Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular. Bones tardes. Però és que no m'ho pugueu veure ara mateix. M'estic passant una lliqueta de cuiner. I direu, aquest tio està travocat.
Està la ràdio i s'està posant una lliqueta de cuiner. I sí, té tot el sentit del món, perquè jo fins fa poc tenia un bar, però s'està posant, francament, molt difícil. Esto es como lo de la anuncia de VIPs. I hem decidit dos bars a la ràdio. Igual serà el millor si volem que duri un poquet. O sigui, per això que me veieu, m'atrac. Benvinguts, passeu, entreu tots els qui capiguem
Quan mexiquem, me riurem, posaré alguna cosa de veure per els convidats i començarem el programa. Víctor Uris és el comandant maquinista, fregaplatos, cocinero. Lo és tot en el tren.
Seguia siendo el cocinero, el fregaplatos, la amo des trens. ¡Bien! ¡Nos vamos todos con el tren! ¡Arriba!
He sentado la hora de salida, mi mochila está vacía, pues todo lo que llevo va en el corazón. ¡Qué palmas más bonitas! Va en el corazón. Deme, por favor, un billete de ida en el tren de la ilusión.
O nunca destaque como grande, no. O nunca me dijeron eres el mejor. Hoy marcho conmigo mismo. Benvinguts a Entre Notes i Mones, gravació del primer programa. Volíem donar les gràcies especialment a Ono Mediterrani per donar-nos aquesta oportunitat a tots els que mos esteu escoltant, que sou dos,
I gràcies per donar suport a tots vosaltres, a la cultura, a la música, a la literatura, a la poesia, a la pintura. En resum, a l'art, gràcies perquè no són bons moments per tots els que mos dediquem o volen que això proliferi. I gràcies especialment al Paco, si en vosaltres no el coneixeu, però ha estat membre de Seguretat, ell tampoc mos coneixia.
I així tot mos ha deixat entrar. O sigui que, Paco, des d'aquí t'estem molt agraïts. Qui som? Noltros volen ser un programa de suport en els músics i artistes d'aquesta ciutat i de ses illes. Ens agradaria ser un malsom per tots aquells...
que darrerament s'estan fent seus els bars, els llocs de disfrute personal de tots nosaltres, obligant-nos-nos a unes normes cada pit més restrictives. Ens agradaria també ser un altavou, un escenari i poder donar visibilitat en aquest espai sense barra a tots els músics i artistes de Palma que vulguin col·laborar amb nosaltres,
No tenim barra, però riurem i plorarem, com si n'hi hagués una.
Volia dedicar el primer programa. Com heu sentit, han començat amb una cançó d'un bar mític que se deia Sa Finestra. Esteia en el final de Gomila. Crec que va tancar a mitjans dels anys 90. I d'aquest bar van sortir dos grandes que mos han deixat fa poc. També els dedicarem a aquest programa, que van ser Victor Uris i Hugo Sócrates, respectivament.
D'aquest bar, a més, van sortir també artistes d'actualitat, com pot ser Daniel Higiénico, Toni Pastor i, com no recordarem en el propietari, Riqui López, l'espontània. Començarem escoltant les calçons de la finestra, mític i emblemàtic bar de Gomila, com vos deia.
i donarem les primeres notes d'aquest tren que arrenca ara mateix. Víctor Uris és el comandante maquinista, fregaplatos, cocinero... Lo es todo en el tren.
Seguia siendo el cocinero, el fregaplatos, el amo del tren. ¡Bien! ¡Bien! ¡Nos vamos todos con el tren! ¡Arriba!
He sentado la hora de salida, mi mochila está vacía, pues todo lo que llevo va en el corazón. ¡Qué palmas más bonitas! Va en el corazón. Deme, por favor, un billete de ida en el tren de la ilusión.
O nunca destaque como grande, no. O nunca me dijeron eres el mejor. Hoy marcho conmigo mismo. Quiero saber que sé eso de ser campeón. Ven por favor un billete de ida en el tren de la ilusión.
Atrás dejo familia Atrás esperando Dejo a mi amor Atrás quedan viejas sonrisas Atrás una canción
¡Vendemos billetes! ¡Otra vez! ¡Quién se quiera subir que diga sí!
Que diga si el que se quiere subir. Con vistos de comandante. Que diga si el que se quiere subir.
La parada, estación de los sueños Adiós, aquí me bajo yo Aquí nos bajamos dos
Segundo de a bordo P.M. Estrada. ¿Quién se quiere ir con B? Que diga sí.
Uuuu!
Oh, mare meva! Visc un tren, això ha estat un Deloria. M'ha donat gust l'esgut de tequila a sa boca aquell.
Ah, aquell fum que se podia fumar en els bars, ara, per tots els joves que mos escolteu. Antes, en els bars, a més de Felicitat, també hi havia fum. Les terrasses no importaven tant.
Bueno, benvinguts a Entre Notes i Mones. Com us deia antes, volem ser un programa de suport a tots els artistes i músics de Palma, en principi, d'Aledaños cercanías, de tot Balears, després. Però l'elefante grande ha bocado a los pequeños. I avui tenim en nosotros en Toni, que mos acompaña. Hola Toni. Hola, buenas tardes Santi, ¿cómo estás?
