Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Estic cansat de veure'ls com de cloroform. Venim d'on es somia, però aquí mai es dorm. Es pregunten molt aviat el com, però la glòria és només un pas del pou. Bones tardes. Benvinguts, oyents, entre notes i mones. Tenim les oyentes, acaso? Sí, Toni, en tenim. I cada dia... I gent des de l'altra punta de la mà. Avui, Camp Mona...
Començant bé, entre notes i mones, cruça el xarco i mos arriba gent des de València. En tot valtre, Santiago Monjo i avui mos acompanya Bonito, què tal? Encantat d'estar aquí com sempre. I espero que siga aquí. Toni Ripoll, com us van comentar, no, ho faig a postes per tocar nassos. Tomeu Ripoll, és que li canvies noca dos per tres. L'anterior guanyador de Mallorca Slam Poetry, nivell nacional...
I... què més m'has dit tu antes? Tercer d'Espanya. Tercer d'Espanya, toma ja. I en Dani, que tal Dani? Muy bien, encantat d'estar aquí. Quines és el nom artístic, entens o...? Transunte.
Transeunte, sí. Avui ens acompanya un lot de València, Dani, Transeunte, tornem a tenir musiqueta. I com vos deia, benvinguts. Hem aprofitat que els darrer dia vàrem emplear la ruleta de la música i avui hem començat igual. I per això deia que no, en el principi. Dic, és que avui hi ha a dinar peix i això és un rap. I un rap, tots sabem que és un peix. Evidentment.
¿Cuánto más bonito? ¿Qué tal? ¿Com va Es Podet Islam? Bé, Es Podet Islam de moment va prou bé. De fet, ja tenim places cobertes per Es Proxim, que és dijous dia 26. Seguim estant de moment al Café a Tres Bandes. I Es Proxima edició és una edició molt especial perquè també és l'aniversari del presentador.
Hi haurà pastís, potser hi haurà coca, depèn del que cada dia vulgui. No, ves alerta en els anuncis que fas a la ràdio. No prometre anar que no vayas a complir. Efectivament. Coca de trempa volia dir. Molt bé, molt bé. No ses confusions, les carga el diablo. Hem d'anar molt alerta.
I que tal, Tomeu? Com va tot? Molt bé. Vens traïdor en ales de l'èxit, m'han dit. Ah, sí. Estic dins d'una àpera que l'ha organitzada el Teatre de Petra i amb col·laboració dels teatres de Xesforters, que ja van fer una sèrie d'actuacions i ha tingut molt d'èxit de públic.
I encara continuem fent una gira, que anirem per arreu de Mallorca. A Inca, a Sonses Veres, en Llorenç... La pròxima com a editòria és a Inca. Sonses Veres. Sonses Veres. Vissat, aquest que ve, no ho siguin. Molt bé. I benvingut, Dani. Comptem-nos un poquet...
Bueno, pues aquí estamos. La verdad que vengo de Valencia. Em va a fer en valencià? Puc parlar en valencià? Sí, sí, sí. Però ja, com t'he dit abans, crec que la meva... Aquí se vols intentar fer, ara. El meu accent varia entre el valencià i el català, però si ho manteneu, me'n manteneu perfectament. No te preocupis, aquí no tenim en compte els accents. Aquí el que mos interessa és el xart, la música. En Toni ve perquè mos desgrava, tots ho sabem. Hola, Toni, què tal? Com estàs?
I cada pit més desgravat. I, bueno, mos agradaria, abans de l'entrevista i tal, per què no mos fas qualque tema serà teva, sa música, ses cançons? Sí, totes les cançons són meus. Amb missatge, sempre. M'encanta. Això és el que nosaltres cercam aquí. El que necessitem al món.
Sí, un poquet de missatge, sobretot positiu, no? Correcte. I bueno, no tenim una ordre, una estructura, però si vos pareix podríem començar amb una cançó seva, ja que ha vengut de tant en fora, perquè a vegades s'art s'expressa més que les paraules. Si volem començar la cançó que es diu Existimos porque resistimos, que és el nom que li he donat al meu àlbum, que us ha traigut alguna còpia per a vosaltres. Perfecte. Moltes gràcies. I diu Més o Menys, així.
Existimos porque resistimos las amenazas que atenazan nuestros instintos. Rompemos el camino establecido. Infinitas son las dudas al salir del laberinto.
Caímos desde el cielo, nada nos fue dado Diviso el horizonte sin saber el resultado Y cuesta desprenderse del sabor amargo Sacudir nuestras mentes para escapar del letargo Y se desbordará el caudal Si no sacamos nada en claro Podemos compartir la levedad
Para no sentirnos tan raros.
Escapamos cuando hay mucho ruido, levantamos nuestras alas con ansias de peligro y a veces tememos al destino, lo importante es convencerse y seguir en el camino. Respiro otro universo, siento que mi cuerpo es mata de polvo tendida en el firmamento, pregunto de qué sirve el lamento, las acciones son opciones que se fugan con el tiempo, se desbordarán caudal.
Si no sacamos nada en claro, podemos compartir la levedad para no sentirnos tan raros.
Sé que es un viaje, un continuo aprendizaje, solo billete de ida, hacer lo que el alma pida. Siento que el misterio mantiene despiertos a los corazones en este cielo abierto. Deja que la mente fluya con el viento, que las tempestades te sirvan de alimento. Se desbordarán caudas. Igual ya se desbordó. Si no sacamos nada en claro,
Podemos compartir la levedad para no sentirnos tan raros. Existimos porque resistimos las amenazas que atenazan nuestros instintos.
