Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Ja no hi ha res a fer, tants cops m'he topat amb la mateixa pedra. Digue'm què puc fer, com puc controlar les ganes que tinc de veure't.
Hi penso molt poc, en què hi penso molt, no sigui que m'espanti. Dius que vols seguir, però tant anar i venir, no hi ha qui ho aguanti. Si jo fos la teva nòvia, et portaria a passejar, em portes totes les bosses del que jo em vull comprar. L'univers col·lopsaria i explotaria tot, sinó que cap dels dos volia el que em trenquessis. Si jo fos la teva nòvia, em portaria
i jo demano el mi més carn, l'univers molestaria i explotaria tot, sé que cap dels dos volia que tu em trenquessis el cor, que tu em trenquessis el cor, sense fer tanta...
Bones tardes, benvinguts una vegada més a Entre notes i mones. No és casualitat que vull començar aquest programa amb aquesta cançó. Què tal? Bones tardes, Toni. Pues ya es Santi, aquí con todo el pronóstico aún seguimos en la calle, otro programa más. Me encanta estar contigo y con el invitado.
Toni Osores, una vez más a bordo de esta nuestra nave de música y cultura. En realidad, quien os habla no es en Llongueras, continúo siendo en Santiago Monjo. Lo que pasa es que han tenido un percance de estos de la vida y estamos un poco fanos. Nos acompaña hoy, creo que el podemos presentar oficialmente como un miembro más de este programa, Pablo Bonito. ¿Cómo estás? Ya estoy encantado de estar aquí, Toni.
Avui aquest programa s'oferirà un canvi de rumb. Normalment ens hem dedicat a promocionar un poc el món de la música, de la cultura de peu, de carrer, aquests artistes que van a tocar en els locals, en els quals potser inclús no està permès fer-ho, però com a Jurassic Park la vida s'hi abre caminó.
i avui volen dedicar-nos a promocionar la poesia. Anteriorment, aquest, el vostre bar a les zones, entre notes i mones, l'any passat, va dedicar el seu espai físic a apoyar un projecte que és el Poetry Slam i avui en Pablo ens xerrarà un poquet de com va ser.
Sí, bé, Podre Islam és un projecte que dura Mallorca a prop de 15 anys, és la segona sou més antiga d'Espanya, i l'any passat vam estar a Camp Mona. Després, degut a els aveniments que van transpirar respecte a Camp Mona, hem hagut d'anar cercant altres espais, ara mateix estem a un altre lloc, però el temps que vam estar a Camp Mona...
Sí, aquest any estem en Escafé Tres Bandes. Vos convidàvem a tots, mallorquins, mallorquines, palmessanes i de fora, que vengueu en Es Tres Bandes a disfrutar. Darrer dijous de cada mes. Darrer dijous de cada mes. També volem donar ses gràcies una vegada més a Ona Mediterrània per permetre'm tenir aquest espai. Gràcies, gràcies, gràcies. Gràcies.
I l'any passat crec que el guanyador va ser en Tomeu Ripoll. En Tomeu Ripoll, exactament. Que a més està col·laborador nostre a Sopertura, és un, per jo, un dels millors rapsodats que tenim injustament, a lo millor poc difós o poc conegut, esperant que això canviï.
Esto te lo puedo decir bonito, tú sabes que yo en muchos años, ahora habrán sido 5 minutos, en el mundo... Has equivocado el programa. Maldito sea, pues me voy. No, pero yo, Tomeo Ripó y Marta Alvores, Enrique Urbano, los conozco de la época de Luis Caderas, hace 20 años. El problema es que... Son uns artistas amb una gran tralleta allí. Sí, sí, sí. Los que organizaron aquí originalmente es Grandes Dan junto con Tomeo Ripó y otros que no quiero mencionar.
Jo lo conozco molt bé a tota aquesta gent. I que mos va ajudar a obrir un poema, que era Upi de Formantó. Va ser espectacular. Esperant que pròximament col·laborin nosaltres. I, a més, explica'm. En seriós, me quieres dejar sin trabajo? Que ara hi ha més gent aquí, tío. Me sento mal. Entre notes i mones no té límit de persones. Velen que tothom col·labori amb Sant Antoni. I este opuesto està més que assegurat. Toda corte tiene un bufón.
I conta'mos un poc, Benito Mem. L'any passat, quantes jornades se varen fer? Quant de temps va durar el Poetrislam? Bé, el Poetrislam ha de tenir per normativa estatal, per després participar en el campionat estatal. És a nivell estatal. És a nivell, de fet, mundial. És una cosa que ve dels Estats Units, de Chicago. I si 6 eren obligatoris, crec que 4 mínim es van fer a Camp Mona. Mhm.
Era un espai molt interessant perquè a Cap Mona estava molt freqüentat, no només pels poetes d'Eslam, sinó també pels rapers que venien a veure l'espectacle d'en Daniel Martínez Balzà. De fet, estem intentant que vinguin aquí també a fer-nos un poquet de rap en directe, recordant que també van sortir grans artistes a Budà, que va gravar el disco. Chispita, l'hemos dicho una vez, ¿eh, bonito? Sí, sí, sí. Ara ja no poden xerrar.
I, com hem dit, va guanyar en Tomeu Ripoll a nivell nacional. A nivell balear. Després en Tomeu Ripoll jo el vaig acompanyar ja com a organitzador d'Espó de Treslanc, que ho som des d'aquesta temporada. El vaig acompanyar a Lleida. I a Lleida va quedar tercer de tot Espanya. Mare meva. Que no és poca cosa.
