L'himne fecund del retorn de la pàtria, tros estinçat de l'emblema que puja.
Un programa de jubilats per Mallorca. A Ona Mediterrània. Un programa de jubilats per Mallorca.
Sempre anàvem passejant tots dos arreu del món i un dia veus que quedes tu tot sol quan atures a mirar enrere i no hi ha ningú. La vida no és tan curta per somiar i una llum blanca
i seguir endavant. Deixa anar més enllà, tot es va que et fa aturar. Perquè sempre som com som i mai hauries de canviar. I veuràs que et veuràs tu tot sol.
I amb els temps tot ha canviat, el món va caminant. Però dins tu avui tot segueix igual. I encara que en veig anys molts hagin tropitjat, sempre tindràs nova oportunitat. I una llum blanca et guiarà per tot allà on vulguis anar. Semblé bé Déu que no fa mal.
caminar i seguir endavant. Deixa anar més enllà, tot es va que et fa aturar. Perquè sempre som com som i mai hauries de canviar. I veuràs que podràs tu tot sol.
que podràs caminar...
Hem escoltat seguir endavant d'emboirats. Qui són emboirats? En el seu Facebook ens diuen Som una banda mallorquina, feim música jove, música nostra, música de les illes. Som emboirats per la gent que no ens coneix. El setembre de 2024 vam fer un concert benèfic per l'ELA.
L'objectiu no va ser tot sol de recaptar fons, sinó també crear consciència sobre l'ELA i el seu impacte a la vida de moltes persones. Seguir endavant forma part de l'àlbum titulat Aquest moment i ara. I és que Aquest moment i ara, aquí...
tenim en naltros dos membres d'un col·lectiu que es fa anomenat Feim Pinya. Són la Xisca Molet i en Toni Martí. Benvinguts en el programa, Xisca. Bon dia. I Toni. Bon dia.
fent pinya perquè ara toca desmuntar perjudicis mitjançant una pedagogia crítica amb una mirada feminista i integradora i poder canviar la societat fent ús de la nostra llengua.
Però abans de parlar amb tots vosaltres, bé, també tenim la Carme, Giu, Carme, benvinguda, ella també és mestra, jubilada, aquí som mestres tots els quatre que estem aquí. I abans volíem parlar amb una persona...
que aquests dies ha tingut un petit emperà. Ella és la Júlia Ojeda. I...
ella és professora investigadora de l'UIP, també fa feina a la Universitat de València, no és així? Sí. I a Barcelona, que ha patit una discriminació segurament doble com a dona i com a defensora de la nostra llengua minoritzada. La tenim en el telèfon? Sí.
Parlem amb Anna Júlia Ojeda, investigadora i crítica literària. Sí, bon dia, com va? Bon dia, benvinguda al programa de Jaida Sabaracata. Gràcies, és un plaer. Va bé que parli de tu. I tant.
Te vaig escoltar la presentació del llibre d'en Pedro Ló. Sí, a Quart Creixent. Jo ja el tinc, sí, a Quart Creixent. Que bé. Jo sóc la Cília de Guimbau i el nom d'Ona Mediterrània i dels nostres oients et volien fer saber, com a mallorquins que som, que ens solidaridàvem amb tu i amb totes les persones maltratades i que també ens sentim agredits per aquest fet.
Us agraeixo, em sento acompanyada per vosaltres. Primer de tot, com et trobes? Estic perfectament, més forta i més convençuda que mai. Voldríem que poguessis expressar el que va passar i com et van sentir.
Doncs bueno, el que va passar no és res gaire diferent que qualsevol mallorquí catalanoparlant de Mallorca hagi pogut dur altres vegades. Senzillament que vaig entrar a una botiga de mobles a comprar un matalàs i a buscar un paquet.
com tants altres fets quotidians que vivim com a catalans, vaig entrar a la botiga parlant en català i em vaig trobar amb un senyor que em va voler imposar la seva llengua, la seva Espanya i la seva manera de pensar, perquè li va semblar que jo era una dona catalana que no mereixia poder parlar en català al seu país.
I em vaig sentir bé, em vaig sentir en un primer moment atacada, perquè clarament ella em va voler atacar, però em vaig sentir forta i valenta per no canviar de llengua i per denunciar després el que havia passat. En Ferran Suai, Negema Saginés, que ens han fet cursos i sempre ha escrit un llibre de sortir de l'armari. Sempre ens ha recomanat això, sortir de l'armari i apoderar el bosc de la nostra llengua catalana.
És així? No tenim alternativa? Llavors, he llegit qualque cosa que deia, a qualque banda, que se deia que una que hi havia allà deia, això és una mala educació, aquesta dona és una mala educada. És de mala educació mantenir sa llengua quan te n'han de compres?
