Bones tardes.
però és que no m'ho pugueu veure, ara mateix m'estic posant una lliqueta de cuiner. I direu, aquest tio està travocat. Sí. Està a la ràdio i s'està posant una lliqueta de cuiner. I sí, té tot el sentit del món, perquè jo fins fa poc tenia un bar, però s'està posant, francament, molt difícil. Esto es como lo de la anuncia de VIPs.
i hem decidit dues barres a la ràdio, potser serà el millor si volem que duri un poquet, però és que me veieu, m'atrac, benvinguts, passeu, entreu tots els qui capiguem, quan més siguem més riurem, posaré alguna cosa de veure per els convidats i començarem el programa.
Víctor Uris es el comandante maquinista, fregaplatos, cocinero. Lo es todo en el tren. Seguía siendo el cocinero, el fregaplatos, la amo des trens.
Nos vamos todos con el tren. Arriba.
Esperaré sentado la hora de salida, mi mochila está vacía pues todo lo que llevo va en el corazón. ¡Qué palmas más bonitas! Va en el corazón. Deme por favor un billete de ida en el tren de la ilusión.
Benvinguts a Entre notes i mones, gravació del primer programa.
Volíem donar les gràcies especialment al Mediterrani per donar-nos aquesta oportunitat a tots els que ens esteu escoltant, que sou dos, i gràcies per donar suport a tots vosaltres, a la cultura, a la música, a la literatura, a la poesia, a la pintura.
En resum, a cert, gràcies perquè no són bons moments per tots els que mos dediquem o volen que això proliferi. I gràcies especialment al Paco, si en vosaltres no el coneixeu, però ha estat membre de Seguretat, ell tampoc mos coneixia, i així tot mos ha deixat entrar. O sigui que, Paco, des d'aquí, t'estem molt agraïts. Gràcies.
Qui som? Noltros volen ser un programa de suport en els músics i artistes d'aquesta ciutat i de les silles.
Ens agradaria ser un malsom per a tots aquells que, darrerament, s'estan fent seus als bars, als llocs de disfrute personal de tots nosaltres, obligant-nos a les normes més restrictives. Ens agradaria també ser un altavou, un escenari...
i poder donar visibilitat en aquest espai, sense barra, a tots els músics i artistes de Palma que vulguin col·laborar amb nosaltres. No tenim barra, però riurem i plorarem, com si n'hi hagués una.
Volia dedicar el primer programa, com heu sentit, han començat amb una cançó d'un bar mític que se deia Sa Finestra, esteia en el final de Gomila, crec que va tancar a mitjans dels anys 90, i d'aquest bar van sortir dos grandes que mos han deixat fa poc, també els dedicarem a aquest programa, que van ser Viteruris,
i Hugo Sócrates, respectivament. D'aquest bar, a més, van sortir també artistes d'actualitat, com pot ser Daniel Higiénico, Toni Pastor i, com no recordarem en el propietari, Riqui López, l'Espontàneo. Començarem escoltant les calçons de la finestra, mític i emblemàtic bar de Gomila, com vos deia.
i donarem les primeres notes d'aquest tren que arranca ara mateix. Víctor Uris és el comandante maquinista, fregaplatos, cocinero... Lo es todo en el tren.
Seguia siendo el cocinero, el fregaplatos, el amo del tren. ¡Bien! ¡Bien! ¡Nos vamos todos con el tren! ¡Arriba!
Gràcies.
Esperaré sentado la hora de salida, mi mochila está vacía pues todo lo que llevo va en el corazón. ¡Qué palmas más bonitas! Va en el corazón. Deme por favor un billete de ida en el tren de la ilusión.
O nunca destaqué como grande, no. O nunca me dijeron eres el mejor. Hoy marcho conmigo mismo. Quiero saber qué sé, so de ser campeón. Ven, por favor, un billete de ida en el tren de la ilusión.
Atrás dejo familia, atrás esperando, dejo a mi amor, atrás quedan viejas sonrisas, atrás una canción, deme por favor un billete de ida en el tren de la ilusión.
¡Vendemos billetes! ¡Otra vez! ¡Quién se quiera subir que diga sí!
O nunca olvidaré consejos, no Nunca te olvidaré, pues volveré, mi amor O nunca me arrepentiré de buscar lo que quiero Tinto Próxima parada, estación de los sueños Adiós, aquí me bajo yo
Segundo de a bordo, P. Mestrada. ¿Quién se quiere ir con B? Que diga sí.
Gràcies.
Oh, mare meva! Visc un tren, això ha estat un Deloria. M'ha donat un gust esgut des tequila a sa boca aquell...
Aquell fum que es podia fumar en els bars, ara, per tots els joves que mos escolteu. Antes, en els bars, a més de Felicitat, també hi havia fum. Les terrasses no importaven tant.
Bueno, benvinguts a Entre Notes i Mones. Com us deia antes, volem ser un programa de suport a tots els artistes i músics de Palma, en principi, d'Aledaños Cercanias, de Tot Balears, després. Però l'elefante grande ha abocat dos pequeños. I avui tenim en nosaltres en Toni, que ens acompanya. Hola, Toni. Hola, bona tarda, Santi, com estàs?