Doncs gràcies a Déu, segut. Mai m'hagués imaginat que podria fer feina en un bar segut. Vull dir, això és una novetat, però es cul se m'ha remenat tot el rato. Jo mateix me presentaré, som en Santi Monge, encantats. I mos acompanya en Joe Orson. Hola, Santi, com va? Va bé. I com vos deia, això és un bar en una ràdio i com que jo som cuiner he duït empanades. Molt bé. Empanades argentines, una per tu. Gràcies. Gràcies.
Cuerpo de Cristo. Gracias, Santi. Duan cant de porc. Companys de redacció, que esteu ahí en la pecera, quisiera ser burbujas de amor, vos he duit dues empanades, també. La que sueles llevar en la cabeza, no, Santi? Sí, però aquesta ja no és argentina. He fet empanades argentines. Però, com que som, volen ser un programa interactiu, inclusiu i multidisciplinar,
mullar al pesar argentins, tapar-ho a les orelles, els he fetes en cant de parc i duen tàperes, perquè de la fusión sale lo bueno. Tu imagina que l'arcoiris fos només un color. Seria molt trist, este tema. A continuació, passarem a desinformar-vos un poquet.
Volíem xerrar, en primer lloc, no sé si estàs al tanto, però hi ha un cometa, un estrany cuerpo interestelar. A part del tuyo, que tu tens també un cuerpo bastant estrany entre tu i jo. Perquè a teva no teniu miraris.
Se han roto todo. Ah, Aaron Tempel, como os digo, en qué vegada es Presion Family. Sí, sí, sí. A ti tus padres cuando naciste. No, no, no, no. Hay límites. No vamos a hablar de tus padres ni de los míos en el primer programa. Fé bondo.
Hi ha un cuerpo... Toni, quiet. Hi ha un cuerpo interestelar que ha vengut d'enfora, això, el tema, ha imaginat, i no ha vengut ni en Patera, ni en Jet, ni... De moment no crec que gasti res per aquí. Però, com vos deia, l'A3 de Salas és el tercer cos interestelar que mos visita. Volia que això fos un poc una conversació com en els bars, inclús l'artista... Hola, Joe. Hola, com va? Si vols participar... Bona nit, guapo.
m'agradaria posar-vos el tanto de com va el rotllo. Vull dir, el primer de tot, ¿vosaltres sabeu qui ha abrit l'OEF? No. Mira, és un propietari d'una marca de sabó. Ah, l'OEF, no? Sí, se va cansar de tenir tanta pasta que el tio va dir, se va posar a mirar per amunt i va començar a estudiar los cuerpos estelares. Collons.
No, n'ha abrit l'OEF, l'eminència número 1 mundial en referència a tot el que venen sent corpos interestelares, anàlisis d'estrelles, el tenen contratat diversos governs com a seguretat per establir... No, sí, no, és que hi ha hagut que posar un segurat en l'espació. Viene un àlien i et diuen, no, tu con xanclar no passes. Però aquest no era Elon Musk, el segurat de l'espació. No, Elon Musk... Segurata no ho sé, el que és segur... És que és un... Gràcies.
Vamos a hacernos amigos desde el primer programa y apuntamos a los locos. No tenim publicidad, Iron, però m'han dit que fas casetes i aquí a Mallorca tenim un problema bastant gros en el tema de la vivenda. O sigui, que si vols menester un espai tancat on fer proves per què fer-ho en el puta desert d'Atacama, si pot venir a fer-ho a Mallorca, rei, que damunt te donaran de bo i de menjar, millor que en Atacama. Segur.
Com va anar dient, l'objeto interestel·lar aquest és molt curiós, n'ha abrit l'OE fa obert la teoria o contempla una de les moltes possibilitats que això en realitat no fos només un trosset de roca.
I pogués ser un tipus de sonda, no?, que com es que nosaltres hem enviat, qualcuna d'elles amb missatges un poc confusos, perquè no sé si ho sabeu, que em vàrem enviar unes, bo ja era una, crec que va ser, un disco d'oro, que ja empezamos después Ferrando, amb la nostra direcció, dient-te on som, com som i quin gut tenim, no? Molt intel·ligent, això, per donar-te. Sí, sí, vamos al pistes. Ensayo y error. Ensayo y error. Vale.
Tenim un índio per s'estudi. No, estem aprenguent a emplear mig llans. Jo és que només meneig pelles, guinevets, gerres, tot això és nou per nosaltres. Com ho anava dient, saltes de salda, ja vi l'OEF, tenen aquí muntat un espectàculo mediàtico que tot el dia estem mirant per amunt i no veig res.
Problemes. Té una trayectoria que entra... No sé si ho heu sentit. Poc, pero sí. ¿Hu mirat algo de este tema? Yo sí. Estás tú para mirar estrellas. No, que sí. Dejémoslo. No te voy a hacer caso. Si yo veo más o menos las noticias... Ahora viene una parte de la información de este tema que a tú te agradarás.
El coeta té la coa més llarga que s'ha vist mai. Esperava una altra cosa, perquè com que xerrem de coes... Bueno, té una coa molt llarga. El primer ha estat estrany, això va ser el primer succes. El segon va ser que va començar a canviar de color...
