Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
El Jaide Saparraquel. Un programa de jubilats per Mallorca. A Ona Mediterrània.
Benvinguts al programa. Bon dia a tot el dia. Vos saluda Rafel Borràs. Avui en aquest jai de sa barraqueta parlarem del darrer anuari de l'envelliment de les Illes Balears. És a dir, el corresponent, el publicat l'any 2025, una publicació recent perquè sempre coincideix amb els darrers...
Ja. Avui, en Ajaïda Sabarraqueta, després d'aquestes problemes de tècnics, tenim un tècnic nou. En Joan Lluís, capó, capó. Mira, jo som Arguimbau, capó, i ells, capó, capó. Parlarem de en César de Torres, de l'Aies i Talaós de la Mediterrània, pels drets humans, amb en José Lluís Palin, amb en Adalena Rosselló, i
Som Nassili Arginbausa, que us parla, i en Pet Lluís m'ha proposat una cançó de Mikis Theodorakis. Us deixem amb Mikis Theodorakis.
Gràcies.
«Στε κι ο παππος». «Στην αληθέκα εγγονιά» «Και στο τραπεζε μια χέρια»
de l'aix d'aix d'aix d'aix d'aix d'aix d'aix d'aix.
No sé si la gent del carrer està assabentada prou de Castencesa, perquè encara no forma part dels actes de les festes tradicionals que tots duï marcats al nostre ADN.
que tots recordam sense necessitat de mirar el calendari ni cap agenda. Les festes tradicionals les vivim a casa sense més, perquè ets la tradició i perquè estava escrita a la memòria de tothom, pares, padrines, besavis, besàvies. Aquesta festa de l'encesa encara no en forma part, però de cada vegada arriba a més gent i es fa més gran.
Ara, per parlar-ne, va ser en Pet Lluís, Pol Illompart, que ens va proposar de fer aquest programa i avui és el primer programa que ve a fer de jubilars per Mallorca. I ha duit una convidada, en Maddalena Rosselló i tots dos benvinguts al programa.
Gràcies. No, si no t'atraques en el micro no te sentiran. Madalona. Què escoltarem avui? Avui hem escoltat... El memorial d'en Miki Esteodaraquis, que és una música grega, per tant, també és la Mediterrània, i que parla també d'espeumes i de llum. Ah, veus, per això. Després també escoltarem...
Escolterà Mil Pescatore, de Fabricio d'André. Per tant, una altra cançó mediterrània, passant de Grècia a Itàlia, i que parla de pescadors i barques, per tant. Però no té res a veure en Maria del Mar Bonet, no? No té res a veure. Així com s'altre sí que alguns dels oients l'hauran reconeguda per l'adaptació que va fer, o per la traducció que em va fer en Maria del Mar Bonet en els disques Ellas. Aquesta no, aquesta...
Però han posat l'original, molt maca. I després, la darrera... La darrera sí que és cantada per ella, que és Anells d'Aigua, també, evidentment, per parlar d'aigua, i en el valor afegit que la companya se'n sembla de música tradicional de Tunís, per posar un país de la Mediterrània, però de l'àmbit africà. Sí, sí.
Idò, començam, no? Aquesta festa de Senses encara deien que no forma part, però que arriba molta gent. I tenim un professor de matemàtiques i li demanam com ha anat tot plegat. Les Senses s'han anat multiplicant, i per saber-ne més, i que ens arribi, que pugui arribar a ser una tradició que tothom senti com a seva.
ens expliquen que aquest somni que va pensar algú algun dia a l'octubre del 2016 i que és l'origen de sadiada, com va anar això? Que se faci una realitat i s'ha fet un somni? Sí, efectivament. En Nadalana, en Martí Maiol, en Joan Roig, en Iolanda León i alguna gent més, segur que sempre ens deixem. Bé, un grup important de l'Institut de Marratxí, el primer any.
Sí, vàrem decidir un repte, no? Va començar en realitat com una recreació històrica. És allò d'anar d'excursió per la costa, veure les torres i dir, ostres, com devia ser quan ensenien, perquè hi havia algun perill, perquè s'acostava algun vaixell que podria no ser amic. I amb això, sabent que feia més de 100 anys i potser 200 que romanien apagades i callades,
Varen dir si aconseguim fer la volta a Silla a través d'un senyal òptic. I així va ser el primer any d'una perspectiva absolutament ciutadana i per grups de voluntaris.
Grups de voluntaris, no hi havia ningú que dirigís, ni... Com va anar això? Grups de voluntaris, evidentment, liderats per l'Institut de Marratxí, que és d'allà on va sortir la proposta. El primer any... De Matalana hi feia feina, l'Institut? No, jo no. No. Jo feia feina a l'Institut en aquell moment i la Matalana estava en el Castell de Bellva com a directora, o sigui que teníem...
el primer any es van encendre 47 punts i en guany s'han encès d'aquella manera perquè en guany les coses han anat un poc escàrremà per qüestió dels maltents però en guany s'han encès 170 punts
Per tant, en 10 anys poden dir que això ha crescut d'una manera considerable. S'ha triplicat, diria un matemàtic. Més que triplicat, no? Què significa aquesta encesa?
