Hola a totes! Hola a tots! Benvinguts i benvingudes! Sóc en César Rojas i aquí comença una nova edició del Rocòdru! Dissabte 21 de febrer en directe a Ona de Sants Montjuïc des dels estudis del carrer Melció de Palau número 70 al barri de Sants de la ciutat de Barcelona.
I han disparit els dissabtes a la tarda a Ràdio Estafrancs, els dilluns a Ràdio Trinijou, a Ràdio Barberà i a Ràdio Salrà, els dimarts a Ràdio Juventut i a Ràdio Puigcerdà, els dimecres a Ràdio Sant Feliu, els dijous a Ràdio Argentona i des de internet quan vulguis i on vulguis. El recordum.cat, el recordum.cat, el recordum.cat, aquesta i cap altra és l'adreça a internet d'aquest programa de ràdio.
Al web del Rocòdrum no només hi trobaràs tots els programes que emetem en directe els dissabtes a la una de la tarda des de l'emissora local més veterana de la ciutat de Barcelona. Què dius ara? Xerrigafaluga? Al web del Rocòdrum també hi trobaràs cròniques, entrevistes, ressenyes, tot i més. Al web del Rocòdrum, tio.
I si ens vols escriure per dir-nos qualsevol cosa que et surti de la punta del nas i molt fàcil, un correu electrònica o a l'arroba al rockorum.com o bé al rockorum arroba onadesans.com Comencem el rockorum d'avui! Un rockorum, amics i amigues.
que és inesperat. Perquè pels que escolteu això cada setmana, que cada vegada sou més, per cert, moltes gràcies, doncs vaig anunciar la setmana passada que avui no hi hauria Roc Odrum perquè jo tenia altres coses a fer. Però al final, per coses que succeeixen, doncs aquí estic, una setmana més amb tots vosaltres.
Això sí, avui no tenim ni entrevista, ni m'acompanya la Paula, la col·laboradora habitual del programa. O sigui que l'únic que farem, que no és poc, és escoltar algunes de les novetats musicals d'aquesta setmana que a mi, des del meu personal punt de vista, m'ha semblat més interessant i que tinc ganes de compartir amb tots vosaltres.
Tindrem un nou grup català de la setmana, una penya d'aquí de Barcelona que van escriure i ara els hi posarem una cançó senzill que han tret fa ben poquet. I si dona temps acabarem amb un clàssicasso d'aquests que a mi em mola posar al final del programa, eh?
Abans de tot, eh, abans de començar a escoltar música, dir-vos que la setmana passada vam tenir aquí el Sibèria, en representació de la banda, doncs, vam venir en Quim i en Jordi per parlar-nos d'aquest àlbum, d'aquest treball, Quan tot s'apagui. Va ser una entrevista, doncs, realment, crec que molt interessant.
I al Sibèria, com és habitual en les bandes que visiten el Rocadron, van portar una cosa per sortejar entre tots vosaltres. En aquest cas era un CD de l'àlbum signat, a més a més per ells dos. I per poder participar en el sorteig teniu tot aquesta setmana, fins ahir divendres a les 8 del vespre, per enviar un correu a hola arroba elrocadron.com.
Responent a la pregunta que Siberia ens plantejava, que era en quin país europeu és en el que estaran tocant més dies en la seva extensa gira per aquest continent, que comença ja mateix. Abans de res, com sempre, moltíssimes gràcies a tots els que heu participat en el sorteig, però només pot guanyar una persona.
Bé, la resposta a la pregunta de quin és el país en què et tocaran més és Alemanya. I la persona que ha guanyat el CD és el Gerard Mercader. Enhorabona Gerard, ja he parlat amb tu, ja ens hem posat d'acord perquè vinguis aquí a recollir el CD. És per tu i res, que ara sí, comencem a escoltar música aquí a la Rocòdrom.
Bé, avui veureu que us he aportat una mica de tot. Us he aportat moltíssimes coses, estils molt variats i diguem-ne que la gent que escolteu el Rocadron, home, doncs, sens dubte, aquí poden sonar Iron Maiden i Metallica i Judas i totes aquestes coses, per suposat. Però diguem-ne que una de les característiques que té aquest programa és que també intento trobar coses que potser no són tant d'escoltar en qualsevol altre programa de ràdio. Allò que has de rebuscar una miqueta més.