Un fort aplaudiment per aquestes llocs. Dani, que ve des de València. I compte-m'ho, Dani, quines són les teves redes? Si la gent et vol cercar Instagram, Facebook... Les redes les estic portant fatal, la veritat. Benvingut a tots, també. Això de pujar un vídeo cada dia i estar present com si fossis una màquina, a mi no m'agrada gens.
però és Transmountain Music i després podeu trobar el meu àlbum gratuïtament a Spotify que es diu Existimos porque resistimos m'ha agradat, m'ha agradat sa lletra m'ha agradat sa força que m'has aprèscut? o...
Un pop post-rock de los 90, espanyol. Sí, tenia un poc aquella aura de post-rock de los 90. M'han cantat... Com se diu això? Morcilli, que has ficat de... Igual ja s'ha des... Igual ja s'ha des Bordó. Sí, sí, sí. T'ho hem evitant que s'ha des Bordó. València...
Una abraçada des d'aquí, els vostres cosins mallorquins encara se'm fan creus que a dia d'avui hi hagi pobles amb molt de problemes que encara no s'ha resolt la situació d'aquella malauradament famosa riuada que se'm va endur per davant, no sol la vida de moltes persones, sinó la dignitat i la tranquil·litat del poble valencià. El cas és que se n'importa alguna vegada, sempre és el mateix. Sí.
La meva allà ja va patir tot això. Ho vas viure en primera persona i va ser molt dur, va ser molt dur per moltes famílies, però també la congregació de gent que hi ha quan això succedeix és increïble i jo crec que s'ha d'agrair la força del poble i hem d'entendre justament això, que la força del poble està ahí, que hi ha que mirar-se a dins però que si no hi ha unió, van a guanyar el de sempre.
A mi m'adona molta esperança i molta força sentir gent de la teva generació dient-te aquestes coses, perquè sincerament, tal com tu el veus als mitjans de comunicació i dius, la gent del poble, el poble ha mort, però no, quan hi ha aquestes coses, la gent, com tu dius, la germana treu forces i fa pinya, i a mi aquestes coses m'emocionen, personalment. A mi també.
Xerrant d'emocions. Tomeu, tu saps que vàrem obrir entre notes i mones en tu? Sí. Sí, me vas enviar un poema. Jo som el primer fundador del teu club de fans. El primer dia que te vaig sentir... No, no, això és un altre tema. Això és un altre que també, però no. Sí, no es poden trobar. Gatito Cachón de Punto... Sí, sí, ja ho direm després. Ocito de Pilao...
No, mira, jo el primer pic que vaig sentir en en Tomeu va ser fent un personatge de la mort, m'apareix. Me va quedar impressionant. Impressionant. I va ser impressionant. Bueno, com que recordem que entre notes i mones és un poc volant ser un bar a la ràdio, avui he duit unes empanades, són de cant, i unes croquetetes, crec que en queden dues perquè dues setmanes clafat pel camí...
Encara n'hi ha qualcuna de teva. Les croquetes són d'espinats i formatges, les empanades de can, si voleu. Jo en gofareu una de panada. Evidentment, endavant les hages que diuen. Jo en faré una altra. Ah, que sí. Jo crec que si deia dir qualsevol paraula...
No, tu estàs castigat. Fins d'aquí una estona no pots. Si queda res... A mi m'agradaria que mos fessis... Bueno, hi ha polítics que guanyen molt de tot. No diguem res a davant del micro. No, Toni, això és un altre tema.
No, Animal, que és el Watergate. Ah, vale. No, jo sempre... Amem, tio, què vols? És que tanto que viene el Lobo que viene el Lobo, en el final... Amem, res se'n recobrar. A mi m'agradaria, si se pot, que mos recitassis els poemes, s'acabarà a ser guanyador, perquè jo i tots els que mos estan escoltant, supòs, mos varen perdre els poemes guanyadors de re Poetry Islam. Seria possible? Sí, sí que m'ho fe. Sí?
I després, el llibre al Bedrió, anem intercalant, música, poemes, el que vosaltres vulgueu. Oïte-os, com cada dia, ha matat de hambre a 25.000 nens. Dios, viu en el corazón dels països pobres, perquè l'assessió sempre regressa al escenari del crim.
A 25.000 niños con sus pequeños dedos y sus sonrisas ácidas y sus pies descalzos sin camino. A 25.000 niños con sus barrigotas mentirosas y sus ojos que preguntan, que siempre preguntan, que muy abiertos preguntan, que con medidas redondas preguntan.
A 25.000 niños que matarían a la puta cigüeña que les dejó caer en tierras malditas. Niños viejos muertos de polvo. Niños rancios vivos de miedo. A 25.000 niños...
Y mientras, a nosotros nos cuentan cuentos de hombres buenos y esclavos libres, con televisores planos y encefalogramas más planos aún. Nos dictan sueños con instrucciones en otro idioma y deseos globalizados y rebeliones sedadas. Con permiso del gobierno, claro. Pero de repente...
Una gota de rabia se desliza desde un bastallá hasta un silencio demasiado largo y una voz empuja a cuesta arriba y sin darse cuenta derriba el viento y con él se cae una mentira sin estruendo. Igual que resbala la manta en la noche más helada y ese frío. Siempre. Nos tratan como ha ganado.
Por eso sabemos lo que es la manada. Han construido un muro de sangre y monedas, pero hemos aprendido a derribar muros. Han izado una montaña de estiércol, pero la mierda también arde. Han sembrado el odio y el terror.
y vamos a devolverles toda la cosecha por esos 25.000 niños y por sus ojos que preguntan, que siempre preguntan, que muy abiertos preguntan, que como heridas redondas preguntan ¿Por qué, Señor? ¿Por qué has tardado tanto? Hoy es un buen día para morir.
