Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Hola, bones tardes, benvinguts a Entre Notes i Mones, a una mediterrània. Aquí qui vos saluda, Santi Monjo, a nosaltres Toni. Hola Santi, hola Bonito. Pablo Bonito. Hola Toni, hola Santi. La nostra darrera incorporació per pujar el nivell cultural d'aquest programa. I la millor, sin duda. Sí. Estamos de acuerdo. Avui vos recordam que Entre Notes i Mones venint d'un bar...
i volem dur un bar a la ràdio. Hem incorporat en Pablo a nosaltres perquè també va ser participant, llenguatge, organitzador d'Espoets Islam, que recordaven-se fa els darrers dijous. Els darrers dijous de cada mes ara de moment tenen que fer tres bandes, però abans d'això es va fer l'any passat durant...
Crec que quatre esdeveniments es van fent a Esbarca en Mona. Sí, sí, sí. D'aquí venint nosaltres. Una vegada més, donar-se gràcies a una mediterrània per tenir el programa Merdes Informatiu de tota la palestra de l'SFM Balear.
Moltes gràcies a tots vosaltres per escoltar-nos i moltes gràcies... Nos sentimos. Vos acompanyam amb el sentiment. I moltes gràcies, hem tingut un participant, realment doble, perquè mos ha enviat un acudit i una suggerència per millorar la ciutat. Recordem que des d'aquí fa dos programes vàrem fer un cridament. Tots els que vulgueu participar, oyents, per favor, envieu-vos les vostres idees.
per millorar aquesta ciutat. Varen començar dient a posar més personal sanitari per suplir un poc aquestes esperes i desesperacions que se produeixen a zones pages, principalment, i tenint en compte que el nou hospital està en construcció.
Vull donar-li les gràcies a en Quique94. La seva proposta a mi m'agrada, és un poc nostàlgica però també molt ecològica. En Quique ens proposa restablir un sistema de transport públic basat en tramvia amb energia solar. Jo no sé si tenim el nivell a Mallorca o Palma per posar en marxa això, però és una molt, molt, molt bona idea.
i també mos envia un acudit que comptarem més tard. Ara m'agradaria, Pablo, que mos comentis com va anar un poc el darrer esdeveniment del Poetry Islam. Sí, el darrer esdeveniment del Poetry Islam va ser dijous passat i tenia pinta, feia cara que seria tot terrible,
perquè teníem 6 participants de 12 que tenim capacitat en 6 encara poden fer l'esdeveniment i a les 7 i mitja comença a les 7 i mitja no hi havia ningú al bar m'han dit bé esperant 10 minuts vam esperar 10 minuts i van tenir 29 persones en una sala amb capacitat per 50 prou bé va sortir com eren pocs també van poder suplir aquest retard i va gonyar Xave que és un eslot que ve d'Almeria
i que evidentment s'ha quedat classificat ara per sa final, que farem a una data per determinades més de maig. Com a part repetir nom dels participants que va quedar classificat? Xave, com Hugo Xavez, però sense Hugo i sense Seto. Sí, no convé fer promocions. No, tal volta no. A menys encara tendreu més afluència americana des que vol la Buenas Poes de Trilam. Tothom és benvingut.
Todo el mundo al suelo, marinas de Estados Unidos. Eh, això seria un èxit, vos tornaríeu virals. Sí, sí, sí. Bueno, per aventura se'ls em va anar un pot de ser mans, el concepte aquest de no, no vull arribar per ser el primer i tal, i bueno, tot de cop. Tot de cop, sí, sí, van venir tot de cop. Que jo estava fumant dient no sé si cancel·lar, no sé si tal.
Van a mi tots agafar de sa mà i tot. Va ser meravellós. Ai, que guapo. Tots cantant... De fet, sí que va ser un pal bastant convallat. Que guapo. Una taringa de tot el carrer. Jo sabia que això passaria. Ho tenia clar.
Bé, en aquestes properes edicions, l'anterior, aquesta i la pròxima, posarem música, en fet, una espècie de ruleta, i posarem a l'atzar dues altres cançons a la llarga del programa. Quan acabem un poc l'acció de poesia d'aquest mes, retomarem el moviment habitual de convidar músics
I inclús a mi m'agradaria, t'hem pensat, per esperar si ho podem fer coincidir, de poder fer en directe el que vàrem fer l'altre dia amb una cançó, que és posar música, com quan fèiem el poeta i la mena a cap mona. Exacte. Posar un músic que mos toqui qualque coseta, ràndum, mentre la persona seleccionada llitgesqui un o diversos poemes.
De fet ja tenc la recàmera en en Tomeu Ripoll, que va ser recordant Goñador de Palma l'any 2025 i es va quedar a les semifinals del campionat estatal de Lleida d'aquest any. Això a Lleida, perquè en el meu cas és el primer.
Estic fent una coseta molt bonica també. Estic enxerant Bruno Sotos. Ho coneixeu? Sabeu qui és? Qui, perdó? Bruno Sotos. Sí, en Bruno Sotos. Sí, estic enxerant-me i el que passa és que el té una agenda molt complicada, és temporada alta, però és una sorpresa que us donaré. Quan el pugui, vindrà aquí. I, d'òstimats oients, per l'heu vist, el nivell del programa està pujant com s'espuma. Compreu ara aquestes seccions, que està barato, perquè després no ho podreu pagar.
I, bueno, m'agradaria que m'ogitgesqués un poema, Pablo, així com ho fas tu amb aquesta bou de ratxa diplomada. No, clar, a més, duc un mameu. I, no, jo, el programa passat varen ressuscitant Jongueres, oi? L'any que ve, el pròxim programa li toca en Antoni. Bende. No, ja va ser, va mal. No et preocupes, ja va. A mi la meva predina em deia, ai, que bé, que vuit persones que jo conec. Perquè, clar, se pensava que eren Jongueres, els de més de la seva generació. Estava entusiasmada.
Venga, idó. Ara mos llegirà a en Pablo un poemita. Esa música me ve fantàstica. Sí, perquè això és un poema que vaig escriure, Tornangat, de Sabotage. Ah, vale. Jo que li de un altre, idó. Mantenemos The Punk. Venga.
que el com es trenca a tranc d'alba. Sortir a casa de nit, sortir de les quatre parets que irradien una vibració omniosa d'alta tensió, una gravetat multiplicada que m'esclafa, sortir i agafar aire. Per poder respirar lleuger, caminar sense pes a les espatlles, sense la mirada d'un mateix clavant entre les bètrebes C1 i C3.
