Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Ja no hi ha res a fer, tants cops m'he topat amb la mateixa pedra. Digue'm què puc fer, com puc controlar les ganes que tinc de veure't. Hi penso molt poc, en què hi penso molt, no sigui que m'espanti. Dius que vols seguir, però ta nana i venir, no hi ha qui ho aguanti.
Si jo fos la teva nòvia, et portaria a passejar, em portes totes les bosses del que jo em vull comprar. L'univers col·lapsaria i explotaria tot, sé que cap dels dos volia que tu em trenquessis el cop. Si jo fos la teva nòvia, em portaries a sopar, em convides a una copa i jo demanar-li més galla. L'univers col·lapsaria i explotaria tot, sé que cap dels dos volia que tu em trenquessis el cop. Que tu em trenquessis el cop.
Sense fer tan tard i les teves mans, sense saber què dir-me. Bones tardes, benvinguts una vegada més a Entre notes i mones. No és casualitat que vull començar aquest programa amb aquesta cançó. Què tal? Bones tardes, Toni. Pues ya es Santi, aquí, con todo el pronóstico, aún seguimos en la calle, otro programa más. Me encanta estar contigo y con el invitado.
Toni Osores, una vegada més a bordo d'aquesta nostra nau de música i cultura. En realitat, qui vos parla no és en Jongueres, continuo sent en Santiago Monjo. El que passa és que hem tingut un percance d'aquestes de la vida i estem un poc fònics. Ens acompanya avui, crec que el podem presentar oficialment com un membre més d'aquest programa, en Pablo Bonito. Com estàs? Ja estic encantant d'estar aquí, Toni.
Avui aquest programa s'oferirà un canvi de rumb. Normalment ens hem dedicat a promocionar un poc el món de la música, de la cultura de peu, de carrer, aquests artistes que van a tocar en els locals, en els quals a lo millor inclús no està permès fer-ho, però com a Jurassic Park la vida s'abre caminó.
i avui volen dedicar-nos a promocionar la poesia. Anteriorment, aquest vostre bar a les zones, entre notes i mones, l'any passat, va dedicar el seu espai físic a apoyar un projecte que és el Poetry Slam, i avui en Pablo ens xerrarà un poc de com va ser.
Sí, Bé, Podrislam és un projecte que du a Mallorca a prop de 15 anys, és la segona sou més antiga d'Espanya, i l'any passat vam estar a Camp Mona. Després, degut als esdeveniments que van...
transpirar respecte a Camp Mona. Hem hagut d'anar cercant altres espais, ara mateix estem a un altre lloc, però el temps que vam estar a Camp Mona... Aquest any estem en el Cafè a Tres Bandes. Vos convidàvem a tots, mallorquins, mallorquines, palmessanes i de fora...
Que venga, unes tres bandes a disfrutar. Darrer dillous de cada mes. Darrer dillous de cada mes. També volen donar ses gràcies una vegada més a Ona Mediterrània per permetre-nos tenir aquest espai. Gràcies, gràcies, gràcies.
I l'any passat crec que el guanyador va ser en Tomeu Ripoll. En Tomeu Ripoll, exactament. Que a més està col·laborador nostre a Sopertura. És un, per jo, un dels millors rapsodats que tenim. Injustament, a lo millor poc difós o poc conegut. Esperem que això canviï.
Esto te lo puedo decir bonito, tú sabes que aquí en muchos años, ahora voy a hablar en 6 o 5 minutos, en el mundo... Has equivocado el programa. Maldito sea por me voy. No, pero yo, Tomeo Ripó y Marta Albores, Enrique Urbano, los conozco de la época de Luis Caderas, hace 20 años. El problema es que... Son uns artistas amb una gran trayectoria ahí. Sí, sí, sí. Los que organizaron aquí originalmente es Gareth Down junto con Tomeo Ripó y otros que no quiero mencionar.
Jo lo conozco molt bé a tota aquesta gent. I que mos va ajudar a obrir un poema, que era Upi de Formantó. Va ser espectacular. Esperant que pròximament col·labori amb nosaltres. I, men, explica'm-ho. En seriós, me quieres dejar sin trabajo, que hay más gente aquí, tío. Me siento mal. Entre naltes y mones no té límit de persones. Velen que tothom col·labori amb Sant Toni. I este opuesto es tan més que assegurat. Toda corte tiene un bufón.
I conta'mos un poc, Benito Men, l'any passat quantes jornades se varen fer? Quanta temps va durar el Poetrislam? Bé, el Poetrislam ha de tenir per normativa estatal, per després participar en el campionat estatal. És a nivell estatal. És a nivell, de fet, mundial. És una cosa que ve dels Estats Units, de Chicago. I si 6 eren obligatoris, crec que 4 mínim es van fer a Camp Mona. Mhm.
Era un espai molt interessant perquè a Cap Mona estava molt freqüentat, no només pels poetes del Poeta Islam, sinó també pels rapers que venien a veure l'espectacle d'en Daniel Martínez Balzà. De fet, estem intentant que vinguin aquí també a fer-nos un poquet de rap en directe, recordant que també van sortir grans artistes a Budà, que va gravar el disco. Chispita, l'hemos dicho una vez, eh, bonito? Sí, sí, sí. Ara ja no poden xerrar.
I, com hem dit, va guanyar en Tomeu Ripoll a nivell nacional. A nivell balear. Després en Tomeu Ripoll jo el vaig acompanyar ja com a organitzador d'Espo de Treslanc, que ho som des d'aquesta temporada. El vaig acompanyar a Lleida. I a Lleida va quedar tercer de tot Espanya. Mare meva. Que no és poca cosa.
No sé, ja quan dic que Calcú es va, és que té un bon ui. Hauríem de fer un programa d'aquests, com els de grans televisions, de fitxar talents o cults per el carrer, talents per descobrir aire fresc, que li dona un nou color i un nou gust també a la cultura, perquè jo he escoltat...
poemes no originals, d'autors antits, i és increïble el millor com donant-li un toc de rap, una música de fondó, se transforma i se traca a les noves generacions, una cosa que té molts i molts d'anys, que en teoria avui en dia no interessa. Tu què trobes la poesia? Interessa?
