El Jai de la Parraqueta. Un programa de jubilats per Mallorca. A Ona Mediterrània.
repassarem l'any 2025. Com pot ser que els jutges comandin els governs? En parlarem amb l'abogat laboralista i col·laborador de Jubilàs per Mallorca, Ferran Gomila, i escoltarem a continuació la cançó Oració per fer que torni Don Quixot.
Un has deixat la llança a esforçar el cavaller que torna a camp al mal i se'n retira el bé. Ara ho regna el dolor i guanya la malícia. T'aspira tanta gent perquè hi faci justícia. Com vaig sortir en primer?
Pertedes de la manxa, de xanda de vell nou i tot de tors a ranja. No són molits a cares que mouen els seus braços. Veu que tu saps, són malvats, gegantassos. Cas de ferir s'enstreva i el vent que no s'atura. Bremula per fer pot a ta trista figura.
no t'has fet enrere de l'home decidit cap al bleix de la fera perquè avui vagi al món la teva gran victòria que rebrà dolcinera amb penyora de glòria encomanant d'ella al saltar vers la lluna i la força et vindrà i el riure a la
Fins demà! Fins demà!
Aquests darrers versos serien ben vigents aquest mes de gener, com ho són molts dels seus poemes. Hem escoltat i avui escoltarem poemes d'en Pere Xerxa, que ha musicat la Maria Àngels Gornès.
I hem escollit, en primer lloc, l'oració per fer que torni Don Quixot. És l'utopia, estúpids, farsants de capirota, hipòcrates que anau amagant la carota. Torneu, doncs, Don Quixot, aixíu del somni blau. Vos reclamo la gent que vol un món en pau.
Quan preparàvem el programa, els Estats Units confisquen dos petroliers que volien esquivar el blocatge de Venezuela. Rússia dius que els Estats Units violen el dret internacional. Volem acabar.
Varem acabar, millor dit, el 2025 ben mogudets amb la tala dels Vella Ombres i sense subvencions a l'Obre Cultural Balear i han començat l'any amb els Estats Units fent presoner a Maduro i què més? I ara volen saber, tornaran Boix de Mont aquest 2025 i Granlàndia serà independent.
I els jutges tornaran a comandar el govern espanyol o no? Bé, són Nacília Guimbau i en Ben Bonconill i en Ferran Gomila com a convidat. Avui venim a fer un repàs de l'any judicial 2025. Encantada de saludar la gent que mos escolta i a Valtros.
Molt bé, Xili, i una cosa, que sempre no hi pensem, i si algú vol participar i posar alguna pregunta a en Ferran, com entès, amb dret, o a nosaltres, que no s'estigui de res i marqui el 971-100-222. Perquè avui, dia 8, dijous de gener, som en directe. Perfecte, repeteixo, 971-100-222. Molt bé.
I bé, és el primer programa de l'any 2006, de ja i de sa barraqueta. Molt d'anys a tothom. I en Ferran... Pes que mi caduïm, saps de re? Pes que mi caduïm, saps de re? No, no, jo crec que s'ha sentit, eh? No, que el sol s'ho queda dir, eh? Bé, Ferran no necessita presentació. Hi ha que ser positius. Però vaja, està enredat això, eh? Sí.
En Josep començarà perquè diu que repassant el chat GPT, no sé què ha trobat en Josep, que li has preguntat al chat GPT sobre què està en judicial espanyol. Exacte, al posar-li el chat GPT, que és molt intel·ligent, es veu, no?
et dona una sèrie de dades que són aquí, són fredes, i potser és interessant l'opinió d'en Ferran sobre aquestes dades. Perquè diu, durant el tercer trimestre del 25, els òrgans judicials d'Espanya van registrar un millor i mig de nous assumptes, un 12,5%.
per cent menys que l'any anterior. Menys. Això indica una menor litigiositat general.
En canvi, en el segon trimestre del 25 també, es va observar un nivell més alt de resolució de casos, amb dos milions i pico, o molt pocs, assumptes resolts, un 4% més respecte al 24. Menys. Més. Més resposta. Tot i això, el nombre d'assumptes pendents...
Van bé els micròfons? Bé, però tampoc és aquí. Diu, però tot i això, el nombre d'assumptos pendents va créixer un 12,1% en el mateix període, reflectint un repte persistent de càrrega de treball acumulada.
Conclusió, diu el GPD en aquest assumpte. Hi ha una tendència a resoldre més casos que abans, però segueix havent-hi pendència acumulada que afecta la rapidesa.