Coses que no s'explicaven, deien, bueno, serà el mineral, serà no sé què... I tu saps el xiste aquest de senyor, senyor, que li diu, juda, serà, serà... Bé, després tu el contes. Vale, gràcies. I què era el següent? Ah, sí, aquí ja mos ho corren tots. De repente, tiene un anticola. Jo ho vaig tenir que llegir, no? Perquè si a ti te estás sentado y te dicen anticola, lo primer que fas és riure. Però té una explicació. Vale.
Per jo és que el tema té com un escut d'energia davant per no cremar-se i cor d'aquestes. Podria ser, per jo, és una de les teories que se diu, que això podria ser un signe que és un objecte mecànic, que ha entrat en fase d'aproximació i està canviant.
Ses mesures, ses composicions... S'està posant en marxa, vamos. Per això ha canviat el color i davant d'ell s'ha posat com una espècie de barrera en semicírculo. Ara diuen que són gases. A mi els gases no me salen per delante. Bueno, mentida, sí, també me salen per delante, però no, no era el concepte. O sigui, que si al cometa le salen gases per delante, per aventura es viu.
Aquí ja tindríem un problema. Fins aquí tot això és divertit. Ara es cometa, va entrar en una trajectòria que no el poden veure directament. T'està passant per ser... o ha passat per Marte. Li van fer fotos des d'allà con el Robert. Se veu un puntet igual que totes les altres fotos. El manco en altres. I ara ve el més divertit. M'apareix que va ser aquesta setmana passada. Varen descobrir que el mateix... On és?
el mateix Ones de ràdio no, això és vera si m'ho dius tu m'ho crec tot anem a veure un cop bueno, el mateix Ones que venen los verdes de moment encara no té publicitat però hi som a prop
No, no, no cites a los verdes, que aquí en la Guardia Civil... Rápido, tiradlo todo, tiradlo todo. No, tanca esa finestra. Maldita sea. T'he dit res, que està tot K, cada pic més K. Bueno, home, això ara és la primera notícia, no? Lo del meteorito, perquè vol entrar un poc al pairo. No, no, estic superespantat, perdona. Ah, no ho sabies? Sí, no ho sabia, tota aquesta informació no, s'aproxima a un objecte estel·lar...
si ho sabia, però amb tots aquests matisos no tenia ni idea. El cuit de la qüestió és que s'està dient si és una sonda que ha vingut a prendre fotos, a inspeccionar el terreno, l'avanzadilla, antes de la invasió. El que venen sent
els alemants d'abril. Sí, sí. El que venen sent els alemants d'abril. Espera't tu que arribis gos. Ja, ja. Bueno, esperant tenir més notícies és un fet molt interessant. Jo crec que, a més, ens estrem un poc de mirar cap a terra, no? Perquè a terra, darrerament, només tropitjant merda, a nivell mundial, nacional... O sigui que anem a riure un poquet. Sí.
Anem a riure un poc, vinga. Com se diu això? El què? Habitaciones, no. Això que no tenim. Ah, cases. No tenim cases. No, Santi, yo estoy buscando piso o lo que sea. Des d'aquí feim un cridament, per favor, si qualcú té una cestita, una tenda de campanya plegable, cui animals, en Toni està cercant un puesto.
Busca l'Oción por hora. Enlloc per en Toni, si us plau, per favor. A més de primera mà, estem arribant a un límits estratosfèric. Segur que tenen els diaris que hi ha gent que ja, evidentment, jo en conec qualcun, que s'ha vau obligat a sortir de Mallorca perquè encara que tingui feina, el que guanya no li basta per viure. No li basta per pagar un pis. O sigui, per un pis...
Tu tot sol. Ja, ja, ja. Si quieres tener un colegio infantil, un patio de recreo, una comuna hippie, bueno, per ventura, per ventura, menjaràs la rosa que et neix. Per ventura la menjaràs, però sí. Toni, què val una habitació fora finestres a Palma? Según precio de mercado, yo estoy en una habitación, no en un barrio normalizo, pero cerca de Son Osleu. No hay ningún barrio que tú eches.
¿Quién es ser normalito? No, es un barrio medio normalito. Dejámoslo, entremos en detalles. Estoy pagando 600 euros por una habitación. Escándalos. Es el precio medio de mercado. Es una vergüenza esto de la vivienda. No sé dónde vamos a llegar, Santi. Yo qué sé, yo espero que me dejes como siempre. Tú siempre has sido una casa para mí. Gracias por llamarme gordo. Sí, cuando te quieres llamar gordo te llamaré rotonda.
No te preocupes. Mira, també sàcateix en el principi del programa de no cridar en els pares. Estic canviant d'opinió. Vale, vinga. La vivenda és insostenible. Sí, ho és.
És insostenible. És terrible. Això que hagi de marxar el mallorquí cap a la península m'assembla molt fort, no? Jo m'he estat documentant del tema, ara m'han vengut cosetes, en vez de llegir els papers intentaré que esto fluya, no? Qualcú se'n recorda d'aquest paper que fa un parell d'anys donava de xerrar tots els mitjans i de menjar, tots els que se volen omplir sa boca, sa Constitució. Ja, tio. Sí, els drets humans. Sí.
