgessa, va estudiar primer Medicina a la Universitat de Florència i també a la Universitat de Ferrara.
Més tard, va ser professora d'anatòmia en aquesta mateixa universitat de Ferrara. Li va ajudar també la seva filla, Nassafira Peretti, donat que també el seu home era metge i també feia feina a la mateixa universitat. Aquesta dona va ser pionera perquè també va escriure diversos llibres sobre la cura dels infants i les dones en espart.
Un reconeixement a Maria Magdalena Petrazzini. I continuem amb una frase. La coeducació és premissa essencial per al desenvolupament científic de la personalitat humana, completa. Atasc el mètode natural és educar junts nins i nines de diferents edats a més.
Aquesta frase és de la biòloga i mestra nascuda a León el 25 de novembre de 1892, Margalida Comas. La Margalida Comas, a més de ser una molt bona científica, va ser defensora de la innovació pedagògica, com a pedagoga va destacar en la didàctica de les ciències, va estar vinculada a l'institució lliure d'ensenyança,
i va defensar sobretot la homologació d'homes i dones en tot el que feia referència a la banda acadèmica. Va estudiar a París i a Londres. Va ser professora, entre altres, de l'escola normal de Tarragona. L'escola normal en aquell moment era l'actual magisteri. I també va pertanyar a l'escola normal de la Generalitat.
Durant la Guerra Civil se va haver d'exiliar a Inglaterra, on també va exercir com a professora a Devon. Va continuar la seva tasca científica allà a Inglaterra i allà va morir.
I un llibre seu, que jo crec que encara haurien de recollir algunes frases com les que he començat en els principis, és la coeducació dels setzes. Encara hi ha gent avui en dia que està dubtant de si aquest tema de la coeducació dels setzes és el millor. Bé, continuarem el nostre recorregut de dones, pedagogues i mestres i més de novembre amb una altra frase.
Una doble actitud s'exige a todo educador. Una mirada al pasado y una visión del porvenir. Aquesta frase és de Célia Ortiz Arigós de Montoya, nascuda el 27 de novembre de 1885 a Argentina.
Va estudiar Pedagogia i Filosofia i va ser la primera dona argentina a obtenir el títol de doctora en Ciència de l'Educació.
Célia va ensenyar a diverses universitats d'allà de l'Argentina, apropant sempre experiències innovadores, tot el que feia referències a l'educació integral activa. I, sobretot, va intentar inculcar les influències del moviment de renovació pedagògica europeu, que en aquell moment estaven en vaga a Europa. Era a principis del segle XXI.
I seguim amb Maria Rubies Igarrofer, nascuda el 21 de novembre de 1932 a Camarassa, una dona catalana, que va llicenciar en ciències exactes. Ara se diu matemàtiques. Ciències exactes des de l'any 1957 se va llicenciar a la Universitat de Barcelona. En aquests moments encara hi havia poques dones que se llicenciessin en matemàtiques.
Va ser professora en diversos centres de secundària i a l'Escola Normal de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es considera ara pionera en l'ensenyament de la matemàtica moderna. A més, Maria Rubies va ser membre de l'Òmnium Cultural, de Creu Roja i de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Va ser també senadora per Lleida a les eleccions de 1977, per entesa catalana. La primera senadora d'origen català. El 1979 va tenir un escor en el Congrés per Convergència Democràtica de Catalunya. I llavors, a partir de llavors, va participar...
a partir dels anys 80, sobretot, a tot el que seria debat per establir una nova llei d'educació, que 10 anys més tard es convertiria en la LOCSE. Una dona, no només matemàtica, si també políticament, que va ser interessant la seva aportació.
Una frase d'un altre mestre interessant, na Teresa Manier Miravet. Les escoles laiques no són viver de fanàtits catòlics ni de fanàtits antirreligiosos. El mestre ensenya. I ensenyar i despertar la intel·ligència dels nits és la seva missió. Teresa Manier Miravet va néixer el 29 de novembre de 1865.
va ser mestre i també va ser editora amb el seu dònim de Soledat Gustavo. Va fundar una escola laica a Vilanova, les Geltrú, on vivia, i més tard va fundar una altra escola laica a Reus. Aquesta mestra, després del procés de Montjuït de 1896,
se'n vava d'anar desterrada a Londres, juntament amb el seu marit, en Joan Montseny. He de dir que Joan Montseny i Teresa Manier eren pare i mare de Federica Montseny. Una vegada desterrats a Londres, varen fer feina allà, més tard tornaren a Madrid i més tard varen tornar a Catalunya.
Aquesta dona va ser una lluitadora de l'escola laica, amiga de Ferrer i Guàrdia, i és considerada la primera mestra laica d'Espanya. I acabarem aquest breu recorregut a través de mestres i pedagogues en Funcile Malapmo Necura,
nascuda a 3 de novembre de 1953 a Sud-àfrica. Aquesta dona va començar com a mestra allà a Sud-àfrica per després passar a dedicar-se a la política i a la defensa dels drets humans.
