M'han d'una altra dos, hòstia! Està pensent que li queda... Si ara està un pare, digue'm-ho. No vés estar millor... Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Estic cansat de veure'ls com de cloroform. Venim d'on es somia, però aquí mai es dorm. Es pregunten molt aviat el com, però la glòria és només un pas del pou. Bones tardes. Benvinguts, agents, entre notes i mones. Tenim els agents, acaso? Sí, Toni, en tenim. I cada dia... I gent des de l'altra punta de la mà. Avui, Camp Mona...
Començant bé, entre notes i mones, cruça el xarco, i mos arriba gent des de València. En tot valtre, Santiago Monjo, i avui mos acompanya Bonito, què tal? Encantat d'estar aquí com sempre. I espero que sigui aquí. Toni Ripoll, com us van comentar, no, ho faig a postes per tocar nassos. Tomeu Ripoll, és que li canvies noca, dos per tres. L'anterior guanyador de Mallorca Slam Poetry, nivell nacional.
I què més m'has dit, tu antes? Tercer d'Espanya. Tercer d'Espanya. Toma, ja. I en Dani, què tal, Dani? Muy bien, encantat d'estar aquí. Quines es tenen nom artístic, entens? Transunte.
Transeunte. Transeunte, sí. Avui mos acompanyo un lot de València, Dani, Transeunte, tornem a tenir musiqueta. I com vos deia, benvinguts a aprofitar que el darrer dia vàrem emplear la ruleta de la música i avui hem començat igual. I per això deia que no, en el principi, dic que avui ja he de dinar peix i això és un rap, i un rap tots sabem que és un peix. Evidentment.
¿Cuánto más bonito? ¿Qué tal? ¿Com va Espó de Trislam? Bé, Espó de Trislam de moment va prou bé. De fet, ja tenim places cobertes per el pròxim, que és dijous dia 26. Seguim estant de moment al Café a Tres Bandes. I la pròxima edició és una edició molt especial perquè també és l'aniversari del presentador.
hi haurà pastís potser hi haurà coca, depenent del que cada dia no, ves alerta en seus anuncis que fas a sa ràdio no prometres anar que no vayas a complir efectivament coca de trempa volia dir molt bé, molt bé no ses confusions, les carga el diablo han d'anar molt alerta
I que tal, Tomeu, com va tot? Molt bé. Vens traïdor en ales de l'èxit, m'han dit. Ah, sí, que estic dins d'una àpera que l'ha organitzada el Teatre de Petra i amb col·laboració dels teatres esportesa, que ja van fer una sèrie d'actuacions i ha tingut molt d'èxit de públic.
I encara continuem fent una gira que anirem per arreu de Mallorca. A Inca, a Son Cerveres, en Llorenç... La pròxima comodatòria és a Inca. Son Cerveres. Si sap, aquest que ve no ho sigui. Molt bé. I benvingut, Dani. Comptem-nos un poquet.
Bueno, pues aquí estamos. La verdad que vengo de Valencia. Em va a fer en valencià. Puc parlar en valencià, sinó cap problema. Sí, sí, sí. Però ja, com t'he dit abans, crec que la meva... Aquí se vos intenta fer ara. El meu accent varia entre el valencià i el català, però si el manteneu, me'n manteneu perfectament. No te preocupis, aquí no tenim en compte els accents. Aquí el que mos interessa és el xar, la música. En Toni ve perquè mos desgrava, tots ho sabem. Hola, Toni, què tal? Com estàs?
Cada pit més desgravat. I, bueno, mos agradaria, abans de l'entrevista i tal, per què no mos fas qualque tema serà teva, sa música, ses cançons? Sí, totes les cançons són meus. Amb missatge, sempre. M'encanta. Això és el que nosaltres cercam aquí. El que necessitem al món.
Sí, un poquet de missatge, sobretot positiu. Correctament. I bueno, no tenim una ordre, una estructura, però si vos pareix podríem començar amb una cançó seva, ja que ha vengut de tant en fora, perquè a vegades s'art s'expressa més que les paraules. Si volen començar la cançó que es diu Existimos porque resistimos, que és el nom que li dóna el meu àlbum, que us ha traigut alguna còpia per a vosaltres. Perfecte. Moltes gràcies. I diu Més o Menys, així.
Existimos porque resistimos las amenazas que atenazan nuestros instintos Rompemos el camino establecido Infinitas son las dudas al salir del laberinto Caímos desde el cielo, nada nos fue dado Diviso el horizonte sin saber el resultado Y cuesta deprenderse del sabor amargo Sacudir nuestras mentes para escapar del letargo Y se desbordará el caudal
Si no sacamos nada en claro, podemos compartir la levedad, para no sentirnos tan raros.
Escapamos cuando hay mucho ruido, levantamos nuestras alas con ansias de peligro y a veces tememos al destino. Lo importante es convencerse y seguir en el camino. Respiro otro universo, siento que mi cuerpo es mata de polvo tendida en el firmamento. Pregunto de qué sirve el lamento. Las acciones son opciones que se fugan con el tiempo. Se desbordarán caudal.
Si no sacamos nada en claro, podemos compartir la levedad para no sentirnos tan raros.