Bé, quan ho fèrem, com hem comentat, en principi era fer una recreació històrica. Però ja des de la primera edició no notamèrem que hi havia una cosa a afegir importantíssima, que era la reivindicació d'aquest patrimoni històric costener que tenim.
que amb molt de punts està en un estat greu, si no desaparegut, inclús. Hi ha tota una casuística de propiedats privades, de coses que ara no entrarem, però...
Però a més d'aquesta recreació històrica i de la reivindicació del patrimoni, també monentamèrem que no tenia gaire sentit en el segle XXI encendre foc per defensar morts d'un atac turc o d'un atac pirat o coses d'aquestes. I va sorgir-se idea del mateix institut de donar-li la volta, de girar la truïta.
Ara se'ls alertes en el mòbil. Exacte. Que si no la dones, en m'adones. Efectivament, per això vam anar tan vius, després tindrem temps de parlar-ne en aquesta edició d'enguany. Però ja des del primer moment de dir, no, de girar la truita ho hem de fer al revés, hem d'encendre lluns perquè la gent que necessita un país segur o un lloc per estar, per viure en dignitat, el trobi, no?
Sí. Hem de pensar que en aquell moment teníem una guerra síria. Hi havia milers i milers de persones que fugien de Síria. Tenien aquests camps de concentració a lesbos que tant varen veure en els informatius i en els diaris que posaven espel de punta.
I bé, la llàstima és que d'escat de 10 anys jo crec que estem en aquest sentit pitjor del que estàvem...
O sigui, quin any era allò? L'any de set. L'any de set va començar, el 2016 era quan vau tenir la visió o aquest somni i l'any següent ja se va fer. Sempre se fa el mateix dia? No.
En aquell primer moment, nosaltres vàrem triar el dia, com que només ho fèiem a Mallorca, i era un conjunt de voluntaris, vàrem triar un dia de gener perquè no hi hagués cap perill d'incendi ni cap perill de res. A principis de gener, per intentar encloure, que els vàrem encloure, les calmes de gener, ja acabaven, però encara vàrem tenir prou bon temps.
i bàsicament va ser això, i poc temps després, no recordes dir exacte, poc temps després de Reis, no sé si va ser 10 o 12 o per allà, vàrem fer la primera encesa. Ara, com que hi ha molta gent a coordinar, País Valencià, Catalunya, i altres regions de l'estat, i fins i tot altres països, sembla que darrerament s'ha convingut una mica el darrer dissabte de gener per fugir una mica de tot destruir de festes, de Sant Sebastià i Sant Antonis, i...
Sí, o sigui, no és un dia concret, sinó un... Sempre en dissabte. Sempre en dissabte, i el darrer dissabte de gener, més o manco. Més o manco. Perquè quedi imprenat amb la gent, és important, això. I tant, i tant. Sí, perquè si no, la gent no... Ah, i quantes ares? Ara no, ara sí que la feim. Quines accions no podeu fer...
que no vau poder fer en aquell primer moment. O què és el que vau poder fer i que ara...
continua i que ha canviat d'aquell primer moment un poc la sorpresa va ser la facilitat d'accedir a totes pràcticament les torres que vàrem demanar fins i tot duplicàrem els equips per si fallava qualcú que s'ha posat malalt o que pogués haver aquesta continuïtat
I a la primera edició record fins i tot que hi participaren el Castell de l'Aró, el Castell del Rei i el Castell del Santuari, els tres castells roquers, sempre en parlant tant d'història... El Castell del Rei han de demanar permís, però no és fàcil. El Santuari també s'hava de demanar permís. Exacte, i la gent de l'Aró encantada. I altres propietats privades també. I vos el vau organitzar amb una coordinadora? No...
Com va anar això? Bé, vàrem fent protocols, vàrem fer una figura fictícia de tele major per cada punt, de manera que havia de tenir en compte tota una sèrie de coses. Hi havia el tema de la seguretat importantíssim, perquè sabíem que en el primer any se remoldinaria molta gent a segons a on, i pot haver un peny assegat...
Clar, hi ha torres que són de molt fàcil accés, que estan de vores carrer, com aquell que diu, pot ser la de Porto Cristo, la de Calapí i altres. Hi ha torres de més difícil accés, que són dificilíssimes i llavors no hi ha perill d'aglomeració, diguéssim.
I llavors el protocol de seguretat va ser una cosa que hi fèrem prou feina i també és hora d'encendre la pirotènia, tant el fum de dia com les bengales de llum de nit, perquè no tinguessin cap de nou i de moment en 10 anys mos ha anat prou bé. No hi ha hagut mai cap incidència en aquest sentit.
El primer any també van tenir la sort que en Joan Roig va por a volar amb una avioneta fent el recorregut a mesura que s'anaven encendent les torres, juntament amb la Iolanda, que era la que filmava,
professora de l'Institut de Marratxí, i això va donar com a resultat un vídeo que jo cada any en els grups sempre dic, mirau el vídeo, mirau els vídeos del primer any, perquè si hi ha gent nova que s'incorpora a Senses aquell any, sapin què és el que anam a fer i...