No sé, ja quan dic que Calcú es va, és que té un bon ull. Hauríem de fer un programa d'aquests, com els de grans televisions, de fitxar talents o culs per al carrer, talents per descobrir aire fresc, que li dona un nou color i un nou gust també a la cultura, perquè jo he escoltat...
poemes no originals, d'autors antics, i és increïble, potser, com donant-li un toc de rap, una música de fondó, se transforma i se traca a les noves generacions, una cosa que té molts i molts d'anys, que en teoria avui en dia no interessa. Tu què trobes la poesia? Interessa?
Jo diria que sí. Vull dir, jo he anat com a públic i després com a organitzador a dos poetry islams estatals i després, quan m'hem hagut per la península, els temps que he estat i viscant allà, pràcticament cada ciutat on he anat o de públic a participar a un poetry islam estava de gom a gom cada local. Troc que no és només que la poesia interessi, sinó que es crea un espai segur on la gent pot compartir la poesia. Sí que és vera que de vegades hi ha una...
noció de la poesia com una qüestió elevada d'alta literatura, que també ho és, però que quan ho atraques i ho durs un dijous capvespre a un bar i la gent troba aquell espai per poder esplejar-se i passar-se bé, és quan realment està connectant... En el 100%, està donant el producte al 100% que hauria de donar.
és aquí on un pot se difumina sa barrera i sa poesia com jo deia música en tu cara art en tu cara és quan t'arriba quan ho tens a davant i ho vius d'una altra manera en sa comoditat que t'ho has dit i això també t'ha permet ara no entenc per què aixeques el dit Toni pots xerrar quan vulguis
Lo hablamos siempre. No es la Palma que hemos conocido tú y yo como viejo dinosaurio. Antes había artistas, callejeros, había más ambientes. Yo no reconozco esta ciudad como algo tan aburrido y mira que hay eventos. Jo vaig anar, no sé si fa 8 o 6 anys, a Lisboa.
i no he vist tant mai. I el curiós és que hi va un moment entre aquests carrerons, plans de bars, de locals, de petit comerç, amb aquesta masclança de colors, d'olors, de persones, amb aquest moviment, músics en esquerre i vaig dir, hòstia, me sent com a palma de fa 20 anys.
Cosa que actualment no sentim. No, no, no. I conta molt bonitó. Ha estat difícil trobar un espai on realitzar les Poetry Islam
De fet, no especialment. Sí que és veritat que hi ha molts locals que estan interessats en dues podres island. De fet, a tres bandes han tornat després de molts anys, perquè va estar tancat temporalment, ara torna a reobrir, però a principi d'aquesta temporada estava un altre restaurant que es deia...
Ovec amb en Bruno, que era l'organitzador de Desdeveniments, i funcionava prou bé. Sí que és veritat que en reobrir les tres bandes hi ha una qüestió d'infraestructura, que és el que sí que és difícil de trobar. Perquè un cafè teatre funciona molt bé, perquè és un espectacle que has de beure amb una birra en sa mà,
Salut. Salut. I has de tenir micròfon, has de tenir unes pees de so que permetin que se senti per tot es bar, has de tenir llums, amb això l'espectacle guanya moltíssim. Clar, clar, clar. Jo dic una cosa, lo que hay que tener es que hayan permisos y licencias para que se puedan organizar esos eventos, porque cada que se monta algo así... Toni, el problema no, que no se donin licencias o permisos, el problema molt de pizza és...
el tràmit que actualment dificulta el tràmit, s'espera a lo millor els requisits que no estan pensats d'una forma justa perquè requisits per un local que pugui fer un espectacle en so perquè requereixes un micro això ja requereix una llicència i a lo millor no té sentit demanar aquesta llicència per segon quin tipus d'espectacles amb una influència de
doncs t'has patit de 40, 50, 60 persones, que no és un concert, però si tu ho fas, pot tenir problemes legals. Vull dir, vos record que no som en Jongueres, encara que parezca l'han ressuscitat avui. I a mi m'agradaria que mos recitis qualque coseta. Sí, i tant. T'ho he preparat. Han duït un parell de poemes per recitar,
Recordàvem que en Toni està aquí per tema de beneficis fiscals i per la seva discapacitat no sabeu preparar per recitar en català. I a mi, amb aquesta pedaza de bou que Dios me ha quitado, m'agradaria recitar-ne unes que tu consideris adequat més tard. Clar, jo encantat. I teníem una musiqueta per posar de fons, no? Trobes? Sí, teníem, sí. Vale.
Pues, en tot valtros, bonito. Bé, abans volia remarcar que els poemes són propis, perquè això de fet és una norma del Poetry Slam, el poema ha de ser propi. Les altres dues normes són, no te passis els altres minuts perquè la gent és molt turres, i la tercera que només s'ha de comunicar amb la veu i amb el cos, que aquesta mos la saltarem perquè avui tenim música de fons.
Has begut i has plorat. I vens a mi, que no em coneixes de res, a demanar-me que et salvi, que et trenqui, les dues coses. M'escrius un poema al xat del teu allot o el teu ex, no m'ha quedat massa clar, i només sé que és un maltractador i em mires amb els ulls plorosos i em mires amb els ulls preciosos, com demanant-te que t'entengui. Que vegi l'anagró entrellaçada als músculs del teu coca, accepti, que validi, que vegi tot de tu i ho redimeixi.
Però com que no sé què dir, xar del poema, de forma, de ritme, i en realitat no tinc ni idea de poesia, i tu t'acostes molt a mi, i em poses la mà a la cuixa i el cap sobre el pit, i jo call, call un moment, abans de posar l'excusa de que demà he de matinar.