Doncs gràcies a Déu, segut. Mai m'hagués imaginat que podria fer feina en un bar segut. Vull dir, això és una novetat, però el cul se m'ha remenat tot el rato. Jo mateix me presentaré, som en Santi Monjo, encantats. I ens acompanya en Joe Orson. Hola, Santi, com va? Va bé. I com us deia, això és un bar en una ràdio i com que jo som cuiner he duït empanades. Molt bé. Empanades argentines, una per tu. Gràcies.
Cuerpo de Cristo. Gracias, Santi. Duan cant de porc. Companys de redacció, que esteu ahí en la pecera, quisiera ser burbujas de amor, vos he duit dues empanades, també. La que suele llevar en la cabeza, no, Santi? Sí, però aquesta ja no és argentina. He fet empanades argentines. Però, com que volen ser un programa interactiu, inclusiu i multidisciplinar,
mullar al pesar argentins tapau a les orelles els he fetes en cant de parc i duen tàperes perquè de la fusión sale lo bueno t'has imaginat que l'arcoiris fos només un color seria molt trist el tema a continuació passarem a desinformar-vos un poquet
Volíem xerrar, en primer lloc, no sé si estàs al tanto, però hi ha un cometa, un estrany cuerpo interestelar. A part del teu, que tu tens també un cuerpo bastant estrany entre tu i jo. Perquè a teva no teniu miraris. S'han roto tot.
Ah, Aaron Tempel, como os digo, en qué vegada expression family. Sí, sí, sí. A ti tus padres, ¿cuándo lo haciste? No, no, no, no, hay límites. No vamos a hablar de tus padres ni de los míos en el primer programa. Fé bondo.
Hi ha un cuerpo... Toni, quiet. Hi ha un cuerpo interestelar que ha vengut d'enfora, això, el tema, ha imaginat, i no ha vengut ni en Patera, ni en Jet, ni... De moment no crec que gasti res per aquí, però, com vos deia, l'A3 de Sala, el tercer cos interestelar que mos visita, volia que això fos un poc una conversació com en els bars, inclús, artista, hola, Joe. Hola, com va? Si vols participar. Bona nit, guapo.
M'agradaria posar-vos el tanto de com va el rotllo. Vull dir, el primer de tot, vol trobar qui ha abrit l'OEF? No. Mira, és un propietari d'una marca de sabó. Ah, l'OEF, no? Sí, se va cansar de tenir tanta pasta que el tio se va mirar per amunt i va començar a estudiar los cuerpos estelares. Collons.
No, en Abriloé fa l'eminència número 1 mundial en referència a tot el que venen corpos interestelares, anàlisis d'estrelles, el tenen contratat diversos governs com a seguretat per establir... No, sí, home, no, és que hi ha hagut que posar un segurat en l'espacio. Dime un àlien i et diuen, no, tu con Sean Clark no passes. Però aquest no era Elon Musk, el segurat de l'espacio. No, Elon Musk... Segurata no ho sé, el que ets segur...
És que és un desgraciat. Vamos a hacernos amigos desde el primer programa y apuntamos a lo loco. No tenim publicidad, Iron, però m'han dit que fas casetes i aquí a Mallorca tenim un problema bastant gros en el tema de la vivenda. O sigui, que si vols menester un espai tancat on fer proves per què fer-ho en el puta desert o a Atacama, si pot venir a fer-ho a Mallorca, rei, que damunt te donaran de bo i de menjar millor que en Atacama. Segur.
Com van anar dient, l'objeto interestel·lar aquest és molt curiós, n'ha abrit l'OE fa obert la teoria o contempla una de les moltes possibilitats que això en realitat no fos només un trosset de roca. I pogués ser un tipus de sonda, no?, que com que nosaltres hem enviat, qualcuna d'elles amb missatges un poc confusos, perquè no sé si ho sabeu, que en vàrem enviar unes, bo ja era una, o crec que va ser...
un disco d'oro, que ja empezamos despidfarrando, amb la nostra direcció, diguem-te on som, com som i quin gut tenim. Molt intel·ligent això, perdona. Sí, ensaio i error. Ensaio i error. Vale.
Tenim un índio per s'estudi. No, estem aprenguent a emplear mig llans. Jo és que només m'eneig pelles, guinevets, gerres, tot això és nou per nosaltres. Com va anar de diuen, saltes de salda, ja vi l'OEF, tenen aquí muntat un espectàculo mediàtico que tot el dia estem mirant per a munt i no veig res.
Problemes. Té una trayectoria que entra, no sé si ho heu sentit, o? Poc, però sí. Ho mirat algo d'aquest tema? Yo sí, lo típico. Estàs tú per mirar estrellas. No, que sí, dejémoslo, no te voy a hacer caso. Si yo veo más o menos las noticias... Ara viene una parte de la informació d'aquest tema que a tu te agradarà.