Bé, això és una mica el mantra dels espanyols que han utilitzat per fer-nos creure que el problema el tenim als catalanoparlants per parlar català a la nostra terra. Al final, quan ets part d'un poble colonitzat, acabes creient els mantres de l'enemic. I els mantres de l'enemic són que parlar català a casa teva és de mal educat, quan el que és de mal educat és arribar a una terra que no és teva i posar la llengua...
d'un estat que té exèrcit i policia per aplacar els ciutadans del territori. Això sí que és de mala educació.
Jo crec que en realitat el que se senten és que amb inferioritat, o sigui, el sistema indigent no en saps quan mantenim la llengua un poc, no? Òbviament, el senyor no en saps i els estàs dient si vols viure a casa nostra de parlar de la nostra llengua i desintegrar la nostra comunitat política i si no ho fas aleshores que vius com un color en una terra que no et pertany.
I ara, per acabar, també, na Gemma i en Ferran us diuen que els parlants de llengües minoritzades són com bossatjadors, que només parlem en la nostra llengua quan estem a la superfície, o sigui, quan estem segurs que no tindran cap emparó. I què ens recomanaries a tothom per no ser així, per empoderar-nos i parlar sempre la nostra llengua?
Doncs crec que ara mateix l'única recomanació que us puc fer és dir-nos a tots els catalanoparlants de tots els països catalans que no estem sols, que hi ha un exèrcit de catalans i de catalanoparlants de rega nostra cada vegada que mantinguem el català i que l'únic foritzó possible per la llibertat de tots nosaltres és que cada dia parlem més català sempre i amb tothom i que siguin ells els que tinguin por.
I si voleu conèixer millor, na Júlia, escoltau a vida, que té una entrevista molt interessant. Encantada de parlar amb tu, si vols dir alguna cosa. No, res, gràcies a vosaltres, ha estat un plaer, contenta de ser part de la Mallorquinitat i res, fins la victòria final. Moltes gràcies. Gràcies. I avui...
Volem donar veu també a aquest col·lectiu que també està relacionat amb la nostra llengua, i molt, de mestres i professors que han tingut la valentia i la necessitat de teixir una xarxa de docents compromosos en l'ensenyament en català, anomenada Feim Pinya. No Feim Pinya, no. Feim Pinya.
perquè el nostre, d'aquí. I ens acompanya na Carme, també, mestre jubilada, que forma part de sa Junta de Jubilats, com hem dit abans, i na Xisca i en Toni, que els tornem a dir benvinguts en el programa de Jaida Sabarraqueta. Com a mestres, primer de tot, ja que hem sentit aquesta lota, na Júlia Ojeda, què em pensau d'aquestes agressions que patim els mallorquins quan anam de compres o a restaurants?
Bé, jo, per exemple, jo pens que han de ser resistents i resilents, és a dir, els han de saber reconduir mantenint-nos sempre en català. I amb educació, fer-los entendre que tanmateix no canviarem. Sí. Que ens han de mantenir.
Sí, jo opino exactament el mateix. Jo sempre, el que faig com acostuma, és sempre arrencar en català, allà on vagi. I així ja saben que, en fi, que si me volen contestar poden i que jo saben un pot de què vaig i intent mantenir el màxim possible. Prens que és el que hem de fer. No mos queda més remei. I na Carme, què dius? Per què?
Perquè la realitat, la comoditat de tota la gent per parlar-la, parlen en castellà per comoditat, per no tenir que tenir enfrontaments. Quan surts de casa has de sortir per la lluita, per els teus drets, no? I això et fa posar en una posició de lluita i has de saber-ho, i has d'acceptar-ho, has d'acceptar-ho i saber posar-te en el lloc.
Per exemple, si vas en una botiga i t'han de servir, tu ets la senyora i els altres estan per servir-te. Si no saben servir-te o no poden servir-te, aquí hi ha un problema. Però no perquè li parlis o no li parlis. Si tu parles català o parles anglès o parles alemany, el que et serveix ha de tenir eines per poder-te servir.
Si no te serveix, li dius, escolti, vostè no me serveix per servir-me a mi, busqui un altre perquè vingui. Si no, el llibre de reclamacions, però molt educadament. Però jo el que trobo, almenys a la meva vida, és que ser dona, ser gran i ser catalana és pitjor del que us podeu imaginar, la catalanafòbia.
l'edatisme i a més a més ser dona ja és ser vella ja és el pomo, ja és el nom més i quan te trobes un noi jove no vol perdre la paciència i li notes amb els ulls i dius tati, aquí hi ha feina per fer saps què vull dir? hi ha feina per fer això sap com bé qui s'ha topat
Quan he cercat Fem Pinya, clar, el meu corrector va fer Fem Pinya, i vaig trobar un munt de plataformes, entitats, que s'ho deien, per exemple, el País Valencià és un material visual i actiu per aprendre a valenciar com a segona llengua, pensar per anar-ho vinguts.
