rondalles, llegendes i tradicions populars.
Bon vespre, amigues i amics, benvinguts tots en aquest crepuscle encenant estals a la seva edició 2117, 2117 vespres aquí a Ona Mediterrània encenent els estals. Avui és dijous, dia 23 d'octubre del 2025.
I avui hem començat amb aquestes paraules, hem dit llegendes, rondalles i tradicions populars perquè avui comptarem en la Caterina Valriu, tota una especialista en tot aquest món i volem conèixer-la més de prop avui.
també perquè recentment ha estat elegida membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans i segur que ens ha de contar moltes coses ben interessants. Bon vespre. No sé si en Joan Roca és molt especialista en llegendes, tradicions, rondalles. Ets del món de la rondalla, tu? Sí, no conec gaire. És un món que no conec gaire, però m'agrada. T'agraden.
Encara record, una tia que tenia, i era invident, pobra dona, tenia 90 anys, quan jo era ni un petit, m'acontava sempre allò de l'Esperdanyeta. L'Esperdanyeta. Un record, amb una tendresa. La mola de ses tres taronges. Per exemple, no? I jo encara record, perquè ja som molt antics, a Ràdio Popular, quan encara Ràdio Popular no era la Cope, que era... És a dir, era decent. Era una ràdio decent.
Sí, i d'aquella ràdio popular d'aquelles versions d'en Francesc de Borja Moll i d'aquella gent que ara les escoltes i sonen la mare de bé. I que hi ha una versió que se va enregistrar als anys 80-90, crec que era per part de Blau, o d'esconglomerat aquest de Blau,
que darrerament l'han digitalitzat i està present a Spotify amb una introducció de ses pitjorines, que fan com una presentació a cada una d'aquestes rondalles. Es per doyente pitjorina.
Hauríem de donar una pitja entrevista. Jo crec que sí. Sí, perquè les perdoñades no crec que la paguem. Però sí, potser també les convidam. Totes són de veïnau. Totes no acabaran. Si volen venir a cantar, però... Seran aquí i nosaltres a de fora. Cosa farem.
i enviar, molts anys que també, bon vespre, enviar al Vic, també aquest món de ses randalles, que cau un poc a fora. M'hauria de reciclar, me queda lluny. Jo recordo tal vegada deixar qualque lectura d'estiu a Canostre, agafar qualque llibre de randalles, però... Que probablement van ser a moltes cases, dels primers llibres en català, que hi havia moltes cases. Sí, a moltes cases, sí.
aquella caixa d'estalvis de Balears que va fer una edició d'unes rondalles, jo el record, aquí, me sona, me sona, sí. I na Maria Antic... Bon vespre. Bon vespre, no sé si... No, no estic massa... Didàcticament, pedagògicament, jo sé que hi ha hagut a vegades projectes que s'han fet en els centres, un poc per donar a conèixer, clar, estem parlant d'un món que també està molt lluny del nostre, no?,
I que probablement hi ha coses que no s'entenen bé, no s'entendrien bé, no? I això que els van emporgar ben emporgades. Ben emporgades, però que avui en dia seria difícil d'explicar, no? Sí. Maria, avui tu ens dus uns cometes. Sí. Cometes amb una certa...
com sempre hi ha de tot hi ha coses millors i hi ha qualca petita cosa coses bones i coses millors exacte són coses musicals he decidit avui fer escometes sobre músiques que en el seu títol tenen nom d'instrument ja me'n vaig venir un sí o no, bé no ho sé en Rafael
Sempre. Rafael Forever. Bé, bé, tenim ganes d'escolta en Rafael. No, a la teva secció. Un programa que, com sempre, produeix de Maria Moreno i que avui compta amb el control tècnic d'en Tomeu Martí.
Com diria aquell, art en desitjos. Era el mateix que de Boquedill. O sigui que està dit tot. Molt de desitjos de conèixer aquesta secció. Bé, comencem amb la flauta màgica. Vinga. Jo crec que... Bon instrument. Bon instrument. Sí, prou.
si veus, escoltam la reina de la nit, d'aquesta àrea, de Nadiana Danrau. És una cantant que a mi m'agrada en particular i ha decidit posar aquesta versió seva. La flauta màgica va ser estrenada el 30 de setembre de 1791 a un teatre de Viena i va ser dirigida per Matei Mozart.
que estaves a darreres que sí, dorm més hores després em va morir i bé, he elegit aquesta reina de la nit d'Ana Diana d'en Rau perquè a mi especialment és una cantant que m'agrada i si potser l'escoltem una miqueta més ... ... ... ...
