Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Hola, molt bones tardes. Escolteu de fons el nostre artista convidat. Se diu Toto i després us lo presentaré, però està castigat perquè ha arribat tard.
I el càstig és que ens farà ses melodies de fons. Bona tarda a tots, oients, qui vos parla, Santi Monjo, en jo, Toni. Hola, jo soc Toni. Com estàs, rei? Un poc griposo i no contento de verte, però, bueno, esas cosas passen. Jo no sé com ho fas, que sempre tot lo teu acaba amb oso. Sí, tu asqueroso i esas cosas. Jo hi va a decir mimoso, però bé, tu mateix. Ja m'has contagiat.
Què tal? Com esteu? Ja fa oloreta Nadal, eh? Heu passejat per la ciutat? Està preciosa. Plenes d'alluns, tots els carrers... Però és que vivim en un anunci del Corte Inglés, que és de guapo. Ai, merda, publicitat gratis. Oh, ja ho han tornat a fer.
Bé, però està guapo, està guapo. Jo he tingut la sort d'ara mateix començar a fer una feina pel centre. És una feina, tots hem de pagar les factures. A tots ens agradaria tenir més temps per nosaltres. Estaria bé la reducció de la jornada, Toni, tu en saps?
La reducció de jornada, depèn de què empresa estigui, però bé, avui en dia que una reducció de jornada de 4 hores te darien 1.000 euros o alguna cosa per estil. No, no s'aplica per allò que toquen i a totes les empreses ni ho decideixen. És una llàstima que aquestes coses, que aquest projecte que s'inicien per a la societat, en teoria una reducció de jornada, tots mos permetria, encara que una horeta...
No molt, però anem en camí d'una tendència que és que tenguem menys hores de feina i més temps per nosaltres mateixos. És una forma molt poètica de voleró, en realitat és més temps perquè siguem consumidors.
Però, bueno, tots jugam en aquest joc, no, Toni? Sí, claro, però el problema és que alhora de tots els programes que és el Derecho no se respeten, no se respeten els valors mínims ni se... ni se apoya la societat ni els discapacitats, com soc jo, per exemple, ni... no hi ha programes reals d'integració... Però mira, ara que dius de discapacitats o coses mínimes, jo al darrer programa te'n recordaré, van enxerrar de mínim com múltiples.
Estaria molt bé que no sols ho aplicàssim, com varen dir anteriorment, en els polítics, la gent en escàrrec, potser en responsabilitat, a puestos de feina. La gent que té una responsabilitat sempre ha de pensar que fa feina, governa, dirigeix a tothom, no només en el que els agrada. I xerrant d'aquests mínims, jo tenia...
un gust agredol, veient-se junts per Palma, perquè m'he passejat en l'autobús. I un saludo a tots els conductors de CMT que s'esforcen. Com que pides en l'autobús quan el vas a coger. Doncs he de dir que avui he corregut darrere l'autobús com quan tenia 20 anys. El que menys tens...
No, el que deiem desvelós. Mira, hi ha unes ferretines que a mi m'han cridat molt l'atenció. La ferretina de dona embarassada, persona major o alguna cosa amb una crossa. Uns seients d'atenció preferent. Això està molt bé. Però és que hi ha un problema. Hem hagut de posar ferretines...
Perquè la gent entengui que si ve una persona major, una embarassada, qualcom una discapacitat o una dolència, s'ha d'aixecar i s'ha dit la gent. I no sempre passa, te lo aseguro, jo que he estado con la muleta, he pasado con la muleta.
Y no te hagan sitio, es la ley de la jungla. Tienes que ir golpeando con la muleta a los jóvenes que están escuchando reggaetón. Però això, en quin moment... Aquest programa s'acabarà dient Vórtice Espacio-Tiempo, perquè en quin moment estem vivint en una societat on ja se mos ha d'explicar en signes egipcios, con lobotipos, con pegatines, que han de tenir mínims valors morals.
Una altra cosa que m'agradaria celebrar. Un aplauso. Toni, un aplauso. Som europeus. Som europeus. Una altra cosa que hem vist avui és autobús. En Toto m'ho mire encara de raro. Tu continua tocando que estàs castigado. Ara te presento, ¿vale? Lo estàs haciendo muy bien, Toto. Pobrecito, la que le estoy haciendo pasar.
