Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Hola, molt bones tardes. Escoltau de fons el nostre artista convidat. Se diu Toto i després vos lo presentaré, però està castigat perquè ha arribat tard.
i el càstig és que mos farà ses melodies de fons. Bones tardes a tots, sou gens, qui vos parla Santi Monjo, en jo Toni. Hola, jo soy Toni. Com estàs, rei? Un poco griposo y no contento de verte, pero bueno, esas cosas pasan. Jo no sé com ho fas, que sempre tot lo teu acaba amb oso. Sí, tu asqueroso i esas cosas. Jo hi va a decir mimoso, però bé, tu mateix. Ja m'has contagiat.
Què tal? Com esteu? Ja fa olor de Nadal, eh? Heu passat ja per la ciutat? Està preciosa. Plenes de junts, tots els carrers... Però és que vivim en un anunci del corte inglés, que està guapo. Ai, merda, publicitat gratis. Oh, ja ho han tornat a fer. Però està guapo, està guapo. Jo he tingut la sort d'ara mateix començar a fer una feina pel centre,
És una feina, tots hem de pagar les factures. A tots ens agradaria tenir més temps per nosaltres. Estaria bé la reducció de jornada, Toni, tu en saps? La reducció de jornada, depèn de quina empresa estigui, però bé, avui en dia que una reducció de jornada de 4 hores quedarían 1.000 euros o alguna cosa per estí. No, no s'aplica per allò que toquen i a totes les empreses ni ho decideixen.
És una llàstima que aquest projecte que s'inicien per la societat, en teoria una reducció de jornada, tots mos permetria, encara que una horeta no molt, però anem en camí d'una tendència que és que tenguem menys hores de feina i més temps per nosaltres mateixos. És una forma molt poètica de voleró, en realitat és més temps perquè siguem consumidors.
Però, bueno, tots jugam en aquest joc, no, Toni? Sí, claro, però el problema és que... de tots els programes que no es respeten, no se respeten els valors mínims ni se... ni se apoya la social ni els discapacitats, com soc jo, per exemple, ni... no hi ha programes reals d'integració... Però mira, ara que dius de discapacitats o coses mínimes, jo al darrer programa te'n recordaré, varen xerrar de mínim com múltiples.
Estaria molt bé que no sols ho aplicàssim, com varen dir anteriorment, en els polítics, la gent en escàrrec, potser en responsabilitat a puestos de feina. La gent que té una responsabilitat sempre ha de pensar que fa feina, governa, dirigeix a tothom, no només en els que els agrada. I xerrant d'aquests mínims, jo tenia...
un gust agredol, veient-se junts per Palma, perquè m'he passejat en l'autobús. I un saludo a tots els conductors de CMT que s'esforcen. Con que piens en l'autobús quan el vas a coger. Doncs he de dir que avui he corregut darrere l'autobús com quan tenia 20 anys. El que menys tens...
No, el que deien desvelós. Mira, hi ha unes ferretines que a mi m'han cridat molt l'atenció. La ferretina de dona embarassada, persona major, o qualcú amb una crossa. Uns seients d'atenció preferent. Això està molt bé. Però és que hi ha un problema. Hem hagut de posar ferretines...
Perquè la gent entengui que si ve una persona major, una embarassada, qualcom una discapacitat o una dolència, s'ha d'aixecar i s'ha dit la gent. I no sempre passa, t'ho asseguro, jo que he estado con la muleta, he pasado con la muleta.
Y no te ha en sitio, es la ley de la jungla. Tienes que ir golpeando con la muleta a los jóvenes que están escuchando reggaetón. Però això, en quin moment... Aquest programa s'acabarà dient Vórtice Espacio-Tiempo, perquè en quin moment estem vivint en una societat on ja se mos ha d'explicar en signes egipcios, con logotipos, con pegatines, que han de tenir mínims valors morals.
Una altra cosa que m'agradaria celebrar. Un aplauso. Toni, un aplauso. Som europeus. Som europeus. Una altra cosa que han visto. En Toto mor miren cara de raro. Tú continua tocando que estás castigado. Ahora te presento, ¿vale? Lo estás haciendo muy bien, Toto. Pobrecito, la que le estoy haciendo pasar.
