20 nits sols, què estàs fent? On dors? Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Ground control to Major Tom Ground control to Major Tom Take your protein pills and put your helmet on
Bones tardes, benvinguts a Entre notes i mones. Recordem que això s'intenta dur un bar a una ràdio. I avui tenim un programa interessant, com sempre, arribarem una estona. Bones tardes. Jo cada piquet mir em passa. No sé quin tipus de conjunt. Bones tardes, Toni. Bones tardes, Santi, com estàs?
Era lengua de Mordor, no? Sí, sí. Como tu cara. Sí, bueno, això és un altre tema. Buenas tardes, Pablo. Què tal, com estan? Pablo, qué bonito eres. Mira que eres bonito tú, eh? Encara m'ha perdut. I avui tenim una convidada de pes estelà, no li agradarà que ho digui, una puta diva de sa música, perdonau-vos l'expressió, Mariana Frauca. Bienvenido, Mariana.
Ninguna diva, Santi. Benvinguda, reina. Que bien que me mire con estos ojos. Gracias por invitarme. Qué placer estar aquí. Y habéis elegido a este personaje perfecto. Sí. Intentam dur l'esperit d'un bar que s'ha de... Can Mona. A ses zones.
amb aquest programa que és entre notes i mones i a mi em fa una il·lusió especial tenir-te aquí avui perquè tu i jo no varen començar amb un peu no tu has començat amb un peu amb qualcuna de les persones amb moltes, amb moltes no ho crec sí, sí, a la meva època en estenda d'espati
No existies bullying, es pressing catch, eres de Port Estelar i te feies amic de sa llenta, va ser d'hostis. Quina meravella, una bona hòstia i fer-te amic d'aquesta persona no té preu. Bueno, avui en dia té nom i és un delicte. No, però el nostre inici va ser purós. I això mateix, el nostre inici va ser de pressing catch. Sí, sí, sí. I normalment comença el programa fent-te una entrevista cantant
Però a mi m'agradaria començar amb una bona història que és quan molts varen conèixer tu i jo. Aquesta eslota, la Mariana Frauca, a part de ser una grandíssima artista,
En aquella època també era una persona molt intensa. Jo estava sol, dugent un bar, havien tancat les persianes, crec, ja, no? Era un porta tancada a Cap Mona, un Big Time. Sí, sí. Però bé, abans del Big Time ja estava per allà i jo estava sol darrere una barra intentant un negoci i ve aquesta lota i em fa una entrevista esotèrica. Sí.
profundíssima, i se ve la resposta, no sé quina va ser, no sé si te van mandar a la merda, o què... No me acuerdo exactamente cómo fue, pero sé que lo recibí como el orto. Esa fue la cosa. Sí, sí, no. Van ser dos gais de brega, enfrontant-se, i sa meva germana, que estaba ella... Menos mal que sa va la hermana, pero este de qué vale, le voy a reventar la cabeza. Exacto.
Sí, viva l'espíritu del 69. El año digo l'espíritu del 69. Viva l'amor. Nava a ser la primera persona que sortís volant per la porta del príncipe de Bel-Air i se ve la germana, se va fer amiga d'ella i se cae en ve i tal i em diu no, no, no, no, no l'expulsis.
No l'atreguis per la porta encara. I gràcies a Déu que no te varen treure per la porta. En realitat és un flechazo. Un flechazo. Ara som família. D'aquí una estona disfrutareu de la seva vou i del seu personal estil de cantar cançons. No hi ha un guió en aquest programa que volen transmetre aquesta frescura de beep close quan han tancat la barra d'un bar
Nosotros somos como el típico prospecto de los no intentes esto en casa, lo mismo, somos iguales, improvisamos, si tenéis un, hacedlo, no podréis, no sois nosotros. I bueno, han començat amb aquesta cançó que podríem reprendre, aquesta cançó del principi, perquè avui...
Avui a les 12 i mitja del vespre, mallorquins i mallorquines, mirau a la lluna! Perquè intentarem arribar a la lluna per segona vegada amb una missió en Artemis.
Crec que el primer pit va ser en el... 69. En el 69. Reincidimos con el 69. Amb el Luis Astro. No és el que tocava sa trompeta, no? No, tenen ni l'Anstron. El que tocava sa trompeta era... L'Anstron que va anar amb bicicleta, que jo trobo que té més mèrit. A sa lluna? Sí. Amb bicicleta? Té més mèrit des de luego. Els doping te fa veure coses superestranyes. I surt més econòmic, que no s'entén...
Bueno, la darrera emissió Apolo m'ho he après que va ser en el... 72. 72. Gran pel·lícula, gran pel·lícula. A més, sembla que m'ho sàpiga de memòria i que tal. No, ho he cercat abans de venir. Ho estem cercant per vostres, estimats oients. Moltes gràcies per suportar-ho. I a mi m'agradaria en particular que fos un experiment. Toni, voldria que llitjissis els noms...
dels tripulants de la nova missió Artemis que, recordem, no tropitjarà la lluna. Orbitarà 10 dies. Crec que els viatges són 4. Ja pot ser. I, bueno, la novedat... És que a mi m'agrada comentar coses de l'espai. Varen començar aquest programa xerrant de l'asteroide este ovni...
que ho poden rotar un altre dia, amigues del misterio. Però avui ens centrarem en això. I la novedat és que aprofitaran la gravedat de la lluna d'una forma més eficient per no emplear gas i combustible. I, en principi, la missió és cartografiar... Home, és que està caríssim, també t'ho dic. Home, normal, normal. I esto que lo paga, man. Clar, euro i mig es litro... Euro i mig, a bona anac, que hi vaig jo.
