Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
El Jai de la Barraqueta Un programa de jubilats per Mallorca A Ona Mediterrània
Bona tarda. Avui, en el llet de la barraqueta del 19 de febrer, tenim l'oportunitat de fer una bona xerrada per entendre un poc què va passar amb l'expulsió dels moris a Lacan en el segle XVII i la seva repoblació per mallorquins. Ens estremvistem per això amb el senyor catedràtic Manuel Lómez de la Universitat de València. Fins ara.
les cireres més dolces les de la vall, les cireres més dolces les de la vall. Fren del camí, naveguen fantals, cireres dolces com olles de la marxal. Fren del camí,
navegant per les sendes i les serres de la vall. Per camins de moriscots i mallorquets, per camins de moriscots i mallorquets,
Vinc de l'orça a les festes de Menialé. Vinc de l'orça a les festes de Menialé. Fren del camí naveguen els bancals, sirenes dolces com olles de la marxal. Fren del camí, del cel a la mar,
navegant per les sendes i les erres de Babal. Baixant per la carroça beníssima,
La Champer, La Carrocha y Benissimo Carretera despego arriba a la mar Carretera despego arriba a la mar
Bé, després de sentir aquesta música de Miquel Gin, que es diu Copeo, que és música de la ball de Llinera i que crec que és bastant significativa d'aquella regió, doncs bona tarda a tots als oients del programa semanal d'Algell de sa Barraqueta de jubilats per Mallorca.
Us parla Josep Monconill, metge jubilat que avui conduiré el programa del JAI. Entrevistem en Manuel Lomas, professor d'Història de la Universitat de València i actualment de CA de la Facultat d'Història, expert en coneixements de la història de l'expulsió dels moriscos, havent publicat una trilogia sobre el tema, a més de nombrosos treballs de recerca i comunicacions a congressos.
bàsicament centrats en aquells temps entre finals del XVI i primera meitat del XVII.
L'interès per l'entrevista neix del recent fet de l'agermenament de Puig-Punyent i la vall de Gellinera, municipi del País Valencià a Alacant, molt prop de Dènia, i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta, en el que la seva població és bàsicament darrer els mallorquines, com que encara avui fan matances i sobrassades, com ho feien els seus antecessors,
que van anar a repoblar el buit que deixaren els morisc amb la seva expulsió al segle XVII i que encara xerren mallorquí en algunes contrades. El municipi està format pels nuclis de Benirama, Benialí, Benicibà, Benitalà, La Carroja, Alpatró, Ionvall i Benicilí i té l'Ajuntament a Benialí.
el 1985 tenia 585 habitants. Bona tarda, Manuel. Hola, bona tarda, què tal? Encantat de parlar amb tu. Igualment te dic jo. Escolta, una cosa, un detall. Prefereix que et diguem Manuel o Manel?
Ah, el que preferisques. A mi em diuen de moltes formes diferents. Així que Manuel o Manuel, com preferisques. Però tu de jove eres Manuel, no? A casa, no? Sí, normalment Manuel, però és que me'n diuen també Manolo, Manel, Manu, me'n diuen de tot. Ah, molt bé. Bé, bé. Doncs ho deixem fins com sortir. Molt bé. Bé, escolta, comenta'ns un poc què va passar al segle XVII perquè la població morisca fou expulsar d'aquelles terres.
Quan i en quant temps? Bé, comença, comença. Bé, bé, sí, sí. Mira, la raó que va passar perquè al segle XVII la població morisca fora expulsada no és una cosa que coneguem amb un 100% de fiabilitat. Vull dir, per una banda tenim el bàndol, l'edicte d'expulsió dels moriscos, l'oficial, on es conté la raó també oficial,
que es va donar per a justificar la seva expulsió. I la raó que es va donar va ser una raó molt vinculada a la mancança d'integració i assimilació de la població morisca valenciana a la societat cristiana. Hi ha que dir que els moriscos, bàsicament, són els descendants dels antics mudetgers o població musulmana,
que després de la conquesta cristiana es va quedar a viure a terres cristianes de primera conquesta i que primer reben aquest nom de mudèjar i després, en el cas del territori valencià, el 1525, són obligats per un edicte del rei Carles V a convertir-se al cristianisme o anar-se'n. Això suposava que un mudèjar que s'havia alçat musulmà, aixecat musulmà, aquest matí quan es va arribar del llit,
i que va passar per la pila del bautisme al millor de vesprada, no podíem pretendre que quan es llitava ja fos cristià i coneguera les litúrgies, els rites, tota la cultura judiocristiana. I per tant, ahir hi hagués un període d'adaptació, d'informació, d'evangelització d'aquesta població, que teòricament era cristiana, però que en la pràctica encara tenia molt present el seu pagatge cultural i també religiós musulmà,
I el que va passar a començament del segle XVII, en concret el 1609, és que el rei Felip III va dir, bé, portem ja quasi un segle tractant d'assimilar aquesta població morisca a la religió cristiana, però considerem que encara estan més a prop de les seves arrels musulmanes que no altra cosa.
i per tant considerem que som uns apòstates i que som uns produtors de la fe i que per tant hem de castigar-los i que no podem permetre que en una societat cristiana com la nostra encara hi haja aquesta pervivència d'aquests elements un poc més vinculats o fidels a l'islam que no pas al rei o al cristianisme que tenen el perill de ser quintacolumnistes i per tant el millor és votar-los fora.