Tu em demanes que no me'n vagi. Ets la tercera dona en tres mesos que em demana que no me'n vagi. La tercera qui refus i la primera que em vol per ferir-la. I em mor de ganes de ferir-te. Ara mateix ets la dona més guapa del món perquè tens els ulls preciosos, plorosos i et fas olor a caravan 42 i a tristor i a solitud, a por al foscor i has begut perquè hi ha les veus que et diuen que no val res.
Aquest jetge que és normal que el maltratador del teu allot o el teu ex o el que sigui s'hagi anat amb un altre. I com que no ha servit, ara necessites que jo l'escalli, llevant-te la roba i la pell i els ossos i els pensaments amossegades. Em necessites i a mi no hi ha res que m'agradi més en una dona que sentir que em necessita, encara que sigui per autolocionar-la.
Et necessites com qui necessita un ganivet, necessites un monstre que et mengi sencera, posant l'altre en la responsabilitat de desperta, destrossar-te. I jo no sóc ni un ganivet, ni un monstre, ni ho vull ser. Em mires com si no ho hagués entès, com si et digués lletja a la cara, com si fos culpa teva també que el monstre no l'esperti. El que et sembla monstruós és que me'n vagi sense aprofitar-me d'aquesta presa fàcil, d'aquesta carn tenra que es deixarà menjar, de tu.
Però qui s'aprofitaria d'aquí en aquest cas? Sé què vols de mi, perquè em mires amb els ulls plorosos, amb els ulls preciosos, amb els ulls com un mirall. Que bonito, bonito. Impressionant. Que bonito, bonito. No esperava menys de ti.
No, no és casualitat que estiguis aquí amb nosaltres. No, no, continua. No, no, te'n sort com per tu. M'ha encantat. M'ha encantat sa fusió, el ritme amb sa música. Quina... Ha estat casualitat, perquè no ho havia ensajat amb música mai. Això és lo bo. Mira, jo quan vaig començar aquest programa, s'idea era d'un bar a sa ràdio,
I crec que a vegades aconseguim transportar un poc d'aquesta màgia desdirecta, d'aquestes casualitats que de veres existeixen. I m'estic sentint talment com quan estàvem a punt de tancar fent una birra tu i jones bar. Jo he dit molt de pits, direcció, mos falta un tirador aquí, però bueno, trobarem un patrocinador.
Vamos compañías, somos gente fácil, nos pasan los cuantos miles de euros, vamos niño que me lo quiten de las manos. Ya, bueno, reconduzcámoslo.
Mira, no mos acompanya sa sort a vegades en la sa càmera i avui és una llàstima perquè en Toni, en Toni, que a l'altre no el veus, que és un personatge de dibujos animats que s'ha escapat. Una especie de Roger Rabbit, pero sin el Rabbit. Roger...
Dugo un pollo de goma a sa mà. Que me regalasteis tu, por cierto, te recuerdo. No, en serio. Esto te cambora, tío. Ah, pues jo t'anava a demanar la història d'aquest pollo que me té hipnotitzat totes pedres hora baixa. Lo siento, Santís, soy muy de barrio. Atrevo a contar la història de mis pollos, que hay policía escuchando, tío. Por eso lo llevas, ¿no?
Jo t'he contat el transat. Claro, para cuando te registren. No, no, conté el conté, l'estat bo. No, no, mejor que no. Que sea una sorpresa. Ell du un pollito de goma groc, transparent, d'aquests que tu l'apretes i s'infles la mà, i diu, jo el duc, perquè si m'atura la policia i me registren, jo li diré, no me toque usted el pollo.
I, antes de que me fotiguen un hòstia, trauré espollita de goma a menys amb un poc de sort, se'n riuen i me deixen partir.
En Toni, no sé per què li faig vergonya contar-ho, jo he trobat... No, jo he trobat que els nostres estimats oients mereixien conèixer aquesta fabulosa història. Recordem que no som en Jongueres ressuscitats. I Santi, jo t'envié la parte del còmic que hicimos. Ja, però estic cansat de dir-te que no m'ho envidis coses. Santi, ho he dit amb el meu morell... Te tengo en spam, te he bloquejat, Toni.
Pues tú no lo pierdes porque es un... Això és la idea. No, venga, venga, tompadis, continua. Ara no quiero. Ara no quiero. M'ha encantat. Venga, femos un altre poema. És que són tres minuts solament. Sí, són només tres minuts. Sí, si em vols ixir qualcun metger, de qualsevol autor que tu vulguis, sentit lliure. Recorda-mos...
Recordem-nos el compte d'Instagram, si la té. Sí, és bé. Nosaltres som arrobaslampalma a Instagram. És també on publicam tots els cartells avisant que cada dijous feim dia en el cafè a tres bandes. I també és a través d'allà a les set i mitja. A les set i mitja. Darrer dijous de cada mes. I acaba quan Déu vol. Normalment dura dues hores. Però allà hi ha molt turres.
recordem instagram arroba slampalma també està allà sempre el formulari per apuntar-se i si qualsevol oients voldria apuntar encara ens queden crec que 4 places per aquest estimats oients no vos ho penseu si teniu coses guapes a dins del cap si voleu transmetre més enllà dels 4 coneguts que vos vulguin escoltar apuntau vos recordem la direcció
La direcció és arrobaslampalma i si aneu a la nostra biografia trobareu els formularis, s'enllaçen els formularis per apuntar-s'hi. A partir d'ara record que Camp Mona vol col·laborar amb aquest event, el farem a cada programa, dedicarem uns minutets, crec que en Bonito ens acompanyarà de forma recurrent. Esperemos Bonito, seria muy bonito para nosotros tenerte, haría ese programa más bonito.