Jo, l'he robat. No ho sé. Jo l'ho vaig pagar 1,59, 1,60 el darrer dia. Tu ara imagina't per anar a la lluna. Vull dir, te saca la rep sol car com a mínim. I els peatges? No, no. El crucero me sale gratis. Això com a mínim. Bueno, la missió consisteix en cartografiar la cara, la...
part oculta de la lluna que bé, fins ara està cartografiada però bé, ara tenim una millor tecnologia que de fet hi ha fabricants científics allà amb mà d'Espanya
per aportar en aquesta missió. Han recorrit a molts països, no sols una missió americana, a mi m'agrada particularment el detall,
No coneixem els noms, segur que n'hi ha de totes parts del país, però sí, han comptat amb nosaltres. I ara m'agradaria que en Toni, per favor, xitgesqui el nom dels tripulants. Sí, abans de faltar-lis el respecte, m'agradaria desitjar-lis molta sort. Aquí ja m'ho veria abocat, xitxa. Vinga, Toni, en van. Número uno. Reggie Westman. No, repeteix. Reggie Westman.
¿What? Vale, vale, vale. Aquesta me venía, porque mona. Un del oeste, un del oeste. Hostia. Siguiente. Cristina Koch. ¿Cómo? Cristina Koch. Koch. Koch. Con C-X o con C-H. C-H. No me había quedado claro en la dicción. Ya sabes que tienes un… Iba a decir ligero, pero tienes un buen nombre detrás. Llevo lo mío. Joan Carreno cambia chara. Víctor Glover.
¿A quién sí que venía percamona? El del Oeste del Maletal, no lo recuerdo. No, de esa familia Glover de toda su vida. Y ahí tenemos al Jeremy Hansen de los Hansen del norte de Mordor. Al que no cantaban son Backstreet Boys. ¿El Jeremy Hansen? Sí. Eran los Hansen, la familia Hansen. Hans solo. Así solo te vas a quedar solo tú, tío, porque no hay quien te soporte. Bueno, ahora es más soportable, la realidad es esa. Este dice que yo era intensa ahora.
Aguanta. Aguanta-lo a ell. Ara està millor, eh? S'ha reformat. No, t'he creat, no, no. Sí, sí, amem, has fet... Està millor, està millor. Està més guapo i tot. Moltes gràcies. És que ja n'has autònom. No, perdona, et s'allun desdia, que no estàs acostumada... Certo, això és bueno, crec que no l'he vist mai. No, no, un autònom i sempre fent feina de vespre. La llicència era fins a les dues, no?
Crec. No, no, era fins a les dues de vespre, sí. Molt bé. I les tres hores següents a vegades eren gratuïtes. Molt bé. La Vip Time. Très. Très? No, i per culpa teva a vegades amanecido. Amanecido, desayudamos i tot.
No, amem, és que no vos faig una idea. La descriuré físicament. És una lata mona, petita, magreta, baixeta... No ho pareixeria, però menja més que en Son Goku i Nobelitz junts. Vull dir, jo li he tret alitas de pollo a les 5 de la mañana, reina. I me'n demanava més.
és una cosa potajes potajes esos potajes pero no era un plato no, no, era una fuente pero mira, ara que dius potajes jo ara he començat a fer feina i és molt divertit un xef d'una avançada d'edat d'una regió autonòmica del sur del país que no és Mallorca me va ensenyar a mi allò a fer un potajes l'altre dia
¿Y de dónde vas? D'una regió del sur del país. Bueno, pero qué región. Sí, no, se l'entén, se l'entén. És andalús. Sí, pero qué región. No ho sé, no ho sé, no puc acumular tanta informació, perquè com que me va ensenyar a fer un potaje, allò, me va tenir que recetear el disco duro, saps? I ara m'ocupa molt de puesto. I lo més guai de tot és que antes de que bollís me feia provar i me diu, ah, que ahora está bien. I jo, està fabuloso, xef.
¿Qué li has de dir a una persona que ya no dona més de sí? Pues lo que hacemos dos contigo. Menos mal que alguien dice la verdad aquí. Repeteix? Repeteix? Pues date la razón. Lo que hacemos contigo toda la vida, Santi. Ya, pero lo meu té gracia. Lo seguero un delicto.
No, no, no. Lo del potaje. Ah, no estaba bueno, era ironía eso. Clar, era ironía. No, voleu que ho expliqui a poc a poc? Cui, una olla de ferro... Bé, però no m'escolterà perquè això és en mallorquí. Hi ha una mediterrània... Què passa con una mediterrània? Que per elles... Que per elles és una cançó, no és una emissora de ràdio, vull dir. I dut molt que sigui capaç de sintonitzar-la. Eh...
Culla una olla vea que hauria d'estar prohibida per sa llei, vale, en sa cul romput de ferro, de ferro, es ferro legal, almenys no era alumini. Tira un parell d'ais malteats en es fondo. O sigui, els ingredients eren pràcticament els mateixos que havia fet jo i lo meu... Lo meu deia que no esteia bé, vale? I...
És que m'està fent mal, contar-ho. Ahí tira, bueno, un sofregit, ¿no? Una seba, un pot de lloré, un pot de preu... Joder, com ho vaig a salir d'este pantà, no? Espero que no ho escolti, realment. Això... Jo t'he pensat... Ahí tira comino, que li encanta, comino en grano, comino en polvo i no tira el bote perquè se lo ho cogí de la mano.
No, men, però si és que els ingredients eren pràcticament els mateixos i el gust no era diferent. Estem estant que ell me deia que jo havia utilitzat polvos i jo li deia que no, és que no els he usat. A més, estas marcas, jo no les conozco. La intensitat del sabor, perdona'm vostè, senyor, jo no l'uso. Ah, vale, vale, vale. Perquè el problema era que jo havia empleat polvos.