Jo diria que sí. Vull dir, jo he anat com a públic i després com a organitzador a dos poetry islams estatals i després, quan m'hem vagut per la península, els temps que he estat i viscant allà, pràcticament cada ciutat on he anat o de públic o participat a un poetry islam estava de gom a gom cada local. Troc que no és només que la poesia interessi, sinó que es crea un espai segur on la gent pot compartir la poesia. Sí que és veritat que de vegades hi ha una...
noció de sa poesia com una qüestió elevada d'alta literatura que també ho és però que quan ho atraques i ho dus un dijous capvespre a un bar i sa gent troba que hi ha espai per poder esplejar-se i passar-se bé és quan realment està connectant en el 100%, està donant el producte al 100% que hauria de donar és aquí on un pot se difumina sa barrera i sa poesia com jo deia, música en tu cara
ara té en tu cara, vull dir, és quan t'arriba, quan ho tens a davant, i ho vius d'una altra manera, en la comoditat que t'ho has dit, i això també t'ha permet... Ara no entenc per què aixeques el dit, Toni, pots xerrar quan vulguis. És que estàs sent tot el que dius, és que ho haurem sempre.
La no siempre, que no es la palma que hemos conocido tú y yo como viejos dinosaurios. No, per res. Antes había artistas callejeros, había más ambientes de calles tan... Yo no reconozco esta ciudad como algo tan aburrido y mira que hay eventos, voy a eventos. Jo vaig anar, no sé si fa 8 o 6 anys, a Lisboa.
i no he vist tant mai. I el curiós és que hi va un moment entre aquests carrerons, plans de bars, de locals, de petit comerç, amb aquesta masclança de colors, d'olors, de persones, amb aquest moviment múgits en el carrer i vaig dir, hòstia, em sent com a palma de fa 20 anys.
Cosa que actualment no sentim. No, no, no. I em conta molt bonic. Ha estat difícil trobar un espai on realitzar les Poetry Islam...
De fet, no especialment. Sí que és veritat que hi ha molts locals que estan interessats en dues poetics l'an. De fet, a tres bandes han tornat després de molts anys, perquè va estar tancat temporalment, ara torna a reobrir. Però a principi d'aquesta temporada estava un altre restaurant que es deia...
Ovec amb en Bruno, que era l'organitzador d'esdeveniments, i funcionava prou bé. Sí que és veritat que en reobrir les tres bandes hi ha una qüestió d'infraestructura, que és el que sí que és difícil de trobar. Perquè un cafè-teatre funciona molt bé, perquè és un espectacle que has de beure amb una birra en la mà,
Salut. Salut. I has de tenir micròfon, has de tenir unes pees de so que permetin que se senti per tot el bar, has de tenir llums, amb això l'espectacle guanya moltíssim. Clar, clar, clar. Jo dicien una cosa, lo que hay que tener es que hayan permisos y licencias para que se puedan organizar esos eventos, porque cada vez que se monta algo así... Toni, el problema no, que no se donin licencias o permisos, el problema molt de pizza és...
el tràmit, que actualment dificulta el tràmit, s'espera, potser els requisits que no estan pensats d'una forma justa, perquè requisits per un local que pugui fer un espectacle en so, perquè requereixes un micro, això ja requereix una llicència, i potser no té sentit demanar aquesta llicència per segon quin tipus d'espectacles, amb una afluència de...
doncs t'has patit de 40, 50, 60 persones, que no és un concert, però si tu ho fas, pot tenir problemes legals. Vull dir, vos record que no som en Jongueres, encara que, però és que l'han ressuscitat avui. I a mi m'agradaria que mos recitis qualque coseta. Sí, i tant. T'ho he preparat. Han duit un parell de poemes per recitar...
Recordem que en Toni està aquí per tema de beneficis fiscals i per la seva discapacitat no sabeu preparar per recitar en català. I a mi, amb aquesta pedaza de bou que Dios me ha quitado, m'agradaria recitar-ne unes que tu consideris adequades més tard.
Clar, jo encantat. I teníem una músicata per posar de fons, no? Trobes? Sí, teníem, sí. Vale. Pues en tot valtros, bonito. Bé, abans volia remarcar que els poemes són propis, perquè això de fet és una norma del poetry slam, el poema ha de ser propi. Les altres dues normes són no te passis els tres minuts perquè la gent és molt turra, i la tercera que només s'ha de comunicar amb la veu i amb el cos, que aquesta mos la saltarem perquè avui tenim música de fons. Mhm.
Has begut i has plorat, i vens a mi que no em coneixes de res a demanar-me que et salvi, que et trenqui les dues coses. M'escrius un poema al xat del teu allot o el teu ex no m'ha quedat massa clar i només sé que és un maltractador i em mires amb els ulls plorosos i em mires amb els ulls preciosos com demanant-te que t'entengui, que vagi l'anagró entrellaçada als músculs del teu coca, accepti, que validi, que vagi tot de tu i ho redimeixi.
Però com que no sé què dir, xar del poema, de forma, de ritme, i en realitat no tinc ni idea de poesia, i tu t'acostes molt a mi, i em poses la mà a la cuixa i el cap sobre el pit, i jo call, call un moment, abans de posar l'excusa que demà he de matinar.
Tu em demanes que no me'n vagi. Ets la tercera dona en tres mesos que em demana que no me'n vagi. La tercera qui refus, i la primera que em vol per ferir-la. I em mor de ganes de ferir-te. Ara mateix ets la dona més guapa del món, perquè tens els ulls preciosos, plorosos, i fas olor a caravan 42, i a tristor, i a solitud, a por a la foscor, i has begut, perquè hi ha les veus que et diuen que no val res.
Aquest jetge que és normal que el maltratador del teu allot o el teu ex o el que sigui s'hagi anat amb un altre. I com que no ha servit, ara necessites que jo l'escalli. Llevanta la roba i la pell i els ossos i els pensaments amossegades.
Em necessites, i a mi no hi ha res que m'agradi més en una dona que sentir que em necessita, encara que sigui per autoalucionar-se. Et necessites com qui necessita un ganivet, necessites un monstre que et mengi sencera, posant l'altre a la responsabilitat de desfer-te, destrossar-te, i jo no sóc ni un ganivet, ni un monstre, ni ho vull ser.