Bé, això és la primera cosa. Després hi ha més temes que són bastant interessants a comentar, però, vaja, aquí hi ha una reflexió que no sé parlant si està d'acord, però sembla que s'estan fent feina en el Ministeri de Justícia pel que jo llegeixo, que la impressió que tenia fins ara, almenys, era que el Ministeri, tot el tema jutjat, era un clima tiestremendo, amb un sistema informàtic obsolet, primitiu, uns funcionaris que no s'aclaraven...
i que, bueno, que cada vegada era la muntanya més gran de casos pendents. Joca't la llei d'eficiència aquesta, que aconseguirà que la justícia sigui més àgil i moderna. A veure, hi ha una dada que tu dones que és absolutament significativa. Entrant també ve la llei d'eficiència...
que això va ser a juliol l'any passat, si no record malament. Va ser a juliol. No, a març, bé, és igual. La llei d'eficiència reclama que qualsevol demanda de caràcter civil, ordinària i de pobra,
i de pobres. Aquell que va contra la companyia d'assegurances perquè no li han assegurat bé la seva contingència. Aquell que va contra la companyia d'aviació perquè avui han desnonat un viatge.
Aquell que va contra el banc perquè vi imposa un criteri hipotecari superior en el que li seria, en el seu entendre, aplicable. Tot aquell que està pledejant per 1.000, 2.000, 3.000 euros l'han tirat de fora de circulació perquè vi exigeixen que faci una reclamació
de caràcter extrajudicial prèvia que ningú sap com funciona que cada comunitat autònoma va d'una manera diferent i a cada circunscripció judicial també pot anar diferentament pot anar diferentament de Mahó a Eivissa, per exemple de tal forma que la gent simplement s'ha retret s'ha retirat de formular reclamacions senzilles de poc dobbes i de poca quantitat s'ha aconseguit l'efecte que se volia que se ve l'efecte o si que se no té el cuidador
Us recordeu d'aquesta paraula? Això, sí. Que se vea l'efecto sin que se no té el cuidado. És a dir, s'ha eliminat la vitidiositat pobra, pobra, tercer trimestre, que tu dius que ha treballat amb un 12% o un altre quant, perquè la gent, en comptes d'acudir a un procés i abans d'haver de satisfer un pagament,
Perquè no és gratuït aquesta gestió prèvia. Un pagament per una gestió prèvia que ha de desempenyar davant d'unes autoritats civils que ningú sap qui són, la gent s'ha arrufat. Simplement s'ha arrufat. I, per conseqüent, ha disminuït la vetidiositat. El que no ha disminuït és el domini dels rics de moltes pobres. Al contrari, s'ha accentuat el domini dels rics de les grans corporacions de moltes pobres. Perquè la gran corporació que patia
100 mils de reclamacions de petita quantia, ara ja no les pateix. Sí, sí. Perquè és qui té que assolir el risc d'aquesta petita quantia, té que devengar primer un abonament previ de X, 200, 300, 400 euros i se n'afluixa. Se n'afluixa. Què vol dir això? Que les grans corporacions, bancs, empreses de serveis multiusos,
totes les que dominen el mercat mundial ara d'activitat multiprestacional s'estan inflant.
s'estan inflant perquè tots els seus abusos no poden ser corregits, perquè per ser corregits primer has d'anar a una activitat prèvia en el judici que és més cara que el judici mateix. És a dir, el valor de la discussió és superior al valor de la discussió. Si jo he de discutir 1.000 euros i he de pagar 600 euros una vegada perquè discuteixi, m'anafluix.
Ara en parlàvem abans de començar el programa, no? És a dir, això no és un avantatge. No és un avantatge. És un avantatge per als poders superiors, per als poders dominants, per als poders màxims, per als que controven els grans números. Perquè tu, senyor Montconill, quan discuteixes mil euros...
o 1.200, i te n'afluixes, significa que hi ha altres 100.000 monconills que s'han afluixat de reclamar 1.000 euros o 1.200. La quantia no és 1.000 euros, la quantia és 1.000 multiplicar per 100.000. Clar. La quantia són 10.000 milions d'euros. Tots els que s'afluixen, clar. Se multiplica. Els grans números sempre estan en favor dels grans dominadors dels capitals i de les transaccions de capital.
I això va ser fruit a la reforma de la... de la carrera, no. L'eficiència. L'eficiència. L'eficiència. L'eficiència. L'eficiència.
No diu la eficiència, diu la eficiència. També podria dir la eficiència. Llavors explicaria aquí aquesta... Això pesa debuts els procediments de poca quantia i de gent pobra que havia d'anar a la defensa d'ofici. La defensa d'ofici està caracteritzada, com sabeu, perquè és gratuïta.
sempre que justifiquis que tens d'estar en una situació d'impecuniositat, és a dir, que no tens pecúnia bastanta per pagar a un defensor de pago. Ara bé, aquesta defensa d'ofici no contempla aquesta activitat prèvia a entrar a un tribunal que és exigent i que és costosa, que val d'obbes, i això no ho pagues a defensa d'ofici.
De manera que hi ha una retirada completa de petites demandes, de petits perjudicats per grans empreses de gran dimensió, que justifica, explica i nega la eficiència d'aquesta reforma. És una eficiència en pro de les poderoses, com sempre. El concepte d'eficiència sempre milita en pro de les poderes. Si vos hi fixeu.
Quan parlem de competència, quan parlem d'eficiència, sempre parlem de revelacions de poder. Es qui té el poder domina la eficiència, domina la competitivitat, domina el criteri de, diguem-ne, valor. I tu no tens cap valor. O si en tens, el tens tan poc i tan pobre que no el pots defensar.
