Hola totes! Hola a tots! Benvinguts i benvingudes! Sóc en César Rojas i aquí comença una nova edició del Rocòdru! Dissabte 7 de març en directe a Ona de Sants Montjuïc des dels Estudis del carrer Melció de Palau número 70 al barri de Sants de la ciutat de Barcelona.
I han diferit els dissabtes a la tarda a Ràdio Estafrancs, els dilluns a Ràdio Trinijó, a Ràdio Barberà i a Ràdio Salrà, els dimarts a Ràdio Juventut, Ràdio Putxardà i Ona Mediterrània, els dimecres a Ràdio Sant Feliu, els dijous a Ràdio Argentona i des d'internet quan vulguis i en vulguis. El recorum.cat, el recorum.cat, el recorum.cat, aquesta i cap altra és l'adreça a internet d'aquest programa de ràdio.
Al web del Recordum no només hi trobaràs tots els programes que emetem en directe els dissabtes a la una de la tarda des de l'emissora local més veterana de la ciutat de Barcelona. Què dius ara? A Pardalat? Al web del Recordum també hi trobaràs cròniques, entrevistes, ressenyes, tot i més. Al web del Recordum, tio, al recordum.ca...
I si ens vols explicar qualsevol cosa que tinguis amagada sota de l'ala, i molt fàcil, un correu electrònic a o a l'arroba elrecòdrum.com o a l'arroba elrecòdrum.com Comencem el Recòdrum d'avui!
Un recordo amb amics, amigues, heavies tots.
que, doncs, tornem a fer una setmana després, aquí en directe, des dels Estudis Ona de Sants, i és que ara mateix ens estàs escoltant un dissabte 7 de març a les dues, però pot ser que ens estiguis escoltant com a TED, des de Ràdio Estafran, des de Ràdio Trini Jove, des de Ràdio Barberà, des de Ràdio Saldrà, des de Ràdio Joventut, des de Ràdio Puigcerdà, des de Ona Mediterrània, des de Ràdio Sant Feliu, o des de Ràdio Argentona. Hi ha múltiples plataformes per internet.
Bé, avui tenim un programa d'allò que diem normal, perquè no tenim convidats, eh?
La setmana passada vam tenir amb nosaltres a Savageet que vam convidar-los perquè havien passat dues coses crec que rellevants. Una, que han canviat de baixista i ja no va poder fer la gira per Amèrica que han estat fent i això també és un fet rellevant, el fet d'aquesta gira americana. Llavors ens havien d'explicar unes quantes coses.
Ara anirem a una qüestió aquesta dels Savageet. Per cert, avui estaré a la sala de Poloat veient el concert de Savageet. Per tant, si hi aneu, doncs allà ens veurem. Juntament amb Payer Forge.
Però abans de totes aquestes coses, jo vull donar la benvinguda de nou a la noia més heavy d'aquest costat de la Diagonal, que és la Paula Sarulla. Hola Paula, què tal, com estàs? Bé. I ara quant de temps feia que no et veia? Perquè jo què sé, unes coses i altres, que aquí quant de temps ha passat? Tres setmanes? Sí, un mes. Un mes, gairebé? Mare meva.
I què comportes la teva abstinència de Rock Chodrum? Què has fet per passar totes aquestes setmanes sense venir aquí a la ràdio a explicar-nos les teves coses, les teves anèdotes i les teves vivències metàl·liques?
Bueno, doncs, el mateix de sempre, no? Dibuixar, escoltar música, alguna cosa, però bueno, aquí estem. Vivir, fumar el rollo de siempre. Anar a l'escola, per exemple. Fumar no, eh? Tu no fumes, eh? No, no, el Copia sí. El Copia sí, eh? Copia! Copia, què passa, tio? Com estàs? Què passa, Carbassa? Mira, molt bé, ja et surten rodolins, eh? També, tio, que ara ja estàs allà més en forma, eh? O sigui que tu fumes, eh?
Jo sí. I què fumes? Allò que fumes et fa viatjar a altres planetes o simplement et mata a poc a poc perquè no tens pressa per morir-te? Qui sap. Qui sap, eh? Bueno, qualsevol cosa pot ser, no? Clar. Molt bé, molt bé. Bueno, Paula, avui...
Avui repassarem novetats musicals de les que han anat sortint aquesta setmana. Veureu que hi ha una mica de tot. Avui tenim també força varietat. I llavors tenim també un grup català de la setmana. Ja sabeu que sempre que no tenim entrevista hi ha el grup català de la setmana. I és un grup català de la setmana que segur que no us ho espereu, però que han fet una cosa superinteressant.