Ho fa, hi tira els ciurons, hi tira els espinats, hi tira aigua del grifo, no d'una olla que jo tenia bollinta de vora, que era un brau de verdures, però ja està, no passa res. Hi tira aigua del grifo, abans que mulli, m'aculli una cuina i m'ho poso, que em diu que ara està bueno.
O sigui, és que no havia ni bollit. Hi ha tant d'arròs. Mira, jo d'aquí podria fer una sèrie de Netflix, o sigui, es diria des que jo m'aixec i aquesta escena gravada amb escenes visuals, podrien ser dos capítols d'una sèrie de Netflix. I seria bona. Vull dir, tots els personatges que hi havia al rededor eren impressionants. N'hi va veure un que... Bueno, no, amem, no, aturam aquí. Aturam aquí perquè...
Bueno, Mariana, me fotran fora. Mariana, me fotran fora. Me encanta porque Anita asciente y dice, hace. Mariana, vas a quedar a Santi i Jarrín. Mariana, te faré una entrevista, però mira, estem perdent els temps. Fé una cançó, si que tu vulguis.
Dale, después les cuento algo de esta canción. Lo que tú vulguis. Antes, después, durante y mientras. Eso es que a Tevo ten una cerveseta de vora. Avui, desgraciadament, no he pogut donar empanada ni croqueta normalment duc qualque cosa per picar. Muy mal, porque iniciamos pascua. Aquí en Mallorca teniu unas tradiciones maravillosas. Diu, menja que a meva se fa empanades. El pròxim pic que meus veiem, jo te'n congelaré una perquè te la mengis. Menges bola.
Me sap greu dir-ho, però mon pare fa unes penades coenudes. Saps quina és la meva preferida? Quina?
Pesols. Completa. Només pesols. Enteramente. Algo especial que tenies que tenir. A mi... Ja, la meva... I massa dulce. La que jo m'estim més... Sí, la meva se fan amb massa dulce. Amb massa dulce. És que m'acontagies. Perquè jo m'ecloï. Les meves... Les que m'estim més jo són les de xat i duen pesols i duen seva. I molt de pesols. Però de pesols tots sols, no.
Ara se'n fan de tot. Sí, sí. Eso lo dava por hecho. Sin duda. Él sabe. No tengo ni idea. Es que se'n fan de tot. Échalo de aquí. Sal y vuelve a entrar. Eso te dije en camón. Sal y vuelve a entrar. A mí que era el amo. Hòstia. Esto es sensible. Yo también. No te he dicho nada.
És un saludo per sa meva germana o l'Abel, perquè m'ho va aturar ella. O sigui, jo estava fent feina, m'ho va dir, Sari, vols entrar? No te va pegar un hòstia? No te va treure? És increïble. Havien de ser amics per tota sa vida. Molts estem donant sa mà, estimats oyents, encara que no ho pugueu veure, perquè sa càmera està espanyada una altra vegada. Vinga, sense més miraments. Ara entendreu perquè és una diva.
If today was another crooked highway If tonight was another crooked trail If tomorrow was such a long time The long suit would mean nothing to me at all
I said, only if my own true love was waiting If I could hear softly a pounding If only she was lying by me Then I'd lie in my bed Once again
I can see my reflection in the water I can speak the sounds that show my pain I can hear the echo of my footsteps I can remember the sound of my own name Isn't it only if my one true love is waiting
Bona nit.
There's a beauty in the silver single river There's a beauty in the sorrows in the sky But no, none deserve nothing I'll catch much of beauty That I remember my true love's eyes Isn't only if my one true love was waiting
If I could hear softly abounding Then I lie in my pain Once again
Tan bonic com els teus ulls. Oh Toni, que guapo. Impressionant. Gràcies.
Sense paraula, és que vos deia. No sé si heu vist, estimats oients, qualsevol de vosaltres, la darrera pel·lícula d'en Bob Dylan. Jo ara mateix, doncs, vos us recomano. La Bob Dylan fa pel·lícules? No, Disney fa pel·lícules. Buenísimo, buenísimo. Els apaga bé. Una versió, ¿vale? I'm not there. Eh? I'm not there. No, no estava s'ahir.
la pel·lícula és I'm Not There ah, vale Kate Blanchett Kate Blanchett que és com... lo que volia explicar ah, no, tu dices la pel·lícula la hollywoodiense la última és molt bona has vist el desbòs?
No l'he vista tampoc. Va bé, la d'en Bob Dylan és espectacular comparat. Per jo, l'única pel·lícula bona de com ha estat un artista, un grup de música i tal, per jo és de Dors, l'antiga, la d'en Val Kilmer. I aquesta d'en Bob Dylan? Sí, sí. Ara han fet una versió d'en Bob Dylan i el que volia transmetre, els estimats oients, és...
que per jo, sentir-te és com veure els vídeos d'aquests artistes que a dia d'avui són mítids però en el seu moment estarem començant i jo estic veient néixer una estrella vull dir, sí o no perquè en Mona han passat calcuns que han acabat fent coses a la voz a IV3, o sigui, gent espectacular Jaira des d'aquí, un aplaudiment per tu i el teu trajectòric
Aconseguirem coincidir perquè venguis un dia tot promès, ja un parell de vegades ho aconseguirem. I Mariana, per jo, és com veureu una Janet Joplin, una d'aquestes espectaculars d'esfolk o de... d'aigual l'estil musical, però el concepte es veure néixer una estrella.
i dir, lo teu no té nom. Dentro de ti hi ha una estrella. Sí, sí. Haurien de fer, haurien de fer. Dentro de ti hi ha una estrella. No estaria malament. Quina era esa cançó que mos has tocat ara? Tomorrow is a long time. És una cançó de Bob Dylan. Justament. Què passa? Mira, és una informació que la voy a dar com sesgada. No puc tu. És que l'has tocat molt bé.