I per què anem a fer això? És que jo ara, si m'aproposassin com jubilars per Mallorca fer això, no tenim avioneta, no tenim... Vull dir que no és una cosa senzilla. Vau agafar una empenta molt grossa. L'avioneta no s'ha tornat a repetir. Només va ser el primer any. Algú any hagués estat impensable, per exemple. I què vau fer? Vau llogar una avioneta o...?
Sí, en Joan, com que té experiència de pilot, va anar a Sombona, va llogar a Sombona i va fer... La veritat és que va ser molt emocionant per la passada. I també, jo he vist que hi ha un manifest, no? Que...
perquè, clar, això va proposar de fer una encesa pels drets humans, que és el que explicaves un pot tu, les guerres, i encara estem en guerra, i de cada vegada sembla que anem a més, i...
Sí, des del primer any cada any s'ha fet un manifest, s'ha encarregat a diferents persones i se fa abans de s'encesa, feim un encesa a migdia en llum, en fum i un encesa a posta de sol en llum i abans de cada encesa se llitja aquest manifest.
Sí, és una manera de, diguem, que s'acció no quedi amb una pura excursió o amb una pura festa, diguéssim, d'encendre, sinó que, de qualque manera, demanem, evidentment, és així, el que acaba de dir-ne Matalena, no només que se llegeixi, sinó que s'accepti, que se doni suport en aquest manifest i que qui no vulgui, que no estigui d'acord, això mos ha passat amb alguna organització,
que quan li han presentat, no em pot dir noms, li han presentat el manifest, això és política, no m'hi puc ficar, i han dit, bé, tranquil, tampoc hi pot participar, perquè han de tenir les coses clares i no ho poden pasteletjar. O sigui que per participar-hi han d'assumir el manifest.
I és un manifest humanitari. I assumir que és una cosa humanitària que té un sentit. Exacte. I ara ja està implicat més gent que no s'institut aquell de principi, no? Perquè s'institut de Marratxí va començar una gent, però ara ja això s'ha fet gros, m'apareix.
Sí, això s'ha fet gros. S'ha fet gros. Perquè això he trobat. Com ha dit abans... Si estic turra molt lluny. O sigui que també hi està com implicat, no?
Ara mateix, les institucions que estan al capdavant d'això, perquè això dur una feinada d'organització, de comprar la pirotènia, de demanar els permisos, una sèrie de despeses, també en el capdavant tenim els Fons Mallorquí de Solidaritat i el Consell de Mallorca.
en guany hem d'agrair en Javi i tant Javi Ramos que és el que s'ha encarregat de la paperassa diguem que és la part més feixuga del tema i en Javi Ramos pertany en els fons mallorquí de solidaritat
Aquestes és qui va dir enguany s'anul·la, no? Bé, ho vàrem decidir entre tots, diguem-ne, ho vàrem transmetre entre tots. Seguint tenint un equip de coordinació, diguem-ne que l'Acadina Matalana és la feina més feixuga, la duu els fons. És a dir, és una garantia tenir una entitat com els fons Mallorquí de Sòlidaritat al davant, que enguany també ha estat l'entitat que ha redactat el manifest. I així tens una garantia que la causa continuarà, no?
I s'institut Ramon Llull? Bé, s'institut... Des d'aquí moment s'implica? Des de Catalunya hi ha s'institut... No sé si s'institut... Hi ha una entitat a Catalunya que s'institut... Ja me sortirà.
I a València també... Ramon Montaner. Això. El institut Ramon Montaner és el que fa cap a Catalunya. Que també en forma part des del 2021 per coordinar els territoris de Parla Catalana a Catalunya. Correcte. País Valencià, la Franja d'Aragó i la Catalunya Nord. Aquest és el Ramon Montaner.
i d'aquesta manera també s'hi ha afegit pràcticament des de la primera edició Amnistia Internacional en la qual tenim també una entitat que és un model en tema de drets humans i que mos permet eixamplar una mica els horizons en Guany per exemple també hi ha hagut dues enceses a Cisjordània molt simbòliques però per nosaltres importantíssimes
Sí, els venen fora i a Àfrica també n'hi ha.
en el Marroc. N'hi ha hagut una en el Marroc en guany. Jo crec que l'any passat n'hi va haver alguna més en el nord d'Àfrica. Sí, l'any passat havia llegit que sí. A Tunís crec que n'hi va haver l'any passat. Un any n'hi havia de Grècia a prop de l'ESB i també per temes polítics no se va permetre. Però és mentida que en els temps que estem una cosa tan fàcil com dir que m'adreça una acció solidària i encén conllumet de vegades no és tan senzill.