Ara, me pareix que en els clubs humorístics l'estan empleant com a guió de programa. Clar, imagina't. No, lo interesante sería que se aplicase la constitución de la maldita vez porque para algo se constituye algo tan simple como eso y estaríamos todo mucho mejor. Clar, és que antes, antes jo crec que pensava més, no? El problema és que el que està escrit és bo.
No està malament. És com atemporal. Hi ha certes coses bàsiques. Todos españoles somos iguales ante la ley. O sigui, ja començant riguent per aquí. Però està ben pensat. Però el problema és que després no s'aplica. I per què no s'aplica? Jo crec que ni se l'han llegit.
Ja, pot ser. Jo crec que no... Mai es culpa d'una sola cosa, no? Evidentment, tots són víctimes de les nostres circumstàncies a cada moment d'estens. Tots... Quan era jove això era així...
O sigui, sí, a tots molts passes. Jo què sé, mo mare se va poder comprar un pis amb 24 anys. Avui en dia tu li deus una persona de 24 anys que no sigui youtuber, príncipe, heredero de las Bekelar, i vale, se tira pa'n terra i se rebosa i fa la croqueta allà on sigui. Da igual si hi ha una merda, se tira, perquè no se pot controlar. Vull dir, qui coño s'ha de poder comprar una casa? Gent d'abductors amoral, la que has dit. O sigui...
El que trec d'aquí és que l'agenda poca moral se pot comprar a casa. L'agenda moral no es pot comprar a casa. Desgraciadament, l'agenda poca moral és que mos ven s'escalada avui en dia. Són molts factors que contribueixen en això, però nosaltres no ens volem ficar en política. El que sí que voldríem un poc és mentalitzar la gent. Un d'aquests factors, l'economia, el suelo, tal...
El més important, crec jo, és que hem perdut la capacitat de dir prou, fins aquí. Sí. Vull dir, hauria d'haver mínims, però jo entenc que la gent pensi de maneres diferents, evidentment, això és preciós, ojalà ho puguem mantenir encara molts anys, encara que pinta que no, però hi ha d'haver mínims que ens facin coir-nos de la mà i dir fins aquí. Vull dir, aquests mínims passen perquè una persona que tingui una feina, que ja no és poca cosa,
I menys necessaires que són avui en dia. I així com estan totes les feines en tots els estaments, recordant que estem duent un bar des de dins d'una ràdio. El tema s'ha posat molt complicat. El pluriempleo està a l'ordre del dia. Ah, mira, jo quan tenia... El pare me deia un... No, és que yo tengo dos trabajos. Mira, me comenzaba a descobernar i me dius... ¿Qué te pasa? Y yo...
Sí, és que me das una envidia. Yo soy autónomo. I plorar. És insostenible. Bueno, mos hauríem de posar un poc tot d'acords amb aquests mínims, no? Totalment d'acord. Independentment dels partits polítics. Sí. Hombre, por fin has dit la primera cosa intel·ligente que escucho de tu boca.
És que no és meu, ho tinc escrit, Toni. Ah, ja m'ha estrenat a mi bé, ja sabia jo. M'hauria sorprendit. Ja, mi també, ho estava leyendo. Tot té motiu. Volíem també recordar-vos que som un programa inclusiu i tenim una col·laboradora que avui ha anat al centre a fer una pesquisa social a vora... Bueno, ja se dejé té i nosaltres tenim a Madó Harmonia.
Que tal, m'adormo ni. Hola filla, com estàs? M'adormo ni, estem sentint un barco. Sí, veràs, és que hem hagut un esport. Però, men, un esport. Havien quedat que vostè anirien als centres, a les seves amigues, a fer una volta. Sí, veràs que estàvem al ple. Clar, és que d'això se tratava. Vostè anava a dir-mos com es tràfit de persones allà.
Bé, té una... d'un desastre. No se podia passar per cap banda. Vam intentar anar a una confederia.
I mos hem cansat d'estar dretes, esperant, que anem a dir, ara vos trob puesto. O sigui, ara de què? De quin dia ara? I està tot ple de guiris. I ja tenen el part de la mà, tampoc podien passejar. I hem dit, bueno, idò si no podem. Si tot això està ple de guiris, de bo em venen? I una paquita, aquest molt gestre, paquita, me diu, venen d'allà. Que es parco. Els en diu.
Sí, sí, que el sentim. Però, men, vostè que fa en un barco, no és final? Doncs això, fes, que hem pensat que com que no podíem estar a cap banda, anem a fer un cafè en el barco, que és boi. Està molt bé, i vostès aconseguiran pujar?
Veig si aconseguirem pujar! Ara hi ha una Paquita xerrant amb un maró, que està de bo! Un negro de cuerpo entero, jo crec que se'l van deixar marines aquí. I una Paquita li ha dit, veig si li demanarem a bonat la cafeteria. I ha anat a demanar-li a la cafeteria. Però ara la Paquita ve corrent, no sé com està dient.