És tan negatiu? No. No, no. Però veig que això, aquesta llei d'eficiència, tinc aquí comentat també per la xat GPT, més endavant que em diu que a finals del 25 es va confirmar que la llei d'eficiència culminaria el seu desplegament a partir de l'1 de gener del 26. O sigui que res, que la setmana passada...
transformant els antics 3.800 jutjats unipersonals en 431 tribunals d'instància per fer la justícia més moderna i àgil. Qui diu això de moderna i àgil? Això ho diu... S'exposició de motius, no? Sí.
O està bé, m'agrada aquesta terminologia jurídica. Hi ha dos conceptes. L'entrada en vigor de la reforma, diguem-ne, instrumental és a partir d'ara, 1 de gener. Però l'entrada en vigor de la reforma material...
És a dir, de com hem d'actuar davant d'una reclamació d'escassa quantia, no pesa des d'1 de gener, pesa des de 1 de juliol, ara no record, o 1 de maig, és igual, 1 d'abril. Llavors, què va passar el dia 30 de juny?
El dia 30 de juny, quan entrava en vigor la nova reforma material, els jutjats van ser abassegats, van ser completament dominats per una allau, per una acumulació de demandes de darrer dia que se'n van presentar mils i mils i mils i mils per evitar aquest efecte.
Aquest efecte que he dit abans, d'haver d'anar a una instància prèvia a la demanda judicial. Ara bé, aquest és el fet material de com jo he de defensar-me. L'actuació processal, és a dir, la reforma dels jutjats, el que ara es diu en tribunals d'instància, ha entrat en vigor a partir d'ara, dia 1 de gener. Si anaven als jutjats, podreu veure...
si sou experts i com si no ho sou, que els jutjats civils estan paralitzats. Fins d'aquí que se remonti la nova situació, que passaran 3, 4 mesos, 5, 6, no sé quants. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Els jutjats no resoldran cap assumpte distint, nou, o que se vagi presentat a partir d'ara. Intentaran recomposar
acomodar la situació anterior a l'actual. No puc ser molt tècnic, però això avui mateix, avui mateix, constitueix un autèntic caos. Avui mateix. Si d'aquí a tres mesos s'aclarirà, no ho puc dir, ni ho sé, i m'estimaria més que fos així. M'estimaria més que s'aclaris. Però no tinc referències que serà aclaridor. Ja, ja...
Ja, ja, ja. Segueixo? Sí, sí. Diu, reforma de la carrera judicial. El govern espanyol va remetre al Congrés el projecte de la major reforma judicial en 40 anys. Aquesta reforma modifica l'accés i desenvolupament de carrera dels jutges i fiscals amb mesures per garantir igualtat d'oportunitats, formació homogenitzada, transparència i integritat.
Quan també s'obralla la reforma territorial dels jutjats, bueno, això ja ho he dit, no? Del 3.800 jutjats a 431 tribunals distanciats. Però què hem de dir d'això anterior, de la major reforma judicial en 40 anys,
amb la reforma de la carrera de jutges i fiscals. Quina és aquesta reforma? Per què dic que és la nova llei d'enjudiciament? Ahir llegia un d'això satíric que era una que catua, pot reproduir... I sentim com unes veus de fons, o no?
No, jo no. Un lloro, una caquetua, pot reproduir qualsevol texta, sempre que estigui entrenada per reproduir textes. Sí. Amb tots els respectes per als jutges de carrera, el sistema és un sistema que catua.
els fan aprendre un rost de 200 temes, 180 temes, i si us aprenen i us saben reproduir com un lloro, són els que passen a la oposició. Vull dir amb això que no hi ha cap valoració de la capacitat d'aproximació a la realitat crítica
la realitat crítica d'un problema, que és distint de reproduir un text judicial o un text normatiu. Un text normatiu el pot reproduir una cacatua. Aprendre a conviure amb un problema no ho fa un lloro, ho fa una persona formada. Aquesta reforma d'ara intenta anar cap a aquest camí.
Això és digne d'aplaudiment. Intenta subvertir el sistema de mera apropiació memorística d'un text legal per un sistema d'apropiació social de què significa aquest text legal, que és una cosa ben distinta. Tu, Cili, i tu,
Monconell, podeu aprendre qualsevol text legal com tu vas aprendre qualsevol text de medicina. Quina síl·laba aprendre qualsevol text d'humanitats? Però una cosa és aprendre a repetir el text i l'altra és entendre el que diu el text. Cosa ben distinta.
La capacitat repetitiva és digna d'una que catua. La capacitat interactiva és digna d'una persona. Una persona no és una que catua i una que catua no és una persona. La reforma intenta anar cap aquí. És a dir, millorar la capacitat de comprensió del que significa el significat de la llei, del que significa el contingut de la llei, del que significa el contingut de la norma, entesa com a norma de comportament socialment útil i valorable en termes de, diguem-ne...
aproximació a la majoria social. Des d'aquest punt de vista, jo puc aplaudir la idea que els jutges no siguin simplement repetidors d'un texte legal per arribar a obtenir una carrera judicial. Ho puc aplaudir.