Va treballar durant molts anys a l'ONU com a directora executiva fins al 1921, promovent els drets i la igualtat d'homes i dones. Una frase seva és «Educa una dona i eduques una nació». I vull acabar aquesta secció de vida intel·ligent amb una efemèride
que no té res a veure amb mestres i pedagogues, però té a veure amb una publicació i amb Cernines. Aquesta publicació se deia La Nuri. Era un setmanari infantil de Cernines,
editat per l'artista Lola Anglada i que va aparèixer en el món de l'editorial dia 26 de novembre de 1925, ara fa 100 anys. Es van publicar de 100 números. Aquest setmanari va durar poc, fins a març de 1926.
I he de dir com a anèdota que els primers exemplars costaven 15 cèntims. No sé si 15 cèntims en aquell principi del segle XX, fa 100 anys, eren molt a poc, però a mi em resulta que devien ser bastant. He de dir que eren els primers exemplars perquè després va anar augmentant una miqueta de preu.
Seccions que tenia aquest setmanari infantil dedicat a les nines. Mirau. La taula, la casa i la cuina. Llavors, però imaginada que anava. El darrer, figurins. Era una altra de ses seccions. A flors de llavis. Les confidències.
Del fum de la pipa. No sé aquesta que devia anar dedicada a les nenes. Però era una publicació que a més d'aquesta secció en fitxes tenia una secció de viatges i també biografies sobre personatges importants. També va publicar algunes narracions, algunes petites novel·les, peces teatrals... He de dir que la Nuri
Era un setmanari editat totalment en català i, en principi, per cernines. Bé, acabam avui, dia 25 de novembre, aquesta secció de Vida intel·ligent.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Moixa Mental presenta... Les Indòmites. Les Indòmites. Moixa Mental presenta... Les Indòmites. Ona Mediterrània.
Què són les indormites? Un de llances. Música, pensament... Paraula de la setmana. Tota la vegada. Som a totes les plataformes de podcast, com es por dir, Fly, It's Blocks... Pero ¿qué dices, señor? ¿Quieres salir per aquella puerta d'allà, por favor? I tant, ¿quién sortir? Per favor, que algú que faci la cara d'un bordre. Em dic que això ho feim a una mediterrània. A una mediterrània?
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Avui hem donat una miqueta més d'espai en aquesta sintonia perquè comença una secció que ja sabeu que és la secció de la ciència en Bialbi. Sí, senyor. I se diu això?
La meva decepció, eh? A por si molt bé. A por si molt bé, per favor. No sabia com ho demanaves. Jo faig preguntes també, com a Maria, també faig a vegades examens. Sí, examens, per veure si seguim atents. Clar, clar, clar. Digui coses. Mira, 5 anys i busques des de sa pandèmia. Sí. 4 anys i busques des que tenim vacuna. Vacunes. De Covid, val?
Recorda'm unes quantes cosetes d'aquella vacuna, la vacuna més ràpida de la història, desenvolupada, bàsicament, fonamentalment, pel sector privat, en finançaments públics, en pre-compres, etc.
S'ha de dir que amb una decisió bastant valenta, però també, clar, sense alternatives. Sí. Per part dels diferents governs en aquells moments, que van injectar quantioses i molt quantioses quantitat de dones perquè s'adugessin a terme tots aquells desenvolupaments amb les diferents empreses implicades que hi havia. Bàsicament eren tres. I que va sortir bé.
Sí. Era una aposta. I com va anar allò que hi havia un moment en què hi havia països que optaven per vacunes russes, xineses, en el final... A veure, si t'hi fixes, bàsicament van a ser països que bé fos que per qüestions econòmiques o per qüestions ideològiques no venien bé a
perquè bàsicament, vull dir, empreses nord-americanes duguessin a terme aquest desenvolupament. Ara estic pensant, no sé si era l'Argentina que va dir, no, només vacunes russes, crec que va ser així, o una cosa d'aquestes. Pot ser, pot ser. I determinats països asiàtics, o bé xinesa també altaven passar russes, s'ha de dir que no varen tenir ni de lluny l'eficàcia que varen tenir les nord-americanes.
Però bé, si més no, el Marco, diguéssim... Varen sumar. Qualque cosa hi havia. Però sé que també hi va haver bona part del món que no tenia accés a cap tipus de vacuna. Això també, important. Molta de gent. S'ha de dir que, bàsicament, diguéssim, la tecnologia, són vacunes basades en el que se'n diu ARN, M... S'ha de dir en missatger. Missatger, allò que vam aprendre. Exacte. S'ha de dir que arriba un nuclear missatger.
Quina capacitat tenen els tertulians, allò, de canviar? Eren especialistes en, no sé què, en tsunamis i llavors són especialistes en vacunes. També, i eren tribunals suprems. I en boeres d'aquelles estranyes. Sí, de Colabra. Sí, cosetes. Recordem, detallat important, bàsicament creada i desenvolupada per dos emigrants, dos emigrants europeus que emigraven als Estats Units.
Sí, i que anys després els hi va valer el Premi Nobel. Important. Molt bé, i d'ara començant a veure, diguéssim, determinades conseqüències, no negatives, com volien els cospironois, sinó, sorprenentment, tot el contrari. Sí, te cont. Els titulars de premsa de fa un parell de setmanes deien, mira, un efecte secundari inesperat de la vacuna de Covid.