La muerte es un precio cojonudo para la libertad. Cóbrate, señor. Cóbrate. Y quédate con el cambio.
Crec que això hauria de ser l'encatxalament del telediario. Durant un mes ensenyant la protesta. Brutal, impressionant. Jo l'escoltaria Blowing the Wind. Sí, eh? Acompanya, acompanya. Que brutal. Gràcies, moltes gràcies. Mare meva, sou un raig d'esperança fresca...
Per cert, eh, tots dos. I xerrant del tema. Què vols, va, impulsar? Ah, mira, mos han sentit des de aquí. Avui t'has guanyat sempenada, Maria.
Què mos va dur a vostres diferentment? Sou de diferents generacions, un poeta, teatre, s'altre músic, però es catja a la fi, jo crec que s'art mos es germana a tots i mos posa a un nivell molt similar en sa contemplació, l'artístic, aquesta connexió que mos fa arribar s'idea dins del cap, aquesta xispa de bon parent.
En quin cas a vosaltres vos va aprendre? Jo ja des de molt petit, perquè uns 7 anys vaig fer el primer poema i després en els 11, després em vaig enamorar d'una lota i des dels 11 fins als 17 vaig estar escrivint poemes perquè me faltava un idioma. Realment parlar de sentiments amb poca cosa que no fos poesia,
Jo que no sabia música, que també s'hi hagués pogut xerrar de molt amb música o amb pintura, però jo no en sabia. Vaig trobar el seu idioma de la poesia i vaig començar a llegir-la, a manejar-la i l'havia de més teix per poder expressar què era el que sentia. No el que passava, sinó el que sentia.
Pues ya muy parecido. Yo a los 10 años me atravesó un rayo de luz. Estaba hablando en València Catalana. Això es flash, això es flash. Ja l'he vista. I també me lo he dit. No ho havia contat, però ara que veig que ja és... He chugat una mica amb la sorpresa. Jo als 10 anys vaig sentir com una llum. Sí, sí.
i estava en el cotxe, a la recorda darrere del cotxe, i estava pensant, mirant per la ventana, mirant per la finestra, i em va sortir una cançó, que encara me'n recorde, però ara mateix no me'n recorde. I després m'he acompanyat sempre parlant sempre des de dins, no des de fora. Crec que buscar aquestes respostes és molt complicat, i vaig començar a buscar les respostes dins,
i al final me vas donar compte que lo de dins i lo de fora estava interconectat. Així és, així és. M'heu deixat tots dos impressionant. És molt curiós que tots dos entomeu xerrant d'una recerca d'un idioma i tu xerrant d'una recerca d'unes respostes trobeu aquests canals que intenten descriure o...
enmarcar o encerclar un sentiment, una pulsió, una passió, que no basten les paraules normals. És que antigament, entendent això, és el llenguatge de s'ànima. Per a mi és sagrat. La música és completament sagrada. Se mos queden curtes les paraules per expressar els sentiments, com molt bé han dit ells. Impressionant. A mi avui, a hora baixa, m'agradaria aprovar...
Un experiment, ara si ho veus... Un experiment, però completament legal, Dani. Els altres som quan s'acabi el programa, rei. Però abans m'agradaria que mos fessis una altra cançó, Dani. Però després voldria provar de fusionar-vos a tots dos en pla Dragon Ball, vale? Sí, Dragon Ball.
Tu no fas un poema, és que tu vulguis, i a menys si ell te capta i te posa una música de fons que vagi bé. Si no va bé, tenim la llibertat de dir, ja sé, para un segon, fem un altre estil de música o el que sigui, vale? I si no, per la cuchilla.
A veces las nubes grises No te dejan ver el sol Solo quiero que acaricies La luz en tu interior
No me pidas que me calle No quiero llevar razón Aprecio cada detalle Escrito en el renglón Que le den por culo a todo Que no me importa Yo seguiré tranquilo
Me fido de este hilo que me soporta. Y si todas y todos somos lo mismo,
lo mismo, lo mismo y si todas venimos del mismo sitio y si todas y todos somos lo mismo, lo mismo, lo mismo y si todas venimos del mismo sitio no me cansaré de defender la verdad
¿Por qué vienes y me dejas de nuevo libre otra vez? Tú haz que así desintegra cada parte de mi ser. No me pidas que me calle, no quiero llevar razón.
Aprecio cada detalle escrito en el renglón. La bestia adentro me muerde a ratos y aunque desacato, ¿quién está al mando?
Que se joda todo fuera, que no me importa. Yo seguiré tranquilo, mecido de este hilo que me soporta.
Porque todas y todos somos lo mismo, lo mismo, lo mismo, porque todas venimos del mismo sitio. Porque todas y todos somos lo mismo, lo mismo, lo mismo, todas venimos del mismo sitio.
Que todas y todos somos lo mismo, lo mismo, lo mismo. Que todas venimos del mismo sitio. No me cansaré.
Demana disculpes perquè jo estic acostumat a que la guitarra tinga puntets. Ah, no, no, no. M'he perdut en els acords. Un altre fort aplaudiment per aquest talbot. És l'hora de fer un esforç sobre humà perquè estava perdent. Estimats oients, ha vengut el pobre a tocar una guitarra que és meva, crec que me la van regalar quan vaig fer la comunió o una cosa així que anava de campaments.
