El 8 de la seu.
Bon vespre amigues i amics, benvinguts en el Crepuscle en cel estals. Vos parla en Tomé Orell avui dia 11 de novembre, aquest dimarts encara és l'11 de l'11, per tant és el dia del 8 de la seu.
el buit, eh? Perquè hi ha gent que diu el buit i diu, no, no està buit. No, no. No està ple, està ple. Està ben ple de gent, eh? Normalment, si hi ha bon temps, si fa soleat, o vull dir que, en fi, que no estigui tapat. Soleat no ha de fer amb bon sol, perquè si no... Bé, ja ho entens. Que jo deman, no és per ser conec l'està, però no sortiria quan aniria els dies abans o els dies després, que és quasi, quasi el mateix. Sí, però no l'obrin. No, no l'obrin. Ah, no. Ah, no l'obrin. No, no l'obrin.
No, aquest dia, vull dir 11 de novembre i 2 de febrer, que és quan se tornarà, se pot tornar a veure, el que fan allà, diguéssim, és obrir la seu a una hora on... Si no és habitual. Exacte. I se vol el fenomen. El dia és normal, si no estic equivocat, en aquesta hora no està oberta la seva. Però sí que el que diu en Joan, els dies abans, els dies després... Sí, se veuria pràcticament idèntic. Sí, molt igual. I jo crec que qui hem entrevistat ara...
Recordo fa un perí d'anys, crec que vam entrevistar l'autor d'un llibre, autor, autora era? Que ho enfocava des del punt de vista més artístic, d'història de l'art més que de matemàtiques, i deia, bé, el que ja mos podem figurar que és que era molt guapa aquesta història, però que...
s'història té aquesta però que sembla que no és una cosa premeditada que sigui d'aquesta manera el fet de fer-ho tal dia i que sigui el dia de Sant Martí i el dia de Sant Martí
En fi, que queda sempre guapo, això, llavors. Si això ho arribes a veure en Dan Brown, potser ho fica una novel·la i munta aquí un parell de col tallades, ganivetades... Perdona, perdona, els primers que vendrien el llibre massivament... Els de la seu, sí, perquè de fet han muntat una història tallada. És que la seu, ara que hem enviat que no obrin, la seu és un producte, ja. Tristament, sí.
Molt bé, i doncs ha començat així per recordar que avui és aquest dia, que hi ha hagut gent que ha anat a veure aquest espectacle de llum i color. Oh, que mosso. A més te faltava dir Martín Comparable. Això t'ha quedat molt provisiu. Ara, vos anava a dir, i l'heu vist mai en directe en aquest fenomen? Sí, jo fa bastant d'ells. Sí.
Jo també ja fa bastants anys i perquè anava amb alumnes. I perquè anava a gat. Però quina imatge vols donar a mi? No ho sé. Perdona, tu has dit, no aquest dia, mai en ta meva orella.
No, ja dic mai. Mai. Ai, tenim una història secreta aquí que no comptarem. Maria Antic, de què va la teva secció? Dóna'm un pat de llum. Un pat de llum? Sí. No, avui parlarem una mica de s'assetjament. Un tema important i un tema ben delicat.
Bielvic, la ciència, de què va? Avui, si o si, t'aconsa de ratalins de la setmana passada. Aquesta que vas guardar, la tens guardada per ara. Després, no sé si tal vegada em vulguis una o una. Vinga. I si vols més animalons, te la aniré a triar. Una de vacunes o una d'animalons.
tot això ho farem fascinant segur i finalment el sentit de la vida jo vos faré una pregunta fàcil o difícil? fàcil, la resposta és difícil bé, no és difícil és difícil ser sincer sou morbosos?
Morbo. No, no. Bé, no ho sé. Des de què m'has dit, el coli... Quan aneu per una carretera o a una pista i veus un accident, però aquests... Sou d'aquests que mirau... No, no. Me fa molta ràbia, a més. Me fa molta ràbia quan la gent se queda... Però estareu amb mi que la majoria d'humans ho fan. Ho fan. Ho feim, no ho sé. A veure, recorda que qualque vegada d'això que vas per el carrer veus un incendi, veus els bombers i tal... Sí, has d'anar a veure'n...
Sí, veus això, sí, però te diria, per veure els bombers, per veure els bombers... No, com fan feina, com ho fan... No, per veure si hi hagués ferits, gent cremada... No, això no. No, però la majoria de gent ho fa... Jo crec que com a col·lectiu som morbosos. Moltes sí, però... Idò, morbo avui en Joan Raca. Sí...
però penso que també és informació de primera mà i de tot això avui un programa que com sempre controla tècnicament na Maria Oliver i que produeix na Maria Moreno
Maria Antic, compta'ns. Més que llum fosco, avui. Sí, avui és un tema que, efectivament... Bé, dia 6 de novembre va ser Dia Internacional contra la Violència i l'Assetjament Escolar. I tot aquí és un tema que, recorrent, no ens podem parlar massa aquí, perquè...
Però que ja Déu-n'hi-do tot el que surten en mitjans. I darrerament també amb el cas d'una nina de Persevilla que les coses van acabar bastant malament. Manca el setjament escolar. Bé, és un tipus de maltractament.
Després veurem el tipus de maltractament que se produeix de forma reiterada i prolongada en estens. Això és una cosa que hem de tenir en compte. Això sovint utilitzant paraules que no toquen quan no toquen. No és una cosa puntual, sinó que s'ha de donar en estens i ha de ser de forma reiterada.
