Fer música d'aquí, a Nova York.
Salutacions, amics. Això és el Crepuscle en Cent Estel. Si heu tots benvinguts, vos parla Pere Estelric. Tenim per davant una hora dedicada, primer, a una entrevista. Avui parlaré amb en Toni Mora. Toni Mora és un compositor, un músic i llanc mallorquí que viu a Brooklyn, viu a Nova York. I des d'allà ha enregistrat un disc...
que si bé pot tenir aires també nord-americans, té arrels, arrels mediterrànies. Amb en Toni, que la setmana passada va ser per Mallorca, van enregistrar una entrevista que avui vos emetrem. I en la segona part del programa posarem música que ha triat i que tria ell al final de l'entrevista. Per tant, primera part, paraula, i la segona part, música.
Benvinguts de nou, com vos dic, al Crepuscle en Senestals, un programa que ha produït, com sempre, na Maria Moreno i que tècnicament controla na Maria Oliver.
Conversa en Toni Mora. Ell és músic, és pianista, compositor, viva Nova York. Ha vingut a Mallorca per presentar el que serà el seu segon disc. Toni, gràcies per ser nosaltres. No m'ho veurà. De Palma a Nova York. Com és una mica la teva trajectòria?
Bé, això, jo vaig créixer aquí, a Palma, i després, tot d'una, quan vaig acabar als institut, vaig anar primer a Barcelona. Per un munt d'estudis vaig aplicar per estudiar a l'Escola Superior de Música de Catalunya, i allà vaig fer... Bé, jo havia estudiat piano de petit, mai va ser com una cosa molt arreglada, de conservatori i tal, però sempre he fet classes i això.
I ja més avanc, de petit, tenia aquesta idea que em feia ganes seguint la música, i hi havia aquesta opció d'anar a estudiar l'Escola Superior de Música, i ja vaig fer un grau de piano jazz. I d'allà a Barcelona, quan vaig acabar, no sabia molt bé què fer, també em va plegar justament amb tots els temes de la pandèmia, el 2020, i d'allà, com amb massa poc pla,
vaig anar a viure a Madrid. Vaig començar a fer feina ja com a músic, com a moltes coses. També era un temps en què la música en directe no estava tampoc molt... No hi havia tantes oportunitats, per tant, vaig fer molta decència també,
feina online, tot aquest tema, i després allà a Madrid sí que vaig començar a desenvolupar més una feina com a músic, vaig fer com una comunitat allà, i d'allà va sortir aquesta oportunitat per anar a fer un màster a Nova York, que jo feia temps també que cavilava aquesta possibilitat, però amb tot el tema de la pandèmia se va haver de posposar.
I quan va sortir com aquesta oportunitat i les casualitats se van enjuntar, no m'ho vaig pensar. I ara fa dos anys i mig que estic allà. Fent un màster o alternant màster en feina, estudis? O sigui, ha estat estudiar i fer feina perquè sí, vull dir, és arribar allà i també hi ha moltes oportunitats per fer. També és perquè és un nivell de vida que també requereix com un esforç econòmic important. Per tant, va ser allà com...
Estudiar, també compaginar-ho amb feina i ara ja aquesta etapa educativa ja ha acabat i ara estic completament fent feina allà. És veritat això que diuen que els Estats Units ets aterra de les oportunitats.
La veritat que dona aquesta sensació, sí, la veritat que Nova York és com una ciutat com molt concreta, que té com un espai, una comunitat molt concret, no sé, tampoc connectant tant tant les restes dels Estats Units, està com molt poc fora de Nova York, però tot el que xerren companys d'allà i gent que sí que ha rodat més, és com que és una ciutat com molt única, que té com un context molt únic,
i la veritat que a nivell cultural jo troc que és com molt estimulant, per això està sent com un aprenentatge molt gran, ser allà de tota la comunitat artística que hi ha, no només musical, sinó artística en general, com tot, com l'escena de dansa, l'escena de teatre, l'escena de cinema, tot com que m'estic trobant que és un ambient molt estimulant amb gent com molt jove,
amb moltes idees, amb moltes ganes de fer coses noves, amb moltes ganes d'innovar, amb moltes ganes d'ajuntar-se. És com que, ja t'ho dic, jo vaig anar ja com a tret per s'escena musical, però com que mai m'esperava trobar tanta varietat i tanta cosa de tanta qualitat, amb tantes... Això és el que dius tu d'oportunitats diferents. I sí, o sigui, et dona una mica de sensació que hi ha molt de truir. Creus que és més fàcil dir-ho de sa música aquí a Mallorca o a New York?
