El jai de la barraqueta.
Un programa de jubilats per Mallorca. A Ona Mediterrània. Cròniques peruanes d'en Silbo Ele i Ramis. Avui parlarem en Ben Sil, soci de jubilats per Mallorca i col·laborador sempre que se li demana. Escoltarem una cúmbia, més cúmbia per l'orquestra femenina Vella Rosa. Comencem.
No, quan t'escoltem, Vella Rosa, en s'orquestra femenina, aquesta, és una orquestra que només són dones. Diu en Sil, en Sil, benvingut al nostre programa.
Hola, què tal? I na Carme Gil també mos acompanya. Entre Cili, Gil i Cil, t'assegur que formam un bon trioc. Cicili, Cicília.
¿Qué tal solo el silencio? Desde estallar la noche fría y larga, la noche que no acaba, solo eso queda. Solo quedan las ganas de llorar, agarrar nuestro amor se aleja. Vente al frente, bajamos la mirada, tú ya no queda nada de qué hablar.
Quan li vaig demanar en Sil, quina cançó volíem, va dir que no tenia cap preferència, però, en tot cas, podríem posar una cúmbia del nord. I no va ser de triar cap altra peça millor que aquesta, fantàstica, cúmbia nortanya del Perú. Nord del Perú, però com si ho fos.
No debemos de pensar que ahora es diferente Mil momentos como este quedan en mente No se piensa en el verano cuando cae la nieve
La masa límica del mundo nos ha dividido Ni un futuro tan incierto nos ha preocupado Una vez los dos dijimos hay que separarse Nos deshicimos las maletas Antes de prender el viaje Tú no podrás faltarme cuando falte todo a mi alrededor Tú hay que respirar
Tú me das la fuerza que se necesita para no marcharse.
Idò, tornant a donar sa benvinguda, Sil. Moltes gràcies, Sil. I tu ja saps que pas un gust té d'estar aquí amb vosaltres amb aquesta gent de... Què es diu això? A Jubilats per Mallorca. Jubilats per Mallorca. A Jai de sa Barraqueta. Jai de sa Barraqueta. És una rondada. Vaig estar molt contenta perquè quan jo me trobava en el Perú, dic, mam, i jo per mi he quedat en el Silic un dia molts han de veure per aquest programa.
M'hi vaig passar tres mesos. I en arribar aquí, el cap de 15 dies ja hi som. Sí, sí, sí, sí. Perquè ja havien quedat que tu hauries arribat. Fins a gener no ho podien fer.
Perquè clar, te'n vas al Perú, fas no sé quant de mesos, sis mesos vas fer per allà. Això va ser l'any passat. L'any passat? Sí. L'any passat saltra, l'any 24. Avui venim a parlar de l'any 24 o de l'any 25. Clar, clar, del 24. Del 24. Llavors, un altre dimarts de convidar per parlar del 25. I moltes més coses. Ja.
Na Gil, na Carme Gil, tenim. Gil, Sili... Bueno, explicaràs coses d'aquests tres mesos que has passat fora. Explicaré el que vulgueu que ho expliqui i jo sàpiga. I jo sàpiga, perquè el que no sé no ho podré explicar. Carme.
No és la primera vegada que vens en el nostre programa. Espero que no siguis a darrere, tampoc. En Jaume Bona pensava que tu series el seu relleu i que faries el programa de Jaida Sabarraqueta. Però tu t'apareix que jo som digne de ser el sucessor d'en Jaume Bonat. Jo crec que sí. Somia de ser una dona, una dona valenta com tu mateixa.
I tot i que és de s'associació, perquè sempre t'hi en consideren, no? Clar que sí, natural. Darrerament mos tens una mica oblidats. Bé, com vols que... Entrenades al Perú, rodar pel món, que és el que més te defineix. Me defineix, rodar al món, rodar al món, m'encanta rodar pel món. I sobretot rodar pel món del Perú, pel món del sud.
Perquè serà per allò que mon pare va néixer a Guinea Equatorial, al sud. Ah, clar. Mon mare va néixer... Ariany. Al nord. I jo duc sang dels dos llots, del nord i del sud. Com?
quan vas néixer ja devia ser una revolució, vas néixer aquí a Ariadna. Jo no me'n record, però me diuen que sí, que era una cosa mai vista, que la dona Mallorquina Blanca se casàs amb un negre guineà. No sabia mai això aquí a Mallorca. El segle XX, no sabem els segles anteriors què va passar, per davés del segle I o abans. Perquè això, que era el 44...
Va arribar el 29 i se van encasar el 43. I tu vas néixer... Llavors va néixer el 46 el meu germà Jaume, el 48 el meu germà Andreu i el 50 la meva germana Mariana. I tu ets el primer...
nascut a Mallorca però ja hi havia un guient de fax el que no havia nascut aquí que t'agonyava de dalt rivalitzava el primer mulat a Mallorca i dir no tu pots ser el primer mulat guineà que ha vingut a Mallorca però el primer mallorquí mulat que ha nascut a Mallorca no ho seràs tu com jo
activista social i polític diplomat en estudis aglesiàstics diplomat se diu al seminari digue-li el que vulgui ho deixarem així això ho he agafat d'un llibre que vas escriure tu amb en Llanar Montaner pots saber en Llorantou Llorantou la diplomatura en estudis aglesiàstics és el que ens donaven com molt
Després de haver estudiat 13 anys en el seminari, 5 humanitats, llatinisme i humanitats, 3 de filosofia i 5 de teologia. Després de 13 anys, que? Res. Però hi va haver un moment que van intentar convalidar tot això i va quedar en sa diplomatura. Exacte. I molta gent se va por a fer després mestre. Exacte. Això per s'administració també servia, perquè era del grup B. No era de S, però era dels B. Exacte.