Tu, Paula, de què ens parlaràs? Tu volies parlar-nos d'una cosa tal que al final no de llonces, però que aprofitaràs i ho comentaràs avui, no? Sí. Doncs, bueno, jo fa unes setmanes volia parlar d'Archerem i de què ha passat amb la cantant que es va anar, però ara que ha vingut una cantant nova i hem tret una cançó, no sé si hem tret alguna cosa més, em sembla que no. No, crec que no. Però, bueno, doncs comentar una mica qui és la nova cantant, si ha estat en alguna banda abans i tot això.
D'acord, i ens diràs una mica què et sembla la cançó i aquesta nova cantant. Tu l'has escoltat? Sí, jo l'he escoltat. Jo ho escolto tot. Després faig una tria, però jo ho escolto gairebé tot.
Abans de tot això de posar-nos a fer feina, dir-vos que com que la setmana passada van venir els Savageet, ens van portar una samarreta per sortear entre tots els oients i... Escolta'm, perdó de samarrites. Què passa? Ens han donat una samarreta a una banda.
Ah, sí, el Sibèria. Com que la Paula feia temps que no venia, no li havia pogut donar encara la samarreta, però gràcies a Sibèria, oi, Paula? Sí, moltes gràcies. Per aquesta samarreta. La vaig a robar, eh? És per mi, veritat. És per la Paula, la còpia. No, no, és per la còpia. A més, no és per la còpia, vull dir que és per la Paula, perquè ja m'estic fent embolic, però a més a més, còpia a tu t'aniria molt gran.
És a dir, has de menjar molt més per poder... Escolta'm una cosa, m'estàs insultant? No, no t'estic dient pas que siguis un nant mil·limètric, no. T'estic dient que ets prou petit com perquè una samarreta de talla... Ui, quina cara d'emprenyat que m'estàs posant. És meva, eh? Bé, ja ho negociaràs amb la Paula.
Parlem de samarretes, els Savageet han portat una samarreta per sortejar entre tots vosaltres i ara sabrem qui ha guanyat aquesta samarreta. Qui ens ho explica això? Paula o Còpia? Jo dic la pregunta i el Còpia ja diu l'altre. Sí, perquè si no s'enfada. Doncs quina era la pregunta que havien de respondre els oients del Rocódrom per poder guanyar la samarreta del Savageet?
a quina ciutat va acabar Sabaget la seva gira americana? D'acord, doncs quina ciutat? Doncs n'hi ha moltes de ciutats a Amèrica, més concretament és a Llatinoamèrica, però n'hi ha moltíssimes de ciutats i molts països i tot plegat. Aleshores, a veure, Copià, quina és aquesta ciutat? Copiàlandia, ah no. No, Copiàlandia no existeix, tio, que sempre fas aquí de prota tu. Aviam, quina és aquesta ciutat de Llatinoamèrica? Santiago de Copià, no de Chile, perdó. Santiago de Chile!
Santiago de Chile, a Chile, és aquesta ciutat en la qual el Savage van acabar la seva gira llatinoamericana. I aleshores, això, havíeu de dir-nos quina era aquesta ciutat. Gràcies a tots els que heu participat. I tenim un guanyador que és... Javier Martínez. El Javier Martínez.
Un fidel oient del Rocòdrum, moltes gràcies Javier i com que a més a més perquè el sorteig el vam fer ahir a les 8 del vespre ja m'he posat en contacte amb tu, ja m'has respost i avui com que tots dos coincidirem al concert de Savage doncs em portaré la samarreta perquè la puguis tenir.
Vinga va, anem a escoltar una mica de música o què? Vinga va, doncs comencem aquest repàs musical a les novetats musicals més interessants de la setmana és el meu punt de vista i doncs mira, demà és el Dia Internacional de les Dones, ho saps això eh Paula, dia 8 de març, i mira doncs aprofito això i començo amb una banda en la qual doncs el protagonisme el té una dona.
Hi ha una banda polonesa, no sé si tu coneixes una banda polonesa que es diuen Crystal Viper, de fet els he posat aquí en alguna ocasió. La seva cantant es diu Marta Gabriel, malgrat que el nom sigui molt proper a nosaltres, la tia és polonesa de cap a peus.
i no és que hagi deixat la banda mare, no és que hagi deixat els Crystal Viper, però és allò de les inquietuds i el que sigui, ha volgut muntar un projecte paral·lel del qual traurà un àlbum aquesta primavera, però el que ja ha presentat és un primer senzill d'un...