És un encant d'artista. Tot el que esteu sentint és tocant-te en directe. Aquest programa us recordo que és per promocionar l'art i els artistes, però avui ens ha pegat un poc perquè com que l'altre dia vam fer Barrio Sésamo, feim un poc d'homilia i passàvem un poc a revistes a societat.
el que vos deia, l'autobús, a part de les ferretines, avui hi havia, aplaudim perquè som europeus, avui hi havia un senyor major demanant a dins l'autobús com a ses grans capitals, antes ho comentàvem, en Toni i jo, com a ses grans capitals, rotllo Barcelona, Madrid... Aquí estem en Sevilla fins ara. Jo no ho havia vist mai a dins l'autobús, això. Jo tampoc hi vaig trobar a dins l'autobús.
I el problema, men, pitjor està aquesta persona. Ho hem d'intentar entendre tots i posar-nos sempre a saber-hi d'aquell que està malament. Però aquesta persona està arrossant-se amb mala educació, s'insistència, a una loteta jove. I en un d'això, per això existeix en gila, me meto, no me meto, me meto, no me meto, i que palitzarem-nos entre els cinc al final, no? I no, mira, quan mi anava a posar, la dona de vora li ha donat unes monedes,
la tota jove ja s'ha quedat més tranquil·la i el senyor ha continuat cap a una altra banda. Hauríem de fer tots un poc una reflexió, ara en aquests moments que són a dalt, de bon mos dur abandonar o que no les institucions no puguin complir el seu paper a l'hora d'ajudar-nos més desvalguts. Totes aquestes associacions que hi ha no puguin arribar d'una forma efectiva. Què està passant?
També hay que tener los casos, la gente que prefiere en Venezuela ser normal, no estar en albergues, prefiere según qué cosas. Sí, clar, sempre hi ha qualcú que no vol ajuda o que està més enllà, que ja té un problema a lo millor de tipus mental i que no vol sortir d'aquest cercle. No, però lo teu té nombre i apellidos, és una altra cosa, ja t'ho vaig dir ja. Això ho xerrerem en privat.
Però bé, ja està, no vos volem fer molt més pesats. Benvinguts a Entrenotes i Mones. Escoltauen en toto.
És un gran eslot, eh? Tot això que escolteu és ell que toca. Aquí, en directe, a la vostra cara. I bé, com que això era un bar a la ràdio, encara que han perdut un poquet esnort, avui han duit una empanada de pollo, perquè les altres ja molts han menjades. No, no, no, no. Estàvem bones? No, no, no, no. La companya de Somos diu que sí. Després t'anunciarem a tu, eh? Vés alerta. Te pondremos de venta a Navidad de regalo. Vinga. També han duit unes croquetetes d'espinats i formatge blau.
Recordo que jo era cuiner i això volia ser un bar a la ràdio. Estamos en proceso. M'agradaria també donar les gràcies a una mediterrània, que no ho he fet en el principi, i dir-vos a tots que Entre Notes i Mones ja compta amb un canal de WhatsApp. Entre Notes i Mones, grup de WhatsApp perquè pugueu participar i perquè puguem anunciar també d'una forma més directa a tots els artistes que participen en nosaltres.
Toto, ¿qué tal? Buenas tardes. Hola, Toto. ¿Puedes hablar? ¿Todo bien? ¿Se escucha o no? Se escucha, perfecto. La gente lo está gozando, ven esta musiquita de fondo. Y si no solo ves nuestra madre, no te preocupes, ellas nos odian. A mí la mía no me ve por prescripción médica.
Esta musiquita, vamos, me falta una chimenea darrere, això com si fos un menjador nadalanc amb la chimenea, el sabret de Nadal, el bailem, la musiqueta, aquesta melòdica de fons. El burro que tengo al lado también. ¿Qué tal? Todo muy bien, por cierto. Preséntate para todos estos que no te conocen.