El coeta té la coa més llarga que s'ha vist mai. Espera una altra cosa, perquè com que xerrem de coes... Bueno, té una coa molt llarga. El primer ha estat estrany, això va ser els primers succès. El segon va ser que va començar a canviar de color...
Coses que no s'explicaven, deien, bueno, serà el mineral, serà no sé què... I tu saps el xiste aquest de senyor, senyor, que li diu, juda, serà, serà... Bé, després tu el contes. Vale, gràcies. I què era el següent? Ah, sí, aquí ja mos ho conen tots. De repente, té un anticola. Jo ho vaig tenir que llegir, no? Perquè sí. Si a ti estàs sentado y te dicen anticola, lo primer que fas és riure. Però té una explicació. Vale.
Per jo és que el tema té com un escut d'energia davant per no cremar-se i cor d'aquestes. Podria ser, per jo, bueno, és una de les teories que se diu, no? Que això podria ser un signe que és un objecte mecànic, que ha entrat en fase d'aproximació i està canviant les mesures, les composicions... S'està posant en marxa, vamos, per això ha canviat el color.
i davant d'ell s'ha posat com una espècie de barrera, en semicírculo. Ara diuen que són gases. A mi els gases no me salen por delante. Bueno, mentida, sí, també me salen por delante, però no, no era el concepte. O sigui, que si al cometa le salen gases por delante, per ventura es viu. Aquí ja tindríem un problema. Fins aquí tot això és divertit. Ara el cometa va entrant en una trajectòria que no el podem veure directament, t'està passant, o ha passat per Marte,
Li varen fer fotos des d'allà con el Robert. Se veu un puntet igual que totes les altres fotos, el man con otros. I ara ve el més divertit. M'apareix que aquesta setmana passada varen descobrir que el mateix on és?
La mateixa Ones de ràdio. No, això és vera. Sí, sí, no, no, si m'ho dius tu m'ho crec tot. Espera, anem a veure un poc perquè això... Bueno, la mateixa Ones. Ones. Que venen los verdes. De moment encara no té publicitat, però hi som a prop. No, no, no cites a los verdes, que aquí en la Guàrdia Civil... Ràpido, tíralo todo, tíralo todo. No, tanca la finestra. Tiri res, que està tot K, cada pic més K.
Bueno, això ara és la primera notícia, no? El meteorito, perquè vol entrar un poc al paire. No, no. Estic superespantat, perdona. Ah, no ho sabia? Sí, o sigui, no sabia. Tota aquesta informació no. S'aproxima un objecte estel·làr, sí, ho sabia, però tots aquests matisos no tenia ni idea. Clar, el cuit de la qüestió és que s'està dient si és una sonda que ha vingut a prendre fotos, a inspeccionar el terreno, l'avançadilla, antes de la invasió. El que venen sent
els alemants d'abril. Sí, sí. El que venen sent els alemants d'abril. Espera't tu que arribis gos. Ja, ja, ja. Bueno, esperant tenir més notícies és un fet molt interessant. Jo crec que, a més, ens estrem un poc de mirar cap a terra, no? Perquè a terra, darrerament, només tropitjant merda a nivell mundial, nacional... O sigui que anem a riure un poquet. Sí. Anem a riure un poquet. Vinga. Eh...
com se diu això? el què? habitaciones, no això que no tenim ah, cases no tenim cases yo estoy buscando piso o lo que sea des d'aquí feim un cridament, per favor si qualcú té una cestita una tenda de campanya plegable cui animals, en Toni està cercant un puesto busca opción por hora en Toni, sisplau, per favor
A més de primera mà, estem arribant a un límits estratosfèric. Avui he llegit en els diaris que hi ha gent que ja, evidentment, jo en conec Colcun, que s'ha volgut a sortir a Mallorca perquè encara que tingui feina, el que guanya no li basta per viure. No li basta per pagar un pis. O sigui, per un pis...
Tu tot sol. Si quieres tener un colegio infantil, un patio de recreo, una comuna hippie, bueno, per ventura, per ventura, menjaràs la rosa que és més. Per ventura, menjaràs, però sí. Toni, què val una habitació fora finestres a Palma? Segur el preu de mercat, jo estic en una habitació, no en un barri normalito, però cerca de Sant Gosleu. No hi dic un barri, perquè tu estés que ha de ser normalito.
No, es un barrio medio normal. Dejamos los lentes más en detalles.
Te estoy pagando 600 euros por una habitación. Escándalos. Es el precio medio de mercado. Es una vergüenza. No sé dónde vamos a llegar, Santi. Yo qué sé. Yo espero que me dejes como siempre. Tú siempre has sido una casa para mí. Gracias por llamarme gordo. Cuando te llamaré gordo, te llamaré rotonda. No te preocupes. Mira, también, sáquete y tenéis príncipe de dos programas. No, querida, no pares. Estoy cambiando opinión.
Vale, venga, la vivenda és insostenible. Sí, ho és.
És terrible. Això que hagi de marxar el mallorquí cap a la península m'assembla molt fort, no? Jo m'he estat documentant del tema, ara m'han vengut cosetes, en vez de llegir els papers intentaré que esto fluya, no? Qualcú se'n recorda d'aquest paper que fa un parell d'anys donava de xerrar tots els mitjans i de menjar, tots els que se volen omplir sa boca, sa Constitució. Ja, tio. Els drets humans, també. Sí.