7 polsades que traurà el dia de Sant Jordi bé, aquest projecte s'anomena Leather Witch amb això de Leather Witch, ostres, Wicked Leather Leather Witch no sé què, Leatherhead és que sí Paula, que hi ha un munt de bandes que sembla que ja no hi hagi més combinacions amb Leather o Wicked Sí, és que Leather és una paraula força típica Sí, és molt heavy, és allò del tal però no sé, jo
Ja quan veig. Leather witch. Witch leather. Wicked leather. Leather wicked. Tenim and leather, saps? És com...
Jo crec que poden haver-hi més d'allò. Ara tret com a Leather Witch una cançó anomenada Beast Inside, la bèstia a dins. Serà, com us deia, un set polzades de dues cançons. I és l'avançament del que serà el primer LP que s'anomenarà First Spell. Spell també és una paraula, Déu-n'hi-do. La qüestió és que ho traurà amb Listenable Records.
I aquest projecte que ha fet ella en paral·lel a la seva banda mare, Crystal Viper, doncs participa un ex guitarrista de Crystal Viper, que és el Giuseppe Tormina, si no ho pronuncio malament, Tormina. Doncs ell ja no és Crystal Viper, però ha format part d'aquest projecte de la Marta Gabriel, anomenat, per si no ho havia dit, encara Leather Witch.
Vale, doncs anem a escoltar aquesta cançó de Leather Witch, és de Polònia i s'anomena Beast Inside.
Aquesta és la primera cançó que coneixem de Leather Witch el que és el nou projecte o el projecte en paral·lel a Crystal Viper de la seva cantant la Marta Gabriel
Ara aprofitant que demà és el dia de la dona, Paula, a tu quina matalera t'agrada? No només per la seva música, que també pot ser, sinó per la seva presència, per la seva actitud, per coses, a tu qui t'agrada?
Vale, a veure, Heavy Heavy no és, però sempre m'ha agradat Joan Jet. Joan Jet, d'acord. Ah, d'aquesta me n'havies parlat crec que fa força temps, oi? Per què t'agrades Joan Jet? Perquè és de les primeres dones que va començar a fer rock.
I sempre ho va tenir molt difícil, perquè sempre li deien que ella no podia fer això, perquè era de nois i tot això. I al final ho va aconseguir i ho va intentar moltes vegades. I fins i tot ella va fer la seva pròpia... Això no sé si m'ho estic inventant, però em sona.
que va fer la seva pròpia productora per fer-se els seus propis discos, així com tot més cutre, i una vegada es va fer com més coneguda, després totes les productores la volien contractar i ella no sé si al final ho va fer i es va quedar amb la seva o al final sí, però no. És un exemple d'una lluitadora dins del món del rock. Per mi sí. Molt bé, molt bé.
Després seguirem parlant, comentant més coses, ara anem a escoltar la segona novetat, alguna cosa a comentar de la que hem escoltat fa moment, d'aquests Leather Witch.
No. Per la següent novetat, ara ens anem a França a escoltar una gent que jo no coneixia. De fet, clar, hi ha moltes bandes que jo no conec, però al final la majoria de les bandes no les coneixes, perquè n'hi ha milers de bandes.
Estic parlant d'una gent anomenada Existants, són francesos, nascuts l'any 2008, que fins ahir, dia 6 de març, han tret dues maquetes, el 2010 i el 2011, i la primera llarga durada, el 2012, el segon el 14, el tercer el 16, el quart el 21 i ara,
doncs acaben de treure aquest nou treball cinquè LP Wildfire A mi em recorden fan un heavy metal
clàssic però alhora una mica brut, per mi té coses dels Judas i té coses també dels motorheads, té una mica de tot, no sé, a veure què et sembla a tu, a veure si t'hi recorden o no, o els nostres oients a veure si els recorden. Ah, no us ho he dit, el disco l'han tret amb un segell anomenat Very Cords, no Very Records, que és el que jo havia anotat primer, no, Very Cords.
I ja està, va, anem a escoltar aquesta banda francesa de Heavy Metal, Existence, i la seva cançó s'anomena Brighter Days, yeah.
I can't take you anymore Don't know what I'd like to fall All you did does run me out
Losing connection, breaking addictions Through our brighter days Days, days, days
Brighter Eyes. Aquesta és una de les cançons que forma part de Wildfire, el que ja és el cinquè àlbum d'estudi, el cinquè llarga durada dels francesos Existants, que, com us deia, va sortir ahir, dia 6 de març, via Very Courts. Aquest han recordat més a tu, els Judas o els Motorhead?