I això està gravat. Això està gravat, reina meva. Això no és cap mona, saps? Aquest doi que estem fent ara queda per a la posteridad. Tenim pressuposta a la Mediterrània. I gravadora. I gravadora. I ara monarem un puesto millor perquè nosaltres lo valem. Ah, vaja. Que lo sepais.
Relacionada con Bob Dylan, quiero decir una cosa sesgada, porque es una información que no puedo dar mucho, pero tiene relación con... Que haya cantado esta canción tiene relación con un proyectito...
Futuro teatral, futuro próximo teatral, con un actor llamado Josep Mercadal. Un abrazo, Josep, des d'aquí. El gran Josep Mercadal. Bueno, ahí está. Entonces, ahí lo dejo. Es un proyectito que se va a presentar por primera vez probablemente en el Teatro Sants.
i bueno no sé encara no sabem estimats agents premier en exclusiva per tot voltros el pensament d'un projecte que valdrà la pena costa molt trobar coses per sortir a disfrutar de la suposada capital de la cultura que es palma
M'ho han descalificat. És normal. Jo tinc una persona tan gran. Jo, com tu saps, jo estic tot el dia al carrer. Però no hi ha res, no hi ha un bar de guàrdia, no hi ha ningú joc en el qual puguis acudir. Toni, Toni, Toni, estic tangent una epifania. I si mos graves i els apengem a les nostres redes...
un vídeo d'espuestos que tu visitis cada dia. No es conveniente. Per què? A veure, com traduir això a no problemes legals? Ahà, que pilles, no? No, però vull dir, rotllos de matí, tu t'aixeques, vas a fer una volta, t'aprens un cafè, i mos fas un vídeo... No m'has entès.
No m'ha sentit, jo m'aixec, jo soc tràmbul, no dormo molt, jo a les 6 de matí, després d'haver dormit, dues hores ja estic fent maldats, Santi. Si vols... No, el fet que tu surtis en els carrers és una maldad en si mateixa.
Sí que l'he visto. Bon vols que em fiqui, per començar. No, però... Si vols, els pots comptar com fer les coses perquè no t'agafin, o els puc dir coses que he fet fa 20 anys. 20 anys, perdó. Que he imprescrit. Esclar, esclar.
Bueno, hem de mirar... Li hem de donar una volta en sèrio jo, això ho veig, eh? Recorda'ns, els nostres redits... No, també, no me caso, perquè jo te lo diga, Santi. Que sí, que mos farem contagiosos. Virales, virales, que se diu. Sí. Contagiosos.
Pues això, onamediterrania.com, el nostre podcast entre notes i mones. I quines les teves reds, Mariana, si la gent vol escoltar coses teves, coneixert-te un poc més... Mi nombre es Mariana Frauca. Mi red social es Mariana Frauca. Una persona consecutiva. No cuelgo absolutamente nada, con lo cual no me visiten. Bueno, sí, cuelgo mis carteles, mis... ¿Cómo se dice ahora? Flyers, estas cosas que se cuelgan para...
anunciar conciertos que hago o cualquier evento relacionado con arte. Jo entenc que siguis reticent. No, és que no soy reticente. No, però, és que si tu te promociones un poc, no podràs triar que facin la teva vida. Te volverás rosaliat dos, en el teu estil, però te convertiràs en una punyetera superstar i no et tocaràs en terra més que dues setmanes l'any. Santi, jo solo aspiro...
Yo solo aspiro a una caseta en el monte, a estar sola todo el tiempo, a leer unos libros. No hay más, no hay más. Convivir con gente… Benvinguda. Toda vez lo veo más claro de… Es que… No, no, pasa… ¿Y tú que aspires, Santi? No, vos usas, xa lo que de, no pate y segón quién es que haces a nadie. Ah, lo pillas a ti. No, igual entiendo la… Entiendo…
Mi edat, entiendo la necesidad. Jo entenc 45 i tinc el mateix desig que tu. Anar-me al monte i aprendre per escull, sobretot en l'estiu. Sí, sobretot en l'estiu. A mi m'és igual. La locura i la virulència que mos envolta amb aquesta quantitat de gent, fora barreres, fora límits. Però sense idealitzar aquesta vida.
M'entens, jo no idealizo aquesta vida. És dura, perdona, jo he matat gallines i he anat a matances. No me fa feliç dur aquí. És a dir, no és una idealització ir al monte a retirarme de la gent perquè vull ser una poeta. No, no, no, t'entenc. No me fa molt feliç convivir amb molta gent. És millor matar la gallina que anar al mercat a comprar la peixuga a dia d'avui donar el que conlleva anar al mercat a comprar la peixuga.
Vull dir, t'estimes més tu matar el pollo que benzina, cotxes, gent, preus abusius. Jo vaig per aquest camí. Sí, sí. A lo millor arribar amb la mateixa idea per camins diferents, però jo crec molt en l'autoconsum, l'autoproducció. El problema és el consum realment. Total, total, jo també. De qualsevol...
És impossible, és impossible, és impossible. Ja ho intento. És una jolla. Estimats oients, jo ho intento. Tu no volies un Barça Ràdio. Sí, però me falta un tirador. És veritat. Jo llevo la pistola encima. I no me refereix que un tio amb una escopeta dalt d'un... Hola, Toni. Sí. Vull dir sobre Bob Dylan una cosa que crec que no l'has acabat de dir. Súper sesgada. Eso. Información del próximo actuación tipo teatro...