I evidentment s'oposa un desequilibri de poder entre un agressor o agressors i una víctima. En general sempre s'alça només una víctima. Hi pot haver moments en què hi hagi més d'una víctima però generalment sempre s'alça el focus. Que se pot produir dins o fora del centre. Això era un tema important. Sí. Perquè clar, fora del centre...
Ara veurem la tipologia de tipus d'assetjament i veurem que se donen pintura molt més ja fora del centre que dins. Bé, han dit que hi ha un desequilibri de poder.
que hi ha una intencionalitat, això també s'ha de tenir molt en compte, és una cosa planificada, que hi ha una intencionalitat, i que el que s'acerca et s'ometra en aquella persona de manera abusiva. Tipus d'assetjament? Escapantura...
Pentura, jo anava a dir el més antic o el més... Sí, pentura és més antic en quant a coneixença, no? Sí. És físic. Agafar a una persona i pegar-li, pegar-li de manera reiterada, amb una intencionalitat que és fer-li mal, val?
El verbal. El verbal, hipòteva des dels insults, insults totalment de tot tipus, fins també a ridiculitzar, a cercar el ridícul d'aquella persona, d'ets un tal o un qual. Penseu que hi ha certs col·lectius que estan molt afectats, de vegades, amb aquest tipus d'assetjament, no?
que van molt relacionats. Hi ha l'assetjament de tipus social, el que volem és esclaure, aïllar en aquella persona, que no formi part del grup, que quedi sempre tot salt, a tota sala.
Hi ha l'assetjament de tipus psicològic, que la intencionalitat és tocar la teva autoestima. És a dir, arribar a que tu arribes a per sobre que no ets ningú, que no ets res.
Podríem dir que pintura també l'assetjament de tipus sexual, relacionat amb col·lectius de la JTBI, també, i evidentment l'assetjament virtual, ciberassetjament, que tal vegada és el que se dona més avui en dia.
Per què? Perquè el físic és molt sabou. Si tu pegues una pallissa a un sabou. El verbal, bueno, sabou per apuntura no tant, però bé, si comences a... Se sent, bàsicament. Sí, i pots anar per la vagina. Sí, sí, sí.
El social és més manipulador, perquè tu pots fer petites coses per aïllar en aquell company teu. Feim una festa que no vengui, anem al cinema que no vengui, feim un grup per fer un treball que no entri. Però és virtual, aquestes...
Què hi ha darrere un mòbil? Què percebem nosaltres? Que un emoticono enviat respecte a un comentari que puguis fer i que pot fer molt de mal però ja hi és i la percepció és com que no és tan patent no se vol no se vol puc fer tot el mal que vulgui
I comentaris i les emoticones també... Això t'anava a dir, hi ha còdics, eh? Els còdics, sí. Que ets adult no sabem, no? Que ets adult no sabem, sí. Ara s'està parlant molt d'això, no? Que hi ha paraules, hi ha nombres, fins i tot, que ja indiquen coses i que nosaltres no...
Vull dir, si un adult veu aquell mòbil, no s'ha... No, hi ha llenguatges propis que ja se mos escapen i aleshores, bueno, ara és el que està, no sé si he de dir més de moda, però és que mos fuig més de sermans.
En Sipola fa molts anys ja va dir que la estupidesa humana consisteix a fer mal sense guanyar res a canvi. La estupidesa, perquè si embecil·litat i si diòcia són malalties. La estupidesa no, és molt ara. Llavors, la pregunta és què pot haver-hi darrere d'aquests comportaments, quina intencionalitat que se pretén que guanyes? Guanyes poder.
Tu creus que guanyem? Indudablement. Guanyes poder dins el grup. Poder fent mal en el dèbil. Sí. Sí, sí. És una forma... Perquè és més fàcil enfotar-se en el dèbil que en el més fort. Si vol demostrar poder, enfotar-se en el fort, no?
Sí, però és més fàcil. Abusada és feble. És més fàcil. És una forma... No, crearàs el teu rodol de vessalls, és que estaran a les teves ordres, és que tu t'endràs sobresa. I aquests que són dèbils, si a més aquests que són dèbils són diferents,
és fàcil aconseguir aliats i quines edats on més s'adona això? perquè jo suposo que a partir de s'alta edat ja no és tan freqüent la veritat és que ara s'adon a totes ses edats a totes? segurament a mi vol fer trobar un comportament d'aquests en una aula de tercera edat sóc i una de segon de batxillerat o no? diferent
Diferent. Diferent. La dona es pentura més, o el més petent, el tercer d'Ésoc, pentura segon de batxillerat. I a partir de quines edats se comença? Cada primer més prest? Cada primer més prest. Cada primer hi ha més gent de primària, d'edats més petites, que diuen que han sofert aquest pateixen assetjament. No?
Sí, hi ha inclús en lots que parles amb ell quan ja arriben a batxillerat això i recorden d'episodis d'haver s'ha fet assetjament de quan érem petits. Què hi ha darrere? Perquè dius... Bielda, aquest tema de poder, no?
I això a pintura ho podríem entendre a una certa edat, a pintura en dins secundària, no? És la manera que jo pugui... Però quan pensam a pintura en un infant de 6 o 7 anys,
Jo crec que cap de nosaltres té aquesta visió d'aquesta dolentia darrere. És mal de pensar. Un infant de 4 anys davant d'un formiguer i veuràs què fan les formigues i veuràs què som els humans. Sí. És un infant, però davant d'un formiguer de formigues el 99% de nins van esclafar les formigues.