Llavors avui hi ha una mica d'això, tot bona qualitat, per suposat, per suposat. Però si de cas la primera banda que escoltarem és la més coneguda del recordroom d'avui, no perquè sigui una banda d'estadis ni moltíssim menys, però sí que és una banda que de mica en mica va creixent, va creixent, va creixent, i bé, ara sembla que creixeran encara més amb xable. Estic parlant de les japoneses Love Bites.
Creixerà més perquè han fitxat amb Napalm Records per tot el món, excepte Àsia, ja són japoneses, doncs allà està amb el segell Víctor, que és el segell habitual de les bandes japoneses. Per Àsia estan amb Víctor, però per Europa amb Napalm Records és un segell molt potent i les bandes que estan amb l'eixutplug de Napalm Records tenen tirada.
Sí, com a cap de cartell o com a gas, com a talonets d'altres bandes, però que arrosseguen penya.
Ara bé, jo he de dir-vos que darrerament les bandes que fitxen per Napan Records les començo a passebre amb un cert temís molt similar. Em venen al cap a bandes com Ambush o com Tail Gunner, que són dues bandes que els treballs anteriors al seu fitxatge per Napan Records em van agradar molt els seus discurs i amb Napan Records per la producció menys. Què tindrà a veure exactament la producció amb el segell? Perquè en principi no hauria de tenir a veure, ja potser no, però no sé què dir-vos, tio.
La cosa és que el nou disco de les japoneses, l'Obbytes, anomenat Outstanding Power, ara sí, va sortir el dimecres 18 amb Víctor, és a dir, per tot Àsia, i des d'ahir està en digital Plataformes i per la resta del món en format físic, és a dir, CD i vinil, amb Napa, amb Rècords, serà el dia 8 de maig.
Però bé, ja podem escoltar el disco sencer. He de dir-vos que he escoltat només el senzill del qual han fet el videoclip. Què destaca d'aquesta gent que va néixer a Tòquio l'any 2016? Doncs per mi dues coses. Una, que sobretot el treball de les guitarres és molt currat. No sé si en aquest disc o en aquesta cançotant, però que mantenen aquest segell així. I després l'estàtica aquesta que tenen, així com de nines de porcellana.
I és una mica com... fa una mica de fredat, perquè no saps si els japonès estan una mica... amb aquestes coses així de les nines i tal, estan una mica cap allà, eh? O no, eh?
Llavors, en comptes de vestits així com més heavies o més com els hi doni la gana, són com nines de ballet, així com de blanc, en fi, és igual. L'important, al cap i a la fi, com sempre, l'important és que fan bona música i bé, si no l'heu escoltat aquest primer senzill del cinquè àlbum, del Outstanding Power, doncs anem a escoltar-lo, s'anomena The Cast Away i sona d'aquesta manera. Ensetem el rock-òdrum d'avui, yeah!
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Des del Japó Love Bites i la seva cançó de Castaway. Una cançó que recordeu forma part del que és el seu cinquè àlbum Outstanding Power que ja ha sortit a Asia, Japó-Asia i que la resta del món via Napa el record sortirà el dia 8 de maig. Bé, doncs Love Bites és probablement
Avui dia la banda japonesa més reixida, més coneguda, la que té més presència també fora del Japó, perquè hi ha moltes bandes del Japó que estan molt bé però que es mouen bàsicament en la seva zona del Japó o asiàtica i que costa que puguin escoltar-se més enllà d'aquelles fronteres o d'aquell continent. I l'Hop Bites és una d'aquelles que ha fet un pas davant en aquest sentit.
Vale, doncs continuem escoltant música, continuem amb més heavy metal. Ara sí que comencem ja a entrar en matèria més pura i dura, per dir-ho així. Mira, ara posarem una banda que és la que més m'he estat escoltant aquesta setmana, quan anava i tornava de la feina, allò amb el metro i anant pel carrer i tot això, amb els auriculars, doncs aquesta penya me l'he estat escoltant tota la setmana. Li foten una canya...