Altra cosa és que tingui les meves sospites que això sigui realment efectible en una societat com la nostra, tan acostumada a contemplar el jutge com un mecànic de la llei. Fins a vosaltres que ho dic, un mecànic. És a dir, un que interpreta la llei mecànicament. Què diuen això? I perquè no la interpreta d'una manera dialèctica. No.
Diu el Codi Civil que la llei està interpretada dialècticament, en atenció a les circumstàncies socials, etc. Però tot això són paraules. Realment, la majoria de jutges, sobretot els joves, això me sap greu dir-ho, perquè els feis eren més bons, són molt mecànics.
Això és el que hi ha. Això és el que hi ha i aplicar tal cosa i posar-me aquesta pena. I els hi poses en connexió amb la realitat evolutiva del món contemporari i de com aquella llei s'adequa malament a la realitat de la evolució de les relacions socials i t'ho miren com si fossis un marcià, un llunàtic. La veritat que m'aconta. La llei diu això, no? I de pam, pam. L'imperi de la llei.
La llei sense ser acompanyada d'una interpretació socialment vàlida de part dels jutges raonables de què significa la seva funció, significa una crosta, una voltura, una crosta, una clovea. El que hi ha dintre de la llei no és una clovea.
És una fase evolutiva, és un animalet viu. Dintre de la llei hi ha una espècie, que vols dir jo, d'anou, que si ho sembres, treurà un arbre.
La clavea la pots tirar, no? Sí. La forma exterior la pots tirar. El que t'interessa és el que hi ha dintre. Clar. La llavor. Aquest és un gran problema de les relacions legals avui en dia. Que les llavors s'aprofiten poc. Però bé, digues, sí, digues. No, també parlant de la nova llei d'enjudiciament penal...
que incorporen mesures per garantir la independència de la fiscalia, com ho tenim en això? Perdoneu, que estava parat un gintònic. La nova llei d'enjudiciament penal. Què passa amb la nova llei?
Garantirem la independència de la fiscalia o què passa? El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general a una multa i dos anys d'inabilitació per revolució de secrets. Tot això, com ho tenim? Són dues qüestions distintes. Vinga. Vinga, primer. La situació actual de la fiscalia espanyola.
És prudent, és necessari i és correcte que el fiscal desempenyi les funcions d'instructor? Jo, contràriament als meus grans amics de la Fiscalia, que entenc molts, encara avui entenc que no. Mentre l'Estatut del Ministeri Fiscal...
depengui d'una manera indirecta, col·lateral, però visible, del govern dominant, del govern que és un govern transitori, tot govern passa transitoriament, jo considero que el fiscal com a instructor és un perill.
No estem en la cultura americana ni en la cultura dels engüesos. Estem en una cultura tradicional llatina. El fiscal és un acusador. I rarament el fiscal desempenya missions d'eliminar l'acusació quan troba que és exagerada o inconforma les seves pròpies idees. Fixeu-vos que sí que hi ha
rebel·lies fiscals en comptes de les acusacions en casos extraordinàriament importants, en casos visibles, en casos que tenen una inferència mediàtica. Avui diu el diari que en aquell jove de Podemos el jutge, el duet judici, malgrat que el fiscal va demanar que no hi havia indicis d'això. Narrejón. Bé, però Narrejón és Narrejón.
Avui diu el diari, o ahir diu el diari, que el Ministeri Fiscal ha interposat un recurs previ contra la sentència que va condenar el fiscal general, entenent que la sentència vulnera un dret.
un dret a la defensa efectiva del fiscal i que, per conseqüent, hi ha un atemptat a l'àrtic 24 de la Constitució. I el fiscal està anunciant que formularà un recurs d'empar en defensa del fiscal general.
Tot i això, al marge dels recursos d'empar que proposarà el propi fiscal general. Però això són conductes significatives des de l'àmbit de bo dominant com a, què us diré jo, meravellós. Allò meravellós. Quan ascendim en els fons de la societat, quan anem a les porqueres, quan anem al baix de tot, això no passa.
Això no passa. És a dir, quan el fiscal abandona la seva posició acusatòria, que la té tradicionalment assignada, per assumir una posició, diguem-ne, d'impersiabilitat, d'impersiabilitat.
per demanar-se la responsabilitat d'un acusat quan creu que aquest acusat no hauria de ser duit a judici. Raríssimes vegades. Perquè hi ha una tradició, hi ha una història.