Tampoc guanyen res, eh? No, tampoc, tampoc. Però jo particularment, a vegades, m'ha cridat l'atenció, que un infant de sis o set anys hi hagi ja aquesta intencionalitat de voler fer mal a un altre, de ficar-se amb un altre, d'estar tot estent, tot estent, de margalir sa vida. És l'esplai d'humillar un altre, que ja el tenen. Ja el tenen? Sí.
Però, clar, però aquests infants no han de tenir aquesta malícia a darrere. Sí, sí que el tenim. Però el tenim. I en aquests casos que són dramàtics i són ben reals, i evidentment s'ha de combatre a fons, llavors també hi ha el problema, que és un problema afegit de ser sobrediagnòstic, els casos que no ho són. Per exemple, sempre m'he demanat, per què és la Conselleria d'Educació?
fomenta en els pares que per poder canviar-se de centre declarin que són víctimes d'assetjament. No ho sé. Perquè això va així, eh? Tu ara ets un pare o una mare d'un ellot i trobes que te vols canviar de centre i el més bo de fer és que denuncis en el centre per Bolinke i s'aconsellaria que t'embarques camí.
Hi ha un protocol establert. Jo sé què m'ho dic. Hi ha un protocol establert. I quan són casos reals, el més terrible és que els assetjadors se queden i els que són assetjats a vegades han de cercar un altre... Generalment s'ha de passar així. És terrible això. No sempre. No sempre. Per el que diuen...
A vegades és que ho han patit i ho declaren. També fa molta rabi, això. A mi pot fer mal una peça que et desfer un entremat. Sí, perquè han parlat de víctima i han parlat d'agressor. Però no han parlat dels espectadors. I els espectadors són iguals de culpables, per dir-ho d'alguna manera. I són els que tenen la clau, eh?
Jo crec que moltes vegades és una cosa clau. Perquè boven, senten... I no fan. I no fan res. Formen part d'un grup de xarxa social i boven que aquell lot rep contínuament i no fan res.
Però els espectadors no donen ser tots iguals. Vull dir, dos espectadors aquí ja els hi va bé, la història, i d'altres que certament diuen que per temor, per la mateixa por, de no rebre, igual que rep la víctima. Clar, per aquí és quan tu has de començar a fer feina i dir, pensa...
Que si tu no dius res, la pròxima víctima pot ser tu. No, ja, clar. I no... Clar, aquest tema de som un xivato, ja és molt, no? Però quan te diuen que tenen por, això, no. El que has de tenir por és ser la pròxima víctima. No denunciar una cosa. Per això ja diu que no tu, perquè tenen por de ser la pròxima víctima.
Clar, mentre n'hi hagi un altre jo estic a salvo. És com aquest que diu, jo et dic a les al·lots, moltes vegades, pensau, a la setmana africana, quan part d'economia, no hi ha normes, no hi ha normes, hi ha esgeparti i es bambi. Què ha de procurar? Què ha de procurar es bambi? Que n'hi hagi un mel d'entoc. Efectivament, i me diuen tots, me diuen, fem més via que esgeparti, no? Impossible. Fem més via que els altres bambis. Aquesta és la qüestió, no? I no, igual.
Crec que hi ha una cosa important i és la funció de la família. I és que... La família de quin? De l'agressor o de l'agredit? De l'agredit. De l'agredit i de l'agressor? Però hem de saber detectar senyals. I per saber detectar senyals, o per detectar senyals, hem de xerrar amb els nostres fills. Hi ha de haver comunicació.
Perquè moltes vegades, agressor i víctima, i és qui sigui, i s'espectador, resulta que no xerrem. I que som els de res que m'ho donem a compte. No pot ser que tant com si ets agressor, com si ets víctima, la família sigui la darrera que se'n doni a compte. Perquè a veure què se diu assetjament escolar...
Després se produeix dins el centre escolar, que tu te'n pots donar més compte que els professors, però si se dona de fora, no és tan bona fer. I la família... Si no se comunica, si no comunica les coses, també hem de fer una reflexió de per què. Quan una persona és víctima, sobretot és víctima, no comunica això a la família.
I sa família també té una feina de prevenció, perquè moltes vegades, no fa ni deu dies, Biel, tu i jo, vam coincidir a un lloc de Palma, a un teatre molt principal, i vam veure una nova teatral. Te'n recordes? Un déu salvatge, Jasmín Reza, sa família, déu-n'hi-do a sa família. Sí, sí. És molt bona. Aquesta visió, no? Sí. S'obre.
Bé... Has dit una cosa i he demanat sobre sagressor. A vegades, quan se parla, alerta perquè han de cuidar molt de s'agredit, però també s'ha de fer molta feina en sagressor. Evidentment. I això a vegades s'interpreta des del punt de vista de les famílies, per exemple...
cada cas és diferent, però a vegades ha passat de dir, com, ara m'he deus que heu d'estar pendents de l'agressor perquè, clar, darrere ell qualque cosa hi ha aquest desig de fer mal això grates una mica i sempre hi ha una certa explicació i s'ha de treballar amb aquesta persona per intentar reconduir aquesta conducta i sobretot si té 7 anys o si en té 10 perquè dius, el meu en té 8 ja li queda poc per...