Riure, beure, fumar, ballar, enamorar-se d'algú a la barra o a la pista mentre la música, la gent, la temperatura de la sala inunden tot al meu voltant, inunden tot dins meu, equilibren les pressions internes i externes fins que la meva pell deixa de ser un contenidor i a la fi desapareix. Però no dura.
Acaba la cançó i el cabró del DJ hi posa un tema de merda i es tornen a definir les meves fronteres, els meus límits, la meva capa d'ozó. Surt a fumar. Intent lligar amb iris. Demano una altra birra, qualsevol cosa, el que sigui.
per tal de no tornar a casa, però tarda o d'hora acaba sortint del sol. Trenca l'alba i ho trenca tot. El camí de tornada és veure un joc de màgia des del teló de fons. El sol revela la lletjó que havia amagat la nit. Entrar a casa a trenc d'alba sense el ramor de les parets, el pes de l'aire i esclafar-me contra el llit i pensar, idiota, ara les ressaques et duren quatre dies.
Això no és res, quan arribis a la nostra edat, veuràs que és molt pitjor. Ara, doncs, no ha quedat gent malament, de fan que... Bonito, puc demanar un favor? Aquí tinc el document. En Toni, recordeu que, a més de brindar-nos un benefici fiscal, gràcies a la seva descompte, ara, a més, també ens brindarà un benefici cultural. Compreu un, Toni, aquest Nadal a tots els vostres fills.
Busco adopción por hora, ya me ha habido un sofá, una cama, una tienda de campaña, ladro en varios idiomas. Bueno, cuidado, lo de la tienda de campaña no lo puedo pegar. Ja fa un periodo de años vivía tienda de campaña, mil anuncios en un patio, se alquilaba por 500 euros en el mes. Què dius? Sí, sí, sí, sí. Això fa un estiu a dos. Enguany haurà pujat. Haurà pujat. Igual això no ho té a veure, però... El esta de los grillos te lo cobran aparte, ara es ve expressar. Ostres.
No, no, jo estic mirant per una hipoteca, no a Mallorca. I fins aquí s'ha acudit d'avui. 102 metres quadrats, 95.000 euros. A quin país? A Valladolid. Ah!
Ah, vaja, vaja delit. Doncs mira, no sé si era ahir avui que obries, crec que eres des... Bueno, una premsa que no és la nostra, dient que molts de mallorquins estan començant a comprar, ara no va dir a l'estranger, a l'estranger, sí, a la península, estan començant a comprar a la península. Vull dir, això ja... Jo quan ser feina, a vegades posava, tiempo de desplazamiento, un dia i medio posarem ara.
Clar, sí, sí, sí. Jo crec que hem de tenir-nos l'esfona d'una vegada, això no pot durar tant de temps. Macià, prepares l'esfona? Jo fa molts anys que vaig voler muntar una manifestació en pla... Tu vosaltres sabeu la d'en Tomeu Backford? Sí. Vale, doncs jo vaig voler muntar una manifestació en pla... Tots pintat de Breitheart, Xeremia, Flavials, Cougenxo, Sol de Oleg Wey Wey, davant del Consolat i de l'Ajuntament, i en el final va ser un tio tot sol en el que es guiria i li tirava moneda. Molt divertit.
I no era en Tommy, era jo. Vas tenir això que les tira sin cacahuetes. No, és que encara hi seria. En esperant que van anar... Ojo, els cacahuetes. ...lo rebendo. Clar, per això va tancar cap mona, perquè els cacaudets... Aaaaaah! Parapapa, parapapa.
Doncs mira, no. Concretament el local, jo ho he comentat altres vegades, va ser víctima de l'especulació immobiliària. Grans tenedors, que no els convé tenir calco jove amb un contracte encara bastant llarg per davant, pagant una renta antiga. I, bueno...
hi ha moltes maneres de molestar a qualcú perquè quan tu ets el propietari del bar no tens, diguem-ne, molt de drets i cap facilitat per defensar-te front a inclús acusacions falses, denúncies falses... Bueno, des d'aquí no estaria malament donat que se va fer una manifestació ara aquest cap de setmana, en el Dia de les Balears, d'autònoms, posava la pancarta, va estar allà, estamos asfixiados...
Encara n'hi ha que tenen sort, que estan esfitxats, n'hi ha que ja estan ofegats. Bé, altres parts de la nostra geografia, hi ha institucions de caràcter autonomi, municipal, que sí, brinden certes ajudes, però bé, d'un tiempo aparte, la veritat és que sobretot els autònoms d'hostaleria estan bastant oblidats. O sigui que des d'aquí molt d'ànims i molta força.
Bueno, i ara, si vol, mos pot llegir un poema d'Antoni. Des poemari d'Antoni. A més, si també mos desgraves poema. Dale, surruleta. Surruleta. Això, vull recalcar que, a més, és primera lectura, jo no l'he llegit mai. Ah, sí que m'ha mort, guai. A veure què és ara. Ningú l'ha llegit mai, no m'ho has equivocat. Mi mamà, sí.
Matojo del desierto, esperen que vengui la música Lo que ven d'estres part públic I tot aquí va fatal, la música ven d'estres part públic Arriben retras La productora cambia de color Te saps on acudir, Toni? ¿Por qué los hijos de Superman son súper tranquilotes? ¿Por qué? Porque son supermansitos En dedica millorat el nivel No me lo esperaba Bueno, después conto el meu
Ara ja tenim, la ruleta ha funcionat. Ara hem de desbloquejar el mòbil. Bé, bé, vinga, el comptaré. Des d'aquí, moltes gràcies, que no sé, ara he perdut el nom, Manu, 91 o una cosa així. 94, crec. 94, moltes gràcies per contestar-me, si ets el primer oyent. I el seu acudit era el següent, diu, moment, Toni, per favor, pots anar en el metge que desrecollitza en el i si em fa un pot de por.
Vinga, Maria, vale, i vaig. Això que arriba. Bones tardes, doctor. Vinga, que acolli els anàlisis de Maria Bertran. I, bueno, però miri, hem tingut un problema perquè hi ha dues Maries Bertran i aquí tenim dos resultats. No saben quin pertany a la seva dona i quin no.