possiblement només pel tema de...
de magnitud, d'amplitud, d'espai. Crec que allà és una mica més senzill per aquest tema. No sé si és un tema que hi ha més oportunitats o que tot està més comprimit allà, hi ha molta més gent fent això. Per tant, jo crec que hi ha molt més públic, hi ha molt més circuit, moltes més associacions, molt més col·lectius que donen suport a la música. També em dona la sensació que allà és un...
A nivell musical sí que hi ha com una cultura de públic molt interessant, la gent de dia a dia, no només com músics que van a consumir música per com és el nostre dia a dia, però també públic fora del món artístic, que crec que és una cosa que, o sa meva percepció, és que allà el dia a dia de sa gent que viu en aquesta ciutat va veure música en directe, consumeix música, et dóna suport a música com a part del seu dia a dia.
i evidentment d'una ciutat tan, tan, tan gran, tanta gent, això dona com la sensació que a nivell musical sí que estan parlant moltes més coses. Per tant, crec que és un tema quantitatiu. Però crec que aquí a Mallorca s'ha de dir que, o sigui, jo, com a cainat, estan connectant...
i anant tornant, visitant la meva família, però també com que he desenvolupat també una part de la meva carrera musical aquí, no només aquí, sinó a Barcelona i Madrid, com t'he comentat abans, i crec que també Mallorca, vull dir últimament, jo, la meva percepció és que també, com que no només el nivell musical de músics que ara estan com establerts aquí,
I crec que també hi ha moltes més associacions, molt més local d'on tocar, més festivals. La més sensació és que el suport cap a la música està augmentant i això crec que és una cosa positiva que s'ha de remarcar.
Parlem ara més de música, però m'agradaria molt que comparessis el teu barri de viure a Palma amb el barri que vius a Nova York. No té res a veure. Palma, en quin barri te'n movies? O sigui, mon pare i mare viuen a prop del barri del terreno i allà és com on vaig créixer jo. Per tant, sí, evidentment és un barri que per jo és molt familiar i ja sé com tots els llocs on anar, també com evidentment l'arquitectura no té res a veure.
i com que també estàs aquí a Palma i és com un ambient molt relaxat, tenir la mà a prop, tot això, i evidentment se nota. Ara estic allà a Brooklyn, al barri de Flatbush, i com que evidentment no té res a veure, surts al carrer i hi ha molt més de renou, els negocis no tenen res a veure, tot va, es vol cercar un forn de pa i no hi és. Però és curiós, crec que és curiós. La mà també és a prop.
La mà a prop, d'una altra manera, no té res a veure, però sí. El tema de música. Anem a veure. Què t'inspira més? Gratacels o la sona de Brooklyn? Molts de Gratacels no sé si té Brooklyn. És a dir, la atmosfera neoyorquina o el Mediterrani?
Evidentment, el Mediterrani el tenc a un record molt especial. Crec que són com dos mons completament diferents. Em fa gràcia que has comentat el Grata Sales perquè és la primera imatge que t'ha ve quan penses en Nova York.
Sí que n'hi ha, malauradament sí que hi ha gratassades a Brooklyn, ara és una zona que s'està com més gentrificant i això, i ara ja no se fa tan diferent a el que tenim entès com a Nova York, no?, que seria com Manhattan, que és aquesta zona tan famosa que tothom hem vist a les pel·lícules i per tot, que això quan ets allà és com que tens aquesta sensació estranya que ja hi has estat, tot i que ets deu primers vegades, com que s'ha desbloquet de cop que record.