S'ha de treballar amb ell, però no és el mateix que si en té 10 o 11 o 12. No, no, clar, és que la víctima s'ha de protegir, però la feina, com dius tu, s'ha de fer en segressor, sobretot. Però això deu ser complicadíssim. És complicat perquè moltes vegades les causes... Són profundes, s'estan fora de l'escola, a vegades. De la família. Sí, sí, sí, se fa difícil, això. I el que deus de si xivatos o no xivatos o això...
el món aquest en el final és molt complicat és molt complicat per un infant de 12, 13, 14 anys tenir la valentia de dir tal cosa o tal altra jo no ho he viscut mai no ho he vist de prop tampoc jo no record haver viscut situacions així ni d'espectador quan t'era nint però jo sí que ho vaig viure a una cosa de la prehistòria que és el servei militar
En el servici... Que torna. En el servici hi havia unes reclutades que se deien, unes putades que se feien, que jo les he patides, però com jo, tots els que entraven novatos, no?
I hi ha un moment que tu tens, en la nostra casa tenien de 8 anys, i tu has de prendre una decisió, has de dir, jo faré el mateix o no? I jo, doncs, vaig dir, jo no ho faré, a més ho vaig dir, i vaig tenir problemes perquè després, quan arribaven els nous jovençants, resultava que havies de fer les mateixes putades que t'havien fet a tu, i jo me vaig negar.
Però, clar, no ho dic com una gran heroïcitat, però ara ho pens i dic, jo, tenia de 8 anys i tenia ses idees molt clares. No és normal que si tu t'han fet tal cosa, tal cosa, tal cosa, tu les reproduesquis, perquè a més passava això, els més gallets que s'havien enfrontat als veterans, perquè no volien que els hi fessin ells, havien passat 6 mesos i llavors eren els monstres que ho feien.
I això no és fàcil, crec, per gent... No, el que passa és que Pentura s'anal·lisa't la personalitat d'aquest que repetien. Repetien és per fer. I d'aquest que deien... No, jo això no ho repetiré. Jo no vaig ser s'únic, n'hi va haver més, que van dir, nosaltres no ho farem.
Sí, però tu parles d'un món, un món com el de l'exèrcit, que és per definició un món viscós i sòrdid, no deixa de ser normal que passi això a l'exèrcit, però dins el món universitari de les residències, per exemple... Això és el que t'anava a dir, que aquesta gent que tu dius no, i que a més que tenen duros, que paguen, que vull dir que són gent que té una certa educació,
I fan el mateix, en el mateix rol, apesar de que estiguin prohibits. El sentiment se dona per tot. És interclassista per complet. És més, jo crec que dins els segments socials més benestants, potser, hi ha un percentatge de maltractaments encara més grossos que dins segments socials deprimits. Mira què te dic aquí.
Pentura... Pentura perquè són més visibles. Pentura d'ara són més visibles. Se comuniquen més.
se fan, sí, se fan més visibles. En canvi... Hi ha altres formes de violència, però el que és maltractaments, tal com ens han definit, crec que se donen més... Perquè no hem d'oblidar que en certs contextos, en certes clases socials, en certes capes...
hi ha coses que estan molt normalitzades, perquè aquesta és una altra. I és que algun tipus d'assetjament, algun tipus... Això arribi un moment que ho tenguis normalitzat.
I, clar, una vegada que ho tens normalitzat ja forma part de la teva vida. I, clar, apentura és això, la visualització. Bé, com sempre, no? Dies internacionals d'aquest tipus no... Poden ajudar, com a mínim, a que parlem i reflexionem. Gràcies, Maria. I, doncs, si trobeu, fem una petita pausa i tornem tot.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtensis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Vialvic, notícies, científiques... Eh, por si mou, eh? Sí, senyor. Ah, i lo si te puc contar...
I així t'ho puc contar, sé que feia una setmana o dues, perquè fa de mes tres va sortir aquesta notícia a veure, vull dir, dins l'àmbit científic, perquè clar, vull dir, hi ha coses que no passen a altres àmbits, diguem que dins l'àmbit científic i de les xarxes i els divulgadors científics
van crear bastanta expectació entre la gent que ho llegia, perquè la notícia en si era bastant...
Bastant esperançadora. Després hi posarem matisos. Mira, el titular normalment deia que un equip de científics aconseguia revertir el procés d'Alzheimer, no aturar-lo, revertir-lo, és a dir, com a tascurar-lo, amb només tres injeccions. Tres injeccions. I no començar a desgrenar. A veure...
Per una banda, científics, sí. En concret, catalans i xinesos. Ja van dir nosaltres aquí que... Catalans i xinesos. Catalans i xinesos. Catalans i xinesos. Catalans i xinesos. Catalans i xinesos han col·laborat. Exacte. Científics de l'Institut de Bioengenyeria de Catalunya i de la Universitat de Sichuan. Molt bé. Molt bé.
Vull dir, són aquests que ho han aconseguit. Col·laboració. Primera cosa. Segona cosa, ho han aconseguit en ratolins. Compte de jo, en el principi del programa d'avui. Tot és començar. Exacte. I de què va ser història? A veure...
Han aconseguit revertir aquest procés d'Alzheimer, és a dir, curar-los, efectivament, en tres injeccions, sí, d'un fàrmac a base de nanopartícules, nanofàrmacs de tipus supramolecular,
Ells afirmen que només una hora després de la primera injecció ja s'ha volgut una reducció del 50% de l'acumulació de la proteïna metamiloida en el cervellet de retalins. I aquestes coses emocionen molt ràpidament. Emocionen, vull dir, ostres, ostres, ostres, aquí, aquí, aquí, exacte, aquí efectivament que tenim.