Perquè jo penso que hi ha aquesta part política que alguns diuen... Clar, que algú diu això és polític, clar que és política, i no fer res també és política. Tots sabem de quina casta de política. I tant, sí. I un dels motius més importants...
que tenien les torres, però és que m'ha fet gràcia, perquè diu, en les torres, talaies i talaiots. I talaiots per què? Això és una cosa de la teva terra. Veus? Això ja ho he pensat jo. Dic que això és de Menorca. A poc a poc s'han anat bé. Perdona, a Mallorca hi ha molt de talaiots. També hi ha molts, sí. No, però dic que... S'idea. S'idea. Sí.
a poc a poc s'ha anat afegint llocs alts, campanars d'inglesis, espais que no formaven part d'aquesta línia de defensa costanera ideada per en Vini Melis, a poc a poc s'han anat afegint i cada vegada hi ha més punts en el centre de Mallorca i des de molt de poblats teleòtics s'encén també des de Sant Fornès...
un caramull de gent que va en aquells llocs encendre i a formar part d'aquest esdeveniment. Perquè en Guai Maratxim us proposàveu anar a l'esmolí. Sí, ja fa un pari d'anys que s'hi fa l'esmolí de la Seuda, el Museu d'Esfang. D'Esfang, sí. I allà ens anem i la torre d'esmolí, de qualque manera, també evoca una mica aquest paisatge costaner per als municipis que no el tenim.
i per tant també i si d'haver d'estalejots, el que han dit vull dir, va sorgir precisament quan Menorca se va afegir a sa iniciativa no sé si, perquè allà també tenen torres costaneres però no sé si el millor per dificultat arribarí o simplement per tenir una manera de fer-ho s'afegiren a partir d'estalejots especialment, també és una iniciativa no n'hi ha moltes de torres de defensa que jo recordi, n'hi ha unes quantes compareixen 5 o 6 sí
perquè per accedir-hi, segur que sí, accediria, perquè hi ha el camí de cavalls que passes per tot, les platges, que normalment les torres moltes estan a prop d'una platja, és el Consell Insular de Menorca que té s'accés, això també és important, o sigui que no... Sí, en principi cada...
Cada lloc té absolutament disponibilitat per fer-ho com trobi. I també són llocs emblemàtics a nivell patrimonial, que també és un altre de les nostres reivindicacions. La conservació del patrimoni...
I tant. I si trobeu, mos posaran la segona cançó i després continuarem a veure enguany com ha anat i quants hi ha hagut i tot això. La meteorologia, que no sempre és bona, i escoltarem el Fabricio de André i el pescatore.
All'ombra dell'ultimo sole si era assopito un pescatore e aveva un solco lungo il viso con una specie di sorriso. Venna la spiaggia un assassino, due occhi grandi da bambina, due occhi enormi di paura, erano gli specchi d'un'avventura.
i chiesi al vecchio dammi il pane, ho poco tempo e troppa fame, i chiesi al vecchio dammi il vino, o se te sono un assassino. Gli occhi li schiuse il vecchio al giorno, non si guardò neppure intorno, ma verso il vino spezzo il pane, per chi diceva o se te ho fame.
E fu el calore d'un momento, poi via di nuovo verso il vento, poi via di nuovo verso il sole, dietro alle spalle un pescatore. Dietro alle spalle un pescatore, e la memoria è già dolore, e c'è l'impianto d'un aprile, giocato all'ombra d'un tortillo.
Vennero in sella due gendarme, vennero in sella con le armi, chiesero al vecchio se lì vicino fosse passato un assassino. Ma all'ombra dell'ultimo sole si era assopito il pescatore e aveva un solco lungo il viso come una specie di sorriso. E aveva un solco lungo il viso come una specie di sorriso.
Continuant parlant de l'encesa de Torres, enguany es vent, va deslluir l'encesa, o no? Què va passar enguany? Qui m'ho explica?
Enguany teníem unes previsions terrorífiques. Sí, eh? I clar, en els precedents que tenim arreu de desastres i en la gentada que s'agrupa en aquesta encesa, estem parlant fàcilment de mil persones, eh? Només a Mallorca.
Clar, el que no tothom està en el mateix lloc, sinó que... Hi ha llocs que hi ha dues persones i n'hi ha que n'hi ha 30 o 40. I parlàvem de 102, per mi, un any ha estat el primer any a Mallorca que han passat el centenar. I la previsió era que estàvem amb alerta. Estàvem amb alerta, sí.
Nosaltres sempre anàvem amb en Manel Domènech, que era un seny. Sí, sí, sí. Des primer any, un homenatge. Jo volia tenir un record per en Manel, perquè és el primer any que mos falta i que havia participat des del començament. Des de sempre, sí. Sí, sí, la veritat és que el trobam a faltar. I mos...
Ens animaven a anar-hi i a cantar, i a fer, i a participar, sí. I ella era el teleer major, devia ser d'un... Del Berger, del Berger, sí. Sempre anàvem allà. I en Guany jo no hi he anat, perquè és que... per altres circumstàncies també.
I no, sí, en guany, això que dèiem, l'ERC de taronja va fer que dins la prudència haguéssim d'evitar encendre pirotècnia, perquè havia aixugat molt, és veritat que havia plogut, però també es vent aixuga molt ràpid. Varen consultar amb alguns tècnics forestals i mos varen dir que, bé, que l'Ocenyat era no encendre. I així ho decidirem per...