És un encant d'artista. Tot el que esteu sentint és tocant-te en directe. Aquest programa us recordo que és per promocionar s'arts i els artistes, però avui mos ha pegat un poc, perquè com que l'altre dia vam fer Barrio Sésamo, feim un poc d'homilia i passàvem un poc a revistes a societat.
el que us deia, l'autobús, a part de les ferretines, avui hi havia, aplaudim perquè som europeus, avui hi havia un senyor major demanant a dins l'autobús com a ses grans capitals, antes ho comentàvem, en Toni i jo, com a ses grans capitals, rotllo Barcelona, Madrid... Aquí este no se veia hasta ahora. Jo no ho havia vist mai a dins l'autobús, això. Jo tampoc, i tu, jo des del autobús.
I el problema, men, pitjor està aquesta persona. Ho hem d'intentar entendre tots i posar-nos sempre a saber-hi d'aquell que està malament, però aquesta persona esteia arrossant-se amb mala educació, s'insistència, a una loteta jove. I en un d'això de prexatxista en gilat, me meto, no me meto, me meto, no me meto, i que paliza leímos entre els cinco al final, no? I no, i mira, quan m'hi anava a posar, la dona de vora li ha donat unes monedes,
la tota jove ja s'ha quedat més tranquil·la i el senyor ha continuat cap a una altra banda. Hauríem de fer tots un poc una reflexió ara, en aquests moments que són Nadal, de bon mos dur abandonar o que no les institucions no puguin complir el seu paper a l'hora d'ajudar en els més desvalguts. Totes aquestes associacions que hi ha no puguin arribar d'una forma efectiva. Què està passant?
També hay que tener los casos, la gente que prefiere en Venezuela ser normal, no estar en albergues, prefiere según qué cosas. Sí, clar, sempre hi ha qualcú que no vol ajuda o que està més enllà, que ja té un problema, a lo millor, de tipus mental i que no vol sortir d'aquest cercle. No, però lo teu té nombre i apellidos, és una altra cosa, ja t'ho vaig dir jo. Això ho enxerrarem en privat.
Però bé, ja està, no vos volen fer molt més pesats. Benvinguts a Entrenotes i Mones. Escoltauen en toto.
És un gran atlòt, eh? Tot això que escolteu és ell, que toca. Aquí, en directe, a la vostra cara. I bé, com que això era un bar a la ràdio, encara que han perdut un poquet esnort, avui han duit una empanada de polla, perquè les altres ja molts han menjades. No, no, no, no. Estaven bones? No, no, no, no. La companya de Somos diu que sí. Després t'anunciarem a tu, eh? Vés alerta. Te pondremos de venta a Navidad de regalo. Vinga. També han duit unes croquetetes d'espinats i formatge blau.
Recordo que jo era cuiner i això volia ser un bar a la ràdio. Estamos en proceso. M'agradaria també donar les gràcies a una mediterrània, que no ho he fet en el principi, i dir-vos a tots que Entre Notes i Mones ja compta amb un canal de WhatsApp. Entre Notes i Mones, grup de WhatsApp perquè pugueu participar i perquè puguem anunciar també d'una forma més directa a tots els artistes que participen en nosaltres.
Toto, ¿qué tal? Buenas tardes. Hola, Toto. ¿Puedes hablar? ¿Todo bien? ¿Se escucha o no? Se escucha, perfecto. La gente lo está gozando, ven esta musiquita de fondo. Y si no solo ven nuestras madres, no te preocupes, ellas nos odian. A mí la mía no me ve por prescripción médica.
Esta musiquita, vamos, me falta una chimenea darrere, això com si fos un menjador nadalanc, amb la chimenea, amb la bret de Nadal, amb la musiqueta, aquesta melòdica de fons. El burro que tinc al lado, també. Què tal? Todo muy bien, por cierto. Presenta't, presentate, para todos estos que no te conocen.