Així que evidentment la calma és mediterrani, això me connecta molt amb un passat, amb haver crescut aquí i m'aporta com molt de records, com molt positius i amb una manera de fer també no només com propera això a Mallorca i a Palma i tots aquests records que jo tenc i la gent que connecta amb això.
que evidentment també tenim aquí tot dir el Mediterrani, també tenim el nostre foc, però Nova York és una ciutat que, com t'he comentat abans, el que estimula molt és com la part social, diríem, la gent que pots conèixer ja, com anar a veure un concert i començar a xerrar amb qualcú que acabes de conèixer, que està compartint taula amb tu, i de sobte t'ho he d'anar en compte que és un escriptor super...
molt bo, que acaba de... sí, que està això pensant en el seu proper llibre i és una persona així com... sí, això és com un cas concret, però pot ser qualsevol altra, o de sobte estar allà i poder xerrar amb els músics i que tothom sigui com molt proper i donar-te'n compte que això es tires un fil i te conviden aquí a una casa i estan fent un concert també, com aquest factor que evidentment aquí a Mallorca també passa però com en sa meva experiència i potser a un nivell més petit
Evidentment per un tema quantitatiu. Com t'he dit, crec que és un espai tan gran que totes aquestes oportunitats es poden com multiplicar. Però crec que sí, diria que el que més m'estimula jo és la gent que estic coneixent allà i tot aquest ambient cultural i social i comunitari que té aquesta ciutat. Com te mous per aquí i com te mous per allà, a nivell físic, per dins la ciutat?
Bé, a Mallorca ja som un local, vull dir, has de menjar cotxe, bé, jo som de Palma tota la vida, i transport públic, però sí, vull dir, ja t'ho dic, quan venc aquí... A Palma utilitzes el transport públic. Sí, sí, normalment, vull dir, quan tornen aquí tens la sort de poder estar a camp mon pare i mo mare, i jo què sé, li demanes cotxe a mo mare, i allà, la veritat que és una ciutat que està molt ben connectada a nivell de transport públic,
És una ciutat molt gran i has d'assumir que el transport públic ha d'estar moltes estones i moltes hores de metro i d'autobús i això, però la veritat és similar i està molt ben connectat. Tot i que aquesta gran àrea de la ciutat,
puguis estar connectat amb llocs que estan molt enfora, que potser si ho pensessis en comparar amb Mallorca, no se t'ha passat cap anar-hi a una hora baixa i allà són trajectes molt llargs que fas tranquil·lament. El canvi polític vos ha afectat?
Estar allà no t'ho puc negar, vull dir, és una cosa que està a l'hora del dia i evidentment la gent que està allà en qualitat d'immigrants, que és un fet, ho notam i és una comunitat molt gran, no de gent que és d'allà, sinó, vull dir, jo també xerro per jo i per la comunitat artística i la comunitat musical, que és el que jo conec més.
però sí, hi ha gent que també està una mica con jo, que ve d'enfora, que està així com amb aquest règim d'artista, visat d'artista, i és una cosa que s'ha de començar renovant constantment, i evidentment la gent que tenim aquest estatus que no és com molt sòlid, diríem, la gent se nota, s'ambient, no t'ho puc negar. I a nivell de visat, a nivell legal, burocràtic, quin estatus estàs allà? Jo ara mateix estic tramitant la renovació d'aquest visat d'artista,
És un permís de feina que et permet desenvolupar aquesta activitat artística allà, sense problema, amb tot el que suposes, tant si és com treball d'autònom, com si és altres tipus de feina, però sempre ha d'estar relacionat amb aquest camp.
Però ets autònom, diríem allà. Sí, podríem dir això. Seria un equivalent, lo més semblant. I te van cridar, i tu fas feina amb una banda, amb una altra? D'això se trata, sí. Ara mateix, com que també estic desenvolupant com una carrera més, diria, com a compositor, també, com t'he dit en el principi, has fet d'aquell com una escena artística tan gran, d'això, no només música, sinó d'altres coses, fa que també com que la música pugui...
Tenim més oportunitats de col·laboracions, que sí, composar per companyies de dansa, composar per cine, per això. Per tant, ja et dic, com que és una ciutat en què estan passant tantes coses, jo ara mateix no me tanc l'oportunitat de res. Vull dir, jo som pianista i sempre...
Una gran part de la meva feina com a música ha estat com participar com a intèrpret, no només en projectes meus, sinó en projectes d'altra gent, com a col·laborador, i això és una feina que també és possible allà, però també a la vegada comences a conèixer tot això i anaves tirant desfil i t'ho dones compte que t'ho veus en contextos musicals que no t'haguessis esperat. Aquest segon disc és on vas, on vas i sense interrogantes, és a dir, és una afirmació on vas.