Ara, me pareix que en els clubs humorístics l'estan empleant com a guió de programa. Clar, imagina't. No, lo interesante sería que se aplicase la constitución de una maldita vez porque para algo se constituye algo tan simple como eso y estaríamos todo mucho mejor. Clar, és que antes, antes jo crec que pensava més, no? El problema és que el que està escrit és bo.
no està malament és com atemporal hi ha certes coses bàsiques todos españoles somos iguales ante la ley o sigui ja començant riguent per aquí però està ben pensat però el problema és que després no s'aplica i per què no s'aplica? jo crec que ni se l'han llegit
Ja, pot ser. Jo crec que no... Mai es culpa d'una sola cosa, no? Evidentment, tots són víctimes de les nostres circumstàncies a cada moment des temps. Tots... Quan era jove, això era així. O sigui, sí, a tots molts passes...
jo què sé, ma mare se va poder comprar un pis amb 24 anys. Avui en dia tu li dius una persona de 24 anys que no sigui youtuber, príncipe, heredero de las Bekelar, i vale, se tira per a terra i se rebosa i fa la croqueta allà on sigui. Da igual si hi ha una merda, se tira, perquè no se pot controlar. Vull dir, qui coño s'ha de poder comprar una casa? Gent d'abductors amoral, la que has dit. O sigui...
El que trec d'aquí és que l'agenda poca moral se pot comprar a casa. L'agenda moral no es pot comprar a casa. Desgraciadament, l'agenda poca moral és la que mos vens. Són molts factors que contribueixen en això, però nosaltres no ens volem ficar en política. El que sí que voldríem és mentalitzar la gent. Un d'aquests factors, l'economia, el suelo, tal...
El més important, crec jo, és que han perdut la capacitat de dir prou, fins aquí. Sí. Vull dir, tindria que haver mínims, però jo entenc que la gent pensi de maneres diferents, evidentment, això és preciós, ojalà ho puguem mantenir encara molts anys, encara que pinta que no, però...
Hi ha d'haver un mínim que ens facin coir-nos de la mà i dir fins aquí. Aquests mínim passen perquè una persona que tingui una feina, que ja no és poca cosa, i menys encesores que són avui en dia, i així com estan totes les feines en tots els estaments, recordant que estem dugent un bar de dins d'una ràdio, el tema s'ha posat molt...
Molt complicat. El pluriempleo està a la ordre del dia. Ah, mira, jo quan tenia el pare, em deia un... No, és que jo tinc dos trabajos. Mira, em començava a descoberar i em deia, què te passa? És que em das una envidia, jo soc autònom. I plorava.
És insostenible. Bueno, mos hauríem de posar un poc tot d'acords amb aquests mínims, no? Totalment d'acord. Independentment dels partits polítics. Sí.
Hombre, por fin has dicho la primera cosa inteligente que escucho de tu boca. És que no és el meu, ho tinc escrit, Toni. Ah, el mestre a mi bé, ja ho sabia jo. M'havia sorprendit. A mi també, ho estava leyendo. Tot té motiu. Volíem també recordar-vos que som un programa inclusiu i tenim una col·laboradora que avui ha anat al centre a fer...
Una pesquisa social, a vora... Bueno, ja se dejé té, i nosaltres tenim a Madó Harmonia.
Què tal? M'adormonia. Hola filla, com estàs? M'adormonia, estem sentint un barco. Sí, veràs, és que hem hagut un esport. Però, home, un esport. Havien quedat que vostè aniria als centres, a les seves amigues, a fer una volta. Sí, veràs, que estàvem al ple. Clar, és que d'això se tratava. Vostè anava a dir-nos com estarà fent de persones allà.
Bé, té una... un desastre. No se podia passar per cap banda. M'he intentat anar a una cofeteria.
I mos hem cansat d'estar a dretes, esperant, és que anem a tot allò, ara vos trob puesto. O sigui, ara de què? De quin dia, ara? I està tot ple de guiris. I ja tenen els pares de la mà, tampoc podíem passejar. I hem dit, bueno, idò si no podem, si tot això està ple de guiris, de on venen? I una paquita, aquest molt gestre, una paquita, me diu, venen d'allà, que és parco. Els entiu?
Sí, sí, que el sentim. Però bé, vostè que fa en un barco, no és final. Pues això, fidel, que hem pensat que com que no podíem estar a cap banda d'anar-me a fer un cafè en el barco, que és boi. Està molt bé. I vostès aconseguiran pujar?
I veig si aconseguirem pujar! Ara hi ha una Paquita xerrant amb un maró, que està de bo, un negro de cuerpo entero, jo crec que se'l van deixar marines aquí. I una Paquita li ha dit, veig si li demanarem on és la cafeteria? Ja ha anat, ha demanat-li la cafeteria. Però ara la Paquita ve corrents, no sé com està dient.