Men, doña Harmonia, vostès saben que no poden pujar a un barco així de bones i primeres? No hi ve ningú? Hi tenen cafeteria segur? Bueno, bueno, bueno... Hermano, mos atraca! Bueno, men, doña Paquita, Harmonia, perdó, ja me té... Connectarem més tard. Ah, gràcies, fillet, es vull xerrar! Mare, mare, mare meva, mare meva, un programa inclusiu, tenint gent de la tercera edat con lo grande de nosotros, s'ha pujat un barco.
Bueno, también me deis a mí como buen discapacitado, ya entramos en detalles, es un programa inclusivo, vas a ver qué lo capitaleas tú. Me acabas de recordar un chiste buenísimo, me dice, oye, tu hermana es tres animales en uno. Claro, tú eres discapacitado y animal, eres dos en uno. Y araño también. Arañas también, vale. Para los que no se sepan el chiste. Sí, para los que no se sepan el chiste, que lo busquen en YouTube que está todo.
Bé, com a tercer punt de les desinformacions...
volien donar també una bona notícia. Vamos. S'ha premiat tres estudiants de la Universitat de Palma, tres estudiants dones, per la seva feina, la seva tasca i la seva recerca. No sé si ha estat des d'Esconsell o des de Palma, però jo crec que podria ser doble.
Perquè si aquestes dones, a més de fer els seus estudis, també han de guanyar la vida, com la majoria, vull dir, jo no m'estudio ni el teleprompter, saps? La següent bona notícia, no vos la creureu, però se va tornar una cartera en perfecte estat a la ciutat de Palma.
No lo va a trobar, Toni. No, no, es que si a cuento yo me la quedo. No, vamos, eso lo sabe todo el mundo. Te he pillado con la empanada en la boca. Sí, menos mal que sea la empanada en otras cosas. Muerde, muerde la empanada. Sí, sí, tranquilo, disfrútala. ¿Tú no la has probado? No. Venga, ya la probaré. Va. Que això era un bar, borrocar que era un bar, ¿vale? Se broma es que es un bar. Muy bé, buenísima. Sí, estampafreda. Bueno. Bueno.
Anem a la de la cartera. Dóna'm un segon. Sé que vos faig en vella, la majoria de vau està en el cotxe, a punt de sopar, salivant, tornant de la feina, o lo millor intentant cercar pàrquing en aquesta ciutat, la qual té conya, haureu sortit en tende sobre per anar a prendre qualque cosa. Un segon. Vinet. És que la carnet de cristor m'ha de passar. Vos farem salivant un poc més, a més de sentir que els estem provant, vos explicaré.
Per fer aquestes empanades, perquè jo us recordo que som cuiner, si us fa ganes, apunteu-vos a parar-vos a sorreres. Comim una olla, la posam a far mitjà, duet-se per un quilo, un quilo de canes tenen xerrant, que te'n paguen molt. Peu donar en els amics i en els veïnats, i si et surten dolentes, en els amics i en els veïnats també.
Coïeu, sofreguiu una saba i mitja, quatre dents d'alls, fa fort, un poc d'oli. Jo l'emprei d'oliva, cadascú amb les seves possibilitats. N'hi ha que no em posen. Dues seves tenres d'aquestes llargues. Són com a puerros, però mas finitos. Sofreguint tot, jo li poso un pot de vi. Si em veu un argentí posar vi, igual me fico a la botella per... I després seguim posant...
Tàperes picades, perquè soy muy de la fusión, ¿vale? I aquí, pues, la paquita invade barcos, els alemanys invaden la ciutat, i jo invado las empanadas argentinas. Li poso camp de porc. No, no mos falta cap polític. Negra, Mallorquia. 20 minutets, no més. Li baixam un poquet el foc, a foc mig, ho tapam...
té amb prova verd, prova vermell, s'està preparant les emposades perquè mullin un poquet esgut del vinagre, ho mesclam amb el que tenim en el foc, tornant a tapar 5 minuts més, reofegam, d'acord? Després hi ha la penya que li posa els ou bollits. Jo, com que soy muy del ahorro, per no posar dues coses, no fer dues coccions, quan ja quasi està, faig un huequito enmig, desecant, amb una cuera,
i posant 5 ous, esperant un minut, tapant i ho deixant reposar 15. I el propi ou s'anirà cogent amb la temperatura que això tingui. Després ho romprem, ho mesclarem tot, esperats aquests 15-20 minutets, quan ja estigui quasi fred, i ho deixarem reposar fins que estigui fred i després, si ho voleu posar dins d'una empanada o fer-vos una pasta fresca amb aquest relleno, el que vulgueu, plorareu pedres.
Fins aquí el detall de la cuina. Ara us contaré el de la cartera. Sí, a la Palma, desinformats era el tema, no? Sí, desinformats. A Palma s'ha trobat una cartera i s'ha retornat íntegrament tal com s'ha trobat. No és sensifició. Conec a la persona que li va passar. Se li va caure en el carrer quan anava a la feina, la va trobar un empleat, no sé si ho puc dir, dels serveis sanitaris. No tenia res a veure amb tu, Toni.