A mi m'encantaria, de veres. Ai, pot dir-lo del missatge que li vares enviar, Toni? Va ser molt tenra. El temps per aquí. No et agaixa el tonto. No, és que és tan bonito. En Toni, en Toni, recorda'm, un ser animat, escapat d'un altre univers. Que puedo demostrar que no funcionan. Hay grabaciones, doy fe, no funcionan, sigo igual, maldita sea.
En Toni diumenge me va enviar un missatge que deia... Jamás en mi vida vi una polla... Vi una polla... Clar, és que tinc... Es polla de goma de vora. Era l'experiment d'en Toni i volia que nosaltres diguéssim polla en directe. És així de bàsic, el tema en nivell està aquí. Estava tot previst. Ho ha aconseguit. Enhorabona, Toni. Un aplaudiment per tu. La manipulació a nivells bàsics...
La manipulació a niveles bàsics és difícil. Antony me va escriure Digmenger. Jamás en mi vida vi un apodo tan bien elegido para alguien. Bonito. Eso eres tú. Simplemente bonito. Preciós, Tany. A mi me va con Mauro, francament.
Perquè a més a les 9 del matí, que jo m'acabava d'aixecar. Ei, no havia anat a lleure. Això és la mentira molt grossa, ara mateix. Estic despert. Jo cada dematí, a les 6 del dematí, m'aixec. Bravo. Impressionant. Impressionant, impressionant. Molt bé, Toni. Au, mira, amb paciència, el que vos deies l'altre dia, Mallorquins, si trobeu un castellano parlant, no...
poc a poc i bona lletra, una de mel, una de sucre. Bueno, si no va bé, dues closcades, d'acord? Però mira, amb en Toni, ho he aconseguit. I ara se... De fet, ara que treus el tema, el podet Islam, també una de les normes que té, és que s'hi pot participar en qualsevol idioma.
I passen dues coses. Hi ha molta gent que no xerra català i va i participa, que és fantàstic. Nosaltres hem cantat, hem tingut gent recitant en anglès, hem tingut gent recitant en castellà, van tenir una lota que recitava en tagalog.
que recordam, és un idioma. És un idioma. De... Filipines. Gràcies. Perquè jo anava a dir... De talego. No, de talomàquia. De Filipines. Jo em vaig escoltar en francès l'any passat. I he de dir que... Ah, sí, en Sarri. Estim en el programa de qua, perquè jo crec que la música no té fronteres, ni cosetes, ni ribetes, sart, qualsevol dels seus formats d'idiomes...
no tenim tots la capacitat d'entendre tots els idiomes del món però que millor que escoltar el concepte original en l'idioma que s'ha pensat aquell poem, aquella cançó clar, nosaltres tenim... jo sobre el porno opino lo mismo, versió mejor en versió original no, però anava bé, ara digue'm en català
Ja del... Com es diu, porno en català? Porno. És igual. És una verduiatura. Bé, bé, bé, bé, bé. Va aturar el Ramon.
Vinga, continuem. Clar, i també passa que tenim molta gent que és catalano parlant que va i recita en castellà per inerci. Clar, aquí a Mallorca, per desgràcia, sempre ha existit aquesta tendència. Jo, quan era petit, de fet, que no està anant fora, recordam-ho, te deien fora de casa. Digueu, no xerris amb mallorquí que és de mala educació.
Cada dia han de lluitar perquè aquest concepte se perdi a dia d'avui. Se suposa que tenim una paritat, però jo continuo pensant que hi ha que lluitar per la nostra. I evidentment han d'existir espais que siguin... I això no ha d'escloure el dels altres. A mi em sembla molt bé que hi hagi espais de poesia en català, de literatura en català. Fantàstic, perfecte. Però en els espais mixtes també han de fer presència. Efectivament. Una cosa, que és importante, l'idioma o que s'ha posat a transmite?
Sí, no, no, el que se pot ja transmetre és bàsic, d'allà no sortim. Però sí que és vera que rebenta un poc, veuré gent en el que xerres amb mallorquí completament a qualsevol altre context, en el carrer o fent una canya en la barra d'Esbà abans de començar, i després puja i recita en castellà. Està perfecte, està permès recitar en el poder d'Islam el idioma que et surti de la fava.
Van tenir un campió que va recitar un poema i una part d'ell estava en llengua de signes Toma ja, bravo I va, coña Bravíssim, home, evidentment No, Toni, que és de groller El micro no s'emplea per això, Toni Baix, baix
Ara cadascú que pensi el que vulgui. I ocupar aquests espais i perdre aquest prejudici que tenim cap a la nostra pròpia manera de xerrar. I ho dic jo, que m'he educat a una casa castellana parlant. No són de la mateixa quinta, però fer-s'hi...
i era un poc sàvit d'un cert temps. Avui en dia hi ha molta gent coneguda per jo, que és de família castellana parlant, i que, gràcies a Déu, no té la dificultat a s'hora de canviar.
Jo, que som mallorquí no parlant, de jove, la vaig passar perquè me'n van criar amb això que era com un mal vist. I són molt importants aquest tipus d'encontres culturals com el Poetry Islam perquè equiparen, igualen i donen valor a cadascuna de les gengues.
perquè totes i cadascuna de les cultures són importants i mereixen-se conegudes i escoltades. Estic completament d'acord amb això. És un potsa nostra religió, aquí. He visto tesoros, o sea, maravillosos. He visto cosas más allá de las puertas de Tangarian. Sí, tú que a la mañana cuando te despiertas. O sea, pero he visto tesoros. Yo soy muy colega de Bruno Sotos. Yo si yo... Bruno Sotos lo conocí cuando empezaba.