Si pateixes un càncer, vius més temps. Si t'has vacunat, que si no estàs vacunat. Sí, dius... Es va ser breu. Oh, sí. És a dir, t'allarga sa vida. Oh.
Perdó. No, però, men, així com dius la notícia, clar, hi ha aquesta supervivència. Per tant, estan parlant de malalts que estan en la fase... Més terminat. Parliativa, els càncers? No, ara hi anirem. Ara hi anirem. Perquè, vull dir, també s'ha constatat quines, diguem, el moment ideal, per dir-ho de qualque manera, perquè te revacunis. Va. És a dir, anem per parts. Si estar-hi com va, a veure. Bàsicament, aquelles vacunes...
La vacuna de Covid, fonamentalment el que et feia era t'enxufar d'aquesta RNA, d'acestasi ribonuclei missatger, per ensinistrar en el teu sistema immunitari a atacar el virus quan patissis un contagi. És a dir, diguéssim, era un entrer, no?
És a dir, un entrenador per lluitar contra aquest rival, per dir-ho de qualque manera. Aleshores, és una vacuna que el que fa és estimular el teu propi sistema immunitari.
Sí? Molt bé. Anem al cas del càncer. En el cas del càncer tradicionalment ha estat combatut a través de quimioteràpies, de radioteràpies, i d'una forma bastant més recent s'han començat en tot el que són les famoses teràpies teràpies gèniques.
Terapes gèniques que, bàsicament, el que consisteixen és estimular el teu sistema immunitari perquè aprengui a detectar quines són les cèl·lules canceroses i quines no, i atacar aquestes cèl·lules canceroses. Perquè és molt més personalitzat. Correcte. No ha cap càncer igual, no ha cap pacient igual. Correcte. Aleshores, que s'han trabat? Molt bé. S'han trabat, diguéssim, per dir-ho de qualque manera, que...
L'entrenament per les vacunes de Covid, val? L'entrenament que generaven les vacunes de Covid per lluitar contra els virus, val? Aquest entrenament també serveix per dur a terme aquests processos de lluita del propi sistema immunitari contra les cèl·lules canceroses. Val?
És a dir, és com si haguessis tu començat, sense sabreu... Un entrenament... Una certa teràpia d'aquestes d'estimulació del sistema immunitari per lluitar contra el càncer. El que diguéssim, d'una forma no concreta, com comentava ara en Joan, sinó d'una forma genèrica. Clar, el que diuen és... A veure, vull dir... S'estudia l'editaterma al Centre Anderson de Houston, d'acord?
I ell el que diuen, diuen, va, la història va per aquí, és a dir, una vacuna t'estimula, t'entrena el teu sistema immunitari, el teu sistema immunitari, diguéssim, està molt millor post-vacuna, aleshores, és a dir, si tu pateixes un càncer, el teu propi sistema immunitari està més entrenat, més preparat per lluitar contra aquest càncer.
Com ho han fet? Homes, ho han dit, com se n'han d'anar a compte d'això? Doncs mira, estudiant-se l'historial mèdic de més de mil pacients, qualcuns que tenien càncer de pulmó i altres que tenien melanomes, càncers de pell. I el que se varen trobar és que durant el període d'estudi de totes aquestes persones,
se trobaven que els no vacunats, les persones no vacunades, sobrevivien a un procés de càncer de pulmó durant 21 mesos i aquells que havien estat vacunats de Covid en qualque moment sobrevivien, en lloc de 21 mesos, 37 mesos. És a dir, un 50% més, diguem, de temps de supervivència, aproximadament una miqueta més. I en el cas d'esmelanoma?
no ho sé però no ho saben i saps per què no ho saben?
Per què? Perquè tots són vius. Tots són vius. És a dir, tothom que ha patit un melanoma i estava vacunat de Covid, en el moment que va a l'estudi... Encara és viu. Tots érem vius i, per tant, no se pot xifrar en quin extra de temps de supervivència t'adona el fet d'estar vacunat. Perquè, per ara, resulta que d'aquell mil... Es dona molt bona notícia. Estic molt content. Sí.
De fet, aquesta tecnologia, si no m'ha engerrat, que se va potenciar molt en la recerca de la vacuna, ja s'havia iniciat. Ja estava investigant contra el càncer. Perquè després, amb els temes de Covid, se va, quan tu dius, evocar una vulnerabilitat de recursos. Correcte. De fet, aquesta notícia...
La gent no vol dir, si us notíssim, a vegades no te'n diuen, però no deixa de ser una certa prova, una certa esperança que no diré el que a vegades et se diu, que s'arribi a crear una vacuna genèrica contra el càncer, però una miqueta en el sentit que tu deies abans, que comenci a haver-hi vacunacions que t'estimulin els sistemes immunitaris per l'anclar vacunes per cada un dels diferents tipus de càncer.
A veure, vull dir... Aquest cas te dona una certa evidència que aquest camí és molt probablement viable. Clar, diuen que és el camí. El que passa és que és un camí molt llarg que recorre, però és el camí. Correcte. I aquí tens una petita prova que la cosa pot funcionar. Respecte a el que em demanaves abans en el principi, ells diuen o constaten...
