Hola, molt bones tardes.
Escoltau de fons el nostre artista convidat, se diu Toto, i després vos lo presentaré, però està castigat, perquè ha arribat tard, i el càstig és que mos farà ses melodies de fons.
Bona tarda a tots, oients, que vos parla Santi Monjo, amb jo Toni. Hola, jo soy Toni. Com estàs, rei? Un poc griposo i no contento de verte, però bueno, esas cosas passen. Jo no sé com ho fas, que sempre tot el teu acaba amb oso. Sí, tu asqueroso i esas coses. Jo hi va a dir mimoso, però bé, tu mateix. Ja m'has contagiat.
Què tal? Com esteu? Ja fa olor de Nadal, eh? Heu passat ja per la ciutat? Està preciosa. Plenes d'alluns, tots els carrers... Però és que vivim en un anunci del Corte Inglés, que està guapo. Ai, merda, publicitat gratis. Oh, ja ho han tornat a fer. Bé, però està guapo, està guapo. Jo he tingut la sort d'ara mateix començar a fer una feina pel centre.
És una feina, tots hem de pagar les factures. A tots ens agradaria tenir més temps per nosaltres. Estaria bé la reducció de jornada, Toni, tu en saps? La reducció de jornada, depèn de què empresa estigui, però bé, avui en dia que una reducció de jornada de 4 hores t'agradaria 1.000 euros o una cosa per estil. No s'aplica per allò que toquen i a totes les empreses ni ho decideixen.
És una llàstima que aquest projecte que s'inicien per la societat, en teoria una reducció de jornada, tots mos permetria, encara que una horeta, no molt, però anem en camí d'una tendència que és que tenguem menys hores de feina i més temps per nosaltres mateixos. És una forma molt poètica de voreró, en realitat és més temps perquè siguem consumidors.
Però, bueno, tots jugam en aquest joc, no, Toni? Sí, claro, pero el problema es que... de todos los programas que es el derecho no se respeten, no se respeten los valores mínimos ni se... ni se apoya a la sociedad ni a los discapacitados como soy yo, por ejemplo, ni... no hay programas reales de integración, las... Mira, ara que dius de discapacitats o coses mínimes, jo al darrer programa te'n recordaré, varen xerrar de mínim com múltiples.
Estaria molt bé que no sols ho aplicàssim, com varen dir anteriorment, en els polítics, la gent en escàrrec, potser en responsabilitat a puestos de feina. La gent que té una responsabilitat sempre ha de pensar que fa feina, governa, dirigeix a tothom, no només en el que els agrada. I xerrant d'aquests mínims, jo tenia...
un gust agredol, veient-se junts per Palma, perquè m'he passejat en l'autobús. I un saludo a tots els conductors de CMT que s'esforcen. Com que pides l'autobús quan el vas a coger. Doncs he de dir que avui està en vera. He corregut darrere l'autobús com quan tenia 20 anys. El que menys tens...
No, el que deien desvelós. Mira, hi ha unes ferretines que a mi m'han cridat molt l'atenció. La ferretina de dona embarassada, persona major o alguna cosa amb una crossa. Uns seients d'atenció preferent. Això està molt bé. Però és que hi ha un problema. Hem hagut de posar ferretines...
Perquè la gent entengui que si ve una persona major, una embarassada, qualcom una discapacitat o una dolència, s'ha d'aixecar i s'ha dit la gent. I no sempre passa, t'ho asseguro, jo que he estat el temps amb la muleta.
Y no te ha en sitio, es la ley de la jungla. Tienes que ir golpeando con la muleta a los jóvenes que están escuchando reggaetón. Però això, en quin moment... Aquest programa s'acabarà dient Vórtice Espacio-Tiempo. Perquè en quin moment estem vivint en una societat on ja se mos ha d'explicar en signes egipcios, con lobotipos, con pegatines, que han de tenir mínims valors morals.
Una altra cosa que m'agradaria celebrar. Un aplauso. Toni, un aplauso. Som europeus. Som europeus. Una altra cosa que hem vist avui és autobús. En tothom os miren cara de raro. Tú continua tocando que estás castigado. Ara te presento, ¿vale? Lo estás haciendo muy bien, tothom. Pobrecito, la que le estoy haciendo pasar.