Yo soy Toto Ceballe, argentino, cordobés. Lo sentimos, no se puede ser perfecto. Disculpa. Hace un año y medio que estoy acá disfrutando de esta isla hermosa. ¿Un año y medio? Ah, yo creía que hacía más.
Toto es un grande de la Noche de Mallorca. Es un crack tocando la guitarra. No hace falta que toques todo el rato. Toma, comete una empanadita. Ahora ya son fredders, pero a Faunstone estoy en mi yo.
No tens cap al·lèrgia, no tens ninguna al·lérgia, espero. No, no. A mi ja molta gent mos passa que tenim al·lèrgia a sa feina. Solo hambre. I a pensar en tu caso también. Genel tuyo. Yo también me pienso en los insultos, al menos. En serio? En serio. Jo pensava que te sortiria automàticament.
No, a veces voy improvisando. A mi me surten tots sols. Es que si els en penses, pitjor. Ya no sé insulto. Esa agressión con arma blanca. Maldita se m'han pillado otra vez. Ah, avui. Avui comentava... No sé si ho hauria de dir. Si lo dudas, no lo digan. No, a la no ho diré. No ho diré. No ho conozco demasiado bien como para dejarse actuar.
Toto, nos conocimos en Cambona, yo personalmente a ti, sé que tocas en muchos locales de Palma, tampoco es cuestión de hacer promoción gratuita, la podemos hacer cobrando, pero sí me gustaría que dieras una dirección para que la gente pueda seguirte en Instagram o en algún sitio. Ah, sí, yo tengo un perfil en Instagram que se llama Toto Ceballe,
Que ahí publico los... Seballe, ¿cómo se escribe Seballe? Para lerdos como mí, como yo. ¿Ves lo que te decía de los lerdos?
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja,
Es la intención de daros un altavoz, una plataforma, un escenario a todos aquellos artistas que valéis la pena y nos gustaría daros un empujoncito para que la gente os conozca. Mira, el concepto es regalar a un artista, porque a ti te han hecho regalos, ¿verdad, Toto? Toda la vida. ¿Cuántos conservas? ¿Cuántos regalos te quedan tú? ¿De cuándo eres pequeño? ¿De cuándo eras pequeño?
Te queda alguno? Sí. Sí? Sí, sí, sí. Però el que te queda sempre, el que sempre te quedarà, és el record. El record. Per cert, en tot on no xerra mallorquí, l'estem mallorquinitzant. Ara ja sap una paraula que és record. Record.
Hi ha una paraula, també Toto ara torna a ser intrínseculis del programa, que hi ha una paraula mallorquí que és Batua Dei. Repite conmigo. Batua Dei. Batua Dei. Dei. Tu, si ja vas amb això per davant, se te abren muchas puertas en mallorca.
No, en serio. Es com lo de web, but to a day. O sea, ja és com aquesta persona busca integració. I això, a tots m'agrada. És així. Donde fues és a lo que vienes. I són frases molt... Mira, el de web com anem, con una palabra ja s'hice un programa. Este sí que lo tenia bé.
No, pero en serio, lo que nos gusta es promocionar a los artistas y te echo venir porque ahora nos cantarás una canción con este pedazo de voz que de nuestro señor te ha donat y que te coneguin y poder regalar una actuación a un ser querido.
Porque los recuerdos sí perduran. Els records que tenen dels nostres regals... En el fons són moments que han viscut amb persones estimades. I això, des d'aquí, crec que no té preu i és el que ens agradaria transmetre en aquest programa. Así que, todo, para que la gente sepa que lo que digo es verdad, te tenemos aquí, toca-nos un pedazo de tema, el que tú quieras.
I don't know where I'm going And I sure know where I've been I am the promise of the song of yesterday And I'm made of my mind
I ain't wasting no more time Well here I go again Here I go again I can search for an answer
Fins demà!
Going down the only road I'll never know Like a drizzle I always want to walk along And I'm made of my mind And I'm wasting no more time Just need another near rescue
With no love, sweet charity And I'm gonna hold on for the rest of my day Cause I know what it means To walk along with all these strange dreams Well here I go again
Baby, now, like a dresser I always want to walk alone. I know what it means to walk alone. Alone is still a dream, but here I go again.