Per llàstima, perquè a total li sap greu, després de preparar durant un mes tot això i preparar-te, i si has d'anar fora, preparar motxils, enceses... I al migdia fins i tot vàrem aconsellar no anar en el punt per mordar el vent. No anar segons quins punts, perquè clar, la terra estava molt molla, hi havia perill de caiguda d'arbres o d'una esllavissada de pedres, i vàrem aconsellar a la gent que ensengués
ve des de caseva, des de la plaça del poble, d'una manera simbòlica, que la gent no s'arriscaix a anar-se'n segons quins llocs que poguessin tenir un perill. I aquesta va ser la primera indicació des de matí, ben de matí,
Jo vaig llegir de Balears. El Fons Mallorquí de Cooperació ha cancel·lat tots els actes previstos per aquest dissabte amb motiu de l'encesa de torres, talaies i talaiors del Mediterrani pels drets humans a causa de la mala previsió meteorològica a Mallorca. Què va passar? Es veu això? No.
evidentment no però està escrit i ho van llegir nosaltres procuràvem en alerta amb això perquè no ens interessava un titular d'aquest estil perquè no és cert, bàsicament perquè no se va anul·lar, evidentment se va canviar què se va anul·lar? se va anul·lar l'ocadina Matalena, se n'anava en els llocs i evitar que a una persona li pogués caure una taula damunt per un tema d'aquests fins i tot aconseguim fer uns llocs interiors
També deia a primera hora s'ha anul·lat l'acte institucional que anava a tenir lloc a les 12.55 al Castell de Bebé. Això... Segurament que sí, no? Segurament sí. Per el mateix. I unes hores després s'ha decidit cancel·lar també l'acte previst a les 6.30 per captar imatges de l'encesa des del Castell de Sant Carles. Tampoc no. Bé, a Sant Carles no sé què va passar, no tenen cap notícia...
de si vàrem cancel·lar o no, però sense les de les 6 i mitja se va fer i se va fer en llum. Vàrem aconsellar que utilitzessin les llinternes dels telèfons mòbils, llinternes de mà, frontals, i sembla que ha anat molt bé.
perquè s'ha vist bastant d'una torre a l'altra el llum d'aquest tipus, més que l'any passat en les bengales de foc. Sí, eh? Sí.
Sí, sí, la veritat és que l'encesa de vespre sempre genera unes imatges d'una vellesa molt especial. És un moment... i el vent via a mi em va moltíssim i em va permetre com a mínim accedir a les que podrien accedir, evidentment, n'hi ha d'altres...
de vegades per qüestions mediambientals, per part natural, tot això que no sé què recomanes vespre, per no destorbar la fauna i altres motius especials o concrets, però la majoria de llocs la gent hi va anar i la veritat és que sí.
I crec que hi ha un mapa de talaies i talajots. Com funciona això? Hi podem entrar, no? Sí, sí, sí. A través de la pàgina web dels fons Mallorquia, de Solidaritat. Allà trobareu, si ho cercau, el manifest, les torres que hi participen, les entitats que s'han adherit, que són també un caramull.
I una novetat d'enguany, gràcies a en Llorenç Guasp, un alerone especialista en geolocalització, ha fet un plano a l'interactiu magnífic, de manera que tu veus a vista d'ocell o de satèl·lit, veus el mapa de Mallorca i vas... de Mallorca no, de tota la Mediterrània. De tota la Mediterrània, sí.
Sí, i veus els punts que van encendre, els punts que tradicionalment hi han encès però que en guany per un motiu o un altre no han encès i per tant estan en un codi, estan en gris, no estan en vermell o en taronja. Això no ho podem mostrar. No ho podem mostrar a la ràdia. Però molts podem imaginar clicant-te damunt d'un punt i que se desplega una finestreta allà on veus una fotografia de la torre, quan encendrà, en quin estat se troba, si és artificial, és a dir, una meravella.
Sí, sí, inclús qualsevol enllaç a la Wikipedia o a una altra publicació que pugui interessar. I també, clicant damunt d'una torre, et surten una sèrie de línies que indiquen
la visibilitat d'aquesta torre cap a una altra torre o sigui, no sé si m'expliques quina torre se veu des d'una altra totes les que se paren veure des de l'ubicació d'aquella torre quina se pot veure, quina no això està molt bé
No, a les festes de Sant Joan de Ciutadella, ja que dic, contents, demanava, mon pare, i ara què toca? I deia, ara són tal i qual, ara, i no sé per què jo he vist la sumereta per allà, de on sé, i després van a ser, ara, també tenim, pitjam i se va muntar la sumereta.
Temporat un geolocalitzador, un xip, és un maritó. I són els nostres temps. És una altra cosa. Tot això està molt complicat de fer sense mòbils.
fins i tot de la primera si tenim el telèfon mòbil que és un un ajut un ordinador petit la pregunta és com ho feien fa 600 anys sense mòbil perquè la veritat és que és una meravella de sistema la volta més ràpida la feim en 8 minuts fent la voltesilla
Clar, explica què vol dir això de fer la volta a silla. Bé, per organitzar, enguany no s'ha pogut fer. Enguany vam optar per mort de tot el desgavell meteorològic que teníem a damunt. Vam optar per fer una encesa simultània. Tots els punts encengueran a la una des de punts interiors i a les sis i mitja encengueran tots els punts que pogueren i és que s'afegiren. També encengueran tots a les sis i mitja.