Men, doña Harmonia, vostès saben que no poden pujar a un barc així de bones i primeres? No hi ve ningú? I tenc cafeteria segur? Bueno, bueno, bueno... Hermano, mos atraca! Bueno, men, doña Paquita, Harmonia, perdó, ja me té... Connectarem més tard. Ah, gràcies, fillet, es vull xerrar! Mare, mare, mare meva, mare meva, un programa inclusiu, tenint gent de la tercera edat con lo granta en l'altre, s'ha pujat un barc.
Bueno, también me deis a mí como buen discapacitado, ya entremos en detalles, es un programa inclusivo, vas a ver, quiero que capitaneas tú. Me acabas de recordar un chiste buenísimo, me dicen, oye, tu hermana es tres animales en uno. Claro, tú eres discapacitado y animal, eres dos en uno. Y araño también. Arañas también, vale. Para que no se sepa el chiste. Sí, para que no se sepa el chiste, que lo busque en YouTube que está todo.
Bé, com a tercer punt de les desinformacions, volíem donar també una bona notícia. S'ha premiat tres estudiants de la Universitat de Palma, tres estudiants dones, per la seva feina, la seva tasca i la seva recerca. No sé si ha estat des del Consell o des de Palma, però jo crec que podria ser doble.
perquè si aquestes dones, a més de fer els seus estudis, també s'han de guanyar sa vida, com la majoria, vull dir, jo no m'estudio ni el teleprompter, saps? La següent bona notícia, no vos la creureu, però se va tornar una cartera en perfecte estat a la ciutat de Palma. No la va trobar en Toni.
No, no, si la conté yo me la quedo, no, vamos, eso lo sabe todo el mundo. Te he pillado con la empanada en la boca. Sí, menos mal que se la empanada en otras cosas. Muerde, muerde la empanada. Sí, sí, tranquilo, disfrútala. Tú no la has probado. No. Venga, ya la probaré. Va. Que això era un bar, borrocar que era un bar, ¿vale? Se broma es que es un bar. Muy bé, buenísima. Sí, estampa freda. Bueno. Bueno.
Ara anirem a la de la cartera. Dóna'm un segon. Sé que ho faig en vella, la majoria de veu està en el cotxe, a punt de sopar, salivant, tornant de la feina, o lo millor intentant cercar pàrquing en aquesta ciutat, la qual té conya, haureu sortit en tende a sobre, per anar a prendre qualque cosa. Un segon. Vinet. És que la carnet de cristor m'ha d'empassar. Vos farem salivant un poquet més, a més de sentir que els estem provant, vos explicaré.
Per fer aquestes empanades, perquè jo us recordo que som cuiner, si us fa ganes, apunteu a parar-vos a les hores. Comim una olla, la posem a fa al mitjà, per un quilo, un quilo de ganes tenen xerrant, que te'n paguen molt. Peu donar en els amics i en els veïnats, i si et surten dolentes, en els amics i en els veïnats també...
Coy us ofreguiu una saba i mitja, quatre dents d'ais, fa fort, un poc d'oli, jo l'emplei d'oliva, cadascú amb les seves possibilitats, n'hi ha que no em posen. Dues seves tenres d'aquestes llargues, són com a puerros, però més finitos.
sofro llintot, jo li poso un pot de vi. Si em veu un argentí posar vi, potser em poso a la botella i després seguim posant taperes picades perquè soc molt de la fusió. I aquí la paqueta invade barcos, els alemanys invaden la ciutat i jo invado les empanades argentines. Li poso camp de porc. No, no mos falta cap polític. Negre, Mallorquia.
20 minutets, no més, li baixem un poquet el foc, a foc mig, ho tapam, tenem prevevert, prevevermell, s'està preixant les emposades perquè mullin un poquet esgut del vinagre, ho mesclam amb el que tenim en el foc, tornant a tapar 5 minutets més, reofegam, d'acord? Després hi ha la penya que li posa els ou bollits.
Jo, com que soc molt de l'or, per no posar dues coses, no fer dues coccions, quan ja quasi està, faig un huequito al mig, dessecant, amb una cuera, i posant cinc ous, esperant un minut, tapant, i ho deixant reposar quinze.
I el propi ou s'anirà cogent amb la temperatura que això tingui. Després ho romprem, ho mesclaran tot, esperats que hi ha 15-20 minutets, quan ja estigui quasi-quasi fred, i ho deixarem reposar fins que estigui fred i després, si ho voleu posar dins d'una empanada o fer-vos una pasta fresca amb aquest relleno, el que vulgueu, clorereu pedres. Fins aquí el detall de la cuina. Ara us contaré lo de la cartera. Sí, a la Palma, desinformats era el tema, no? Sí, desinformats. A Palma s'ha trobat una cartera
i s'ha retornat íntegrament tal com s'ha trobat. No et sense ficció. Conec a la persona que li va passar. Se li va caure en el carrer quan anava a la feina, la va trobar un empleat, no sé si ho puc dir, dels serveis sanitaris. No tenia res a veure amb tu, Toni.