Em mires, com si no ho hagués entès, com si et digués lletja la cara, com si fos culpa teva també que el monstre no desperti. El que et sembla monstruós és que me'n vagi sense aprofitar-me d'aquesta presa fàcil, d'aquesta carn tenra que es deixarà menjar, de tu. Però qui s'aprofitaria d'aquí en aquest cas?
Sé que vols de mi, perquè em mires amb els ulls plorosos, amb els ulls preciosos, amb els ulls com un mirall. Que bonito, bonito. Impressionant. Que bonito, bonito. No esperava menys de ti.
No, no és casualitat que estiguis aquí amb nosaltres. No, no, continua. No, no, t'en ser com per tu, Santi. M'ha encantat... M'ha encantat sa fusió, el ritme, sa música, quina... Ha estat casualitat, perquè m'havia ensajat amb música mai. Això és lo bo. Mira, jo quan vaig començar aquest programa, s'idea era d'un bar a sa ràdio,
I crec que a vegades aconseguim transportar un pot d'aquesta màgia desdirecta, d'aquestes casualidats que de veres existeixen. M'estic sentint talment com quan estàvem a punt de tancar fent-te una birra tu i jo en Esbar. Jo he dit molt de pits, direcció, mos falta un tirador aquí, però bueno, trobarem un patrocinador.
Vamos compañías, somos gente fácil, nos pasan los cuantos miles de euros, vamos niño que me lo quitan de las manos. Bueno, reconduzcámoslo.
Mira, no mos acompanya sa sort a vegades en la sa càmera i avui és una llàstima perquè en Toni, en Toni, que a vosaltres no el veus, que és un personatge de dibujos animats que s'ha escapat. Una especie de Roger Rabbit, pero sin el Rabbit, Roger.
Dugo un pollo de goma a sa mà. Que me regalasteis tu, por cierto, te recuerdo. No, en serio. Esto es de Cambora, tío. Ah, pues jo t'anava a demanar la historia d'aquest pollo que me té hipnotitzat totes pedres hora baixa. Lo siento, Santís, soy muy de barrio. Atrevo a contar la historia de mis pollos, que hay policía escuchando, tío. Por eso lo llevas, ¿no?
Jo t'he contat el transat. Claro, para cuando te registres. No, no, contá el contá, ¿está bo? No, mejor que no. Que sea una sorpresa. Ell du un pollito de goma groc, transparent, d'aquests que tu l'apretes i s'infles la mà, i diu, jo el duc, perquè si m'atura la policia i me registren, jo li diré, no me toque usted el pollo.
I, antes de que me fotguen un hòstia, trauré espollita de goma a menys amb un pot de sort, se'n riuen i me deixen partir.
En Toni, no sé per què li feia vergonya contar-ho, jo he trobat... No, jo he trobat que els nostres estimats oients mereixien conèixer aquesta fabulosa història. Recordem que no som en Jonguera ressuscitats. I Santi, jo t'envié la parte del còmic que hicimos. Ja, però estic cansat de dir-te que no m'ho envidis coses. Santi, no hice con el meu morell... Te tengo en spam. Te he bloquejat, Toni.
Pues tú no lo pierdes porque es un... Això és la idea. No, venga, venga, te'n vais, continua. Ara no quiero. Ara no quiero. M'ha encantat. Venga, femos un altre poema. És que són tres minuts solament. Sí, són només tres minuts. Sí, si em vols dir qualsevol metge, de qualsevol autor que tu vulguis, sentir lliure. Recorda-mos...
Recordem-nos el compte d'Instagram, si la té. Sí, és bé. Nosaltres som arrobaslampalma a Instagram. És també on publicam tots els cartells avisant que cada dijous feim poesia en el cafè a tres bandes. I també és a través d'allà a les set i mitja. A les set i mitja. Darrer dijous de cada mes. I acaba quan Déu vol. Normalment dura dues hores. Però allà hi ha molt turres.
recordem Instagram arroba Slam Palma també està allà sempre el formulari per apuntar-se i si qualsevol dels agents es voldria apuntar encara ens queden crec que 4 places per aquest estimats agents no vos ho penseu si teniu coses guapes a dins del cap si voleu transmetre més enllà dels 4 coneguts que vos vulguin escoltar apuntau vos recordem la direcció
La direcció és arrobaslampalma i si aneu a la nostra biografia trobareu el formulari, s'enllaçen el formulari per apuntar-s'hi. A partir d'ara record que Camp Mona vol col·laborar amb aquest event. A cada programa dedicarem uns minutets. Crec que en Bonito ens acompanyarà de forma recurrent. Espere més Bonito. Seria molt bonito per nosaltres tenir-te. Haria aquest programa més bonit.
A mi m'encantaria, de veres. Ai, pot dir-lo del missatge que li vares enviar, Toni? Va ser molt tenra. El temps per aquí. No et agafa a ser el tonto. No, és que és tan bonito. No ho veurem. En Toni, en Toni, recordem, un ser animat, escapat d'un altre univers. ¿Puedo demostrar que los ante psicóticos no funcionan? A través de este programa hay grabaciones, doy fe, no funcionan, sigo igual, maldita sea.
En Toni diumenge me va enviar un missatge que deia... Jamás en mi vida vi una polla... Vi una polla. És que tinc... Es polla de goma de vora. Era l'experiment d'en Toni i volia que nosaltres diguéssim polla en directe. És així de bàsic, el tema de nivell està aquí. Estava tot previst. Un aplaudiment per tu. La manipulació a nivells bàsics...
La manipulació a niveles bàsics és difícil. Antóni me va escriure de Dick Menger. Jamás en mi vida vi un apodo tan bien elegido para alguien. Bonito. Eso eres tú. Simplemente bonito. Preciós, Tóni. Me'l sentim orgulloso de tu. A mi m'agrada con Mauro, francament.