Fins demà!
Sempre és un gust. Sempre. Sempre. Clar. Sí, sí, sí. La flauta. Sí. Més coses.
La sinfonia número 3 d'en Saint Saint, Saint Saint, per orga, amb orga. Una partitura dedicada en el Frank Leeds i que va s'estrenar el 9 de maig de 1886 a St. James Hall a Londres.
I que també va dirigir el propi compositor. També va dirigir, evidentment, no fa falta dir-vos que l'instrument et sorga.
Bona nit.
Gràcies.
Sorg, és un instrument que ha sonat molt poc en aquest... Ah que sí? Poques coses? Poca cosa, poca cosa. Mira, vaig triar això perquè he dit, mira, una cosa... La següent proposta és la sinfonia per percussió. Percussió també no sol... Instruments de percussió, sí, no són tan habituats com altres. Aquesta sinfonia per percussió és d'Andere Bourgeois.
un que nascut l'any 1941 i que va morir l'any 2007 i que, bé, perquè l'he triat en aquest compòsit anglès i dic perquè ell durant uns anys va viure a Mallarca. Crec que entre 2002 i 2008, una cosa així.
Si no vaig malament, més o manco, va viure a Mallorca i vaig dir, mira, tenim primer percussió, una cosa poc coneguda, i un compositor que té a veure amb relació amb Mallorca. Si voleu, escoltem una miqueta d'aquest concert.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Pa conegut també, eh? Pa conegut. No sol estar massa en els programes de concerts aquestes. Passam a coses un poc més pop. Pop? Uf.
Sí, sí. Va més pop. Billy Joel. Billy Joel amb una cançó publicada l'any 1973. Té els seus enyots. El va salvar del suïcidi. Sí, sí. Perquè era un amo que...
fracassat, de seu punt de vista, i en aquesta cançó, precisament, compta un poc aquesta vida de fracassos, i precisament va ser una cançó
que encara avui en dia jo crec que s'escolta i s'escolta bé. I és un compositor que tot i estar encara retirat, però que encara surt de tant en quant...
no s'ha de dir que va vendre una milionada de discs arrel d'aquest pianoman i que va guanyar més d'obbesc i se va recuperar i se va recuperar si voleu escoltar una miqueta aquest amodes piano
It's nine o'clock on a Saturday. A regular crowd shuffles in. There's an old man sitting next to me, making love to his tonic and gin.
He says, son, can you play me a memory? I'm not really sure how it goes. But it's sad and it's sweet and I knew it complete when I wore a younger man.
Sing us a song, you're the piano man Sing us a song tonight Well, we're all in the mood for a melody And you've got us feeling all right
Now John at the bar is a friend of mine He gets me my drinks for free And he's quick with a joke Or to light up your smoke But there's someplace that he'd rather
Jo crec que és una molt bona cançó i he de dir que Anna Belén va fer una versió en castellà bueno, la versió la va fer en Víctor Manuel i la va cantar bastant ben aconseguida i aquests arretjament diria que són calcat aquests i la versió vull dir que era la lletra però és que al principi sonava exactament igual
ara passarem a la guitarra aquesta blue guitar que va ser va ser composada per dos membres de modi blues que després es van separar en Justin Hartway i en John Lodge i que va cantar 10 centímetres cúbits si voleu també això de pop-pop de l'any 1976 aquesta blue guitar
Fortune of my ways, making of my days. New court, counting up the ways, happiness is lazy.
Bona nit.
Guapa, eh? Tampoc no crec que l'haguéssim escoltada mai. La que ve ara crec que tampoc l'haguéssim escoltada mai. Oh, sí, perquè ja no sé el que he arribat a posar o que féssim que escoltassem. Evidentment sempre ha de veure qualque cosa un poc més... Distinta. Sí. Original. Vinga. Sí, però digue-li qualque cosa. Sí.
L'any 1969-70 en Rafael va fer una pel·lícula que se deia Sin un adiós. Aquelles pel·lícula d'en Rafael. És una dada, simplement. Sí, és una dada d'aquell.
I en aquella pel·lícula, cantava una cançó, que jo he de dir que llevat de l'edit que pugui ser la cançó, és una cançó ben mala de cantar. És una cançó mala de cantar que crec que hi ha hagut molt poc cantants que s'han atrevit a versionar-la perquè no hi arriben.
Escoltar en Rafael amb aquesta balada tristeta de trompeta i dir-vos que si qualcú el vol escoltar en directe crec que aquest cap de setmana que ve serà l'auditorium de Palma.