Bueno, men, comptin quins són els resultats. Bueno, pues el primer de tot, me sap greu, és Alzheimer. Alzheimer, doctor, però com us està? Però, men, no pot ser, són joves, 36, 35 anys, som deportistes, no fumam. Bueno, però és que el segon, et sida, me sap molt de greu, però et dic, no pot ser mai això, doctor, però vostè, m'està matant. Ah, quin sentit de l'humà.
No, però, men, ara què faig, doctor? Què faig? Ja, ja, bremant, no podies, tia, li diu, bueno, men, però primer se tranquil·litzi, vaig a comprar per fer un bon sopar, vaig a comprar unes espèumes, unes gambetes per fer la planxa, i quan estiguin pagant a la cop, vostè se'n va a casa seva, fora de dir-li res a la dona. Si ella torna a casa seva, no facin l'amor aquell vespre.
Me ha costat. Yo tengo un alto doctor. Doctor, doctor, vengo a que me reconozca. Pues la verdad ni puta idea, pero tenga en cuenta los fines de semana me pongo hasta el culo. Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah. Està bé. El meu estava millor. Sí, sí. Venga, llegeix un poema, que això sí que ens sap, Antoni. Me levanto por las noches, esquivando el día. Voy a la inversa. El inicio de tu felicidad es el principio de mi tristeza.
Mientras tú estás subiendo se acelera mi decadencia. Ahora me pregunto con una curiosidad morbosa, ¿cuánto tardarás en olvidarme? ¿Cuándo dejarás de pensar que conmigo soñaste? Soñar está prohibido y cuando vives en el reino del olvido y está castigado, con ver cómo todo se derrumba hasta aplastarte. ¿Pero qué le voy a hacer? Nunca se me dieron bien las reglas. Me gusta abrigarme cuando todo se quema y reírme con la luna desnuda cuando todo se hiela.
Parece divertido, pero yo también estoy despierto cuando todo el mundo sueña. Y soy el que está llorando mientras la gente se alegra y con una sonrisa fingida agita un pañuelo desde tierra mientras todo el mundo vuela.
Molt bo, Toni. El avó de Bonito està millor i tot. I tant, i tant. Però el que hem de fer és traducció simultània, però l'hem de traduir en el mallorquí. Després farem una traducció simultània, que fa temps que no ho faig. Ara que ja hem aconseguit que mos facis qualque frasecita,
Això és perquè et dic molt a tia Maria i a Bonito. Ai que està, m'emociona. Ara entenc la de l'orgullo paterno. És que me va ensenyar qualque cosa. Ara m'han recordat que l'altre dia recordaven un missatge que m'havia enviat Antoni que deia que mote tan bien puesto tienes, Bonito. Ah, sí, és un poeta. L'altre dia m'ha dit, dimecres vences a la ràdio, no? I jo vaig dir sí. I m'ha dit, genital.
No contemos secretos de cómo escribo yo sin autocorrecto. Yo he visto literalmente suicidarse este teléfono.
Sí, li passo. Tu te'n recordes d'anar ara? Quan feien alguna cosa xunga i els sortia una goteta de suor? Sí. Doncs el teu mòbil directament van plear la goteta de suor per patinar les mans i tirar-se. Ho van veure, així me'n mirava, en els ulls, directament. Em faré recordar una cosa, tu tens un dels meus mòbils acelerats. Ah, bueno, home, si hem de començar a treure trapots sucios, vete preparando, eh? M'he traído la colada, ves alerta.
El que té bastant autònom, depenc dels amics. Moltes gràcies, Toni, si no t'ho havia dit.
No, m'has dit moltes de cop. M'has dit sempre. Que bonito. Que bonito. Si és que tot és un cercle. Està lligadíssim el tema. Durem un músic i se rompre sa malla. Vinga, lligim-nos una altra d'aquestes meravelles. Però espera. T'ho vull fer més complicat. Vinga, recordam que havia dit al principi que venien d'un bar, que era Can Món i tal. Jo feia molt de programes que no duia sa tapeta per sa cervesa. Avui hem fet sa cerveseta i he duit unes croquetetes d'aquestes que faig jo
Calc un un poc esclafades, però bé, més esclafats es tenen altres i aquí es tenen. El menjar esclafat encara és menjar. Sí. Ho dic jo que era de cau. Mira, aquestes d'avui són d'espinats i formatge blau. Els que veus un poc esclafadetes se beuen els espinats de fora. En Toni crec que no ha menjat verdure en la seva vida. Posa't un poc en fora, no sé en quina fibra li ho produeix. Deixa-lo.
Bueno, venga, farem un pot de cuina ràpida mentre prepares el poema. Molt bé. Vos contaré un poc com se fan unes bones croquetes caceres. En aquest cas han coït un paquet de quilo. Moltes gràcies. I crec que encara són un pot de ves.
En aquest cas hem coït un quilo d'espinac congelat, que ja està preparat, està cru, però està congelat en bloc. En bloc se descongela, jo coïo un pot de sofrit, un pot de porra, una seba i dues cabesses d'ais. Tot picadat ben fi i ho sofreiesc amb un pot d'oli d'oliva i sal. Quan comença a tenir un pot de color, hi tira els espinats perquè se va infonguent i un pic els espinats ja estan un poquet gest, dos tassonets de vi,
un bon xorret d'oli d'oliva, i quan comença a fer xup-xup, hi tira farina, en aquest cas crec que ha estat 350 grans de farina normal,
podeu emplear si no en teniu de força, de reposteria, en aquest cas variarà un poc el líquid que heu d'incorporar a poc a poc. I després, la diferència, per jo, essencial, és no fer-les només de llet. A mi m'agrada un pitjat en carrus, que se diu a cuina, que és aquesta base lligadeta, afegir-hi un pot de brau de verdures, en aquest cas de les mateixes verdures que he empleat per fer es fons, porro, sofrit, all i seba.
Després, de tirar esbrau i absorbi que surti una amalgama bastant lligadeta, li afegés un tasó de llet per donar-li un poc més de substància.
que no sigui d'o més brau, i després li afellesc 150 grans de formatge blau i va remenant, fins que ha reduït a la textura adequada un pit fred, després només hi ha que boletjar i empanar. Per això, amics meus, a grandes rasgos, són unes croquetes d'espinant naturals, que crec que tots vosaltres podeu fer a casa, no té molta dificultat, i recordo... Si ja has dit jo tu... Pim...