Les xifres que jo els he donat, que jo els podeu imaginar, són mitjanes. Aleshores, aquells que tenien una mitjana més elevada de supervivència, de temps de supervivència, eren aquells que feia menys temps, aquells que havia passat menys temps des de la darrera vegada que s'havien vacunat, havien rebut una dosi de vacuna.
És a dir, aquí tu tens que com més ressent ets la vacunació contra Covid, més efecte tu tens i per tant més temps de supervivència et dona el fet d'estar vacunat. I de fet diuen, l'ideal seria que t'hagis vacunat de Covid pràcticament podrien dir 30 dies abans d'iniciar els altres tractaments de càncer, vull dir que aquesta cosa és important, vull dir, això no està endavant d'un substitut ni de quimioteràpia, ni de radioteràpia, ni d'altres històries, no, no, això és a més de...
No, jo ho deia perquè la paraula supervivència m'ha fet pensar que, bé, una cosa és que això te permeti allargar la arribada de la fase terminal i l'altra és que t'allargui la fase terminal. Clar, perquè aleshores... No, és el mateix, vaig a negoci. Sí, no és gaire bon negoci. No és gaire bon negoci. En termes de calidad de vida, no. En termes de calidad de vida, no. Amb el salut. Bona notícia, en principi. Sí, s'obri un camí. S'obri un camí. I això sempre és bo.
Més. Més coses. Una més. T'agraden els kiwis? T'agradaria que parlaria de kiwis. Sí, sí, sí. Darrerament m'he aficionat. T'hi has aficionat? Sí. És dolent. Ah, que és dolent. Jo què sé, aficionant-me en els kiwis. No. Ah, no? No. Home, salut.
Molt de vespres a cap amb un qui vull sopar. Per gust o amb qualsevol edat concreto. Perquè... Me van dir que havia de menjar fruita i vaig decidir que havia de variar una mica. Perquè jo era molt... Les meves fruites eren que començaven per P. Sempre. Les meves filles se'n reien perquè els deia plàtan, para, pruna, poma, i no sortia d'aquestes quatre. I ara he investigat i ara...
Pistatxo, que és fruita soca. Pistatxo també em va bé, però ara he descobert que és kiwi. També. També. Me varen dir que tenia vitamina C. Enté, sí. Llavors, vespres pot ser no és molt adequada. Sí, ja m'ho he dit. Frenar-ho ràpidament. No, no. És una grandíssima trola xuminada, poquera. I això que no has de menjar fruites vespres. No, no, això la meva fia diu que li ha dit la nutricionista. Si no el pot menjar...
Que demani li han donat el títol, perquè, vamos... Jo kiwi, jo kiwi, groc, per suposar. Va com a tesserrada de menjar un kiwi groc i va dir mai més de vers. Un kiwi groc i un cafè, es de matins, és una bona forma de començar es dia. Sí, es de matins. Ja te recomanaria que tornessis en es vers.
Per qüestions mèdiques. Per qüestions econòmiques ja és... Per qüestions econòmiques. Jo no ho sabia i un amic de l'escola em va dir el mateix. Molt més bons. Molt més bons, molt més cas. Ah, n'hi ha el vermell, eh?
Sí, no ho sé. L'he de menjar. Me va dir aquesta nit en Joan, que per cert ha estat salenita, me va dir en Joan Llinàs, me va dir si tastes els grocs no tornaràs. Perquè són molt mancos àcids, són molt menys àcids. Sí, són més fins i boníssims. Però has de preparar la cartera, això sí. Un kiwi cada dia. Ja després de les àcids vas dir que són dos.
Dos kiwis o dos teats? Dos kiwis. Dos kiwis. Ja serré de kiwis. Tu vols xerrar de teats? Dóna més detalls. Mira, resulta que, com a temps, ara ja és oficial, que menjar kiwis t'ajuda a anar al bany cada dia.
Bé, això també era un altre... Motiu. Motiu, sí. Motiu. I ara, mira, ets cert. Sí, ets cert. Sí, ets cert. Home, igual també se diu de les prunes, se diu de moltes fruites. Sí, sí. En això també hi aniren després. Vinga. És a dir, se nota i sí. Esquiwis... Se nota i sí. Ara ja és oficial. Confirmat. Ara ja és oficial i confirmat que Esquiwis t'ajuden a anar al banyo cada dia. Molt bé. I tu diràs, i d'on ve si estar-hi? Molt bé. Molt bé. T'explico.
Tot bé, en certa manera... A veure, vull dir, evidències científiques ja en podrien dir que n'hi havia. Diguem que faltava una petita passa. Sí.
Molt probablement, moltes que hagueu comprat són d'una marca, ho haureu vist, que se diu Sespri. Sí. Molt bé. Que venen de Nova Zelanda. Sí, sí, de parellà, suposo. S'empreses de Nova Zelanda. Kiwi, no sé si... No sé gaire bé. No hi havia de porreres. No t'ho vull dir jo, però no ho sé. Un dia em van dir que el kiwi que jo compraven era de porreres. Ja vaig dir bé, mos ho creurà. No, sí, no? A veure si és un kiwi bo i... Sí, sí, sí. Cap problema. A veure, anem per bars.