Som una emissora modestament equipada per ser música. I, no, no, en sèrio ho dic, eh? Moltes gràcies, perquè és una dificultat afegida. Un instrument que cogea un poc... No ardió la iglesia quan entraste? Jo estava pensant-te, la iglesia feia com un ioto. Eran otros tiempos. Admitían a cualquiera.
No, bueno... Ah, sí. Ah, clar, d'això se tracta. Per això tots els polítics són catòlics? Sí. Eh! I bastes 5 minuts antes de morir, eh? Ah, sí? Sí, no fa falta. Quina religió més clarinuda, no? Per què s'ha de desapuntar tanta gent? Perquè després s'ha de apuntar. Ah, clar, clar, clar.
No vos pareix que Crist seria d'esquerres? Totalment d'acord La gent està allunyant-se del missatge Bon Marley també era d'esquerres i al final fer-te viral congeva a vender parte del mensaje al diablo vull dir, en el mateix moment que tu t'estàs fent viral per molt d'esquerres per molt bonito que sigui el mensaje per molt convallar que tal has fet de fer-te viral en si mateix
ja fa que ten vais al lado oscuro
Vos he contat l'extremunció de la meva padrina? I continuàvem amb temes alegres. És molt divertit perquè en el moment no ho va ser. Això t'anava dir, quan va ser el tema. Vist en perspectiva, clar, la meva padrina estava en procés de morir. Calçalcia. No, no, hi va entrar perquè la van absoldre tots els pecats abans de morir. El tema és que és una dona que es va criar a l'execció femenina de la falange espanyola.
Van telefonar a la parròquia i van dir, ah, de seguida enviant qualcú. Doncs no sabíem nosaltres que a Palma hi ha una comunitat xinesa catòlica molt important. És a dir, jo sí. No sé ara en acabar això, però vale, sí.
Ah, bueno, por el gran dragón, ¿no? Doncs va arribar a la habitació de la meva repadrina, que estava de fentanilo fins a Tseas, un senyor xinès, marcadament xinès, amb una capelina perquè plovia, un capell de bici fosforito. Ostres. La sella de sa bici a sa mà perquè no li robessin.
I resulta que aquest home tenia molt d'accent i va dir, hola, sóc el cula. Això és imatge d'aquest home entrant a donar l'extrema oció a la teva predina. La meva predina criada a la secció femenina de la falància espanyola. El cula en anglès és el més guai, no? També. The cooler. Ah, the cooler, sí. Anar i dir, sóc del cula. També n'està guai.
Avui el nivell està... Estan eniguts. I clar, se va girar sa pobra dona cap a sa seva filla, mirant-la com dient, que han demanat, pata la naranja. No, no, és que sa realitat supera sa ficció. Jo vam veure sa pel·lícula en funeral de muerte i és que se me queda curta. Clar, semblant, semblant. No, no, me faltava aquesta xena.
Però bé, els sales. Bueno, ara ja, després d'això, de dir el que vulgueu, és que ja... Després va fer com una cara de ment, si no hi ha més remei. De veres que no sé si donar-te espèixament o convidar-te un xino, vull dir... No, ara mateix no sé, m'he quedat... Bueno, què voleu? Voleu poema? Jo vull poesia i música. Sí? Música sona bé. Blues? Què podem provar? Va provar un blues lento?
No puc tocar el que vulgui? Bueno, sí, ja ho dic per donar-te una orientació. Perquè parlaré... No siguis covarde, home. És un experiment, estimats oients. No, no, dóna-li, dóna-li. És de totes ses mones, perquè molts agrada experimentar, venim d'un bar i a un bar, sempre passen aquestes coses en directe, aquesta màgia...
anem a intentar fusionar un poeta consagrat i un cantant emergent. Yo soy un alma ensombrecida por el peso de los siglos.
Siento sumisión hacia otras que admiro. Una deuda insondable. Casi miedo. Pero no vengo a hablar de ti. He venido a presentarte a ti mismo. Sé que el anochecer te inunda de flores muertas. Que el silencio te revienta las costuras de la carne porque hay palabras afiladas habitándote. Que tu trabajo huele a esclavitud. Que tu ropa suda a esclavitud.
que toda tu libertad no es más que esclavitud. Piensas que te esperan inmundicias terribles y dejas de consumir la misma mierda de siempre, porque siempre temes que haya una mierda peor. ¿La hay? ¿De verdad la hay?
Mírame a los ojos y dime, ¿qué infierno tan vendido? ¿Dónde coño está el libre albedrío? ¿Qué valor tienes en otra hoja en este maldito árbol de miedo? ¿Qué sentido tiene estar?
Recoge todo lo que callas y quémalo antes de respirar. Y nace, nace otra vez. Donde tú quieras cose con tu dolor un nuevo cuerpo. Ser fuego que forje la espada de la justicia. Justicia. Esa vieja profesora de antiguo colegio que te pellizca la razón hasta convertirte en una fotocopia. Nace otra vez.
Sé la palabra que extermine todas las palabras. Sé la tormenta que extermine todas las tormentas. Y corre, corre, corre. Como si siempre hubiera que hacerlo. Como si yo te persiguiera. Como si el diablo te pisara los talones. Pero yo no te piso los talones. Yo te estoy esperando al otro lado. Con los brazos bien abiertos. Sabiendo que tus pecados
Son un viaje inerudible a mi reino. Pobre tonto. ¿De verdad creías que ser esclavo te daba derecho al paraíso? ¿Que obedecer sin rechistar te hacía distinto a un asesino? Me das lástima. Nació Dios.