Teatro, que próximamente habrá informaciones nuevas y más amplias. Pero bueno, sí, Bob Dylan, lo que quería contar era una anécdota en realidad. Un moment, te interrumpiré. Vamos a la chicha. ¿A dónde actúes tú ahora próximamente?
Actuo... Ah, sí, bueno, buenísimo. Mañana. Mañana en Minisalem. Mañana en solitario. Nit de tapes a Minisalem. Veniu a veure aquest concert que serà increïble, perquè podré ensayar, cosa que nunca hago, antes de un concierto. Y mañana, como estoy de vacaciones, ensayaré. Quina hora, vuit i mitja. Ho tenim complicat perquè el programa s'ha amat demà a les vuit. Ai...
el següent esdeveniment perdoneu que faràs, quines? no, això no ho sé encara és que és impossible sí, sí, sí que ho sé té encara un grup una banda de rock que són cricket cage com és això? Toni, repeteix cricket cage és molt fàcil
Cricket cage. Digue-ho. Si és tan fàcil que em puc esforçar. Cricket cage. No, però en Toni té un modo, que és modo zores. I tu tienes modo, tio. Té molt mi modo zores d'una vegada. No, però és que és el més gran de tu. No ho pots controlar. No, perdó. Vostres sentiu un cret de crec? No, se sent que de crec. No, sí, crec que és el meu.
Però crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és... Crec que és
Delfín espanyol antiguo dels anys, jo que sé, que eren 50, 60, 70. Sí, d'estudio 1. Santi, és a les mujeres les encanta, perquè si ven, mi velocidad con la lengua, s'imaginen coses. A las mujeres les encanta. Toni, això és delit a dia d'avui, per favor. I mos estan escoltant, almenys 35.000 persones que ara mateix... A las mujeres, todos somos una. Per favor, eh...
tots heu de fer com que no ho heu escoltat i ja està. Que no m'ho heu escoltat, que... Això mateix! Exacte. No puedo volver a revertir. No, no, no! Per favor, per favor. Clar, xerrant d'una època, però segons quines coses d'aquella època ja no són legals a dia d'avui, o estan tipificades, que és diferent.
A mi me gusta bordear lo alegal. Ese terreno maravilloso en el cual no es ni legal ni legal ni legal está por explorar. En castellà se diuen ciénagas. En mallorquí, per favor, assistenci, perquè ara... Jo que putes he d'anar sobre. Barrissal? No. He dicho alegal, no barrizal. Alegal. Ja, no, si nosaltres te m'entens de tu, però a tu allò no. Estem allargant molt això.
Vale, m'ho posa... No, ja, però és que m'ho posa difícil aquesta eslota, men. Redes! No, no, no, sí. No fas res o redes. No, 17 d'abril estaré tocando con mi banda Cricket Cave, que somos una banda de rock...
rock lo dejo ahí porque no hay un tipo de rock definido ahí hay mucha cosa no te sentís mai cantar rock pues no pues se me ha grabado la voz tengo una potencia mayor que he tenido que trabajar muchísimo el aire y todo eso muy guay muy potente además me he descubierto en una faceta que digo me gusta bien
I del dia de 7? 17 d'abril, de 7 d'abril, en Espunt de... Focolonia Sant Jordi. Ah, perfecte. Espunt. De veure que a meva, ser ràpida. Espunt, sí. Molt bé. Espunt. És un bar. És un bar molt xulo. Se toca, hay un escenario pequeñito, pero hay un espacio para que la gente baile, si quiere. Aquí, se toca. I a Soraya, ja has anat. I qui va bailar? No, ¿nos puedes conseguir un bolo? Sí. Sí, en serio. Clar.
I tu coneixes l'en Joe Worson també? Sí. Ha fet feina per l'amo de... De Solatge? Sí. I d'on està Solatge? A la platja de Setsalines, al final, arribant a la colònia de Sant Jordi. Ara ho xerrarem. Vale.
Però sí, clar, evidentment, jo pensava que hi vies tocar, perquè jo te poses a la altura de grandes, i jo som superfans, un saludo des d'aquí, Daniel Higiénico, Víctor Uris, que el cel sigui, i otros grandes, maestros... Que se porta Víctor Uris. Sí, fa temps, no? Bueno, fa temps.
Menys mal que això s'edita. Dos anys. El primer programa, nosaltres vàrem estrenar, entre nosaltres i Mones, no passa res, vos convido a tots a escoltar el podcast entre nosaltres i Mones número 1, que vàrem obrir fent un homenatge a Víctor Uris i Hugo Sócrates, i en els puestos que a mi m'ha fet ser el que som i m'ha fet créixer, que era la finestra.
Sa finestra. Vamos, això era un univers en si mateix. Víctor Orises de Cervan i que s'ha mort.
Sí. Els de la cadira de rodes? Sí. Joder. Sí. I xanquete. Sí. No fotis, xanquete també. Sí. Ara me sap un greu, tio. Sí, a tots els que t'estem escoltant també. Ja, ja, coi. I a més van fer, per jo pots, però van fer uns homenatges molt, molt, molt guapos a Palma.
Per a la meva vida ve un altre, els que queden d'anir al del quart de Banyavant, van a fer un homenatge 35 a l'aniversari, crec. Jo no descarto anar a fer un altre programa dedicat a la finestra. A més tenim contacte amb Enriqui López, una abraçada des d'aquí, i jo vaig endarrere que me'ls proporcioni material inèdit, però no ho aconseguirem.