Bàsicament, diguem, aquesta confirmació és perquè a partir d'ara aquest és un argument que sí que se pot utilitzar en publicitat. Ah... Se pot utilitzar. Sí, anem per parts. Eh...
Fa uns ja uns quants anys, aproximadament 15 anys, la Comissió Europea va decidir regular, el que em podrien dir, reglants publicitaris que es poden utilitzar les diferents campanyes. De tal manera que...
només se permetin a aquells que tenen una evidència científica sòlida darrere. Segur que tu te'n recordes aquella època on hi havia formatges, llets i iogurts que te curaven s'osteoporòsis, formatges, llets, iogurts, fruites que te curaven descostipat, mil cosetes que t'ajudaven a anar del banyo... Aquells productes que eren bio i llavors van transformar en vi.
Sí. Els hi van llevar una O? Sí, sí, això ja... Sí, és una altra història, aquesta. Bimanant... Sí, però vull dir, de tema de publicitat. Bimanant era biomanant i llevava-se biomanant. No volia dir marques. Que, per cert, a nivell de normativa, no sé si us sabeu, que tot el que és bio, eco o... Quina és l'altre? Bio, eco o orgànic? Tot és la mateixa regulació, és la mateixa normativa. Vull dir, per tant, hi ha diferències entre ells, eh? Ja.
A les hores, per exemple, vull dir, a partir d'aquell determinat, vull dir, com que això era un desgavell, i se feien moltíssimes afirmacions a nivell publicitari que no tenien en absolut cap tipus d'evidència científica, la comissió europea va voler posar fre en això perquè suposa, per una banda, un grandíssim engany en el consumidor.
i aleshores se va dictaminar en aquell moment en tot el que s'ha de dir en els aliments funcionals i actualment ja se pot dir en qualsevol tipus d'aliment quin argument publicitari t'ho pots fer servir o no a l'hora de fer la teva campanya per exemple, tu no pots dir que una determinada llet enriquida en calç t'ajuda a prevenir s'hostioparòsis perquè no hi ha evidència científica d'això ni un formatge
Ni pots dir que un iogurt reforça el teu sistema immunitari. Tampoc. A pesar de que surt aquell anunci que un nens torna blanc i que no. Aquell ninet no. No, tampoc. Aquell tema immunitari. I això que t'ajuda a baixar el nivell de colesterol?
Això continua en diguenta. Sí, aquest se continua en diguenta. Aquest té una petita evidència científica i, repeteix, els matisos desesperades són importants. Perquè, per exemple, darrerament hi ha molta publicitat que de qualsevol tipus de producte que tingui vitamina C, per exemple, et diu que contribueix en el normal funcionament del teu sistema immunitari. Això és cert? Sí.
Però és el normal sistema. És a dir, el problema que hi ha és que a vegades aquí el consumidor se pensa que diu, vale, si jo menys més, tindré el meu sistema immunitari millor. No. No, en absolut. Val?
És a dir, la vitamina C forma part del normal funcionament del sistema immunitari? Sí. Si prens més vitamina C, tindràs millor el teu sistema immunitari? No. Val? És la mateixa que aquestes pastilletes de fòsfor que s'anuncien a les èpoques d'examen. Ah, sí. Que diuen... Ajuda... Contribués... Contribués en el normal funcionament del teu cervellet i la teva memòria. És cert que el fòsfor forma part dels processos de memòria? Sí.
Per... Per prendre més fòsfor tindrà més memòria. No. No. No. Perquè ho diuen. Ho diuen si gent. No, no, ho diuen si gent, però els missatges publicitaris no, perquè si ho diguessin els enganxarien i haurien de retirar la campanya.
Aleshores, Sesprey, tornaven els kiwis, estava interessada, diguéssim, en utilitzar aquest argument en finalitats publicitàries, va? I aleshores ha sol·licitat a la Comissió Europea, ho va sol·licitar en concret l'any 2018. Set anyets s'hi han tirat.
Tens en el qual ha aportat de nou articles científics, d'avui dels quals són estudis d'intervenció i un darrer que és una revisió sistemàtica de tot un caramull d'altres articles científics on, diguéssim, se dona evidència. I una cosa molt important que també exigeix en Comissió Europea, la demostració que hi ha una relació que els afecta.
Val? És a dir, que de veres, vull dir, que de veres, eh? Si tu menges més kiwis, tens... vas amb més freqüència en el banyo, val? Llevant altres possibles efectes d'altres coses, circumstàncies, aliments, etcètera, de la teva vida. Que això, moltes vegades, això és la més difícil de provar, i molt probablement per aquest motiu és pel qual s'hi han passat set anyets, eh? Amb aquesta història, val?
A veure, la nota de premsa que jo manetjava, molt encertadament des del meu punt de vista, el que te diu és que, eh, primera cosa, vull dir, et cert això? Sí. Segona cosa, terme de dosis. Sí. Clar, el que dèiem abans. Perquè, clar, a vegades hi ha productes d'aquests que sí que tenen una certa evidencia científica, però que necessitaries menjar-te 20 quilos de kiwis cada dia. Clar. No, no. En el cas dels kiwis són suficient 200 grans, que aproximadament són dos kiwis pelats.