Perquè a més a les 9 del matí, que jo m'acabava d'aixecar. Ei, no havia anat a lleure. No, això és que jo m'entera molt de la sala mateix. Estàs despert? Jo cada dematí, a les 6 del dematí, m'aixec. Bravo. Impressionant. No sé per què, però prou fals. Impressionant, impressionant. Molt bé, Toni. Au, bé, mira, amb paciència, el que vos deies l'altre dia, Mallorquins, si trobeu un castellà no parlant, no, a poc a poc,
poc a poc i bona lletra, una de mel, una de sucre. Bueno, si no va bé, dues closcades, vale? Però mira, en Toni ho han aconseguit. I ara... De fet, ara que traus el tema, el poeta Islam, també una de les normes que té, és que s'hi pot participar en qualsevol idioma. I passen dues coses. Hi ha molta gent que no xerra català i va i participa, que és fantàstic. Nosaltres hem cantat, hem tingut gent...
recitant en anglès, han tingut gent recitant en castellà, van tenir una nota que recitava en tagalog,
que recordem, és un idioma. És un idioma. De... Filipines. Gràcies. Perquè jo anava a dir... De Talego. No, de Talomàquia. De Filipines. Jo em vaig escoltar en francès l'any passat. I he de dir que... Ah, sí, en Sarri. Estem en el programa de qua, perquè jo crec que la música no té fronteres, ni cosetes, ni ribetes, s'art...
en qualsevol dels seus formats d'idiomes s'ha de poder apreciar. Desgraciadament no tenim tots la capacitat d'entendre tots els idiomes del món, però que millor que escoltar el concepte original en l'idioma que s'ha pensat aquell poema, aquella cançó. Clar, nosaltres tenim... Que sobre el porno opino lo mismo, versió mejor en versió original. No, però anaves bé, ara diguem-ho en català.
Ja del... Com es diu, porno en català? Porno. És igual. És una verdullatura. Bé, bé, bé, bé. Va a tocar el Ramon.
Vale, vinga, continuam. Clar, i també passa que tenim molta gent que és catalanoparlant que va i recita en castellà per inerci. Clar, aquí a Mallorca, per desgràcia, sempre ha existit aquesta tendència i jo quan era petit, de fet, que no està anant fora, recordam-ho, vale? Bé.
T'ho deien fora de casa, digueu, no xerris amb mallorquí que és de mala educació. Cada dia hem de lluitar perquè aquest concepte se perdi a dia d'avui, se suposa que tenim una paridad, però jo continuo pensant que hi ha que lluitar per la nostra.
Clar, i evidentment han d'existir espais que siguin... I això no ha d'escloure-lo dels altres. A mi em sembla molt bé que hi hagi espais de poesia en català, de literatura en català. Fantàstic, perfecte. Però en els espais mixtes també han de fer presència. Efectivament. Una cosa, que és importante, l'idioma o que s'ha posat a transmetre? Sí, no, no, el que s'ha posat a transmetre és bàsic. D'allà no sortim. Però sí que és vera que rebenta un poc, veure gent que xerres amb mallorquí...
completament a qualsevol altre context, en el carrer o fent-te una canya en la barra d'Esbà abans de començar, i després puja i recita en castellà. Està perfecte, està permès recitar en el poder d'Islam el idioma que et sorti de la faba. Tu eres de Mordor, no Santi, que soy el de nazistes. Van tenir un campió que va recitar un poema,
I una part d'ell estava en llengua de signes. Toma, ja, bravo. I va, coña. Bravíssim, home, evidentment, evidentment. Encara que no ho enten... No, Toni, no, que és de groller, que és de groller. El micro no s'emplea per això, Toni. Baix, baix.
ara cadascú que pensi el que vulgui i ocupar aquests espais i perdre aquest prejudici que tenim cap a la nostra pròpia manera de xerrar i ho dic jo que m'he educat a una casa que està jo no parlant no són de la mateixa quinta però fer-s'hi
Era un poc sàvit d'un cert temps. Avui en dia hi ha molta gent coneguda per jo, que és de família castellana parlant, i que, gràcies a Déu, no té la dificultat a s'hora de canviar.
Jo, que som mallorquí no parlant, de jove, la vaig passar perquè me'n van criar amb això que era com un mal vist. I són molt importants aquest tipus d'encontres culturals com es poeta i eslam perquè equiparen, igualen i donen valor a cadascuna de les gengues.
perquè totes i cadascuna de les cultures són importants i mereixen-se conegudes i escoltades. Estic completament d'acord amb això. És un potsa nostra religió, aquí. Jo he vist tesoros, o sea, meravellosos. He visto cosas más allá de las puertas de Tangaria. Sí, tú cada mañana cuando te despiertas. O sea, pero he visto tesoros. Yo soy muy colega de Bruno Sotos. Yo si yo... Bruno Sotos lo conocí cuando empezaba.
Ah, lo haré con ese bien un día. Siga guay, ¿no? Hombre, ¿quí? Bruno Soto. Y muchas veces, esto lo dice Ismael Serrano, muchas veces en los bares más profundos, más oscuros están las mejores personas. O sea, más bares, más bares que hagan eventos, ¿no?
Varen començar aquest programa fent una protesta contra la dificultat avui en dia de ser autònom i tenir un bar en concret en aquesta ciutat per el que diuen els mitjans de comunicació a nivell estatal, però els que ho coneixem de primera mà que han lluitat per tenir un negoci, ho passen malament, no hi ha facilitats.
amb moltes coses, sinó amb dificultats. Per posar un exemple, des d'Esfens, no just que un local de capacitat de 40 persones que factura una misèria, un local de barri, una cosa un poc més llant del Port Casa, hagi de pagar els mateixos fens que un local de Santa Catalina, que té, vamos, puertas rotatòries i que té una afluència diferent en aquest tipus de locals.
Hi ha coses que no estan ben mirades i, bueno, des d'aquí també està bé que ho recordem, no? Estaria bé donar un pot de soport i facilitats a aquests petits empresaris, ja no sols locals d'hostaleria o bars, sinó una ferreteria de tota sa vida, un punyetero colmado, que no sigui un paqui. Vull dir, està bé, hola, què tal, soy paqui, encantat, passa, vinga, posa un negoci, però...