Si us molen els Agent Steel, per exemple, aquest speed metal així i tal, doncs els Leatherhead segur que també us agradaran. Leatherhead és una banda grega de la població de l'Arissa que el dissabte 13 de febrer, és a dir, ara mateix fa tot just una setmana, havia no rimors records, va treure el seu segon àlbum, Violent Horror Stories.
I practiquen aquest així heavy speed, també visus rumors, coses de castellà així, doncs recorden força els protagonistes de la següent cançó, que són els de Leatherhead.
I bé, res, ja havíem sonat aquí perquè un dels senzills anteriors, ara no recordo quin, doncs el vaig posar aquí al Record Room fa unes setmanes o un mes com a molt, però bé, ara que acaben de treure el disco i com que el disco està collonut, doncs crec que val la pena tornar a posar una de les seves cançons, la que he escollit és una anomenada Incubus. Yeah!
Gràcies.
Fins demà!
I can hear you call my name I know what you mean
Des de Gràcia, Larissa Leatherhead. Escoltate Incubus, una cançó inclosa a Violent Horror Stories, de la qual estem escoltant just al final, ja que s'acaba.
Recordeu, va sortir el divendres a 13 de febrer, viat 9 Rimo Records, i tot el disco té aquesta tralla, té aquesta canya, té aquesta potència, aquesta velocitat, aquests aguts així... Bé, esmolat, esmolat, esmolat, tu...
Seguim, eh? Avui això és una parada de novetats musicals, de coses, algunes molt guapes, com la que està a punt de tassonar, una banda que he conegut aquesta setmana. Una gent que són força nous, tenen només un parell d'anys d'existència, són suecs d'una localitat anomenada Basteres, o quelcom semblant, eh? Basteres. S'anomenen Divius, Divius, més o menys, eh? Divius Bastards.
I acaben de treure, també fa tot just una setmana, igual que els nostres protagonistes de fa un moment, dels Leatherhead, doncs fa una setmana, el dia 13 de febrer, han tret un segon treball, un EP, anomenat Until the End, fins al final.
Llavors aquesta gent va néixer el 2014, any en què van treure un primer EP homònim i ara, tot just un parell d'anys després, han tret aquest segon, aquest Until the End. Llavors veureu que, a diferència dels Leatherhat, que era aquest speed així, tan agent steel, aquests fan un heavy metal d'arreu molt més tradicional, molt més que, podríem dir, heavy metal sense cognoms, sinó tal qual això.
Potser s'hi de casa amb algun toc més harroquer, però cab i metal, de cap a peus al cap i la fi.
I m'han semblat realment molt interessants. Almenys pel que jo sé, el treball l'han tret de forma independent i només en format digital, és a dir, no hi ha forma de comprar-se el CD o vinil o el que fos que volguessin treure o caset, perquè que jo sàpiga només ha sortit en format digital. Suposo que si va bé i tal, doncs al final, en un moment o altre, treuran el format físic. Va.
Anem a escoltar la cançó que dona nom a aquest EP Until the End i aviam què us assemblen, d'acord? Doncs des de Suècia escoltem Dibus and Bastards
I walk a path of lies that tailor to my knees Among the stars I see your eyes
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
I just pretend to accept the night
Until the end, és la cançó que hem escoltat els suecs Divius Bastards. La cançó que dona nom al seu segon EP, un treball de tres úniques cançons. La que hem escoltat és la segona, la primera és la més ràpida, aquesta i la segona i la tercera són més o menys com aquesta que hem d'escoltar.
Té un punt Iron Maiden també, oi? Dels Iron Maiden així més de... Saps com de marcar coses? Quina descripció que acabo de fer, eh? Uns Iron Maiden com de marcar coses, eh?
I també aquest punt, així, hard rock. Parlem de hard rock, doncs ara escoltarem una banda de hard rock, però hard rock del bo, eh? Hard rock d'aquest que no és caramelós, eh? Que no s'enganxa així, no s'enganxa xifós, no, no. Un hard rock així, doncs, amb ritme, amb canya, amb, amb, amb, amb, amb, amb... Rock du, eh? És que hard rock vol dir rock du, saps? A vegades hi ha hard rock que és una mica com... cop rock tou, no? Doncs aquest és... rock du.