Crec, si no vaig errada, que... Que toca. Però, mentre, escolta... Jo que pensava que haguessis dut el tamborileno. No, no, no. Jo ho pensava. No, no. Però m'agrada més aquesta. Sí. Como yo...
Gràcies.
Veig que la taula ho heu animat. Ai, mi Rafa, mi Rafa. Però molt, però molt. Sí, és una cançó que és molt mala de cantar, per l'ho he vist. Té esmerit aquest. I de digerir. Sí. De cantar i de digerir.
Acabaré. Acabaré amb Michael Field i aquelles campanes tubulars que també de l'any 1973 ja tenen molt d'anys. La primera. I la segona també molt bona. Sí. Que va fer Michael Field menys de 20 anys i que jo crec que... Que li ha bastat per viure. Sí. Per viure, reviure i tornar a viure. Idò, si voleu acabar amb aquest cometes amb les tubulars bells de Michael Field.
Fins demà!
Grand piano.
Reed and pipe organ.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Perquè vols donar suport a la nostra llengua. Perquè t'agrada la música feta a Canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Dona'ns suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar un anunci a Ona a la web onamediterrània.cat. Recorda, onamediterrània.cat. Tu fas Ona.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
La nostra convidada d'avui, la nostra selenita d'avui, com us agrada dir, va néixer a Inca, esdiplomada en Educació Primària per la Universitat de Barcelona, llicenciada en Filologia Hispànica per la UIB, doctora en Filologia Catalana per la UIB i en Antropologia per la Universitat de Barcelona.
Ha estat professora de primària i des del 1990 és professora d'universitat a les Illes Balears on és catedràtica des del 2018. És autora de dos manuals universitaris i és membre de diverses societats científiques. Ha publicat
Llibres de recerca sobre el carnaval, el llegat de les rondalles i les llegendes populars. És també narradora en 4.000 sessions de narració a escoles i biblioteques i escriptora per a joves lectors. Traduïda al francès, l'anglès, el castellà en llibres com Plou i fa sol, Mare d'on venen els infants o Maria enganxa.
Entre el guardó en rebuts es manté el Premi Mallorca de Literatura del 2020, de Literatura Infantil, i el Premi Mallorca d'Assaig del 2021. Recentment és membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans,
i també hem de dir que ha rebut al guardó el Premi Alexandre Ballester del 2024, el Premi d'Assaig Antoni Maria Alcover del 2024 i ha publicat recentment els llibres Les Rondalles de Sa Poble i Les Llegendes de l'Arxiduc. I a la nostra convidada d'avui li agrada començar aquesta conversa amb música de Baltasar Semper. Música
Vine, aigua germana, vine al meu palmell. Aspre d'alborell, un amant reclama. Cal estar, qui podria fer-te en festes quins?
Caterina Valriu Llinàs, benvinguda, bon vespre. Bon vespre. Ens vas demanar que féssim avui una mica d'homenatge a Baltasar a Sant Per, per algun motiu especial?
Bé, és un personatge interessantíssim, és un personatge tristament oblidat, el man que ha estat oblidat durant moltíssim d'anys, ara hi comença un cert moviment de reivindicació, i especialment perquè va ser una figura clau a la seva feina a sobre del Concernet Popular de Catalunya, perquè va ser el que va dur endavant, diguem, el que va ser el principal investigador,
de les missions de recerca que se varen fer a les Illes Balears en els anys 20, entre 20 i principis dels 30, que visitaren Mallorca, Menorca, Ervisa i Formentera.
demanant a la gent que els cantassin les cançons quotidianes que cantaven per fer festa, per plorar si s'havia mort algú, per fer feina, sobretot, i mort barroco i un llegat extraordinari, i un poc per valorar aquesta persona. I recentment s'ha presentat un llibre de dimarts passat de Mateu Corbera.
Exacte. Tomadeu Corbera fa més de deu anys que investiga aquest personatge més des d'un punt de vista musicològic i ha fet una tesi, ha estat premiada i ara s'ha publicat aquest llibre, Vida i mort de Baltasar Samper, que parla d'aquesta trajectòria d'aquest músic.
I en aquesta edició, diguem, hi ha participat l'Institut d'Estudis Catalans, perquè era aquest premi... Sí, és un premi, és el premi Rafel Pachot. Pachot realment era armacenes que pagava tota l'obra del cançoner popular, que era una obra immensa i que mobilitzava molta de gent...