Algo falla quan els mallorquins de tota sa vida, jo, vamos, ja era petit, coneixia l'amo d'Escolmado, m'afiaven, anava allà a més en Escolmado, coïn sus verdures i algo per berenar. I aquesta vida per què està desapareixent? Són preguntes que són bones de fer des d'aquí. No, no, és tan simple com ho digui. Aprofita, aprofita. Ja vaig feina a les oficines d'informació turística de l'Ajuntament de Palma. T'acompanyen el sentiment.
I m'han arribat ara uns plànols de negocis emblemàtics de Palma. Em queden? Ha tancat Can Àngela. Can Àngela sa merceria, no sa pizzeria. Sí, sí, sí, ho va veure. La part d'això està sa ferreteria La Central, està sa jugateria La Industrial, la bomboneria La Pajarita, que encara... Ah, però jo anava més clar, jo pensava que sa jugateria era La Pajarita. Pot ser mai equivocat jo, perquè com estan en una darrere s'altra... No, no, no, normalment són jo, són dir l'èxit de naixement.
La pajarita i el po... I si bé està bé que faig un pla en el que ubiqui aquests negocis emblemàtics, molt d'ells que tenen més de 100 anys, també estaria bé que se'ls doni facilitat per romandre.
Perquè amb tot el que m'agrada a mi Can Joan de Saigo, Can Joan de Saigo no està en problemes. Però potser Can Àngel acabava de tancar i era probablement el local més antic de Baleat segur, d'Espanya. Mira, jo som de lletres pures, però la meitat, perquè no arribava a totes. I ja t'he dit jo que, per exemple, una iniciativa que fos...
un pack d'impostos i taxes d'acord de la facturació del local, ajudaria. Activitats que s'han fet anteriorment a l'Ajuntament de Palma per els bonos de comerç, la publicitat que se'ls dona, fer una ruta com se feia de parts, per exemple, un dia a la setmana que se feia una ruta amb una bonificació econòmica a totes aquelles persones que vagin i comprin com a mínim tres negocis d'aquesta ruta.
Una llincana i compra. Vull dir, jo no tinc per què donar aquestes idees, perquè no és la meva feina. Lo trist és que les persones que estan cobrant autèntiques barbaridats a dia d'avui, per lo que ve sent, et s'ha humillat d'un treballador, no tinguin un mínim d'iniciativa com estem nosaltres donant aquestes idees de forma gratuïta a menys i còlculs acull el vol. Clar.
A mi m'agradaria un poc també que tornis a llegir-me un poema, perquè ha quedat preciós, lo d'antes. Mira, tenc aquest que potser és manco seriós que l'altre. És teu també, recordam-ho. De fet, ja tenc un company a Valladolid que definia la meva manera de recitar com... No, ja m'agradaria, però no, està casat amb una filla. Eh...
Un moment, un moment. S'ha perdut, s'ha acudit perquè en Toni ha dit un doi, però nosaltres no l'entenem. Ell mos mira com si l'entenguéssim. Tu li has contestat el que t'ha prescut i jo estic veient amb en Toni cortocircuita des d'aquí. Què volies dir-nos, Toni?
Vaya Dorit, i jo simplement he dit, valla, i no sabia com no sé què, de que està casada. Ha dit un company, com va ser molt de hippies i un company en comptes de dir-hi, pensava que n'adres per allà.
Però no, és aquest amic meu de fer la meva, pots dir, com a costumbrisme apunyalante, perquè sembla que van bones. M'encanta, m'encanta. I després te la clava. No, Sedantes, o sigui, jo estic mirant, era un capítol de Netflix de qualsevol sèrie, a mi m'ho venien a les imatges. Ha estat dura i guapa.
Sí, sí, sí. Un poco com se diu... Como tú bonito, duro y guapo. Ai, mira. Antonio, està que se surt. No, és que... Sí, pot posar. Ja, venga, recitamos un poquet més, que ho fas molt bé. Jo em perdo una recta.
No és que la perdi de vista o que em desvies sense voler, és que, per molt que m'esforci, una recta no t'emporta molt de llocs. La recta i jo són molt diferents. La recta és recta. Jo tenc que es nasc tort, la barba rissada, es cul rodó. Recta no tenc ni sapolla.
La recta és un conjunt il·limitat de punts. Jo som un conjunt molt limitat de contradiccions. Arrels i ales, sotavent i sobreavent, teoria sense praxi, gana, però poques ganes de sortir del llit, pixera, però poques ganes de sortir del llit, ganes de saltar, però no d'obrir la finestra. Bé, ja em fumo una segona recta.
Si el meu jo de fa 15 anys em veiés fumant, embarracades, tatuatges, escabejars, es cagaria amb mi. Per altra banda, aquell nin era un imbècil, que també es perdia una recta que en 3 anys intentaria convertir en sacant la trajectòria del seu cos i la d'un puta tren. Estic fart d'haver-me intentat suïcidar.
És com deixar el tabac, sempre serà s'esfumador. Estic fart de ser irregular, retorçat, amorf. Estic fart de corbar-me, d'estar travessat per angles, elipses, aristes. Estic fart de tenir els peus torts i de perdre'm a una recta. I em cag en Kandinsky i en la mare que el va parir. Però, cony, al manco estic avançant. Cap a l'estanc, però estic avançant.
Millor si em fumo una cigarreta. Si pot avançar a sobrevent, caure només cap avall, però avançar de mil maneres. Com havia jo de saltar per sa finestra si me perdo una regla?
Brutal, brutal. Esta te diré que no ha sido bonita, es un puñetazo de realidad. Mira, la primera ha quedat el complement en la música, que s'ha format una història rollo en el fritz, que és el que dèiem, en la segona.
Igual ha estat un poc massa ràpida, però crec que la música s'ha actuat. És punt àcid. Sí, i no tant és punt dramàtic. Hòstia, és que és brutal com canvia alguna cosa, no? Mira, jo som cuiner i m'agrada dur-me aquestes metàfores a mi campo de batalla. Això és el mateix que, per dir-ho de qualque manera, jo què sé, una truita a la francesa. Com canvia una truita a la francesa amb una guarnícia? Com patata perra.
recordant que en Toni me reporta un benefici fiscal i físic, també, a cada programa, perquè riure, amics meus, és font de vida i font de salut. Toni, gràcies, gràcies, Toni.
jo ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja
Completa, està molt bé donar tota aquesta informació a dia d'avui. M'ha encantat, m'ha encantat aquesta combinació de rumba i policia acida. Però és que se m'ha fan molt curt. Tu tens clavat lo dels tres minuts de s'ànima.