I aquesta és la raó, diguem-ne, religiosa que quan un llitge l'edicte d'expulsió pareix que és la raó fonamental. El que passa és que a aquesta raó, diguem-ne, de caire religiós s'afecti una altra, més política, és que també a l'edicte d'expulsió
es diu que els moriscors també van ser expulsats no només per la seva mancança d'assimilació i integració religiosa, sinó també perquè ho han comès traïció contra el rei. Bàsicament que s'estaven organitzant per a alçar-se en armes contra el rei mitjançant una aliança amb en aquest moment el rei del Marroc,
Muley Zidane en connivencia dels neerlandesos de les províncies que s'havien revelat contra el Felip II el 1564 i que aportarien una armada amb la qual tropes marroquines creuarien l'estret fins a València farien un desembarcament i això seria l'inici de la reconquesta musulmana de l'Àndalus
ajudada pels moriscos valencians que estarien preparats i armats per a donar calor a aquest desembarcament. El que passa és que, clar, és molt difícil que aquesta justificació de traïció política, de conspiració, es pugui mantenir perquè, clar, en aquest mateix moment el rei Filipe III estava o havia signat feia molt poc
un tractat de treba amb els nens irlandesos, en la qual cosa no tenia gaire sentit o gaire verosimilitud el fet que després de signar fa pocs mesos aquesta treba que havia de durar 12 anys i que de fet va durar 12 anys, els irlandesos estiguin ahí preparats per a participar en una operació amfíbia d'aquest tipus.
I, per altra banda, el rei del Marroc, bàsicament, estava allà enmig d'una guerra civil interna i això tampoc estava com per a creuar amb un exèrcit l'estre del llibre al Tartre que no estava clar ni tan sols el seu predomini polític dins del Marroc. Així que, veritablement, aquesta excusa d'aquesta pretesa conspiració no es sostenia.
Per tant, i per altra banda, és veritat que els moriscos no estaven ben assimilats culturals, religiosament, i que, per tant, suposaven un perill al 1609 i, per tant, n'hi ha d'expulsar-los perquè, si no, així tenim el perill de la pèrdua de la república, de la pèrdua a mans musulmanes del Regne de València. Això tampoc està clar, perquè els moriscos ni eren més perillosos al 1609
ni estaven pitjor assimilats o n'hi havia, diguem-ne, elements de lluit diferents pel que fa a la seva integració o assimilació religiosa o cultural. 1609, que diguin, mira, és que les polítiques d'evangelització han fracassat del tot, és que és evident que això no porta en joc. Doncs no, els moriscos de 1609 ni estaven pitjor assimilats ni eren més perillosos que els seus pares o que els seus avis i, per tant,
Les raons oficials de l'expulsió dels moriscos que conté l'edicte d'expulsió no sembla que s'obtenien. I per tant, n'hi ha d'anar a altres possibles causes. I ahir n'hi ha de pensar en tota la situació política que vivia la monarquia hispànica del Felip III al començament del segle XVI. I el que passa en aquest moment, en 1609,
és que en aquest moment el rei ja portava bàsicament una dècada de regnat, una dècada en què havia tractat d'emular i si podia superar els grans esdeveniments, les grans fites del regnat del seu pare i del seu avi, Felip II i Carles V, i que no s'estava sortint amb aquest objectiu.
La seva política exterior no estava donant resultats massa positius, ja fora al nord d'Europa, com sobretot en el front mediterrani, i per altra banda, en política interna, doncs, teníem, o tenim, diguem-ne, com a element més distintiu l'inici del valiment o la privança del duc de l'Herma, també marquès d'Edenia, cinquè marquès d'Edenia,
que ja hi ha una política o una gestió molt polèmica i que al voltant de 1607 estava per esclatar perquè bàsicament es sumava un escàndol prou fort en política interna que bàsicament és l'escàndol de la que es va conèixer com la Junta de Desempenyo. Bàsicament va ser una comissió que havia organitzat el Duc de l'Erma
que dia que, i era veritat, que la monarquia estava molt carregada de prèstecs, que havia de sanejar-la, llavors crea una comissió per tractar de sanejar l'economia i això és un escàndol perquè la gent que posa ahir són amics seus i es plenen les butxaques, però una cosa brutal i és un escàndol que esclata el 1607 i en aquest mateix 1607
també es comença a negociar la que després serà la treva dels 12 anys amb els neerlandesos, que era una treva que política, ideològicament, doncs seria molt difícil de justificar perquè bàsicament era com si, no ho sé, com si els Estats Units tractessin de signar una treva amb Al-Qaeda, bàsicament, o l'estat islàmic, no? Que amb el Trump tot pot passar, però bé, en principi, diguem-ne que són coses que podrien ser molt polèmiques, no?
I llavors es diu que, encara que no estigui per escrit en cap lloc, l'expulsió dels moriscos va ser una gran cortina de fum orquestada pel duc de l'Herma per a fer que la crítica pública ja fora per la mancança de resultats en política exterior, com també la polèmica per l'escàndol de la Junta de Desempeny, doncs passar a un segon terme amb la gran notícia que veritablement suposava una revolució a molts nivells,
de l'expulsió dels moriscos, que a banda a Filip III li anava molt bé perquè Aixina podia dir que la reconquesta cristiana no va acabar amb els reis catòlics perquè els reis catòlics van deixar les mudeixes i no es van atrevir a expulsar-los perquè això hauria suposat una minva econòmica molt forta. I Carles V amb tot el gran emperador que va ser tampoc es va atrevir per la mateixa raó.