Ell era el marmessor d'una herència d'una cunyada seva per temes culturals i va decidir, juntament amb l'Orfeo Català, engegar aquest projecte. I, curiosament, ha guanyat aquest premi a Rafael Pachot, una obra...
sobre un personatge que era realment molt amic, que eren Rafael Pachot com a Massenes i Baltasar Samper com a músic i el mot de confiança d'aquest projecte, érem molt amics i a més tots dos, Varen va de partir a Satsili i tots dos moriren allà, Baltasar Samper va morir.
a Mèxic, i Rafael Pechó va morir a Suïssa. I tots dos van ser perseguits per la seva ideologia catalanista, per la seva republicanisme, i per aquest trenar progressista i una mica avançat en el seu temps, podríem dir, que tenien. En Joan Roque té una pregunta. Pensar de pecat. No, però fer per dir que d'aquí un mes, 26 de novembre, és un dimecres, en el principal se presenta
Hi ha un recital de cançons de Sant Pere. Ara, la cançó que sentíem, aquesta cançó de l'aigua, que sentíem cantada per un tenor, en Roger Padullers, el sentíem. Hi ha la Marta Baussada de Soprano, en Roger Padullers i llavors piano acompanyant, i és ben interessant, que hi nou. El procés, això de posar en valor tot aquest llegat. És un concert que s'havia de fer l'any passat i se va ajornar, no sé per quina raó, i ara d'aquí un mes se podrà sentir el principal de Palma.
Bé, no era una pregunta, era una aportació. No, no, era una aportació, sí, sí. Nosaltres volem fer una pregunta en el principi, que és posant-nos en Caterina Valriu de 18 anys, o així, com decideix, clar, aquí parlant ara de molta recerca, d'investigació dins d'aquest món...
però és que hem dit que també és docent, que va estudiar en principi... Magisteri. Magisteri per semestre. Com va néixer aquest interès per semestre?
Jo crec que a l'inici de tot això hi ha una Caterina joveneta que descobreix el món de la lectura i de la literatura a través, bàsicament, de dues biblioteques que hi havia en el meu poble, la Biblioteca de la Caixa i la Biblioteca Municipal.
A Zora Baixes, llegint allà, em van descobrir un món molt més enllà del poble i de la vida quotidiana. I després, a l'hora de semestre, m'agradaven els infants, d'una banda. De l'altra, eren uns estudis de més tres anys, en aquella època.
Jo tenia moltes ganes de tenir independència econòmica, també això va pesar, però sempre vaig estudiar, sempre és el primer moment, vaig pensar que no m'aturaria, que seguiria estudiant qualque altra cosa i de fet va ser així perquè... Qualque altra cosa que han dit...
Llicenciada, llueva doctora en Filologia i en Antropologia. El curs següent d'acabar en Magisteri ja me vaig matricular a Filologia, que encara no era Filologia Catalana, era hispànica i tenia com una secció o divisió, no sé què li deien, d'assignatures de català.
Clar, perquè hem dit que s'ha mogut dins el món de la docència i llavors docència universitària. Sí, vaig fer nou anys de mestre de primària. Per mi són nou anys d'un record extraordinari. Ara, fa poques setmanes, vaig fer...
Espregó de Viníamà, que és el darrer Pablo em vaig fer de mestre, em van convidar a fer Espregó. Va ser molt emocionant, emotiu. Varen venir els que eren els meus alumnes a l'època. Ara ja deuen tenir una edat. Imagina't, tenien entre 4 i 10 anys i ara tenen 40 i busques. Varen venir amb els seus fills. Va ser molt emotiu. I jo sempre dic que aquest aprenentatge de mestre, aquest tocada...
de peus a terra, què fer feina amb infants petits. Després m'ha ajudat a ser una docent que tothom diu que una característica que tenc és que explic molt clar, que explic de manera molt entenedora. Avui he xerrat amb una persona i li he dit... He de conversar amb ella, l'he d'entrevistar i m'ha dit una mestra molt clara. Sí, molt didàctica, molt que arriba. I jo crec que això me ve d'aquests nou anys de...
de mestre, i n'estic molt satisfet i molt orgullós, i sempre ho dic, i ho poso en valor. S'ha dedicat en moltes altres coses, ja he dit que he hagut de cursar una mica el currículum, però s'ha dedicat a la recerca, per exemple, en literatura infantil i juvenil, i va ser guardonada amb el premi Aurora Díaz-Plaja. Però, home, literatura infantil i juvenil, però no havien quedat que només hi ha una literatura i que això de posar...