I tu m'has ajudat inclús, Toni, qualque vegada. Ho sé, ho sé. Estic orgullós. T'he ensenyat a fer croquetes i està xerrant català. Enguany ja no demanaria res en els Reis. A més, hi ha un joc de sumes i restes, que és que tenim en Santi, que és xef, de manera que tant com a un, i en Toni, que el comptarem com a mig, de manera que aquestes... Jo crec que resta, jo crec que aquestes persones, que aquestes croquetes les podria fer mitja persona. Ja, ja, ja.
Voy a empezar a llorar. Ho he coït. No, no, no. Voy a empezar a llorar. A mi lo que m'agrada de ser cuina, i no és broma lo que ha dit en Toni, si els he puc fer jo, jo, quan estic fent feines, lo que li dic a esa gente, que lo millor no sap fer algo que li deman. Dic, mira, perdona, si ho he pogut aprendre a fer jo, ho pots aprendre a fer tu. No té molta dificultat a posar-li ganes, atenció, i sobretot carinyo. Que avui en dia, jo entenc molt bé els treballadors, sobretot d'hostaleria, que lo millor...
no posen les carinyoses ganes a la hora de preparar alguna cosa. Però ara imagineu-vos, o no, més bien podeu recordar un metge que vos hagi atès malament. En una situació en què un necessita que la tinguin i que la tinguin bé, això és el mateix. A una cuina és imprescindible cuinar bé, amb ganes. Només fa falta que redueixin un poc l'horari laboral i pugin els sous.
Un dia que tinguem molt de temps, jo puxerrava sobre un parell de metges que... Igual no fa falta que continuïs fent temits a través de sesones, Toni. Vinga, lligimós, una altra d'aquestes meravelles culturals. Molt bé, voltant s'ha rolat un altre pic.
Ruleta. Perfecte. Atenció, secretària, secretària. El públic no ho veu, però tenim aquí una ruleta gegant, tipo el programa d'antena 3. De fet, tenim el... Què nomen? Vázquez? Jesús Vázquez. Jesús Vázquez en ses voltes. No, Jesús Vázquez és de Telecinco. Estáis tots fatal. I el que és aquest? No, ara no m'ho surtis. No, a mi mire que jo hablo de mir cada dia. Bé. Moreno, cachotas. Sí, sí, sí, és que està molt cachat. Repito que Jesús Vázquez.
No, Jesús Vázquez. I no ho sembla perquè... Ah, sí, sí. Jorge Xavier, el otro, sí. Jorge Fernández. Sí. Aquest, ara ho has dit bé. I sembla que no ho és. Té un poc de Ned Flanders de Simpson, però després el veus i fa com... No, no, va ser portada de Men's Health o una cosa d'aquestes.
Seguia, se va quedar trabocada quan va veure tantes abdominals, saps? Ni va fotre un en mid desfronts, se va equivocar com tant. Va dir, esto no son abdominales, es càncer. Ten cuidado. Animal... Vinga, continua, continua amb el tema cultural. Oh yeah. Vull ser capaç de sentir la fúria.
Vull cridar i vull rompre coses i vull pegar-me amb gent i vull odiar insultades de les arrels amb la força d'un terratrèmol i vull follar-me tothom. Vull enfadar-me i no tenir raó i enviar-ho tota la merda. Vull imposar la meva voluntat als altres. Vull tenir una voluntat que imposar als altres.
Vull ser injust, vull ser egoista, vull ser capaç d'aplicar violència contra els altres, vull fer meva la violència de les feres afamagades, la irracionalitat de les bèsties, i deixar enrere l'escolta i l'empatia i la paciència que fan sentir-me buit. Potser ser un animal salvatge, rabiós i indomable no em faria feliç, però jo ja no vull ser feliç. Jo vull ser lliure. Vull viure en una espiral de fúria i destrucció fins que
Mori de cansament, amb la sang a les dents i la polla humida i els músculs esbraonats, però no puc. Sóc presoner de la meva voluntat de virtut, de fer el que és correcte. Sóc presoner del coneixement que viuré una vida llarga, que la resta del món existeix, que no tinc dret a fer-hi l'altre. El control sobre mi mateix m'ha robat el control sobre mi mateix, i si no és clar com una bomba, no el recuperaré.
Hòstia, filosofia pura, no? Que gran, de bonito, que gran. Que bo, tio. A tots els oients com els estais escoltant, aturadets en el cotxe, o la via de cintura, en aquesta cosa tan guapa, escoltau la música, no la lletra, vale? No volem incidents, però aquí hacemos un llamament a la calma. Pensad en unicornios rosas invisibles. Pensad en Michael Douglas a Un dia de fúria, també. Ah, sí, aquesta m'ha vengut en el cap i dius unicornios rosa invisible, ¿como puede ser? Sí, porque es tan poderoso que rosa invisible a la vez.
Bonito, es decir una otra, a ver qué sale, que tú lo haces muy bien. Molt bé, en esa mateixa música. En traducció simultánea. En traducció simultánea. Ei, el Prats impica la pata coja. Molt bé. Li anant posant reptes en el Bonito, ¿vale? Primera lectura, traducció simultánea.
En el pròxim programa farem una mesclança de El Juego de la Oca i lectura de poesia, d'acord? No, tu saps en a quin preu està el calamar? Deixa't anar. No he vist la sèrie? Sí, sí. Era un xiste. Era solo que era un poco calamar. No, Sipi, que era la més verata. Som més de ser Sipi nosaltres, eh, Toni? Ja, ve tot prenent. Vinga, vinga.
A poc a poc no va quedant res. No sortis les meves possessions, ni em demanis d'obves, a no ser que aquesti em pres en el paper dels meus sons. He après a no plorar, a xerrar fora sentiments, a veure rere els teus ulls, sense que els meus puguis arribar. He après a acomiadar-me de tot amb intel·lació.
Ara sé que en molts llocs només em vas acomiadar de la meva raó. He pres a mirar i a caminar per la vorella de la meva realitat. A poc a poc no queda res. Camin, caic i està vell. M'estic descomposant. Del que hauria d'haver estat no som més que les restes. Ara no em miris als ulls. No vull que em diguis que som més negres. No vull que em diguis que de dins ja no queden somnis.