I el meu pare, el Felip II, per la mateixa raó tampoc, però sóc jo, el que està molt més identificat amb la defensa de la catolicitat i la religió, que sí que pren aquesta decisió. I per tant, jo sóc el veritable culminador, diguem-ne, del que aconseguís assolir per fi aquest gran repte que era la reconquesta.
suposa vincular el seu regnat a tot un seguit de principis ideològics molt forts que venen del medievo, de l'edat mitjana, i que permetien al Felip III construir aquest discurs legitimador d'emulació i superació dels regnats anteriors. I segurament per això van expulsar els moriscos, encara que és una hipòtesi.
perquè ben bé no ho sabem. Però, vaja, sembla, pel que tu dius, que el lògic és pensar que feia per una cortina de fum per amagar la seva mala situació econòmica i política. I així, bueno, inventem un enemic, inventem un diable, carregar-se'l, i així tots units, no? Perquè això va comportar un empobriment gravíssim, no?, de tota l'economia de...
de tota aquella regió? Clar, home, imagina't. El Regne de València, en aquest moment, tenia una població al voltant de les 300.000 persones. I d'aquestes 300.000, al voltant... No està clar perquè estem en una etapa preestadística i, per tant, els fogatges no són del tot precisos, però una població musulmana que... Per famílies, no? Sí, de família. Els fogatges, sí, són famílies.
o habitants que paren d'això, que els moriscos representarien a lo millor entre 130-140.000 persones. O sigui, estem parlant d'un 40% tranquil·lament de la població valenciana. Clar, això, hi ha gent que, a més, l'expulsió va començar un 22 de setembre de mesos nous i es va culminar o va acabar el 25 de desembre i se mateixa anys. O sigui, que bàsicament en tres mesos
el Regne de València va perdre quasi la meitat de la seva població. Una cosa brutal. En altres territoris, el Regne d'Aragó o el principal de Catalunya, que això es van anar, es van ser expulsats, just un any després, entre juny i setembre de 1610, la cosa canviava perquè, per exemple,
Al Regne d'Aragó eren una cinquena part de la població, un 60.000 en total, que ja també és, però clar, 60.000 només. T'hem parlat d'una cinquena part, no quasi la meitat. I a Catalunya és que no res, eren 10.000 persones i van expulsar només 5.000 perquè les altres 5.000 eren descendants de mudèges convertits per Sant Vicent Ferrer a començament del segle XV i això, com era miracle del sant, això no es tocava.
I, per tant, de catalans, bàsicament, no va hi ser pràcticament ningú. A la qual cosa, clar, el territori de la Corona Aragó que més va patir va ser València, clar. I va ser en èpoques diferents. Va ser primer el rei de València, després el rei d'Aragó i després el Principat. Sí, a veure, sí. La qüestió, en total, diguem-ne, a tot el territori entre Castella i Aragó es calculava que la població molisca aniria al voltant també de les 300.000 persones, en total.
D'aquestes 300.000, doncs, bàsicament, unes 7.000 estaven a la Corona de Castella i les altres a la Corona Aragó. O sigui, la Corona Aragó era la més intensament poblada per moriscos. I això ve d'una tradició també d'edat mitjana, tal. Clar, el problema del Felip III i del Duc Larama és que no podien afrontar o executar l'expulsió dels moriscos al mateix temps en tots els llocs, perquè, bàsicament, estaven distribuïts per tota la...
per tot el territori o geografia de la península ibèrica de Castell i Aragó. I, per tant, teníem molt aport de no poder abastar a un mateix temps l'expulsió de tots i, per tant, que això donarà peu a que molts moriscos en molts llocs poguessin rebel·lar-se. I, per tant, el que vam decidir va ser dividir l'expulsió en diferents fases
tractant sempre de negar que la mesura d'expulsió s'anarà a difondre per altres territoris. Per tant, per què van començar per València? Perquè era el territori més densament poblat per moriscos i, per tant, consideraven que era el territori potencialment més perillós. I mentre s'expulsava els moriscos de València, entre setembre del 9 i desembre,
que van dir a la resta de territoris, a Aragó, a Catalunya, a Castella, va ser no, no, no, expulsem els moriscos valencians perquè estaven per revoltar-se, perquè feien part d'aquesta aliança amb els marroquins i els neerlandesos, però a la resta tranquils, amb la resta no passarà res. I això els va permetre, diguem-ne, començar amb els valencians mentre la resta de moriscos del territori peninsular doncs estaven ahí molt nerviosos, però en teoria la cosa no anirien a ells.
Clar, què va passar a continuació? Quan els moriscos de València ja estan pràcticament tots expulsats, el Felip III el que fa és publicar un edicte a Castella i diu, mire, jo volia només expulsar els valencians, però com que he vist que els de Castella us heu posat molt nerviosos, doncs mireu, si voleu anar-vos-en, us dona un termini de quatre mesos i vosaltres lliurement us podeu anar si voleu.
Això tot era una enganyifa, però molts moriscos castellans van dir, doncs mira, aprofiti ara que em deixen eixir lliurement i amb les meves coses sense gaire problema i ja veurem què passa. I llavors molts castellans iixen voluntàriament entre gener de 1610 i darrer dies del mes d'abril. I quan això termina,
el Felip III decidís començar amb l'expulsió de la resta dels moriscos que quedaven a la Corona Aragó. Comença la negociació i els d'Aragó i els de Catalunya van ja organitzats també amb un edicte d'expulsió organitzat molt paregut al de València a partir de juny de 1610. Què passa a partir de setembre del 10 quan ja se suposa que ha acabat tota l'expulsió dels moriscos tant de Castella com de la Corona Aragó? Doncs passa que...