Yo soy Toto Ceballe, argentino, cordobés. Lo sentimos, no se puede ser perfecto. Disculpa. Hace un año y medio que estoy acá disfrutando esta isla hermosa. ¿Un año y medio? Ah, yo creía que hacía más.
Toto es un grande de la Noche de Mallorca. Es un crack tocando la guitarra. No hace falta que toques todo el rato. Toma, cómete una empanadita. Pruebala.
Ara ja són fredes, però fa una estona esteu millor. No tens cap al·lèrgia, no tens ninguna al·lèrgia, espero. No, no. A mi ja molta gent mos passa que tenim al·lèrgia a la feina. Solo hambre. I a pensar en tu caso también. En el tuyo. Yo también me pienso en los insultos al menos. En serio? En serio. Ah, jo pensava que te sortirà automàticament.
No, a veces voy improvisando. A mi me surten tots sols. Es que si els apens és pitjor. Ja no sé insulto. Esa agressión con arma blanca. Maldita se m'han pillado otra vez. Ah, avui. Avui comentava... No sé si ho hauria de dir. Si lo dudas, no lo digan. No, i ara no ho direm. Deixer-ho per un altre programa. No el conocemos demasiado bien como para dejarse actuar.
Toto, nos conocimos en Cambona, yo personalmente a ti. Sé que tocas en muchos locales de Palma. Tampoco es cuestión de hacer promoción gratuita, la podemos hacer cobrando. Pero sí me gustaría que dieras una dirección para que la gente pueda seguirte en Instagram o en algún sitio. Ah, sí, yo tengo un perfil en Instagram que se llama Toto Ceballe.
que ahí publico los... Seballe, ¿cómo se escribe? Para lerdos como mí, como yo. ¿Ves lo que te decía de los lerdos?
Toto Ceballe. Toto, has venido aquí corriendo, tampoco te he podido explicar muy a 100% en qué consiste esto. Esto es un poco el 40% intangible que teníamos en Cammona.
Es la intención de daros un altavoz, una plataforma, un escenario, a todos aquellos artistas que valéis la pena y nos gustaría daros un empujoncito para que la gente os conozca. Mira, el concepto es regalar a un artista, porque a ti te han hecho regalos, ¿verdad, Toto? Toda la vida. ¿Cuántos conservas? ¿Cuántos regalos te quedan tú? ¿De cuándo eres pequeño? ¿De cuándo eras pequeño?
Te queda alguno? Sí. Sí? Sí, sí, sí. Però el que te queda sempre, el que sempre te quedarà, és el record. El record, sí. I la intenció... Per cert, en tot on no xerra mallorquí, l'estem mallorquinitzant. Ara ja sap una paraula que és record. Record.
Hi ha una paraula, també Toto ara torna a ser intrínseco del programa, que hi ha una paraula mallorquí que és Batua Dei. Repite conmigo. Batua Dei. Batua... Batua Dei. Batua Dei. Dei. Tu, si ja vas amb això per davant, se te abren muchas puertas en mallorca.
No, en serio. Es como lo de web. O sea, ya es como... Aquesta persona busca integración. Y això, pues, a tots mos agrada. Es així. Donde fueres, haz lo que vieres. Y son frases muy... Mira, el de web con una palabra ya se hizo un programa. Este sí que lo tenía bien.
No, pero en serio, lo que nos gusta es promocionar a los artistas y te echo venir porque ahora nos cantarás una canción con este pedazo de voz que de nuestro señor te ha donat y que te coneguin y poder regalar una actuación a un ser querido.
Porque los recuerdos sí perduran. Els records que tenien dels nostres regals... En el fons són moments que han viscut amb persones estimades. I això, des d'aquí, crec que no té preu i és el que ens agradaria transmetre en aquest programa. Así que, todo, para que la gente sepa que lo que digo es verdad, te tenemos aquí, toca-nos un pedazo de tema, el que tú quieras.