Hi ha un afegit, hi ha una crosta cultural damunt de la activitat fiscal. Sí. La idea que el fiscal havia de ser l'instructor arrenca d'un fiscal general de fa 25 anys que va tenir aquesta idea i se va congriant i se va manatjant i se va donant-li voltes i voltes i voltes fins que ara sembla que serà un projecte que es durà
aprovació del Congrés i dels Corts Generals i possiblement s'aprovarà. I tu no ho veus? Jo, en la situació actual en què el fiscal general no és un òrgan d'absoluta irreproxabilitat des del punt de vista de la seva capacitat tècnica de ser imparcial.
sinó que la seva perciabilitat o imparciabilitat està depenent d'una manera directa o indirecta de bo que opina o creu que opina el govern, no importa donar-me instruccions. És que a mi nadie me ha dado instruccions. Claro que no he dado instruccions. Basta una senyal, duis. Basta una espipallada.
hi ha instruccions que no funcionen per referència verbal funcionen per referència no verbal mentre el fiscal general de l'estat sigui nomenat per el govern jo entenc que com que és una estructura militaritzada per donar-ho l'expressió verticalitzada així com els jutges no estan militaritzats els fiscaus depenen d'una estructura verticalitzada
Jo tenc que obeir el que diu el meu superior. Si el meu superior és un depenent de la voluntat del govern, hi ha una baixada en cataracta de tota la decisió que vengui del govern.
I per això és millor un jutge instructor que no està jerarquitzat. El dia d'avui crec que el jutge instructor compleix millor unes funcions d'independència i de garantia que un fiscal. Ara bé, se diu, és que hi haurà un jutge de garanties. Aquella instrucció que farà el fiscal estarà submesa a les decisions d'un jutge de garanties. Vostè podrà reprovar, vostè podrà impugnar allò que el fiscal fa davant del jutge de garanties.
Però tots sabem que quan una decisió es pren té una embalada pròpia. Té una embalada pròpia, té una espècie de dinàmica que rarament es contrarresta per fenòmens posteriors.
Altres països del nostre àmbit, no sé si són aquests... Itàlia, per exemple. Europa o Estats Units. Però Itàlia és fiscal, és un membre de la carrera judicial. Ah, veus, perquè hi ha aquella... No és el mateix. No és el mateix. Itàlia és fiscal, és pràcticament un jutge. Val, val, val. Pràcticament un jutge.
Però Itàlia té una tradició de fiscalia que arrenca de sa victòria contra el feixisme. I nosaltres tenim una tradició de fiscalia que arrenca desmanteniment del franquisme. Exacte. És prou diferent, no? Aquí tenim l'audiència nacional. És prou diferent. Itàlia té una tradició de la fiscalia... M'ha agradat sentir-ho perquè ho pensava. Que arrenca de quan el poble italià se revolta contra el feixisme mussolinià...
i derrota en el feixisme musibanià. I llavors hi ha una estructuració de la justícia que és totalment diferent de la nostra. La nostra té una rèmora, té una càrrega,
té una clovea. I aquesta clovea és una clovea. Franquista, feixista. I aquesta clovea subsisteix, encara existeix. I encara que hi hagi fiscals moderns, progressistes, voluntaristes, bona gent, gent de molt bona ganya, la carrera no és el mateix.
Sí, sí. Heu de distingir. Vau que són els bons fiscals de base, de trinxera, que hi ha gent molt bona, de vau que quan arribam més amunt de sa carrera, on arribam? On arribam? No, doncs arribam a que el senyor... Marxena? Dic que hi ha nom, no vull recordar-me, Marxena, esta és la carrera fiscal. Ah, veus. Ah...
I a l'altre, com diu? A l'altre, la Mela? No, la Mela és jutge. De la Mela no és fiscal? No. De la Mela és Mela. Mela. Mela Suda. Escolta, són dos quarts i cinc. Sí? Què feim idòm? Això... Passam a publicitat i després, no sé si en tenim de publicitat, en tenim.
Però tenim música, no? Però si no, passant a sa música, ni un pan de net, també, un altre poema d'en Joan Francesc López Casasnovas, musicat per Maria Àngels Gurnas, ni un pan de net.
I en pam d'arena, on geuràs el sol, reverbera l'aire i assumpte el consol, dels peixos de l'aigua, dels ocells al vol, la màquina clara s'embruta faoi, el iot d'un ricatxo ha vessat fualor.
Menorca, illa blanca, i ara amb braverol transparent i nata. Tens fills molt batzols que et venen per quatre monedats de plor. Et prostitueixen per guanyar el brutor. Que puta carnassa, podri de fills l'or.
L'olor se'n diu l'ogre, però res no em dol. Omplir la butxaca és l'únic que vol. L'olor se'n diu l'ogre, però res no em dol. Omplir la butxaca és l'únic que vol. Ben trençadullable, cos mancat de cor. Ben trençadullable, cos mancat de cor. Ben trençadullable, cos mancat de cor.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Començam el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Se Creu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre, vos hi esperam!
Hem escoltat la cançó Ni un pan de net, que em parla de Menorca, Illa Blanca, que era transparent i neta, i que ja la mà que era clara s'embruta i fa oi, diu.
La política és una lluita pel poder i està governada per... Avui et trec a tu i m'hi pot jo. L'espectacle de la politització de la justícia, del qual les dretes en fan bandera, és una amenaça per la democràcia, Ferran. Ai. Ai, diu.
Ai, aprovat abans d'en Marchena. També hi ha que dir que hi ha membres de la carrera fiscal que són contràries a la Marchena i que han estat a la Sàbia del Suprem.