De fet, jo tinc molt de poemes breus, i quan estava participant, per exemple, a Valladolid, el tio que duia xarxes a Poetrisland Valladolid, feia un petit vídeo de cada una de les persones que recitava. I una vegada vaig pujar, recitar i baixar, i van haver de pujar a xarxes una foto d'esmicro perquè no els havia d'anar tant més de gravar-me.
I una altra ocasió... Bueno, a més, a quan de recitar la poesia te demanen un bis. Cuidado. A qui guanya li solen demanar un bis. Ah, sí? Sí, sí. Lo siento, jo soy un mate de bis a bis. És psiquiàrrico... O cáncer, és el que ha...
I altres vegades, una en particular, m'han fet fora per passar-me. En sèrio? Sí, sí, de manera que no. El quadrant no ho tinc. Recordem-nos les normes d'espor i trislam. Espor i trislam té tres normes des de... Qualsevol idioma, pot ser. Sí, però això és a part. Ah, vale, vale. Un esdeveniment de por i trislam té tres normes.
No te pot passar de tres minuts. El poema ha de ser d'autoria pròpia. De fet, si qualque persona fa una referència, per exemple, ser o no ser, aquesta és la qüestió.
ha d'especificar això en els meus de Shakespeare. En sèrio? Sí, com dient, si tant a Shakespeare, sé o no sé, aquesta és la qüestió. Hi ha gent que ho fa molt d'art. Clar, a això m'ha referent. No, sí, sí, no fa falta citar-ho, napa, però reconeixer que això no és teu. Jo espero que en un concurs de poesia fer una referència, un guinyo... Està per més, evidentment. Clar, però que no hi hagi que dir-ho. T'imagines-se, bueno, com us anava dient aquest poema de no sé què... I fa referència en aquesta altra de...
Queda un poc... No, no, no. De fet, hi ha dues coses que has d'evitar que se convertessin en un poetry slam. Un poetry slam no s'ha de convertir ni en un recital a l'ús, ni s'ha de convertir en una conferència sobre literatura. Ja, clar. Perquè la gent ha pagat por vororó i s'està prenent la seva canya tranquil·lament i s'ho vol passar bé perquè se posi divertida. I la tercera norma, finalment, és que s'ha d'expressar tot el cos i la veu. No es permet disfresses, no es permet atretzo, no es permet música d'acompanyament
Ai, quan se deia aquesta lota que venia, que recitava tan bé, aquella magreta morena. Sí, molt menuda. Marianela. Marianela, Marianela. Aquella improvisava, era genial. No, crec que no tenim el seu número. Marianela, si mos escoltes, siguis o mos siguis. Ah, sí? Sí. Bueno, i d'en Toni s'encarregarà de posar-se en contacte amb ella.
M'agradaria que vengués. Aquesta és un exemple de lo que tu dius. O sigui, era un espectacle en si mateix. Se poesia a un altre nivell. I lo que ella recitava amb aquesta pressió, aquesta expressió corporal, adquiria una dimensió que una altra persona te llegeix el mateix poema i dius «Vaya merda, poesia!».
És que el contenido y el continente... El rap so de fa molt. Han d'anar ben combinats. De fet, ara ens sortirà Alberti. Rafael Alberti. Hi ha un concert que té amb Paco Ibáñez.
Està gravat, està a YouTube, se pot cercar. No, és de Mortadelo o no? Exacte, m'ha venit aquest. I té un concert amb ell en què Alberti recita i Paco Ibáñez canta, que com a cantautor ha musicat molt de poemes de poetes en ex-exili.
I la diferència és brutal, perquè en Alberti no hi ha qui l'aguantin, la meva opinió, escoltant-lo recitar, i després Nibanyes, que té una presència escènica i que sap cantar i que sap acompanyar-lo a la guitarra i sap crear una musicalitat amb aquest poema que és a galopar, a galopar està a enterrar-los en el mar.
Clar, agafa una altra dimensió. Sí, sí, sí, totalment. Però els poetes normalment són els pitjors rapsodes. Nosaltres vam tenir la sort a un parell de ventos, d'eslam. Bé, també a l'anterior edició d'Entrenotes i Mones, que era Camp Mona, vam fer més coses de poesia, a més dels poetes i eslam, i jo record, és que no sé si era un o l'altre, però...
Antes ha tocat un eslot o una guitarra i de repente surt qualcos a recitar i dic, un moment, alta todo el mundo aquí, quietos. Tu, torna aquí, toca la guitarra, tu, continua recitant. I de repente, com un director de programa, jo continuava, aconseguia de qualque manera inconscient que se creessin autèntiques joies de...
Todo eso me presentaría a una cocina para 45 personas, él solo, Santi busca trabajo desde aquí, por favor, eres un gran tipo, buscamos trabajo. Adóptalo, tristón. Ese es mi plan.
No, Toni, el que nosaltres volem, bueno, que entre notes i bones va començar a regalar un artista, no, dubte, però volíem de qualque manera, així com vàrem fer anteriorment, apoyar tots els músics que coneixem i els que volem conèixer encara, perquè els que passen per el programa els posem, els publicam, promocionam, perdona, de qualque manera a través de les nostres xerxes,
i volíem aconseguir que en Sa Poeta Islam passi un poquet el mateix, almenys si ho aconseguim.
A nosaltres ens encantaria, francament. Recordàvem als nostres oients que cada dijous... Tenim molts? Darrer dijous de cada mes. Darrer dijous, cada dijous, que... No, cada dijous no m'adona, perquè és que ell se'ls faig jo. Els darrer dijous de cada mes, per favor, en el Teatre Tres Bandes, a les set i mitja, anau a disfrutar de poesia a la teva cara.
M'agrada posar a la teva cara de Coletti. De fet, Slam sona molt a la teva cara. Bueno, tenim un... Tu em volies llegir un. Vinga, dóna'm-ho. Si molts escolten ja no se'n aniran ara. Fins a on és això? Incendi i acaba... Acabem, comença el següent. Sí, posa un algo. Posa un algo així, dissimularà aquesta peu de jongueres que tinc. Incendi.