Ara li conèixi un dia, siga guai, no? Amb qui? Bruno Soto. Y muchas veces, esto dice el baile serrano, muchas veces en los bares más profundos, más oscuros están las mejores personas. Más bares, más bares que hagan eventos, no? Bueno, varen començar aquest programa fent una protesta contra la dificultat de ser autònom i tenir un bar en concret en aquesta ciutat.
per el que diuen els mitjans de comunicació a nivell estatal, però els que ho coneixen de primera mà que en Juitat per tenir un negoci ho passen malament, no hi ha facilitats en moltes coses, sinó en dificultats. Per posar un exemple, des d'Esfens, no just que un local de capacitat de 40 persones que factura una misèria, un local de barri, un poc més llant del porcassa,
hagi de pagar els mateixos fents que un local de Santa Catalina, que té, vamos, puertas rotatòries i que té una fluència diferent en aquest tipus de locals. Hi ha coses que no estan ben mirades i, bueno, des d'aquí també està bé que ho recordem, no? Estaria bé donar un pot de suport i facilitats a aquests petits empresaris, ja no sols locals d'hostaleria o bars,
sinó una ferreteria de tota sa vida, un punyetero colmado, que no sigui un paqui. Està bé? Hola, què tal? Soy paqui. Encantat. Passa. Vinga, posa un negoci. Però, algo falla quan els mallorquins de tota sa vida, jo, vamos, ja era petit, coneixia l'amo d'escolmado, m'afiaven, anava ja a més en escolmado, coïn sus verdures i algo per berenar. I aquesta vida, per què està desapareixent? Són preguntes...
Són bones de fer. No, no, és tan simple com dir... Aprofita, aprofita. Ja faig feina a les oficines d'informació turística de l'Ajuntament de Palma. T'acompanyen el sentiment.
I m'han arribat ara uns plànols de negocis emblemàtics de Palma. Em queden? Ha tancat Can Àngela. Can Àngela sa merceria, no sa pizzaria. Sí, sí, sí, ho va veure. La part d'això està sa ferreteria a la central, està sa jugateria a la industrial, la bomboneria a la pajarita, que encara... Ah, però jo anava més clar, jo pensava que sa jugateria era la pajarita. Pots ser mai equivocat jo, perquè com estan en una darrere s'altra... No, no, no, normalment són jo, són dir l'èxit de naixement.
I si bé està bé que faig un pla no el que ubiqui aquests negocis emblemàtics, molt d'ells que tenen més de 100 anys, també estaria bé que se'ls doni facilitat per romandre.
Perquè amb tot el que m'agrada a mi Can Joan de Saigo, Can Joan de Saigo no està en problemes. Però potser Can Àngel acabava de tancar i era probablement el local més antic de Baleat segur, d'Espanya. Mira, jo som de lletres pures, però la meitat, perquè no arribava a totes. I ja t'he dit jo que, per exemple, una iniciativa que fos...
un pack d'impostos i taxes d'acord de la facturació del local, ajudaria. Activitats que s'han fet anteriorment a l'Ajuntament de Palma per els bonos de comerç, la publicitat que se'ls dona, fer una ruta com se feia de parts, per exemple, un dia a la setmana que se feia una ruta amb una bonificació econòmica a totes aquelles persones que vagin i comprin com a mínim tres negocis d'aquesta ruta.
Una llincana i compra. Vull dir, jo no tinc per què donar aquestes idees perquè no és la meva feina. Lo trist és que les persones que estan cobrant autèntiques barbaridats a dia d'avui per allò que ve sent et s'ha humillat d'un treballador no tinguin un mínim d'iniciativa com estem nosaltres donant aquestes idees de forma gratuïta a menys i còlculs acull el vol. Clar.
A mi m'agradaria un poc també que tornis a llegir-me un poema, perquè ha quedat preciós, lo d'antes. Mira, tenc aquest que potser és manco seriós que l'altre. És teu també, recordam-ho. De fet, jo tenc un company a Valladolid que definia la meva manera de recitar com a... No, ja m'agradaria, però no, està casat amb una filla. Eh...
Un moment, un moment. S'ha perdut l'acudit perquè en Toni ha dit un noi, però nosaltres no l'entenem. Ell mos mira com si l'entenguéssim. Tu li has contestat el que t'ha prescut i jo estic veient com en Toni cortocircuita des d'aquí. Què volies dir-mos, Toni?
Vaya, Dorit, i jo simplement he dit... Ah, vale. He dit... Vaya, i no sabia con no sé què. De que està casada... Ha dit un company i com va ser molt de hippies i un company en comptes de dir-hi, pensava que anaves per allà.
Però no, és aquest amic meu de fer la meva, pots dir, com a costumbrismo apunyalante, perquè sembla que van bones. M'encanta, m'encanta. I després te la clava. No, Sedantes, o sigui, jo estaria mirant, era un capítol de Netflix de qualsevol sèrie, a mi m'ho venien a les imatges. Ha estat dura i guapa.
Sí, sí, sí. Un poco quan se diu... Como tú bonito, duro y guapo. Ai, mira. Antonio, està que se surt. No, és que... Sí, pot posar. Ja, venga, recitamos un poquem més, que ho fas molt bé. Jo em perdo una recta.
No és que la perdi de vista o que em desvies sense voler, és que, per molt que m'esforci, una recta no t'emporta molt de llocs. La recta i jo són molt diferents. La recta és recta. Jo tenc que anar a estort. La barba arrissada és col rodó. Recta no tenc ni sapolla.
La recta és un conjunt il·limitat de punts. Jo som un conjunt molt limitat de contradiccions. Arrels i ales, sotavent i sobredavent, teoria sense praxi, gana, però poques ganes de sortir del llit, pixera, però poques ganes de sortir del llit, ganes de saltar, però no d'obrir sa finestra. Millor en fum una sera recta.