A la Corona Aragó l'expulsió ha sigut prou efectiva perquè ha sigut una expulsió o fases d'expulsions diferents molt controlada militarment i administrativament. En canvi, Castella ha sigut una cosa més lliure i això fa que a Castella queden encara moltes borses de moriscos per expulsar i el que passa entre finals de 1610 i fins a abril de 1614 és que l'expulsió dels moriscos oficialment encara no ha acabat però només queda
l'expulsió de petites borses o no tan petites de moriscos de Castella. Però bàsicament els moriscos de quasi tota la península són expulsats entre setembre del 9 i setembre del 10.
Vale, vale, vale. Escolta, i una cosa, el riu pactava un poc amb cada regne peninsular? O sigui, pactava primer amb el Parlament del Regne de València i després amb el de Castilla? O no intervenien per res amb això les institucions locals? No.
No exactament. Si parlem només de la Corona-Aragó, la Corona-Aragó estava definida tradicionalment pel que s'anomena el pactisme polític. I, per tant, hi havia una tradició en què el rei governava en corts. I, per tant, cada X temps convocava les corts. El que passa és que, tendencialment, ja comença amb Ferran el Catòlic i continua amb la resta de reis fins a l'estiu III,
és que aquestes convocatòries de corts es fan cada volta menys. O sigui, el rei cada volta convoca menys a les corts. Per què? Perquè cada vegada més compta amb els recursos i els mitjans necessaris per a governar i sobretot es treure recursos econòmics sense necessitat de convocar les corts, que al final convocar les corts
Sempre era un problema perquè ahir, diguem-ne, li pintaven la cara al rei de tots els contrafurs que cometien o havien comès els seus oficials reials entre convocatòria de cor i convocatòria de cor, obligava a una negociació i això a uns reis que en l'edat moderna volen ser cada vegada més autoritaris i absolutistes, doncs és una cosa que no va bé. I per tant, quan arribem al regnat de Filip III, el normal és que
les Corts es convoquen una vegada cada 10, 15, 20 anys. De fet, el Felip III, en 20 o 22 anys de regnat, es va convocar només una volta a València, una volta a Catalunya, o sigui, es convocava molt poc. Què passa? Com que aquestes convocatòries de Corts cada volta eren menys, els estaments dels regnes, com València, Aragó o Mallorca, es veien obligats a...
exercir la representativitat del regne mitjançant envaixades i mitjançant altres tipus de recursos. I allà tenia una importància manifesta els braços d'estaments, les ciutats que eren cap i casal en cada regne o territori i també la Generalitat.
I, bàsicament, aquesta és la situació en què es troba, diguem-ne, Felip III quan ha de negociar l'expulsió dels moriscos a València. Clar, ell necessitava un mínim de consens polític per a dur endavant la decisió sense que també, per exemple, la noblesa valenciana no es rebotara perquè els grans senyors de basalls moriscos eren els senyors, no passa res. I, per tant, a ell calia una negociació.
I aquesta negociació es va fer mitjançant les institucions que exercien la presentativitat del regne fora d'acords, que era l'habitual, no necessàriament. El que va fer el Felip III va ser negociar puntualment amb els individus que ell considerava que eren fonamentals per a crear un mínim consens o dissens per a portar endavant la decisió sense tindre massa por.
Llavors va arribar un pacte amb l'arquivista de València perquè el braç eclesiàstic del regne no es rebotara massa. Va arribar un pacte amb el duc de Gandia, que era el principal senyor valencià per economia i per poder polític, però també el principal senyor de Bassalles Moriscos. Se li deia procurador real? Eh, perdó? Se li deia procurador real en aquest càrrec?
El duc de Gandia, jo no recordo que fos procurador reial, potser sí, però no recordo que tinguera aquest títol. Bàsicament el que va fer és arribar a un pacte amb ell, li va segurament prometre que tindria avantatges polítics després de l'expulsió si col·laborava. De fet, un parell d'anys després de l'expulsió dels Mariscos Valencians el va nomenar dir rei de Sardenya, o sigui que evidentment va tindre aquest premi per la col·laboració,
La funció del duc de Gandia i de la seva facció política dins del braç militar, del braç de la noblesa valenciana, va ser fonamental perquè, clar, la noblesa valenciana, per a oposar-se a la mesura de l'expulsió com qualsevol altra cosa, necessitava prendre les decisions per nèmini discrepant. Tots havien d'estar d'acord i el que va fer el duc de Gandia
va ser dinamitar la possibilitat que tots estiguin d'acord en oposar-se a les futures moriscos. I així és com, bàsicament, va arribar als consensos mínims necessaris per adorer endavant la decisió de València. Clar, clar, clar. Perquè, bueno, aquests senyors ja preveien, potser, que vindrien anyades molt pobres perquè no tenien braços humans per treballar a la terra, no? Clar, a veure, la gran oferta...
que utilitza el Felip III i el duc de l'Herma per a vendre l'expulsió dels moriscos a la noblesa valenciana com a la resta de la noblesa de la corona aragó, i que col·laboraren més o menys, va ser que, clar, en aquest moment, a començament del segle XVII, la noblesa estava molt endeutada, en termes general. Molts d'ells tenen una situació econòmica complicada.