No, no, tranqui, no m'estava tomant de mal. Va trobar la cartera, la va obrir, va mirar el carnet, va veure la direcció, la va dur a la casa, la actual propietària o persona que residia en aquella casa va dir que el carnet ja no, era l'anterior, però així tot van aconseguir posar en contacte amb la mare de la persona propietària de la cartera, que era l'anterior resident d'aquella casa, la mare va cridar a la fia,
la va avisar i va anar a recollir la cartera. I quan la va obrir, va plorar, però va plorar d'alegria, vull dir, no s'ho podia creure. Mira, jo fins fa poc també em plantejava en Armand de Palma, per com estàs, tema. A mi m'ha passat una cosa similar i m'ha passat a mi... Tenen contraste! Que no fui jo, Santi, por favor.
Justamente entrar al autobús, lo típico, que iba con la mochila, el portátil, subiendo al autobús, y se me ha caído la tarjeta de crédito y no me da cuenta. Por suerte, un chico que estaba ahí en primera fila me ha dicho, oye, que se caiga la tarjeta de crédito. Esto me ha pasado a mí esta mañana en el autobús con un chico latino. Se me había caído la tarjeta de crédito en vez de hacerme alguna púa, yo se lo hubiese hecho posiblemente.
Me ha dicho que se me ha quedado la tarjeta de crédito. Gracias a él no me han tenido que... Ya sabéis los problemas que hay que hacer.
M'ha pareix al·lucinant. Punt 1. Perdó, és que estic disfrutant d'aquesta meravellosa empanada. Punt 1. Que t'hessin pujat l'autobús. Sí, sí, ja, dejan subir la perros i aquestes coses, ja, grande, grande. Vale, és normal que no has dit una altra cosa perquè t'anava de dir racista. I m'ha pareix genial. Mira, jo fins fa poc pretenia anar en mandapalma. No estic còmode per concebir un ses coses. T'has de brear, per trobar un pàrquing, per anar a comprar...
Però, bueno, a poc a poc intentarem donar bones notícies i motivar-vos en els pont mallorquins que quedam, que per cert han quedat dissabte tots en el parc de la mà per fer un cafè. Molt bé. Sobre la puesta. Intentarem donar-vos bones notícies i motius per quedar-vos aquí. Ara en Toni vos dirà qualque activitat que se farà per aquí, darrerament.
Sí, sí, tengo el Jocin en la mano. Los maravillosos Jocin, que estos sí que son eternos y tal, son maravillosos. Encara funciona el Jocin. Sí, sí, sí. Tengo el Jocin aquí en la mano, ahora mismo. Te leo lo que tenemos hoy martes 28. Me fa pa cuando me dius lo que tengo en la mano. No, hombre, no. Veímos que duren curs, ¿eh? Volien contar chistes, también.
Bueno, existe esta tu cara ya para hacerlo. Que no sois un 4 la cara a tu retrato. Continua. Pues yo qué sé. Hoy, martes 28, la verdad es que hay poquita cosa, realmente no hay nada más que... Y fins aquí sus actividades culturales de Palmas.
Volve, volve. Esto es muy triste, porque me acuerdo en qué tiempos, los tiempos de los que hablamos tú y yo, en los 90, 2000, ya hablaba hasta el 2010, habías el Jowthing y como existían bares, como el que era el tuyo, Camona, en los cuales la gente podía acudir a escuchar música, siempre había algo. Me parece muy triste, se me acaba de caer un mito, hablo el Jowthing y no hay ningún plan por hacer en esta ciudad.
Desde aquí yo hago un llamamiento para hacer un departamento de fiestas. No puede ser, esto es una vergüenza. Ves, con cuidado, que como te contesten todos a la vez, no das abasto. Uy, si fas un llamamiento, estimes el radio. No, no, no señalis, queda cámaras también.
Bé, ens estem quedant curs, volíem fer un concurs de xistes. De forma resumida, per el següent programa, es convengueu, ens agradaria que participàssiu, ens envieu un xiste i es que considerem més dolent o més bo, tampoc ho tenim molt clar, no? Gonyarà 10 fabuloses croquetes artesanals de Camp Mona, que ja no existeix Camp Mona, però ses croquetes sí.
Seran eternes, va ser... No, són congelades. Vinga, començaré ja ràpidament. El teléfono, per si voleu participar un altre dia, és 678-77-4238. Repetim, 678-77-4238. Què comença, tu allò?
Venga, tú eres el director. Le digo, suegra, suegra, ¿por qué no te metes en la piscina? Y yo, hermano, lo que tú has tributado, me voy a meter en la piscina, coño, son los 11 del Véspera y estoy imaginé. Y yo, yo qué sé, cómo se quiere meter usted en todo.
Bueno. Todos a la vez no. Jo aún tenia un, molt bé. No, no, sí. Sí, sí. Bueno, bueno. Con todos ustedes, Jo Walson. Vamos, Jo grande. Diu, Juan, Juan, que me han dicho que tu padre es un proscrito. ¿Y un proscrito qué dice? Dice, un proscrito, y el tuyo un tigretón.