Però bé, és que està tocando molt poc, tío. La majoria de candidats toquen molt més. I nosaltres tenim aquí el nacimiento de una estrella, una Janet Joplin, en directe en sus inicios...
O sigui, toca el que vulguis. A mi m'agradaria la de Lluís Llach perquè em fa plorar. Vos he de contar una cosa perquè en Santi em va demanar que toca la de Lluís Llach. Sí, has de tocar la de Lluís Llach perquè se me gusta. Nunca he tocado a Lluís Llach.
En Joan Manel Serrat, sí. En Joan Manel Serrat, sí. En Joan Iac no. Errare, humà només. Hòstia, acab de pujar el nivell. Sí, sí, sí. Si tu no ets humà, per què erres?
perquè ho paresc. I avui en dia tots són apadiancis. Vols que us somatigar amb la votació, Toni? Posar-me una foto teva i una foto meva. Ves igual si he escrit el fet que jo bebo por siete. Me vaig equivocar. No era en Lluís Jack. Deman disculpes.
Però no t'ho tocaré... El que vulguis. No me hagas rata de dos pates. Ah, cony, no t'ho faré això. Perquè els oients no entendran que tu la tocaves mirant-me a la cara i la rata era jo. Però, ja que fas rock and roll, una de les que toquis podria ser una demostració. És que jo estic... De rock and roll? És que estic ansiós. No t'he sentit mai tocar...
Rock and roll, o soul, o lo que te salga de l'horto. En català, vos que toquen en català. En català. Mira, te explico lo que es esta canción. Vinga. I, además... És que ningú li posaria traves en Einstein, vull dir... És una canción francesa que se llama Le Matèque. El Matèque, que la va traduint a Marina Rossell... D'acord.
el concepte metec no es justamente lo que nos corresponde a las personas que dicen ser de ningún lugar el extranjero constante que no es de acá ni de allá que cuando viene aún no siendo de aquí y somos muy españoles pero nunca somos de aquí no puedo hacer acentos es que soy argentina me creé aquí
vine con ocho años conozco esto me crié aquí con acento aquí soy argentina me he criado aquí no, ya, pero en mallorquí com has fet antes la demostració ets plurilingüe no, no son plurilingüe sí, i ho fas amb bachén podria ser fins i tot de triu porque he aprendido de aquí el catalán, el mallorquín
Però bueno, aquesta cançó xerra d'això. D'això. Doncs ho fa bé. Santi, no interrompa. És impossible. Una qüestió del lugar no habitado, de esa intersección que queda entre...
una especie de no identidad, ¿no? Sí, sentirte fuera de lugar. Sentirte fuera de lugar allá donde vayas. Más que sentirte fuera de lugar también que allá donde vayas te hagan sentir fuera de lugar. Sí, sí, sí. Porque ni tú eres de aquí y cuando volves a tu país tampoco sos de allá, sos de la gallega, ¿no? Entonces, a ver, ¿qué lugar habito, hermano? ¿Qué lugar habito? Bueno, habito del metal. Eso pasa por todo el mundo. Gracias.
Amb aquest aire de matec, jueu arran, pastor grec, i els meus cabells, els quatre vents. Vinc a mirar tan indecis, en amarregat, en endolcit, de dies bons i de mal temps.
Se faig pinta d'haver estat lletre de fruites i de blancs, de camps que acarici el sol. Però és que m'hi aixec i faig l'amor, com m'hi he jugat i m'hi he perdut, sense mai perdre'm i del tot.
Amb aquest aire de matec, jueu arran, pastor grec, i els meus cabells, els quatre vents. I aquests meus ulls descolorits, verdosos, blaus, mig enfosquits, em faig mirar de tots aquells.
amb qui he sofrerat, amb qui he gaudit, perquè el meu cor no s'ha rendit ni penedit d'anar més lluny. D'on algú em diu que ens aturem si no volem anar a l'infern, cosa que mai no m'hi he cregut.
Amb aquest aire de matec, jueu arran, pastor grec, i els meus cabells, els quatre vents. Finc a trobar-te i a sentir com estiments, aquest camí que encara tornaria a fer.
i de totes les olors del llacemí, dels meus records d'Alexandria, l'Estambul. I com voldria perdre mi i enamorar-m'hi com ahir, ens que se m'acluquin els ulls. I com voldria perdre mi...
i enamorar-me com ahir, ens casar-me clau que nois.
Muy bonito, sí senyor. Espectacular. Tremola Maria del Mar. Bona't. Tremola. Mare meva. Mare meva. Gràcies, eh? No, tu. És que és un fucking luxury. I torno a repetir. El que m'agrada d'això...
és que a diferència de lo millor vídeos que han fet en el bar i tal, això queda registrat amb una certa qualitat d'això para la posteridad, reina. Cuando salgas por las fucking pantallas gigantes, ¿vale?, qualque dia te faran plorar posant-te una gravació del dia que vas venir a l'estudi d'entrenar tres i bones.
a tocant-se en la meva guitarra, de la primera comunió precària, perquè no l'he pogut tenir una altra. Sí, això és veritat que tengo que dir-ho, que te estoy tocando una guitarra que no és mi bebé, però suena molt bé. Sí, sí, sí. Bastante bé. Hacía mucho que no tocaba, per això no estic familiaritzada amb la guitarra espanyola. No me recordo esa marca, però era una bona guitarra. Caballero. Caballero, caballero, caballero. Ponte, caballero. ¡Os ha sunado!