I bona part d'aquesta situació econòmica complicada venia perquè les cartes de població medievals que tenien i que regulaven l'ocupació i l'explotació de les terres dels seus senyorius, moltes vegades el dret útil de la terra, el dret per a conrear la terra, estava...
vinculat al pagament de taxes en moneda, en diners. Què passa? Que passat el temps i passat el temps, o sigui, no era partició de fruits, no era que els senyors rebien un 10%, un 15%, un 20% d'escollites que es feren, no, sinó que moltes vegades el que tenien era que era un sistema pel qual rebien diners a camí d'aquests percentatges. Clar, en la inflació, cada volta rebien menys,
I això, diguem-ne, afectava molt la seva situació econòmica. Què diu el rei el 1609? Diu, no poseu problemes a l'expulsió dels vostres bassalls moriscos que amb la seva expulsió les terres quedaran buides i vosaltres podreu repoblar, però abans de repoblar jo vos deixe tornar a fer noves cartes de població. I, per tant,
podeu ara refer i podeu actualitzar les tasses, els percentatges, en definitiva els impostos que demaneu pel conreu de la vostra terra i per cedir la vostra terra. Per tant, promet el retorn del dret útil de la terra i juntar-lo amb el dret directe que ja tenien. Amb la qual cosa, clar, molts senyors valencians diuen bé, ara tindrem una desfeta demogràfica als nostres senyors i per tant econòmica,
Però tenim en l'horitzó, a meitat termini, la possibilitat de guanyar molt més diners, si aconseguim una bona i ràpida repoblació del nostre territori, endurint les condicions d'aquest repoblament. I per tant, molts senyors diuen, vinga, doncs endavant. I per això col·laborem en l'expulsió.
perquè pensen que tindran un guany posterior a llarg termini. I aquí es comença a entendre el que parlem més després, que és la facilitat que es va donar a algunes poblacions per venir a repoblar, com va ser el cas dels mallorquins. Exacte. I com ho van fer per partir aquests moriscos?
Un detall, un detall prèvi. Això és gravíssim, eh? Ens podem enriure de Gaza i del tema de la policia del Trump, no? Vull dir que 140.000 persones, que és el 40% de la població, en tres mesos, van donar tres mesos per sortir. Sí, sí, sí.
A nivell logístic era un repte brutal. Estem parlant de començament del segle XVII i se'n van sortir. Se'n posa la pell de gallina més de pensar-ho. I això que et preguntava, i com ho van fer per partir? On anar? Bé, com se va organitzar la cosa? El problema era sempre el mateix. Com organitzem en pocs mesos la sortida d'una població tan nombrosa? Amb la qual cosa el que...
van establir tot un seguit de ports que actuarien com ports d'embarcament. El que passa és que el Regne de València, en aquesta època, no és que tinguera massa desenvolupat el seu sistema portuari, no tenia massa ports naturals on es poguera, diguem-ne, realitzar una operació d'aquesta escala. Finalment van decidir que els ports d'Isida serien Vinaròs al nord, a l'extrem nord de Castelló,
actual província de Castelló, després Dènia, ja Alacant, i després el propi port d'Alacant, això serien els tres ports, diguem-ne, inicials. També tenien en compte on es situava la població morisca valenciana, la van haver de dividir en tres sectors per a encaminar-la cap a aquests tres ports. I la idea era, primer, expulsar... Bé, el decret d'expulsió
donava quatre dies per arreplegar totes les pertinences que tinguessin i encaminar-se, i si era del poble, encaminar-se cap al port. Quatre dies. Per això no es va publicar al mateix temps a tot el Regne de València, es va publicar primer a les poblacions que estaven més al costat dels ports. La idea era que aquestes poblacions més properes als ports s'embarcarem primer i així quedaran buits aquests pobles i aquestes cases poguessin servir
per fer nit als moriscors que vivien més a dins del territori. I per tant va ser una cosa gradual o volia ser gradual. I la cosa seria que els comissaris del rei amb una escolta armada de soldats
arribarien a les poblacions de cada fase, publicarien l'edicte, donarien quatre dies i cap al port. I aixina també regularien les exides del port, perquè els ports també tenien un repte logístic gran d'organitzar baixes i suficients per a portar aquesta gent. Per tant, està tot organitzat així. Què passa? Que molts senyors valencians
Per una banda, perquè no volien la presència de soldats que no eren de la seva jurisdicció, per molt que foren del rei, no volien soldats a les seves terres. Tampoc volien això d'un representant reial que anava a les seves terres a dir el que s'anava a fer. Perquè ells eren senyors amb mèri mig d'imperi dels seus senyorius. Això no agradava. I per altra banda, molts d'ells van pensar, bé,
Si jo no m'espero que vinguin els comissaris i els soldats del rei i jo organitzi l'eixida dels meus vessants abans i els porti pront al port, jo aquí sí que he de bé amb el rei. Perquè mira, mira, jo he col·laborat el primer de tots i tu volies o tu vas pensar que a la meva població li tocaria des de dos mesos, però mira, li toca ja, t'ajuda. És una forma també d'una estratègia
per a tractar de guanyar punts davant del rei de cara a la futura repoblació i també de cara a futurs premis polítics o econòmics del rei per col·laborament d'expulsió. Però clar, això va tindre una conseqüència que no s'esperava. I és que si tot estava organitzat perquè l'arribada dels moriscos als forts fos escolonada, però en canvi arriben molts senyors sense esperar que el bàndol es publiqui a les seves terres,
i porten els seus moriscos als port, clar, es va produir una condensació de gent als ports que va ser brutal. I a més, hem de pensar que, clar, estem parlant, l'expulsió dels moriscos va començar un 22 de setembre. Els embarcaments van ser, el primer embarcament va ser, si no recordem malament, el 6 o el 7 d'octubre. Clar, estem a l'època pitjor d'horatge de climatologia a la Mediterrània i a València, i suposo que també a Mallorca. És l'època de la gota freda.
i va caure una gota freda en el primer embarcament de moriscos. I, clar, què va passar? Que tota aquesta flota que estava organitzada per a portar els moriscos fora va patir torments, tempestes, i es va desfer uns que acabaven per Múrcia, altres que acabaven, per exemple, n'hi hagués d'embarcacions que anaven al nord d'Àfrica que acabaven a Menorca per temporal. I, clar, això va ser tot una cosa, un embolic.