És un encant d'artista. Tot el que esteu sentint és tocant-te en directe. Aquest programa, us recordo que és per promocionar s'arts i els artistes, però avui mos ha pegat un poc, perquè com que s'altre dia vam fer Barrio Sésamo, feim un poc d'homilia i passàvem un poc a revistes a Sociedat.
el que us deia, l'autobús, a part de les ferretines, avui hi havia, aplaudim perquè som europeus, avui hi havia un senyor major demanant a dins l'autobús com a les grans capitals, abans ho comentàvem, en Toni i jo, com a les grans capitals, rotllo Barcelona, Madrid... Aquest no se veia fins ara. Jo no ho havia vist mai a dins l'autobús, això. Jo tampoc hi vaig trobar a dins l'autobús.
I el problema, men, pitjor està aquesta persona. Ho hem d'intentar entendre tots i posar-nos sempre a saber-hi d'aquell que està malament. Però aquesta persona està arrossant-se amb mala educació, s'insistència, a una loteta jove. I en un d'això de preixat existent gilat. Me meto, no me meto, me meto, no me meto. I que paliza leímos entre els cinc al final, no? I no, i mira, quan m'hi anava a posar, la dona de vora li ha donat unes monedes...
l'oteta jove ja s'ha quedat més tranquil·la i el senyor ha continuat cap a una altra banda. Hauríem de fer tots un poc una reflexió ara en aquests moments que són Nadal de bon mos dur abandonar o que no les institucions no puguin complir el seu paper a l'hora d'ajudar en els més desvalguts. Totes aquestes associacions que hi ha no puguin arribar d'una forma efectiva. Què està passant?
També hay que tener los casos, la gente que prefiere en Venezuela sería normal, no estar en albergues, prefiere según qué cosas. Sí, clar, sempre hi ha qualcú que no vol ajuda o que està més enllà, que ja té un problema a lo millor de tipus mental i que no vol sortir d'aquest cercle. No, però lo teu té nombre i apellidos, és una altra cosa, ja t'ho vaig dir jo. Això ho xerraré en privat.
Però bé, ja està, no vos volem fer molt més pesats. Benvinguts a Entrenotes i Mones. Escoltauen en toto...
És un gran atlòt, eh? Tot això que escolteu és ell, que toca. Aquí, en directe, a la vostra cara. I bé, com que això era un bar a la ràdio, encara que han perdut un poquet esnort, avui han duit una empanada de pollo, perquè les altres ja molts han menjades. No, no, no, no. Estaven bones? No, no, no, no. La companya de Somos diu que sí. Després t'anunciarem a tu, eh? Vés alerta. Te pondremos de venta a Navidad de regalo. Vinga. També han duit unes croquetetes d'espinats i formatge blau.
Recordo que jo era cuiner i això volia ser un bar a la ràdio. Estamos en proceso. M'agradaria també donar les gràcies a una mediterrània, que no ho he fet en el principi, i dir-vos a tots que Entre Notes i Mones ja compta amb un canal de WhatsApp. Entre Notes i Mones, grup de WhatsApp perquè pugueu participar i perquè puguem anunciar també d'una forma més directa a tots els artistes que participen en nosaltres.
Toto, ¿qué tal? Buenas tardes. Hola, Toto. ¿Puedes hablar? ¿Todo bien? ¿Se escucha o no? Se escucha, perfecto. La gente lo está gozando, ven esta musiquita de fondo. Y si no solo ven nuestras madres, no te preocupes, ellas nos odian. A mí la mía no me ve por prescripción médica.
Esta musiquita, vamos, me falta una chimenea darrere, això com si fos un menjador nadalanc, amb la chimenea, la bret de Nadal, el bailem, la musiqueta, aquesta melòdica de fons. El burro que tengo al lado también. ¿Qué tal? ¿Todo muy bien, por suerte? Preséntate para todos estos que no te conocen.
Yo soy Toto Ceballe, argentino, cordobés. Lo sentimos, no se puede ser perfecto. Disculpa. Hace un año y medio que estoy acá disfrutando de esta isla hermosa. ¿Un año y medio? Ah, yo creía que hacía más.
Toto es un grande de la Noche de Mallorca. Es un crack tocando la guitarra. No hace falta que toques todo el rato. Toma, cómete una empanadita. Ahora ya son fredders, pero a Faunstone estoy en mi yo.
No tens cap al·lèrgia, no tens ningú al·lèrgia, espero. No, no. A mi ja molta gent mos passa que tenim al·lèrgia a sa feina. Solo hambre. I a pensar en tu caso también. I en el tuyo. Jo també me pienso en los insultos al menos. En serio? En serio. Jo pensava que te sortirà automàticament. No, a veces voy improvisando. A mi me surten tots sols. És que si els penses pitjor. Ja no s'insulto. Esa agressió con arma blanca. Maldita se m'han pillado otra vez.