Aquestes partions per separar, com que això ja no se fa, o sí, o com ve? La literatura infantil i juvenil existeix, mou moltíssims autors, moltíssim d'il·lustradors, moltes editorials, molt de delves, omple molt de prestatges, per tant...
fer com que no existeix gaire més en la literatura sí que és vera que els bons llibres infantils i els bons llibres juvenils agraden també en els adults això és important ja que sé, podríem posar molts exemples podríem posar el famós exemple del petit príncep que és un llibre intergeneracional que tampoc no va ser escrit per ser un llibre infantil ni molt manco
Però bé, que ha acabat en mans de molt d'infants i que és un llibre que et diu coses diferents cada vegada que el llegeixes. I com aquest podríem posar totes les novel·les d'aventures juvenils del segle XIX... Un poc tot això s'ha vinculat a la meva trajectòria personal, evidentment. Però la meva primera tesi era...
una confrontació, una comparació entre la tradició rondellística i la literatura infantil i juvenil contemporània, contemporània de l'època que la vaig acabar el 92. Vull dir que aquestes dual línies sempre m'han acompanyat, hi ha hagut èpoques en què he treballat amb literatura infantil i juvenil, n'he fet classe, n'he fet manuals,
He estat una persona activa dins d'aquest món de la literatura infantil i juvenil catalana. Bé, de fet, la setmana passada encara em van demanar de les associacions d'escriptors en llengua catalana que fes la lliçó inaugural d'unes jornades que feren, però també després he tingut molt de temps, i és encara aquí on estic en aquest moment, recerca en temes de rondellística, llegendari, literatura popular tradicional en general.
però són dos camins paral·lels, en pujades i baixades, que jo crec que no són tan diferents, no estan tan allunyats, sinó que se retroalimenten un poc amb l'altre, i aquests són els meus camins. Fa set dies, conversàvem aquí amb Gabriel-Gener Manila, i precisament parlàvem que aquest tipus de literatura, com que se presta, se dona, és bastant habitual la traducció, i per tant, d'Ana Caterina Belriu...
He dit que introduïm el francès, l'anglès, el castellà, el coreà, he vist, no? Sí, el coreà és molt divertit. I clar, com ho veu una escriptora veure una de les seves creacions, que traspassa aquestes fronteres i que se pugui llegir en gallac, en alemany, en anglès,
sempre fa il·lusió, fa molta d'il·lusió ara precisament aquest dia he acabat de corregir la darrera correcció, les darreres proves de la traducció en el castellà i en el gallec del Peix Nicolau que és un llibre que va sortir fa dos anys i m'ha fet molta il·lusió molta il·lusió a veure l'or i després un altre de més antic que se diu L'amic de Paper també ara sortirà en castellà i en gallec en aquesta mateixa editorial
I això del coreà fa molta gràcia perquè quan faig sessió de compte a comptes, de vegades m'enduc el conte aquest, que se diu Engels Arani i les Marietes, en català, i després m'enduc la versió en coreà, que és més gran, està més ben editat, té l'etapa forta, fa més planta, diguem, que el català. I a Nins els fa moltíssima gràcia veure aquell alfabet diferent i intentar endevinar quin idioma és.
Hi ha una segona elecció musical, que també té a veure amb el Terrassa en Per, i escoltam ara un fragment de la suite Mallorca.
Gràcies.
Gràcies.
Això és el Crepuscle en Cent Estals. Avui conversàvem amb la Caterina Valriu i escoltàvem aquesta música de Baltasar Samper i es va tenir a veure amb aquest cordó que havia rebut Amadeu Corbera i aquesta presentació del llibre. I jo dic que tenia a veure amb aquest premi de l'Institut d'Estudis Catalans.
Per una persona que escolta ara aquest programa i que no sap molt bé en què consisteix ser membre numerària d'aquest institut, què significa això? Bé, encara no he aterrat del tot. Sí que ja fa un mes que assiste a les reunions, des del mes de maig passat. És una maquinària bastant complexa. És un institut que reuneix estudis de diverses disciplines...
Perquè, perdó, a vegades nosaltres pensàvem en un diccionari, per exemple, el diccionari de l'Institut. Això, a més, és una part. Una part molt important, tant mateix és més important, però aquesta és la secció filològica, que és la que fa el diccionari, la normativa, tot això. I, en canvi, hi ha una que és històrico-arqueològica. Exacte, ja som de l'històrico-arqueològica, que és on hi ha els historiadors de...
literatura, de prehistòria, de música, tot el que seria història o cultural per entendre-ho. N'hi ha de geografia, n'hi ha d'aspectes científics, hi ha les diverses seccions. Hi ha coses que es fan conjuntament i altres que es fan secció per secció. Per exemple, a la meva secció hi ha moltes línies de treball iniciades però són molt importants les històriques
el tema arqueològic també i amb aspectes literaris s'està fent molta feina en trobadors, en la literatura occitano-catalana medieval i també en temes de la renaixença.