També vas fer estudis de filologia hispànica. Bé, sí, una miqueta. I ciències polítiques, el somnet. Una miqueta, una miqueta només. No, vaig a conciliari d'un moviment, escolta, i vaig a Mallorca. Això molt, això m'ha marcat. Segurament va ser el que me va empenyar a anar cap al sud.
Esclar, perquè van treballar tan intensament el que era deixar aquest món una mica de millor deixar que l'han trobat, que és una mica la base, la formació del moviment d'escolta i viatge de Mallorca i de l'escoltisme mundial.
I llavors tu dius, bé, mira, mirarem de fet tot el que sapiguem aquí a Mallorca perquè sigui una miqueta millor. Però no me'n van conformar. Érem tres i van dir per què no me'n anàvem tan bé a Àfrica. I vam anar a Àfrica, vam estar quatre anys. Del 71 al 74. Això me'n vaig... Quan vaig tornar... Vaig dir-me que m'havia anat per cinc anys i que només m'havien deixat estar quatre. A veure si podria completar amb una altra. I te'n vas al Perú. Al Perú.
D'any 75. 5 al 78. Fa 51 anys faran guany. Sí, sí. Mig segle. Sí. I durant aquests 50 anys, clar, he anat congriant moltíssimes amistats que m'han empès a anar cap al Perú cada dos per tres.
Jo fa 50 anys, saps que vaig fer un tal dia com avui, tenies el meu primer fill. Enhorabona, enhorabona, això ho hem de celebrar. 50 anys. Ho hem de celebrar en això, que bé, que bé. En Pep, el bon amic també. I el Cové. I el Cové, sí, sí.
I després també vaig al Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina. Això a partir del 79 ho vam fer. Sí, i després Grup Cristià de Drets Humans amb Amnistia Internacional. Va començar en Josep Mossopetoni, Fuster, uns anys abans, que també va estar de missioner a Burundi.
I en Carmel no es deia cosa d'amnistia? En Carmel estava de justícia i pau. Va ser l'ànima de justícia i pau aquí a Mallorca, que va ser una entitat d'església que va fer una feinada a favor dels drets humans. I amb en Carmel Bonnin va tirar endavant moltes iniciatives en col·laboració també amb un altre bon amic principatí català,
Narkadi Oliveres, que també eres president a nivell, diguem, més general. En Rafael Borrats, l'altre dia, li va dedicar un programa. Ah, sí? Sí, des jai de sa barraceta. Te l'enviaré. Ah, bé, però no eres aquí? Bé, ja. I com que feia anys de sa mort, o sigui que feia un any, m'apareix,
Jo tenc pocs ídols, però un dels pocs que tenc és el de Nercadi Oliveres en matèria d'economia, el de Gustavo Gutiérrez en matèria de teologia i en aquest moment és el Papa Lloa XIV en matèria de jerarquia clasiàstica.
Sí, m'ha sorprès tot això d'allò 14. En parlarem, perquè jo pensava que era un papa que no feia res. Que ho pareix. Ah, que sí. No surt, no diu poca cosa. Però i que no fa res. Però... Però deixa'm dir una cosa. Sí. Quin temps fa aquest papa? No fa ni un any. Poc. Deixa'm que faci un any...
O dos, o tres. I llavors podrem veure si efectivament jo vaig equivocat en el seu sentit de dir som un fan. No, no ets el primer que m'ho diu. El bisbe també m'ho va dir l'altre dia. És que coneixem una miqueta el Perú. Sabem, tenc l'exemple sempre dic el mateix. Tothom està segur que la línia recta et ser més curta. Però no et ser més segura.
No ets més segura. No, no. Per arribar d'aquí allà, a vegades és millor fer voltes, tornar enrere, tornar envant, pujar, baixar, i llavors arribar. I el peruà ho sap fer molt bé, això. Sí. Sap fer molt bé el de sobresperar, no frissar. Tenc clar quin és objectiu. Aquell, cap allà vaig. He de fer anques enrere, enrere, he de fer envant, envant, he de pujar per amunt, per amunt, he de baixar per avall, per avall.
Això és el que jo espero que faci aquest papa. Me puc equivocar i, per tant, si m'equivoco ho reconeixeré. Perquè és un papa del nord que ha viscut al sud. Va néixer...
Chicago, Chicago. I se va fer a Chiclayo. És important, això. És molt important. Chicago està en el nord. Sí. Estats Units. Per tant, amb mentalitat capitalista, mil. Mil per mil. I se'n va demissionar, Agustí, a Chiclayo, al sud. Sí.