Si el meu jo de fa 15 anys em veiés fumant, embarracades, tatuatges, escabejars, es cagaria amb mi. Per altra banda, aquell nin era un imbècil, que també es perdia una recta que en 3 anys intentaria convertir en sacant la trajectòria del seu cos i la d'un puta tren. Estic fart d'haver-me intentat suïcidar.
És com deixar el tabac, sempre serà s'esfumador. Estic fart de ser irregular, retorçat, amorf. Estic fart de corbar-me, d'estar travessat per angles, elipses, aristes. Estic fart de tenir els peus torts i de perdre'm a una recta. I en Kandinsky i en la mare que el va parir. Però, cony, el manco estic avançant. Cap a l'estanc, però estic avançant.
Millor si em fumo una cigarreta. Si pot avançar a sobrevent, caure només cap avall, però avançar de mil maneres. Com havia jo de saltar per la finestra si em perdo una regla?
Brutal. Brutal. Ha estat... Vaixem-nos un poquet. Ha estat... Esta te diré que no ha sido bonita. Es un puñetazo de realidad. Mira, la primera ha quedat la complementa en la música que s'ha format un histori rollo nefrits, que és lo que dèiem. En la segona...
Igual ha estat un poc massa ràpida, però crec que la música s'ha actuat. És punt àcid. Sí, i no tant és punt dramàtic. Hòstia, és que és brutal com canviar-lo, no? Mira, jo som cuiner i m'agrada dur-me aquestes metàfores a mi campo de batalla. Això és el mateix que, per dir-ho de qualque manera, jo què sé, una truita a la francesa. Com canvia una truita a la francesa amb una guarnició... Com patata perra.
recordant que en Toni me reporta un benefici fiscal i físic també a cada programa perquè riure, amics meus, es font de vida i font de salut. Toni, gràcies. Gràcies, Toni.
Jo ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja
completa, està molt bé donar tota aquesta informació a dia d'avui. M'ha encantat, m'ha encantat aquesta combinació de rumba i podes dir, ja, sí, però és que se m'ha fan molt curt, tu tens clavat lo dels tres minuts de s'ànima.
De fet, jo tiro molt de poemes breus i quan estava participant, per exemple, a Valladolid, els tios que duia xarxes a Poetreix-la en Valladolid, feia un petit vídeo de cada una de les persones que recitava. I una vegada vaig pujar, recitar i baixar i van haver de pujar a xarxes una foto d'esmicro
perquè no els hi havia d'anar tantes de gregar-me. I una altra ocasió... Bueno, a més, quan han de recitar la poesia te demanen un bis. Cuidado. A qui guanya li solen demanar un bis. Ah, sí? Sí, sí. Lo siento, yo soy más de bis a bis, es psiquiátrico... O cáncer, això que hay...
i altres vegades una en particular m'han fet fora per passar-me sí, sí, de manera que no el quadrat no ho tinc recorda-mos recorda-mos les normes d'espoi-tri-slam sí, espoi-tri-slam té tres normes des de qualsevol idioma sí, però això és a part ah, vale, vale un esdeveniment de poi-tri-slam té tres normes
no te pot passar de 3 minuts, el poema ha de ser d'autoria pròpia, de fet, si qualque persona fa una referència, per exemple, ser o no ser aquesta és la qüestió, ha d'especificar això no és meu, és de Shakespeare. En sèrio? Sí, com diuen, si tant és Shakespeare, ser o no ser aquesta és la qüestió. Hi ha gent que ho fa molt d'art. Clar, això m'ha referent. No, sí, sí, no fa falta citar-ho a Napa, però reconeixer que això no és teu. Jo espero que en un concurs de poesia fer una referència, un guinyo...
Està per més, evidentment. Clar, però que no hi hagi que dir-ho. T'imagines, bueno, com us anava dient aquest poema de no sé què... I fa referència en aquesta altra de... Queda un poc... No, no, no. De fet, hi ha dues coses que has d'evitar que se convertessin en poetry islam. Un poetry islam no s'ha de convertir ni en un recital a l'ús, ni s'ha de convertir en una conferència sobre literatura. Ja, clar.
perquè la gent ha pagat porvoreró i s'està prenent la seva canya tranquil·lament i s'ho vol passar bé perquè s'hi posi divertida. I la tercera norma, finalment, és que s'ha d'expressar tot el cos i la veu. No es permet disfresses, no es permet atretzo, no es permet música d'acompanyament.
Ai, quan se deia aquesta Lotta que venia, que recitava tan bé, aquella Magreta Morena. Sí, molt menuda. Marianela, Marianela. A més, aquella improvisava, era genial. No, crec que no tenim el seu número. Marianela, si mos escoltes, siguis amb on siguis. Ah, sí? D'en Toni s'encarregarà de posar-se en contacte amb ella. M'agradaria que vengués. Aquesta és un exemple del que tu dius. O sigui, era un espectacle en si mateix. La poesia a un altre nivell.
i el que ella recitava amb aquesta pressió aquesta expressió corporal adquiria una dimensió que una altra persona t'allitja el mateix poema i dius, vaya merda, poesia és que el contenido y el continente el rap so de fa molt han d'anar ben combinats de fet ara ens sortirà Alberti, Rafael Alberti hi ha un concert que té amb Paco Ibáñez
Està gravat, està a YouTube, se pot sacar. Paco Ibáñez... No, és de Mortadelo o no? Exacte, m'ha venit aquest. I té un concert amb ell en què Alberti recita i Paco Ibáñez canta, que com a cantautor ha musicat molt de poemes de poetes en el exili.