Ah. Perquè diguéssim, ho has de computar sense sa pell. Sa pell no pesa massa dels kiwis. No, però bé. Tu veig sumant kiwis, tu veig sumant kiwis, veig sumant pells de kiwis. Ja t'entenc. Veig sumant pells de kiwis. Peluts no cal menjar-los. I per altra banda, tenen els kiwis res especial que no puguin tenir altres elements de sa dieta?
No. Bàsicament, diguéssim, és que és una fruita de la mateixa manera que tu abans deies, que té vitamina C, que podrà servir per determinades coses, té una determinada quantitat de fibra, que és el que, diguéssim, és el que de veres t'ajuda a tu anar al bany.
Els kiwis te poden ajudar a anar en el bany o en regularitat, en freqüència? Sí, però si no t'agraden els kiwis, o no els pots pagar, com abans en Joan Rosta, tens fonts alternatives de fibra que te faran el mateix efecte. Fibra podria ser...
Des de cereals de fibra fins a... Lo que te deia, prunes? Llegums? Pot ser que ses prunes? No ho sé, no... Mo mare crec molt en ses prunes. Mo mare té una fe sega, sega... Ses prunes seques t'encantesca, eh? Sí, sí, sí, prunes seques. Ella pren prunes seques, però si no, ses altres també li van bé. Però ses prunes aquestes... I a quina mà, lo que jo te deia, has de tornar a les vers. Els vers tenen més fibra.
Què és grocs? Sí, però grocs són més bons. Són més bons que més. 3 enllotadors. Més cas, encara. T'arruïnaràs encara. Molt bé, més coses. Ho deixem aquí, Ido. Molt bé, Ido, ara passam en aquesta secció que mai sabem per on sortirà en Joan, però que se coneix com... Anava a dir... El sentit de la vida. És que anava a dir ara una altra cosa. I del sentit de la vida.
Gràcies.
Quina música maca per aquesta secció que anomenem el sentit de la vida 28 de febrer de l'any que ve Barcelona
28 de febrer del 2016. Saps què passa a Barcelona el 28 de febrer de l'any que ve? Quasi segur hi haurà un concert amb Bruce Springsteen, perquè sempre sol caure per Barcelona, no? No, no. No crec que coincideixi una cosa altra. No és un concert. És la cerimònia, la gala de lliurement dels Goyes.
28 de febrer i jo enguany, primer estic pendent de bo amb quines són les obres nominades perquè encara no hi ha nominacions però enguany serà serà hi haurà brou jo crec que enguany no record cap any que hi hagi un nivell com a mínim un nivell mitjà no m'atreviria a dir que no hi pogués fer pel·lícules puntuals però un nivell mitjà tan alt com enguany
les pel·lícules del món hispànic. I vaig sentir un crític per ràdio que va dir que, sorpressivament, amb una assistència de públic notable, no? Sí, sí, sí. I que no és a base de torrentes, sinó que, vull dir, hi ha molta gent que va anar al cine, no? Sembla que hi ha una... I que és aquest tipus de pel·lícules que és de boca a oreja, que la gent se va comunicant, comunicant, i que se va fent...
I, a més, amb unes propostes molt diverses, molt distintes. I arriscades? Algunes, sí. Algunes, sí. Altres no tant, però... Avui dedicaré... Estem a parlar del meu particular... Tampoc és cap cosa... El meu repòquer preferit.
Lleva una altra setmana de poder acabar després, perquè jo conto fins a deu pel·lícules molt bones. Lleva cinc, pens que són extraordinàries, o s'hi fan a prop, i llavors cinc més, que pot ser estar en un escaló, però que són molt bones pel·lícules. Començant per el que diuen, que fins i tot aspira a l'Òscar, a la millor pel·lícula,
La millor pel·lícula. La millor pel·lícula internacional. Ja no cal que sigui amb anglès. No, no, no. La millor pel·lícula. Evidentment, m'en refereix a... No és honrada la pel·lícula, però... Com se diu? Rave o rave? Com pot dir-ho, això? Ja no ho sé. Perquè és en anglès.
Això de rave. No és alemany, no? No, seria rave. Bé, té a veure'm un rave i no és un rava. Sentim una música que no els introduirà.
M'estic referint, evidentment, a Sirat d'Oliver Latze, que és un autor gallec, un hispano-franco gallec. Bé, jo, és una experiència, més que una pel·lícula, així com... Aquesta música, com has dit que se diu? No ho sé. Escolta, escolta, aquí...
d'un compositor, d'un autor que no em cangui res, però només no m'atreviria... Rave.
Rave és la festa. Sí, però la música és tipus de música. No és un gènere, és màquina. Màquina. Màquina. La pedicula en si és una experiència immersiva. A mi me va fascinar. És una proposta radical, arriscada, vizeral, hipnòtica, el que vulguis. I Hollywood creus que apostarà... Mira, va reçar, però literalment va reçar a cants.
No, no, no. Guanyar a Cans i ressar a Cans... Dóna molt de punts. Bé, veurem. Jo crec que és un McGuffin. Sí. No hi ha... Perquè, clar, la cosa... Suposo que no faré cap espòiler. Jo imagino que qui més qui menys ja l'ha vist. Repetes, s'ha de veure a pantalla grossa.