Ara mateix volia recordar que la idea del fiscal general, del fiscal com a instructor, procedeix d'un senyor que va morir fa un anyet, Javier Moscoso. Era un fiscal general i és el que va tenir aquella idea que fins ara cova i cova i cova i ara pareix que durà a terme la nova llei, que el fiscal serà instructor.
Però bé, això és que en els funcionaris jo els dic que és Sant Javier Moscoso, perquè Moscoso els va donar vuit dies de llicència, sense que ni que sàpiga on vénen ni on van, i jo els dic en els funcionaris que és Sant Javier Moscoso. Tu me demanaves... Què me demanaves, Iui? Sí, sí, aquest espectacle...
de la politització, de la justícia, que està tan contenta la dreta? És una amenaça per la democràcia? Bé, vegem. La justícia està en mans de dues formacions. El problema és que la formació democràtica està a la base,
Està la base de la justícia. Estan els òrgans de base. Estan els òrgans en què hi ha bons jutges, hi ha bons fiscals, hi ha bona gent que fa feina. A mesura que va s'accendint aquesta capa de base, se torna una capa, diguem-ne, fosca, lúrida. I quan ets a dalt de tot...
Aquesta capa és una capa totalment dominada per al principi d'anar-ne. Què poden fer? Què hi hagi. Hi ha, però, una reserva que és el Tribunal Constitucional. I en el Tribunal Constitucional avui en dia tenim una situació és igual que es pot dir que podem preveure amb tota seguretat que en guany
s'adequararà, s'amnistia total i sense reserves per a Puigdemont. Això passarà enguany, sense cap dubte. Enguany o l'any que ve, s'revocarà la sentència del Fiscal General de l'Estat, que és un desbarat. Sí, ja ho pots ben dir. És un desbarat, és un desbarat absolut. Però, mentrestant, enguany també...
Hi haurà una sèrie de processos en els quals el nucli dominant de la justícia distrito federal, per emprar una paraula de Juliana, de la justícia distrito federal, serà molt activa. Serà molt activa. Què és això del distrito? Què és? En Juliana diu que Madrid és un distrito federal. Ah...
que no té res a veure amb la resta d'Espanya. Igual que Mèxic, el Distrito Federal és una cosa distinta del Mèxic estat.
Llavors, en Juviana, com jo opino, diu que a Madrid tota la podritut possible està a Madrid. Allò està putrefacte. Allò està absolutament putrefacte. Però ho dic des de l'esquerra i des de la dreta. Allò que se va dir fa molts anys, em perdonareu, Madrid txeca,
Avui en dia encara funciona. Madrid és una xeca i avui en dia és una xeca de l'extrema dreta.
una xeca ideològica de l'extrema dreta, que comanda Madrid en tots els àmbits de la justícia, en els llocs claus de la justícia. Quins són? Llevat desconstitucional, que estava en marge, el Consell General despedir judicial, la sala segona de la penal, està dominada completament,
per sa gent Marchena, sa sala tercera contenciosa que indirectament està també molt vinculada a ses tesis de sa dreta i extrema dreta i aquí... I el Tribunal de Cuentes? El Tribunal de Cuentes no cuenta nada.
És que no és un tribunal, no? Ni és tribunal, ni és de cuentes. Però... Quants enxufats, no? Que cobren... Ara anava a dir un disparat. No, oi, no. Ni és rúbia, ni és virgen. Ni és... El tribunal de cuentes, ni és tribunal de cuentes. Per què ho diuen això? Perquè hi ha una guerra oberta, no l'Arvada, oberta, entre les dues faccions de la justícia a Madrid.
I aquesta guerra se desempenya en àmbits molt distins. Però l'àmbit màxim i superior és constitucional. I aquí la guerra vincle de cara als interessos, desigendes PSOE i companyia. Perquè, sense cap dubte, hi haurà una aprovació de l'amnistia a favor de Puigdemont i que ho lliurin d'una polla vegada que pugui venir a Espanya
lo cual vol dir que faci lo que faci. Sí. Lo cual no vol dir que jo aprovi lo que farà. No. En guany, és possible que també veuran els recursos d'empar en contra de la sentència ignominiosa del fiscal general i serà estimat a recursos d'empar. Això no té volta de full. No té volta de full. Entretant, que hi ha que les malifetes dels PSOE
alimenten la dreta i la dreta. Sense cap dubte. El PSOE, que està instil·lat per males platges, això tothom ho veu, tothom ho veu,
Aquestes males pràctiques arriben a un punt en què apareix que el senyor germà del senyor president del govern de la nació resulta que és l'anomenat d'una manera bastant rara per ocupar un càrrec públic d'una manera bastant rara. El PSOE no ho ha sabut aturar.