I la diferència és brutal, perquè en Alberti no hi ha qui l'aguanti, en la meva opinió, escoltant-lo recitar, i després Nibáñez, que té una presència escènica i que sap cantar i que sap acompanyar-lo ben a la guitarra i sap crear una musicalitat amb aquest poema que és a galopar, a galopar està enterrar-los en el mar.
Clar, agafa una altra dimensió. Sí, sí, sí, totalment. Però els poetes normalment són els pitjors rapsodes. Nosaltres vam tenir la sort a un parell d'eventos, d'eslam. Bueno, també a l'anterior edició d'Entrenotes i Mones, que era a Camp Mona, vam fer més coses de poesia, a més dels poetes i eslam, i jo record, és que no sé si era un o l'altre, però...
Antes ha tocat un eslot, una guitarra, i de repente surt qualque recitava i dic, un moment, alta todo el mundo aquí, quietos. Tu, torna aquí, toca la guitarra, tu, continua recitant. I de repente, com un director de programa, jo continuava, aconseguia de qualque manera inconscient que se creessin autèntiques joies de...
Todo eso me interesa en una cocina para 45 personas, él solo, Santi busca trabajo, desde aquí, por favor, eres un gran tipo, buscamos trabajo. Adóptalo, tristón. Ese es mi plan, ¿vale? No, Tani, lo que nosotros volamos, bueno, entre otros simones va a comenzar a regalar un artista, no adopta.
Però volíem d'alguna manera, així com vam fer anteriorment, apoyar tots els músics que coneixem i els que volen conèixer encara perquè els que passen per el programa els posem, els publicam, promocionam, perdona, d'alguna manera a través de les nostres xerxes i volíem aconseguir que en la poeta islam passi un poquet el mateix, almenys si ho aconseguim.
A nosaltres ens encantaria, francament. Recordàvem als nostres oyents que cada dijous... Tenim molts? Darrer dijous de cada mes. Darrer dijous... Cada dijous, cara. No, cada dijous no m'adona, perquè... Com ha canviat... Es darrer dijous de cada mes, per favor, a les teatres tres bandes, a les set i mitja, anau a disfrutar de poesia a la teva cara.
M'agrada posar a la teva cara de Coletti. Sí, no, de fet, Islam sona molt a la teva cara. Bueno, tenim un... Sí, tu em volies llegir un. Vinga, dóna'm-ho. Si molts escolten ja no se'n aniran ara. Fins a on és això? És incendi i acaba... Acabem comence el següent. Sí, posa un algo. Posa un algo així, dissimularà aquesta veu de llongueres que tinc. Incendi.
Sóc un incendi sota la pluja. Plou, plou, plou i no puc fer si no extinguir-me. Minva, apagar-me a poc a poc, fins que només queda una resta de calor inútil entre el caliu que es manté per tu.
perquè al cap d'un mes o si tornis i l'hi reguis amb el Gina, amb el Cipren i marxis mentrestant, jo crem sota la pluja, extinguint-me i m'invant, apagant-me a poc a poc, fins que només queda una flama entre la senra agonitzant, que es manté per tu, que la molt idiota hauria de demanar-te que la deixis morir. Era fins aquí? Hi ha algun nava enllaçant, salta.
De fet, hi ha una cosa que... Oh, no, no, el puc fer. M'agrada. Has de deixar de fumar. Sí, a més, és que m'hauria de motivar. Deixar de fumar. Té moltes ganes de fumar un pit. No perquè vulgui fer-me senra, ni gassallar-me el cor, ni calar-li foc a la nostàlgia. No tinc ganes de fumar perquè trobi a faltar a la meva ex, ni a la meva allota, ni perquè m'odia a mi mateix i vulgui castigar-me o destruir-me.
Vull fer-me un piti perquè he deixat de fumar i embolicat el xiclet de nicotina amb el paper on escric aquest poema. Vull tornar a fumar i tornar a escriure com escrivia quan em solia suïcidar i me pagaven les llosques a la pell.
m'agrada que t'agradi Pablo Bonito recordem que això és d'aquest eslot un nou col·laborador del nostre programa que dona un gir i volem donar una forta empanta i regalar-vos en Toni per promocionar sa poesia sa poesia autèntica de carrer sa poesia individual sense publicitats ni ornamentes ni ies
i convidar a tots els nostres oients que vagin a donar suport en qualsevol jengla, vernacle o d'invernacle, al cafè a tres bandes darrere de llocs de cada mes.
Volíem fer també una menció especial en Escorrelengua. També voleu regalar en Escorrelengua, que en guany, de fet, si voleu tenir totes informacions sobre els artistes i aquí col·laborar, hauríeu de seguir-se Instagram, que se diu arroba jovesllengua. Toni, tranquil.
No, no, sí, però és que va en sèrio. O sigui, el feim també des d'aquí, a la nostra casa, a la Mediterrània, en el publicista d'Escorrelengua. Jo estic associat a Joves de Mallorca per la llengua quan era jove. Igual, un per multiplica sensacions a voltes, d'acord?
recorda'm si Instagram real és JovesLengua en Toni està traguent espuma per sa boca per favor, segurida, que qualcú el fermi no, no pot fer acudits, Toni te pauli, te pauli el micro i trobareu tota la informació dels esdeveniments i sa gent que la polla i voldríem posar com a despedida d'aquest programa sa cançó que polla es corre llengua
Volem fer un repte, un poema. A damunt, la cançó oficial d'Escorrellengua.
Per sobreviure el dolor, crec que en comptes de fer-me més dur, em vaig fer més buit, com l'escultura del Dolmen de Dalí. No patia, no sentia dolor, me'n reia de tot i res era tan greu, però quan tot és broma no pots agafar-te res. Flotes en el buit, en el no res, en l'absència de, en la que has convertit el teu interior.