Ah, avui. Avui comentava... No sé si volia dir... Si lo dudas, no lo digas. No, Ida no lo dirà. No lo dirà. Nos conocemos demasiado bien como para dejarte actuar. Toto, nos conocimos en Cambona. Yo, personalmente a ti, sé que tocas en muchos locales de Palma.
Tampoco es cuestión de hacer promoción gratuita. La podemos hacer cobrando. Pero sí me gustaría que dieras una dirección para que la gente pueda seguirte en Instagram o en algún sitio. Ah, sí. Yo tengo un perfil en Instagram que se llama Toto Seballe. ¿Cómo se escribe? Para lerdos como mí. ¿Ves lo que te decía de los lerdos?
Ja he estado igual de una croqueta. Déjame reír un rato. Repítenos. Ceballe con C, E, B larga, A, doble L, E. Vale, doble L, E. Toto Ceballe. En Instagram. Toto, has venido aquí corriendo, tampoco te he podido explicar muy a 100% en qué consiste esto. Esto es un poco el 40% intangible que teníamos en Cammona.
Es la intención de daros un altavoz, una plataforma, un escenario a todos aquellos artistas que valéis la pena y nos gustaría daros un empujoncito para que la gente os conozca. Mira, el concepto es regalar a un artista porque a ti te han hecho regalos, ¿verdad, Toto? Toda la vida. ¿Cuántos conservas? ¿Cuántos regalos te quedan tú? ¿De cuándo eres pequeño? ¿De cuándo eras pequeño?
Te queda alguno? Sí. Sí? Sí, sí. Però el que te queda sempre, el que sempre te quedarà, és el record. El record. Per cert, en tot on no xerra mallorquí, l'estem mallorquinitzant. Ara ja sap una paraula que és record. Record.
Hi ha una paraula, també Toto ara torna a ser intrínseco del programa, que hi ha una paraula mallorquí que és Batua Dei. Repite conmigo. Batua Dei. Batua... Batua Dei. Batua Dei. Dei. Tu, si ja vas amb això per davant, se t'abren muchas puertas en mallorca.
No, en serio. Es como lo de web, batuadei... O sea, ya es como... Aquesta persona busca integración. Ok. Y això, pues, a tots mos agrada, ¿no? O sea, es així. Donde fueres, haz lo que vieres. Y son frases muy... Mira, el de web com anam, con una palabra, ya se hizo un programa. Este sí que lo tenía bien. Sí.
No, pero en serio, lo que nos gusta es promocionar a los artistas y te he hecho venir porque ahora nos cantarás una canción con este pedazo de voz que de nuestro señor te ha donat y que te coneguin y poder regalar una actuación a un ser querido.
Porque los recuerdos sí perduran. Els records que tenien dels nostres regals... En el fons són moments que han viscut amb persones estimades. I això, des d'aquí, crec que no té preu, i és el que ens agradaria transmetre en aquest programa. Así que, todo, para que la gente sepa que lo que digo es verdad, te tenemos aquí, toca-nos un pedazo de tema, el que tú quieras.
I don't know where I'm going And I sure know where I've been I am the promise of the song of yesterday And I'm made of my mind
I ain't wasting no more time Well here I go again Here I go again I can't search for an answer
When I'm looking for All I pray mean give me trust to carry on Cause I know what it means To walk alone when all is really dream Well here I go again on my mind
Going down the only road I didn't know Like a drizzle I always want to walk along It all made up my mind And I'm wasting no more time
Fins demà!
Well, here I go again on my own. Coming down the only road at the end. Like a dream still I was born to walk alone. I don't know what it means.
Here I go again Here I go again
Impressionant. Amb I, majúscula, en dues paraules. Impressionant. Toto, aquesta empenada de pollos per tu, però crec que no te la donaré, perquè si te la menges no tocaràs. És a dir, si et portes bé, al final te la podes comer.
Bueno, pues si te la doy ahora ya entonces me va a joder el espectáculo el tema. Es que lo haces tan bien que vas a tocar más de una, ya te lo digo yo. Y cuéntanos un poquito desde cuándo empezaste con la música.