Jo estava pensant en l'Institut d'Estudis Catalans i aquests darrers dies hem rebut la notícia de la desaparició d'Antoni Riera Melis, historiador medievalista mallorquí de Sant Llorenç, que va ser vicepresident de l'Institut. Va ser vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans i en aquest moment era secretari de la meva secció, de l'Històrico Arqueològic, o sigui, jo fa...
un mes que en Antoni el tenia assegut a una taula com eren tu, just a davant, assegut a veure el president, discutint, comentant, fent sempre intervencions molt interessants, i després va ser el dia que jo vaig llegir la lliçó...
dels discurs d'ingrés, diguem, i evidentment em va felicitar. Sempre li feia molta gràcia, jo me tenia com una mirada especial, no?, una mallorquina, de poble, com ell, i era una persona molt sàvia, molt sàvia, i si jo ho he sabut avui dematí, he quedat bastant, bastant... I aquests dies s'estan llegint escrits i circulen, a veure, els titularis escrits que parlen, no?, de Toni Riera.
També, d'alguna manera, no és que m'hi vulgui comprar ni molt manco, però jo ocupo el lloc que va deixar el Pare Massot. És a dir, el Pare Massot era de la secció històrica-arqueològica i cercaven, jo crec que cercaven una mica un perfil de qualcú de Mallorca...
Colco també entès en literatura popular tradicional i vàrem pensar en jo, però vull dir que el Pare Massot també era un mallorquí molt il·lustre que formava part d'aquesta secció, que en forma part també en Damià Pons i Joan Mas també és d'aquesta mateixa secció.
i clar, estan parlant de participació mallorquina i com anant de dones a l'Institut d'Estudis Catalans. Mira, s'han posat ses piles. S'han posat ses piles. Fa poc mesos que s'ha aprovat una normativa molt estricta, molt avançada...
per, diguem, arreglar, resoldre d'alguna manera aquest desequilibri tan gros, perquè en aquest moment pràcticament estem tres homes i una dona, és a dir, cada quatre, un 75 serien homes i un 25 dones. Que són aquests punyeteros ostres de vida.
que segurament no representa tampoc el nombre que hi dona d'investigadores... No, però ja t'he dit que s'està equilibrant ara cada vegada que entra un home ha d'entrar també una dona i clar, que mos trobem que els homes són més grans perquè a l'institut quan tens 70 anys passes a ser membre a mèrit però s'ha quedat fent el mateix o pots col·laborar, participar en tu, no hi ha cap diferència...
Però en aquesta franja de més de 70 hi ha molt més homes i en canvi la franja, diguem, més joves, entre comates, menys de 70, hi ha més dones, normal, perquè clar, hem entrat després. Jo he dit abans narradora, llavors ella ha dit contacontes, equivalent narradora i contacontes. Sí, és el mateix, el contacontes seria una forma més...
popular o casolana de dir-ho, però realment és una persona que se dedica a la narració oral. Perquè probablement ara els avis, els padrins, les padrines ja no exerceixen aquella funció que hi havia antigament de transmetre aquestes tradicions orals.
Home, tot ha canviat, tot ha canviat, les famílies són més petites, els padrins no solen estar tan a prop com estaven un temps, els padrins també estan molt ocupats perquè amb això de son veïment actiu van i venen i van de viatge i fan això i fan allò, però hi ha hagut evidentment un trencament d'allò que seria la transmissió de la tradició.
Ara, comptar amb contes en els infants, normalment amb un llibre, Sermans, que està molt bé, no vull dir que estigui malament, però de vegades, quan jo els conto sense llibre, em demanen, i on és el llibre? I ho saps de memòria? Per tant, aquests llibres no solen ser tant la nostra tradició, sinó obres de creació més contemporània.