Recordem que en Pablo, bonito, està llegint una poesia d'en Toni, la qual ja té mèrit, i Toni, enhorabona, són bones, fent traducció simultània a la pata a cojar,
En el mateix temps. I sents primer pic a les lletges. En vivo i en directo. Per mi que és la cançó que hauria d'estar a fondo és el circo. Fa molta gràcia perquè qui va composar aquella cançó
li va dir, és una marxa, i li va dir l'entrada dels gladiadors. Ell s'imaginava una cosa tipus Russell Crowe, gladiator i tal, i no va funcionar. Jo estic començant a visualitzar aquest programa com el desafió. En el pròxim el micro tindrà que estar en llames, en Toni s'haurà de posar una camiseta de claus, tu hauràs de llegir cap per avall amb la llum apagada, no ho sé, així hem de donar emocions al tema.
Llàstima que sigui tot oral. O no. O no. Bé, espere't. Que ja ja m'ho he acudit, Bert, que no... Compte'l, compte'l, vinga. No, que llàstima que sigui tot oral i... tampoc està tan malament. Sí, jo entenc un que és que jo no sé si me ficaré en un problema. Però li diu... Sí, no, no el contaré, no el contaré. No, m'està mirant, m'està mirant.
no, no, no el pròxim programa que no m'ho escolti ningú, ja en Toni me fa senyes des d'aquí recordam, també a ment quina cara posa que si voleu informació sobre EscorreLengua un dels esdeveniments culturals d'enguany podeu trobar tota la informació a JovesLengua recordam, JovesLengua que és la direcció oficial de l'Instagram molt bé, Toni, molt bé ja no fa falta que el formeu
No, perquè té una croqueta en la boca, si no hubies sentit una estupició, no saps? Sí, no, lo raro és que no hi hagi hagut croqueta per tot. Estic d'aprenent-ho al vist, Santi. Soy bueno. Avui estàs a tope, m'ho et sentim molt orgullosos de tot. Sí. Bueno, per el proper programa intentarem dur també música per fer en directe el que van comentar, l'afecte dels bars. I un bon presentador, de part, no ja que ho fem. No, no hi ha pressupost per això, Toni. Si no, tu i jo no estaríem aquí, carinyo.
M'è fin, m'è.
Bueno, des d'aquí també recordar, més ben felicitar tots els oients que ha estat el dia de les Balears, en què heu anat per la faixina massa molt de greu, us acompanyo amb el sentiment. Allò va ser, vamos, una debacle de gente, no se podien moure, pinchos y seuritos, vamos, tot molt mallorquí, tot molt mallorquí. He de dir, sí, jo vaig veure alemans,
tot estava car no te podies moure perquè hi havia molta gent i la qualitat era un poc mitja baixa dels temes que vaig veure per allò menys un que no comentarem perquè no ens han pagat publicitat però sí, realment era una fira de mostres mallorquines
Bueno, també recordar que tenim les fires de feina que s'estan organitzant, Toreca, que se va fer fa poc, que tots es d'hostaleria, i me pareix que és aquest tio menja portopi, també hi ha una fira de feina per tots aquests que estigueu cercant ara que comença la temporada. També ara mateix... Toni, feina és una cosa que se fa durant vuit hores i te paguen en el final de mes. Ah... Me vas allar la vena. Ha, ha, ha...
Venga, digas, que te te hagas. Inserta está fent una cosa bastante bonica. Per qui no sabe, Inserta es la once. Están demanando un gen per treballar. No es lo que te dijo Paqui en el baño el otro día, ¿no? Inserta, Inserta. Cri, cri, cri. Cri, cri, cri, cri, cri. Es que no puedo rirlo porque se ruca. Venga, queda algo serio. Continúa, continúa. No vull. Vale, molt bé. Inserta de la once.
Son tantas las posibilidades humorísticas. Como tu cara. No, esa sola es una risa absoluta. Sí. A ti cuando naciste, dudaban dónde meterte el chupete, arriba o abajo. ¡Doctor, doctor! ¡Está vivo! ¡Maldita sea! ¡Tírelo otra vez! Ese era otro chiste, pero ahora ya me lo ha chafado. Venga, ¿qué fa insertar? ¿Dónde? Ya no me acuerdo. ¿Dónde se inserta? Ahora no te fáis de rogar. Otra vez escribí...
El supri d'ell. El supri d'ell. Si no pate, podre't. Venga, venga, venga. Que no quiero. No, yo le tapo boca. No, no eres capaç de bordelar, que no conozco. Que me estoy volviendo vegetariano. Tú no me pagues camper de band. Es una cuestión religiosa. Ah. Venga, no te fais interesant.
Están haciendo selección de personal para hoteles. Está muy bien crear un poco su abanico de cursillos. Me voy a callar, no quiero hacer más amigos de la que ya tengo. Pero por fin están dando oportunidad a discapacitados para trabajar en muchos ambientes y aspectos, cosa que antes no hacían. Un punto positivo. ¿Y cada vez se inserta? ¿Cuán? ¿A bon? Inserta en la ONCE, ese programa de inserción laboral para discapacitados. Muy bien. ¿Y cuándo fan?
Mañana. Però ja, si no hi ha... Mañana hi ha places, hi ha que llamar per apuntar-te. Bueno, però tots estigueu escoltant i estigueu interessats, per favor, crideu, perquè potser quan hi ha una sobredemanda, potser s'amplien els plaços. He de dir una cosa. Hi ha vida després d'una jubilació, d'una discapacitat. Mira el Santi, la que té i encara respira. És sorprenent. És sorprenent. No entres res del que has dit. Respira. M'he quedat amb lo de respira i ha dit Santi per mig.
No, fa molt de temps que no busc el tipus d'intel·ligència en tu. Ah, vale. Ara ha arribat ell. Vale, vale, vale. A veure l'aila. Això és com el de l'Obama en el podcast. L'altre dia que li van demanar, ¿estaterrestres? Vostè què pensa dels estaterrestres? I l'Obama, com a president dels Estats Units, que no sabia molt bé el que estava dient, l'amo no s'ho va pensar, va dir, sí, a veure-los, aïlos.