Sóc un incendi sota la pluja. Plou, plou, plou i no puc fer si no extinguir-me. Minva, apagar-me a poc a poc fins que només queda una resta de calor inútil entre el caliu que es manté per tu.
perquè al cap d'un mes o si tornis i l'hi reguis amb el Gina, amb el Cipran i marxis, mentrestant, jo crem sota la pluja, extinguint-me i m'invant, apagant-me a poc a poc, fins que només queda una flama entre la senra agonitzant, que es manté per tu, que la molt idiota hauria de demanar-te que la deixis morir. Era fins aquí? Era fins aquí. Hi ha algun nava enllaçant-se altre.
De fet, hi ha una cosa que... Ollana, el puc fer, m'agrada. Has de deixar de fumar. Sí, a més és que m'hauria de motivar. Deixar de fumar. Té moltes ganes de fumar un pit. No perquè vulgui fer-me senra, ni gassallar-me el cor, ni calar-li foc a la nostàlgia. No tinc ganes de fumar perquè trobi a faltar a la meva ex, ni a la meva allota, ni perquè m'odia a mi mateix i vulgui castigar-me o destruir-me.
Vull fer-me un piti perquè he deixat de fumar i embolicat el xiclet de nicotina amb el paper on escric aquest poema. Vull tornar a fumar i tornar a escriure com escrivia quan em solia suïcidar i m'apagaven les llosques a la pell.
M'agrada que t'agradi. Pablo Bonito. Recordem que això és d'aquest eslot, un nou col·laborador del nostre programa que dona un gir i volem donar una forta empanta i regalar-ho als Antoni per promocionar sa poesia, sa poesia autèntica de carrer, sa poesia individual sense publicitats ni ornamentes ni ies.
i convidar a tots els nostres soients que vagin a donar suport en qualsevol jengla, vernacle o d'invernacle, al Cafè a Tres Bandes de Red i Llous de cada mes.
Volíem fer també una menció especial en Escorrellengua. També voleu regalar en Escorrellengua, que en guany, de fet, si voleu tenir totes informacions sobre els artistes i qui col·labora, hauríeu de seguir-se Instagram, que se diu arroba jovesllengua. Toni, tranquil.
No, no, sí, però és que va en sèrio. O sigui, el feim també des d'aquí, a la nostra casa, a la Mediterrània, en el publicista d'Escorrelengua. Jo estic associat a Joves de Mallorca per la llengua quan era jove. Igual, un per múltiplicar sensacions a voltes, d'acord?
recorda'm si Instagram real és JovesLengua en Toni està traguent espuma per sa boca per favor, segurida, que cal qualfar-me no, no pot fer acudits, Toni te pauli, te pauli el micro i trobareu tota la informació dels esdeveniments i sa gent que l'apoya i voldríem posar com a despedida d'aquest programa sa cançó que polla es corre llengua
Volem fer un repte, un poema, a damunt, sa cançó oficial d'Escorrellengua.
Per sobreviure el dolor, crec que en comptes de fer-me més dur, em vaig fer més buit, com l'escultura del Dolmen de Dalí. No patia, no sentia dolor, m'enreia de tot i res era tan greu, però quan tot és broma no pots agafar-te res. Flotes en el buit, en el no-res, en l'absència de, en la que has convertit el teu interior.
et perds la por, la por a tot. L'absència de por no és valentia ni estupidesa, en realitat és la pèrdua d'un mateix, i quan un es perde un mateix, què importa desaparèixer? Fa poc em vas ensenyar que a Xillida l'important no és l'escultura en si mateixa, sinó la forma del buit.
El meu buit no ha desaparegut, però estarà prenent forma. Enterroritzes, i m'encanta, i odio, i m'encanta. Tu sents tot de forma profunda, intensa i sincera, fas que jo senti. Per mi, estar en tu és com quan a tu et banya la llum del sol.
Brutal, brutal, o sigui, lliga, lliga molt bé. I des d'aquí, entre notes i mones, volem despedir aquest programa, donar suport, donar es corre llengua. I la gent... M'ho diuen que continuï recitant tot amunt sa cançó, vull dir, és que està... és preciosa sa fusió que està sortint d'aquí. M'ho va fantàstic perquè aquest té una resposta que és... Vinga, mollari, mollari, dali, dali. Dos anys després d'escriure aquest poema surt, han romput o ens han romput?
Darrerament fa molt bon temps, temps d'anar a fer un gelat, temps d'anar a fer un passeig, però ja no ho feim. La llum del sol ja no vol dir el mateix d'ençar que no estan junts, ni la porta vea del museu fa olor de xocolata. Quan veig una escultura de xillida me'n recorda tu, però no et trobo a faltar, només em pos trist.
Vaig entrar fa poc a casa teva, que va ser casa meva, que va ser casa nostra, dels dos. Encara tens el moble de l'entrada d'un calendari de l'any que ens van conèixer, com si dintre d'aquell pis no hagués passat el temps. Però el temps ha passat. Tot ha passat, tot el temps ha passat. I res és com fa quatre anys. Tot sembla fràgil, inestable, un castell de cartes, un equilibri precari, una cova a punt d'ensorrar-se. Som dins la boca d'un llop, una boca oberta, però ni jo surt.
ni el llop tanca la boca, mentre em deman si ens han romput l'un a l'altre o l'un contra l'altre. Que bo, que bo, que bo, que bo. Que bé lliga, en socorre llengües, amb aquest concepte cultural de la llengua catalana, me cago en la hòstia, tu. Bonito, bienvenido, te quiero. Benvingut. Ni en Toni ni jo havien començat així de bé. Un aplaudiment per tu. Ha quedat preciós.
Fins aquí, Entrenotes i Mones, estimats agents, gràcies a Una Mediterrània, gràcies a tots vosaltres, vos convidam a enviar-vos les vostres opinions a través de les xarxes, canal de WhatsApp, Entrenotes i Mones, Instagram, Entrenotes i Mones, o a través de la web d'Una Mediterrània. I fins a un altre programa, recordar-vos, una vegada més, que si estigueu en el Poetic Islam, que se fan els cafès, les bandes, els darrers dillous...