Bé, jo pel principi aquest baix m'han recordat molt l'Age of Space dels Motorheads. Sí, perquè era com molt ràpid i aquest tipus de so. Llavors, jo et diria que més els Motorheads, però sí que com és més heavy així, perquè jo crec que els Motorheads són com heavy però rock. Sí, són un rock superpesat i superràpid. Llavors, jo crec que d'estil seria Judas Priest. D'acord.
però que si he de dir que assembla més, jo diria Motorhead. D'acord. Un bon anàlisi de la nostra experta, Paula Cerulla. Bòpia, veig que t'acabes de posar una joia o què tio? T'has decorat aquí, t'has posat una canellera de punxes però te l'has posat al voltant del coll. Molt bé, estàs molt heavy eh tio? Clar, clar. Perquè t'agrada posar-te guapo o què?
Jo sempre, encara que ja ho soc. Tu ets el nino de drap més maco del món, tio. No ets un nino de drap, tu? No. Doncs qualsevol ho diria, tio, perquè jo ja et dic, jo només et veig moure perquè la Paula t'agafa de la cintura i fa que et moguis. Qui mentiré? No ho sé. Tu no ets de drap, eh? No. I de què ets, doncs?
d'agost d'agost clar, tu ets d'agost tot ho acabes amb gost clar que sí que queda molt bé aquestes punxes simplement que ho sàpigues i que segur que arrases entre les nines de drap segur que arrases ja m'està fotent cara xunga
Anem a escoltar una altra novetat, un estil, és una banda, ara ens anem a Grècia. Són una penya que es van formar el 2084 però que no han fet de moment encara cap concert, ni han tret cap maqueta prèvia ni res d'això perquè volien preparar-se molt,
molt bones cançons i tot això, abans d'entrar a un estudi, enregistrar-les i treure un LP, un disco.
Llavors, això és el que han fet. S'anomenen Night Spectre, un espectre de la nit, un fantasma nocturn. I el disco de debut també s'anomenarà Night Spectre, serà un treball homònim que sortirà el dia 22 de maig via Dying Victims.
El que sí que hem de dir és que, tot i que la banda és nova i que s'han estat guardant de mostrar la seva música i de fer concerts i tot això fins que arribi el moment de presentar el disco, els seus membres, almenys uns quants, el cantant entre ells, han format part d'altres bandes de metall gregues que sí que han tret discos ja i que han fet concerts i tota la pesca. Llavors aquí hem volgut fer un metall així molt tradicional,
no gaire ràpid, bueno, aviam que és diferent, és a dir, el que hem escoltat abans d'aquests francesos, els existants, doncs també era tradicional, però amb producció molt moderna. Doncs aquí diguem-ne que han mantingut la producció clàssica dels 80 i no és tan accelerat com el que hem escoltat fa un moment.
Doncs va, a veure què us sembla. A tu, Còpia, a tu, Paula, als oients del Rocòdrum des de Grècia. Escoltem la tercera novetat musical d'aquesta setmana, són Night Spectre i escoltem una cançó que obtú per nom Dead Contract.
Gràcies.
Silence wrong, face behind Spinning straight, I'm dead, I'm white Rolling bars in mooling caves Eyes like fuck, I'm through the maze I am the one, just gave contact And all of the seeds are my best
Out in the night, I have got those to fight Beware of my love, sing with blood Chains like grain, like a ghoul fasted rain Cast but apart, let me dredge Cod a number for some meat Feed the wrath of my world in peace
En l'alum, your sins are my place I'll be the night, I have no choice to fight Beware of my love, sin with blood Death's contract's blind!
Fins demà!
Des de Gràcia, Night Spectre. Una cançó que formarà part del seu debut homònim que té previst veure la llum el dia 22 de maig via Dying Victims. I la cançó que hem escoltat s'anomena Dead Contracts.
Bé Paula, has vist que és una mica així allò matella tota la vida amb producció tradicional, tot això, llavors ara m'he recordat dir que ara tu que estàs escoltant, m'has dit que estaves escoltant abans alguna cosa, aquest mes que fa que no ens hem vist, què ha passat per les teves uides?
Bé, jo ara, i bé, ja fa temps també, que m'ha adonat que l'estil de metal el que més m'agrada és el glam metal. Llavors he estat escoltant bandes aquestes que no són molt conegudes, de glam, hard rock, així, perquè m'agrada aquesta música. També Poison. Ah, Poison. Sí.