I allà fa de missioner com ningú abans s'havia atrevit a fer. Va capgirar tot. Sembra una diòcesi allà on hi havia hagut l'Opus Dei durant 38 anys, des del 68 fins que hi va a ell.
L'Opus Dei havia deixat una marca que tots sabem de quin color és i quina forma té, entre paràntesi. En aquesta darrera viatge que he fet vaig anar a un de ses santuaris fet per l'Opus Dei i encara hi vaig veure com un passadís en dues dotzenes de confessionaris. Sí, ja.
perquè si gent s'anava a confessar allà, 22 confessionaris, un darrere i l'altre. I me diuen que hi havia una jantada. Bé, ell arriba al Virbe Prevost i el que envia tot d'alta baix. Ell va estar 8 anys
No ho va fer en mig any, però ho va aconseguir en tot temps. Idò. Espero que sigui així. Jo som un fan seu. Tu també has estat afiliat al PCM. Naturalment, hi vaig estar de més 15 anys. I vols que te digui una coseta d'això? Perquè...
I amb el PSM sí que vaig... Sí. Consell de Cultura, regidor, bé, moltes coses. Diputat, però hi vaig militar 15 anys. I l'any 2003, quan vaig veure que ja no m'hi havia de master, perquè no va parar en la llista i tot això, vaig dir jo vull continuar militant en qualsevol partit.
i me'n vaig anar dins d'Esquerra Republicana de Catalunya, aquí a Mallorca, l'any 2003. I fèiem aquells sopars de s'estavagones. Quin any sou, ara? 2026. 2026. Des del 2003 al 2026 em van...
13, 23. Fa 23 anys que estic dins Esquerra Republicana. Hi havia estat 15 dins el PSM. Te puc assegurar que si jo hagués sabut que Esquerra Republicana decidia entrar
per formar amb el PSM un altre partit, no m'hagués anat del PSM. Perquè així hauria d'utilitzar aquí una condecoració de 38 anys. Però bé, resulta que sí, els meus companys han decidit això i jo, mira, jo com a militant d'esquerra republicana i catalana no me queda més remei que vaig dir que sí. Estic d'acord en que avui un dia
políticament val la pena que morts d'això en dim perquè si no morts d'això en dim ja sabem el que tindrem perquè ja ho he entengut sí
Bé, si cal que ho vol aprofundir aquí a en Cecil Boerramis hi ha una biografia d'un rodamont d'en Jaume Fernández Ah, bon amic en Jaume Fernández un camaneter de la camaneta que ara viu allà en el Principat on se diu? Sant Saloni Des d'aquí li envio una gran salutació
I quan vares dir la darrera missa per casar-te? Era en test del bisbe Teodor. Dia 20 de gener de l'any 1982. Llavors vas haver de fer el servei militar.
No, no, jo no, no, no. Quina sort, no? No, perquè jo havia fet els 30 anys. És a dir, esquí... Bueno, en pet també, el va haver de fer. Bé, i jo vaig tenir bo, no sé què va passar, però el fet és que jo no l'he fet, ni ningú m'ho va dir que l'anava a fer. Jo tenia 30, mira, a l'80 tenia 30, 36, 7, 8, 38, i no, no, no, no.
Un bon dia abans de complir els 80, l'any 2024, tu dius, em passa pel cap realitzar el viatge de la meva vida. Exacte. Però amb lletres majúscules. Majúscules. Per què decideixes viatjar tan lluny?
I mira, la pregunta que me fa també el meu germà, i per què després de marinar-te d'aquest 10 o 11 vegades encara hi vols tornar? Un altre pic, un altre pic, un altre pic. Jo ho he dit simplement. Perquè m'agrada molt, però és que m'entusiar-me, m'engatussa, és una cosa que...
Es mala de definir. Perquè tu dius, i per què? Mira, influeix els paisatges. T'entusiasme a aquesta costa, a aquesta serra, a aquesta selva. Són tres ambients totalment diferents i diferents que no s'assemblen res a Mallorca. Perquè Pobles, no més ni d'ho van als tros, més a proper a aquesta costa...
A la costa, sí, però a la serra n'hi ha també un bon grapat. I a la selva també. També n'hi ha. El que passa és que viuen en condicions distintes. Clar. A la costa estan agrupats a lo que se'n diuen ara assentamientos humanos, que en el meu tens fa 50 anys, pobles jovenes, que són barriades perifèriques, marginals, de segons ciutats.
allà on en quatre estores comencen a construir una caseta fins que poden fer-ho en tot xos i fins que poden construir més sàlidament. I vos puc assegurar que això sí que en 50 anys ha canviat de cap a peus, però de cap a peus. Una jantada, no?
Moltíssimes. És que allà l'únic que se pot tenir gratuït són els infants, perquè no costa res tenir-ne. I, a més, si en tens amb una dona, i llavors, al cap d'un temps, que aquesta dona no t'agrada, te'n vas una altra, i no hi ha ningú que sigui només germà de pare i mare.