Sí, crec que tenia aquesta idea. Ja et dic, fa dos anys i mig que estic allà, no et puc negar que està molt influït per aquest procés de canvi,
Com t'he dit al principi, jo vaig créixer aquí, a Palma, però quan vaig llegar a l'institut ja vaig anar a Barcelona, s'han succeït com aquestes casualitats, i jo he anat com triant amb molta sort i podent sortir d'aquí, anar a Barcelona, tenir com aquesta experiència, anar a Madrid, tenir com una altra completa experiència,
També moltíssima sort que he tingut de poder estar connectat amb Mallorca de qualque manera. Evidentment, la meva família està aquí, però també poder estar connectat amb Mallorca a nivell de feina o a nivell de com a artista, com poder tornar aquí i no només tornar aquí, visitar la meva família, però també tocar i fer concerts i això. I és la veritat que a Barcelona, a Madrid, després a Nova York, he tingut com aquesta experiència d'estar com una mica a tots els llocs i a cap
I crec que això ha estat com, evidentment, allà, en aquest vot tan gran, se m'ha fet com molt més evident, i ha estat com aquesta sensació d'itinerància, de moviment, de com, amb aquesta sensació d'aquests darrers deu anys, perdó, he estat tant en moviment, tant com no trobant tot centre, com puc trobar el centre jo a nivell personal i emocional, i crec que la música és el que m'ha ajudat més a trobar aquest nord.
te planteges continuar allà i viure allà? Ara sí, la veritat és una comunitat i és un ambient i és un lloc amb tantes oportunitats que a mi crec que m'està fent créixer molt com a músic, com a artista, com a persona, així que crec que ho aprofitaré tant com pugui.
T'he de dir que no sé si m'hi vaig allà a llarg termini, si ara me demanes, però ja t'he dic, mentre pugui ser allà, pugui desenvolupar la meva carrera com a músic, pugui viure de la música, crec que serà com... Mentre pugui fer això, crec que serà com una etapa de la meva vida en què estiré aprenent constantment, així que mentre això passi, crec que tindré ganes de quedar-me. Quan això desapareixi, crec que tornaré o no sé què farem. En el disc què hi ha més, de Beverly Hills o del Terreno?
Sí, hi ha bastant del terreny, diria, vull dir, és curiós, ja et dic, hi ha aquesta cerca d'això, vull dir, com de reafirmació, hi ha com molt de cerca a la memòria,
no com a nostàlgi de, ai, que bé que estava allà i aquí no estic tan bé, és tot de molt desconegut, potser li podríem agafar un punt que és d'incomoditat, de no saber això, d'anar a un país diferent i no entendre del tot els codis, de no trobar tanta gent, n'he trobat alguns per sort que xerrin la meva llengua materna, o sigui, és curiós, hi ha aquest sentiment, però a la vegada també com de refugiar-se en la memòria per com...
per com estar aquí en un lloc diferent i reivindicar que ets d'un lloc diferent i que tens aquestes coses úniques. Com t'he dit abans, crec que també com la comunitat artística de Nova York, i no només la comunitat artística sinó el públic. La meva sensació personal és que és molt...
és molt, com ho diria, estan molt il·lusionats, són molt curiosos amb les propostes noves, com que tenen molta curiositat, és un públic que té molta escolta, molt obert de ment, això volia dir.
i que de sobte tu li dius, no, és que jo som de Mallorca, faig aquesta música, i a més utilitzar també text, perquè crec que la part del llenguatge és una part important també d'aquest disc, vull dir, jo sóc un compositor, i sempre m'he dedicat a ser música instrumental, per la meva pròpia música m'ha hagut de com lidiar amb text,
Però de sobte un va composant i un va tenint també diverses influències i de sobte això, surt una cançó que evidentment tot el procés creatiu aquest és com molt misteriós, no sé d'on ve exactament, ve de tot, de tots els llocs i de cap.
i crec que a vegades un es tira un fil i diu, crec que això necessita lletra, ara mateix, no sé si demanar-li a qualque persona de confiança que escriu una lletra per jo, o l'escric jo, i de sobte un segon llar ja no escrivin notes o un paper, sinó que escrivin text, i de sobte la cosa que tens més a mà, que tens més propera i tens més genuïna i sincera és la teva llengua materna.
i de sobte estic allà a Nova York escrivint música en català, que un diria que no té cap sentit a nivell comercial, si vols, apurar, però de sobte estàs allà en aquesta sensació d'itinerància i que no hi ha com...