Y empecé desde que mi padre me daba vuelta en el auto para poder dormirme y escuchaba sus discos, sus casetas. Ya, un momento. No, això anem a analitzar-ho en profundidad. Había un señor...
que probó de mecerte en brazos, ponerte a lo mejor en alguna cuna con música, una señora que era tu mamá también. Baren esgotatotetsesbias agotaron todas las posibilidades y el hombre dedujo que en algún momento te habías llevado en coche, te habías dormido, la mejor opción era meterte en un coche...
Ponerte música para que te durmieras. Y no te dieron la opción. Vamos a aplaudir a esta gente. ¿Cómo se llaman, por favor, tus padres? Fernanda Rosa y Rubén Eduardo. Pues desde aquí, enhorabuena. Un saludo muy, muy fuerte.
Estamos con los casos perdidos. El niño está bien, estamos donde cenar, no te preocupes. ¿Eh? Sabes a sus padres que el niño está bien, estamos donde cenar. Ah, sí, sí, le donan de sopa, lo tratamos muy bien. Un saludo. Mare meva, sí, lo de la música, te veo un faro. ¿Y con qué estilos de música te criaste? Primordial, Deep Purple, Black Sabbath, White Snake, también Guns and Roses, ACDC...
No me pasa mucho, pero los conozco a todos. ¡Ay, qué alegría! De verdad te lo digo. Mucho brunch también. Me encanta. Últimamente, en el panorama musical, a mí me pasa que ponen artistas en la radio o en tal... Yo no conozco a nadie. Igual cada uno se ha quedado de su época, dicen, ¿no? Y es verdad.
Y espero no hacerlo nunca, Toni. Esa es la clave de nuestra amistad. Sí. A mí lo que me fascina es que... Perdón, ¿qué edad tienes? Tengo 32 años. 32 años. Te hacía un poquito más joven. Pero para mí es señal de cultura y de salud.
El fet que gent de generaciones por debajo, que jo crec que escuchen otro tipo de música, molt respectable, tots els tipus de música són molt respectables. Altra cosa és que molt agradin a cadascú de nosaltres, vull dir, cadascú té les seves preferències, però m'assombra que...
Que qualcú de la teva generació escolti estos grandes del rock. Me asombra i me deleita, perquè he vist el resultat. Por favor, padres, posau rock and roll en els vostres al·lots. Nooo, toca-la, toca-la. Intentaré no cantar.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé
Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé.
¡En serio! ¡Qué bueno, Toto, qué bueno! ¡Quín troz de bow que te ha donat de nuestro señor! ¡Impresionante! Bueno, estos fueron los primeros que he escuchado tú. Madre mía. Joder, es... Uy, perdón. Ya no tenía un campullar el listón. O sea, después de esto... No sé qué vas a tocar después de esto. No sé. Pero... Piensa que...
Piénsatelo bien, t'estan escuchando un montón de personas. Mem, en Mallorquins, un montón, un montón, cada pic estem quedant un po' menos. Mallorquins, per favor, expandiu vos. Ompliu que sa mallorquinidad assolesqui noves nivells, noves quotes, per favor.
Però molts t'escolten des de l'Ona Mediterrània i el rock and roll no té gengos, no té fronteres. Això és el bo també d'aquesta emissora, d'aquesta ràdio i de la música que ens acompanya.
Piénsate bien cómo vas a subir este nivel, porque me has dejado con los pelos de punta. Este programa es solo para ti. Ahora mismo piensa que estás tocando para entre 30 y 60 mil personas. Igual no todas a la vez, porque no hay tantas radios, pero con las plataformas y tal...
Ara, en serió, la idea és que tots els que ens escuchen puguin llamar-te, te posarem en la nostra plataforma, te anunciarem en el nostre grup de WhatsApp, que ja tenim un grup de WhatsApp, vos torno a recordar, entre notes i mones. El Instagram és el mateix i si no, a través de la pàgina d'Ona Mediterrània,
on també hi ha molts, molts, molts bons altres programes que el proper dia repassarem, podreu trobar informació sobre els artistes que ens acompanyen i totes les tertúlies i totes les activitats culturals que se comenten a través d'aquesta casa.
la idea seria que tu ara hagas, com me ha passat a mi, que se li pongan els pelos de punta a 30.000 persones i que te llamen per a que te regalen a ti. O sigui, així com vienes, envuelto amb chaqueta de cuero i guitarrita. A mi personalment, mama, si m'estàs escoltant, regàlem-me'n tot. El meu cumpleaños és el dia 29, vinga. A mi, si aquest any te me regalen, jo estaria encantat.
ara m'imagines el xeno, tu entres per la porta de casa meva i jo començaria, tu entres per la porta de mi casa i jo començaria a aplaudir és que és un bon regalo que te toquen això en la cara ha sonat molt bé o molt mal, depèn Antoni, estic més callat tot el que sigui tocar i cara ja tenim com ho tens vinga, men, tot posem-nos els pelos de punta com escarpies
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Yeah, girl, Spill. You got me reaming, girl, Spill. Man, take me right this guy. Oh, no, no. Yeah, Spill.