Hi ha germans de pare i mare. Això parlàvem abans, no, Carme? Hi ha germans de pare. Que les famílies són les dones. Aquí està. El que regeix la família és la dona. La dona, així jo ho interpreta, és el que sosté aquest país. Sosté aquest país, sosté aquesta societat. En tot sentit. I no és que els homes no sàpiguen fer, però...
no són tan, com ho diríem, són més vagos, per dir-ho de qualsevol forma, no? Som-ho, m'ha impressionat veure que se renta se roba, veure que és capaç de cuinar, veure que és capaç de fer ses feines domèstiques en tota naturalitat. Quant és capclar!
Però com que la majoria de dies de la setmana xerumba, el cap ja no el té tant, clar. Qui és que s'ha d'encarregar de l'educació dels infants? Qui és que s'encarrega de l'alimentació? Qui és que s'encarrega de quan estan malalts? El pal de paller és la dona.
Molt, massa. Des del meu punt de vista massa. I les famílies allà on he estat he insistit molt en aquesta observació que jo m'he fet. Trobo que la dona peruana
que s'està espavilant moltíssim en el sentit que mira de col·locar l'homo allà on li correspon i al banc de les famílies que jo conec les dones tenen la força i la volentia per tirar endavant amb una família que tindrà un fill, dos fills 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 els que siguin i llavors nets i
Has de veure de quina forma les padrines s'encarreguen dels nets. Una miqueta el que crec que aquí també s'està introduint bastant des de fa uns anys, que el meu padrí i la meva padrina, nosaltres ens vam veure poc, perquè ells estaven a Ariany i nosaltres a Palma. Llavors, vida en la meva padrina d'Ariany, perquè en sort de guanyar ni parlar-ne, però en la d'Ariany...
Va ser esperària que dos, tres pits en s'any, com a molt. Allà cada dia, cada dia, cada dia s'encarregava. La família és tot un conjunt de tres generacions juntes segures. Sí. Si no són quatre. Si no són quatre. Però jo a Menorca també esteia basada a viure la meva padrina, una tia fadrina que hi havia un concufadrí...
Bé, però els temes... A casa nostra vivien tots allà a la casa. Ja, ja, ja. I ara he vist tota soleta. Tota soleta. Sí. I ha canviat això. No havia...
Visco mai tota sola i ara tota soleta. Mira quina diferència. Clar, què passa? Si el Boelet decideix anar a Perú, jo dic, me'n vaig a Perú. I s'assabenta quatre persones. Però no. Ell diu, me'n vaig a Perú. Ja surt a l'última hora. En Pedro Pietro ja fa una entrevista abans de marxar.
Això és culpa d'en Pedro Prieto, que és massa amic meu, massa veïnat meu, està massa prou, mos trobant cada dos per tres. I clar, jo no li puc negar que m'aner de nada. I si li dic, ell ho publica. I jo li agraeixo que ho publiqui perquè sempre és bo. Quan un té ganes de comunicar i de transmetre coses, és bo que trobar qualcos se'm fa ressò i que servei d'altabou.
Hi ha una cosa que a mi d'aquests darrers 50 anys m'ha entrat molt en dins i és mirar de fer tot el possible perquè aquestes dues realitats que són Mallorca i Perú se coneguin més se relacionin més estableixin un tipus de relació més directa que mos llevem d'escapat les imatges jo diria que falses o errònies
d'un perú allà on tothom viu dins la misèria no, no és vera allà on tothom viu dins la riquesa tampoc és vera viu barratjada una cosa amb l'altra viu barratjada una cosa amb l'altra i el model capitalista que tenim que fa que la gran majoria de la població que és pobra
Sosté la petita minoria riquíssima que s'ha fet l'amo i senyora de... Que també són peruans, però... Tots són peruans, tots són peruans. Que és altment, però resulta que aquesta minoria són peruans...
d'adscendents directes dels espanyols. Curiós, no? La barriada més rica... La barriada més rica de Lima, que se diu Miraflores, són llinatges espanyols. Directament. Fins i tot tenen una expressió als altres que les diuen los blanquinhosos.
No vol dir que no estiguin mesclats, o sí? No, sí. Tots han estat mesclats. És a dir, l'espanyol, a diferència d'altres colonitzadors, anglosos o francesos o portuguesos, sí, portuguesos també, però no tant. L'espanyol es va barretjar molt. I avui en dia, jo diria que qualsevol peruà pot aludir a un avantpassat espanyol.
no tant a la serra i a la selva però sí a la costa
Si tenen familiars espanyols, poden venir, perquè han vingut molts sud-americans últimament. És que hi ha convenis bilaterals entre l'estat espanyol i la República del Perú. I amb aquests convenis bilaterals se donen moltes facilitats perquè hi hagi gent d'allà que vengui cap aquí.
Mentre que d'aquí cap allà la cosa no és ben bé. Posaré un exemple. Que ho tinc confirmat en això que va ser director general de Seguretat Social aquí, en Ruiz Avellana, que és un veïnat meu i en això que m'ho va explicar. És del Perú, no. Aquest ho va explicar. Va ser director d'aquí, eh?
Me diu, hi ha un conveni bilateral, per exemple, en matèria de salut, qualsevol peruà que viatgi a Espanya, només per fer de ser peruà, i suponen que es trobi malament, té dret a ser detest per Seguritat Social Espanyola de Franc.