No val... Totes s'han de veure la pantalla grossa en condicions de ser imatges òptimes, però aquesta especialment, perquè és una experiència... Així com Wagner no feia òperes, i el Verdi sí, però Wagner no feia òperes, feia altres coses. Això no és una pel·lícula, és una experiència visual.
La història, com la mostra Sagi López, que és un pare acompanyat del seu fill, que s'aplanta pel Marroc, pel desat del Marroc, una raïf, aquest és un lloc així remot, cercant una filla descarriada, que se suposa una traviata, que és l'òpera, que se suposa que és per allà. Però en realitat això és un magoffing, no té cap importància ni una.
I, clar, jo som particular de pensar que els espectadors tenien dret a imaginar. Jo no he parlat amb Oliver Latze, no he tingut el plaer de parlar amb Oliver Latze, però jo, per mi aquesta pel·lícula té un missatge, que jo trob que és aquest missatge, el millor que li condoi. El missatge seria, i si cal col·lar vista, que hi pensi, menys si li quadra. Que si et passa alguna cosa molt grossa a sa vida, molt forta, molt terrible,
Llavors té dues opcions. Una, llevar-te del mig, o una altra, tirar endavant sense mirar posar-me més cap enrere.
Aquesta per mi és el que no es vol dir, o el que a mi em diu la película d'Oliver Latxe quan he vist la cidad, que vol dir camí cap al paradís dins l'entorn islàmic, voldria dir això, el trànsit que va de l'infern, de l'infern quotidià, en el paradís. També es pot traduir com a un camí de rectitud, un camí de virtut.
Una grandíssima pel·lícula, a mi m'agrada molt, per favor, si la veus, si no l'ho he vist i la veus, per favor, que sigui en ventalla grossa, amb unes condicions de so, imatge, òptimes. Mai per televisor, ni un mòbil, lòbil, Déu meu, que...
Hi ha gent que mira pel·lícules per povis. Sí, per què no? Sí, suposo que sí. Aquesta no. Mira, la segona pel·lícula que volia comentar-vos, ja vol dir que avui toca a cinc, si t'entens, sí, vol dir que sí, és una pel·lícula molt diferent, radicalment diferent, molt més intimista, pot ser també menys pretensiosa, si vols, en el sentit.
positiu del terme, té el hàndicap que es va estrenar molt a principis d'any, la qual cosa sempre és un problema, les pel·lícules que pretenen aspirar a guanyar coses solen estrenar-se a final d'any, perquè el públic, la crítica, els crítics... Ho recorden més. Ho tinguin fresc.
És una pel·lícula d'una directora debutant, una directora murciana, Eva Libertat, que ja fa uns anys, 4 o 5 anys, havia fet un curtmetratge que era la mateixa història i ara la desenvolupa. La pel·lícula es diu Sorda. Té com a protagonista és Miriam Garro, que és una actriu sorda, que és familiar d'Eva Libertat. Crec que són germanastres, ho volia confirmar. Llavors, Álvaro Cervantes, que fa de la seva parella, i una Helena Irueta estupenda...
que fa de sa mare d'ella. I Roreta, recordeu, si recordeu sa sèrie de H.B.O. que era d'H.B.O. o Pàtria? Pàtria, sí. És ella sa protagonista, sa vídua, sa esposa de sa assassinat, sa sèrie de Pàtria.
Marian Garlo és una lota sorda, que està casada amb Alvaro Cervantes, que és oient, i tenen una filla, una nina. I clar, la idea de la maternitat i de les pors d'ella, de si aquella maternitat la separarà de la filla, el fet que ella sigui sorda. I clar, s'ajunten els amics d'ella, que molts d'ells són sordes i, diguem-ne...
signen, és a dir, parlen per signes els amics d'ell, que no ho són són pare i sa mare d'ella que no acaben d'estar molt contentes que sa nina no sigui sorda ella també però diu i ara jo quedaré al marge és una pel·lícula que té moments delicadíssims i és una pel·lícula molt hermosa molt humana, molt sincera, molt tendra molt honesta i que val molt la pena veure sorda i sa segona pel·lícula per mi
de la temporada. Va ser premi a la millor pedicula en el Festival de Màlaga i premi també del públic en el Festival de Berlín d'enguany. La tercera proposta també és d'una directora, d'una lota catalana, en aquest cas, Romeria, de Carles Simón, que tanca la trilogia autobiogràfica de Carles Simón, que s'ha començat fa uns anys a vestir d'un 93, va continuar amb el Carràs, i ara tanca amb Romeria. Carles Simón
Ella, la seva experiència va ser aquesta, fia d'una parella que en els anys 80 va viure els anys locos de la droga i va acabar tot dos morts, pare i mare, la sida. Mira, l'altre dia tu recordava la mort de Freddie Mercury, efectivament, i podrien ser contemporanis en el seu martiri.
I, bueno, ella vol saber... Què va ser ahir, per cert. Efectivament, hi ha 24. Ella vol saber què va ser, qui eren els seus pares, com s'ho van conèixer, com van viure les famílies, el seu recorregut vital. I això la du, la protagonista de la pellícula, la du a Galícia perquè ha de conèixer la família de son pare.
per un tema d'un tràmit, que ha de menestir, per els seus estudis. I és una pel·lícula d'autoconeixement, d'autoexploració. S'actriu és una triu, no sé si debutant, però quasi, una Llucia Garcia, catalana, que està extraordinària. Jo crec que és una de les que són candidates a millor triu, sobretot millor triu revelació. És una coproducció hispano-alemanya...