Impressionant. O sigui, jo d'un testimoni no s'ha romput cap corda vocal. És ell tot sol tocant aquí per tot voltros. Doi testimoni que no té arrotonada. O sigui, mare meva, xaval. Estamo calentando. Almenys mal. Impressionant. Després mos has de fer una baladeta.
Una baladita, per canviar un poc les tornes. I, Toni, te saps qual que ho dic nou? Perquè van posar en marxa un concurs, però ningú s'ha posat encara en contacte amb nosaltres. Espera, mallorquins i mallorquines, que no sé per què diuen que no tenien sentit de l'humor. Mira, humors, encara estem aquí a contant tot el que mos cava damunt.
Per favor, enviau-me els acudits. Els premis seran... Vinga, anem a pujar ara. 20 croquetes artesanals de premis de Tapalma en su momento. Ja fa molta, però bueno, lo tuvieron. De jamón, 10 de jamón i 10 d'espinats i formatge blau. Vull participar, supongo, no? No, jo a tu te convido a croquetes sempre que vulguis. Eso también es verdad. Vinga, conta'mos un xiste. Senyor Txer, senyor Txer.
No, però que mal. Senyor Chen, senyor Chen, un poquitos los chinos pareces iguales. Maldita sea, yo no soy el senyor Chen. La idea és tan meva que el contassis. Te l'he dit que era igual. Ja, bueno, és que no sé com se pot millorar això. Crec que em podria contar un jo. Això és un tio que va atracar un banc.
Entra un banc amb un garrot i diu, tu estàs en terra, tal, no sé què, dóna'm els dos bens, dóna'm els dos bens. Pega així en sopar al mostrador, la queixera li dóna els dos bens i està mirant, tu en terra, tal, i diu, tu, m'has vist a trocar el banc? I diu, hombre, jo, sí, t'he vist un poc, pam, palo per amunt, pam, palo per avall. I el tio en socat sangrant se gira cap a un altre i diu, men, tu, m'has vist a trocar el banc?
I este hombre, jo, vora, vora, no, no, men, no sé qui ets, així de costat, pam, palo per un costat, pam, palo per un altre. I se gira en esta sèrie, diu, men, tu, m'has vist a trocar el banc. I diu, no, jo, vora, no he vist res. Ara, sa meva sogra ho ha gravat tot en sa mòbil. Después dice que sí, yo, esto es lo que me joda. És perquè sa gent pugui triar, men, que intento ser el pitjor.
No, ara sí. Vos heu guanyat una altra cançó d'aquest lloc, després d'aquest moment de compungsió que heu hagut d'escoltar. Després d'aquest moment de castigó, Toto, les he contat un xiste. Para que veus lo preparados que te los dejo. Venga, emocionamelos, que la Navidad està a la vuelta de la esquina. A veure, jo te veo envuelto pa regalo con un lacito. ¿De què equipo eres tú, men? Valtros ets argentins o Boca o River, no?
Soy Boca. Boca, sí. I això què seria, Barça o Madrid? I seria, no sé, no tengo mucha... Jo tampoc, és que no som futbolero, però sé que hi ha compresions. Jo tampoc, jo tampoc soy futbolero. Ara hi ha molta gent que m'està odiant, però l'odio també és bueno. Germans, deixeu que recorriu les vostres bones. Ara en tot vos calmarà. Calmamelos, vinga. Bueno, voy a hacer algo propio. Claro. Por supuesto. Por supuesto.
Hola nena, ¿cómo estás? ¿Todo bien? Sé que estás intranquila, ¿cómo lo ves?
Dejas todo en intraural, como lo has de hacer. Todo el tiempo dejando, oyéndote.
Cairàs en un mar de fondo Entre lágrimas y llandos Que no hay retorno Observándome
Nena, nena, quiero curar tu noche de insomnio y dejar todos tus miedos atrás.