Un espanyol, com jo mateix, que a viatge a Perú m'anirà amb una assegurança privada si vull, si m'ho passa res. Que després la Seguritat Social t'ho paga. Exacte, però mentrestant tu has de fer tota aquesta tramitació. Llavors són convenis bilaterals. Si en matèria de salut hi ha aquest, n'hi ha d'altres en altres assumptes.
també haurien de veure fins a quin punt el fet de venir del Perú aquí a Mallorca o a Espanya o a Europa no ajuda, jo crec que sí, a que allà se desenvolupi. Teniu en compte, per exemple, ve una colombiana o una venezolana o un venezolà o un peruà aquí a Mallorca i troba feina, perquè són dues coses, no?,
Venir i llavors trobar feina. Si en troba, per malament que visqui, que cobre 1.000, 1.200, 1.500, 900 és igual, euros, se les enginya per poder enviar 100, 200 o 300 cada mes allà. Una pensió de jubilació allà, per qui la té i cobra, no passa de 200 euros, eh?
En canvi, si té una pensió d'aquí, és molt millor. Jo tenia a Argentina una tia, clar, tenia la pensió d'aquí, mon pare li va arreglar. Canvien diners cap allà. Naturalíssimament, naturalíssimament. I això, per el que jo he anat veient...
majoritàriament que se destina a construir-se una casa. Que se fan una casa, sí. Una casa. Perquè és mínim del qual han de partir per poder dir, mira, la meva família ja no viu entre quatre estores o una caseta de tots xots, sinó que l'han feta més sòlida.
I per això hi ha fins i tot programes estatals. Per exemple, la meva fiola, que la tinc com a fiola des de fa 50 anys, que la vaig conèixer quan tenia 13 anys. Per què dius la meva fiola?
Perquè tant Nabel, la meva dona, com jo, la van adoptar com a fiola. És a dir, era una lota que quan se va casar va tenir problemes perquè va tenir una criatura, una carlita, que li va néixer amb encefaló, patia. El cervell li tornava aigua. I durant 17 anys la van poder ajudar a mantenir-la en vida. I ella sempre això ho ha tingut molt en compte.
i de set anys va morir perquè no tenia més solució llavors, a banda d'això durant tots aquests anys vàrem seguir ajudant la seva família, no només ella sinó la seva família, la seva filla el seu fill, els seus germans i és per això que la família Moreno Romero de Piura ve a la meva família peruana allà
Però tu vas al Perú i ja l'has armada? Home, quina... Bueno, jo llegint el llibre, cròniques meves peruanes, no sé si ho han dit, ho tornarem a dir, que el podeu comprar, perquè no és només llegir llibres, tot el que hi ha de dins.
Mira, per si qualsevol interessa... I tot el projecte, no? I tot el projecte que seré del llibre, no? Ah, també. També hem de parlar-ne. El llibre aquest, tu ho fas i l'escrius i després es dobres on van. Aquí està. Això és un llibre que vaig fer amb motiu de viatge que vaig fer l'any 24. Sí. Que hi vaig estar mig any.
i cada dia anava escrivint coses i cada setmana anava enviant a les meves amistats i a la gent més coneguda i d'aquí vaig a treure aquest llibre amb quina finalitat? dues la primera és fer conèixer una miqueta més el perú, el que deia abans perquè crec que val la pena
Com més dades tenim de les coses, més objectivament poden tenir la visió d'allò que és. Però per l'altra part també m'interessava anar recatant recursos per mitja d'alzena de microprojectes, que dic jo. Microprojectes de cooperació solidària. N'hi ha tres a la selva peruana, n'hi ha dos a la serra peruana i n'hi ha un a la costa. Els projectes de què són?
molt distins sí, després en parlarem com vulguis parlem després llavors per això és que aquest llibre m'interessa molt difondre'l perquè com més exemplars
que hi hagi, més serà l'ajuda que rebran aquest... En aquest moment ja només me n'hi queda un de projecte per finançar, que són... Eren 15.000 euros que necessitaven unes dones que fan feina una cooperativa agrària per refinar el cacau i elaborar xocolata.
Cooperativa Allimacacau Allimacacau de Xassuta a Tarapota, Selva Mossònica A Xuriqui Mosqueda perquè eren 15.000 euros i només ja me'n queden 3.000 per enviar de 6 tots els altres ja han estat completats afortunadament en les aportacions de gent que ha fet i des d'aquí jo voldria agrair la darrera iniciativa que hi ha hagut
que ha estat a través d'unes dones de Sauve, que voluntàriament han organitzat un mercadet solidari a Sauve i han pogut enviar 500 euros, 508 euros, a un d'aquests projectes amb el qual ha pogut ja quedar consumat. Com és aquesta Comunitat de Niños Sagrada Família de Ventanilla, que es tracta d'un individu
que per la seva convicció d'home creient en Jesús i que és que anomena Miflaco per Miflaco està atenent a 1.108 infants de famílies vulnerables en té allotjats 500 els alimenta en el 1.108 berenar, dinar i sopar els dona obstrucció
ha muntat una clínica per la detenció mèdica amb una paraula i s'encarrega dels que volen fins i tot estudiar fer estudis superiors és una cosa admirable a mi m'ha deixat ara tu vas convidat a museu en Salama i te poses a confessar a batejar i participar durant la setmana santa la parròquia serrana dins la diòcesi peruana endina i què passa llavors?