Sé que es un viaje, un continuo aprendizaje, solo billete de ida, hacer lo que el alma pida. Siento que el misterio mantiene despiertos a los corazones en este cielo abierto. Deja que la mente fluya con el viento, que las tempestades te sirvan de alimento. Se desbordarán caudar. Igual ya se desbordó. Si no sacamos nada en claro,
compartir la levedad para no sentirnos tan raros. Existimos porque resistimos las amenazas que atenazan nuestros instintos.
Un fort aplaudiment per aquestes loggs. Dani, que ve des de València. I conta'mos, Dani, quines són les teves redes? Si la gent te vol cercar Instagram, Facebook... Les redes les estic portant fatal, la veritat. Benvingut amb el meu plus, també. Això de pujar un vídeo cada dia i estar present com si fossis una màquina, a mi no m'agrada gens.
Però és Transcendent Music i després podeu trobar el meu àlbum gratuïtament a Spotify que es diu Existimos porque resistimos. M'ha agradat, m'ha agradat sa lletra, m'ha agradat sa força. Què m'has aprèscut?
Un pa porroc de los 90, espanyol. Sí, tenia un poc aquella aura de porroc dels 90. M'han cantat... Com se diu això? Morcilla que has ficat de... Igual ja se desbordó. Sí, sí, sí. I tant que se desbordó. València...
Una abraçada des d'aquí, els vostres cosins majoraquins encara se'm fan creus que a dia d'avui hi hagi pobles amb molt de problemes que encara no s'ha resolt la situació d'aquella malauradament famosa riuada que se'm va endur per davant, no sol la vida de moltes persones, sinó la dignitat i la tranquil·litat del poble valencià.
Acaso això se n'importa alguna vez? Sempre és el mateix. La meva iaia va patir tot això. Ho vas viure en primera persona. Va ser molt dur per moltes famílies, però també la congregació de gent que hi ha quan això succedeix és increïble i jo crec que s'ha d'agrair la força del poble i hem d'entendre justament això, que la força del poble està ahí, que hi ha que mirar-se a dins però que si no hi ha unió, van a guanyar el de sempre.
A mi em dóna molta esperança i molta força sentir gent de la teva generació dient aquestes coses, perquè sincerament, tal com tu el veus als mitjans de comunicació i dius, la gent del poble, el poble ha muerto, però no, quan hi ha aquestes coses, la gent, com tu dius, la germana treu forces i fa pinya, i a mi aquestes coses m'emocionen, personalment. A mi també.
Xerrant d'emocions. Tomeu, tu saps que vàrem obrir entre notes i mones amb tu? Sí. Sí, me vas enviar un poema. Jo som el primer fundador del teu club de fans. El primer dia que te vaig sentir... No, no, això és un altre tema. Això és un altre que també, però no. Nos podem trobar gatito cachondo. Sí, sí, ja ho direm després. Ocito de pilau...
No, mira, jo el primer pic que vaig sentir en en Tomeu va ser fent un personatge de la mort, m'apareix. Me va quedar impressionant. Impressionant. I va ser impressionant. Bueno, com que recordem que entre notes i mones és un poc volant ser un bar a la ràdio, avui he duit unes empanades, són de cant, i unes croquetetes, crec que queden dues perquè dues setmanes clafat pel camí...
Encara n'hi ha calc una de teva. Les croquetes són d'espinats i formatges, les empanades de can, si voleu. Jo en gofareu una de panada. Evidentment, endavant els assatges que diuen. Jo en faré una altra. Ah, que sí. Jo diré que si he dit qualque paraula...
No, tu estàs castigat. Fins d'aquí una estona no pas. Si queda res... A mi m'agradaria que mos fessis... Bueno, alerta, hi ha polítics que guanyen molt de tot. Ves fent... No diguent res a davant del micro. No, Toni, això és un altre tema.
No, Animal, que és el Watergate. Ah, vale. No, jo sempre... Mem, tio, què vols? És que tanto que viene el Lobo que viene el Lobo, en el final... Mem, res se'n recobrar. A mi m'agradaria, si se pot, que mos recitassis el poema, se acabara de ser guanyador, perquè jo i tots els que mos estan escoltant, supòs, mos varen perdre el poema guanyador de re Poetry Slam. Seria possible? Sí, sí, que m'ho fe. Sí?
I després, llibre al Bedrió, anar-me intercalant, música, poemes, el que vosaltres vulgueu. Oídos, com cada dia, ha matat de hambre a 25.000 nens. Dios, viu en el corazón dels països pobres, perquè l'assessió sempre regressa al escenari del crim.
A 25.000 niños con sus pequeños dedos y sus sonrisas ácidas y sus pies descalzos sin camino. A 25.000 niños con sus barrigotas mentirosas y sus ojos que preguntan, que siempre preguntan, que muy abiertos preguntan, que con heridas redondas preguntan.
A 25.000 niños que matarían a la puta cigüeña que les dejó caer en tierras malditas. Niños viejos muertos de polvo. Niños rancios vivos de miedo. A 25.000 niños...