quasi com punt de referència i el meu punt de referència és aquesta música que es propera a jo i que a més és doblement propera perquè en alguns moments, no sempre, però en alguns moments té lletra i és en català. I de sobte estàs allà i estàs dubtós perquè hi ha tot aquest públic o ambient d'amics que ningú entén una paraula de català
I tot i això ho agafen amb molta estima i amb molta obertura i diuen que bé, és que m'estàs donant una cosa única, m'està agradant molt. O sigui, no entenc el que dius, però crec que m'arriba l'emoció de les paraules i de la música. Per tant, m'agrada i olé tu, saps? Perquè tot està pensat i fins i tot gravat a Nova York. Sí, sí, o sigui, íntegrament ha estat enregistrat allà. Ja t'ho dic, crec que aquest...
aquest bot allà m'ha fet com això, tenir com aquesta necessitat de processar, ja et dic, crec que venir una mica influït per ja no només haver estat allà, sinó també això, haver viscut a Madrid, haver viscut a Barcelona, com aquesta sensació de com moviment constant i d'anar a un lloc i de sobte, ja et dic, a nivell comunitari i d'ambient, com una mica començar de zero i ja et dic, allà ha estat com
com aquest vot recent, i ja te dic, la meva comunitat musical ha canviat completament, he conegut molta gent, ja està com una mica tot posar també, ja te dic, tots els recursos en això, ha estat també com un disc molt autoproduït,
Com he assumit, en comparació en el meu darrer disc, que era piano sol, tot instrumental, com que podia assumir uns responsabilitats molt menors, perquè, evidentment, logísticament és molt més senzill, jo amb el piano, fer un període de takes a l'estudi,
i quasi que ja està, només és un procés d'edició com molt senzill. En canvi, aquest disc, com que cada cançó té una instrumentació diferent, ja et dic, vull dir, és on vas de tant... Una vegada també t'ho demanes, que és com, on vas amb això? O sigui, que ara ve aquest tema instrumental, que és piano, i ara ve aquest tema tot amb una orquestació com supercomplexa i té lletra, o sigui, on vas també a nivell estètic, i jo era com...
Crec que no acaba de tenir sentit, però en té, perquè tot com veu d'aquesta mateixa idea i aquesta mateixa com influència i aquesta mateixa necessitat de processar. Per tant, sí, vull dir, ha estat com gravat tot allà i ha estat com jo també somint com moltes parts del procés, que normalment no somia perquè no me veia en cor com enregistrar instruments.
com editar també amb l'ordinador totes les gravacions, editar-les també, evidentment a nivell de mescles sí que ha demanat ajuda a gent que pogués fer-ho brillar més, però moltes parts del procés, com comptar amb els músics, arranjar, produir-lo tot,
Si a nivell d'horaris, ja t'ho dic, com és una ciutat, vull dir, és músics que conec allà, també estan com amb mil feines i això, i és molt difícil com...
reunir dos músics, o els que vulguis, a un estudi, a una hora determinada, és tan complicat, que a vegades és com, bueno, grava amb aquests dos músics aquí, o bateria i baixa un dia, i després, aquesta amiga meva que toca el cello, que vull que toqui aquí, doncs véns a Camp Eva i grava'm damunt d'això, i com se pugui això, i sí, vull assumir moltes parts del procés jo, i la veritat que està com,
un aprenentatge molt gran, vull dir, donar-me'n compte que jo podia assumir totes aquestes parts del procés, que normalment és lo típic que un potser no se ve un coi i delega o contracta una persona que se dedica a això, i sí, donar-me'n compte que ho podia fer i que ho podia fer en un ambient com tan diferent, i sí, així que estàs així.
I la distribució, ara, una vegada fet el disc i els productes ja està, ara on va aquest disc, on va? Sí, això és una bona pregunta, la veritat, que ara, o sigui, un té la sensació que la feina ja està acabada, perquè això s'ha acabat d'enregistrar, evidentment, els temps creatius per nosaltres són com molt diferents, perquè d'això, quan ara tens aquest disc i la gent l'escolta per primera vegada, però això...
La millor sa gent que estig treballant amb això ja fa dos, tres anys que estem com donant-li voltes i per nosaltres és com una cosa que és un procés que ja està no acabat, acabadíssim, que ja ho veiem amb una distància i que és com, és que crec que jo musicalment ja no som això, ara estic amb un altre.