Després, a les escoles, que és un altre lloc on es pot transmetre la narració oral, el problema que tenim és que nens molt petits, sí, però quan tenen que creixen una mica, ja deixen de comptar els comptes. És a dir, es compten comptes infantils, primer de primària, que són molt petits encara,
ja menys, segon ja poc, raríssim, i a partir de tercer de primària ja no compten rondalles ni comptes amb els infants, estan molt preocupats amb el currículum i els continguts i tot això, i no hi troben aquest lloc. Els comptes són importants pels petits, però són més importants a partir dels 7 anys, dels 6 anys, dels 7 anys...
les grans rondalles meravelloses, com els que se'ls diràs i no tornaràs, les nostres taronges... Tot això és per un infant ja amb una certa capacitat d'entendre una història complexa. I en canvi els a comptar amb les coses quan són massa petits, que encara no tenen edat per entendre-ho, i quan tenen edat ja no els a comptar, és una mica una incongruència. Però llavors, bé, a part de les escoles, a biblioteques municipals...
Això està molt més cuidat aquests darrers anys. A totes les biblioteques hi ha un recoill infantil que fa ganes, que sol estar ben sortit i ben endreçat. Se fan sessions de compte a compte, se fan espectacles, petits espectacles teatrals, o d'ombres, o de titelles. Això està més cuidat que posen per cas fa 20 o 25 anys. S'ha avançat, amb això. Jo crec que sí. En Joan...
Sí, abans no parlaves de Sant Pere fent de Bialabar tot per ser Mallorca des d'any 20, recopilant. Clar, eren uns anys interessants, perquè ell era un home, podríem dir feliç, en aquests moments. La única sentim abans, que estigui a Mallorca, la va escriure per un documental que pretenia vendre un bon Mallorca en el turisme. Sí, com una pel·lícula, sí. No, però ara que parlaves de ser rondalles, clar, Antoni Maria Alcover, apòstol de la llengua, que, evidentment, sa seva feina com a recopilador i fitxador,
gegantina, no posarem dubte, però va porgar massa. Temes de censura moral, això. Ell i tots. Sí, me supos que els germans Grimm també. Els germans Grimm també, els folcloristes catalans tots, els folcloristes espanyols tots, la recopilació del que seria rondar eròtica i tal s'ha fet molt tard...
ja amb unes condicions ja no molt bones, existia, existia ara per exemple s'ha publicat un volum en castellà, moltíssimes històries, se diu sin ropa atendida per allà hi ha robes tenses en el que ve ell ho diu ben clar, diu jo no he volgut posar res de verdesca que n'hi ha, com per tot ell ho diu, on hi ha hagut menys censures amb aquestes coses en els països nòrdits en els països nòrdits sí que tenen reculls on d'es que dius
La pornografia actual queda curta, de veure això és una cosa, però evidentment han de donar mèrit al cobert que no va tergiversar els arguments. Això és important, no va tergiversar els arguments, que és el que l'honra, diguem.
Evidentment, si hi havia coses una mica pujades de tal, els va dissimular o els va obviar. Però a les rondalles hi ha germans que tenen relacions i tenen un fill en comú, per exemple. Hi ha violacions, hi ha maltractaments, hi ha reines que diuen que un patge els ha volgut seduir Norbera, eres en revés...
als lotes que dormen amb aquest monstre que no se sap què és i que després resulta que és un príncep durant set anys. I els originals eren contes infantils perquè nins de llavors sentien això o eren històries per adults dissimulades de conte infantil?
No, no, eren històries per tothom, perquè hi havia rondalles per totes les ocasions, per totes les edats, per més petits, per més grans. Has de comptar que la diferència aquesta que feia mare d'infantil no existia.
i a les posesions o les cases o la fresca o els veïnadatges, els al·lots estaven en ser grans, escoltaven el que escoltaven els grans en general. A veure que hi ha rondades que són com més adequades per petits, sobretot són conquins d'animalets i això, però mai per tan petits com el fill, mare, no hi ha rondades per ni de dos anys, de tres anys, de quatre anys, no, són ja per més grandets.
Aquesta diferència l'hem fet en altres. I els hem infantilitzat moltes vegades. I la paraula rondalla, què sentit té? La paraula rondalla és una cosa una mica fosca, però se sol dir que de la forma d'estar enredor quan t'escoltes un narrador. Vendria d'aquí. És una cosa un poc especial de la llengua catalana, perquè els altres idiomes romànics no tenen una paraula...
per designar conto popular tradicional, sinó que usen perífresis, diguem, conto popular tradicional, cuentos de viejas, contes de fades en francès, feirités en anglès... Tothom ha de fer una revolta, una revoltera, no? Però nosaltres no, tenim una rondalla per destriar de conte, que seria conte literari d'autor.