Però, antigament, quan el sistema funcionava com a sistema de senyals de protecció, entre altres coses, segur que per evitar, clar, hem de pensar que podrien passar 10, 15, 20, 30 anys sense que vengués ningú, èpoques d'una relativa calma, perquè l'aquest segle XVI va ser especialment virulent.
la majoria de festes que hi ha de mort els cristians fan referència a aquestes accions d'aquest segle. Però podrien passar tranquil·lament 10 anys sense haver-hi cap problema. Clar, tu no has tirat 10 anys cada dia mirant l'horitzó, menys si ve qualcuna, però te relaxes, això no hi ha qui ho aguanti.
Llavors, per assegurar que cadascú estava a son lloc, el vespre a posta de sol se feia el que se deia una encesa, un foc de segur. El foc de segur era, se pon el sol, una pòpia a la dragonera, el punt més alt de la dragonera, que hi havia, ara hi ha un fart, les restes d'un fart, però abans hi havia una torre.
Encenia... Encenia no, perquè la varen destruir per construir el farc, que després no va servir perquè està massa munt i sempre estava enboirat. I se'n també eren quan ja estava que va a treure el farc. Se va enlluir. Llavors... No eren matemàtics. Com a mínim no era gent que està a la Dragonera, perquè si haguessin demanat com tantes coses a la gent que hi feia feina i a la gent que hi era, segurament... Ja ho sabien, que sempre fa boira, tal, no l'heu de posar allà perquè... Talment.
Idò, a posta de sol, la Dragonera ensenia aquest foc, i havien d'anar replicant tota la cadena de senyals, de manera que entrases al Mudaina. El senyal de la Dragonera corria a costa nord per la serra, cap a Formentó, baixava per el Cudi, al parc de Llevant, i anava baixant per Llevant, al mig jorn, i entrava dins la badia, i el senyal curt partia també d'anapopi, però anava per l'esperó d'endrats, diguéssim, i aquest era molt més ràpid.
I tots dos entraven dintre la mudaina. Quan entraven, volia dir, bueno, ha passat un dia, és segur, i tot home està a son lloc, no? És el lloc que toca. I per això vàrem decidir que quan havíem de fer aquesta recreació faríem això. Això era com un simulacre. Exacte. Sí. Talment, un simulacre. No era que vingués ningú, però... No.
Anem a veure si tothom està allà en toca. En el cas que un torret detectés un vaixell amb males intencions, sí que ensenia i també això s'anava replicant de torre en torre. I llavors, com saps si és un simulacro? Perquè no era sora de simulacro. No era aposta de sol.
I si hagués estat a pasta de sal, que sabràs que seria la pregunta que mos farem tots, o en tornava a ser una altra. I el que han dit és, el millor que em vendria a dir-ho per a gent que no ho sap o no ho ha vist mai, de dia el foc no s'ho veu. I, per tant, el que feien era tenir herba fresca. Fum. I feien una bona fumarada. Fum, fum. I el vespre sí, tenien...
festers per cremar llenya i llavors el foc també s'aveu molt bé. O sigui que teníem, també feien festem però damunt hi posaven alguna cosa que feia fum, el tapaven. Hi havia un codi de senyals, és a dir, un...
com ets indis, que hem vist es pel·lícules d'aquest pla, no? Un senyal, un vaixell, dos senyals, dos vaixells, d'aquest estil. I tres senyals crec que ja volia dir massa vaixells. Anem alerta, perquè ja ho he escapat tots a casa. Sí. I m'apareix que t'he interromput quan t'explicaves això d'esfoc i de simulacre. No sé si ho hem acabat. Val. Sí.
Quina és la més alta? Ui, això va de dintre en Lluís. Tinc com a curiositat. No voldria equivocar-me. La més alta era la de la talada del Cudi, que és la que està més amunt de tot. I queden un parell d'afilades de la base. Perquè la torre picada de la llavors...
No, la Torre Picada està alta, però no és de les més altes. Deu ser de les més grosses. Si me demanessis ara quina és més grossa, m'ho faria tot. Però és una de les més grosses de totes. Una d'aquestes torres, o sigui. La Torre Picada sí, també ho era una d'aquestes torres. Sí, exacte. Però no és de les més altes. No.
Quan deim, perdoneu, quan deim més altes, no me refereixo a la construcció de la torre, sinó allà on és. Sí, l'alçada des d'allà. Perquè, per exemple, la de Porto Cristo, dels Falcons, o la d'Escap Blanc, són torres que en si mateixa, la construcció sí que és especialment alta. Comencen una mica troncocòniques i segueixen cilíndriques i se fan molt amunt com a torres. Perquè potser eren un lloc més baixet i els havien de voler. Sí, de fet estan més baixes. Clar, clar.
I entre torre i torre perquè se vegi es fot, ja que és matemàtic. Això sí, això és un estudi de geodècia, molt interessant, que va fer en Joan Vinimelis a finals del 16, a principis del 17, ell va morir l'any 1616. I l'estudi és espectacular, perquè hi ha punts, per exemple, a la torre d'escap en Dritxol, tu vas en aquell cap i dius com és que no està en escap, no està més de bord de la mà.