No, no, tranqui, no me l'estava tomando mal. Ah, vale. Va trobar la cartera, la va obrir, va mirar el carnet, va veure la direcció, la va dur a la casa, la actual propietària o persona que residia en aquella casa va dir que el carnet ja no, era l'anterior, però així tot van aconseguir posar en contacte amb la mare de la persona propietària de la cartera, que era l'anterior resident d'aquella casa, la mare va cridar a la fia,
la va avisar i va anar a recollir sa cartera. I quan la va obrir...
Va a plorar, però va a plorar d'alegria, vull dir, no s'ho podia creure. Mira, jo a fin fa poc també ho plantejava en Armand de Palma per com està el tema. A mi me ha passat una cosa similar i me ha passat a mi... Te la encontraste. Que no fui jo, Santi, por favor. Justament entrar a l'autobús, lo típico, que iba con la mochila, el portàtil, subiendo a l'autobús, i se me ha caído la tarjeta de crédito i no me la cuenta.
Por suerte, un chico que estaba ahí en primera fila me ha dicho, oye, que se me ha caído la tarjeta de crédito. Esto me ha pasado a mí esta mañana en el autobús con un chico latino. ¿Qué dios? Se me había caído la tarjeta de crédito en vez de hacerme alguna púa, yo se lo hubiese hecho posiblemente, me ha dicho que se me ha caído la tarjeta de crédito. Gracias a él no me han... Ya sabéis los problemas que hay que hacer.
M'ha pareix al·lucinant. Punt 1. Perdó, és que estic disfrutant d'aquesta meravellosa empanyada. Punt 1. Que t'haguessin pujat l'autobús. Sí, se la deixen subir a perros i aquestes coses. Grande, grande. Vale. Més normal que no has dit una altra cosa perquè t'anava de dir racista. I... M'ha pareix genial. Mira, jo fins fa poc pretenia anar en mandapalma. No estic còmode per concebir un ses coses. T'has de brear, per trobar un pàrquing, per anar a comprar...
Però a poc a poc intentarem donar bones notícies i motivar-vos en els pocs mallorquins que quedem, que per cert han quedat dissabte tots en les parts de la mà per fer un cafè. Molt bé. Sobre la puesta.
intentarem donar-vos bones notícies i motius per quedar-vos aquí. Ara en Toni vos dirà qualca activitat que se farà per aquí, darrerament, no? Sí, sí, tengo Jocin en la mano. Los maravillosos Jocin, que estos sí que son eternos, y tal, son maravillosos. Encara funciona el Jocin. Sí, sí, sí.
Sí, sí, tengo el jocing aquí en la mano, ahora mismo te leo lo que tenemos hoy martes 28. Me zapa cuando me dius lo que tengo en la mano. No, hombre, no. Veímos que duren cursos, volien contar chistes també.
Bueno, chiste està a tu cara ja per fer-ho. Que no sois un 4 la cara a tu retrato. Continua. Pues jo què sé. Hoy, martes 28, la verdad és que hay poquita cosa, no, realmente no hay nada más que... I fins aquí sus actividades culturals de Palma.
Volve, volve. Esto es muy triste porque me acuerdo en qué tiempos, los tiempos quiteros que se hablamos tú y yo, los 90, 2000, ya hablamos hasta el 2010, habías el Jowthing y como existían bares, como el que era el tuyo, Camona, en los cuales la gente podía acudir a escuchar música, siempre había algo. Me parece muy triste, se me acaba de crear un mito, hablo el Jowthing y no hay ningún plan por hacer en esta ciudad. Desde aquí yo hago un llamamiento para hacer un departamento de fiestas.
No puede ser, esto es una vergüenza. Ves con cuidado que como te contesten todos a la vez no das abasto. Si fas un llamamiento estoy más a rádio. No, no, no señalis que a càmeras també. Bueno, mos estem quedant curs. Volíem fer un concurs de xistes. Vale, de forma resumida, per el següent programa, Escola Go, mos agradaria que participàssiu, mos envieu un xiste.
i els que considerem més dolents o més bo, tampoc ho tenim molt clar, no? Gonyarà 10 fabuloses croquetes artesanals de Camp Mona, que ja no existeix Camp Mona, però ses croquetes sí. Seran eternes. No, són congelades. Intent.
Vinga, començaré ja ràpidament. El teléfono, per si voleu participar l'altre dia, és 678-77-4238. Repetim, 678-77-4238. Aquí comença, tu allò.
Venga, tú eres el director. Y le digo, suegra, suegra, ¿por qué no te metes en la piscina? Y le digo, hermano, lo que tú has tributado, me voy a meter en la piscina, coño, son las 11 del véspera y estoy imaginé. Y le digo, yo qué sé, cómo se quiere meter usted en todo.
Todos a la vez no En Joe Bon tenía un, molt bé No, no, sí Sí, sí, es bueno, es bueno Con todos ustedes, Joe Orson Vamos, Joe, grande Diu, Juan, Juan, que me han dicho que tu padre es un proscrito ¿Y un proscrito qué dices? Dice, ¿un proscrito? Dice, el tuyo un tigretón
Para las generaciones. Vamos. Para las generaciones. Bueno, ¿sabéis por qué las focas miran arriba en el circo?