Què és la més novedosa d'aquest tipus de tractament? La més novedosa d'aquest tipus de tractament és que no segueix la guia habitual que duia fins ara la investigació contra la malaltia d'Alzheimer Bàsicament no se sap encara del tot clar perquè hi ha una miqueta de disputa si la malaltia esdevé per una acumulació de proteïnes de tipus betamiloide
El ve de proteïnes tau. El que passa és que dins del cervell s'observa una gran presència d'aquests dos tipus de proteïnes en les persones afectades. Però no se sap si són causa o si són conseqüència. Això per una banda. Per altra banda, què han fet aquesta gent?
Molt bé, aquesta gent el que ha fet ha estat treballar sobre el que se'n diu... El que se'n diu... Ai, si ho diré... La barrera matonsofàlica.
Perquè mos facem una idea, això és un entramat de bases sanguinis i teixits que mos protegeix del cervell i que bàsicament la seva tasca és impedir espais de determinades substàncies perjudicials o que són potencialment perjudicials pel cervell.
Quin és el problema? El problema que s'ha dit moltes vegades, és a dir, això protegeix el cervell, el té, diguéssim, a salvo d'afectacions, virus, substàncies tòxiques, etcètera, però moltes vegades també dificulta el pas de fàrmacs. Aleshores, el que han fet ha estat treballar precisament sobre aquesta barrera. I en concret,
Investigant una de les hipòtesis sobre el desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer consisteix en, bàsicament, d'aquelles dues proteïnes que té esmentat, la metamiloide, una acumulació excessiva per un mal funcionament del sistema d'eliminació de l'excés d'aquest tipus de proteïna.
És a dir... Va a l'utilització. És a dir, funciona malament el sistema d'eliminació de success que se genera. És a dir, probablement, si el teu cervell i els meus estan sants, produirem una determinada quantitat d'aquesta beta-amiloide, però com que, diguéssim, tenim els vasos sanguinis i tot funciona correctament, tot d'una que se detecta una miqueta amb massa de presència, el cervell fa la seva feina, l'agafa, la captura...
La passa per aquesta barrera i la s'endú... S'elimina. La s'endú en els cos, en els fetges, en els ronyons, perquè s'elimini. Aleshores, si funciona malament aquest sistema, és quan tenim aquesta acumulació. Quan tenim aquesta acumulació tenim la malaltia d'Alzheimer.
Aleshores, aquesta gent el que ha fet ha estat dir, molt bé, què és el que falla quan es comença a acumular? És a dir, qui és el que està fallant quan han dit el sistema d'eliminació falla? Però a la vida el que falla és una proteïna que se diu LRP1.
L-R-P-1. Aleshores, aquests investigadors el que han fet ha estat dir, molt bé, si aquesta proteïna falla, creem nosaltres un fàrmac que tingui la capacitat d'imitar el comportament d'aquesta proteïna i pugui traspassar aquesta barrera mòtoncefàlica.
I això és el que han fet. I això és el que han aconseguit. I la conseqüència d'això és que els ratalins que em van agafar, d'aquests que estan creats, modificats genèticament per desenvolupar la malaltia d'Alzheimer, etc., i els van començar a injectar aquests fàrmacs. I amb demestres injeccions d'aquest fàrmac supramolecular que tenia aquest fàrmac que imitava el procés, l'activitat d'aquest tipus de proteïna...
aconseguien en 6 mesos eliminar completament l'excés de proteïna acumulada en la qual cosa, com a tas, els ratalins que abans tenien Alzheimer deixaven de tenir-lo uf
Si ja se confirma, és un... No, a veure, en Rateldin ja funciona. Ja, però vull dir... I en Rateldin ja està confirmat. El problema que ve és aquest que tu dius ara. I aquest sistema funcionaria amb humans? Aquesta és la gran pregunta. Ara, com ara no ho sabem, el que ells diuen. Aquí...
s'ha obert una nova via d'un determinat tractament d'aquest tipus de malaltia. Si fins ara, diguéssim, s'estaven investigant altres camins cap a saber també la idea, cap a la tau, etcètera, aquest treball en retalins, el que ha dit, eh, això en retalins funciona.
Normalment, en aquestes... Ara hem de veure si en humans funcionarà o no. Clar, però en aquestes recerques científiques, entre ratolí i sumar, no hi ha un terme enmig? Vull dir... No. Jo què sé... Però no ho sé. Provar-ho amb porcs. No, però dic... En aquest cas concret, no ho sé. Però... Provar-ho amb porcs, envases... Serrata de claveguera, però està molt més a part de sumar que de ratolí.
Sí, malauradament. Clar, la gran pregunta és aquesta. Et cerca moltes de les coses que científicament s'experimenten, s'proven en ratalins, després, efectivament, acaben funcionant amb humans, perquè ja hem dit moltes vegades, que són molt semblants, ells i nosaltres. Passant per les rates de claveguer. Però falta la gran incògnita. Funcionaran amb humans, sabem ja que funcionen en ratalins. La gran esperança és aquesta. Una nova via d'un sistema que en ratalins funciona.
Jo me'n deman, quin percentatge de passes de ratolí a humà fracassen i quin percentatge triomfa? És a dir, el fet que el ratolí funcioni, fins a quin punt és perançador?
Ho és des del moment en què som per ells. No a partir de la semblança entre aquests animals i nosaltres, sinó a partir de l'experiència de llavors com s'ha traspassat en el món dels humans. Ja. Altres... A veure, la raó l'he dit moltes vegades. Nosaltres som molt pròxim genèticament en els ratolins. També hi ha una raó que té molta pes, perquè seria molt més eficient des de la perspectiva de...
de suficiència, vaja, experimentant ximpencers, però no poden fer-ho. Per un tema ètic. És a dir, els ratolins són semblants de nosaltres, però el problema dels ratolins és que són ratolins.