Si sumes això, que els senyors estan portant els moriscos abans d'hora als ports, doncs, clar, el bloqueig va ser brutal i l'expulsió va estar a punt de ser un fracàs
Perquè, clar, l'organització logística era complexa i no hi havia telèfon ni e-mail. Amb quins baixells es va fer l'operació? Bé, diguem-ne que Felip III volia allunyar-se totalment de la idea que ell expulsava els moriscos perquè n'hi havia darrere un interès econòmic. O sigui, que ell volia treure profit econòmic. El profit era per als senyors.
I era voluntat del rei que ell sí que es poguessin beneficiar, però ell no. I per tant, i per a mantenir aquesta imatge, el que va fer bàsicament és concentrar al Regne de València una bona part de les seves forces navals a la Mediterrània, que van ser bàsicament diferents esquadres de galeres i un pare d'esquadres de galeons, que inicialment van ser els que van portar
les tropes, els soldats, que havien de garantir la seguretat de tot el procés i que senyors o moriscos no s'amotinaren, però després, clar, aquests vaixells, galeres, galions, que estaven buits i que havien d'esperar que finalitzés el procés d'expulsió per tornar a embarcar els soldats, el rei va dir, doncs, amb les meves esquadres reials, mentrestant, no haguem d'embarcar de nou els soldats,
que s'encarreguen d'embarcar gratuïtament els moriscos cap al nord d'Àfrica. I, per tant, jo dono passatge gratuït als meus súbdits, perquè els moriscos encara en els seus súbdits, perquè veig que no tinc cap interès en aprofitar-me d'ells. Això va ser una primera fase, però quan tots els esquadres es van desbaratar per culpa de la gota freda que va caure i els moriscos s'amontonaven i s'amontonaven les portes,
el que va fer el Felip III, perquè si no l'expulsió fracassava, va servir. Els moriscos que vulguin, sense esperar els baixells reials i, per tant, a un embarcament gratuït, jugar les seves pròpies embarcacions privades de comerciants que passaven per aquests ports, doncs, poden fer-ho. I, clar, molts moriscos, ante la situació d'estar ahí, als ports, sense cap tipus de notícia i cada vegada més gent,
doncs van dir, doncs, i clar, que això n'hi havia risc que esclatarà una epidèmia, però també, clar, els preus van pujar moltíssim, perquè, clar, els recursos als ports, cada vegada n'hi havia que donar de menjar a més i més gent, i això, clar, logísticament també era una cosa brutal. I llavors, molts moriscos van dir, doncs mira, no esperem l'embarcament gratuït i joguem nosaltres un vice. Moltes vegades els pobles s'organitzaven i jogaven els seus vice. Això va obrir la possibilitat de sumar més ports
a l'expulsió, com per exemple el port del Grau de València, que inicialment no estava contemplat, de Moncofa o A3. I al final, bàsicament, els moriscos van acudir al rescat de Felip III i del seu projecte, perquè al final una gran majoria dels moriscos valencians van ser expulsats mitjançant els seus propis recursos econòmics, perquè van ser ells els que van llogar els baixells.
Si no hauria sigut per això, hauria sigut un fracàs segurament. Molt bé, Manel. Doncs deixem-ho ara aquí una miqueta perquè hem de passar també publicitat i d'aquí moments... No, i a més a més posarem la cançó del Raimon que he escollit, he deixat ma mare, justament perquè toca aquest tema de les arrels i el dolorós que és tenir que deixar a casa teva. Vinga, fins ara, Manel. Fins ara. Fins ara.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. El futur és ara. Nou a plec de relats d'en Amant Nolem.
4 relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat
Per entendre el crepuscle en 100 estals, heu de pensar en un magazine de 5 hores, un temps durant el qual tindrem notícies de ciència, d'educació, de filosofia, entrevistes. També parlarem de cinema, de música, tot això i més. 5 hores de ràdio, ara bé, amb...
Índoles d'una hora cada una, de dilluns a divendres, aquí, a Ona Mediterrània, al crepuscle en 100 estals a les 9 del vespre.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània.
Em sents, no, ara? Sí. Escolta, ara tocaria... Queden veu minuts només, em sembla, no? D'acord. Per tant, jo voldria parlar de repoblació, però si tu et sents incòmode? No, no, em sent. Tira, tira, que he dedicat una part del dia... A mirar-ho? Ah, bueno, però jo faig quatre preguntes perquè jo he consultat el xat GPT i m'ha sortit de conya, eh?
Ok, doncs a veure què passa. No, no, però això tu, eh? Ja parlarem, eh? Perquè està molt clar el que va passar i les facilitats que van donar aquesta gent mallorquina, que patia tanta gana aquí, estava en èpoques de molta carència, i clar, els hi oferien terra bona, bona no, però terra per treballar...