Y mientras, a nosotros nos cuentan cuentos de hombres buenos y esclavos libres, con televisores planos y encefalogramas más planos aún. Nos dictan sueños con instrucciones en otro idioma y deseos globalizados y rebeliones sedadas. Con permiso del gobierno, claro.
Pero de repente una gota de rabia se desliza desde un bastallazo a un silencio demasiado largo y una voz empuja a cuesta arriba y sin darse cuenta derriba el viento y con él se cae una mentira sin estruendo igual que resbala la manta en la noche más helada y ese frío siempre nos tratan como ha ganado
Por eso sabemos lo que es la manada. Han construido un muro de sangre y monedas, pero hemos aprendido a derribar muros. Han izado una montaña de estiércol, pero la mierda también arde. Han sembrado el odio y el terror.
Y vamos a devolverles toda la cosecha. Por esos 25.000 niños. Y por sus ojos que preguntan. Que siempre preguntan. Que muy abiertos preguntan. Que como heridas redondas preguntan. ¿Por qué, Señor? ¿Por qué has tardado tanto? Hoy es un buen día para morir. La muerte es un premio.
Cóbrate, señor. Cóbrate. Y quédate con el cambio.
Crec que això hauria de ser l'encatxalament d'Estele Diario. Durant un mes ensenyant la protesta. Brutal, impressionant. Jo l'escoltaria Blowing the Wind. Sí, eh? Acompanya, acompanya. Que brutal. Gràcies. Mare meva, sou un raig d'esperança fresca...
Per cert, eh, tots dos. I xerrar amb el tema. Què vos va impulsar? Ah, mira, mos han sentit des d'aquí. Avui t'has guanyat s'empanada, Maria.
Què vos va dur a vostres diferentment? Sou de diferents generacions, un poeta, teatre, s'altre músic, però es catja a la fi, jo crec que s'art mos es germana a tots i mos posa a un nivell molt similar en sa contemplació, l'artístic, aquesta connexió que mos fa arribar s'idea dins del cap, aquesta xispa de bon parent.
En quin cas a vosaltres vos va aprendre? Jo ja des de molt petit, perquè uns 7 anys vaig fer el primer poema i després en els 11, després em vaig enamorar d'una lota i des dels 11 fins als 17 vaig estar escrivint poemes perquè me faltava un idioma. Realment, parlar de sentiments amb poca cosa que no fos poesia,
Jo que no sabia música, que també s'hi hagués pogut xerrar de molt amb música o amb pintura, però jo no en sabia. Vaig trobar l'idioma de la poesia i vaig començar a llegir-la, a manejar-la i l'havia de m'estir per poder-me expressar què era el que sentia. No el que passava, sinó el que sentia.
Pues ya muy parecido. Yo a los diez años me atravesó un rayo de luz. Estaba hablando en Valencia Catala. Eso es flash, eso es flash, ya lo he visto. Y también me parezco que no había contado, pero ahora que ve que ya es... He chugat una mica, con la sorpresa. Yo a los diez años me sentí como una llum. Sí, sí.
i estava en el cotxe, al darrere del cotxe, i estava pensant, mirant per la ventana, mirant per la finestra i em va sortir una cançó que encara me'n recorde, però ara mateix no me'n recorde.
i després m'ha acompanyat sempre parlant sempre des de lo de dins, no des de lo de fora, lo de fora. Crec que buscar aquestes respostes és molt complicat i vaig començar a buscar les respostes dins i al final em vas adonar que lo de dins i lo de fora estava interconectat. Així és, així és.
M'heu deixat tots dos impressionant. És molt curiós que tots dos en tomeu xerrant d'una recerca d'un idioma i tu xerrant d'una recerca d'unes respostes trobeu aquests canals que intenten descriure o...
enmarcar o encerclar un sentiment, una pulsió, una passió, que no basten les paraules normals. És que antigament, t'entén d'això, és el llenguatge de s'ànima. Per a mi és sagrat. La música és completament sagrada. Se mos queden curtes les paraules per expressar els sentiments, com molt bé han dit ells. Impressionant. A mi avui, a hora baixa, m'agradaria aprovar...
Un experiment, ara si vols... Un experiment, però completament legal, Dani. Els altres som quan s'acabi el programa, rei. Però abans m'agradaria que mos fessis una altra cançó, Dani. Però després voldria provar de fusionar-vos a tots dos en pla Dragon Ball, vale? Dragon Ball...
Tu ens fas un poema, el que tu vulguis, i a menys si ell te capta i te posa una música de fons que vagi bé. Si no va bé, tenim la llibertat de dir, ja sé, para un segon, fem un altre estil de música o el que sigui, vale? I si no, per la cuchilla.