Pónmelo difícil, vive intensamente, polla siempre que puedas y siente, siéntelo todo contuda tu alma. Arrastra tu vida sobre cristales rotos hasta que tus huesos sean piedras de río. Hasta que la vida sea cariñosa como unas botas viejas y póntelas para cruzar a tu destino. Yo soy un alma ensombrecida por el peso de los siglos.
Siento sumisión hacia otras que admiro, una deuda insondable, casi miedo. Sí, soy el diablo, pero solo mi alimento de almas que ya están muertas. ¿Estáis preparados?
Sí, sí, sí. Que pa, però quina punyetera passada. Ha quedat fantàstic, que no lo van a tots dos. Enhorabona. Estava sentint cada paraula, eh? Enhorabona tots dos. T'estava mirant els ulls tota l'estona, per això a vegades pot ser que algun acord s'han agenat.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Correcte. De 8 a 9 de fe... No, de llogues dia de nou, perdona. Dia de nou? Dia dels pares. Ah, allò que se m'oblidava qualque cosa. És que he comprat la loteria. Feliç dia del pare a tots els fills de... A pa, a tots els pares. A tots els pares. Pere, pere, pere.
Això era en Toni, recordant que el tenim perquè desgrava. Bueno, el programa se matrà els dijousos de 8 a 9 i els diumenges de 3 a 4 i els dillunsos també de 3 a 4 d'esmitia. Crec que val la pena que ho torneu a escoltar, perquè els programes aquests, segons sorgeix aquesta màgia, jo sempre deia «màgia en tu cara» o «música en tu cara» en esbat perquè...
és que a més és que és així, sorgeix i ho tens a davant i jo crec que val la pena escoltar aquestes coses ara suposo que en tornarem a fer una altra però abans m'agradaria que en Dani mos contés un poquet Dani, és el primer pic, que vens a Mallorca no, veritat, sí
Com a TAR és la segona vegada que vinc a Mallorca. Vale. I què tens plenatjat? Tens bolos per aquí, plenatjats? Anava anar a Agua Bar el divendres a fer un bolo, un microbert, compartir música amb altres autors, autores, i he vingut a veure-vos. I te trataran molt bé. Jo conec molts artistes que van en aquestes llances a Agua Bar. Són... Són molt bona gent. Dirigite. Ah, tot bé? Ah...
Som molt bona gent. Nosaltres també, antigament, fèiem jams. Ara, a la ràdio, tenim un poc més complicatat. Però, per ventura, mos enginyen qualque programa per fer... No? Sí? Per ventura, mos enginyen qualque programa per fer una petita jam de diferents artistes. En el Jordi hi ha espai. En el Jordi hi ha espai. Sí, sí, sí. A més, fa temps que ho venim comentant. Ara que veus bon temps, ho podrem fer. I recordem a tots els que mos escolten que aquest divendres, a quina hora?
de 8 en avant de 8 en avant podran acudir a escoltar en Dani i altres artistes que este nom artista era? Transeunte perdona perquè jo el de ser memòria ho tinc com es llamava si el senyor era alemany Alzheimer, Alzheimer pensava que anava a seguir a Hitler i dic no, no, no, per favor no, no, no, per el meu de Déu era austríac
El nivel... O sigui, no me he puesto el antiséptico, que el nivel está subiendo mucho.
però és que hi ha palabres com a reflex que se me atraganten ha dit antiséntico o antisemítico ambas ambas les dues estan de moda ara no, que aquesta no és dolenta vull dir, jo l'altre dia pensava que hi ha una sèrie que se deia The Man in the... una sèrie futurista, vale? que era The Man in the Castle, no sé si qualcos l'ha vist on se suposa que els nazis han guanyat la guerra i els Estats Units és nazi una sèrie predictiva i futurista en el seu moment ningú se'n ve a donar a compte
Clar, no, no, no. Què haces, tu, cuando los americanos son los nazis? Al final, pues mira, era de buena sèrie, se'ls ha anat de ser mans, i mira. Eso sí que predijeron el futuro y no los Simpsons. Sí, sí, sí. Oh, sabeu que en Matt Groening està en els papers de Nebstain?
Que dius? Sí, sí, sí. No vull creure això. Ho he vist avui de matí a les notícies. Jo sempre dic que quan vam començar fèiem una secció informativa per renunciar allò perquè realment aquest programa és desinformatiu.
Es bolos de bar, de cafetito, també ens encanten. Però això no és un bol. Jo ho he vist. Serio. ¿Qué será? ¿Lisa o Maggie? El personaje que se inspiró en las fiestas.
Vinga, ahí vamos. No, anem, és que... Sí, sí, no, no, és greu, és greu. Però això no està confirmat encara, no? Hombre, si ho diuen per les notícies, jo crec que sí. Nosaltres no som un mitjà... És el nostre programa, entre nosaltres i Mones. Santi, que és el punto lujo que tienes en la frente, eh?
Al suelo, al suelo, maldita sea. Mira, ara sí que l'he pillada. Bueno, però antes quan ho comentava, és que, clar, lo de Namagui en su chupete tot el rato, vendrà d'alguna festa de Neipsteyn... Deixau fer, deixau fer, deixau fer. No hablemos de nocilla i permítos. Mare meva. Sí, n'ha m'ha fallit, n'ha m'ha fallit. Nocilla o mermelada, ara ja m'he liat. Mermelada.
L'agridulce està de moda. Els canes no poden menjar. No, però sabeu que varen donar un millor de pessetes en què oferís imatges de vídeo o tal? No ho sé. Mai s'han arribat a veure, però jo estic segur que per demanar... Em sé, jo què creus? Que li s'ha de quedar el tema? O sigui, jo crec que... És que... Esto és com el del monstruo de l'agonés. El preferís la música, eh?