No estic parlant de la dona d'en Consànchez. No, no, no. Crec que és tot un moment diferent. Però, evidentment, o d'Anavalos i sa xerxa de corrupció, que hi ha d'Anavalos i companyia, sembla que és una cosa seriosa. Sembla que és veritat. I en Santo Cerdán. En principi és veritat. I en Santo Cerdán. En principi sembla que és veritat. Jo no dic que sigui veritat. Dic que en principi té...
aparències de veritat. Això fa moltíssim de mal a l'esquerra judicial.
Per què? Perquè no es pot defensar en contra d'una acusació que tingui vers semblança respecte d'una actitud de càrrecs d'ESPE-SOE en llocs claus, en llocs nuclears, que hagi pogut influir per benefici propi o benefici d'interns en la seva gent o encara que siguin externs.
És impossible desfer aquesta xarxa d'interessos d'una situació d'allò que en diuen corrupció. I si a la gent s'hi arriba posant en visibilitat absoluta, que tan corruptes són uns com els altres, sabem què passa. Que passam a votar Vox.
Que no són corruptes. Que vots també. Aquests són canalles, però són corruptes. Sí, també entenen. Fins al partit, no sé què ha passat. No són corruptes en el govern, perquè no han governat gaire encara.
Dictament general, la insatisfacció de justícia que ha dut a terme la socialdemocràcia dels darrers 20 anys, aquesta insatisfacció de justícia social ha conduit a una radicalització de postures de gent que no té coneixement de quins són els orígens i quins són els criteris evolutius d'aquesta pèrdua de capacitat de tutela,
i se'n van en mans de l'extrema dreta, que són les que ens acabaran de fotre. Sí. Ens acabaran de fotre d'una manera absoluta. Però, fiam meu, nosaltres, jo he dit moltes vegades que la meva generació som els responsables del que està passant. Per què ho dius? Perquè no han sabut ensenyar els nostres fills.
Bueno, han estat un poc... Els fills, com que nosaltres ja lluitàvem, ells no tenien cap necessitat. Que no és guapo, això? Sí, això sí. Som més poc comprometres. Si la generació que ve darrere de nosaltres és una generació que s'està radicalitzant cap a sa dreta d'una manera visible, serà perquè no m'han sabut educar.
O serà perquè la societat nostra no ha sabut educar? Exacte, perquè no només són nosaltres que educem, sinó que hi ha moltes coses que eduquen. Hi ha moltes coses, i clar. I s'influencien... El fracàs de socialdemocràcia acabarà amb una radicalització cap a l'extremisme d'edat. Això ningú ho posa en dubte. I aquí hi haurà eleccions o no, idò?
Jo supos que no. No, de moment no. Aguantarà, aguantarà. Creus que podrà aguantar el Pedro Sánchez? Aguantarà en sa mesura que aguantarà aquesta situació d'ara caic, ara penys des dels catalans. I bascos? No, els bascos ni cauen ni penjen, estan allà. Estan, sí.
Sí, sí. Escolta, aquest any venen una sèrie de casos que entren en judici molt importants, no? Uns ja ha començat el Pujol, no? Crec que ha d'acabar a final de maig, em sembla, no?
Després, crec que també el cas Kitschen entra... Es començarà el judici, no? El Kitschen, perdona, refrescant la memòria, no és el cas Catalunya, no? El Kitschen és el cas del Barceres, no? El que el Fernando Díaz va posar la policia a treballar a favor de... de que treu les proves que involocaven el Rajoy, no?
Aquest també serà ara, aquest cas, no? Després hi ha el cas de Catalunya, que el cas de Catalunya és el cas del Pujol, no? De falsos testimonis, no? Ah, val, sí. També crec que comença aquest any, no?
Després hi ha el cas Montoro, que crec que també comença aquest any el judici de la imputació per haver-lo fet i una agència d'assessorar com posar, com abadir impostos a Països Fantasmes.
Bé, tot això d'alguna forma també implicarà molt, bueno, neutralitzarà el cas suposo del Ferdan. No tenim molt de temps. I del Coldo, no? Per parlar de tot? No, no, no. Dues paraules. La identificació de responsabilitat política i social. La responsabilitat penal és un desastre.
Això ha conduït a la penalització de la justícia i a la justilització de la pena. Que és el mateix. Pots repetir el concepte? Si tu identifiques la responsabilitat política en la penal, has caigut amb esperany que te poses a la dreta. Això va fer el Rajoy, va començar amb això, no? Tu no pots dir que el senyor Mazón
no és responsable d'una activitat criminal per omissió si no el condemnen per activitat criminal per omissió. Tots sabem que el senyor Mazón és un criminal per omissió. El que passa és que el senyor Mazón diu que mentre no ho condemnin, que no ho condemneran, com a criminal per un debuit d'omissió, ell no ha fet cap omissió.
És a dir, la confusió, l'aclimatament, l'aclimatat... Això és ben interessant que dius. L'aclimatat, la responsabilitat política a la penal és un desastre absolut. Exacte. Perquè jo puc reclamar responsabilitats polítiques a un individu que no estigui condemnat penalment. Clar.