Jo no los he visto, pero a ver los Ailos. I sé que s'ha liat después, però això és lo mateix. A mi se me suposa una intel·ligència a ver la Aila, estoy hablando. Pero vete tú a ver si la ves. Jo he de dir que d'Obama sempre havia pensat que era un cognom irlandès. Como Connell, O'Hara, Obama. Ah, pues sí. Saps que és negre?
Sí, sí, vull dir, perquè si te pensaves que el cognom era irlandès, potser no t'ha quedat clar que no va mai, era de color. Mar bien café con leche. No, sí, sí, però estrany, no? Vull dir, un president dels Estats Units que... Que no haguin assassinat. Es viu, no? Perquè és republicà, no? Sí. No, és demòcrata. És que ja no me'n record quins són quins, quins són... Perquè és el mateix. No, no és el mateix. A veure... Tot és una merda. Tot és una merda, la política, tot és una merda.
Bueno, recordem des d'aquí també que hi ha hagut un loco, en aquest cas sí que és el mateix, que s'ha passat pel forro dels nassos, totes les normatives internacionals, no sé, deu ser un fan de les pel·lícules de l'oeste, saps? També és de color aquest. Sí, de color merda concretament. De color taronja.
S'ha autoproclamat xerif del mundo, xa té un peric. No, ja la xina s'apunta al cachondeo, ja està amenazando al resto del mundo. Vámonos, nos vamos a... en breve. He de dir que m'agrada molt, realment, entre notes i mones és un bar a ser ràdio. Sí, sí, és lo que intentam, xerram un pot de tot.
i de coses que no tenim ni la més rebota idea però volem trobar solucions, el mateix que fas a un bar exactament, sí, sí, sí, mos falta un tirador producció, un tirador, ho he repetit des d'aquí fem un cridament a tots els oients, per favor poseu tots 20 cèntims perquè comprem un tirador per sa ràdio serà tot molt més divertit i crec que t'endrien tot bé per una llauna
Bé, hem vols llegir una altra meravella d'aquestes. Vols llegir una altra meravella? Sí, sí, sí. Així, els clients, que en aquest cas són oients que tenim, se faran s'idea del que poden trobar cada dijous, darrer dijous de cada mes. Darrer dijous de cada mes, exactament. En les tres bandes. En el cafè a tres bandes. I recordem, per favor, no arribeu a darrer minut. No, perquè ja m'ho poso trist. I sobretot no arribeu a darrer minut, el dia 26 d'aquest mes, que és quan el farem,
Perquè, a més de ser dia d'eslam, és el meu aniversari. Oh! I la temàtica de l'eslam serà aniversari del presentador. Heu de comptar tots per en bonito molt d'anys. Sí. Anys i anys, per molts anys. Per molts anys, super per molts anys. Sí. Tenim... Ruleta. Ruleta. Ruleta.
Ah, que bona és aquesta. De vegades em ve el teu record com la pluja d'un roixet. Al principi són només quatre gotes i no els donen massa importància, però de cop i volta sona un tro al mateix temps que el tro que el cos en trenca. I les gotes de pluja cauen com llàgrimes de desconsol. No com les meves llàgrimes, jo fa un any que no plor. Per tant, fa un any que no dorm. Autònia.
La pluja em banya de cap a peus, però jo mai no plor. Els cassatins suclen tota l'aigua i els peus se m'arruguen, però jo no plor. La meva roba acaba xopa i la carn se m'estarrufa, però jo no plor, i per tant no dorm. L'altre dia vaig banyar-me de veritat, tornant de casa teva. Si hagués partit abans no m'hagués enxampat la pluja.
si m'hagués acomiadat a temps, si m'hagués acomiadat quan acaba, si m'hagués acomiadat fa un any. Tan sobte de ment com va arribar, el ruixat se'm va anar. Només vas quedar jo, banyat, sense saber com. Però no vaig plorar. Mai no plor. Autònom. Bravo Bonito, bravo.
Te molesta que tenia? No, no, evidentment. Però així ets unir, que has arribat amb el programa adequat. Exacte, no, perquè a més hi ha una cosa també ens aposia que la gent li té com massa respecte. Ah, no, jo, és que només a mo mare li tens respecte i quan no mira, a vegades no. Clar.
Jo tinc una altra seleccionada per tu, bon i tu bé, menys que fas. Ah, tens una punyeta molt. M'ha encantat fer una petita aportació. És que tu anaves diguent-hi, jo em va allà... Sí, sí, cada vegada... Allò mateix, de fora del bar, un dia que plovia, diguent-hi, per què no entren? Per què estaves tu? No t'ho vol dir el llit mai, però era... Per això no vinies la gent. Ah, bueno, i fins aquí el programa d'avui, adéu.
Poesia d'Antoni, llegida per primera vegada... En traducció simultània. En traducció simultània. Mentre fa malabars. Mentre faig malabars en cactus. Em figues de moro, concretament. Retrop bé les poesies, de mirades, petons i carícies fortides. Històries de dolor profund, en les que sempre cap tot sol. Caràcter marcat per la solitud. Què va deixar aquí? Què més dona?
Ara només sé que encara som viu, que sense el seu somriure em vaig quedar. Ara només sé que encara som viu i que em visita el dolor més que l'oblit. Ara que sé, visc i m'edicat, me'n recorda totes les dones a les que he besat. Me he dado cuenta que en la boca de bonito queda hasta mejor mi poesía hasta traducida simultáneamente.
En braile queda mejor tu poesía también. Berta, es muy buena. No me puedo cuando dierlo. Du todo sobre baixa con un acto de contricción, Toni, perdona, no podía más. No, ya lo sé, lo sé. Es como el día... Es como el día que no vares a hacer acudits en lo de joves y lengua, ¿saps? Y yo, avui tampoco lo he hecho. Dos días consecutivos que no hace acudits. Estamos madurando de una forma.
No crees. Ustín... Asimilar... Con lo que hemos sido. Doctor, cámbime la medicación. No cuela eso, te digo yo. Mmm... Bueno, la verdad. Cri, cri, cri, cri, cri, cri, cri, cri, cri, cri, cri, cri.
I de... Pues mira, jo vaig llegir una notícia molt divertida l'altre dia. Varen de tenir dues persones de 60 anys per banda droga pel carrer. Que bueno. A veure. Sí. Que pena, mestres. Mira, hi havia... No diré quin poble i no diré on. Amaneca!