Totes les xerxes en van. Ara anirem a publicitat i després m'ho expliques què passa amb això. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular.
Sonen el vent cançons de llibertat,
Començam el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Se Creu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94.
Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Ara escoltaré un pot de música andina que sana l'alma.
Idò, t'agrada aquesta música? Això és una música fantàstica. És aquesta música que intenta transmetre allò que els paisatges, els paisatges del Perú, sobretot els de la Serra Andina, te van transmetent.
Una escolta que aquesta música és una música relaxant, una música tranquil·la, una música que et convida a entrar en tu mateix i al mateix temps... Per meditar... A contemplar el que t'estava sent d'allà dalt, a les altres altres. Tenim en compte que el Wascaran té més de 7.000 metres d'altura...
Es pot respirar bé. I hem d'anar amb bones. Jo, més de 3.000, no puc. Jo, en aquesta ocasió, vaig arribar un poc a més de 5.000. Té mal d'altura. I mal d'altura. Pega, pega, pega. Però una vegada t'ha passat, llavors, vius dins un món fantàstic. Flotant una mica, no? Fantàstic.
Bé, parlaven que per un capellà casat, participar i oficiar com si no ho hagués estat,
Vols dir que necessita un permís del bisbe? I en aquest cas, de quin bisbe? I per què tanta revolució? Si jo conec gent a Catalunya, un professor de religió, que fa l'ofici, manco consagrat, a l'altre ho fan. Perquè ara hi falta molta gent. Per què hi va haver una revolució? No, una revolució. És que n'hi és cap. El que va passar és que llavors...
Hi ha notícies que quan surten amb un termitjant de comunicació poden donar-se impressió que han creat una revolució, però ningú no se'n va temes més que és qui va llegir allò que se va publicar. Què va passar? Que jo havia anat convidat per un company meu cap allà a ajudar-lo a fer la Setmana Santa, la Setmana Santa Cajamarca, un poble de Cajamarca que es diu Zanendín.
I aquest company, un moment d'hora, em diu, mira, demà tinc moltes misses, tinc molt de batenxos, tinc moltes confessions, tu me podries ajudar. I dic, sí, ho vaig fer, de mar de bé. No va passar res més que el que llavors va sortir publicat com que hi va haver uns periodistes de Lima,
que van voler remoure que un sacerdot espanyol secularizado s'ha dedicat a dir missa i a confessar i a batllar i que això no podria ser. Ja està bé que hi hagi capellans secularitzats que abusin de la seva condició. Això es va publicar allà a Lima i llavors què va passar? Que el bisbe de Cajamarca, amb tot sorpreso,
va dir que això no podria ser. El va presentar a la conferència episcopal, la conferència episcopal va decidir que aquest company meu ja no podria ser així com a rató, sinó que se'm va anar a un lloc abandonat, un monestir, un santuari. I bé, hi va estar un any...
fora és així i llavors cap d'un any va tornar i ara està per una serra per un poble perdut de per allà que vull dir amb això perquè ho he dit resumidament perquè crec que aquesta església nostra sobretot determinats sectors de l'església catàlica haurien d'atendre més del que diu el papa Lleó XIV
i centrar-nos més en donar importància al que es va tractar en el Consell Vaticà II. Allà on hi ha una obertura per part de l'Església en el sentit de dir si hem vingut aquí o no hem vingut aquí per mantenir el que s'ha mantingut durant segles.
sinó per ajudar la gent d'avui a viure segons l'emanjali. Això és del que es tracta. I jo vaig estar molt content de poder contrastar això que tu ara has fet al·lusió amb el contrari. És a dir, amb celebracions eucarístiques dominicals, lluites a terme per dones que no són capellans i que no han estat ordenades...
però que mantenen petites comunitats allà on alimenten la seufra. Allà on no hi ha, cap allà, sí, on no hi ha. I jo hi he assistit i clar, i s'escriuen això, me deien a veure si jo voldria o no. Jo la que vull és participar amb vosaltres i això que vosaltres celebrau i com celebrem tots junts. D'això jo crec que se tracta d'anar-hi tira a tira a canviar una miqueta tot això i ajudar la gent
A fer veure que a Jesús de Nazaret el que vol és que treballem per un món millor. I mentre ho fossem així crec que anirem bé.
quan comença a llegir el llibre, ja comença a apuntar coses. Ja. I diu, un taxi con aplicativo, que és un taxi con aplicativo. Un taxi con aplicativo seria el més semblant del que aquí hi ha Uber, no? Ah, bé. O sigui, és el que tu encarregues. Normalment, fins fa pocs anys, com utilitzaves un taxi? Tu podries, si tenies un cotxe, posar...
el cartell, taxi i tu ho feies de taxista encara que no s'ensenyessin ni res no, simplement si coneixes la ciutat t'ofereixes a dur la gent i això encara passa això era fins fa una partida d'anys què se feia i què se continua fent quan trobes un que dur taxi primer li demanes que m'acosta anar d'aquí a Maracó
Te diu, 50? No, 50 no. I negocia-ho fins que t'arriba unes preu que tu voldries, que seria 20 o 25. Sí, i que... I llavors, has de negociar això. Amb aquesta aplicativa no se fa així, eh? No. Sinó que tu telefones i dius, mira, voldria anar d'aquí a Manacó. Molt bé. Teniu cotxe, sí? Sí.