Porque arriba estan los focos. Bravo. Merece un aplauso. El nivell de la secció de chistes agudits. M'ho has enguanyat la subvenció. La subvenció. Subvenció por discapacidad múltiple. Yo ya la tengo, Santi. Estás a un punto o dos o un par de brotes psicóticos de conseguirla. Si no, yo te explico los pasos a seguir. No, rey, no m'has d'explicar res. Jo he estat autònom.
He hecho la guía. He hecho la guía de la depresión, la psicosis...
en fi, Psicosis, que gran pel·lícula aquest programa és molt meravellós el primer programa ja m'està encantant jo que sóc el convidat espera que has de cantar t'has acabat s'empenar? ah mira, l'únic que se l'ha acabat has fet bonda, pots repetir? sigut jo, gràcies va, vinga, escolta'm una cançó teva antes d'entrevistar-te des darrer disco, no? bueno, encara no ha sortit, però en exclusiva, per tot voltros des d'Ona Mediterrània deix que estic xerrant jo, vale, perdó
Desde una mediterránea. Tú también lo haces mucho eso, Santi, también, ¿eh? Estoy charran, yo. ¿En serio? ¡Entre notas y monas! ¡Joe Orson! Vale, grabando, ¿eh? Vamos.
Poises at night Take me far away Poises at night
Fins demà!
Times of despair Waiting for the end
Times of despair We fall asleep again Our thoughts get colder This crown forms Our minds get older I'll stay on my own I'll stay on my own
Bona nit.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Estoy llegando, he tenido que salir a fumar corriendo. I fins aquí la cançó d'en Joe. Cançó d'aquesta cançó? Aquesta cançó es diu Die ets el margen o el borde, o algo així seria en anglès. I bueno, és una cançó que vaig gravar fa molts anys, però que serà part del nou disc. És una maqueta que sortirà el nou disc al gener.
Genè, tu saps que el meu cumpleaños és en Genè. Vale. Que vols, que surti el mateix dia del teu cumple? No, que me regalis un. Ah, vale. Això ho està fent, no et preocupes. Esto és España, esto és Mallorca. Empezamos con el tráfico d'influencias. El meu cumpleaños és en febrero. Estàs tu per parlar d'influencias.
Ni d'influencers, que diria una mare. Ara en Jou mos tocarà dues cançonetes en directe. Jo el vaig anar a veure el altre dia, va tenir la sort de poder anar a un local. No sé si estem en situació de fer promoció encara. Sí, es pot. És mig privat, però ja es pot. Es diu Dorcirtín, és un local d'una persona molt maja, que és la Nathalie.
que és una dona que... Nathalie. Nathalie, invitant-nos a una copa quan ballem la próxima vez. Sí, és una dona que és la mare d'en Pierre Bausseran, que és un pianista parisí, que resideix... Una cosa que té Mallorca, que és bastant positiva, si em deixes, és que rep molt bé els músics internacionals i gent que... Mallorca sempre ha sigut una ella amb molt de talent i que rep a músics impressionants de dintre, que n'hi ha molts, i de fora també.
No, és que si no venen a tocar esco, normalment reben bé tothom. Claro. De pas que està molt saturadito. En els artistes encara més. Bé, jo crec que vos hauria d'explicar un poc el que ara se't tireu en marge de sa cançó. Ja l'altre dia, com us deia, vaig anar a aquest local per un moment, com a sa finestra. Me va transportar en els anys 90.
No vàrem poder fumar de dins, vàrem poder veure unes copetes bastant bones, fetes amb carinyo, però vaig poder tancar els ulls i disfrutar el que a mi m'agrada dir, música en tu cara. A més, me'l van seure davant de tot i va ser impressionant. I jo crec que això se mereix quasi una presentació de...
La cansa de velada. Esta noche con 80 kilos de peso en la esquina. Ese seguro que no eres tú. Ni tú tampoco. Estoy cerca, estoy cerca. El morlaco de Sitzalinas. El boss que no te lo crees de palma. El grande, bueno, tampoco tanto desde fuera, pero interiormente tienes un mundo que no te lo acabas. Gracias. Joe Vic Orson.
Fins demà!
Feelings disappearing through the sound While we hear the hottest rain falling down Words ready to collide Words ready to collide
I've been searching for a merciful hand But never decided which one I will take
Words will vanish in the dust Words will vanish in the dust
While we hear the hardest rain falling down Warps ready to collide Colors will vanish in the dark
What's ready to collide Colors will vanish in the dust, will vanish in the dust
Grande yo, grande, qué bonito. Hombre, girarme y ver otras cabellas así es lo millor que me ha pasado a la vida. Es tocar tú y soltarme la melena. No, es que tronco, tú ahora mismo con la melena sueltes los cacos puestos. Déjame...
Es una mezcla entre Chihuaca y la princesa Leia. Es la barrera perfecta entre Chihuaca y la princesa Leia, ¿eh? Para la gente que estigui mirant... Sí, sí, sí. Quieto, quieto, Buki, quieto. Lo que tú no sabes, esto es muy bueno. Igual la persona de la que lo voy a decir tampoco lo quisiera saber. Tuve a mi madre muchos años con el tono de teléfono de Chihuaca.