Sí. Si no, no verà un genibot. Ah, vale, com a Batman. Aquí hi ha un boli, el tirant, ara vamos a fer una criba. Pulso gitano. Pulso gitano. Sí, llame la cara con la mano. Ah, no, se va a usar. Bueno, interrompi-go en Spaw Road Lab. Vale, venga, vamos. A veces las nubes grises no te dejan ver el sol solo quiero que acaricies la luz en tu interior
No me pidas que me calle No quiero llevar razón Aprecio cada detalle Escrito en el renglón Que le den por culo a todo Que no me importa Yo seguiré tranquilo
Mecido de este hilo que me soporta Y si todas y todos somos lo mismo
lo mismo, lo mismo y si todas venimos del mismo sitio y si todas y todos somos lo mismo, lo mismo, lo mismo y si todas venimos del mismo sitio no me cansaré de defender la verdad
¿Por qué vienes y me dejas de nuevo libre otra vez? Tú haz que así desintegra cada parte de mi ser. No me pidas que me calle, no quiero llevar razón.
Aprecio cada detalle escrito en el renglón. La bestia adentro me muerde a ratos y aunque desacato, ¿quién está al mando?
Que se joda todo fuera, que no me importa. Yo seguiré tranquilo, mecido de este hilo que me soporta.
Porque todas y todos somos lo mismo, lo mismo, lo mismo porque todas venimos del mismo sitio. Porque todas y todos somos lo mismo, lo mismo, lo mismo, todas venimos del mismo sitio.
Que todas y todos somos lo mismo, lo mismo, lo mismo. Que todas venimos del mismo sitio. No me cansaré de defender la verdad.
Demana disculpes perquè jo estic acostumat a que la guitarra tinga puntets. Ah, no, no, no. M'he perdut en els acords. Un altre fort aplaudiment per aquest talbot. Un esforç sobre humà perquè estava perdent. Estimats oients, ha vengut el pobre a tocar una guitarra que és meva. Crec que me la van regalar quan vaig fer la comunió o una cosa així que anava de campaments.
Som una emissora modestament equipada per ser música. I, no, no, en sèrio ho dic, eh? Moltes gràcies, perquè és una dificultat afegida. Un instrument que cogea un poc... No ardió la iglesia quan entraste? Jo estava pensant-te, la iglesia feia com un ió, tu. Eran otros tiempos. Admitían a cualquiera.
No, bueno... Ah, sí. Ah, clar, d'això s'ho tracta. Ah, per això tots els polítics són catòlics? Sí. I basta cinc minuts antes de morir, eh? No fa falta. Ah, sí? Sí, no fa falta. Quina religió més col·lenuda, no? Per què s'ha de desapuntar tanta gent? Perquè després s'ha de apuntar. Ah, clar, clar, clar.
no veus pares que Crist seria d'esquerres? jo totalment d'acord la gent està allunyant-se del missatge bon marley també era d'esquerres i al final fer-te viral congeva a vender parte del mensaje al diablo en el mateix moment que tu t'estàs fent viral per molt d'esquerres per molt bonito que sea el mensaje per molt convallar que tal has fet de fer-te viral en si mateix
Ja fa que te'n vais al lado oscuro. Totalment. Vos he contat l'extremonció de la meva padrina? I continuàvem amb temes alegres, amb donades i mones. És molt divertit perquè en el moment no ho va ser. Això t'anava a dir, quan va ser el tema, molt divertit. Vist en perspectiva, clar, la meva padrina estava en procés de morir. Calçàlcia. Exacte, calçàlcia.
No, no, hi va entrar, perquè, clar, la van... la van... la van... la van... absoldre tots els pecats abans de morir. El tema és que és una dona que es va criar a l'execció femenina de la falange espanyola. Van... van telefonar... Sí, sí, van telefonar a sa parròquia i... van dir, ah, de seguida enviant qualcú. Doncs, no sabíem nosaltres que a Calma hi ha una comunitat xinesa catòlica molt important. S'ha dit, jo sí! Ha, ha, ha!
No sé ara en el que ve això, però vale, sí. Ah, bueno, però el gran dragón, no? Doncs va arribar a l'habitació de la meva repadrina, que estava de fentanilo fins a Celles, un senyor xinès, marcadament xinès, amb una capelina perquè plovia, un capell de bici fosforito. Ostres...
sa sella de sa bici sa sella de sa bici sa mà perquè no li robessin i resulta que aquest home tenia molt d'accent i va dir hola, soy el cula això és imatge d'aquest home entrant a donar l'extremoció a la teva predina el cula en anglès és el més guai també the cooler ah i dir soc del cula també està guai
Avui el nivell està... Estan eniguts. I clar, se va girar sa pobra dona cap a sa seva filla i mirant-la com dient... Què han demanat? Patala naranja? No, no, és que sa realitat supera sa ficció. Jo vam veure sa pel·lícula en funeral de muerte i és que se me queda curta. Clar, semblant, semblant. No, no, me faltava aquesta xena.
Però bé, els sales. Bueno, ara ja, després d'això, de dir el que vulgueu, és que ja... Després va fer com una cara de ment, si no hi ha més remei. De veres que no sé si donar-te espèixament o convidar-te un xino, vull dir... No, ara mateix, no sé, m'he quedat... Bueno, què voleu? Voleu poema? Jo vull poesia i música. Sí? Doncs sí, música sona bé. Blues? Què podem provar? Pots provar un blues lento?