Para las generaciones. Para las generaciones. Bueno, ¿sabéis por qué las focas miran arriba en el circo?
Porque arriba estan los focos Bravo Merece un aplauso El nivell de la secció Chistes Agudits M'ho he engoñat su subvenció Su subvenció Subvención por discapacidad Múltiple, yo ya la tengo Santi, estás a un punto o dos O un par de brotes psicóticos de conseguirla Si no, yo te explico los pasos a seguir No, rey, no m'has d'explicar res Jo he estat autònom
He hecho la guía. He hecho la guía de la depresión, la psicosis...
en fi, si cosis, que gran pel·lícula aquest programa és molt meravellós ja, el primer programa ja m'està encantant jo que sóc el convidat espera que has de cantar ah, ui així està el tema, t'has acabat s'empanar? ah mira, és l'únic que se l'ha acabat, has fet bonda sigut jo, gràcies pa pa pa, vinga, escoltarem una cançó teva, antes d'entrevistar-te des darrer disco, no? bueno, encara no has sortit, però en exclusiva, per tots vosaltres, des d'Ona Mediterrània, deix que estic xerrant jo, vale, perdó
Desde una mediterránea. Tú también lo haces mucho eso, Santi, también, ¿eh? Estoy charran, yo. ¿En serio? ¡Entrenotes y mones! ¡Joe Orson! Vale, grabando, ¿eh?
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Times of despair Waiting for the end Times of despair We fall asleep again
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Estoy llegando, he tenido que salir a fumar corriendo. I fins aquí la cançó d'en Joe. Quina cançó d'aquesta cançó? Aquesta cançó es diu Diech, el margen o el borde, o així seria en anglès. I bueno, és una cançó que vaig gravar fa molts anys, però que serà part del nou disc. És una maqueta que sortirà el nou disc al gener.
Genè, tu saps? Jo, que el meu cumpleaños és en Genè. Vale. Que vols, que surti el mateix dia del teu cumple? No, que me regalis un. Ah, vale. Això està fet, no et preocupes. Esto es España, esto es Mallorca, empezamos con el tráfico de influencias. El meu cumpleaños es en febrero. Santi, com saps? Estàs tu per parlar d'influencias.
Ni d'influencers, que diria una mare. Ara en Jou ens tocarà dues cançonetes en directe. Jo el vaig anar a veure l'altre dia, va tenir la sort de poder anar a un local. No sé si estem en situació de fer promoció encara. Sí, es pot. És mig privat, però ja es pot. Es diu D'Or Thirteen, és un local d'una persona molt maja, que és la Nathalie.
que és una dona que... Natalie... Natalie, invitarnos a una copa cuando vayamos la próxima vez. Sí, és una dona que és la mare d'en Pierre Bausseran, que és un pianista parisí, que resideix... Una cosa que té Mallorca, que és bastant positiva, si em deixes, és que rep molt bé els músics internacionals i gent que... Mallorca sempre ha sigut una illa amb molt de talent i que rep a músics impressionants de dintre, que n'hi ha molts, i de fora també.
No, és que si no venen a tocar esco normalment rebom bé tothom. Claro. De part que està molt saturadito. En els artistes encara més. Bé, jo crec que vos hauria d'explicar un poc el que ara se't tireu en el marge de sa cançó. Jo l'altre dia, com us deia, vaig anar a aquest local per un moment, com a sa finestra, me va transportar en els anys 90,
no vàrem poder fumar de dins, vàrem poder veure unes copetes bastant bones, fetes amb carinyo, però vaig poder tancar els ulls i disfrutar el que a mi m'agrada dir, música en tu cara. A més, me'ls van seure davant de tot i va ser impressionant. I jo crec que això se mereix quasi una presentació de...
Esta noche con 80 kilos de peso en la esquina Ese seguro que no eres tú Ni tú tampoco Estoy cerca, estoy cerca El morlaco de San Salinas El boss que no te lo crees de palma El grande Bueno, tampoco tanto Desde fuera, pero interiormente Tienes un mundo que no te lo acabas Joe Vic Orson
Bona nit.
Ready to collide Wars Ready to collide
I've been searching for a merciful hand But never decided which one I will take Cause wars will vanish in the dust
What will vanish in the dust?
Feelings disappearing through the south While we hear the hardest rain falling down Warps ready to collide Colors will vanish in the dark
What's ready to collide? Colors will vanish in the dust, will vanish in the dust.
Grande yo, grande, qué bonito. Hombre, girarme y ver otras cabells así es lo millor que me ha pasado a la vida. Es tocar tú y soltarme la melena. No, es que, tronco, tú ahora mismo con la melena suelte en los cajos puestos... Déjame...
Es una mezcla entre Chihuaca y la princesa Leia. Es la barrera perfecta entre Chihuaca y la princesa Leia. Para la gente que sigue mirando... ¡Quieto! ¡Quieto, Buki! ¡Quieto! Lo que tú no sabes... Igual la persona de la que lo voy a decir tampoco lo quisiera saber. Tuve a mi madre muchos años con el tono de teléfono de Chihuaca.