Estic cansat de veure'ls com de cloroform. Venim d'on es somia però aquí mai es dorm.
Es pregunten molt aviat el com, però la glòria és només un pas del pou, que tot es quedi en slow-mo. Volies tot molt ràpid i ara penses low-mo. Guerra mental, brome de l'ofono. Escolta, treu el que et mou, loco és ara o mai, bro. El dono per re quan el silenci parla per mi sol. Ja no demano ni permís ni perdó, no hi ha premisses quan has assolit la redenció.
Un poc de solís i macarrons per tots, pels meus macarres a la barra demanant un got. Ens hem passat el joc de la farra, ara només barres, perquè si no em broto i torno a engegar el món, fa un dia molt maco per tornar a perdre tot. M'han salvat el cul, són el meu tresor, no venc filosofia barata, les rates amb les rates i els cabrons amb els cabrons.
Hi ha grimes de cocodril, no saben de música, però troben la base a 5. Per molt que canviï la visió, el bloc sempre serà gris. Per molt que canviï una persona, un altre mor al pes. Still chill in the kitchen. Avui no vull cuinar, germà, anem a perdre un kebab. El nen encena el micro i t'ho juro, no és per halar. Els xavals estan bufant el plat que els va donar de menjar. Ha arribat als vill i no sap on està. El cap amb sorollet com un bit de l'oufa.
Es matxaques, tripa tot i creu que ha traït a l'art. El 32 pot sortir bé o molt malpallat. Què m'estàs comptant? No estic escoltant. Ja portem un temps, no estem començant. He de decidir si posar el fe o tornar als parcs. I hem optat per la segona perquè estem acostumats. Acostumats a netejar-nos la sang. Acostumats a desacostumar-nos d'allò que ens fa mal. I si per començar de zero ens hem de portar algú per davant. Malesura, ens l'emportem per davant.
El carmel dolent, collita bona. No facis foc, hi ha una fuita de gas a la vora. Menja una fruita i desperta-te alhora. O la droga o la família, pensa què vols fora. Hola, me'ls menjo com Jeffrey Dahmer. Lo nostre no era vida, més bé Kramer contra Kramer. No hi havia anexa ni d'anexos en Paulaner. Ara arribo al bolo com si Wade diu, and you got it. I said I got it, però m'ha costat for real. No torno amb tu ni per 500 cada cop que la ligues. Estaven esperant que tornés a la vida.
Estic tornant a ser el que tancava les brides, basant el líquid del bric de vi pels meus goril·les. Tots són etapes de vi, m'ho va dir per la vila. Arreu és fàcil morir si causi no espaviles, però no és tan dolent morir si revius i ho expliques.
I un altre dia que es fa fosc a la ciutat prohibida. On la droga deixa els nens amb cara inexpressiva. On la nòmina a la mama no li arriba. Perquè les classes no predominants no predominen. I un altre dia surt el sol a la ciutat prohibida. On la derrota té bon gust quan els germans es cuiden. La gent s'estima entre les penes i alegries. Entre flors i dolç amb pàgines, batrejos i comissaries. I un altre dia que es fa fosc a la ciutat prohibida. On la droga deixa els nens amb cara inexpressiva. On la nòmina a la mama no li arriba.
perquè les classes no predominants no predominen. I un altre dia surt el sol a la ciutat prohibida, on la derrota té bon gust quan els germans es cuiden, on la gent s'estima entre les penes i alegries, entre pros i dolç amb pàgines, batejos i comissaries.
No hi ha ningú que et mati porcs com tu, potser un i jo et dones curxa, però estàs sentit de tant delicit porc que has decidit passar l'acció i fer-te una truja fer-te una truja aquesta nit. Me col·locum qui mata el porc
que em mata el porc millor que tu no hi ha ningú és que no hi ha ningú que em mati porcs com tu que ets un riu de tot l'escurxa no estàs d'un tip de tant de vici porc que has decidit passar el seu i per tot l'atrusa per tot l'atrusa aquesta nit
Mira qui ve, és la meva nena i com mou el cul al caminar. Tu fas passament, la molt cabrona de gelos, gelos en vol matar. Mira que n'és de sala, mira com se li ajut, li dóna a afilar. Tu fas passament, la molt cabrona de gelos, gelos en vol matar. Quan balla l'ampada és la reina de la pista, prepara el mar i acabé per sucre.
Bona nit.
Forget what you heard about me because you're wrong Forget what you heard about me because you're wrong
que se m'afilen en temps mentre entretens la teva ment. Escoltant-me atentament vaig fent la vida pesa vegades però anem tirant-la lentament. It's very eloquent. Tirant la rima fàcil vaig creixent internament. Lletres que salven diverses vides diàriament. Possiblement, vaja, se'm sent. No sé si parlo a una pantalla o gent.
fill de puta que s'ho va creient, s'ho va currant sis impotents, demanant taxis a PCN. El puto OPI no surt del poble últimament, està amb la nòvia, està currant la O, què estarà fotent? Posar quim tens, saltant-me obligacions habitualment, per destapar aquest neguit intern que surt, si no estic fotent, el que ara estic fotent, la vida passa i vaig contracorrent. Scarecrow.
Supost que avui em sento bé. No puc sentir-me gaire bé. Oh, no. Com dins d'un pou. I tot ha de canviar. Tu veus? No té sentit i és un abús. Sé que és molt cansat i em surt. Mala ja.
Ja no puc confiar en la gent, mostrar-me com jo ara em sent. I et dic que ara estic assegut al meu cor, cap por. És una raó pensar que el mal, tot el que tenc al meu cap, és...
M'agrada mirar a l'espai. No sé com amagar-me mai. Fugir. Més lluny d'aquí. I gaudir ballant. Tu veus. És molt cansat. És un absurd. Mira tot el temps que em perdur. Mala interès.
Mala l'intens.
Ja te'n pots rompre el cap per entendre això. A menys si em trobes cap com jo i m'aprenc un any d'esparjo perquè entenc les collons plens d'aquests que no saben que venen, no saben d'on venen. S'ho prenen a broma i no vaig de bromes ni de cara de pomes. La ciutat amb cavalls de ferro.