Però crec que sí, crec que s'ha de fer un esforç d'acabar-ho d'acuir i el que tu dius, la distribució. És com que pareix que acaba de començar una altra etapa de tot això. I la veritat que...
Avui dia és bastant dur perquè crec que s'està com donant per fet que els artistes, això, autogestionats, que no tenim com un seger i que mos dona suport, que no tenim això, un equip darrere, vull dir que ja t'he dit que és un exemple que avui dia els artistes com emergents han d'assumir com moltíssimes parts del procés que no tenen gaire res a veure amb la música i són igual de demandants, igual requereixen com això, requereixen
un... ara me surt en anglès. Recreixen skills, no? Recreixen com saber de moltes coses diferents que o no tenen res a veure en la música o molt poc i que a vegades t'atreuen d'aquí i això és una cosa que és un fet i que han d'assumir però evidentment fa que aquest procés sigui molt desgastant
que s'ha d'assumir de qualque manera i s'ha d'intentar com equilibrar tot perquè no te cremi la part creativa, però tampoc te cremi que t'absorbeixi completament i te tornis com això, un manager i una persona de màrqueting i una persona de representació, però s'ha de fer una mica això. Tenia això una mica ja que el director de cine i em diu
Això vaig aprendre d'un amic meu que quan fas una pel·lícula t'has de gastar igual o el doble del que... Exacte, que ja és com una regla que tenen, no? Vull dir, que si tu vols que la teva pel·lícula tingui visibilitat i la nomini, no sé què, vull dir, és un fet que has de fer i que has d'assumir que això que te costarà igual o el doble.
Per tant, sí, és tota una feina que s'ha de fer, i ja t'ho dic, crec que és una feina que requereix moltes hores de seure davant d'un ordinador, de demanar molta ajuda, perquè, evidentment, vull dir, el món avui dia va en contactes amb qui coneixes d'aquí, coneixes qualsevol que em puguis recomanar per accedir aquí. Ara aquest festival crec que la meva música com em queixaria molt bé aquí, però no sé ni qui ho du ni res. A mi, si envies un mail, Prentura no arriba mai,
i crec que és una feina de moltes hores, que és això, que, malauradament, hem d'assumir des del principi, però crec que s'ha de fer i s'ha de trobar l'espai en el teu dia a dia per fer-ho, i que això, com he dit abans, que no te comprometi la part musical, la part creativa, que crec que és la més guapa i per ser que fein tot això. Toni, per què fer discos físicament quan també el trobes a la plataforma?
Sí, és la veritat que crec que hi ha una part romàntica, no?, de seguir un poc en la tradició, però evidentment com...
Jo el que deia en el concert és que sí, vull dir, el mercat no està ajudant en aquest format físic. Avui dia, ja t'ho dic, és com molt anecdòtic, però els cotxes no tenen per on portar CDs als nous cotxes. Ja no se comercialitzen com això, reproductors de CDs, evidentment. Ara, bueno, justament el vinil ara ha agafat una mica més de força, però com a format físic, evidentment no...
no està en declivi, i és un fet, i ara tot està com molt més digitalitzat, i com tu dius, se pot obtenir a través de plataformes, però crec que s'ha de fer una mica de consciència a nivell de nosaltres com a creadors i com a públic, però crec que també com a públic, s'ha de com...
Estaria bé com encetar una mica la reflexió, perquè ja et dic, aquest CD jo el faig i si tu, com deia ahir, en el concert, no té gaire sentit que jo... A vosaltres com a públic vos ofereixi aquest producte, perquè ja potser el 90% de gent que està assegut aquí no teniu...
on posar-lo a cap vostre, no teniu cap màquina, i jo és primer, ara no tinc reproductor de CDs, vull dir, és que és una cosa que jo també compro menys discs, perquè és això, estan disponibles online, i és una cosa que entres menys amb l'hàbit de fer-ho.