Com és aquella cançó de Poison tan... Ostres, aquella dels Poison tan coneguda? Quina t'agrada del Poison? A mi la que més m'agrada, encara que és una mica típica, és la de Talk dirty to me, però jo crec que la que dius és la de Don't need nothing for a good time. Don't need nothing for a good time. Na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na na
i també he estat escoltant per exemple Death Leopard de pas ja et dic que moltes gràcies per la samarreta que va ser el seu aniversari i no l'havia vist i ja estava la samarreta allà agafant una de pols de res, un plaer i bueno després bandes que no són conegudes o bueno sí que són conegudes però no tant com per exemple els Danger Danger de tota la vida Hanoi Rocks també que m'agrada molt una banda que es diu Dreams que aquesta no sé, saps quina és?
No, ara sí, per d'allò no. I altres bandes així que... Vaja, glam metal, eh? Sí. Molt bé, molt bé. Que vagis ampliant el teu ventall musical.
Escoltarem una cosa que no té res a veure amb el glam metal, és la darrera novetat d'aquesta setmana i és una banda que també l'he conegut ara, tot i que ja porten el 2019 funcionant. També són grecs, igual que els que hem escoltat abans, a Grècia hi ha una...
una fàbrica de bandes metàl·liques molt potent, juntament amb els països escandinavs. Grècia és un país molt metàl·lic.
sobretot en coses de metal tradicional, i en canvi aquests que escoltarem ara, que s'anomenen Joth-Iria, fan una espècie de barreja amb el black metal, amb el heavy metal tradicional, m'ha semblat una barreja molt curiosa, molt interessant, tots així atmosfèrics...
Aquesta gent el dia 8 de maig trauran en Metal Blade el seu tercer àlbum, Gone with the Devil. Devil, no? Devil, oi? D-E-V, Devil. Gone with the Devil.
I per fer així un d'allò molt ràpid, com us deia, van néixer Tenes l'any 2019, el 2020 ja van treure un EP i també un treball compartit, i fins ara han tret un altre EP, un directe i àlbums, L.A.P.s, llarga durada, l'any 21, l'any 24, i ara aquest Gone with the Devil serà el tercer...
L'AP que trauran, com us deia, el dia 8 de maig via Metal Lake
Llavors, escoltarem una cançó que han tret com a senzill d'avançament, que s'anomena The Blind Eye Antichrist, The Blind Eye of Antichrist, que semblen embarbussaments, aquestes coses. The Blind Eye of Antichrist. I aviam què us sembla i què et sembla a tu també aquesta barreja de tocs de black metal, de heavy metal, bueno, s'anomenen just íria, d'acord? Vinga, va, des de la clàssica tenis. Endavant!
Fins demà!
Gràcies.
a se zacali. Zatroni staju, kako se rode, sve župre nima, iso que gore, iso que gore. I to'n'izani, pleine, posdolom, a se zacali.
Des de Grècia, des d'Atenas, Joth-Iria i la seva cançó The Plaint of Antichrist.
Una cançó que formarà part de Gone with the Devil, el que serà el tercer àlbum de la banda i que veurà la llum el dia 8 de març via Metal Age.
Abans d'anar al tema del grup català de la setmana i lligant-te amb el que em deies que havies estat escoltant Glam Metal i tot això, tu coneixes una banda que es diu Twisted Sister? Sí. T'agrada Twisted Sister?
Bueno, més o menys sí. Perquè és que ha passat una cosa molt curiosa amb els tuits de Silter, que és que, bueno, curiosa o directament per fotre's un tret o fotre'ls-hi amb ells o vés a saber què, però...
Perquè el Twitter Sister, que és una banda que va triomfar amb un disco de l'any 84, crec que és el Stay Hungry, i que té cançons aquelles com la When I'm Gonna Take It, I Wanna Rock, i tot això, un disc que està bé, eh? Per dins del seu vestit, doncs està bé.
Però que bueno doncs poca cosa més, no sé si va ser l'últim o el penúltim disco que va entrar o no, l'últim no, però bueno que després doncs res més. I que a partir dels 2000 van tenir un revival com tantes i tantes van des dels 80 i de fet els ha anat millor confessat per ells mateixos econòmicament parlant a partir dels anys 2000 que en l'època en què doncs estaven amb l'Stake Hungry venent més discos.
I bé, una de les coses que criticava Twisted Sister i especialment el seu cantant, el Dee Snider, era el tema aquest d'aquestes bandes que diuen que ho deixen i que després tornen i tal, que deia que si ho deixes vas a deixar i que si no això va tornar molt malament i tal. Bé, la qüestió és que els Twisted Sister ho van deixar, van dir no, doncs ho deixem, ja està, ho deixem. Fins aquí res a dir, fins aquí res a dir.