és un problema. Un problema. És un problema. Hi ha animals que són més semblants a nosaltres. Físicament, d'emparència, sí, però genèticament, no. Genèticament, no. Sí, són més semblants a nosaltres. Sí, un poc en poc en més.
Un poquet més, però... No te sé dir quin percentatge de coses que han funcionat amb ratolins no han funcionat en moments. No poden fer coses, això. No poden fer coses que fem les ratolins no se poden fer... Deu depender molt del tipus de recerca i sobretot quin òrgan afecta, vull dir, el millor...
ensamelses d'una manera i ensamelses d'una manera i ensamelses d'una altra. Els transplantaments de fetge es fan de porcs, no es faran de ratolins, però no, és òbvies. Bé, hi haurà esperança. Un seguiment, òbviament. Que bé.
Si s'aconsegueix amb humans, no sé si Premi Nobel per aquests, o Premi Nobel per tot dos, o qualque cosa d'aquestes, perquè és un dels grans reptes mèdics. Sí, sí, sí. Més. Una segona part, o no, d'una que te vaig dir, crec que era la setmana passada, era la setmana passada que varen parlar de centres de dades de... De consumaixer energia. De consum d'energies i set central nuclears que se valen montar i demés, i de mira,
Aquest dia et s'ha sabut que Google, atenció, té una idea, no sé si fantàstica o terrible, que a partir d'ara endurcen els seus centres de dades i de supercomputació d'intel·ligència artificial en el Pol Nord. A s'espai. Ah, també estarà fresquet allà. Bé, aquest és un dels motius.
Aquestes són dos motius. I el tema de refrigeració. Vull dir que nosaltres ja en vam parlar que ens generava el problema terrible de consum d'aigua. Però s'espai s'espai vol dir a l'aire. Sí, allà dalt. A una estació. A una estació, sí. A una estació especial. No s'alluna a una estació. De moment no. De moment no. De moment s'ha sabidat...
Totes les nostres dades estaran amb aquestes amades. I d'anigul. Llavors serà cert. Llavors serà cert, perquè de moment no ho és. Més enllà d'anigul. Més enllà d'anigul. Sí, la seva idea és començar a desenvolupar satèl·lits.
satèl·lits, en concreta, ets idea que té aquesta gent. I això ho sap Nelon Musk? Bueno, no ho sé. També s'hi dedica, no?, a temes d'aquests... Nelon Musk té coets. Coets. I satèl·lits que donen internet a llocs on no hi ha accés, d'acord? Tal vegada, vull dir, utilitzin... No ho sé. Utilitzin aquests... Això que en Google ho han de tenir ja a estudiar.
No, ho estan preparant. Estan en bé. Estan preparant, sí. Primera cosa, necessiten desenvolupar satèl·lits que, per una banda, siguin capaços de capturar del Sol l'energia elèctrica suficient com per fer funcionar aquest tipus de centres. Com ja vam dir la setmana passada, aquest tipus d'energia que necessiten estar en tant, tant bèstia.
que, el que ja vàrem dir, són els primers interessats, estan invertint molt en energia nuclear, són els primers interessats en que no se tanquin centrals nuclears. Ah, deu ser per això que se xerra tanta. Ah, ah, ah. Per la vista, és que ara és el cap màxim de Google, no el tinc aquí, perquè després té de parlar d'en Sam Altman, que és una altra, però aquest no és de Google, aquest és d'un dels rivals de Google.
són un dels que estan començant a intentar experimentar en la creació fins i tot de microrrectors nuclears, que això també ho vàrem dir la setmana passada. També aquest màxim responsable de Google, a la darrera convenció mundial de l'energia que hi va haver l'any 2024, ja va ser el primer que ja va dir, eh, mos encaminaran cap a una nova crisi energètica, val?
per culpa de la tecnologia, no per culpa de les fàbriques, no per culpa dels cotxes, sinó per culpa de tots aquests sistemes d'intel·ligència artificial, de centres de dades, etcètera, perquè això creix a una velocitat que espanta, per una banda, i per una altra, el que dèiem de cada vegada, necessita més i més energia per poder funcionar, i, com d'haver estuviat l'altre dia, més aigua per poder anar refrigerant.
Aleshores, clar, Google està en aquest moment en aquest impàs. Ja ha fet proves per mirar de desenvolupar xips i microprocessadors per aquests ordenadors que estaran allà dalt donant voltes sobre la seva capacitat d'absorbir radiació o de funcionar en condicions de forta radiació. Aquest és un altre de reptes tecnològics que hi pot haver. Aquest tipus d'enginys
que funcionen perfectament bé a la Terra, molt probablement no serveixin per funcionar a l'espai on la radiació solar és certament destructiva i considerable. És a dir, se'ls acumulen una sèrie de reptes
Però a veure, tenen previst el primer llançament del primer satèl·lit de proves l'any 2027, que això és... Passat demà. Passat demà, pràcticament. Sí, això ja. En termes d'anys, o sigui que... Passat festes. O sigui que... Molt bé. Ah, i també estan invertint una bona quantitat d'adobes en diferents projectes de fusió nuclear.
Fusió. No, fisió. No, fisió ja la tenen. Fusió. Fisió ja la tenen. És un altre dels grans reptes de la ciència en aquests moments. I la darrera, m'has dit que era? O com ho tenim? La deixem per Joan. La deixem. Deixem temps per Joan Roque. Molt bé. No quedo cap. No quedo cap. I feim ara un pas, ja no feim ni pausa, feim un pas cap a la darrera secció d'avui, que és el sentit de la vida.