Here I go again. Here I go again.
Impressionant. Amb B, majúscula, en dues paraules. Impressionant. Toto, aquesta empenada de pollos per tu, però crec que no te la donaré, perquè si te la menges no la tocaràs. És a dir, si te portes bé, al final te la pots comer. Si te la doy ahora, entonces me va a joder el espectáculo. És que lo haces tan bé que vas a tocar més d'una, ja te lo digo jo. I cuéntanos un poquit des de quan empezaste amb la música.
Y empecé desde que mi padre me daba vuelta en el auto para poder dormirme y escuchaba sus discos, sus casetas. Un momento. No, això anem a analitzar en profundidad. Havia un señor...
Que probó de mecerte en brazos, ponerte a lo mejor en alguna cuna con música. Una señora que era tu mamá también. Baren esgotatotetsesbias agotaron todas las posibilidades y el hombre dedujo que en algún momento te habías llevado en coche, te habías dormido, la mejor opción era meterte en un coche...
Ponerte música para que te durmieras. Y no te dieron la opción. Vamos a aplaudir a esta gente. ¿Cómo se llaman, por favor, tus padres? Fernanda Rosa y Rubén Eduardo. Pues desde aquí, enhorabuena. Un saludo muy, muy fuerte.
Estamos con los casos perdidos. El niño está bien, estamos donde cenar, no te preocupes. ¿Eh? Sabes a tus padres que el niño está bien, estamos donde cenar. Ah, sí, sí. Le donan de sopa. Lo tratamos muy bien. Un saludo. Mare meva, si lo de la música te veo un faro. ¿Y con qué estilos de música te criaste? Primordial, Deep Purple, Black Sabbath, White Snake, también Guns and Roses, ACDC...
No me pasa mucho, pero los conozco a todos. ¡Ay, qué alegría! De verdad te lo digo. Mucho brunch también. Me encanta. Últimamente, en el panorama musical, a mí me pasa que ponen artistas en la radio o en tal... Yo no conozco a nadie. Igual cada uno se ha quedado de su época, dicen, ¿no? Y es verdad.
Y espero no hacerlo nunca, Toni. Esa es la clave de nuestra amistad. Sí. A mí lo que me fascina es que... Perdón, ¿qué edad tienes? Tengo 32 años. 32 años. Te hacía un poquito más joven. Pero para mí es señal de cultura y de salud.
El hecho de que gente de generaciones por debajo, que yo creo que escuchan otro tipo de música, muy, muy respectable. Tots los tipos de música son muy respectables. Otra cosa es que me os agradin a cadascú de nosotros. Vull dir, cadascú té sus preferencias. Pero me asombra que...
Que qualcú de la teva generació escolti estos grandes del rock. Me asombra i me deleita, perquè és un... He vist el resultado. Por favor, padres, poseu rock and roll en els vostres al·lots. Nooo, toca-la, toca-la. Intentaré no cantar.
This is a show. Wow.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
¡En serio! ¡Qué bueno, Toto, qué bueno! ¡Quín troc de bow que te ha donat de unos tres años! ¡Impresionante! Bueno, estos fueron los primeros que he escuchado. Madre mía. Joder, es... Uy, perdón. Ya no tenía un campullar el listón. O sea, después de esto... No sé qué vas a tocar después de esto. No sé. Pero piensa que...
Piénsatelo bien, t'estan escuchando un montón de personas. Mem, en Mallorquins, un montón, un montón, cada pic estem quedant un po' menos. Mallorquins, per favor, expandiu vos. Ompliu que sa mallorquinidad assolesqui noves nivells, noves quotes, per favor.
Però molts t'escolten des d'Ona Mediterrània i el rock and roll no té gengos, no té fronteres. Això és el bo també d'aquesta emissora, d'aquesta ràdio i de la música que ens acompanya.
Piénsate bien cómo vas a subir este nivel, porque me has dejado con los pelos de punta. Este programa es solo para ti. Ahora mismo piensa que estás tocando para entre 30 y 60 mil personas. Igual no todas a la vez, porque no hay tantas radios, pero con las plataformas y tal...