No, yo lo que tenía... Sí, sí, eso pasó. Tenía que acatar a Valkyria. Para quien no lo sepa, es la canción de Apocalipsis, ¿no? Cuando... ¡Ah! En plan, voy a ver qué marrón... Qué marrón me va a caer. Lo que viene siendo un sábado en agosto en cualquier playa de Palma. Sí. ¿De Mallorca? Sí.
Bueno, que mos toques una altra cançoneta. Sí, home. Aquí hem vengut a fer gala d'arte. Tots els programes fan una canción y hasta luego. No, o sigui, home, m'estic ben no xerrar i que toquis tu tots els programes, però que han de saber qui som. I aprofitaré per recomanar una pel·lícula que hi ha al cine, que vaig donar l'altre dia, rapidito, que es diu Deliver me from nowhere, i és una pel·lícula...
biogràfica d'en Bruce Springsteen, d'un disc que va fer del 82, que es diu Nebraska, que és per mi el millor disc, dels millors discos de folk americà. I tracta sobre la depressió, no és un gran biopic com podria ser actual. I és una pel·lícula d'autor i és molt bonica. I recomano a tothom que en aquests temps on la gent pateix malament per culpa d'aquest món tan boig on vivim... Voy a hacer el caso del copresentador. Que soy aquí, Santi, tenemos que hablar sobre esto.
La pregunta no es qué soy, la pregunta es por qué estás. Vale, gracias. ¿Y por qué estoy? La contestaremos en el próximo programa. Vale. Y con todos ustedes, otra vez, Joe Orson. Os faré una versió d'en Bruce, de una cançó molt bonica que es diu Amon Fire. Y bueno, per tots. Tú no te vas, te quedes tot el vespre tocar. Sí, vos di. Lo prefiero yo también, así no lo escucho a él, yo...
Perdoneu, eh? Cosas del directo. A esta se la llaman armónicos, per a tots aquells que no ho sapigueu. En això se li diu una corda fluixa per a tots aquells que no ho sapigueu. Perdoneu, eh? He gotat sol, bo.
Hey, little baby's your daddy, only they gonna leave you all alone I got a bad desire
And tell me now, baby, is he good to you? He'd do to you the things that I'll do. You call my desire. Ooh, ooh, ooh. Ooh, ooh, ooh.
It's not when someone takes a knife, baby, etsy until they cut a sick stature through the middle of my skull. A night I wake up with a shit soaking wet and a freight train running through the middle of my head. Only you can cool my desire.
Oh, oh, oh, I'm on fire Oh, oh, oh, I'm on fire
¡Queremos un hijo tuyo! Mare meva, mira, la pel·lícula me sap molt de greu, que le den por cul al boss. Nosotros ya tenemos el puto amo que ets tu. Moltes gràcies, bonic. És que ets més Bruce Espristin que el puto Bruce Espristin. No exageris. No, por favor. No exageris i jo... No exagerar i tu és difícil, que te conec. Ets més boss que el boss.
Ja, ja, ja. Bueno, que va. En tu cara, jove, en ses ganes que ell ho feia, tu l'has sentit cantar darrerament. Home, a més el boss, un respeto. Bueno, bueno, bueno, bueno, bueno. I això, això... Però escolta, mira que te diré, si els de sa pel·lícula t'haguessin conegut a tu... Clar, no, no, és cap d'olla. Igual t'haguessin criat per gravar ses escenes de jove d'enfora. Bueno, bueno. Tu podrías grabar... Massa, massa. Dime, dime. Que te podías grabar las escenas de riesgo del muñeco Michelin.
Ja està aquí el programa de hoy. Bienvenido, Toni, nunca volverá. No, és mentira. Bueno, mos despedirem. Tenim coses pendents. Ha estat la primera grabació. M'agradaria que participassin, com han dit, és un programa multidisciplinar, diferents artistes. Tenim un poeta, Toni Ripoll, que mos ha enviat un poema. Mirarem de posar-lo, ficar-lo, editar-lo...
i si no, l'escoltareu en el pròxim programa. Com he dit, mos han quedat coses pendents, això volia ser un homenatge a la finestra, hi ha dos grans que mos vam deixar fa poc, supos que la majoria que mos escolteu els coneixereu, el manco és que heu sortit per palma a escoltar música en directe, que cada pic mos ho posa més difícil, que eren Vitor Uris i Hugo Sócrates. I el pròxim programa continuarem amb més cançons de la finestra, perquè això amb un se mos ha quedat curt.
Moltes gràcies a tots altres, a Ona Mediterrània i a en Paco, però m'ho has deixat entrar. Paco, te debo una empanada. Paco, mer.
Y hasta aquí el programa de hoy, pero de veras. Bona nit y fins una altra. ¿Dónde está lo prometido? ¿Dónde está la falsa verdad? ¿Dónde está lo que llaman prohibido? ¿Dónde estás escondido, Satanás? No tienes que venir ahora mismo. Mañana Dios, mañana Dios dirá.
Bona nit.
Cuando la música empiece a sonar. Y quiero mirar detrás del cristal. Quiero correr sin mirar atrás. Y quiero coger bolacheras que o de mayor poder recordar. Quiero mirar detrás del cristal. Pero antes limpia lo que no me puedo mirar.
Si hay mujeres guapas detrás del cristal