Si la poses més de vora a la mà, no veus la torre d'allà on ha de veure, que et s'ha d'anar a pòpia, precisament. I en canvi, te poses a allà on és, i tampoc veus una pòpia, i dius que qualque cosa falla. I és perquè, com que és privada i està tancada, no pots pujar dalt, però de dalt...
La bou es fa d'anapòpia enmig d'un collet de muntanyes d'endratx. És a dir, si no és allà i no té s'altura que té, no veus el punt. I amb això passava amb altres. Portocolom, per exemple, ha desaparegut, queden les primeres filades, però si te poses allà no el veus, perquè hi ha pins, hi ha quanta hi devia ser sencera, de damunt devies posar a veure, tot i la vegetació, el punt concret. I a quina època se feren aquestes torres?
Buf, el sistema, ja dic, el sistema complet i modern és d'envinimelis, però jo crec que antigament un o s'altre hi devien aprofitar altres torres, altres restes. De fet, hi ha una tesi que en Nura, el nom de Menorca, vendria de foca damunt una torre o un turó, no? Per tant, supos que d'això de Matalana... De cent, segurament, sí. Sí, sí.
Per aventura no tan organitzat. No. En el moment que, minimalis com a matemàtica, ho sistematisa. Què vareu fer l'any 21? Què va passar? Perquè el Covid va ser el 20, no? Sí. O ara em va de fer virtual. Rebreus de Covid...
No era possible sortir, no mos podíem moure i ho vam fer virtual. Va ser molt maco. Sí. La gent va enviar unes fotos magnífiques de llocs encesors amb espeumes, amb fanalets, amb...
Jo sé que vaig encendre un espeu macà meva perquè me va arribar a ser vist i la vaig enviar allà on tocava i no sé què. Com això, devia ser molta gent que ho fagués. Varen fer un llençol, record, en les fotos que m'ho van enviar la gent i n'hi havia un xinxer de fotos.
i posava encesa pels drets humans clar, perquè se de l'any 20 la varen por de fer perquè encara no s'havia declarat l'emergència perquè això és el gener i mos tancaven els març per mi mos tancaven però clar, se de l'any 21 hi havia aquells rebrots i aquelles segones i terceres onades i tot aquell fester de mutacions Sant Joan tampoc no s'ha de fer clar
Sí, tot el que fos multitudinari no era inconcebible en aquell moment. Sí, per tant, això tampoc... Però no s'ha aturat. No s'ha aturat. Ni en Covid, ni en meteorologia versa, ni res. Clar, i quan t'ho vam posar aquí vaig dir, és que jo me'n recordo això que vam fer una...
L'encesa, allà amb una espèuma i col·locadeta a la taula així que fos guapo. Exacte. Sí. Però a valtre us trobeu que això actualment arriba a la gent o no? Jo crec que sí. Cada vegada més. Sí, cada vegada més.
Sí, la veritat és que els mitjans de comunicació se'n fan ressò. Normalment són primeres planes. Es ve que el primer any i el segon, potser el desplegament informatiu va ser espectacular. Però així tot, hi ha molta més gent que ho coneix i més gent que te demana. Clar, la gent quan ho ha viscut un any, normalment procura ser-hi, si no té una cosa o una altra...
Els temes poden anar més enllà, no? És un acte simbòlic, arribam, com a mínim no poden dir que callam, que ja és prou greu, però hem de seguir fent passes. Enguany creix que la gent esteia especialment...
Esties sensibilitzada per la pau i per els drets humans amb tot el que passa? Jo crec que cada vegada més, perquè la veritat és que les coses que estan veient posen el pel de punta. No sé... No sé... On podem arribar més enllà del que estem veient ara...
No, i d'on podem arribar més, perquè amb aquest cas que tenim per allà als Estats Units i per a l'altra banda no... I ara, avui acabava el pacte que hi havia per no tenir armes nuclears, vull dir que acabava el pacte, anem a veure per el control d'armes nuclears, què farem ara?
Si n'han de fer una altra, val més que no sigui ara, pentuna.
No sé, nosaltres tenim dos xats que ara deixem dormir fins al novembre, més al Manco, que mos hi tornem a posar en marxa. I és gent que està a cap davantera de les torres, hi havia a un d'ells més de 200 persones. I llavors aquesta gent mou, altra gent...
Rebem les fotos, veiem que hi ha gent jove participant, que no tots són jubilats. Hi ha gent jove, hi ha infants que participen. Per tant, jo crec que la gent està conscienciada que qualque cosa s'ha de fer. No sé què poden fer que realment sigui d'utilitat.
Però el manco per a dir això no m'agrada, això no me va bé, això no vull viure d'aquesta manera, no... Clar.
Sí, jo destacaria amb això que ha dit la matalena de gent jove, per exemple, que a l'Institut de Cat de Pere tenen un projecte que se diu Talà Ant al Futur i estan molt implicats en tot aquest tipus de problemàtica i des de les aules fan una feina magnífica i tenen una resposta de l'alumnat i diguem que han adoptat com a seva la Torre de Sant Jaumell i per tant els tenim allà cada any
fent una feina magnífica, que és la garantia. Tots sabem que l'educació és un dels puntals i per això hi ha gent que vol controlar l'educació. És la manera de crear pensament lliure, no? Sí, que això potser és el que s'ha de fer, no? Adoptar una de les torres, un grup de gent...