i ara com hi ha aquesta com, no sé, com acceleració de tot i com aquest ritual de tenir els objectes físics, crec que està com una mica en declivi, però crec que
Està bé com insistir-hi perquè, ja et dic, aquests discs els afegim noltros, els produïm noltros, ja tenim com una part com també creativa de crear l'objecte i, com t'he dit ahir en el concert, quan vaig insistir molt en aquest element,
si agafau aquest disc no estau comprant un objecte físic, com Pantor Ansà tenia com aquesta cosa més de física de material, que li donaves un ús i el tenies allà a la prestatgeria, però ara és com directament, si compreu aquest CD, estau donant suport a aquest projecte directament, perquè ja t'ho dic, vull dir, si escoltau la nostra música, ja no vull dir la meva música, la música de qualsevol artista que us agrada
totes aquestes plataformes de streaming que se diu, que avui dia estem molt acostumats a pagar 5-10 euros en el mes i tenim absolutament, i si no, quasi tota la música del món disponible. Hi ha un punt en què crec que hem normalitzat aquesta abundància, que tot és molt accessible i ho pot posar en qualsevol moment.
I malauradament, fent això, arriba com molt, molt, molt poc suport econòmic en els artistes. Per tant, jo diria, ja, o sigui, és que jo no m'ho vull ni incloure en això, però li diria a la gent que, a puntura que estàs escoltant ara, que si tenen qualsevol artista que els agrada molt, que hi ha música amb la que els ha connectat molt, amb la que tenen com records especials,
Jo els animaria a cercar aquests artistes, a cercar-los directament d'avui dia en totes les xarxes. Crec que és bastant assumible com anar a cercar els artistes que vos agraden i intentar com veure quina manera podeu donar-li suport, ja sigui, comprant la música directament. És com amb un canal que quan ho compreu els arriba la màxima quantitat de tot bé, sense intermediaris.
I sí, perquè ja t'he dic, fer un disc és un cost, no només com... Sí, de...
de feina i de temps i d'esforç molt gran, però també econòmicament és molt costós. Per tant, si tenim aquesta broma, vull dir que si hem de recuperar aquesta inversió d'enregistrar un disc a través de lo que mos arriba, de les plataformes de streaming i això, vull dir, crec que no ho faríem mai. Per tant, ja t'ho dic, vull dir, anima això a la gent que si teniu com artistes que us agraden, que connecteu amb la seva música i intenteu com
anar a cercar-los i intentar com donar-li suport de la manera que pugueu directament. Per tant, ja et dic, aquest disc és una mica com encara fer visible aquesta evidència, que ja vull dir, si voleu com...
donar suport és aquí o enlloc, perquè ja et dic, no hi ha masses maneres més de fer-ho. Per tant, jo crec que m'agradaria intentar conservar aquesta tradició, intentar conservar sobretot aquest contacte directe del públic amb el músic. I ara ja aquestes tres darreres preguntes que solen fer sempre els nostres convidats. Primer, una recomanació breu per viure millor.
Uf, sí. O sigui, si jo donés recomanacions, voldria dir que jo estic una mica orientat a viure millor, per tant...
Però crec que diria estar present, estar present, jo diria estar present, crec que ja t'ho dic una mica, ja venim xerrant d'això, però crec que estem vivint uns temps, no?, que crec que tot com demana atenció per tots els costats, tot va com molt ràpid, crec que jo inclòs i tota sa gent amb qui comparteix com que...
estem tenint aquesta tendència a tenir menys paciència i vol que les coses passin més ràpid i vol tenir contacte amb tot i no perdre res i crec que això a mi personalment m'atreveu molt d'estar present i simplement com...
disfrutar del que ja tens, i sí, com que està bé recordar-ho, però és una cosa molt evident i òbvia, però sí, crec que està present. Després, dos llibres que vulguis recomanar, de la temàtica que vulguis. Ara fa... Sí, ara fa ja com una estona que vaig llegir. Què se deia?
Sí, hi ha un llibre que això que m'arguma una mica que estic com rellegint i és un llibre que això que agaf com un pic a l'any perquè és com un llibre molt breu, molt breu però molt intens, que són les cartes a un jove poeta de Rilke, són aquestes cartes publicades que va escriure aquests
Aquest lot que era poeta i volia com dedicar-se a això, tenia com aquestes dubtes d'això que tothom vols poder identificar quan començàvem amb qualsevol disciplina artística i va tenir com aquesta correspondència tan generosa.
En Rilke li va donar totes aquestes idees i se converteix en aquesta reflexió constant, no només sobre la poesia, sinó sobre la art en general. I crec que toca com temes molt, molt profunds. Ja et diré, és un llibre molt breu.
però cada carta, cada text és com molt intens i dona per pensar tant que cada vegada que són d'aquests llibres, que cada vegada que llegeixes, et dona com una recepció diferent. I un segon llibre?