I són una banda de Los Angeles que van néixer l'any 1991, que l'any 92 van treure un disco i ho van deixar estar, i ja està. Llavors, al cap de no sé quant, bastant, fins al 2002 tornen,
treuen el segon disc, aquella 2002, i el 2009 tornen a aturar la seva activitat. I aleshores et dius, què passa aquí? Doncs no passa res, aturen la seva activitat fins al 2012, que tornen a fotre-li canya, i fins avui, tu.
Llavors, el dia 17 d'abril trauran el que serà, malgrat aquestes aturades i tot això, el seu vuitè àlbum d'estudi. Dic d'estudi perquè, a més a més, tenen dos directes, eh? Per tant, els vuit d'estudi més els dos directes, deu treballs, eh? O trauran, eh? Comptant que aquest vuitè àlbum, Shout, serà el 17 d'abril via Frontiers.
Frontiers és un segell que segur que molts coneixeu, dedicat bàsicament al hard rock, amb algunes bandes en el seu catàleg realment molt interessant i d'altres se'n fan una mica feixugues, la veritat que sí. I un segell que té un festival propi, amb totes les bandes del seu catàleg, perquè és un segell molt totxo.
Bé, la banda de la que us estic parlant ara mateix és Heartline. I la cançó que escoltarem és el primer senzill que acaben de treure. Va sortir ahir, aquest senzill d'avançament, s'anomena Rise Up. Aviam què us semblen. Des de Los Angeles, Heartline i la seva cançó Rise Up. Yeah!
Every day is like a number, like drops of rain It's a choice of direction
Des de Los Angeles, Heartline. Hem escoltat la seva cançó, Rise Up, que formarà part del seu 8è àlbum d'estudi, Shout. Recordeu, té previst veure la llum aquest disco el dia 17 d'abril via Frontiers Music.
I ja està, això era tot el que us havia de dir dels hardlines. Ara tornem a fer un canvi estilístic molt notable. Més que notable.
I també canviem de latituds o de zones. Vaja, que estàvem a Los Angeles, ara ens anem a Itàlia. Itàlia no és un país de gaires bandes metàl·liques, eh? Així, almenys de les que posem aquí al recòdrum, no és un país que sona molt més França, per exemple, com per dir... O fins i tot Àustria sona molt més que Itàlia. I Alemanya, a veure, no diguem, no? I els països nòrdics i tal, uf.
M'ha vingut un aire, eh? Ho heu vist, eh? Coses que passen, coses del directe.
Bé, doncs això, que anem a escoltar una banda italiana, que a més a més ja ha sonat aquí, perquè ara el que han presentat, que de fet serà el dia 24 d'abril, trauran via Time Victims Productions el seu primer llarga durada, però aquí han sonat abans, perquè abans d'aquest primer llarga durada tenen un EP, i estic parlant d'una gent anomenada Demon Spell, que doncs això són sicilians, italians, però bueno, sicilians de Catania, concretament.
Llavors el que ja va sonar aquí va ser el seu EP de debut, va ser això l'any 2024, un EP anomenat Evil Nights. I poden recordar-vos una mica Merciful Fate, d'acord? Tenen un punt, allò que si li vols trobar li trobes el punt Merciful Fate als Demon Spell.
Llavors això, el que treuran ara és el seu primer LP, una llarga durada anomenat Blissed in the Dark, del qual acaben de presentar un primer senzill d'avançament, que és Cues of the Undead, que és el que escoltarem tot seguit. Així doncs, des de Sicília, des de Catania, Demon Spell i la seva cançó, Cues of the Undead, yeah!
Fins demà!
Des d'Itàlia, Demon Spell!
I hem escoltat la seva cançó Cures of the Undeads, una cançó que formarà part de Blessed in the Dark, el seu primer enllar que durà que, si no hi ha sorpreses, veurà la llum el dia 24 d'abril via Dying Victims Productions.
Bé, ara escoltarem la darrera novetat. Com que avui estic jo sol i no hi ha la Paula, el que faig és posar música gairebé una darrere a l'altra, no ens explico res. Hi ha gent que ja li mola així, que jo parli poc i que posi molta música. I gent que li agrada més quan explico més coses, bueno... Doncs avui bàsicament el que faig és fotre música i ja està, i a mi em mola fotre música, sabeu?