Jo què sé, o se creu roja o... Sí, de moltes maneres. No sé com heu pensat en un futur o continuar igual, no sé. Ara, per exemple, Estaler Major, qui és de cada banda? Com?
En principi, sí, si cosa va bé i les persones que ho han duit. Clar, hem de pensar que, com hem dit abans, és una figura una mica simbòlica. És a dir, no hi ha ningú que comandi, però sí que va bé tenir una persona responsable de dir, bueno, t'entrem unes fotos, se llegirà el manifest, quan siguin allà diran, qui descrit el manifest? Bé, avui...
costa pena que qualsevol digui no el du perquè el dur dins el butxec en el mòbil, el du tothom. Però, clar, si la gent que se'n fa càrrec una mica de dir, bueno, jo m'ho faré responsable que hagi incès en aquesta torre, si un any funciona és any següent i després segueix sent la mateixa persona, no? Però això no lleva que qualsevol persona pot anar a
a la majoria de torres, a qualsevol no, perquè n'hi ha que necessites un permís, fins i tot hi ha gent que s'acosta, valgui la redundància, per veure-les, i no és des d'un punt mateix d'una torre, no? Sí. Que en realitat el que feien també hi havia una figura de guardes secretes, que en aquell temps també funcionaven, i a través de senyals acústis, bufant un cor, també podrien donar avis que el millor...
despista d'una torre o una visibilitat per un punt concret que potser si la meteorologia fallava potser tenien lo dels corps també és una cosa els crits aquells que fan els sucs d'Ibissa també ara ho he pensat
Però bé, a Menorca, per exemple, hi ha carreteres o trossos de camins que s'han rehabilitat i que se cuiden i els han adoptat gent. Els jubilars de ferreries, els a creurotge de no sé què i aquell tros els hi correspon. I jo pensava que és un sistema que és bo, això. Sí, tal vegada mos hauran de reinventar.
I no m'apareix un mal sistema. No, és que és un dels sistemes que podria anar bé.
Bé, jo crec que ja més o menys costa, si voleu dir qualque cosa més, una madalona, per exemple, en el castell de Bellve, és important, no?, que comenci allà o no comenci. Bé, no, a Bellve acaba. Acaba. A Bellve acaba. Això. O sigui, aquesta que jo llegia que s'havia anul·lat era el final, diguéssim.
Bé, jo és que enguany l'any passat me vaig jubilar. Jo he estat deu anys... Enhorabona. Deu anys de Talaera. De jubilars per Mallorca també. Nou anys de Talaera a Bellva i enguany vaig dir vull anar a la Dragonera. Sempre que vaig, enguany vull començar. Justament enguany no hem pogut atrevessar la Dragonera. I no sé què ha passat a Bellva. La veritat és que no sé què ha passat a Bellva. Però l'any passat com era?
Bé, a Bellva originalment no formava part d'aquest sistema de senyals, però des del primer moment varen voler participar. Bellva rep senyal des d'escap endarracat. I quan escap endarracat encén, Bellva encén. I se suposa que després la seu toca ses campanes, no? Sí, també cada any la seu i lluc han repicat campanes. Ah,
I bé, i aquí acaba. I el que nosaltres fèiem és controlar els temps, perquè el primer any varen por editar aquest llibre, que hi ha tota una sèrie de... O sigui, a més del vídeo aquell, va sortir un llibre. Va sortir un llibre. I el foren tenint, aquest llibre. Sí, està a la base. Sí, està a la base.
hi ha tota una sèrie de tables, de distàncies, de temps... I això és el vídeo. Exacte. En tota la feinada que se va fer. I després, cada una de les torres té una pàgina amb una fotografia i les impressions d'una de les persones que va participar aquest dia.
molt bé, i doncs ens acomiadem ara ja ens posen la música d'ana Maria del Mar Bonet gràcies a tots dos per venir i gràcies a tu i gràcies a Ona i gràcies a Joan Lluís tècnic, gràcies al principi hem tingut un emperó però molt bé tot
Aquí Ona mos deixa denunciar les injustícies del món, aquesta és una, n'han denunciat avui, però també conèixer de primeríssima mà una diada festiva d'en César de Torres, de Laies i de Laios, dedicada a una causa que no s'hauria de reivindicar, sinó que l'haurien d'assumir com a un dels nostres reptes personals.
la defensa dels drets humans, que sigui aquesta una proposta individual i col·lectiva de cada començament d'any. No faig uns aquells propòsits, idò, que de moment no em duim camí i no tothom en coneix el significat. Si no, el món seria millor. Idò, us deixem en Maria del Mar Bonet, anells d'aigua.
Respira, ven a prop de les plantes Si sento el teu alafro meu Antora no haigua estancada
Grose que d'olbreus i plà.
Com la gemma coda l'aigua, en quina me creixerà, la lluna que jo estima.