Allà, no? Sí, sí, sí. Bueno, però res, ara quan acabi la cançó continuem, eh? Perfecte. Fins ara, Mareu. Molt bé. Paraules i fets que encara ens agermanen en la lluita contra la por, en la lluita contra la fam, en la lluita contra el dolor, en la lluita contra la sang.
en la sempre necessària lluita contra el que ens separa i ens fa sentir-nos a tots nosaltres estrats. He deixat ma mare i els meus germans, he deixat els amics i la casa
i tots els que esperen que jo torne com va. I crec que he fet bé, i crec que he fet bé. Jo sé, jo sé, jo sé, jo sé, jo sé que tornaré al carrer blanc. Però ara sí.
Però ara sí, crec que també és ma casa. I crec que puc dir-vos amb el cor obert, a tots vosaltres, germà. Germà. Molt bé.
Manel, continuem parlant d'aquest tema tan interessant. Molt bé. Manel, què sabem de la població mallorquina que hi va anar? De quins pobles de Mallorca o de Menorca o de Vixa
Què se'ls oferia a fer-ho de bo? Bé, tu mateix, per això. Però el tema era centrar quines raons de fons hi havia perquè anessin a cercar aquests mallorquins, per què hi van anar i què hi van trobar. Digues, digues. Bàsicament, si abans hem parlat de la crisi econòmica que patien molts senyors valencians, en realitat, aquesta mateixa idea es podria traslladar
a bona part de la Conca Mediterrània en aquest moment, perquè és un moment de crisi econòmica. Bàsicament, el segle XVI havia sigut un segle de creixement econòmic i gràcies a aquest creixement econòmic havia començat a crisar també la població. Què passa? Que amb una població que està crisant el segle darreries del segle XVI, que hem agafat ahir la directa,
n'hi ha tot un seguit de males cogites, de rendiments baixos de les cogites i diguem-ne que a començament del segle XVII ens trobem, també a Mallorca, un moment en què n'hi ha cada vegada més gent, més població i menys recursos. I el que va passar és que molta...
població que, Mallorquina, Menorquina i Vicenca, que treballava a jornal, que no tenia propietat de la terra, troba en la repoblació del Regne de València i dels pobles que han deixat els moriscos una opció atractiva per a millorar les seves condicions de vida. Ahir també n'hi ha que tindre en compte que en aquest moment el virrei de Mallorca era un
un senyor valencià, el Joan de Vilaragut, que era senyor d'Holocau, i ell també havia perdut població morisca. Ell també tenia baseix moriscos. I pel que pareix va ser el mateix virrei de Mallorca, valencià ell, el que va pactar amb tot un seguit de famílies mallorquines el seu trasllat o migració a les seves terres
buidades de moriscos. I, de fet, no havia passat un mes del començament de l'expulsió dels moriscos, a octubre de 1609, que ja tenim referències també a la Marina Alta, a l'Asafort, que n'hi ha representants mallorquins, segurament de població, sobretot de pobles de la part forana de l'illa, que estan una mica reconeguent
els pobles que estan començant a deixar els moriscos per a veure si pot ser interessant per a ells. I també el Virrei de València, que la senyora València, com dic, entra en contacte amb diferents senyors valencians, amb el Duguer Gandia, llasmentat, però també amb el Marquès de Guadalest i amb altres, i els soferis la possibilitat, si volen,
de tractar de contactar amb població mallorquina per veure si estiguessin interessats a repoblar les seves terres. Això va generar un problema entre el Virrei i els jurats del Regne, la jureria, que no volien que ningú es despoblara de Mallorca, perquè no volien que l'illa pergués la població, perquè això també
era un problema per als seus propis senyors, propietaris de la terra, i que, diguem-ne, en una situació de crisi econòmica s'aprofitaven d'una mà d'obra barata. Clar, les terres que oferien els senyors valencians als repobladors mallorquins o menorquins o ibisencs no eren les més riques del regne, però no ho eren perquè els moriscos
tampoc cultivaven o conreaven originalment les terres millors del regne. Diguem-ne que en el procés d'ocupació cristiana del territori, a poc a poc havien sigut desplaçats a terres d'interior, a baix petites entre muntanyes, que bé, que no eren riques, no eren terres riques.
Però, clar, imagina que per a molta gent de les Illes, la perspectiva de continuar treballant a jornal i sense propietat al Regne de Mallorca, enfront de la possibilitat d'agafar unes terres noves que no coneixen, que segurament no són les millors, i ja han enviat, diguem-ne, a gent que han anat, a representants que han anat a reconeixer un poc aquestes terres i saben que segurament no són les millors,
però tenen la possibilitat de tenir propietat de la terra i, per tant, això és, diguem-ne, una possibilitat de futur millor per a ells, de millorar les seves condicions de vida. I, de fet, la majoria dels pobladors de les illes que arriben, per exemple, a la Marina Alta, ja que estem parlant d'Alacant, són matrimonis joves. Són matrimonis joves perquè, de fet, en la dècada següent a la seva arribada
A moltes parròquies hi ha moltes referències d'abatejos i, per tant, això indica que són matrimonis joves i no pas més grans que ja tenien els seus fills i no estaven ja en edat reproductiva o reproductora. Amb la qual cosa, doncs sí, això va ser la raó fonamental. Diguem-ne, la presència d'un senyor valencià afectat per la institució com a avi rei, que sabia perfectament que hi havia una part de la població de Mallorca que podia estar interessada en aquesta migració. I això es va fer.
O sigui, un poc l'explicació seria que els senyors, els propietaris de la terra, tenien bo amb el contacte polític de Mallorca i aquest ja tenia coneixement perquè era valencià, era d'Alacant, no? No, era de la Pro de València.