Però resulta que això de que si dius que ho deixes no pots tornar, doncs... Ha passat a ells. Ha passat a ells, efectivament. Però espera, que ara ve l'ho bo, eh? Ara ve l'ho bo. Bé, doncs això que van dir que tornaven i tal, no sé què, no, bueno, no, és que... Bé, la gent ens ho demana, aquesta història era així, i entre altres llocs havien de tocar el Rockfest. Música
I ara és quan ve el més d'allò. Resulta que el T. Snyder, que és el líder i la cara més coneguda, amb diferència de la banda, per prescripció mèdica li han dit que ha de baixar el seu ritme.
i llavors que no pot fer les cabrioles aquestes que fa ell en directe, perquè tu sí, té els avis en directe i l'espetacle que fa el tia Snyder està molt bé, el tio li fot molta empenta. Al metge li he dit que això que no podia ser, que s'havia de cuidar i tal, llavors com que no podia ser i s'havia de cuidar i no podia donar en directe el que ell volia donar en directe, van dir que al final no ho fem, al final que no tornem.
Llavors van cancel·lar la cita que tenien, per exemple, els Rockfest i tot això.
Doncs ara resulta que... Tu saps qui és el Sebastian Bach? Sí, el de Skirrow. Alguna vegada he parlat d'aquell que competia per guapo amb el Bon Jovi i tenien les carpetes així, a veure qui tenia més fotos a les carpetes d'adolescència, Bon Jovi o Sebastian Bach. Bueno, el Sebastian Bach, que és un senyor que... Bueno, no entrenem ara en històries. Doncs resulta...
que ara serà la veu dels Twitzer Sisters, és a dir, perquè diu que a ell li havien agradat els Twitzer Sisters tota la vida i tal no sé què i que doncs sempre pensava en els Twitzer Sisters que era una banda així super tal no sé què
i que llavors, que ara cantarà amb Tuesday Sister, total, que haurà consells dels Tuesday Sister que havien dit, que si es retiraven no tornarien mai, i que van tornar, i després que diuen que el cantant ja no pot, llavors el cantant que és el més talló, tal, i torna. Però una pregunta. Què? El Skid Row ja no existeix o sí? Sí que existeix, però sense el Sebastian Bach.
Ah, llavors que ell deixa la banda per anar-se'n a Twisted Sister? No, no, el Sebastian Bach no està a Skirroo des de fa molts anys. Ha plorat molt per tornar a Skirroo, però no li han fet ni cas. Llavors ell treu discos en solitari, que no està malament, però ell no està a Skirroo.
Tu et recordes quan els ACDC van agafar l'Aixell Ross per cantar? Ah, sí, sí. Doncs és una cosa així, però encara més surrealista. Ja, però és que no pot ser que diguin tot això, que està malament que diguin que se'n van i que després tornin, i ja ho han fet tres vegades en poc temps. Sí, sí, sí, sí, bueno...
Però sobretot el de dir, ara, és com si tu fas los suaves, però sense el Yoshi, saps? És com, oi que no poden ser los suaves sense el Yoshi? Doncs tampoc pot ser Twister Sisters sense el di Snyder, és absolutament impossible. Parlant de bandes que se'n van, saps que els Maiden està confirmat que ja no tornen, no? Els Maiden? Sí, ja retiren. Que retiren? Què està confirmat de què? Qui ho ha confirmat això? Bueno, jo he vist molts vídeos a internet que diuen que Maiden ja no... Però qui ho diu això? Perquè això el diuen, diuen, diuen, diuen, eh? Això el Pujol ja ho deia, diuen, diuen, diuen.
Bueno, doncs, youtubers que veig jo de música heavy. Però en què es basen per dir això? Perquè jo no ho he vist enlloc.
Doncs que ja estan cansats i que es volen anar i no sé. Però bueno, això ja fa molt que ho diuen, és a dir, que el Dave Murray s'ho passa millor jugant al golf i estan amb els seus nets, que anant de gira, això... I l'Steve Harris que té més ganes de tocar en clubs, així amb British Lion que amb Iron Maiden, doncs també. Però tu creus que no trauran cap més disc o què?