Ahora, en serio, la idea es que todos los que nos escuchan puedan llamarte, te pondremos en nuestra plataforma, te anunciaremos en nuestro grupo de WhatsApp, que ya tenim un grupo de WhatsApp, vos torno a recordar, entre notes i mones. Si Instagram és el mateix, i si no, a través de la pàgina de Ona Mediterrània...
on també hi ha molts, molts, molts bons altres programes que el proper dia repassarem. Podreu trobar informació sobre els artistes que ens acompanyen i totes les tertúlies i totes les activitats culturals que se comenten a través d'aquesta casa.
la idea seria que tu ara hagas, com me ha passat a mi, que se li pongan els pelos de punta a 30.000 persones i que te llamen per a que te regalen a ti. O sigui, així com vienes envuelto amb chaqueta de cuero i guitarrita. A mi personalment, mama, si m'estàs escoltant, regàlem-me'n tot. El meu cumpleaños és el dia 29. Vinga. A mi, si aquest any te me regalen, jo estaria encantat.
Ara m'imagins la cena, no? Tu entres per la porta de casa meva i jo començaria... Tu entres per la porta de mi casa i jo començaria a aplaudir. És que és un bon regalo que te toquen això en la cara. Ha sonat molt bé o molt mal, depèn. Antoni, estic més callat. Tot el que sigui tocar i cara ja tenim. Com ho tens? Vinga, men, Toto, posem-nos els pelos de punta com escarpies.
Fins demà!
Bona nit.
Wow, can I feel I'm gonna do the yoga? Can I get ya?
Yeah, c'est Bill. You got me reaming, c'est Bill. Man, take me right to the sky. Oh, no, no. Yeah, it's Bill.
Impressionant. O sigui, jo d'un testimoni no s'ha romput cap corda vocal. És ell tot sol tocant aquí per tot voltros. Doi testimoni que no té arrotonada. O sigui, mare meva, xaval. Estamo calentando. Almenys mal. Impressionant. Després, mos has de fer una baladeta.
Una baladita, per canviar un poc les tornes. I Toni, te saps qual que ho dic nou? Perquè van posar en marxa un concurs, però ningú s'ha posat encara en contacte amb nosaltres. Espera, mallorquins i mallorquines, que no sé per què diuen que no tenien sentit de l'humor. Mira, humors, encara estem aquí a contant tot el que mos cau damunt.
Per favor, enviau-me els acudits. Els premis seran... Vinga, anem a pujar ara. 20 croquetes artesanals de premis de tapalma en su momento. Ja fa molta, però bueno, lo tuvieron. De jamón, 10 de jamón i 10 d'espinats i formatge blau. Vull participar, supongo, no? No, jo a tu te convido a croquetes sempre que vulguis. Eso también es verdad. Vinga, conta'mos un xiste. Senyor Txer, senyor Txer.
No, però que mal. Señor Chen, señor Chen, un poquito los chinos pareces iguales. Maldita sea, yo no soy el señor Chen. La idea és tan meva que el contassis. Te l'he dicho que era igual. Ja, bueno, és que no sé com se pot millorar això. Crec que em podria contar un jo. Això és un tio que va atracar un banc.
Entra un banc amb un garrot i diu, tothom a terra, tal, no sé què, dóna'm els dos bes, dóna'm els dos bes. Pega així en sopala al mostrador, sa queixera li dóna els dos bes i està mirant-te, tu a terra, tal, i diu, tu, m'has vist a trocar el banc? I diu, hombre, jo, així, t'he vist un poc a... Pam, palo per amunt, pam, palo per avall. I el tio en socat sangrant se gira cap a un altre i diu, mem, tu, m'has vist a trocar el banc?
Este, hombre, jo, vora, vora, no, no, men, no sé qui ets, així de costat, pam, palo per un costat, pam, palo per un altre. I se gira en esta sèrie i diu, men, tu, m'has vist a trocar el banc? I diu, no, jo, vora, no he vist res. Ara, la meva sogra ho ha grabat tot en el mòbil. Después dice que sí, esto es lo que me joda. És perquè la gent pugui triar, men, que intento ser el pitjor.