Com que tinc un moment, recordar-vos que això ho esteu escoltant en directe, si és que esteu ara al 94.6 de l'AFM aquí al barri de Sants o a onadesans.cat, si ens esteu escoltant des de qualsevol lloc del món o veient, també ens esteu veient en directe, però també podeu escoltar aquest programa en diferit des de les emissores a Ràdio Estafranç, a Ràdio Trini Jove, a Ràdio Barberà, a Ràdio Salrà, a Ràdio Joventut...
a la zona de les Terres de l'Ebre, a Ràdio Puigcerdà, a Ràdio Sant Feliu de Llobregat i a Ràdio Argentona. I per suposar també plataformes tipus i Vox, Apple Podcast, Spotify, algun més, Amazon Music, crec, també. I veure-ho també al YouTube, al Spotify, etcètera, etcètera.
I que tot això està dins d'un web que és elrocodrom.cat, on trobareu cròniques, entrevistes, ressenyes, agenda de concerts. També hi ha una agenda de concerts allà fotuda al web delrocodrom, elrocodrom.cat. I si vols entrar a formar part de l'equip delrocodrom i fer cròniques de concerts, ressenyes de discos, entrevistes...
Doncs el que tu vulguis, doncs, supercontents i ja n'hi ha, eh? Hi ha el Marc, sobretot, l'Olej i d'altres més puntuals, però tots molt valorats. Llavors, si vols entrar a formar part de l'equip del Rock Quadrum per fer el que et doni la gana relacionat amb la música, però el que tu vulguis, doncs, un correu electrónica o l'arroba al rockquadrum.ca.
Vinga va, anem a parlar darrera novetat. Queda un quart d'hora de programa aproximadament. Ara anem a escoltar una gent que són d'Àustria. Fa un moment us deia que a Òstria hi ha moltes més coses que a Itàlia. Doncs mira, aquí tenim un exemple. Una banda austríaca anomenada Hepter. Bé, és amb Z, eh? Zepter, d'acord? Zepter. No sé si es pronuncia així exactament, però vaja, ja diré Zepter. Comença amb Zeta.
I aquesta gent fan un high metal molt granulat, en el sentit de molt directe sense producció. Allò d'endollar i tocar. No és allò de capes i capes i capes, no, no, és endullen i foten música, tio.
Llavors, això dona una producció que a mi m'agrada. Hi ha gent que potser no li agrada tant, així tan cru, però a mi m'agrada aquest sol així més cru. Llavors, ahir, dia 20 de febrer, via High Roller Records, van treure el seu primer treball, el seu primer LP homònim, és anomenat Zepter.
Tenen prèviament un EP anomenat Inferno, que van treure el 2024, mateix any de la creació de la banda. Llavors ara el que escoltarem és una de les cançons incloses en aquest zepter, com es deia, àlbum homònim de la banda austríaca, i la cançó s'anomena Slasher on the Highway. Anem a veure què us sembla aquest heavy metal així, doncs allò, de...
plug and play que deien en el d'allò de les coses que d'allò, doncs això, que endollar i tocar. Vinga, va, test Austria, Scepter, yeah!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Des d'Àustria hem escoltat Zepter i la seva cançó Slasher on the Highway. Recordeu el seu primer LP, un treball homònim va sortir ahir via High Roller Records.
Bé, doncs, arribem. Ja hem acabat, diguem-ne, el que són les negatars musicals d'aquesta setmana. Feia temps que no us en posava tantes i, bueno, doncs era això, eh? Com que estava jo sol i tal i que qual, doncs us n'he posat unes quantes. Si em voleu dir quina és la que més us ha agradat, doncs deixeu-me un comentari a qualsevol lloc o un correu electrónic a hola-roba-el-rockodrom.at, vale? I ara és el moment del grup català de la setmana del Rockodrom d'avui. Només es pot ser el grup català de la setmana del Rockodrom una vegada i avui és el tour de Corruption Founds.
