Escoltes Ona Mediterrani, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
El Jai de la Barraqueta Un programa de jubilats per Mallorca A Ona Mediterrània
Bon dia a tot el dia, vos saluda Rafael Borràs. En aquest jai de sa barraceta parlarem del darrer anuari de l'envelliment de les Illes Balears, és a dir, el corresponent, el publicat l'any 2025, una publicació recent perquè sempre coincideix amb les darreres setmanes quasi de l'any,
També xerraran si ens ho permet d'algunes problemàtiques més generals associades a l'envelliment en aquest procés de la vida que és l'envelliment.
Ho farem amb la directora d'aquesta publicació, que és llicenciada en Psicologia, doctora en Ciències de l'Educació i Catedràtica d'Atenció, Dependència i Promoció de l'Autonomia Personal a la UIP, la Carmen Orte. En aquesta mínima presentació de currículum he dit I, i hauria dit entre altres coses, perquè té un currículum bastant complicat de resumir a una presentació d'un programa de ràdio.
És per volar participar en aquest programa i és un plaer. Tot una començà amb la conversa, però abans una cançó de Los Manoros, que és una cançó que l'he triada perquè clama per la dignitat de la gent gran. És una rumba catalana que sempre ens ajuda a posar-nos un poquet amb acció.
clava per la dignitat de la gent gran, en aquest cas, en cert deterioraments cognitius, però bé, en qualsevol cas, escoltam, la rumba de los menoros, Som com som. Som, som, som, som com som, gent que la vida estiman, persones contigo yo.
Som, som, som, som, som, som, som, som, som, som, som, som, som, som, som, som.
Pregats a anar fent via, celebrant el sol de cada dia. Amb cassets de silencis, puja de sols i d'alegria. Moments passats, sap com són.
Viure el present és un regal. Dona'm la mà, no tinguis por, caminarem vora la mar. Som, som, som.
Som com som, gent que la vida estimar, personas contigo y yo. Som, som, som, som com som, gente que ama la vida, personas contigo y yo.
Estones de llum i claror, breus instants de foscor. Una flor no fa primavera i el teu somriure m'allibera. Un meu passat, qui sap com som i represento.
¡Ay, que no tengis por! ¡Caminaré! ¡Ay, caminaré! ¡Ay, por ahora! Som, som, som. Som, som, som. Gente que la vida estima. Personas conmigo y yo. Som, som, som. Som, som, som. Gente que ama la vida.
quan conversem.
I després, si intel·ligència artificial mos canvia tots els noms. No m'empaljo la intel·ligència artificial, però això d'intel·ligència artificial no m'ho cap dissimilar, però arribaré. I quin no en tens ara?
No, però quan... No, en els entrevistats, a mi no em posen, només li interessen els entrevistats, i eren Cecil Buell i era Boer.
I després en Toni Boner érem Bonet. En Toni Bonet. I anem així per a veure. Bé, a lo que anàvem, aquesta edició del 25 és la vuitena edició, ja de l'anuari. Per tant, Carme, és una publicació consolidada que aporta molt de coneixement. Però la meva primera pregunta és com va començar tot això? Quina va ser la motivació, els orígens...
Mira, jo som la directora de la càtedra d'atenció a l'autonomia i de promoció a l'autonomia. I dins d'aquesta càtedra vam pensar que una manera de començar a divulgar informació sobre la gent gran era crear un anuari que n'has adreçat a professionals i també a gent gran en general. Perquè ara comencem a parlar de gent gran, però penso que fa 18 anys era com que de sobte la gent se jubila i desapareix.
Com si no existís, només existeixes quan tens una professió activa, si tens molt de dubbest segurament també existeixes per raó de la teva cartera. Però vaja, a partir d'un moment determinat la gent desapareix perquè la raó fonamental és el lloc que ocupes com a professional, com a treballador.
Clar, i una vegada que comences a posar la realitat damunt la taula, pensar que la mitjana nacional ara mateix està en un 20% a partir de 65 anys o més, i que la prospectiva és d'un creixement bastant important. Llavors, aquesta proporció de persones grans ha fet que es comenci ja més a parlar d'això i de posar damunt la taula moltes de coses, des de...
com hem d'envellir durant aquest temps fins al final de la vida, no? És llarga, és final, no? El final poden ser els 85, poden ser els 90.
És que tota la meva vida i tot el meu currículum, dins un poal, quan me vaig jubilar, no serveix de res. Tot allò, i cursos, i ara més cursos, i no sé què, i cursos d'aquí, i llavors vaig dir, ja això, dins un poal. El teu rol se definia pel teu lloc laboral. En el moment que tu deixes el món laboral, el teu rol desapareix. Llavors, important...
No reivindicar, perquè el de reivindicar està bé, però tenir un lloc, per exemple, a la ràdio, tenir un lloc en el voluntariat... Jo vaig trobar jubilars per Mallorca. Això mateix. Això és.
Pots oients, val a dir que els anuaris, crec que tots els anuaris estan disponibles en línia. Sí, sí. Mira. S'han de posar un... Anuari de l'envelliment, Illes Balears. Qualsevol cercador anuari de l'envelliment, Illes Balears, hi sortiran els de 8. Això mateix. PDF, mira. PDFs i tal. Sí, sí, sí.
facilitat. Segurament tindré una feinada o més per consultar els índex, no? Perquè, per exemple, en aquest darrer són 27 recerques que inclou el volum, no? 27 articles que s'inclouen en aquest anuari del 25. Carme, mos podria fer una presentació així genèrica i panoràmica perquè en una hora no mos donarà temps de parlar de cada un d'aquests articles. Però sí que podem parlar de
que clar, tu quan construeixes un projecte decideixes com vols que sigui aquest projecte vols que sigui un projecte només mèdic o només social o només dins l'àmbit per exemple jo som psicòloga de background inicial vull que sigui llavors
O vull que realment aquest manual doni una visió global de tot el que som nosaltres a l'hora d'envellir, com envellim. Llavors, el que tenim aquí davant és això. Per exemple, la companya ara comentava que una vegada que tota la seva feina, una vegada que es va a jubilar, com que ja no existia. Però sí que existeix, i sí que existeix, en els teus coneixements, en les teves aportacions, en el que tu pots aportar.
com a persona i com a professional. Doncs aquesta era la idea de, primera, tenir una visió àmplia de la persona que em vegeix, és a dir, de cada un de nosaltres. I això vol dir psicologia, sociologia, jurídica, això vol dir justícia, això vol dir... Però també de la persona que em vegeix. No tots som iguals per raons d'edat, en absolut, ni siquiera per raons d'edat som iguals, no?, depèn de la generació.
i del context social i cultural i polític. De manera que això és el que vàrem voler reflexar des d'aquest inici. Un de sobte no se troba en bona edat i resulta que té unes característiques que el defineixen. No, no, sempre l'han definit, aquestes característiques. Tengui 40, 45 o 65, sempre t'han definit. Llavors, clar, com representes aquesta població? Representes aquesta població que viu en el carrer?
aquesta població que s'addicta a substàncies encara avui, aquesta població que té unes relacions afectives diverses, una població que té més d'obbes o menys d'obbes, que es fredina o que està casada, que viu amb fills o sense fills, que viu a un llogaret o viu a una ciutat més gran, que viu a la ciutat, a Palma en aquest cas,
De manera que aquesta va ser la primera idea. I aquest anuari reflexa això. I posaré diversos exemples ara. Per exemple...
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!