No puc tocar el que vulgui? Va, bueno, sí, ja ho dic perquè dóna't una orientació. Perquè parlaré... No siguis covardo, mena. És un experiment, estimats oients. No, no, dóna-li, dóna-li. Doncs demà és de totes ses mones, perquè molts agrada experimentar, venir d'un bar i a un bar, sempre passen aquestes coses en directe, aquesta màgia...
anem a intentar fusionar un poeta consagrat i un cantant emergent. Yo soy un alma ensombrecida por el peso de los siglos.
Siento sumisión hacia otras que admiro. Una deuda insondable. Casi miedo. Pero no vengo a hablar de ti. He venido a presentarte a ti mismo. Sé que el anochecer te inunda de flores muertas. Que el silencio te revienta las costuras de la carne porque hay palabras afiladas habitándote. Que tu trabajo huele a esclavitud. Que tu ropa suda a esclavitud.
que toda tu libertad no es más que esclavitud. Piensas que te esperan inmundicias terribles y dejas de consumir la misma mierda de siempre, porque siempre temes que haya una mierda peor. ¿La hay? ¿De verdad la hay?
Mírame a los ojos y dime, ¿qué infierno tan vendido? ¿Dónde coño está el libre albedrío? ¿Qué valor tienes en otra hoja en este maldito árbol de miedo? ¿Qué sentido tiene estar?
Recoge todo lo que callas y quémalo antes de respirar. Y nace, nace otra vez. Donde tú quieras cose con tu dolor un nuevo cuerpo. Ser fuego que forje la espada de la justicia. Justicia. Esa vieja profesora de antiguo colegio que te pellizca la razón hasta convertirte en una fotocopia. Nace otra vez.
Sé la palabra que extermine todas las palabras. Sé la tormenta que extermine todas las tormentas. Y corre, corre, corre. Como si siempre hubiera que hacerlo. Como si yo te persiguiera. Como si el diablo te pisara los talones. Pero yo no te piso los talones. Yo te estoy esperando al otro lado. Con los brazos bien abiertos. Sabiendo que tus pecados
Son un viaje inerudible a mi reino. Pobre tonto. ¿De verdad creías que ser esclavo te daba derecho al paraíso? ¿Que obedecer sin rechistar te hacía distinto a un asesino? Me das lástima. No, Dios.
Pónmelo difícil, vive intensamente, polla siempre que puedas y siéntelo todo con toda tu alma. Arrastra tu vida sobre cristales rotos hasta que tus huesos sean piedras de río. Hasta que la vida sea cariñosa como unas botas viejas y póntelas para cruzar a tu destino. Yo soy un alma ensombrecida por el peso de los siglos.
Siento sumisión hacia otras que admiro, una deuda insondable, casi miedo. Sí, soy el diablo, pero solo me alimento de almas que ya están muertas. ¿Estáis preparados?
Sí, sí, sí. Que pa, però quina punyetera passada. Ha quedat fantàstic, no lo van a tots dos. Enhorabona. Estava sentint cada paraula, eh? Enhorabona tots dos. T'estava mirant els ulls tota l'estona, per això a vegades pot ser que algun acord s'han agenat.
no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Correcte. De 8 a 9 de fe... No, de llogues dia de nou, perdona. Dia de nou? Dia dels pares. Ah, allò que se m'oblidava qualque cosa... És que he comprat la loteria. Feliç dia del pare a tots els fills de... Apa, a tots els pares, a tots els pares. Pere, pere, pere.
Això era en Toni, recordant que el tenim perquè desgrava. Bueno, el programa s'emetrà els dijousos de 8 a 9 i els diumenges de 3 a 4 i els dillunsos també de 3 a 4 desmitia. Crec que val la pena que ho torneu a escoltar, perquè els programes aquests, segons sorgeix aquesta màgia, jo sempre deia Màgia en tu cara, o Música en tu cara, perquè...
és que a més és que és així, sorgeix i ho tens a davant i jo crec que val la pena escoltar aquestes coses ara suposo que en tornarem a fer una altra però abans m'agradaria que en Dani m'escontés un poquet Dani, és el primer pic que vens a Mallorca no, veritat, sí
Com a tal, és la segona vegada que vinc a Mallorca. Vale. I què tens planejat? Tens bolos per aquí, planejadats? Anava anar a Agua Bar el divendres a fer un bolo, un microverd, compartir música amb altres autors, i he vingut a veure-vos. I te trataran molt bé. Jo conec molts artistes que van en aquestes llances a Agua Bar. Són... Són molt bona gent. Dirigite.
tot bé? som molt bona gent nosaltres també antigament fèiem jans ara a la ràdio tenim un poc més compliquetat però per ventura mos enginyen qualque programa per fer una petita jam de diferents artistes en el jardí hi ha espai? sí, sí, sí, a més fa temps que ho venim comentant ara que veig bon temps ho podrem fer i recordem a tots els que mos escolten que aquest divendres en a quina hora?
de 8 en avant de 8 en avant podran acudir, escoltar en Dani i altres artistes, aquest nom artista era? Transeunte, perdona perquè jo el de ser memòria ho tinc, com es llamava si el senyor alemany? Alzheimer, Alzheimer pensava que anava a salir a Hitler i dic no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no era austríac
El nivel... O sí, no me he puesto el antiséptico, que el nivel está subiendo mucho. Pero no más.