Però tenia el coneixement del problema que tenien per la despoblació, per la despoblació dels moriscos i van oferir aquestes terres i llavors, bueno, gent i sobretot jove, això és el bonic, no?, que s'embarquen i, bueno, ens van atrevir a molt, no?, perquè en aquella època
sense internet, suposo que amb un servei postal molt deficient i tal, no?, marxar i cap allà, bueno, i més a més, no devien ser parelles joves, no siguin casades, no?, pel que diuen, no?, perquè si van tenir tants fills i van repoblar tant la zona. Exacte, després l'experiència al arribar segurament en alguns casos va ser decebedora perquè, clar,
recordem que els senyors van redactar noves cartes de poblament molt més dures. O sigui que demanaven molt per a donar la terra a aquesta gent. I de fet, pareix que hi hagués una mobilitat prou intensa d'aquests pobladors que anaven de població en població per a veure en quina donaven millors condicions.
d'habitatge, no? I alguns llocs que es van, diguem, mallorquinitzar molt ràpidament, també molt ràpidament es van desmallorquinitzar. Perquè els senyors demanaven més, potser no? Clar, demanaven molt i clar, les condicions de vida eren molt dures. I el que dic, que les terres tampoc eren les millors. Però en tot cas, sí que és veritat que en molts pobles de la Marina Alta,
i que precisament són els pobles que es van rebel·lar a la rebel·lió de la Guàrdia, una rebel·lió de moriscos que n'hi hagués entre octubre i novembre, doncs van ser repoblats, són territoris que van ser repoblats, baix que van ser repoblats per mallorquins i que es van quedar ahí i que, a més, van, diguem-ne, establir tota una xarxa o un circuit perquè és gent que es va assentar al territori i que va cridar a altres familiars perquè...
anaren també perquè les condicions eren dures però tot i així eren millors que les que vivien a les illes. Així que a poquet a poquet en onades petites va arribar més i més gent.
Clar, sí, sí, sí. I el curiós és que van mantenir molt la seva identitat, no? Això, quina explicació pot tenir, no? Que encara hi hagi indrets, hi hagi pobles en què es manté el mallorquí o costums propis de Mallorca, com la matança del porc i la sobrassada. És que, clar, això jo crec que té molt a veure amb el medi geogràfic que van a poblar.
perquè, de fet, ho acabo de dir... Són molt similars, no? La Marina Alta amb la costa de Mallorca o part de Mallorca. Però jo crec que no és només això. Anem a veure. Els moriscos que vivien en aquests valls, com la Vall de la Gallinera o la Vall del Laguar o Guadalest, ja eren moriscos que vivien, diguem-ne, en un medi geogràfic prou aïllat per a la seva època. I preferien ser molt aïllat perquè, diguem-ne, els cristians vells,
no els molestaven massa i això va fer que precisament els moriscos d'aquestes terres fossin moriscos més recalcitrants o refractaris a la decisió de l'expulsió i van tractar de resistir-se a ella perquè hi havia un sentiment de vincle de comunitat molt fort. Curiosament, els repobladors que van a aquestes mateixes terres pateixen aquest mateix fenomen.
van a viure a territoris, diguem-ne, prou aïllats geogràficament de la resta del territori, amb una comunicació difícil. No era gens fàcil. I entre això i que són poblacions que bàsicament es repoblen amb persones que han emigrat a les illes,
fa que aquesta identitat originària es mantinga molt forta perquè el mateix que els moriscos no eren molestats pels cristians vells, aquests mallorquins tampoc seran massa molestats per la resta, tampoc són pobles rics econòmicament i per tant tampoc reben normalment molta arribada de nous pobladors i això fa que per aquest medi geogràfic unit al fet que
Moltes d'aquestes famílies tractaran de buscar el matrimoni dins de descendants del mateix poble originari de Mallorca o d'on fora,
o al màxim i gencs, doncs, aquesta identitat cultural es mantinguerà durant molt de temps i bàsicament fins ara. Molt bé, Manel. Hem d'anar acabant, perquè ja es portem quasi l'hora, hem de donar també pas a la música i no volia acabar sense dir que...
He trobat un llibre, justament m'ha arribat recentment, no sé si el coneixeràs, però l'he trobat molt bo, que és Les valls de l'Evo i Gallinera, entre moriscos i mallorquins, de Vicenç Puig, Josep Torró i Emilio Aragó,
que em sembla que està publicat pel propi Ajuntament de Gallinera, exacte, el 2022, per l'Ajuntament de la Vall d'Evo, l'Ajuntament de la Vall de Gallinera, i no sé si hi ha alguna cosa més.
Bueno, aquí he trobat alguns noms, i vull citar, per acabar, els noms del poble de Puigpunyent, com, per exemple, van anar un tal Bonanat Anna i Lucia Berger, o l'altre, Cortell Gabriel i Mariana Anna Puig, o bé, Cortell Menor i Gabriel Puig.
Gabriel Cortell Menor i Joana Anna Vergé. Bé, és un detall, no?, d'aquests 5.000 o 10.000 persones mallorquines que van haver d'emigrar per repoblar Alacant i perquè passaven gana aquí a Mallorca. Us deixo només anomenar que vull agrair a la Maria Tècnic de Radio el seu recorçament,
i que el proper dia 24 de febrer tenim planificat anar de veïnou a la visita a la catedral i al museu diocesà, però en aquest pic sota la particularitat visió i nou enfoc de la visita. Els interessants que es posin en contacte amb jurats per Mallorca i que estiguin a les 10 del matí a la porta de la seu. Bona tarda.