A més, parlàvem d'investigació. Està clar que s'investiga sobretot en equip, perquè en equips de treball i xarxes de recerca ha de dirigir, per exemple, grups com el grup d'estudis etnopoètics entre el 2007 i el 2014 de la Sociedat Catalana de Llengua i Literatura. Avui en dia, aquesta figura que a vegades tenim d'aquest...
investigador que recopilava aquelles rondalles, aquells contes, avui en dia tot això forma part d'una estructura, d'una xarxa, no? Els investigadors solen estar treballant amb altra gent i a més m'imagino que també interdisciplinar, no?
especialistes de distins caires. Mira, aquest grup d'estudis no poètics que vaig dirigir durant bastant d'anys, però que sempre n'està un membre molt activa. Ara, divendres, començar amb la nostra vintena trobada, la feim a Formentera, de divendres a diumenge, i seria un exemple d'un equip multidisciplinar, perquè...
Hi ha de tot en aquest grup, en aquest moment som 113 socis, però vaja, també n'hi ha molts que són dorments, dit jo, però n'hi ha 40 més o menys actius, i bàsicament som professors d'universitat, estudiants, doctorants i així, però també tenim mestres de primària, tenim molt de professors d'institut,
I tenim filòlegs, musicòlegs, filòsofs, algun pedagog, tenim una varietat. I si a les universitats avui en dia es fa feina per projectes de recerca, i en els projectes de recerca sempre hi ha un o dos investigadors principals i un equip. Jo he estat o estic amb equips de la Roviri Virgili, bàsicament, de la Universitat de Tarragona,
però també amb un equip que agafa gent de molt de països de la Universitat de Santiago de Compostela, aquestes de literatura infantil i juvenil, del Marco Ibérico, diuen ells, i també de diversos països sud-americans, Mèxic, Brasil i altres.
i després també estar fins ara amb un equip amb un enfocament més didàctic de la Universitat de València. Per tant, sí, feina molta. Molta feina. Parlàvem d'ara en el 2025, aquests dos llibres, Les rondalles de la pobla i les llegendes de l'Arxiduc,
les rondalles de la pobla que va rebre un premi a l'Alexandre Ballester del 2024. I la llegenda de Sarxiduc, el premi de Manacota. Tot això ve de les recerques que m'he dedicat aquests darrers set o vuit anys, que és treure llum tots els corpus de rondalles que va fer replegar Sarxiduc Lluís Salvador a finals del segle XIX.
He fet molta de feina amb aquest corpus, que al final són 169 rondares, i el procés de recerca, que és una cosa que moltíssimes vegades no tenim cap mena d'informació ni documentació, en aquest cas he pogut resseguir molt com es va fer aquesta feina i eren prèvies a les de Mossa Nulcové.
per molt poc, allà com la foto finish de la carrera van començar a estar molt junts però bé, són un any abans
acabem el programa en dues coses una és més música de Baltasar Sant Per el ritual de pagesia que l'escoltarem de fons mentre fem una darrera pregunta que és molt típica d'aquest programa que és un consell per als nostres oients si haguessis de donar un consell per viure millor què els diries?
Un consell per a viure millor. Mira, i com que m'agrada sempre admirellar sa vida en sa rondades i sa rondades en sa vida, te donaré el mateix consell que se suposa que li va donar l'abat de la real al rei, alguns diuen que era el rei en Jaume, altres que era un rei innominat,
Quan li va demanar, el rei li va demanar l'abat. Com és que vos, que sou el pare abat, esteu tan gras i nau tan lluent i esteu tan tranquil? I jo, que som el rei, estic tan prim, vaig tan nerviós i estic sempre mal sofrit.
I l'abat de la real, amb tota la seva catxassa, diria, i va dir, majestat, és que jo no tinc tant de maldecats com vos. I si entenc, els ha de ser prendre l'embocadura.
Els de ser prendre l'embocadura. El rei se va molestar un poc amb aquesta resposta, però jo crec que sobreprendre l'embocadura en els maldecats, és a dir, relativitzar-los, llevar importància en allò que realment no la té i centrar-nos en allò important, és un bon consell. Tant quan ets jove com quan després ja ets una persona més major, més madura,
Per tant, en maldecats contextualitzats, el més lluny possibles, i fer les coses amb espai, amb tranquil·litat i amb perseverança, sobretot. Que bé, molt bon consell. Segur que els nostres oients l'agrairan. Moltes gràcies, Caterina Valriu, per haver vengut. A vostres. També gràcies a Anna Maria, a Anna Bial, a en Joan. Demà tornem al Crepuscle en Cent Estals a les 9 del vespre. Bona nit. Bona nit.
. . . .
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.