Els CorruptionFound, bé, vaig rebre un correu electrònic. Aprofito també per donar-vos les gràcies a totes les bandes que m'escriviu. També, cada vegada sou més. No puc donar sortida a tothom, malauradament, és absolutament impossible. Si hi haguéssim més col·laboradors al Rocòdrum, hi hauria més vies per poder fer més entrevistes, per poder fer més ressenyes de discos, a més, però per posar aquí el programa és complicat.
També he de dir que a vegades té un programa de heavy metal i afegits. A vegades rebeu coses que són emo o gòtic o no metal o grunge...
És difícil tio, és difícil, és difícil. O si fas pop rock alguna vegada, dius que això és pop rock, no? O bueno, doncs és difícil. Però a mi m'agrada donar-vos sortida a tots i que us pugui donar més visibilitat o menys, doncs no treu que sempre us doni les gràcies pel fet de comptar amb el rock a drum per donar a conèixer la vostra música.
Dit això, torno a la qüestió que és el grup català de la setmana, que són els Corruption Found, una banda de Barcelona nascuda l'any 2004 i que fan un deadplug en català.
Comencem pel nom de la banda, és CorruptionFound, amb K. Tot bé perquè segons expliquen a la seva biografia, quan l'any 2006 estaven enregistrant els primers senzills, de sobte l'ordinador es va tornar boig i va entrar en un bucle d'aquests reinicis infinits, amb xiulets i tota la pesca.
i a la pantalla sortia Corruption Found, Corruption Found. I aleshores van dir, mira, tu ja tenim aquí el nom de la banda, li van canviar la C per la K i ja està, Corruption Found. Llavors, Corruption Found van treure un primer LP, Inventors de la Guerra, l'any 2009, que va ser seguit per un altre el 2013, han anat a Déus, el genocidi caníbal.
Allà de la seva trajectòria han anat tenint més o menys activitat, canvis en la seva formació. El 2020, any de la pandèmia, van treure un LP anomenat Maledicció.
Des d'aquell LP del 2020 han tret un senzill el 2024, una regravació d'inventors de la guerra, de la cançó.
I ara molt properament trauran un nou LP que sortirà aviat i el que ja han tret és un senzill anomenat Gargalls que és una cançó que també reinterpreten
del seu primer LP, Inventors de la Guerra, que pel que m'han explicat és el disco potser més representatiu, el que té una empremta més important en la trajectòria de la banda. Aquell disco començava amb una cançó anomenada Gargalls de Foc, doncs ara l'han reduït simplement a Gargalls i l'han recuperat aquest primer disc donant-li un nou enfocament.
Bé, doncs, aquesta és la cançó que escoltarem del nostre grup català de la setmana dels Corruption Found. És aquest Gargalls reenregistrat i reenfocat. Així, doncs, des de Barcelona, el nostre grup català de la setmana són els Corruption Found i escoltem la seva cançó. Gargalls.
que ja ens t'hi sustia. La torre feina, l'opo i no lida. La terra crema,
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Des de Barcelona, el nostre grup català de la setmana, el rock hòrum d'avui han estat els Corruption fans.
Diria així molt ràpid que se m'havia oblidat els membres de la banda. Actualment són en Xavier Roig a la guitarra, en Ramon Clarà a la bateria, l'Aber Pasqual al baix i en Joan Torres a la veu.
Vale, doncs, ara ja estem, ja hem acabat el Rocodrum. Pels que esteu en directe, doncs, us poso la publi de les dues. Pel que esteu en diferit, us posaré un clàssicasso, una cançó del primer disco dels àntracs, que a mi m'agrada molt, el primer disco dels àntracs, quan encara feien així una mica més speed i tal, aquell fist full of metal, cop de puny de metall, doncs, un bon cop, un bon cop.
un bon cop de metall, és Soul Dears of Metal, una cançó inclosa en aquell discasso de l'any 1984. Per la resta, doncs, això, pels que esteu en directe, la publi, pels que us quedeu d'allò, doncs, els àntracs. I per tots, doncs, us emplaço a la setmana que ve, que tindrem nova entrevista, tindrem a Savageet, aquí, una de les bandes més potents ara mateix aquí a la ciutat de Barcelona, que ens explicaran un munt de coses superinteressants. Gràcies per ser-hi, Javi, per tothom. Adéu!