No, no, no, és fora de la civilització. Ah. És a la península. I... Una nit meva estava ja estudiant, en un poble de... Això, igual 20.000 habitants. Tierras ignotas al otro lado del mar. Hi havia dues persones que traficaven en droga, dues persones grans que tenien... Igual ja estaven en edat de jubilació, però no s'havien jubilat, perquè tenien una llicència de taxi. Ah.
i clar, probablement siguin els únics camells que fan declaració de la renta perquè el que fan és tu els hi compres 25 euros i ells foten en el taxímetre 25 euros clar, clar, clar això està bé no, és fantàstic perquè pots contribuir amb els teus impostos te podria dir en qui voten te podria dir en qui voten jo veig la realització
Hi ha tants i tants i tantes persones a prop de sa jubilació, o inclús jubilats, ara xerra en sèrio, que per desgràcia i després de fer feina tota sa vida no tenen per tenir una vida digna i no estan xerrant de xuletón i beluga tots els dies. Santi, ara ho pot ser molt estant de dotació. Tu saps que jo estic jubilat, una pensió per discapacitat...
per a l'enfermetre, i està segur que he de fer meravellisme, no s'ha dit tot el que he de fer per sobreviure, però és molt difícil. Doncs mira, des d'aquí podríem suggerir una altra idea, que per aventura aquestes persones, que jo crec que estan properes al rit d'exclusió social, tinguessin unes bonificacions fiscals anuals que fessin que en el seu petit ingrés poguessin arribar.
Jo crec que n'hauria de fer una cosa molt millor. M'ho s'haurien de formar, tu saps que jo sempre m'estic formant, m'ho s'haurien de donar treballs que poguéssim fer. No me donis un regal. Fes que jo guanyi. Sí, ensenya'm a pescar, no me donis un peix. Jo crec que seria molt millor. Jo tenc aquesta filosofia de vida també, però jo ara mateix me referia...
A més, en conec alguns que després d'haver tingut una vida digna, una professió com pot ser professor d'escola, te queda una pensió que és insuficient, si has de continuar pagant, jo què sé...
una hipoteca si no l'has acabat de pagar, si tens el capritxo de menjar tres pits en el dia... Recorden com se va posar s'oli fa un parell d'anys? Bueno, fa un parell d'anys no, l'any passat. L'any passat, 24? No sé si va ser l'any passat, o l'any passat és altre, però va, des de luego va durar. Va durar. Ara deien, deien l'altre dia un reportatge que el que més se roba actualment és l'alcohol.
I s'oli ha baixat fins en el punt número 5. Clar, depèn de... Se gent va a lo més cac, a lo més caida, a lo més cac ho rop. Clar. Bueno, jo tampoc estic molt d'acord amb aquestes estadístiques com es volen ficar en calçador. El que hauríem de fer és tenir en compte quines són les necessitats bàsiques d'una persona...
fer un mínim com un múltiplo i dir, vale, idò, que això crec que no està ben mirat, que el sou mig sigui aquest, la pensió mitja mínima sigui aquesta, o la donació, com se diu? Passa en una pensió a tu també. La pensió mínima també sigui aquesta, que te doni per, si has de pagar un alquiler i tens el capritxor de menjar cada un dels 30 o 31 dies que tens més.
és que si fas els números mira l'altre dia vaig anar a comprar 8 euros he sopat per 8 euros clar tu fas els comptes són 240 euros en el mes per sopar si cada dia ho fas 8 euros per dinar són el mateix ja estem en més de 500 euros per 480 euros
amb alimentació, pujeu a 500. Després t'has de pagar un alquiler que palma una habitació, costa una mitja d'entre 500 i 600 euros, ja estàs en els 1.000, 1.100. I recordem que el salari mínim interprofessional m'ha après que són 1.200.
Bueno, si pots coir autobús, dos pits d'anar més i comprar-te tres paquets de tabac. Vull dir, no està ben mirat. És absurd. En aquest cas, és normal que hi hagi gent que se vagi... Jo no vull dir que hi hagi narcotraficantes, gent mala d'estar de les pel·lícules con metralleta, però en aquest cas, xerrant de persones, que potser, si tinguessin una entrada digna, no s'haurien obligades a tenir que vendre...
droga amb bossetes en relació amb petites pels carrers, saps? Que també jo, vamos, considero que segons quines edats no te deus sentir molt bé fent això, com una humillació. Vull dir, haurien de ser
que els ingressos mínims garantits per persones siguin iguals o superiors en els cost de vida. Efectivament, efectivament. Estaria molt bé. I tens qualquuna darrera poesia per despedir el programa? Per despedir el programa... Ah, hi vaig ara mateix. En tinc una per aquí.
Bueno, i bueno, mallorquins, mallorquines, palmexanes, palmexanes, vos emplaça tots a la Fira de Ram, que en breu, si és que no ja ha obert les portes, anigueu tots a fer una volteta, són nins els que entengueu, i és que no, tornau a ser nins i disfrutau, perquè poques coses donen tanta alegria com una ranita, un hamburguesa en els alemans, hi ha una altra?
menjar hamburgueses de Nats de la Màstia. Vas de dir que són molt bones. No, no són molt bones. Són una puta merda, però són com la droga. La droga no és bona, t'enganxa. Jo tinc la mania des que tenia, no sé, 10 anys, ja, la Ràpita, la Estanyol, la Colònia de Sant Jordi, a Palma, com que els persigo. Soy com un fan. Vull dir, des d'aquí, enhorabona, persones que duen 40...
per aventura més, 40 anys fent moments idíl·lits amb la família, moments de diversió per tots nosaltres, perquè, amigó, això és una feina, tu has vist les esquadres que s'hi posen. Jo que som cuiner vaig a aquesta coia i dic, vinga, aquí tens el llantat, això no ho acabem mai.
I, bueno, a força de voluntat, aquesta gent any darrere any. I, bueno, per jo és una tradició que recomano. A part d'apullar-te allà on vulguis. No, jugant es bingo. Jugant es bingo del RAM és una experiència. Atenció, secretària. 22-2-2, perrito piloto. És una merdella. A mi m'encanta.