Estava nominada en el Gran Pris de Cants, però no, va guanyar Sirat. I aquesta pel·lícula, Romeria, van protagonitzar el Festival de Cants d'enguany. Per tant, tercera pel·lícula... Per ara estàs dient pel·lícules que tenen un títol amb una paraula només. Sí. Romeria, Sirat i sorda. I s'acabé ara també. S'acabé ara, però ara sentirem el trailer de la quarta pel·lícula, que per mi...
Per mi, et ser millor a totes. Bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, bà, b
Zerberes, hirik ez. Ez kitan etsat, ja? Urteak zerematzen, Kanarietan bizitzen.
Sentíem els protagonistes d'aquesta, per mi, joia. Mas Palomas. Mas Palomas, de nom Tan Canari, una pel·lícula basca per als quatre costats. És una pel·lícula feta per un col·lectiu, la productora Moriarty, que realment és un col·lectiu basc, conformat per cinc autors, que són José Mari Goniaga, Aitor Arregui, John Garanyo, Asier Atxa i Xavier Berzosa. En concret, aquesta pel·lícula la dirigeixen els dos primers, José Mari Goniaga...
Heitor Arregui. És un equip que, darrers anys, ha fet coses com La Trinxera Infinita, Andia, L'Oreac, Marco, recordeu? Fa poc. En total han acumulat ja duen 14 golles i infinitat de nominacions. Aquesta pel·lícula la protagonitzen José Ramón Soroiz, que per mi, jo crec que ha de ser la golla, la millor interpretació masculina...
Nagori Aramburu i Canyo d'Uranga. És una pel·lícula molt, molt, molt intel·ligent. Per altra banda, no es conta la història d'una persona ja major, 76 anys, que acaba de rompre la seva parella.
l'amo, parella que ha tingut bastant de temps després de rompre la seva parella femenina molt d'anys enrere quan va decidir sortir de ser mari. Té una fia, té una fia que no es veu fa molt de temps i viu sa vida amb as palomes amb un parent que també és gai.
amb un ambient de viva la vida. Fins que té un accident de salut, un petit ictus, que no li deixen unes seqüades irreversibles, es recupera, si no, no hi hauria història, però ha d'anar a viure-se en Sebastià. I se se decia...
Per raons sanitàries, de salut. De salut, no pot seguir... S'ha d'anar a Sant Sebastià i la seva filla l'ingressa a una residència. I allà coneix una persona que és completament diferent d'ell, un altre home, que no ho diu en cap moment, però per el que diu, per el que fa i per el que pensa, podria ser perfectament un votant de vots. I s'estableix entre ells una amistat encrenyable? No. Lo següent...
Una pel·lícula a mi m'agrada moltíssim. Trobo que per mi és la millor pel·lícula. No crec que guanyi Goya la millor pel·lícula, però per mi la mereixeria. I per acabar, una altra que també és extraordinària, que és Los Domingos. Los Domingos, d'Alau de Ruiz de Azúa, també una altra dona, són tres i dos.
Una història que ens conta les peripècies de Nainara, protagonitzada per Blanca Soura, Blanca Soura Nainara, i aquesta Nainara és una lota basca, una família tradicional, catòlica, però progre. Sí.
i se li suposa un futur magnífic acadèmic, té 17 anys, ha d'anar a la universitat, tots pensen que pot ser farà de la Tadeus, tot, jo què sé, però decideix que no, que se'n dirà «vol ser monja».
vol ser monja de clausura. Tu t'imagines que una lota que tothom pensa que serà un cervellet i que estudiarà una carrera, no sé on, ha decidit ser monja de clausura? Monja de clausura. Llavors té una família, té un pare que és vidu, que l'entén i l'entén, té una tia que és convençuda, que l'intenta manipular...
Jo crec que també és un magufi en aquesta pel·lícula perquè totes aquestes històries, si o no, a la seva monja, si té una fe sincera o no la té, si és molt jove, si la manipula, en els fons la pel·lícula és una reflexió sobre les famílies, una família. De fet, els domingos, el títol, fa referència a la reunió dels familiars que tenen els dinars des diumenges, en què jo crec que és allà on realment la pel·lícula vol mostrar-nos com viu una família, com pensa una família i com fa una família.
Sentim una musiqueta que, bé, és un moment en què a l'escola on va, ella i els seus amics canten un cor. És una cançó de Nick Cave, que ells la versionen en cor.
És una pel·lícula que també heu de veure, per favor. Per tant, Los Domingos, Mas Palomas, Romeria, Sorda i Sirat. Repòquer, per mi, imbatible de les propostes hispàniques. I si vols, queda l'oportunitat de veure-les en cinema, en pantalla grossa, millor. Per suposat. La propera setmana faré referència a les 5. La segona divisió. Gens menys preables. Gens menys preables. Vinga, sentim.
Fins demà!
Bona nit.