és aquesta matrícula, té aquest color, és conductor no Lluís, te valdrà 20 i està a 3 minuts d'aquí on tu estàs ara. Molt bé. Això s'ha aplicat i bo, és...
El fet d'utilitzar el celular que diuen allà, el mòbil, per tot. L'utilitzen per el taxi, l'utilitzen per comprar, l'utilitzen per vendre, l'utilitzen per fer transaccions, de manera que està desapareixent tot el que són bitllets metàl·lics. Clar.
Això ho poses molt, el cel·lular, que ho manegen com si res els infants, tothom, allà. Moltíssim, moltíssim, moltíssim. De manera que els pares tenen problemes a l'hora de limitar la utilització d'aquests cel·lulars. I els menjars també són molt diferents. Tortilla con ceviche de pota. O no ho sé. Tassó de cuixar morada.
Chicha morada. Chicha, ah. Chicha, diu. Arruda ser beguda més freqüent, la chicha morada. La chicha de jora és una altra. I llavors hi ha la cervesa. I la chicha de què està fet, això? Del blat de les indris. Fermentat. Fermentat. És com una cervesa. Sí, sí, sí, sí.
I és molt bona, molt rica. Jo, com que des del 14 de desembre de l'any 24 vaig, me'n vaig preparar no tornar a tastar ni el col, ni vi, ni licor, ni cervesa, ni xitxa. Tu perds. Llavors, què feia? Doncs mira, eh?
jugo de... jo què sé, de lo que fos, maracullà, jugo de... a base de sucs de fruita que són molt bons, molt bons i molt sants. Però m'estranya que la gent prengui molt d'alcohol en un país tan calent. Sí. Cervesa, solen veure. Cervesa. Cervesa. Cervesa i cechicha aquesta. I què passa? Quan parlem de país calent ens referim a una zona del Perú...
Aquest s'acosta durant quatre mesos de s'any. Sí. I durant tot l'altre temps? Aquest s'estiu. Sí. A la serra i a la selva, aventura també és la cosa que hi havia. A la selva hi ha zones allà on la calor és molt forta, molt intensa, a la serra no tant i a la costa a vegades.
Però que faci calor no vol dir que la gent prengui coses gelades. No. És curiós. Sí. Se sorprenen. Com el marro. Quan jo demano aigua gelada amb daus de gel. Perquè ells, fins i tot quan fa calor, prenen líquid tap. Tap. Tap. Tap. Com una espècie de...
De temps. Sí, sí. Bé, jo tens imatge del Perú, que és un lloc colorit, amb música, danses i força alegria. Perquè jo no he estat mai al Perú. Vaig tenir la possibilitat d'anar-hi, però els al·lots eren molt petits, però vaig fer amistat amb en Rufo.
Rufó era un metge que esteia a Serral, a Tarragona, allà on vam estar visquent, un otorrino, un metge molt bo, i casat amb una de Saragossa.
Jo vaig tenir les seves dues nines a classe. Era llest, tranquil, molt bona persona i les nines també, una tranquil·litat. És així, són tranquils allà. El Rufo era peruà. Sí, del Perú. I m'ho va convidar, el meu home i jo i els nins, a anar a casa seva, a conèixer el Perú d'allà on vivien.
Mira, si hi ha una cosa que jo admir de la gent del Perú en general, sempre se pot dir que n'hi ha que no. Però tenen una capacitat de resistència, una capacitat de paciència, una capacitat de resistir, com jo no havia dit mai. Llavors, si...
És cert que els tens per a tu no compta, per segon que, i que saben fer les coses tira-tira, tira-tira i tira-tira. La tranquil·litat, la calma, es fer-ho amb bones, crec que els pot caracteritzar també. Sí. I això se contagia. De tal manera que a mi em deien «Però si jo haig d'aprendre a esperar».
per exemple. No. Usted anda... Sempre traten de usted. Usted anda muy acelerado. Pot, sí. Perquè voldries que aquestes coses es fessin d'un moment per l'altre. No és un estat de passivitat.
No diria jo tant de passivitat com de paciència. De paciència. Sabeu que és una gent que està ja avasada, va de patir molt. Quan estàs avasada, va de patir molt, saps que això pot durar. I com que pot durar, el millor que pot fer és... Acafar el sopeu. Seteró, assumiró, fer tot teu i deixar que les coses segueixin el seu ritme.
Piura, Piura. Piura. Tu saps que hem triat per la darrera música una dansa, Piurana, Pacacito. De la serra de Cajamà. De la serra. Sí, fantàstic. Diu, s'origina en la comunitat ayabaquina de Xocant. I en l'arribada dels espanyols,
se constitueix com una dansa en honor al senyor cautivo de Yabanca.