I don't know where I'm going Then I sure know where I've been I am the promise of the song of yesterday And I'm made of my mind
I ain't wasting no more time Here I go again Here I go again I can't search for an answer
When I'm looking for All I pray me give me trust to carry on Cause I know what it means To walk alone when all is really dream Well here I go again
Going down the only road out the window. Like a drizzle I always want to walk along. And I'm made of my mind. I'm wasting no more time. Just need another near rescue.
With no love, sweet charity And I'm gonna hold on for the rest of my day Cause I know what it means To walk along with all these strange dreams Well here I go
I don't know what it means to walk alone. Alone is still a dream, but here I go again.
Here I go again. Here I go again.
Impressionant. Amb I, mayúscula, en dues paraules. Impressionant. Toto, aquesta empenada de pollos per tu, però crec que no te la donaré, perquè si te la menges no tocaràs. És a dir, si te portes bé, al final te la pots comer. Si te la doy ara, entonces me va a joder el espectáculo. És que lo haces tan bé que vas a tocar més d'una, ja te lo digo jo. I cuéntanos un poquit des de quan empezaste amb la música.
Y empecé desde que mi padre me daba vuelta en el auto, para poder dormirme, y escuchaba sus discos, sus casetas. Ya, un momento, no, això anem a analitzar-ho en profundidad. Había un señor...
que probó de mecerte en brazos, ponerte a lo mejor en alguna cuna con música, una señora que era tu mamá también. Baren esgotatotetsesbias agotaron todas las posibilidades y el hombre dedujo que en algún momento te habías llevado en coche, te habías dormido, la mejor opción era meterte en un coche...
Ponerte música para que te durmieras. Y no te dieron la opción. Vamos a aplaudir a esta gente. ¿Cómo se llaman, por favor, tus padres? Fernanda Rosa y Rubén Eduardo. Pues desde aquí, enhorabuena. Un saludo muy, muy fuerte.
Estamos con los casos perdidos. El niño está bien, estamos donde de cenar, no te preocupes. ¿Eh? Sabes a tus padres que el niño está bien, estamos donde de cenar. Ah, sí, sí, le donan de su papá. Lo tratamos muy bien. Un saludo. Mare meva, si lo de la música te veo en fora. Y con qué estilos de música te criaste? Primordial, Deep Purple, Black Sabbath, White Snake, también Guns and Roses, ACDC...
No me pasa mucho, pero los conozco a todos. ¡Ay, qué alegría! De verdad te lo digo. Mucho brunch también. Me encanta. Últimamente, en el panorama musical, a mí me pasa que ponen artistas en la radio o en tal... Yo no conozco a nadie. Igual cada uno se ha quedado de su época, dicen, ¿no? Y es verdad.
Y espero no hacerlo nunca, Toni. Esa es la clave de nuestra amistad. Sí. A mí lo que me fascina es que... Perdón, ¿qué edad tienes? Tengo 32 años. 32 años. Te hacía un poquito más joven. Pero para mí es señal de cultura y de salud
El hecho de que gente de generaciones por debajo, que yo creo que escuchan otro tipo de música, muy... molt respectable. Tots els tipus de música són molt respectables. Altra cosa és que molts agradin a cadascú de nosaltres. Vull dir, cadascú té les seves preferències. Però m'assombra que...
Que qualcú de la teva generació escolti estos grandes del rock. Me asombra i me deleita, perquè he vist el resultat. Por favor, padres, posau rock and roll en els vostres al·lots. Nooo, toca-la, toca-la. Intentaré no cantar.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé
Bona nit. Bona nit.
Bébé, how we love you. Oh, girl, tell me, baby, baby, on the shoes, jump me away. Wait, wait, don't we die. Wanna give me my love. Wanna give me any ease of my love. Wanna give me my love.
¡En serio! ¡Qué bueno, Toco, qué bueno! ¡Quín troz de bow que te ha donat de nuestro señor! ¡Impresionante! Bueno, estos fueron los primeros que he escuchado. Madre mía. Joder, es... Uy, perdón. Ya no tenía un campullar el listón. O sea, después de esto... No sé qué vas a tocar después de esto.