Caerás en un insomnio Resolverás los enismas con tus ojos
Molt bé! Que estàs teva, no? És tuya, és tuya. Ostia, me ha gustado. Jo sé que les comparatives són odioses, tots ho se veu, però se veu? En qui m'ha recordat aquest lot ara? Sabes a què cantant antigu ja me has recordat? Mira, te lo vull fer, a veure si me sale. Perdonau.
Si basta haciendo simples canciones. ¿A Ramazzotti? Sí, me recordaste a Ero Ramazzotti. Y tiene un poquito capaz. Puede pasar, puede pasar, que te parezca sabrosa al cantar.
I no té vergüenza el tío. No, sí, sí. Un poco que no, no? Jo he demanat perdó abans. Jo accepto tot, así que no es feia un drama. No, però, eh, d'entrada que te comparin amb un gran de així, però ja ho dic perquè som molt fan d'aquest timbre de vou. El timbre de vou, soy muy fan del...
O sea... Sí, no sé cómo se dice. No tengo ese nivel de tecnología. De conocimiento. Y se le parte tranquila, porque después se va muy arriba. No, no, pero a mí me ha agradat. A mí me ha agradat. Venga, tócanos la última, Sam. Bueno, perquè això ha estat un intensivo. Hem arribat tard i hem recuperat els temps. Pim, pam, pim, pam.
Just must be the light. We'll open up at a time. And yeah, I'll fight. And yeah, I'll fight in this battle of the law.
No bleeds to go home.
Yes, my spirit. My brother's spirit. Yeah, I'm fine. Yeah, I'm fine.
Can be my own
Un cortito. Yo me pongo a aplaudir antes. Una pesada que esto... ¿Cómo aprendiste a tocar la guitarra, Toto? Cuéntanos. Y lo primero...
Fue que, bueno, mi vecino tocaba la guitarra y el otro la batería, empecé con la batería y me gustó más la guitarra. ¿Con qué edad esto? Y tenía 10 años. 10 años. Y bueno, me gustó la guitarra y entonces iba, le copio los acordes, iba a mi casa y agarraba la guitarra de mi madre. Nunca estudié. Fui a particular dos o tres veces y no. Pues mira, yo sí estudié.
Sí, claro. És que ell continua tocant a dia d'avui. Suposo que ho haureu disfrutat. A mi aquest home m'apareix impressionant. A part, trob que té una tècnica en ses mans brutal. Tu n'estudiaste, mira...
O sea, para mí eres nivel dios. Y mira, yo hice un par de añitos y ahora soy... Uy, perdón, soy nivel chef. Imagínate dónde dejé la guitarra. No sé si no os va a dar tiempo a ver de que toques una última. ¿Aquí no les hemos ya fet? Venga, sí, te hemos d'anar a temps.
¿Cuánto nos has dicho que llevas aquí? Un año y medio. ¿Y qué tal? Hermoso. ¿Te agrada? Sí, sí, sí. Me agrada un montón. Gracias a la isla no dejé la música.
¿En serio? El día que yo fui a Camp Mona era la prueba de decir si es ahí o no. ¿De veras? Ah, yo ya no usé vida. Hostia, quina emoción. No, por favor. Porque había un micro abierto. Esto es como que... Imagínate que Spiderman no hubiera usado... O sea, no. Quien tiene un poder tiene una responsabilidad. No dejes la música. Bueno, así que fue en tu... Fue en el local de Camp Mona. No usé vida, no usé vida. Y de ahí empezó todo lo bueno de la música.
Ostres. Des d'aquí, te desitjant el millor, quan te varen desitjar des de Cap Muna també. I m'agradaria fer una altra pica recordatòria a tots els nostres oients que regalin un artista. Regalau una experiència maca, guapa, preciosa, a aquelles persones que estimeu. I en els que li tengueu mania, també li podeu regalar un artista que toqui alguna cosa que no li agradi. És que esto es un arma de doble filo.
O una visita tuya, també podria ser. Una què? Una visita tuya. Però això ja se té que ser un odio profundo, saps? Ja se sicario. No, en sèrio, ajudeu que l'art continuï, l'art autèntic. No només els que mos posen davall de quatre focos. No només els que mos diuen que és esbò. També decidiu voltros. Escolteu coses diferents.
I per què no? Regaleu un artista. Pot ser una bona experiència. En els grups de WhatsApp d'Entrenotes i Mònets, en el nostre Instagram, trobareu els contactes per posar-vos en contacte amb els seus artistes. Les estoy explicando a todos que apuesten por ti, que te regalen estas Navidades,
¿Y por qué no? O sea, yo digo siempre a alguien que quieras, pero ¿por qué no a alguien que le tengas manía? Imagínate, a mí no es que me entusiasme el reguitón, puedo escucharlo, no me ha quedado más remedio en alguna ocasión, pero quiero decir, si alguien me quiere putear, que me regale un artista que toque reguitón en mi cara, ¿sabes? Es bonito, es un arma de doble filo.