No, a mi em sembla... Bueno, si vols fer una cosa, poses la cançó i jo ho busco. I després et dic què passa o què... La cançó, la que tinc prevista posar ara mateix. Per tant, anem al grup català de la setmana? Sí. Vinga, anem al grup català de la setmana. I ara la Paula, mentrestant, busca aquestes coses. Vale, doncs avui el grup català de la setmana, amics i amigues del Rocòdrom, no és una banda de metall.
Però ha fet una cançó de metall, i que a més a més, a mi me la van passar i vaig pensar, hòstia, mola. Un pèl curteta, eh? Podria haver tret una mica més d'allò, però bé.
Estic parlant d'una banda molt eclèctica, és a dir, que no es tanca en un estil i ja està, i de fet el fet que hagin fet aquesta cançó ho demostra de forma molt abastament, una banda usonenca anomenat Obeses.
Esclar, l'origen d'Obeses, una banda que tots els que seguiu música en català segur que coneixeu i que està liderada per l'Arnau Tordera, l'origen d'Obeses sí que és metàl·lic, perquè hi havia una banda allà també a Osona que es deia en segle XIII, que van treure dos discos, o un disco i un senzill després,
entre dos mons el 2004 i el senzill el 2008. Aquella banda es va acabar de forma tràgica perquè va haver-hi dos membres de la banda que van morir en un accident de trànsit. La qüestió és que l'Arnau Tordera tenia ganes de fer coses amb amplitud de mires estilístiques tant com fos possible.
i trencar fronteres musicals. Bé, d'aquí va sortir Obeses que van debutar el 2011 amb obesisme il·lustrat, després el 2013 van treure Zel, el 2015 Mostres i princeses, el 2016 una òpera rock,
dedicada a Jacint Verdaguer entre el 2017 i el 2016 Verdaguer, Ombres i Maduixes i el 2018 Fills de les Estrelles Fins aquí, doncs això és una banda molt eclèctica que va des del pop fins al rock i totes les coses que pugui haver-hi allà entremig sempre demostrant una gran creativitat
Però ara s'han embarcat en un projecte de disc doble o disc fet en dues parts, una primera part, és a dir, aquest disc doble s'anomena l'ai al cor, llavors està dividit en dues parts, una que ja van treure el 2024, que vam posar com a subtítol, doncs, sístola, sístola, i ara el 2026 sortirà aquesta segona part de...
Lai, el cor, que s'anomenarà diast, hòstia mira que ho he apuntat aquí amb lletra petita, diastbla, més o menys, perdoneu si no ho he dit bé. La qüestió és que en aquest treball han fet la seva primera cançó de metall extrem, a més a més.
no de heavy metal, sinó de metalla aquest, així com del que tenia una tromfant, aquest concert fantàstic que fan l'11 de setembre allà al Palau de les 62. Una cançó que jo us dic que està molt bé i que a mi me la van enviar,
i que em va sobtar molt, però que em va agradar, i vaig dir, mira, aquesta setmana el Rocòdrum, el grup català de la setmana, no serà una banda de metall estrictament, però han fet una cançó de metall. Tu, Carles, l'has escoltat, la cançó d'Oveses?
Saps qui són, no, els obeses? Sí, el Carles fa que sí, amb un rotunditat, que els coneix perfectament. I bé, anem a escoltar aquesta cançó d'Obeses, aviam què us sembla. Vinga, va, grup català de la setmana. El Rocòdron d'avui són Obeses i escoltem una cançó anomenada Pols a l'Era.
en el seu teu camí. Seus en esforç, demanes socors, no em toquis els ous, sóc l'amo del tros, escarpar a boira i emporto-te'l fort. Esfaltaràs els teus records, cap a ells de la terra, la nostra història no és cap jo.
Va bé per la ment i folla t'un tatxo si et posa calent. I no et fa vergonya ofegar tanta gent. Bars i polígon són unicorns per crevar-te'l al front. Deixa't favor aquest poble i assuma't cabró.
Si no vulgui pots, que no vagi a l'ell! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots! Pots!
Defensa la terra, collons! Des d'Osona, el nostre grup català de la setmana, el record on d'avui han estat obeses!
Paula, què has trobat? Aviam, què has trobat? A veure, dels Maiden, diuen que confirmat no està, però que estan els rumors aquests que se'n va perquè com Megadeth se'n va i moltes bandes, per exemple, a l'oci s'ha mort i moltes altres figures així com importants ja no estan,
Llavors diuen que ara que s'ha anat el Nico ja fa temps i que ja estan cansats ells probablement que treguin algun disc més i se'n vagin. A més que gos també, aprofito de dir-ho, també es diu que se'n van per un temps. Això sí que ho he vist, però això és oficial. El que gos faran una pausa i tal, això sí que em sembla que és oficial.