Aquesta era la frase, molt bé, Toni. En Toni s'ha passat molts anys, no? En Toni té molta fira darrere. Sí, no, venem droga d'allò. Ah. Però què us passa? Avui esteu tots contra mi. M'és igual, jo soy más que vosotros. Som muchos a la vez. Per què mos ficam en tu? Per què mos fas enveja? Per això mos ficam en tu, Toni. Venga, fem una darrera poesia.
Deixa d'intentar mirar més endins, que ja t'he dit que no hi ha res. Sí, som un peix fora de l'aigua, que caminen dues cames i fumen ses branquis. No, jo tampoc sé com s'hauria viscut tant de temps a la superfície i me la bufa. Però tret d'això, som un peix ben normal. M'agrada escriure poemes i jugar a la consola, escoltar la gent, els idiomes i el cinema. Com tothom, ja t'he dit que som un peix ben normal.
Però no, tu segueixes escorcollant-te entre les meves escates, releventresca, sota les aletes. Intentes descobrir quelcom que no saps què és, quelcom que ja t'he dit que no existeix. No hi ha res més dins meu que sigui diferent del que haig vist a fora. Sota la carn només hi ha l'espina i, nina creuma, que no val ni per fer brou. Grande, bonito, grande. Com a cuiner que som, m'ha encantat.
Mira, això ve de justament que me diuen Bonito, no és per lo guapo que som, és per els peix. Has de tenir en compte que Bonito és uno dels animals més caros. Sí, ja ho sé.
De fet, jo ja dic que som una persona de cau i me van demanar un pic. ¿Què t'has duit per dinar? Ensalada de pasta antoñina? No. Es bonito. Es bonito, lerta. I ja se va quedar. No diré cuáles son mis apodos. No, no. Recordemos que te buscan en siete estados, incluido Wyoming. Yo sé que no he estado. Per això te cercan.
Fins aquí el programa d'avui. Moltes gràcies, estimats oients. En el pròxim programa tindrem... Tomeu Ripoll. Tomeu! Un saludo des d'aquí. Tomeu Ripoll, que per cert estarà el pròxim cap de setmana, és a dir, crec que des dels 13, 14 i 15 de març, aquí de vora, en el Teatre Xesfortosa, en l'Opera dels Tres Sèntims.
Idò, tomeu, un saludo des d'aquí, te'n recordaré contínuament de tothom que veien als teatres fortes a veure-te. Per jo, i ho dic fora bromes, de fet crec que va ser el primer programa que va participar en nosaltres, és un dels millors rapsodats que tenim a les nostres illes, hauria de ser la bou de Mallorca, per jo, ja no dic-hi bé tres, les lectures oficials dels missatges de l'Ajuntament,
els hauria de llitjar aquest home i per aventura i còlculs escoltaria. Tu estàs d'agord amb mi, jo veig un Constantino Romero Mallorquin. Sí, sí, sí. Aquest home podria fer de l'Arvader i de Terminator. Jo el vaig. És una de les bous del nostre text. Ja havíem tancat el programa i és com quan baixis la barra d'esbar... Sí, continues. Jo, en teoria, tancava les dues desvespreses i a vegades seran les sis ja podria tornar a obrir. Clar.
I des d'aquí, entre notes i mones, mos veiem els propers dies. Recordeu a tots els oients que mos poden escoltar de 8 a 9 els dijousos i els diumenges i dillunsos de 3 a 4, els 88.8 de CFM o a través dels podcast de onamediterrania.com, inclús a les nostres redes entre notes i mones a Instagram. Un saludo cordial des d'aquí. Adeu. Me sorprende que te lo has aprendido.
Sí, un plaer estar aquí com sempre. Són quatre frases, tio. Si vaig aprendre... Per això, si vaig aprendre com arribar a mi casa i ho vaig aprendre, també me puc aprendre això.
Penso que a Joros tenim una capacitat de repetició increïble. Pareixem humans. Tengo un chiste sobre el oro. Toni, s'ha acabat ja. Vale. Vinga, compta el chiste i me lo anem. Un tio que llegaba en tindrado una pajarería y dice, vengo a devolver este oro. ¿Por qué? Porque es hembra. ¿Y eso qué tiene que ver? Que en vez de repetir lo que digo, me lo discute.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh,
envoltat de discos, llibres i trastos al meu paradís. No sempre escric respostes, de fet quasi mai me surten.
Mireis a persones enlloc de persones emmirellades. I qui rida la fita d'un nou món estable. Fuera i silenci, reformes de cases, primatges iràtics. I jo anec dins un tassó, un tassó que és un cos.
d'una ciutat d'aspiracions insípides, d'imatges trencades, produir, produir, un somriure i una càmera torció falseja la mirada. I tot el que no penses, plans elevats i suficients com per semblar interessantment mediària. No ho sé, no ho sé,
Espera no viure de saire, no vull viure de saire. Un altre home que parla, l'altre home de mare. Espera no viure de saire, no vull viure de saire. Tant de bo tornar a sentir alguna emoció genuïna més enllà de sapatia, de fondre-se cada dia, de voler sempre fugir, de voler sempre fugir.
Espera no viure desaire, no vull viure des d'allò. Tant de bo a tot el sentit.
I et somriu a la nit la teva frescor. El meu llavés és la calor que necessita el meu cop, la felicitat que té el meu cap. Cada cop que estic amb tu, és doncs molta primera vegada la teva felicitat que entén els meus corcs. Xireta!
Xiveca, sí, sí, sí. Xiveca, atesta'm el. Xiveca, armonicat.
No, no volies venir a ballar. Aquest joveneta i guapa i xelesta. Si no vols avui passar, voldràs demà. Perquè ets la més xula de tota sa festa. Balla qui te balla, no te turis, no. Posa un peu aquí, no te passis de voltes. No me'n posis cara de desilusió. Balla qui te balla, és cap peu traïdor.
Fem un pot de cas, no me'n siguis tornant-te. Coppeu bonies, coppeu t'endràs. I en estar cansada no t'aturaràs. Balla aquí, te balles, no t'aturis, no. Posa un peu aquí, no te passis de voltes. No em posis cara de desil·lusió. Balla aquí, te balles, coppeu trairé.
Si la lluna vol, ballaré amb la via. Aquest ball no, aquest ball no és el sol qui la domina.
Les teves guapes m'agraden a mi, de tant que m'agraden m'he quedat fadrit.
Co-opera