20 anys després, encara no sabem quan diuen Tomeu, que era confitura o foie gras. Un milió de pesetes en euros, quantes? En euros? Dos cafès. Dos cafès. 5.000 euros. Dos cafès en el centre. Exacte. Valor adquisitivo. Retomemos el hilo. Sin endolzar ni nada. Nos fas una...
Joder, tío, me estoy esforçant per reconduir-ho. Intenta salir, intenta salir. No la hay. O sigui, no hay una salida digna d'este pantano, pero déjame. Me ves en la orilla y me tornes a fotrospeos de Montescrab y me pinges, tío, ya estoy sortint, tenia una mala fora.
Ai, salvamos, Dani. Tocamos una cançó en sentit d'aquest protesta. Ya que soy cantautor, que pesa esto de la posguerra, que se decían que los cantautores eran muy pesados, cuando figuras como Pachandión, creo que deberían de reivindicarse, o Luis Pastor, me gustaría explicar de qué va la canción, y la canción va de que cuando te encierras en ti mismo, cuando te encierras en tu casa, que es lo que le pasa a mucha gente, que va del trabajo a casa y de casa al trabajo, te pierdes la vida, ¿no? Presente.
Y va un poquito sobre eso, sobre que los muros de hormigón nos hacen cegarnos y no ver el sol. Y tiene un poquito de poesía también. Una cançó amb missatge. Benvinguts es cantautors una altra vegada. Dime dónde se esconde el porvenir.
Ayer lo vi intentando huir, sabes que no. Quiero vivir a plazos, romperme en pedazos. Prefiero naufragar. Naufraguemos. Y lo de fuera no me gusta. Y lo de dentro no quiere escuchar. Desconfía quien se asusta. Cuando ve de cara la verdad.
en muros de hormigón para nuestras almas no sale el sol. Y si nos encerramos en muros de hormigón para nuestras almas no sale el sol. Habla, grita,
No siempre hay un porqué Será mejor quererse bien Sabes que no Quiero amargarte el rato Acepto el desacato Me toca naufragar Y lo de fuera no me gusta Y lo de dentro no quiere escuchar Desconfía quien se asusta
cuando ve de cara la verdad. Y si nos encerramos en muros de hormigón para nuestras almas nos sale el sol. Y si nos encerramos en muros de hormigón para nuestras almas nos sale el sol.
Dejando a un lado todo lo que tenemos, lo que fuimos, lo que somos y lo que seremos Abrir las puertas esquivando los obstáculos Tratando de correr para escapar de sus tentáculos No dejes que te atrapen, números no son personas Cambiar todo aquello que nos condiciona, alterar las hormonas Hacer que el alma vibre es la única manera de poder sentirse libre Y si nos encerramos en muros de hormigón para nuestras almas
Nos encerramos en muros de hormigón Para nuestras almas no sale el sol Que no, que no, que no, que no Mira, no sale el sol Que no, que no, que no, que no Mira, no sale el sol
Que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no. Ain't no sunshine when she is gone.
Molt bé, molt bé. Músiceta fresceta. Què vos ha paregut, estimats oients? Fantàstic. A vosaltres vos ha agradat, sí? Molt guai. Este joven de entre poco estará por ahí solando bien. Sí, sí, sí. En un puesto on tinguin un millor equip de so.
No, tio, que... Millors presentadors, també. Així la qualitat jo crec que està garantitzada, eh? Sí, per això duim en Toni. Així la qualitat sempre és lenta. Toni és el Grison d'aquest programa. Sí. És el papel de los Einstein. Jo crec que és important, eh? Quina cara ha posat.
Bueno, recordem a tots, estimats oients, que en Dani estarà tocant aquest divendres a partir de les 8 a una janca en el bar... Agua. Agua. Agua, agua. Agua, agua. Agua. Agua bar. Agua bar. No, no, agua, agua, que ve en guarda civil. Agua bar. Corre, corre, corre. Me suena mucho.
crec que està ubicat en el casc antí. Sí, està de vora el llotge. Ah, sí? Sí, sí, sí. És el carrer que connecta Dresanes amb el vingut Antoni Maura. Per a més indicacions, Google Drive.
Si viene alguien, la verdad que me encantaría, ¿eh? Me dijera, ¿te hemos oído en la rádio? Sería como muy guay. Fes-mos o sabré, així sabré que qualcú mos escolta. Vamos a rezar, ¿no? Allà hi ha un nou ressurgir, jo li dic nou perquè ja són d'una altra generació,
de gent jove que li posa moltes ganes i se mou molt per els bars de Palma. Diuen Palma, ciutat cultural del Mediterrani, no sé què. Jo, la veritat és que trob que no se mereix per res aquesta nominació, és pura màrqueting. Han perdut, de fet.
Sí, no, coqueteo con los hoteles i tot aquest rotllo. Hi ha l'autèntica capital cultural, és en els bars, és en els carrers, a gent com tu, a gent com ell, tots vos donant les gràcies perquè sou les persones
que ens fan sortir a puestos, escoltar coses, experimentar, tenir diferents sentiments i a gaudir de la vida i de l'art proper. No tancats darrere d'una vitrina, no un escenari inexcessible, no darrere d'unes entrades que, vamos, t'has d'hipotecar la mascota, la moto i part dels pis per poder-te pagar l'entrada de turno. És a vosaltres.