Doncs no ho sé, però segons el que he trobat diuen que sí que farà una pausa perquè el cantant ja està cansat d'estar fora. Fem veure que fa heavy metal quan enreta fa pop. Escolta una cosa. Perdó, és que m'ha sortit de l'ànima. Ah, de l'ànima. Sí, de l'ànima negra. Això vol dir que ho penses de veritat. Més o menys. Perdó, seguim. I doncs això.
Jo això dels Maiden, tu ja saps que l'altre dia vam parlar que fan un festival dedicat a l'EDI, fan l'EDI, és activitat que en tenen i jo crec que com a mínim un disco més encara faran. Sí, jo crec que sí. Però està clar que ja són grans. En algun moment s'aniran. Ens queda poquet. Parlem d'això que volies dir dels Arch Enemy, de la Nova Cantant i tot plegat.
La nova cantant es diu Lauren Hart i que abans cantava un grup que es diu Once Human. És la quarta cantant d'Arch Enemy i que han tret una cançó, només una, que es diu To The Last Breath. Mira, la posarem així de fondo. I què?
Bé, jo et volia preguntar la teva opinió, sabent que Archenevi no és una banda que t'agradi molt, però igualment. Bé, però la valoro positivament, sí. Què et sembla? Doncs, molt bé, vull dir que si jo he escut a la cançó...
perquè clar, és una notícia rellevant el fet que una banda de la mida d'Argenemy doncs tingui una nova veu i vaig posar-hi atenció i em va semblar doncs, des dels meus coneixements de Dead Metal Melody que no són extensos doncs que era una cançó que estava molt bé o que encaixava molt
en l'estil diríem més canyero d'Arch Enemy, la cantant compleix els estereotips dels cantants d'Arch Enemy, és a dir, noia molt en forma, anem-ho dir així, i amb una veu magnífica, per tant, si ella està contenta i tothom està content, i els seguidors d'Arch Enemy sobretot també estan contents, doncs genial. A tu què et sembla?
Bueno, a mi he escoltat la cançó i sí que és el que tu dius, que jo veig que les cantants que posen sempre són iguals totes, perquè són del mateix estil i les veus també són semblants, bé, clar, també és l'estil de cant, que vulguis o no, assemblen les veus, però...
que jo no he trobat cap diferència de veu. Bé, diferència ja hi haurà, però... Que no han fet un Blaze Bailey, per dir-ho així. És com que, per exemple, el primer cantant, que era un noi, que es diu Johann Lieber, amb aquell sí que era totalment diferent perquè es notava qui era, però si tu potser un dia, que jo no estic pensant que ara hi ha un altre cantant, em poses aquesta cançó,
Potser no et dic que és ella, perquè són tants semblants que no han canviat res, llavors no sé. Per tant, això a tu com a seguretat Jeremy ja t'està bé, no? Sí, per mi bé, però clar, jo dic que si canvien de persones que fessin alguna cosa nova. D'acord, d'acord. Tu hauries volgut que haguessin arriscat una mica més, potser. Sí. Ja, d'acord.
Bé, aquí pot haver-hi un debat entre els que preferirien que el canvi es notés més, ja que feien canvi de cantant, i els que voldrien que no es notés gens el canvi. Si algú ens vol donar la seva opinió, on ens poden escriure, si volen?
a hola arroba de Rocodrom.cat Fantàstic i si vols entrar com a col·laborador o el que sigui doncs també col·laborador o col·laboradora aquí al Rocodrom doncs genial. Vale Paula doncs ho deixem aquí i ens veiem la setmana que ve crec que tenim programa normal d'aquest així que fem tu i jo si hi hagués qualsevol canvi doncs ja t'avisaré i ja us avisaria i per tancar
Pels que esteu en directe us poso jo la publi, però pels que ens escolteu això en diferit us poso un clàssicasso del heavy rock en català. Estic parlant del grup de Terrassa, el Cap de Trons, que va treure dos discos. Un d'ells l'envestint el silenci de l'any 1992 i hi havia una cançó anomenada Mira qui ve. Ens escoltem, gràcies per ser-hi. Fins la setmana que ve. Adeu!
Adeu, Paula. Adeu.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Mira, mira, mira qui ve. Mira, mira, mira qui ve. Balles a la festa, no mires a ningú. No te n'entendran llistes de les babes de mes ulls. Aigui piazza, sobretot com segres d'all, un rostre de papa.
Mira, mira, mira aquí ve.
Fins demà!