Un segon llibre crec que canviaria, pintura de qualque cosa de ficció, ara tenc el meu amic Àlex, que és el meu gran confident, que me recomana molt de llibres, i m'ha de deixar un d'Enquimonzo, que se diu La magnitud de la tragèdia.
I sí, crec que és la primera novel·la que ha llegit d'ell i té un estil molt curiós, molt personal i molt únic d'això, de narrar ficció, però amb un estil que t'encisa i sí, crec que et recomanaria. I després, quina música creus que podria acompanyar aquesta conversa? Aquesta conversa?
Ara, ja et dic, ara fa com unes setmanes, mesos, que estic bastant obsessionat amb el Nick Drake. Sí, ara això, un bon amic meu me va... Jo ja, és lo típic, són aquests noms...
que estan per allà, som tan famosos i això, però que no t'ha arribat o no has mai donat l'atenció. I això típic que passa en una situació molt concreta, que estàs amb un amic en el cotxe, que en el cotxe fa gust d'escoltar música, i diu, tu, escolta això, i de sobte ja t'ha...
Ja des del primer segon ja t'ha seduït i després estàs tu com en el teu pla personal, com escoltant-lo tot el temps. Diria això, el darrer disc que va treure. Justament va tenir una carrera molt breu però molt intensa i sí, Pink Moon de Nick Drake. Toni Mora, moltíssimes gràcies, molt d'èxit amb aquesta història i quan tornis per Mallorca, menys i mos el fas a sobre i tornar a conversar perquè ha estat molt sucós. I tant, gràcies a tu.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants. Fer odontologia slow no et s'ha pausat, et dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excelents, segurs i de qualitat.
Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351. La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Si algú vol participar el 9-7-1-1-1-2-2. En el gol d'en Sallidarder, mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar aquesta final anirà administrant els jugadors, o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern PSG, qui seria favorit? Per guanyar la Champions d'eliminar el Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs. Però qui seràs campió de la Premier League? Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7, amb Joan Fortesa i Tolo Ramon, a una mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I saw it written and I saw it say Bingo Moon is on its way None of you stands so dope
It's always written and it's always safe. Bring the moon as I'm in sleigh. None of you stand so tall.
Bona nit.
And I was green, greener than a hill Where flowers grew and the sun shone still Now I'm darker than the deepest sea
Just hand me down Give me a place to be
I was strong, strong in the sun I thought I'd see when the day was done Now I'm weaker than the faithless blue Oh so we
Fins demà!
I look around you find the ground is not so far from where you are. Don't be too wise. For down below they never grow, they're always tired and charms are hired from out of their eyes. Never a surprise.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Open up a broken cup with goodly sin sun shining. Yes, that's the day. And open wide the hymns you hide. You'll find renown where people fall. Things that you say. Say what you say.
About the farmers and the fun And the things behind the sun And the people around your head Who say everything's been said And the movement in your brain Sends you out into the rain
Lifting a mask from a local clown, feeling down like him. Seeing the light in a station bar and travelling far and sin. Sailing downstairs to the northern line, watching the shine of the shoes.
Fins demà!
Dancing a jig in a church with chimes, the sign of the times today. Hearing no bell from a steeple tall, people on dismay. Falling so far on a silver spoon, making the moon.
Changing a road for a size too small, people don't get on. Take a look, you may see me coming through. For I am a parasite who travels two by two.
When I'm lifting the mask from a local clown I'm feeling down like him And I'm seeing the light in a station bar And travelling far and sin And I'm sailing downstairs to the northern line Watching the shine of the shoes
I'm hearing the trials of the people there who took care of things Take a look, you may see me on the ground For I am the parasite of this town Take a look, you may see me
For I am the parasite who hangs from your skull.
Bona nit
I see through all of the pictures that you keep on the wall. All of the people that will come to the pool. Well, hear me calling, would you give me a free ride? Hear me calling, would you give me a free ride?
Fins demà!
I know you get to see through all of the pictures that you keep on the wall, all of the people that poke up to the ball. But hear me call in, won't you give me a free ride?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Which do you dance for? Which makes you shine? Which way you choose now? If you want to choose mine. Which way you hope for? Which can it be?
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!