Bé, perquè tu pots sentir des del carrer. Perquè fas feina de mànager i ja els darrèpics van anar a Rosalia, te van deixar entrar per tot, però no tots tenim aquesta sort. I també la libertà està dins, hi ha que recordar jo crec que això. Jo vull pensar que la libertà està dins. Què penseu? Que la libertà està dins o que està fora? Jo crec que és bidireccional
és vera que si un no vol experimentar la llibertat no la troba però també necessita espais i entorns on poder-la gaudir aquesta llibertat i avui en dia la veritat és que sobretot a Mallorca, a Palma en concret que és el que coneixem nosaltres és complicadat, mos aposen no sols altres programes sobretot de la qüestió d'obtenir llicències no sols per els preus o per la dificultat d'un transport públic de qualitat o un puesta bona per cas cotxe
sinó la persecució constant que hi ha sobre aquests petits locals que volen fer ús de la cultura. I després, per el tema de no pagar una llicència... El problema és que estan matant la cultura. Totalment. La estan matant. Per ser músic, a mi em demanen que faig cançons de covers que es porten ara, que és una mediocrità constant, i tenim artistes increïbles que s'estan perdent per tot això.
Amb material propi. De qualitat. Com és que ho heu dit avui, recordam-ho. Jo porté 3 anys tocant en bars. I és molt, molt, molt... A València ho patiu com a Quida.
A València, i així també, l'any passat vaig aixir, aquesta em vaig aixir, també vaig a fer una xicoteta xira, però tot autogestionat, com jo puc, però només em dona per a dedicar-me, jo sóc mestre de xiquets, de música, que també he fet cançons molt boniques amb ells, la veritat, i és molt bonic el meu treball, jo m'agrada molt, però la meva passió està ahí, constantment... Això sí que enriques per de dins. Poder ser mestre de lots, poder atracar-los a sa música, això sí que enriques per de dins.
El mordisco del cantautor està ahí constantment. Sí, sí, sí. I m'ha agradat molt perquè la teva música té missatge. No sé si mos vols dir, potser en concret, cap a quin estil, a part de reivindicatiu, te mous o si vols fer-nos qualsevol punt més sobre el teu estil de música. Sentit lliure de fer-ho.
El meu estil de música és cantautor. Jo convine... Però reivindicatiu, perquè totes les cançons que he sentit estàs ficant canya. Cantautor reivindicatiu, però estic reivindicant des del jo, que crec que és la millor manera, des del dins, des del jo, des del tu, que crec que és com s'ha de fer, com s'ha de fer una reivindicació, reivindicar parlant d'altres és molt senzill, tu no estàs parlant de tu, perquè parlar de tu t'ha donat vergonya, a mi no m'ha donat vergonya parlar de mi, si voleu profunditzar després, jo no tinc cap problema en parlar de mi,
i en coses del meu aprenentatge. Jo penso que això és molt important, parlar des de dins, no des de fora. I molta gent parla des de fora o directament està parlant d'un amor que no existeix en les cançons de merda que sonen ara. I això foteix a tot el món i foteix el sentit de l'amor. És el que tu m'ho has de fer. Te'n manen per fer un producte i tu has de cantar sobre això, has de fer això, has de fer l'altre. Nosaltres des d'aquí a Poam, crec que tots estem d'acord, el teu estil, cantautor, reivindicatiu...
I, bueno, no sé si voldríeu fer un altre poema. Jo crec que tocaria. Jo crec que sí. Vos pareix? Sí. Aquest és més... ligero.
Bueno, m'agradaria recordar a tots els agents que el nostre rapçó de mallorquí oficial, Tomeu Ripoll, tampoc està tenint cap ajuda ni digital ni física. Aquest home està recitant com antigament de cap. Un artista de cap, de la punta de cap a la punta de roda, no?
i aquest lot amb una guitarra fora de cap tipa d'enchufe una guitarra que deu tenir pràcticament 40 anys valor añadido old style, old school quan deies que era de la primera comunió era de la primera sí, de la primera i única bueno, doncs acabarem el programa d'avui amb aquesta fusió artística de Tomeu i Dani a veure què vols parar això? come on Dani
con estos lentes incautos de mirar el alma de las cosas, de respirar en lugar de ver. No hallo hueco en la humanidad de burocracia irremediable que me arrastra a su espesura, con estos ojos de ver de cerca, de demasiado cerca, piel adentro de la noche que es nebulosa de carbón y comisura de labios. No me encuentro y voy desistiendo sutilmente de buscarme,
Me transcribí en palabras para que me recorriera la lengua de su mirada de esponja y una vez consumido me acosté en su biblioteca como un ladrillo más, con cemento entre sus tapas, navegando ese transcurrir sigiloso de los libros ya leídos.
transparente y a bocajarro cuento mis heridas. Una, vos, tren, parto, ahínco, améis, suerte, desconcho, llueve y diez. Y van pasando los días, lunes, manches, mientes, mueves, vientres, zapato y ombligo de tu partida. Enebro, regreso, mazo, añil, rayo, juicio, júbilo, angosto, se tiende, lo cubre, no viene, gris siempre. En este año en que procuro olvidar la fuerza de enloquecer, con el periplo de buscar unas gafas,
Unas que no sean de poeta. Unas para ver de lejos. Queremos más.
És brutal, eh? Recordar a tots els que mos escolten que no vos coneixíeu, no vieu entrenant, no vieu petat res. Impressionant. El que fa és cert que mos entenguem d'aquesta manera.
Jo recomano el meu disc, simplement, que és el que més me pot ajudar. Escoltaré el disc a Spotify, Existimos porque resistimos, i recordeu que estic fent un esforç per parlar en valencià, que en el meu entorn ningú parla valencià. I és una merda, perquè és una llengua que m'agrada moltíssim i no la puc parlar a ningú. Així que avui estic feliç que parla en valencià.