No ho sé. Però... Piénsatelo bien, t'estan escoltant un muntó de persones. Amem, els Mallorquins, amem, un muntó, un muntó, cada pic estem quedant un poc menys. Mallorquins, per favor, expandiu-vos. Ompliu que sa mallorquinidad assolesqui noves nivells, noves quotes, per favor...
Però molts t'escolten des d'Ona Mediterrània i el rock and roll no té gengos, no té fronteres. Això és el bo també d'aquesta emissora, d'aquesta ràdio i de la música que ens acompanya.
Piénsate bien cómo vas a subir este nivel porque me has dejado con los pelos de punta. Este programa es solo para ti. Tú ahora mismo piensa que estás tocando para entre 30 y 60 mil personas. Igual no todas a la vez porque no hay tantas radios, pero con las plataformas y tal...
Ara, en serió, la idea és que tots els que ens escuchen puguin llamar-te, te posarem en la nostra plataforma, te anunciarem en el nostre grup de WhatsApp, que ja tenim un grup de WhatsApp, vos torno a recordar, entre notes i mones. El Instagram és el mateix i si no, a través de la pàgina de Ona Mediterrània,
on també hi ha molts bons altres programes que el proper dia repassarem, podreu trobar informació sobre els artistes que ens acompanyen i totes les tertúlies i totes les activitats culturals que s'acomenten a través d'aquesta casa.
la idea seria que tu ara hagas, com me ha passat a mi, que se li pongan els pelos de punta a 30.000 persones i que et llamen per a que et regalen a ti. O sigui, així com vienes, envuelto amb chaqueta de cuero i guitarrita. A mi personalment, mama, si m'estàs escoltant, regàlem-me'n tot. El meu cumpleaños és el dia 29, vinga. A mi, si aquest any et me regalen, jo estaria encantat.
Ara m'imagines el xeno, no? Tu entres per la porta de casa meva i jo començaria... Tu entres per la porta de mi casa i jo començaria a aplaudir. És que és un bon regalo que te toquen això en la cara. Ha sonat molt bé o molt mal, depèn. Antoni, estic més callat. Tot el que sigui tocar i cara ja tenim. Com ho tens? Vinga, men, tot. Posem-nos els pelos de punta com escarpies.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Oh, Gamma Bell, I'm gonna do the yoga. I'm gonna get ya.
Yeah, girl, Spill. You got me reaming, girl, Spill. Man, take me right this guy. Oh, no, no. Yeah, Spill.
O sigui, jo d'un testimoni no s'ha romput cap corda vocal. És ell tot sol tocant aquí per tot voltros. Doi testimoni que no té arrotonada. O sigui, mare meva, xaval. Que m'ho calentando. Almenys mal. Vull dir, impressionant. Després, mos has de fer una baladeta.
Una baladita. Una baladita. Per canviar un poc les tornes. I, Toni, te saps qual que ho dic nou? Perquè varen posar en marxa un concurs però ningú s'ha posat encara en contacte amb nosaltres. Espera, mallorquins i mallorquines. Que no sé per què diuen que no tenien sentit de l'humor. Mira, humors, encara estem aquí en contacte amb el que ens cava damunt.
Per favor, enviau-me els acudits. Els premis seran... Vinga, anem a pujar-ho. 20 croquetes artesanals de premis de Tapalma en su momento. Ja fa molta, però bueno, lo tuvieron. De jamón, 10 de jamón i 10 d'espinats i formatge blau. Vull participar, supongo, no? No, jo a tu te convito a croquetes sempre que vulguis. Vinga, conta'mos un xiste. Senyor Txell, senyor Txell.
No, però que mal. Señor Chen, señor Chen, poquito los chinos pareces iguales. Maldita sea, yo no soy el señor Chen. La idea és tan meva que el contassis. Te l'he dicho que era igual. Ja, bueno, és que no sé com se pot millorar això. Crec que em podria contar un jo. Això és un tio que va atracar un banc.