Real Madrid 4! M'agraden els homos, no m'agrada el futbol. No, ja, però ja que hem fet la broma, és que això era el que se sentia, no? Jo crec que la meva infància, a sa part de darrere del cotxe, el meu predient sa puronses, tot supernormal, sa finestra és tancada, saps? No sa perdi solo. I jo, en 7 o 8 anys de darrere, escoltant de sa ràpida palma, la Coppe, en García, qualcun d'aquests...
el caballero m'ha vengut solo i tot impressionant lo teu Mariana, impressionant reina és que no vull dir respost vull que et toquis una altra cançó vull que la gent et disfruti
Jo vull saber quina era la puñetera anècdota de no, Dylan. Era sascada, ja t'ho ha dit, ¿vale? Bé, i això és sallar de la desinformació. Jo crec que t'he entendido, que tenías un projecte i has dit fins quan va ser. No, però a la part d'això hi havia una anècdota. Hi havia una anècdota. És que solo Pablo m'escuchó aquí. Has viajado. De través. De través.
Dit això, si he sigut d'estudiar catalans, me'n van menjar escut. Vamos a hacer amigos, vamos a hacer amigos. ¿Qué pasó ahí? Hombre, a mi si me saludan pel carrer qualque dia i me diuen, eh, que tal, m'estimaria més això que m'escopin a sa cara. No, vale, sí, jo les diré, deixa'm assalar, cabrons. La anécdota del Bob Dylan és que voy a tener como un poco que acercarme mucho al Bob Dylan.
en muchos sentidos, al Bob Dylan simbólico, evidentemente. Pero yo nunca, bueno, yo siempre he tenido un rechazo muy grande por Bob Dylan. Ya somos dos. Quiero decir, como músico, un respeto a full, totalmente, no tengo nada que decir con eso, como personalmente tampoco, porque no lo conozco.
Ahora bien, la opinión que tengo como persona individual, basándome en mi aprendizaje y mi experiencia, es una persona que viendo sus actuaciones, primero, que no me llega, segundo, que me parece de un ego bastante potente, un ser, un hombre blanco estadounidense, reivindicando...
También luchas sociales que igual no le pertenecían. Pero bueno, no me parece mal que comule con ideas... Bueno, todo bien, ahí hay un debate eterno, porque hay muchos amantes de Baudelaire. A mí me da miedito. A mí me aburre profundamente.
No, a mi no m'avorra. Varen emplear cançons seves per promocionar coses. Per això no vol dir que ell estigués d'acord amb això. I, per exemple, la pel·lícula que ha dit antes, la bou, la bou i la parla d'aquesta cosa. M'ha sorprès perquè jo veig moltes similituds amb en Bob Dylan i tu. O sigui, artistes que ho tenen molt clar
no depenen de ses influències, encara que han rebut ses seves influències, però tu ets el tipus aquest d'artista que ets un filtre que quan passa alguna cosa a través teu, el que surt és teu. Vull dir...
Hi ha molta gent que s'apega anys i pa anys per aconseguir nivells tècnics de bou i de no sé què. Tu varen néixer amb un do. I t'ho vas dir un pic i no navegat. Varen néixer amb un do. I qui té un do, Peter, té una responsabilitat.
Vull dir, tu t'addeus a fer el món millor a través de... No, és així, és així. Ja m'agradaria a mi tenir aquest poder. Vull dir, a tu te mollen a Irak i da igual en el idioma que cantes. Els que t'escoltin se queden aturats i t'escoltaran. En això me referesc. I això és un do.
I dit això, no sé si ho faràs en aquest programa, però jo t'aniré a veure, recorda'm, abones, perquè jo te vull sentir cantar Rock and Roll, baby. Sí. Abon, recorda'm. 17 d'abril en Espunt, Colònia de Sant Jordi. 17 d'abril d'aquest mes, ja. Apuntau tots a les agendes. Sí, creu que ets una banda fantàstica, som els cinco. Conééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééé
Has vist la publicitat d'Skentaki? No. No lo vegis. Rima en 5. Ah, vale. Sí. Vale, ara entres de massa. Toni, què faig? Està vendo y soy yo. No, no. O sea, para un programa que me estoy portando bien, no me provoquéis, por favor. Es vera, es vera. ¿Valton a dir el nombre de astronautas? Pues la verdad es que no.
Vinga, no sé quan anem de temps, però... Són menys cinc. A veure, vinga, això és provocació directa. Toca, vinga, una cançó, sé que tu vols. Vos puc tocar una cançó... Sí, vos puc tocar una cançó, no és ultra rock, però té un poquillo de garra. Tu sabes el xiste ese que dice, oye, tu hermana és tres animales en uno.
Tu te'n saps? És tu hermana, és tres animals en un. Home. És que ha dit cara. Sí, perquè... He dit cara. Toni, no faig així, ens ho dic. Vinga, que vol tu? Perquè araña, no? Cobra. I és una forra. Vale, això ho editarem. Això ho poden llevar, Maria? Sí, sí, per favor. No ens queda més remei, però havia que acabar-lo.
És cortita, eh? És una pequeña versió. ¡Como yo! Sí, eso es verdad. Pero es... Está chula, está chula. És una versió súper amateur. Una canción que me gusta mucho. En primici per top altros de Centronauta Simones, una versió en exclusiva. A ver, ahí ya noto falta de mi guitarra.
I could have sitting alone in the room Come hear the music play If he's a cabaret or show Come to the cabaret
Put down the nickname The book had to prove It's time for a holiday Life is a cabaret on show Come to the cabaret Life is a cabaret on show Come to
Come taste the wine. Come hear the pen. Come blow a horn and start celebrating.