¿Tú el reguitón cómo lo llevas? Y yo lo he escuchado, lo he escuchado, obvio, porque es de esta época. Hay que escuchar de todo. Y he escuchado de todo. Claro que sí. Y he estado con varios artistas. Y todo tiene su momento y su lugar. Por eso Mallorca yo creo que tiene que ser...
o ha sido, mejor dicho, a través de los años y de la historia, un ejemplo de cómo culturas se van solapando una encima de otra y esto deja un pozo que enriquece. A mí que escuchar a alguien joven como tú, que con todo el potencial que tiene, que dices que vas a dejar la música, madre mía, menos mal que paramos este desaguisado a tiempo. Yo creo que le debían dejarla, no la deja, maldita sea. Sí, la música y moltes altres cosas.
Venga, men. Dimos, ¿quién es el que tocarás? Dimos, ¿quién es el que tocarás? ¿Esta? ¿Qué canción vas a tocar? Una de Greta Van Vliet. ¿El qué? Greta Van Vliet. No lo conec. Es espectacular. Es un estilo de Zeppelin. Es per to en K. El nuevo de Zeppelin. ¿Sí? Ah, vale. Yo es que por el nombre ya tengo una edad. Venga, adelante, Toto. Ah, sí, coño. Sí.
She's a lady's gone from all around. She's many places where she's warm about. And as she was getting by, nothing she know is day by day by day all across. She's a lady near the night, she's out the side.
Ara li faré una putada. Despararé el programa mentre ell està cantant. Perquè mola molt, vale? Gràcies a tots per escoltar-nos. Entre notes i mones estaran vosaltres dijous de 8 a 9, diumenges de 3 a 4 i dijonsos de 3 a 4. Regalau un artista. Fins una altra. I vordeixen-me en Toto.
Música Música Música Música Música
Bona nit.
Gracias, Toto. Gracias. Hasta otra. Muchas gracias.
Eh, oh, ves pujant-me allà, sou. Vam buscant rascar la fama i jo em rasco nou. Sé que això no ho patirà com de Batbull i un tema nou, però mou coses com culs d'un xou de tempo. Entro a la col·laborada en català més falta del momento i un l'ereus del beat sobre un tracte calgo lento. Sento, sé qui t'ho digui, però el teu artista preferirà.
Fins demà! Fins demà!
Però no expliquen què t'espera un cop estàs graduat. Digue-li al DJ. Dóna-li al Ripley. Digue-li al DJ. Digue-li al DJ. Dóna-li al Ripley.
Bona nit.
amb futurs inversos, un estil bombàstic, m'acatxis. Sóc d'ella bar matant al dematí, foceta de xurisso i copeta de nis, salseta catalana, doncs, FIFA Street, cerveseta o freda amb la Premier League. Estem una altra lligapipa, això és com l'aspirativa, llums i adrenalina, la meva clica fina.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
que soni amb buque, bro, bouquet. El rap penjat a la barra és el que em representa, però quan sona un drac sento un foc com amb l'absente, vist que amb el rap des de sempre el venda, amb flip-la estalla on el bombo rebenta. Un dels teus OG's amb els seus OG's us van de vestits, colla de raquetek. Es nous som G's, in a shot no, Luis, em quedo al pastís, colla de raquetek. Flow, clàssic, mesclat amb àcic, saps com que em pillo el beat?
Totes les mans amunt s'hi pujo a sobre del detall. Meia fàcil, se'm fa molt fàcil. Saps que quan rapejo sóc com el puto d'Alci. Anastasiant com una païssa l'arbi. Et xutec et pot faltar per animar-te'n rap. Passos dimonuts.
Tot això no es representa. No comencis a rabiar, feu mandretta. M'he deixat la por a casa, au, i petallem. Díga-li a l'embalaçor que ja n'empleurem mai més. Vaig a cinc, sempre en tenc ser pacient. Cap a cel i a l'infern, tot és meu, dear friend. Díga-li a Dizem. Dóra-li al ritme. Díga-li a Dizem. Dóra-li al ritme. Díga-li a Dizem. Dóra-li al ritme. Díga-li a Dizem. Dóra-li al ritme. Díga-li a Dizem. Dóra-li al ritme. Díga-li a Dizem. Dóra-li al ritme. Díga-li a Dizem. Dóra-li al ritme.