No, ara sí. Vos heu guanyat una altra cançó d'aquest lloc, després d'aquest moment de compungsió que heu hagut d'escoltar. Després d'aquest moment de castigó, les he contat un xiste. Para que veus lo preparados que te los dejo. Venga, emocionamelos, que la Navidad està a la vuelta de la esquina. A veure, jo et veu envuelto pa regalo con un lacito. ¿De què equipo eres tú, men? ¿Valtrosos argentins o Boca o River, no?
Soy Boca. Boca, sí. I això què seria, Barça o Madrid? I seria, no sé, no tengo mucha... Jo tampoc, és que no som futbolero, però sé que hi ha compresions. Jo tampoc, jo tampoc soy futbolero. Ara hi ha molta gent que m'està odiant, però l'odio també és bueno. Germans, deixeu que recorriu les vostres bones. Ara en tota vos calmarà. Càlmamelos, vinga. Bueno, voy a hacer algo propio. Claro. Por supuesto.
Hola nena, ¿cómo estás? ¿Todo bien? Sé que estás intranquila, ¿cómo lo ves?
Dejas todo en intraural, como lo has de hacer. Todo el tiempo dejando, oyéndote.
Cairàs en un mar de fondo Entre lágrimas y llantos Que no hay retorno Observándome
Nena, nena, quiero curar tu noche de insomnio y dejar todos tus miedos atrás.
Caerás en un insomnio Resolverás los enismas con tus ojos
Molt bé, que estàs teva, no? És tuya, és tuya. Ostia, me ha gustado. Jo sé que les comparatives són odioses, tot i se veu, però se veu? En qui m'ha recordat que estàs l'atara? Sabes a què cantant antigu ja me has recordat? Mira, te lo vull fer, a veure si me sale. Perdonau.
Si basta haciendo simples canciones. ¿A Ramazzotti? Sí, me recordaste a Ero Ramazzotti. Y tiene un poquito capaz. Puede pasar, puede pasar, que te parezcas a Eros al cantar.
I no tiene vergüenza el tío. No, bueno, sí, sí. Un poco que no, ¿no? Jo he demanat perdó abans. Jo accepto todo, así que no soy un drama. No, però, eh, d'entrada que te comparin amb un gran de així, però ja ho dic perquè som molt fan d'aquest timbre de vou. El timbre de vou, soy muy fan del...
O sea... Sí, no sé cómo se dice. No tengo ese nivel de tecnología. De conocimiento. Y se le parte tranquila, porque después se va muy arriba. No, no, pero a mí me ha agradat. A mí me ha agradat. Venga, tocanos la última, Sam. Bueno, perquè això ha estat un intensivo. Hem arribat tard i hem recuperat el temps. Pim, pam, pim, pam.
Just must be the light. We'll open up at a time. Yeah, I'll fight. Yeah, I'll fight in this battle of love.
No blaze.
Yeah, my sinner is mine. I'm a sinner's man. Yeah, I find, yeah, I find a reason.
I can't be my own
Un cortito. Yo me pongo a aplaudir antes. Una pesada que esto... ¿Cómo aprendiste a tocar la guitarra, Toto? Cuéntanos. Y lo primero...
Fue que, bueno, mi vecino tocaba la guitarra y el otro la batería, empecé con la batería y me gustó más la guitarra. ¿Con qué edad esto? Y tenía 10 años. Deu, deu eins. Sí, 10 años. Y bueno, me gustó la guitarra y entonces iba, le copié los acordes, iba a mi casa y agarraba la guitarra de mi madre. Nunca estudié. ¿No? No, fui a particular dos o tres veces y no. Pues mira, yo sí, estudié.
Sí, claro. És que ell continua tocant a dia d'avui. Suposo que ho haureu disfrutat. A mi aquest nom m'apareix impressionant. A part, trob que té una tècnica en les mans brutal. Tu n'estudiaste, mira...
o sea para mí eres nivel dios y mira yo hice un par de añitos y ahora soy hoy pero soy nivel chef imagínate con donde dejé la guitarra yo amagada no sé si no os va a dar tiempo a ver de que toques una última que no les hemos afectado venga si te hemos donatens
¿Cuánto nos has dicho que llevas aquí? Un año y medio. ¿Y qué tal? ¿Qué pensaste? ¿Te agrada? Sí, sí, sí, me agrada un montón. Gracias a la isla no dejé la música.