Right this way you tell who's waiting a time Permitting the proffer of doom To wipe every smile away Life is a comrade on shore Come to the gallery Life is a comrade on shore Come to
Les fies de carburet al show Come to the carburet
Brutal, Mariana. Come on, everybody. Let's go. Cabaret. Ostras, tú. Sí, loco soy yo. En primis y para todos vosotros, entrenoate Simones. Ya podeu grabar que programan un pendrive y vos lo posaos per inspirarvos. Santi, yo sé que la tecnología no es una cosa que se llama la nube, lo subes a la nube y es mucho más. Ya sabes que la tecnología y yo nos llevamos relativamente mal. Sara Connor tenia error.
Sí, hauria d'haver reproduït a los aliens para que acabaran con la tena. Bueno, el tema està dia de set a la colònia de Sant Jordi. I demà a Vinisselem. En Espunt, se diu Esbar. Espunt. No vos ho perdigueu. I què has dit, tu? Demà a Vinisselem. Ah, ja, però és que demà... Demà no va bé, és bo...
Demà els agents estaran escoltant això i si esteu a l'autopista, pegau volantazo i anau cap a Viní-Salem escoltant a Mariana. Vuit i mitja. A on? A Viní-Salem, Àtic Club Viní-Salem. Àtic Club. Nit d'etapes boníssimes. Nit d'etapes boníssimes. Oi, m'agradaria comprovar ara si són bones. Sí, sí, sí. I acompanyament musical. Ai, com ha de ser això de tenir una vida. ¿Y no puedo acabar los 9, que si la gent tenga temps de acabar escoltar el programa?
Sí, realmente la mentira es 8 y media. Jo no sé què sortirà perquè haurem d'editar, mos hem passat des temps, crec, o estamos rezando el abismo, però m'agradaria emplaçar-te a que venguis sempre. No un dia, que venguis sempre. He de dir...
Que m'agradaria molt tornar. No, oiga. Ego te nombro i nomine Patris Filet, Espíritu Santi, que soc jo, te nombro col·laboradora d'Entrenades i Monas, com eres col·laboradora de Camona. I l'arma de la puta fiesta. I tan col·laboradora que era, ja te digo. Lo que tomenjaves tu, miraves el llolero de restos. No, no, me comia i tomava, me tomava todo, hermano. Sigo tomándome todo, eh. A bon u fiques, a bon u fiques. No, poca cosa, joder. Ah, bueno, i per què jove? Se da mostre això, no?
él me encanta porque es un romántico tiene una visión romántica de la vida la joventud también está jodida el jove el jove te dedicarás a la música el podem dir científicament si jo penso en una hamburguesa si jo m'imagino una hamburguesa l'he de continuar però si no la perdré, Toni si jo m'imagino una hamburguesa i estic damunt d'una bàscula podreu veure com el meu pes s'incrementa perquè estic imaginant l'hamburguesa
Vull dir, sí, no, no, ja està comprovat. Hòstia, no sabia això. Jo m'imagino esmenjar, perquè no ho puc pensar, i ja estic engreixant. En canvi, la meva germana se'n pot menjar un triceratops... Tiene evidencia científica, això. Sí, la se llama báscula.
Sí, està inventada fa molts anys. I en el pròxim programa, si la faig venir a ella perquè expliqui l'anècdota de per què no el bar et sorti volant per una finestra el dia que te vas conèixer. Cierto, cierto. Molarà molt bé, ella se'n recordarà millor que nosaltres. Però la de Sabàscola va treure un estudi a la Universitat dels meus cos. Des què? Des meus codons. Ah!
Ah, i ara han de dir una altra cosa, no vull que vas programar aquest nivell. No me esperaba eso, eh. Me calla bien. Tiene más influencias que somos nosotros. Todos tenemos un lado oscuro, él tiene una esquinita. Como la luna, que vamos a ir a ver què passa por aquí. Es vera, recordau a tots, mallorquins i mallorquines, mirau a esa lluna perquè estem orbitant-la una altra vegada. A veure si no se echan fotos d'alien i no sé què. No, després no surten. Però no veixer en el joguet, no? Pues ja està.
Bé, en un altre programa m'ha compromet a fer un recopilatori del Meteorito XT3 Atlas, que crec que em van enxerrar a altres programes, i a comentar, el manco de deu minutets, amb informació real, les actuacions que s'estiguin fent en aquell moment, com acabar l'Ossa Lluna i amb quin altre projecte hi ha. Amb informació real, aquest programa està...
si orbiten al rededor de la Mariana, perquè ja per aquell entonces ja estarà amb les estrelles. Ha quedat molt bé. Ha quedat bé. Ojalà que no. Ha estat un gust i te tornarem a mantenir aquí. Tornaràs a venir. Gràcies, Santi. Gràcies, Pablo. Gràcies, Doni. Que bonito. Compartir con vosaltres. I no m'has cantat.
No, és un serrat. Que el queda serrat. Para la próxima, esto es para la próxima. Bueno, i ara vos deixam amb big mission per acabar amb aquest estil lunático, astronàutico, xiripit i flaut. I siguin silenciarnos, senyores. Bona nit i bona ona en Bona Mediterrani. Gràcies a tots per escoltar-nos. Una abraçada molt forta des d'aquí. Fins el pròxim programa.
Hoy voy a empezar. Hoy es el comienzo del final. El cocodrilo, astronauta, soy en órbita lunar. Y ahora todo es mejor. La lluvia de asteroides ya pasó y no fue para tanto.
Nada es tan preocupante y el espacio es un lugar tan vacío se ve. Lady.
La luz se fue a donde voy.
La mirada triste del chico que observaba el infinito. Llamando a la estación perdemos combustible y la tripulación se quiere despedir desde aquel
La soledad es un lugar tan vacío siente, baby.
Capitalisme caníbal.