Gràcies.
Bona nit.
Faig una crida en els programadors operístics del teatre principal. Messi, per favor, qual que any programen aquesta òmpera? La ciutat morta. La ciutat morta. D'en Eric Congold. Per favor, per què no? És una meravella. La ciutat esveïda aquella que hi havia, d'en Màrius Verdaguer, però... La ciutat morta. Morta. Molt bé. És una música preciosa. Jo acabo que t'he de dir. Sí...
Mem, morbo. Morbo, bé. Mem, morbo. Morbo. Morbo. A mi, la tia meva sempre deia morbo. Morbo. Deia, tinc morbo. Bueno, semblant dies mòrbides. Sí, però ella, quan deia temps morbo, mai veia sobre el que era. Però bé, conta. Mem, si ara nas a València, fosem pel centre de València, i no els agafaves sopera,
Ganes de sopar. Oh, ja sé per on vas. On creus que... La gent està molt novata, Joan. On creus que tindríem la temptació d'anar?
Jo t'ho diré. Carrer Bonaire, número vuit. Ben al centre, a cinc minuts de la catedral de València. Van desbordats, va a lligar. Sí. Sempre he estat un restaurant demandat. És un bon restaurant. Jo no he estat mai, però és un bon restaurant. No he estat mai, però tinc ganes d'anar-hi.
Però, un moment. El Ventorro, per suposat. Encerrem del Ventorro. És que el Ventorro està associat a un hotel o això? No ho sé. Però és un restaurant de cuina, diguem-ne, clàssica. Clàssica.
amb un toc. Mediterrani. D'innovació, fins i tot. És un restaurant clàssic, no és un restaurant d'aquests guaris. Per cert, aquest famós dinar, segur que s'hi va pagant d'albes públics. El dinar va sortir. El dinar i després. No ho sé.
Bé, no ho sé. Però, sí, jo te puc assegurar que el primer dia que vagi a València, pel que sigui, intentaré... Pensant, no, és a dir, que te faries una foto a un portal. Sí. Sí. Sí. Perquè tens curiositat. I... A veure que hi ha les fotos de ses parets. Si són aquests que posen fotos... I que hagi que demanés la taula en qüestió. Vostè sap quina taula era. Però no sé, no sé.
Mira, una persona que estic segur que estaria, mataria per haver vist allò per un foradet, és una persona de la que vull parlar avui. És una persona que, mira, tots el coneixeu, va néixer a Londres un dia d'estiu de l'any 99,
1839. I va morir a Los Ángeles un 29 d'abril. Jo va néixer un 28 d'abril. Ell va morir un 29 d'abril de 1980. Grassonet. Bé, una música, vinga. Messi reconeixeu. Una muriqueta.
Per una vegada que l'endiment l'ha dit a microtancat.
La pot dir ara? No, és igual. Imaginau Namasson, perdó, si Namasson jo dic Namasson. Ses padrines li ven Namasson. Ah, Namasson. Namasson i na Vilaplana ballant això. Aquesta musiqueta. Aquesta musiqueta és juganera, juganera, que acompanya els crèdits d'una pel·lícula que és fantàstica. Quina pel·lícula és?
Ara m'has agafat fora de joc. Rear Window, que aquí va ser traduïda per La Ventana i Descretar. Sí. 1954, Alfred Hitchcock. Sonava Hitchcock. És una pel·lícula que és moltes coses. És un manifest. Me l'ha agradat moltíssim la primera vegada. Sí. És un manifest. És un manifest, diguem-ne, una declaració d'intencions.
de la proposta artística i estètica d'Alfred Hitchcock. És una de les darreres pel·lícules que va fer Grace Kelly, que se va jubilar, podríem dir així, dos anys més tard, quan se va casar amb en Rainiero. Encara va fer dos pel·lícules més per en Hitchcock, aquella de Crime Perfecte, i llavors Atrapa a un lladre, amb un ja decrèpit, aquell gran. Sí, sí.
que va decapitar aviat en Gary Grant. Jo record, ara en parlarem, una pel·lícula que va fer, que pot ser la seva pel·lícula més coneguda, de sa mà, que és North by Northwest, és del 59. I... Atrapa un lladre... Atrapa un lladre... Ah, no, sí. Atrapa un lladre és... Atrapa un lladre és anterior.
Jo hagués dit 63... No, no, perquè va passant que l'Esquerra se va quedar al 56. I ja no va fer més senyor. Això de... Quan se va casar... És del 55. 55, veus? Quan se va casar... Se va retirar. I North by Northwest és del 59. Jo vaig més vell en Gary Grant que és de TIF que North by Northwest.
Bé, és una pel·lícula aquesta, La finestra indiscreta, que és una meravella, amb engells estuarts i negre esqueli amb un estat de gràcia, mai millor dit, indubtable. Hem de recordar, per tots els que no ho sap encara, si és que qualcú no ho sap, que les esquelites són clites de negre esqueli. Sí, sí, sí. Clar, quan negre esqueli i en Rainer se varen casar, varen passar...
viatge de Nadis, es pot dir així. A Sotel Formantor. No, a Sotel Formantor. I un espavilat industrial mallorquí de lletres d'oli va decidir que, bueno, repetiria un pot sa marca i diria Kelly's
les guilletes d'oli que feia, de negre esqueli. Va tenir la prudència de posar-ho en Q per evitar possibles... Un parell d'any després ja li haguéssim posat K, segur. Que no han vist noltros catis i de tot. K, A, T, Y. Ha tingut molt d'èxit. I vull et dir, s'esquelets són una altra cosa, també?
les que limpien les que limpien és un manifest perquè és un manifest voyerista no un manifest futurista és un manifest voyerista no es convida a ser voyers i evidentment és una excusa
El que hagués pagat per veure aquella altra rosa, perquè era una vella plana, també seria una rosa de Hitchcock. Te veig molt centrat. Té el perfil.