¿En serio? El día que yo fui a Camp Mona era la prueba de decir si es ahí o no. ¿De veras? Ah, yo ya no usé vida. Hostia, quina emoción. No, por favor. Porque había un micro abierto. Esto es como que... Imagínate que Spiderman no hubiera usado... O sea, no. Quien tiene un poder tiene una responsabilidad. No dejes la música. Bueno, así que fue en el local de Camp Mona. No usé vida, no usé vida. Y de ahí empezó todo lo bueno de la música.
Ostres, des d'aquí, t'ha desitjant el millor, quan t'ha varen desitjar des de Cap Muna també. I m'agradaria fer una altra pica recordatòria a tots els nostres oients que regalin un artista. Regalau una experiència maca, guapa, preciosa, a aquelles persones que estimou. I en el que li tengueu mania, també li podeu regalar un artista que toqui alguna cosa que no li agradi. És que esto es un arma de doble filo.
O una visita tuya, també podria ser. Una què? Una visita tuya. Però això ja se té que ser un odio profundo, saps? Això ja se sicario. No, en sèrio, ajudeu que l'art continuï, l'art autèntic. No només els que mos posen de baix de quatre focos. No només els que mos diuen que és esbo. També decidiu voltros. Escolteu coses diferents.
I per què no? Regalau un artista. Pot ser una bona experiència. En els grups de WhatsApp d'Entrenotes i Mònets, en el nostre Instagram, trobareu els contactes per posar-vos en contacte amb els seus artistes. Les estoy explicando a todos que apuesten por ti, que te regalen estas Navidades,
¿Y por qué no? O sea, yo digo siempre a alguien que quieras, pero ¿por qué no a alguien que le tengas manía? Ahora imagínate, a mí no es que me entusiasme el riguitón, puedo escucharlo, no me ha quedado más remedio en alguna ocasión, pero quiero decir, si alguien me quiere putear, que me regale un artista que toque riguitón en mi cara, ¿sabes? Es bonito, es un arma de doble filo, ¿sabes?
¿Tú el reguitón cómo lo llevas? Y yo lo he escuchado, lo he escuchado, obvio, porque es de esta época. Hay que escuchar de todo. Y he escuchado de todo. Claro que sí. Y he estado con varios artistas. Y todo tiene su momento y su lugar. Por eso Mallorca yo creo que tiene que ser...
o ha sido, mejor dicho, a través de los años y de la historia, un ejemplo de cómo culturas se van solapando una encima de otra y esto deja un pozo que enriquece. A mí que escuchar a alguien joven como tú, que con todo el potencial que tiene, que dices que vas a dejar la música, madre mía, menos mal que paramos este desaguisado a tiempo. Yo creo que debían dejarla, no la dejan, maldita sea. Sí, la música y muchas otras cosas.
Venga, men, dimos, ¿quién et se derreré que no sé que tocarás? ¿Esta? ¿Qué canción vas a tocar? Una de Greta Van Flitz. ¿El qué? Greta Van Flitz. No lo conozco. Es espectacular. Es un estilo de Zeppelin. El nuevo de Zeppelin. Ah, vale. Yo es que por el nombre ya tengo una edad. Venga, adelante, Toto. Ah, sí, coño.
She's a lady's gone from all around. She's many places where she's warm about. And as she was getting by, nothing she knows is day by day by day all grown. She's a lady near the night, she's out the side.
Ara li faré una putada. Despararé el programa mentre ell està cantant, perquè mola molt, vale? Gràcies a tots per escoltar-nos. Entre notes i mones estaran vosaltres dijous de 8 a 9, diumenges de 3 a 4 i dijonsos de 3 a 4. Regalau un artista. Fins una altra. I bordés amb en Toto.
Fins demà!
Fins demà!
Gracias, Toto. Gracias. Hasta otra. Muchas gracias.