Perds la por, la por a tot. L'absència de por no és valentia ni estupidesa, en realitat és la pèrdua d'un mateix, i quan un es perde un mateix, què importa desaparèixer? Fa poc em vas ensenyar que a Xillida l'important no és l'escultura en si mateixa, sinó la forma del buit.
El meu buit no ha desaparegut, però estarà prenent forma. Enterroritzes, i m'encanta, i odio, i m'encanta. Tu sents tot de forma profunda, intensa i sincera, fas que jo senti. Per mi, estar amb tu és com quan a tu et banya la llum del sol.
Brutal. Brutal. O sigui, lliga. Lliga molt bé. I des d'aquí, entre notes i mones, volem despedir aquest programa, donar suport on es corre llengua. M'ho diuen que continuïs recitant-te damunt sa cançó. És que està preciosa sa fusió que està sortint d'aquí. Ens va fantàstic perquè aquest té una resposta que és... Vinga, molla-li, molla-li. Dos anys després d'escriure aquest poema surt Enromput o Enromput.
Darrerament fa molt bon temps, temps d'anar a fer un gelat, temps d'anar a fer un passeig, però ja no ho feim. La llum del sol ja no vol dir el mateix d'en ser que no estan junts, ni la porta veia del museu fa olor de xocolata. Quan veig una escultura de xiguida me'n recorda tu, però no et trobo a faltar, només en pos trist.
Vaig entrar fa poc a casa teva, que va ser casa meva, que va ser casa nostra, dels dos. Encara tens el moble de l'entrada d'un calendari de l'any que ens van conèixer, com si dintre d'aquell pis no hagués passat el temps. Però el temps ha passat. Tot ha passat, tot el temps ha passat. I res és com fa quatre anys. Tot sembla fràgil, inestable, un castell de cartes, un equilibri precari, una cova a punt d'ensorrar-se. Som dins la boca d'un llop, una boca oberta.
Però ni jo surt, ni el llop tanca la boca, mentre em deman si ens hem romput l'un a l'altre o l'un contra l'altre.
Que bo, que bo, que bo. Que bé lliga en Socorre Llengües, en aquest concepte cultural de la llengua catalana. Me cago en la hostia, tu, que bé que he dit això. Bonito, bienvenido, te quiero. Benvingut. Ni en Toni ni jo havien començat així de bé. Un aplaudiment per tu. Ha quedat preciós. Ha quedat preciós.
Fins aquí, entre notes i mones, estimats agents, gràcies a Una Mediterrània, gràcies a tots vosaltres. Us convidam a enviar-vos les vostres opinions a través de les xarxes, canal de WhatsApp entre notes i mones, Instagram entre notes i mones, a través de la web d'Una Mediterrània.
I fins a un altre programa, recordar-vos una vegada més que si estigueu en el Poetislam, que se fan els cafès a les bandes, els darrers dijous de cada mes. Bonito, benvingut. Bonito.
Amig del pla del Cerdà, amb un plat camino, ja domino aquesta zona al laberint de Barcelona. Escribo persones rares mentre esgrino com passar les hores, l'espai al temps que mai tens quan estàs a soles. Posen el punt sobre les is, jo les comes, a pausa. Dones a la platja entre les bones zones, on es recolzen a no sé ningú l'escolta. On estiueix a prop, prepara el plec de la revolta. Resta i sumar per saber qui sóc amor, perquè és un joc, però jo com a casa una altra cosa és que la vida
Escoltes, ona mediterrània des del 88.8 de la freqüència modulada. Escoltes, ona mediterrània... Mira, mira.
Aixecat el llit, penseu abans del que vulguis dir. Mala i de sol, no hi et sentit. I des de certa, tu parles estic. És diferent veure les coses com tu les veus, de peu lligat a un mar que està pintat amb el color dels teus.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon...
Tu segueix l'escrutini de les etsets. Dibuixa setventines, temo la neu. A tots fas molt de fàstic, perquè vas al trineu. Vés amb totes, et trobarem al trineu, et trobarem al trineu. Ja t'escuides, et trobarem al trineu, et trobarem al trineu.
Bona nit!
La inserció.
Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites? Necessites?
La teva opinió me la sua, ja no seré políticament correcte en aquestes altures. Si se carrega en un fatge, trec cava, finat, taja, i que s'encarreguin un altre. He sortit per se'n noticis, diguer-lis cap de fàbats, sense cap discurs, sense donar cap missatge.
Sob ordres que ho donar podent aquest personatge. Jo només interpret, sóc lliure dins aquest teatre. Ni jo mateix, crec que en jo mateix, ideal perquè ho fan ells. La veritat és que no ho sé, però necessitant creure en tot que vull, jo no sóc la seva llum. Jo he vengut aquí per liar la part i punt. Per molts anys faig el cuesto, cuinar amb pesto, vacilar la poli amb el meu gestes. Sóc un gilipolles, però he posat en dubte tot un estat i no ho reconeixes. Adeu, encantat, perdó per menjar-te, sorella.
Surtes, persona, llei, marxa, no m'hi port. Fets el vot on jo no soc ningú suport. Surtes, persona, llei, marxa, no m'hi port. Fets el vot on jo no soc ningú suport. Surtes, persona, llei, marxa, no m'hi port.
Fets la foto on jo no sóc ningú en suport. Surtes per sonar ja i marxa, no m'importa. Fets la foto on jo no sóc ningú en suport. Surtes per sonar ja i marxa, no m'importa.
Fet la foto on jo no soc ningú en la porta. Surtes per sonanya i marxem.
bevent-te aquí tot sol. Camins diferents que ara s'han trobat, d'ombres de mula mar, d'ocells capanejant, me vas contant,
Pa, toro, hierbos.