I ell, en canvi, va fer creure, i el sistema mediàtic va fer creure que no hi ha cap responsabilitat política si no hi ha responsabilitat penal. I aquest és un desbarat absolut. Aquest és un desbarat absolut. Perquè la política respon a una àrea d'interessos i la penal respon a una àrea de responsabilitats per comissió o omissió d'un tipus d'evictiu que no és el mateix...
que ometre o cometre una omissió de responsabilitats decisòries en el traïn polític. És que és Mazón, és el següent any il·lustratiu. Sí, és que... El següent any il·lustratiu. És un cas. Ara diu, no, jo no eres encarregat d'aquesta pel·lícula. I per conseqüent, quan no eres encarregat d'aquesta pel·lícula, jo no tinc cap responsabilitat ben alt. I pot ser que me li donis raó.
Ara bé. Moral. Vostè no era encarregat d'aquesta pel·lícula mentre estava boixant-te amb una senyoreta, que no sé si ets aquella bona periodista o una altra, però tothom sap que aquells tres quarts d'hora estava pegant-te un clau. Tothom és conscient que durant aquells tres quarts d'hora famosa estava pegant-te un clau. Es canalla. Es canalla absolut d'en Mazón. I un dia et sabrà.
I un dia et sabrà. Però això no és responsabilitat penal. Perquè pegar un clau mentre s'estan anegant entre 80 i 220 valencians no és cap problema penal. Ho enteneu ara? No, no. Pegar un clau amb una senyoreta mentre s'estan anegant 80 o 120 valencians no és un assunto penal. És un assunto moral i polític.
I com podem dir el senyor Mazón és irresponsable d'una conducta política perquè és irresponsable d'una conducta penal? És camp penal, és un camp molt estret. És un camí molt estret.
Aquest camí s'ha de córrer damunt d'un viarany que és molt estrat, caus ràpidament. És camp polític, no és un camp estrat, és un camp absolutament ample. Com em caigut amb el desbarat que responsable polític no ho és més que si és responsable penal, aquí resulta que o no te condenen, o te condenen o no te condenen, i si no, ets un bon polític.
En Mazón acabarà sent un bon polític perquè ningú el condemnarà per aquesta situació de ser resaliuada. I si va pegar un clau o no va pegar un clau amb aquella senyoreta, que és el que jo supos, més ben igual de la senyoreta, si en pot posar una canella que no la posi, o amb una altra, que està claríssim, serà indiferent. Per què? Perquè no va influir en les seves decisions, que no eren de su competència...
La competència era de l'altra tonta, que ara resulta que s'està allunyant d'ell. Però la tonta dels nassos, en els primers moments, va estar amb ell en tot i per tot. Tots sapiguem que estava pegant-te un clau, perquè tots ho sabem que estava pegant-te un clau. Sí, o lo que fos. No, lo que fos no, sí, l'hi. Era un clau. Bé, queden 5 minuts. Ho dic clarament o no? Idò, mos hem d'acomiadar. És que...
Home, però potser fes un resum de tres coses que crec que m'ha pres avui molt. Vinga. Que han sortit de la boca d'aquest amic que ens acompanya sempre, que no ho sentim, eh? Ho fas tu, no? Del bessó. Vinga. Del bessó, que és la vida que hi ha, que ha d'haver-hi en qualsevol llei. I que la interpretació d'això...
aquests jutges que tenim avui en dia joves, que s'ho facin mirar, eh? Que no tot és memòria, que això ho fa molt bé en xats que em té, sinó que és interpretar la vida, no? Quina altra? La segona cosa també que m'ha agradat molt és que la carrera fiscal, ho tenim malament amb el tema de la carrera fiscal, perquè hi ha molta contaminació encara de la procedència fiscal
feixista, no diria franquista, feixista... Corporativista. Digues corporativista. També ho ha dit, cosa de feixisme. Això últim, no? Que és la greu...
El greu fet que es confon la responsabilitat política amb la responsabilitat penal. I això és gravíssim, no? Una cosa és la responsabilitat penal i l'altra molt diferent de la responsabilitat política. I no perquè no hi hagi responsabilitat penal o sentència penal... No podrem escoltar la cançó. Ah, sí. Queden dos minuts, no? Res més que això. Mari Àngels Gurnès amb els poemes Joan Francesc López Casas Noves.
Som que ara no en resta altra cosa que dir-ho tot ben fort com qui ho sap. I no s'amaga darrere fronteres i no s'amaga perquè té el pit.
que s'escridessin xurics i corcs i tot defalmonats. La veu amb ull amb essa em sobrepassa de veure que es comes i ja la fan. Bocsins d'asfalt
Els qui s'escarafallen si els diuen per fans. I si el meu clan s'ajunta amb molts més d'altres i feim sentir a sa vent i roca i mar. I omats sobretot, germans, a una nit.
que ens dona la raó d'identitat.
i els cursaris de vida
obrint-se llavis cosits per l'apongat, ratllin els boscos i la terra parli, unit sota un cel pur a un sol esclat. Res més que sóc,
Però profundet d'estil defensat. Així jo distingo, dicha de quebrança.
Los dos materiales que forman mi canto y el canto de ustedes, que es el mismo canto.