Fins demà!
Treus la vergonya a ballar?
Suc aic però estic content. Sento que em s'obre tota la setmana perquè sento
Agafo el telèfon i qui és? Uf, no em vull saber res més. No tinc els papers ni els calés, faig estel, em fa perdre el temps. Si digui barros a domicili, no, gràcies, aquí he estat Biggie.
i m'han oblidat. Fresco, què fas? Estava pillant cash. Per què et pugis al meu glòbul o com semblo Lelo Masch? Max, què fas? Estava pillant cash. Que si porto la targeta no m'acabo mai al basc. Eh, tu, ja, tu, una ronda més.
Perdo el control, massa es perdis el fom. Espella el teu cor.
te'n pots rompre el cap per entendre això. A menys si en trobes cap com jo i m'aprenc un any d'esparjo perquè entenc que es collon plens d'aquests que no saben que venen, no saben d'on venen, s'ho prenen a broma. I no vaig de bromes ni de cara de pomes agres, doncs les faran passar ben magres si no anau en bones, doncs les faran passar ben putes, cristinetes, putes, més vives que ses genetes, sempre en ses poques netes després d'haver-les fetes. M'agrada quan es mon d'or
i és de nit. M'agrada quan es molt dorm i és de nit.
M'agrada quan es món dorm. M'agrada quan es món dorm. I se'l sent respirar. Veure venir's temporal a la vorera de la mà. Veure sa merda que sa maró remou. Sentir's remou desrenou. Respirar i ensumar sa l'ode espins quan plou. No faig cas de cervells que acaben dins una nou. Ni de sa meva veu quan surt de dins un pou. Va tu feta on ets a dins sa panxa desbou. Allà on no hi neva ni hi plou. Patint patant
Pato'm, sóc una merda, no em trepitgeu, sóc un herou, maregeu ses arrels, a mi no em maregeu, perquè si t'agrada veu, si no t'agrada tan bé veu, perquè aquí és que no veu, és perquè ja no hi veu, o no toca de peus a terra. M'agrada quan es món d'or i és de nit. M'agrada quan es món d'or. M'agrada quan es món d'or i és de nit.
Quan es mon dorm, sa borratxera vomita. M'agrada anar-me'n des cap, cartera buida i patina. Que entenc que es collomple en sa bossa plena i sa caixa plena. No sé què li he fet a sa vida que m'enverina. Que fa llarga com una marina, es meu futur no s'endevina. Tenc un passat esmolat com un guinevet que talla en sec i ja poreu partit gerret. Que vós no fareu un tip, que per això no tenc amics.
Gràcies.
Fins demà!
Érem de fer matemàtiques per estar a l'ordre del dia. Esquiven els cops i no és la policia. El van enganyar dient que es podia, i de tant intentar l'impossible va veure que es podrien. Amb la màscara a la mà i un somriure a la cara de Lia. Dips, music i pur tràmit es l'ia. God, els llavis tancats i per no fer ni escopia. Estudia els carrers a les darreres hores del dia. No calia, però ens han acostumat a menjar a part, a de rapar, no els amics de les arts.
No hi ha petons a un portal, hi ha jocs de mans, surten més ràpid que el circuit d'alemans. M'envies el teu disc, dius per la pinentesa, el guatx és un circ i fas el pallasso aprofitant la disfressa. Si et fas mala sang, procura portar compreses, una cosa és el fang, però del barran no se surt amb les presses. Dissimula, idiota, és la teva festa sorpresa.
Tants sabals i el pastís en Grècia encaixa les peces i el toro que diria aquell. Escolta! I jo no et cobro el consell amb el to més seriós que la porta d'un tanatori. Llum artificial i fum, interrogatoris. A vegades la música és tractada com un accessori. Jo que tinc notes d'àudio per omplir un auditori. Em sap greu que millorin. Al cap veus que m'ignorin.
A les 10, antiinflamatoris. Escric perversos, ells perversos. No m'expliquis els plans, fes-los. No és freestyle, però cauen sols i els pesco. Sents? Estan pur i el resto. De 20 a 8 no contesto. Deixa'm un missatge, llestos. What up? Deixa'm un missatge, llestos. Deixa'm un missatge, llestos. Deixa'm un missatge, llestos. Estan pur i el resto.
I després el rest.