El senyor cautiu d'Eia Vaca, per nosaltres, els mallorquins, és moltíssim més que l'Humar Déu de Lluc. Per entendre'ls. Per això no és un senyor que està ja pres, no. No, el senyor cautiu d'Eia Vaca és una imatge de Jesús. Una imatge, veus? Una imatge de Jesús. Quina cosa. Perquè...
En general, per molt de llocs, hi ha aquesta imatge del senyor Cautivo. La imatge del senyor Cautivo. El senyor Cautivo és la imatge de Jesús que li tenen molta bona notació. Però el senyor Cautivo de Aiavaca és especial.
Per què? Perquè s'hi fan peregrinacions des de quilòmetres i quilòmetres enfora. Quan dic quilòmetres vull dir centenars de quilòmetres. A peu. A peu. A peu. Sí, és una cosa que et posa la pell de gallina, veureu, perquè tu dius com és possible això.
I és un dels motius pel qual vaig fer aquest altre viatge de l'any passat per entrar una miqueta a dir-lo que és la religiositat popular peruana. Perquè per mi resulta ser un misteri, un misteri mal d'entendre, mal d'assumir. Mira, això de trobar-te amb gent que fa quilòmetres i quilòmetres centenars a peu...
per anar a venerar una imatge. I que quan estan entrant dins d'aquella ciutat, si hi ha un a terra i volen arribar, panxa a terra.
Tu dius, però això què és... Com és possible? Com és possible? I hi ha una devoció increïblement arrabada de dins que fa que aquesta gent se dediqui a això.
És una llàstima perquè no la podrem veure, aquesta dansa. El Pacacito és una dansa de la província d'Eyacucho, com has dit, en el departament de Piura, i es pensa que el nom prové de Pacazo, que és un rèptil propi de la zona, però també pot ser que vengui de la paraula escondido,
que implica que els homes s'amaguen davall les faldes de les dones i els seus caps, que els comanden, els estiren i els fan retornar les feines del camp sense deixar-los participar de la festa que segueix el professor del senyor Cautivo de Abaca. És magnífic. Sí, sí, és una interpretació diversió de què significa aquesta festa. Parles de Piura i del lloc 14 que passa.
Mira, jo vaig estar al Perú 4 anys. D'aquí 4 anys vaig passar dos a Piura. Piura està a 50 quilòmetres de Xulocanes. Me'n vaig anar de Piura l'any 78. L'any 85, 7 anys després, hi va anar... Ara l'estem escoltant de fons, eh? Sí.
Allà va anar esquiar el papa, allò al XIV. Allà va fer de missioner durant uns anys. Llavors va passar Trujillo, va passar la formador de seminaristes, i llavors van fer bisbe. Jo m'ho vaig proposar en guany fer això, un recorregut, des de Piura, allà on estava llotjat, a casa família de la meva fiola, i...
Vam anar fins a Xulocanes. Vaig tenir l'oportunitat de començar amb el Virbe actual de Xulocanes. Em va mostrar tot el que havia fet el Virbe Prebost, que és allà el 14, quan va ser de missioner. Vaig anar a Trujillo també.
Vam veure tot el que havien fet els Agustins amb ell i vam anar a xiclar, jo també, per veure tot el que havia fet com a Pirma. Llavors, per mi, tenim un papa que jo crec que en aquests moments necessita per ser reformada. Et declares un fan entusiasta i fervent del papa.
Així és. Fins ara sí. I m'agradaria esperar un any o les altres per veure si l'he encertada o si m'he equivocat. Però conegent com és la gent del Perú i conegent com és ell i el que va assumir el fet de la peruanitat fins al punt que va aconseguir la nacionalitat peruana i que far de més de la peruanca en el nord-americà
Em sembla que el Papa Francesc Argentí ha tingut un bon successó. Idò, fins aquí. Moltes gràcies per venir. Tenim tant de material en aquest llibre que es fa impossible, però el que han de fer és comprar llibre, no? I participar en aquests projectes. No sé si ho he dit o no, però per adquirir aquest llibre, un pot començar directament a Amazon, cròniques meves peruanes, o...
Passar per la Delegació de Missions, que tenen exemplars aquí en el seminari número 4, o assistir a anar a la llibreria Lluna, que està a General Riera, allà també tenen exemplars. Molt bé, ja ho sabem. Sabent que les costarà 25 euros i que tot això que se recapti amb aquesta banda d'aquests llibres se'n va cap en aquest projecte de la cooperativa agrària a Llimar Cacao de Tarapotó.
I dia 27 tots els qui vulgueu venir a les 10 farem visitar amb el castell de Sant Carles. I dia 27 també a les 6 hi ha la col·lectiva, hi ha una conferència, un debat sobre el poble de l'aeroport de Palma. I molt bé, moltes gràcies Carme. Molt agraït.
Això és tot? Que vols dir qualque cosa? Dir adeu? No, no. Gràcies, Carme, per haver-nos acompanyat aquí en aquest moment i gràcies a la Cedí per haver-nos d'aquest programa i gràcies a en Tomeu. En Tomeu, que mos... En Tomeu Martí, que mos ha fet possible que el senyor se vol sortir... Has vist? ...quatre parets i se'n vagi a capa de fora.