No, yo lo que tenía es una canción con un mal carácter. Tenía que acercar a la Valkyria. Para quien no lo sepa, es la canción de Apocalipsis, ¿no? Cuando... Lo que viene siendo un sábado en agosto en cualquier playa de Palma. ¿De Mallorca? Sí.
Bueno, que mos toques una altra cançoneta. Sí, home. Aquí hem vengut a fer gala d'arte. Tots els programes fan una canción y hasta luego. No, o sigui, home, m'estic ben no xerrar i que toquis tu tots els programes, però que han de saber qui som. I aprofitaré per recomanar una pel·lícula que hi ha al cine, que vaig venir a veure l'altre dia, rapidito, que es diu Deliver me from nowhere, i és una pel·lícula...
biogràfica d'en Bruce Springsteen, d'un disc que va fer del 82, que es diu Nebraska, que és per mi dels millors discos de folk americà. I tracta sobre la depressió, no és un gran biopic com podria ser l'actual. I és una pel·lícula d'autor i és molt bonica. I recomano a tothom que en aquests temps on la gent pateix enfermedades per culpa d'aquest món tan boig on vivim... Voy a hacer el caso del copresentador. ¿Qué soy aquí, Santi? Tenemos que hablar sobre esto. La pregunta no es qué soy, la pregunta es por qué estás.
Vale, gracias. ¿Y por qué estoy? La contestaremos en el próximo programa. Vale. Y con todos ustedes, otra vez, Joe Orson. Us faré una versió d'en Bruce, d'una cançó molt bonica que es diu Amon Fire. Y bueno, per tots. Tú no te'n vas, te quedes tot el vespre tocar. Sí, vols dir. Si vols fer jo. Lo prefiero yo también, así no lo escucho a él, yo. Perdón.
Afinando. Perdoneu, eh? Coses del directo. Estos se les llaman armónicos, per a tots aquells que no ho sapigueu. En això se li diu una corda fluixa per a tots aquells que no ho sapigueu. Perdoneu, eh? He gotat sol, bo.
I got a bad desire
And tell me now, baby, is he good to you? He'd do to you the things that I'll do. You call my desire. Oh, oh, oh. Oh, oh, oh.
Oh, oh, oh.
A night I wake up with a shit soaking wet And a red train running through the middle of my head Only you can cool my desire
Oh, oh, oh, I'm on fire. Oh, oh, oh, I'm on fire.
Grande jo, grande jo. ¡Queremos un hijo tuyo! Mare meva, mira, la pel·lícula me sap molt de greu, que le den por cul al boss. Nosotros ja tenim el puto amo que ets tu. Moltes gràcies.
que és puta bruixa, és prístic. No exageris. No, por favor. No exageris, si jo... No exagerar i tu és difícil, que te conec. Ets més bosc que el bosc. Ja, ja, ja. Bueno, que va. En tu cara, jove, en ses ganes que ell ho feia, tu l'has sentit cantar darrerament. Home, és el bosc, un respeto. Bueno, bueno, bueno, bueno, bueno. I això, això... Però, escolta, mira que te diré, si els de sa pel·lícula t'haguessin conegut a tu...
Clar, no, no, és que et dolla. Igual t'haurien criat per gravar les escenes de jove d'enfora. Bueno, bueno. Estàs a massa. Dime, dime. Que tu podria gravar les escenes de Riesgo del Muñeco Michelin.
Ja està aquí el programa de hoy. Bienvenido, Toni, nunca volverá. No, és mentira. Bueno, nos despedirem. Tenim coses pendents. Ha estat la primera grabació. M'agradaria que participassin, com han dit, és un programa multidisciplinar, diferents artistes. Tenim un poeta, Toni Ripoll, que mos ha enviat un poema. Mirarem de posar-lo, ficar-lo, editar-lo...
i si no, l'escoltareu en el pròxim programa. Com he dit, mos han quedat coses pendents, això volia ser un homenatge a la finestra, hi ha dos grans que mos van deixar fa poc, supos que la majoria que mos escolteu els coneixereu, el manco és que us sorti per palma a escoltar música en directe, que cada pic mos ho posa més difícil, que érem Vitor Uris i Hugo Sócrates. I el pròxim programa continuarem amb més cançons de la finestra, perquè això amb un se mos ha quedat curta.
Moltes gràcies a tots vosaltres, a Ona Mediterrània i a en Paco per haver-nos deixat entrar. Paco, te debo una empanada. Paco, mer.
Y hasta aquí el programa de hoy, para de veras. ¿Dónde está lo prometido? ¿Dónde está la falsa verdad? ¿Dónde está lo que llaman prohibido? ¿Dónde estás escondido, Satanás? No tienes que venir ahora mismo. Mañana Dios, mañana Dios dirá...
Bona nit.
Cuando la música empiece a sonar. Y quiero mirar detrás del cristal. Quiero correr sin mirar atrás. Y quiero coger borracheras que o de mayor podré recordar. Quiero mirar detrás del cristal. Pero antes limpia lo que no me puedo mirar.
Si hi ha mujeres guapas detrás del cristal.