però és que hi ha palabres com a reflex que se me atraganten ha dit antiséntico o antisemítico ambas ambas les dues estan de moda ara no, que aquesta no és dolenta vull dir, jo l'altre dia pensava que hi ha una sèrie que se deia The Man in the... una sèrie futurista, vale? que era The Man in the Castle, no sé si qualco l'ha vist on se suposa que els nazis han guanyat la guerra i els Estats Units és nazi una sèrie predictiva i futurista en el seu moment ningú se'n ve de la conta
Clar, no, no, no. ¿Qué haces tú cuando los americanos son los nazis? Al final, pues mira, era tan buena la sèrie, se'ls ha anat de ser manys i mira. Eso sí que predijeron el futuro y no los Simpsons. Sí, sí, sí. Oh, sabeu que en Matt Groening està en els papers de Nebstain?
Que dius? Sí, sí, sí, sí. No vull creure això. M'ho he vist avui de matí a les notícies. Jo sempre dic que quan van començar farem una secció informativa per renunciar a ell, perquè realment aquest programa és desinformatiu.
Es bolos de bar, de cafetito, també ens encanta. Però això no és un bol, jo ho he vist. Serio. ¿Qué será? ¿Lisa o Maggie? El personaje que se inspiró en la espina...
Vinga, ahí vamos. No, home, és que... Sí, sí, no, no, és greu, és greu. Però això no està confirmat encara, no? Hombre, si ho diuen per les notícies, jo crec que sí. Nosaltres no som un mitjà... El nostre programa, entre nosaltres i mones, se queden així...
al suelo, al suelo, maldita sea. Mira, ara sí que l'he pillada. Bueno, però antes quan em comentava, ja deia, és que, clar, lo de Namagui en su chupete tot el rato vendrà a dar alguna festa de Neipstein. Deixau fer, deixau fer. Deixau fer, deixau fer. No hablemos de nocilla i permitos. Mare meva. Sí, n'hava fer lli, n'hava fer lli. Nocilla o mermelada, ara ja m'he liat.
L'agridulce està de moda. Els canes boncilla no poden menjar. Per la copitura tampoc. Però sabeu que varen donar un milió de pessetes en què oferís imatges de vídeo o tal i... No sé. Mai s'han arribat a vora, però jo estic segur que per demanar a cobrarreu. És que això és com el del monstru de l'Aragonès. Prefereix la música, eh?
20 anys després, encara no sabem com diu en Tomeu, que era confitura o foie gras. Un milió de pesetes en euros? En euros? Dos cafès. Dos cafès. I un pocata. Dos cafès en el centre. Valor adquisitivo. Retomemos el hilo. Sin endolzar ni nada. Nos fas una...
Joder, tío, me estoy esforçant per reconduir-ho. Intenta salir, intenta salir. No la hay. O sigui, no hay una salida digna d'este pantano, pero déjame. Me ves en la orilla y me tornes a fotrospeos de muntesclap y me pinges, tío, ya estoy sortint, tenia una mala fora.
Ai, salvamos, Dani. Tocamos una cançó en sentit d'aquest protesta. Ya que soy cantautor, que pesa esto de la posguerra, que se decían que los cantautores eran muy pesados, cuando figuras como Pachandión, creo que deberían de reivindicarse, o Luis Pastor, me gustaría explicar de qué va la canción, y la canción va de que cuando te encierras en ti mismo, cuando te encierras en tu casa, que es lo que le pasa a mucha gente, que va del trabajo a casa y de casa al trabajo, te pierdes la vida, ¿no? Presente.
Y va un poquito sobre eso, sobre que los muros de hormigón nos hacen cegarnos y no ver el sol. Y tiene un poquito de poesía. Una cançó amb missatge. Benvinguts, es cantautors, una altra vegada. Dime dónde se esconde el porvenir
Ayer lo vi intentando huir, sabes que no. Quiero vivir a plazos, romperme en pedazos. Prefiero naufragar. Naufraguemos. Y lo de fuera no me gusta. Y lo de dentro no quiere escuchar. Desconfía quien se asusta. Cuando ve de cara la verdad.
Habla, grita,
No siempre hay un porqué Será mejor quererse bien Sabes que no Quiero amargarte el rato Acepto el desacato Me toca naufragar Y lo de fuera no me gusta Y lo de dentro no quiere escuchar Desconfía quien se asusta
Cuando ve de cara la verdad. Y si nos encerramos en muros de hormigón, para nuestras almas nos sale el sol. Y si nos encerramos en muros de hormigón, para nuestras almas nos sale el sol.
Dejando a un lado todo lo que tenemos, lo que fuimos, lo que somos y lo que seremos. Abrir las puertas esquivando los obstáculos, tratando de correr para escapar de sus tentáculos. No dejes que te atrapen, números no son personas, cambiar todo aquello que nos condiciona, alterar las hormonas, hacer que el alma vibre es la única manera de poder sentirse libre. Y si nos encerramos en muros de hormigón para nuestras almas,
y nos encerramos en muros de hormigón, para nuestras almas no sale el sol. Que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, mira, no sale el sol. Que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, mira, no sale el sol.
que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no,
Molt bé, molt bé. Músicata frescata. Què us ha aprescut, estimats events? Bé. Fantàstic. L'altre us ha agradat, sí? Molt guai. És una predicció. Este joven d'entre poco estarà por ahí sorando bien. Sí, sí, sí. En un puesto on tinguin un millor equip de so.