A Spotify... Què ha dit ara? No ho sé, perquè ara ha dit alguna cosa. Bueno, despedim el programa. M'agradaria donar-vos l'enhorabona i les gràcies. I, bueno, recomanar a tothom que vagin al teatre, to meu, el pròxim... Sí, l'òpera d'Estrats Sèntims. Que bueno, fem una gira, però si ho porto l'òpera d'Estrats Sèntims i porto en Petra, ja li sortiran totes les puestes de Bonanam i tot el que...
Molt bé, i recordant que podeu trobar el disc d'Andani, Spotify, quan se diu el disc? Existimus perquè resistim. Existimus perquè resistim. I, por supuesto, també en copias físicas que podeu entregar a través d'Instagram. I esteu Instagrames?
Transseunte Music. Transseunte Music. Molt bé, fins aquí el programa d'avui. Vos donant-se's gràcies. Segona Mediterrània, Bonito, Toni, i mos veiem el pròxim dijous. Venga, espero el 90. Adéu, gràcies. Que vaya bien.
Vaig perdre el meu nom qualsevol dia al matí.
Si vols sentir-la plena, aquesta vida que ara estimes, i les lleis que t'envolten no les trobes còmodes. La policia interna que et governa haurà d'aprendre, millor deixar-se entendre. Cuidat ja ho veuràs. Toca obrir-se, com la primavera pot obrir una flor. El seu ritme de fugir la por, l'ostracisme és el signe d'un estigma, fascisme destructiu. Quan el refugi es veu com el nou niu insígnia, fa una mena amb cicatrius dins d'un cos normatiu. Vol que ploris, que valoris, si et sents fòria encara ets viu.
La merda que hi ha fora no et deixa escoltar-te a dintre i l'esperit d'infants sensible no té pa ni a sent pas viure. A un gol fort del moí no te l'amo la moina. Ja no vol més molles vol trencar les estovalles i sentir de nou com brolla en passigolles. A cada glut que baixa a poc a poc de cop et remou les entranyes. Jo sóc qui vull ser? Els anuncis són com bombes. Sot en fons el cos i et cau i de la guerra neixen traumes. Però a través d'esquerdes podrem fer espais comuns afins d'autoconstrucció massiva d'esperances.
Arriba la vida que assumies, que et surti del tèdits i els únics tribuns siguin propis i assumibles. La cultura lliga, només en pau el cau, quan et plau, rau la clau per fer la lluita plau. No t'equivoquis, he vist repetint el cos al teu soliloqui.
Som ànimes ingràvides, càlides i emotives recluïdes en presons de repressió. Freda i cognitiva, niu d'estigmes, viu d'estimes i allibera la pressió que imposa el món de la foscor. Amiga, si vols ser lliure, la mirada sobreviure digna amb el seu prisma travessant una finestra, fixada en l'entorn faresta que desprecia tota vida, premia el verí de la deriva destructiva i el poeta de fenestra.
Aquí fem patir el metge, tot per fer patir del fetge. Tens un cotxe i un rellotge però vols viure sense pressa. I ho vius amb el silenci de qui sap que s'equivoca i s'equipara amb altres.
Un mar de prejudicis dins del pit des de l'inici d'una vida que s'esfota i com fer front a tal derrota. Si quan te't dónes compte dos errors en el serró i el cronòmetre corre en contra contra un cor que es vol corrompre. Un món que ho facilita, no hi ha lloc pel plor amic que si l'amic ja no t'escolta. La veritat no es diu a mitges, es diu com una bomba, és com un mort arrepentit. Un esperit que sempre et pot reir, vol a sobre teu mentre el ventre et tempta amb gent.
Fins demà! Fins demà!
Desde Tolosa hasta el Maresfe. Moscú presente. Yo, Matu Indalrak.
Batu indarrak! Batu indarrak! Normaladak areta jantzita ibilibarra Denok dauzke umamuta bendurrak barra-barra Nikiparra bigitarra eta mikrobatekin aurkitzet Gutako bakoitzak dauke bere izarra Polizika militarra gure burunda biltzanak Akatu gabeko ikarra kadorea gelditzen Ez etzak agintzen, baietzak amiltzen Artaldetikak dezkeatzeko martingarrak
Inorez ta normala, baiodana gala nahi Modelo izan nahi engazte kuzte i ejate hai Aplikatzen di hoge zurra realitate hai Hai, desikazte nasi hai Tan nire bai sinistu ezin pelikula Ezin aske sentitu preso gaudela dakikula Batu partidura, hartu partitura Jogo bonitotze bai anamla palaula Estetik handiktadura, estetikatik hautsi Estetatik idatzi zezte d'estetikik hasi Wanna be free, yeah, wanna be free
Fins demà!
Però van passant i no t'equivoquis. He vist repetint mil cops amb tu soliloqui. No siguis tòtic. Aquí no s'acaba mai el bròquil. I així fins que el cap t'esploti. Necessito aire a punt. No en falta temps d'aprop d'aire per respirar en aquest país. De cara que jo et sopti. Necessito aire a punt.
Quins raig de foc que sento a dintre meu, que fort que bufa el vent aquesta nit suau.
Quines coses més estranyes que passen prop de mi. Què passa aquí on soc? Que tinc regust de res.
Vaig i anem passant, anem i vaig passant, vaig i anem compartint sense cap novetat. A poc a poc els minuts, a poc a poquet l'hivern tots passant un camí, havent-ne tants i tants i tantes coses més que neixen cada instant. Espero tant i tant de tu,
que esperant moro amb tu. Arrels balears?