Entra un banc amb un garrot i diu, tu estàs en terra, no sé què, dóna'm els dos bens, dóna'm els dos bens. Pega així en su palo al mostrador, la queixera li dóna els dos bens i està mirant-te, tu en terra, tal, i diu, tu m'has vist a trocar el banc? I diu, hombre, jo així t'he vist un poc, pam, palo per amunt, pam, palo per avall. I el tio ensocat sangrant se gira cap a un altre i diu, men, tu m'has vist a trocar el banc?
I este hombre, jo, vora, vora, no, no, men, no sé qui ets, així de costat, pam, palo per un costat, pam, palo per un altre. I se gira en esta sèrie, diu, men, tu, m'has vist a trocar el banc? I diu, no, jo, vora, no he vist res. Ara, sa meva sogra ho ha gravat tot en sa mòbil. Después dice que sí, yo, esto es lo que me joda. És perquè sa gent pugui triar, men, que intenta ser el pitjor.
No, ara sí. Vos heu guanyat una altra cançó d'aquest lloc, després d'aquest moment de compungsió que heu hagut d'escoltar. Després d'aquest moment de castigó, Toto, les he contat un xiste. Para que veus lo preparados que te los dejo. Venga, emocionamelos, que la Navidad està a la vuelta de la esquina. A veure, jo te veo envuelto pa regalo con un lacito. ¿De què equipo eres tú, men? Valtros ets argentins o Boca o River, no?
Soy Boca. Boca, sí. I això què seria, Barça o Madrid? I seria, no sé, no tengo mucha... Jo tampoc, és que no som futbolero, però sé que hi ha compresions. Jo tampoc, jo tampoc soy futbolero. Ara hi ha molta gent que m'està odiant, però l'odio també és bueno. Germans, deixeu que recorris les vostres bones. Ara en tot vos calmarà. Calmamelos, vinga. Bueno, voy a hacer algo propio. Claro. Por supuesto. Por supuesto.
Hola nena, ¿cómo estás? ¿Todo bien? Sé que estás intranquila, ¿cómo lo ves?
Dejas todo en intraural, como lo has de hacer. Todo el tiempo dejando, oyéndote.
Cairàs en un mar de fondo Entre lágrimas y llandos Que no hay retorno Observándome
Nena, nena, quiero curar tu noche de insomnio y dejar todos tus miedos atrás.
Caerás en un insomnio Resolverás los enismas con tus ojos
Molt bé, que estàs teva, no? Estuia, estuia. Ostia, me ha gustado. Jo sé que les comparatives són odioses, tots ho se veu, però se veu? En qui m'ha recordat aquest lot ara? Sabes a què cantant antigu ja me has recordat? Mira, te lo vull fer, a veure si me sale. Perdonau.
Si basta haciendo simples canciones. ¿A Ramazzotti? Sí, me recordaste a Ero Ramazzotti. Y tiene un poquito capaz. Puede pasar, puede pasar, que te parezca sabero al cantar.
Y no tiene vergüenza el tío. No, bueno, sí, sí. Un poco que no, ¿no? Jo he de demanar perdó abans. Jo acepto todo, así que no es fein drama. No, però, eh, d'entrada que te comparin amb un gran de així, però ja ho dic perquè som molt fan d'aquest timbre de vou. El timbre de voz, soy muy fan del...
O sea... Sí, no sé cómo se dice. No tengo ese nivel de tecnología. De conocimiento. Y se le parte tranquila, porque después se va muy arriba. No, no, pero a mí me ha agradat. A mí me ha agradat. Venga, tócanos la última, Sam. Bueno, perquè això ha estat un intensivo. Hem arribat tard i hem recuperat els temps. Pim, pam, pim, pam.
Just must be the light. We'll open up at a time. Yeah, I'll fight. Yeah, I'll fight in this battle of the love.
No blaze o coco.
Yes, my spirit. My brother's spirit. And yeah, I find, yeah, I find recovery.
Bona nit.
Un cortito. Yo me pongo a aplaudir antes. Una pesada que esto... ¿Cómo aprendiste a tocar la guitarra, Toto? Cuéntanos. Y lo primero...