Millors presentadors, també. Així la qualitat jo crec que està garantitzada, eh? Sí, per això duim en Toni. Així la qualitat sempre no lenta. Toni és el Grison d'aquest programa. Sí. És el papel de la Shane Stein. Jo crec que és important, eh? Quina cara han posat.
Bueno, recordem a tots, estimats oients, que en Dani estarà tocant aquest divendres a partir de les 8 a una janca en el bar... Agua. Agua. Agua, agua. Agua, agua. Agua. Agua? Agua bar. Agua bar. No, no, agua, agua, que ve un guarda civil. Ah, va, corre, corre, corre, va mentar. Me suena mucho.
crec que està ubicat en els casc antics. Sí, està de vora sa llotja. Ah, sí? Sí, sí, sí. És el carrer que connecta Dresanes amb sa vinguda Antoni Maura. Para más indicaciones, Google Drive.
Si viene alguien, la verdad que me encantaría, ¿eh? Me dijera, ¿te hemos oído en la rádio? Sería como muy guay. Fes-mos o sabré, així sabré que qualcú mos escolta. Vamos a rezar, ¿no? Allà hi ha un nou ressurgir, jo li dic nou perquè ja són d'una altra generació,
de gent jove que li posa moltes ganes i se mou molt per els bars de Palma. Diuen Palma, ciutat cultural del Mediterrani, no sé què. Jo, la veritat és que trob que no se mereix per res aquesta nominació, és pura màrqueting. Han perdut, de fet.
Sí, no, coqueteo con los hoteles i tot aquest rotllo. I la autèntica capital cultural és en els bars, és en els carrers, la gent com tu, la gent com ell, tots vos donant les gràcies perquè sou les persones que mos fan sortir a puestos, escoltar coses, experimentar, tenir diferents sentiments i a gaudir de la vida i de l'art proper.
no tancats, darrere d'una vitrina, no un escenari inexcessible, no darrere d'unes entrades que, vam, estàs d'hipotecar la mascota, la moto i parts dels pis per poder-te pagar l'entrada de turno. És a vosaltres.
Bé, perquè tu ho pots sentir des del carrer. Perquè fas feina de mànager i ja els dret que van anar a Rosalia, te van deixar entrar per tot, però no tots tenim aquesta sort. I també la libertà està dins, ja que recordar jo crec que això. Jo vull pensar que la libertà està dins. Què penseu? Que la libertà està dins o que està fora? Jo crec que és bidireccional
És vera que si un no vol experimentar la llibertat, no la troba, però també necessita espais i entorns on poder-la gaudir, aquesta llibertat. I avui en dia, la veritat és que, sobretot a Mallorca, a Palma en concret, que és el que coneixem nosaltres, és complicadat. Ens aposen no sols... Sí, o en sols d'altres programes, sobretot de la qüestió d'obtenir llicències per... No sols per els preus o per la dificultat d'un transport públic de qualitat o un puesta bona per cas cotxe,
sinó la persecució constant que hi ha sobre aquest petit local que volen fer ús de sa cultura. I després, per el tema de no pagar una llicència... El problema és que estan matant la cultura. Totalment. La estan matant. Per ser músic, a mi em demanen que faig cançons de covers que es porten ara, que és una mediocrità constant, i tenim artistes increïbles que s'estan perdent per tot això.
Amb material propi. De qualitat. Com és que ho heu dit avui, recordam-ho. Jo porto tres anys tocando en bars. I és molt, molt, molt... A València ho patiu com aquí, idò.
A València, i així també, l'any passat vaig aixir, aquesta em vaig aixir, també vaig a fer una xicoteta xira, però tot autogestionat, com jo puc, però només dona per a dedicar-me, jo soc mestre de xiquets, de música, que també he fet cançons molt boniques amb ells, la veritat, i és molt bonic el meu treball, jo m'agrada molt, però la meva passió està ahir, constantment... Això sí que enriqueix per de dins. Poder ser mestre de lots, poder atracar-los a sa música, això sí que enriqueix per de dins.
El mordisco del cantautor està ahí constantment. Sí, sí, sí. I m'ha agradat molt perquè la teva música té missatge. No sé si ens vols dir a lo millor en concret cap a quin estil, a part de reivindicatiu, te mous o si vols fer-nos qualsevol punt més sobre el teu estil de música. Sentit lliure de fer-ho.