Una altra musiqueta que és d'una pel·lícula que és un va posterior en aquest darrere de la finestra, o la finestra indiscreta, que aquesta música sí que la coneixereu. La finestra indiscreta era una partitura d'en Franz Watzmann, en Jani, aquesta altra es diu un altre Jani, en Bernard Herrmann. La finestra indiscreta
Diré que els primers compassos han sonat a teureu. Bueno, és que, a veure, és que Bernard Herrmann i John Williams, tots dos m'haven directament, sap de qui? De qui? D'Eric Kongold, de la ciutat morta. És el mestre de tots dos. Podríem dir que Herrmann és un interposat entre Kongold i John Williams.
Bé, i de North by Northwest, efectivament, Con la muerte en los talones, que és una pel·lícula que va suposar un èxit incontestable, el del 59, a la carrera de Hitchcock. Però a Hitchcock li va ser greu aquell èxit. Estava un poc cansat, estava molt encasellat. El veiem com un director d'un tipus de pel·lícules.
A més, va començar ja a haver-hi rumors que pot ser, tal vegada, el vell Hitchcock ja s'han superat per altres autors nord-americans, europeus, estic pensant en Claude Chabarol, o Guit Closot, en les Diabòliques, per exemple, o el Salari de la Por, no sé, Jultacent, de Rififi, que és nord-americà, però...
té molta relació amb França i en Grècia, perquè aquests cineastes, un poc més joves que ell, feien un cinema com el seu, però més intel·lectual. Per tant, millor. I que, per tant, Hitchcock ja podia ser a l'hora que s'ha començat a pensar en jubilar. Li deien, vei...
I això, aquí és el que duia molt malament. Preferia que li diguessin gras que no que li diguessin vei. I va ser quan va decidir rompre cartes i dir, ara veuràs, ara faré una pel·lícula diferent. Una pel·lícula que no va ser gens ben vista. Pels crítics, ni pels públics, abans que s'estrenés, ni pels productors. Se pare molt i va dir que no. De fet, se pare molt, va acceptar com a molt distribuir-la, però no produir-la. La va produir ell. I va suposar un èxit econòmic brutal. Una pel·lícula que seria en blanc i negre,
quan ja el cinema era en color, una pel·lícula que tractaria un tema esquebrós, molt esquebrós, o temes esquebrosos. Temes que el públic nord-americà dels primers anys 60 no estava bé. Per exemple, estrabastisme.
El tema d'extravestisme. El tema de la violència bruta. Està basada, aquesta pel·lícula, estic parlant de psicosi, al suposat, amb un cas real, un assassinat en sèrie, un assassí en sèrie, un tal Ed Gein,
dels anys 40, que havia mort molta gent que ja feia trossets i se'ls menxava i la mà la tenia molt més ficada i, en fi, perquè, en fi, un poc, la història de psicòsia. I, clar, això no era bé vist per el Puyo Nordamericà. De fet, Hitchcock el que va fer va ser comprar massivament tots els exemplars de la història. No era una vela, era una espècie d'assaig de...
una obra d'investigació, un reportatge d'investigació sobre aquest assassí en sèrie, Ned Gane, perquè ningú sabés un poc el final de sa història, què era el final, Ned Gane, i va intentar convèncer sa pare amunt que ha produït sa pel·lícula, i van dir que no, i va convocar una reunió amb crítics d'art, amb gent del cinema, per mostrar-li fotografies, imatges, història real,
que hi havia darrere el guió, que després se va fer de la pel·lícula, i un directiu de sa pare amb una idea de que això és impossible que agradi al públic, això no agradarà mai. De fet, els crítics te posaran a parir. I diu, sí, però fixa't com no poden deixar de mirar les imatges.
i també és una pel·lícula sorpressiva i innovadora en el sentit que en el minut 25 marxa protagonista Janet Leight és una pel·lícula que tampoc va poder comptar amb els seus actors i actrius més famosos del moment
ni James Stuart, ni Gary Grant volien ser Norman Bates. Vava de fitxar un actor que era homosexual, Anthony Nartoy Perkins, que era tota la segona divisió que ningú volia fitxar perquè era homosexual, i aleshores no se n'amagava perquè n'havia que ho eren, però no se n'amagaven. Per exemple, no ho sé, en Gary Grant mateix. En Rochardson, però aquest no, i per tant té un actor que... I va fer un càsting molt, molt afinat.
Aleshores, una pel·lícula que va canviar un poc, si serà de cinema, si cosi, música de Bernard Herrmann, de la que sentirem, evidentment, d'un ferment musical, perquè no pot ser d'altra manera. Acabarem sentint aquesta, que per mi és una de les millors bandes sonores de la història. La banda sonora de Cicosi és un autèntic exercici de narració musical. Acabàvem així amb aquesta música de Bernard Herrmann. Gràcies, Joan. Gràcies, Riel. Gràcies també a Maria. Bona nit i fins demà.
Gràcies.