Un 4 d'octubre jo vaig veure el sol. Una piscina en aquàriol fou el meu bressol. He tingut dues persones per donar consol. I els he fet la cançó més bonica del món. Gràcies per jugar, endolçant-me la vida. Donar-me calor sense estar massa consentida. Molt d'amor per curar cada ferida. I donar-me suport, malgrat que ja no havia sortit d'allò. No soc ningú una santa lliure.
Gràcies per existir.
Si està fosc i la nit està freda, tinc dues persones que me donen. Calc el com foc, suac con la seda, el seu caliu sempre troben.
S'he fet la cançó més bonica del món. L'he fet per vosaltres dos, vos vull molt. Mirar per vosaltres, jo faria la terra tremer. Al vostre costa en la vida, estarà on s'acaba d'espremer. Beva un matí. Si no l'espremeu vosaltres, qui m'ha de fer su camí? Passem per la xespa, va florint el meu jardí. És més roig a l'amapol, alhora millora el xasmil.
M'han espantat per a que fora el que volguera. A valorar-me com a dona, l'orgull de la classe obrera.
Si està fosca i la nit està freda, tinc dues persones que me donen. Cal fer com foc, suat con la seda, el seu caliu sempre trobe. Si està fosca i la nit està freda, tinc dues persones que me donen. Cal fer com foc, suat con la seda, el seu caliu sempre trobe.
Si està fosca i la nit està freda, tinc dues persones que me donen. Cal fer com foc, suat con la seda, el seu caliu sempre troben. Si està fosca i la nit està freda, tinc dues persones que me donen. Cal fer com foc, suat con la seda, el seu caliu sempre troben.
Hi ha dies que faig molt tard i no ho trobes normal. Jo no trob gent normal, lo molt que molt semblant. Oh, t'amiri més bon. No és broma que t'estima totes les hores bons en tot cada sabó.
que no escoltes i ni t'esforces en dissimulet. Jo vull dissimulet i d'on me poses xiudet? Oh, de miri-m'escolt. No és broma que t'estima totes hores, pens en tu cada segon.
No és groma que t'estima totes les hores de tots els records del món. I no trots gent normal, lo molt que m'ho et semblant. No, no, trots gent normal, i vull dir
Te miri i m'esplom. No és broma que t'estima totes hores, pens en tu cada segon.
Fins demà!
M'he llançat d'esperat i mirat com tu em vas. M'he llançat
Estima.
Matiscafo és un drogata. Però tampoc no és cap addicte. Col que pifa, col que trampa. Però és una persona digna. Matiscafo anarquista.
És el més punt aquí del barri, el diumenge és quan arriba, sempre sol venir de Palme. En Batiscafo té tossina, i a l'Illà li encén un camel.
Ratges d'estits entrevessen els seus trevis. Li dilaten ses ninetes, col·li passen ses estrelles que se veu dins es París. I els avances s'il·luminen i senten ses sirenes d'armes que s'han torrat just a suquí.
Ratxar d'Espita travessen els seus tabits. Davall sa lluna plena, sa banya en sa serena i sa torna moàrdit. I es cavall ja no hi estira i sa fot una claveta, menys hi podrà allargar un poc més a nit.
Patiscafo, equilibrista. Pareix mentida que s'aguanti. Seguantera del seu cotxe. Està al ment d'una farmàcia. Patiscafo, tot psicòmet. Fes alerta, no t'agafi.
Ratxes d'espits atravesen els seus davits. Li dilaten ses ninetes, com li passen ses estrelles que se veu dins es París. I els avancets s'il·luminen i senten ses sirenes, per més que s'han torat just a suquí.
Ratxat espita travessen els seus davits. De vall sa lluna plena, sa balla en sa serena i sa torna moàrdit. I es cavall ja no li estira i sa fot una claveta. Saps cert que avui no sa podrà dormir?
M'ha tornat a repinyar. Amb els macarrons a mig menjar. M'estimes d'on això que tenir 20 anys. Me desperto com pixar. No passaré d'enguany. Ja no sé si vaig despatx. Ja no sé si mai he respirat.