El meu estil de música és cantautor. Jo convine... Però reivindicatiu, perquè totes les cançons que he sentit estàs ficant canya. Cantautor reivindicatiu, però estic reivindicant des del jo, que crec que és la millor manera, des del dins, des del jo, des del tu, que crec que és com s'ha de fer, com s'ha de fer una reivindicació, reivindicar parlant d'altres és molt senzill, tu no estàs parlant de tu, perquè parlar de tu te dona vergonya, a mi no me dona vergonya parlar de mi, si voleu profunditzar després, jo no tinc cap problema en parlar de mi,
i en coses del meu aprenentatge. Jo penso que això és molt important, parlar des de dins, no des de fora. I molta gent parlar des de fora o directament està parlant d'un amor que no existeix en les cançons de merda que sonen ara. Això foteix a tot el món i foteix el sentit de l'amor. És el que tu molts des. Te'n manen per fer un producte i tu has de cantar sobre això, has de fer això, has de fer l'altre. Nosaltres des d'aquí a Poem, crec que tots estem d'acord, el teu estil, cantautor, reivindicatiu...
I, bueno, no sé si voldríeu fer un altre poema. Jo crec que tocaria. Jo crec que sí. Vos pareix? Sí. Aquest és més... ligero.
Bueno, m'agradaria recordar a tots els agents que el nostre rapçó de mallorquí oficial, Tomeu Ripoll, tampoc està tenint cap ajuda ni digital ni física. Aquest home està recitant, com antigament, de cap. Un artista de cap, de la punta de cap a la punta de roda, no?
i aquest lot amb una guitarra fa cap tipus d'enchufe una guitarra que deu tenir pràcticament 40 anys valor añadidos old style, old school quan deies que era de la primera comunió era de la primera sí, de la primera i única bueno, doncs acabarem el programa d'avui amb aquesta fusió artística de Tomeu i Dani a menys que vols parar això come on Dani
Con estos lentes incautos de mirar el alma de las cosas, de respirar en lugar de ver, no hallo hueco en la humanidad de burocracia irremediable que me arrastra a su espesura. Con estos ojos de ver de cerca, de demasiado cerca, piel adentro de la noche que es nebulosa de carbón y comisura de labios, no me encuentro y voy desistiendo sutilmente de buscarme
Me transcribí en palabras para que me recorriera la lengua de su mirada de esponja. Y una vez consumido, me acosté en su biblioteca, como un ladrillo más, con cemento entre sus tapas, navegando ese transcurrir sigiloso de los libros ya leídos.
transparente y a bocajarro cuento mis heridas. Una, vos, tren, parto, ahínco, améis, suerte, desconcho, llueve y diez. Y van pasando los días, lunes, manches, mientes, mueves, vientres, zapato y ombligo de tu partida. Enebro, regreso, mazo, añil, rayo, juicio, júbilo, angosto, se tiende, lo cubre, no viene, gris siempre. En este año en que procuro olvidar la fuerza de enloquecer, con el periplo de buscar unas gafas.
Unas que no sean de poeta, unas para ver de lejos.
Tenim els mas. Una altra ja perdona. No, no, és que ara me... Saps? Antes teníem por i ara també. No sabien si havia acabat o no. És brutal, eh? Recordar a tots els que mos escolten que no vos coneixíeu, no vieu entrenant, no vieu patat res. Impressionant. El que fa és que mos entenguem d'aquesta manera.
Jo et recomano el meu disc. Sí, sí, sí, per favor. Simplement, que és el que més me pot ajudar. Escoltaré el disc Spotify. Existimos porque resistimos. I recordeu que estic fent un esforç per parlar en valencià, que en el meu entorn ningú parla valencià. I és una merda, perquè és una llum que m'agrada moltíssim i no la puc parlar a ningú. Així que avui estic feliç que parla en valencià.
A Spotify... Què ha dit ara? No ho sé, perquè ara ha dit alguna cosa. Bueno, despedim el programa. M'agradaria donar-vos l'enhorabona i les gràcies. I, bueno, recomanar a tothom que vagin al teatre, to meu, el pròxim... Sí, l'òpera d'Estrats Sèntims. Que, bueno, fem una gira, però si ho porto l'òpera d'Estrats Sèntims i porto en Petra, ja li sortiran totes les puestes de Bonanam i tot el que...
molt bé i recordant que podeu trobar el disc d'Andani, Spotify quan se diu el disc? Existimos perquè resistim. Existimos perquè resistim. I, per supuesto, també en copias físicas que podeu entregar a través d'Instagram. I esteu Instagrames?
Transseunte Music. Transseunte Music. Molt bé, fins aquí el programa d'avui. Vos donant-se's gràcies. Segona Mediterrània, Bonito, Toni, i mos veiem el pròxim dijous. Venga, espero en lo verde. Adéu, gràcies. Que vaya bien.
Vaig perdre el meu nom.
I en els barris de dalt, i en els barris de dalt, han agafat la gluia del bolet, han agafat la gluia del bolet. Tenia una amagada una mergida, embleava un perfumar i xafir,
Fins demà!
Volcant ple de pàguemàs, volcant ple de pàguemàs, i a mi de rol els guanyes t'esperant. I a mi de rol els guanyes t'esperant.
S'anar i guila i els haxis. S'anar i guila i els haxis. M'han deixat dir-ho que em va al país. M'han deixat dir-ho que em va al país. I els haxis i els fumats, mil de miseria m'han trencat.
Yes, ha, sí.
Música Música Música Música Música
Fins demà!
El Ludwig van es mort.