Fue que, bueno, mi vecino tocaba la guitarra y el otro la batería. Empecé con la batería y me gustó más la guitarra. ¿Con qué edad esto? Y tenía 10 años. 10 años. Y bueno, me gustó la guitarra y entonces iba y copio los acordes. Iba a mi casa y agarraba la guitarra de mi madre. Nunca estudié. Fui a particular dos o tres veces y no. Pues mira, yo sí estudié.
No, sí, claro. És que ell continua tocant a dia d'avui. Suposo que ho haureu disfrutat. A mi aquest home m'apareix impressionant. A part, troc que té una tècnica en ses mans brutal. Tu no estudiaste, mira...
O sea, para mí eres nivel dios. Y mira, yo hice un par de añitos y ahora soy... Uy, perdón. Soy nivel chef. Imagínate dónde dejé la guitarra. No sé si no os va a dar tiempo a ver de que toques una última. ¿Aquí no les hemos ha fet? Venga, sí. Te hemos donatens.
¿Cuánto nos has dicho que llevas aquí? Un año y medio. ¿Y qué tal? Hermosa. ¿Te agrada? Sí, sí, sí. Me agrada un montón. Gracias a la isla no dejé la música.
¿En serio? El día que yo fui a Camp Mona era la prueba de decir si es ahí o no. ¿De veras? Ah, yo ya no usé vida. Ostia, quina emoción. No, por favor. Porque había un micro abierto. Esto es como que... Imagínate que Spiderman no hubiera usado... O sea, no. Quien tiene un poder tiene una responsabilidad. No dejes la música. Bueno, así que fue en tu... Fue en el local de Camp Mona. No usé vida, no usé vida. Y de ahí empezó todo lo bueno de la música. Ostras...
Pues bueno, des d'aquí, te desitjant lo millor, quan te varen desitjar des de Cap Muna, també.
I m'agradaria fer una altra pica recordatòria a tots els nostres oients que regalin un artista. Regalau una experiència maca, guapa, preciosa, a aquelles persones que estimeu. I en el que li tengueu mania, també li podeu regalar un artista que toqui alguna cosa que no li agradi. És que esto es un arma de doble filo. O una visita tuya, també podria ser. Una què? Una visita tuya.
Però això ja se té que ser un odio profundo, saps? Això ja se sicario. No, en sèrio, ajudeu que s'art continuï, s'art autèntic, no només els que mos posen davall de quatre focos, no només els que mos diuen que és es bo, també decidiu voltros, escolteu coses diferents.
I per què no regalar un artista? Pot ser una bona experiència. En els grups de WhatsApp d'Entrenotes i Mònets, en el nostre Instagram trobareu els contactes per posar-vos en contacte amb els seus artistes. Les estic explicant a tots que aposten per tu, que te regalen aquestes Navidades.
¿Y por qué no? O sea, yo digo siempre a alguien que quieras, pero ¿por qué no a alguien que le tengas manía? Ahora imagínate, a mí no es que me entusiasme el reggaetón, puedo escucharlo, no me ha quedado más remedio en alguna ocasión, pero quiero decir, si alguien me quiere putear, que me regale un artista que toque reggaetón en mi cara, ¿sabes? Es bonito, es un arma de doble filo.
¿Tú el reguitón cómo lo llevas? Y yo lo he escuchado, lo he escuchado, obvio, porque es de esta época. Hay que escuchar de todo. Y he escuchado de todo. Claro que sí. Y he estado con varios artistas. Y todo tiene su momento y su lugar. Por eso Mallorca yo creo que tiene que ser...
o ha sido, mejor dicho, a través de los años y de la historia, un ejemplo de cómo culturas se van solapando una encima de otra y esto pues deja un pozo que enriquece. A mí que escuchar a alguien joven como tú, que con todo el potencial que tiene, que dices que vas a dejar la música, madre mía, menos mal que paramos este desaguisado a tiempo. Yo creo que debían dejarla, no la dejan, maldita sea. Sí, la música y muchas otras cosas.
Venga, men. Dimos, ¿quién es el que tocarás? Dimos, ¿quién es el que tocarás? ¿Esta? ¿Qué canción vas a tocar? Una de Greta Van Flitz. ¿El qué? Greta Van Flitz. No lo conec. Es espectacular. Es un estilo de Zeppelin. El nuevo de Zeppelin. ¿Sí? Ah, vale. Yo es que por el nombre ya tengo una edad. Venga, adelante, Toto. Ah, sí, coño.
She's a lady's gone from all around. She's many places where she's warm about. And as she was getting by, nothing she knows is day by day by day all across. She's a lady near the night, she's out the side.
Ara li faré una putada. Despediré el programa mentre ell està cantant, perquè mola molt, vale? Gràcies a tots per escoltar-nos. Entre notes i mones estaran vosaltres dijous de 8 a 9, diumenges de 3 a 4 i dijonsos de 3 a 4. Regalau un artista. Fins una altra i vordèixem-me'n Toto.
Let's kick all the world with tiny curves. Seen this like the night, see me the strength. And I see right through the night that I see the song of the night. And I face all. She sees battle of the dawn. Our love is one for all. Ma, ma, ma, ma, ma, ma, ma, ma, ma, ma, ma, ma, ma. Ma, ma, ma, ma, ma.
Bona nit.
Gracias, Toto. Gracias. Hasta otra. Muchas gracias.
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
i la vostra cosa.
Hem tornat i no sabies ni qui érem, de l'anònima tan estimat, m'acago en d'enes.
Fins demà! Fins demà!
Tu no tens la més petita idea de qui som, però a partir d'avui, creu-me, recordaràs el nom. Tornen a ser crius aquests dos il·lustratius, més il·lustratius que vídeos del que qui com està tot quan i amb, sense remordiments i una mort de persones que sí que et fan el pes per no ser partícips de la múbica, el govern.
La penya dels tigressos s'atraparà i rap a pam, pam, rap a part per avançar. Els infants són el futur, el feixisme és del passat i si parlem de fer rap pur fem un play català.
Vale, va, haurem cridat-ho tu. Vale, jo dic King Marshall i tu dius... Ah, és perrinxo pinxo? Amb King Marshall?
amb les mans del volant i els peus els pedals i els pedals a fons. Estic volant com volen els diners, estic jo al davant darrere els demers i enfilant carretera, me'n aniré ben lluny. Celebraré Sant Joan amb el Quim John 1.
Voldria ser el primer hippie per portar-te a Eivissa i mossegar la lluna a qualsevol nit acida. Viurà una vida plàcida, estirat en una hamaca. En una mà un porro, l'altra mà un cubata. I és que a mi tot me la sua i me la torna a suar. Saps que avui no es fia, que es fia a demà. I ara vaig per lliure, estic lluny en somriure. 3, 2, 1, desconexió. Sí, sí.
Vaig volant amb el mod avió, apret el fres, l'únic que em fa por i amb les mans el volant i els peus els pedals i els pedals a fons. Estic volant com volen els diners, estic jo al davant darrere els de més.
Vaig sentir una cosa que tenia regustat. Ens petonesàvem, se'ns paraven els semàfors. Ara ja no ets més que una fiblada al cor, un mal record. I oblidar-ho serà millor, perquè va pudor nostàlgia en aquesta habitació i vull oblidar els rancors. No és per fer-te spoiler, però al final et mors. Que estima la vida no té por a la mort. Té amb les mans el volant i els peus els pedals i els pedals a fons.
Estic volant com volen els diners, estic jo al davant darrere els demés. M'agrada el tacte suau dels meus dins, acariciant la superfície dels teus pits. M'agrada el tacte rugós dels bitllets, acariciant les gemes dels meus ditets. I l'art de convertir inquietuds en mogudes, demano tabac però no ajuda.
Em presento, Perincho Pincho, persona entre personatges, la ment de Nietzsche fotut d'ayahuasca, sóc com un semideu però sense el semi. I això és tot. Xomi.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!