En el Principat, Fan Pinya es tracta d'una plataforma educativa que és una iniciativa d'economia social que des del 94 porta l'experiència en l'àmbit d'acció social, a grup d'organitzacions, iniciatives, sense ànim de lucre, que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones amb més recursos i en situació de risc.
Fem pinya l'institut, també m'apareix que la Generalitat de Catalunya neix de la necessitat de promoure la inclusió i afavorir la cohesió social en l'alunat del nostre centre i les seves famílies. El projecte està integrat en un conjunt d'activitats acadèmiques i lúdiques i duen tot això d'Erasmus, que poden dir que fem pinya,
Fein Pinya és un espai per mestres i professors, sobretot per compartir. Per compartir experiències, recursos, materials, estratègies i que nosaltres pensam que en un moment els altres han estat d'èxit o que ara mateix estan tenint una utilitat.
i sobretot també crear un espai de reflexió del moment en què passa l'ensenyament en català i de quines coses podem embestir junts tots els que ens interessen per aquest projecte. Ara mateix tenim gent de tots els nivells educatius,
de pobles, de Palma, gent interessada, molt de col·lectius diferents, i l'únic que volem és això, compartir experiències que en un moment o altre han estat d'èxit i creiem que poden tornar a servir a la gent, ara mateix.
ja vaig conèixer aquest projecte nosaltres dues van anar a un sopar sí, el sopar a la llesca a la llesca per la llotja no sé si continua continua
La llesca? No, això és la llesca, ja s'han acabat perquè era per s'estiu, s'ho pot jo. I aquest dia l'assemblea de docents tenia un poc reservat el protagonisme i com que nosaltres som un grup que surt de l'assemblea de docents, ara ho anirem explicant, vàrem aprofitar aquest dia per presentar-se pel projecte. Estic ple de gent, vull dir, que vas... Sí, sí, molta de gent. Molt maco.
També el projecte Feim Pinya, com va començar aquesta idea d'on surt i com surt?
Bueno, primer hi va, és a dir, l'assemblea de dos se'n va reactivar fa uns dos anys, un any i mig, ja va entrar en contacte amb nosaltres com a equip de suport a immersió, que després explicarem exactament què és, i després...
Arrel de tot això ens van crear com a grup de treball dins l'Assemblea de Docents. Tu parles d'Assemblea de Docents, perquè tu és una camiseta verda, no? Això ens recorda l'Assemblea de Docents de... La mateixa. La mateixa. La mateixa que ja és encara. Exacte. I torna. I del que s'ha reactivat. Sí, s'ha reactivat i ja van començar a fer feina amb l'equip d'immersió conjuntament. L'equip d'immersió, llavors parlarem també...
que havia estat un equip de la Conselleria d'Educació, i ens vam anar reunint i un moment donat va crear la idea que feia falta, també a iniciativa de dues al·lotes de l'escola de Verge de Lluc, que feia falta un equip o un grup de gent, una xerxa,
per fer un poc aquesta feina que comentaven així, que donar-me el suport entre nosaltres, recuperar recursos, recuperar estratègies. I estàvem en una reunió pensant tot objectius i vam dir però hem de pensar un nom per nosaltres. Clar, i per què triau aquest nom? I quin significat té? Perquè jo veig que molta gent el tria en aquest nom. És un bon nom. És un bon nom.
Fer pinya en català d'aquí, a Mallorca, significa juntar-se, unió, defensar-se els uns amb els altres, fer xarxa. I clar, nosaltres som una xarxa.
No és que sigueu castellers, que també fan pinya. No, no són castellers. Però fer pinya és un nom molt popular, de cultura popular. Ja s'ha beguda, ja és fruit. Hi ha una cosa que és un nus de pinya, que era un nus mariner, que mos va agradar molt, també, aquesta idea de fer força amb aquell... Ah, sí, veus això? Xerxes. Sí, xerxes, clar.
I representa totes aquestes idees que ha dit la Xisca, de compartir, d'ajuntar-se, de fer feina junts, la Unió. Jo crec que necessitam substituir l'administració i tota aquella gent que hauria d'estar fent aquesta feina i no la fa, claríssimament. Vull dir, és la universitat, avui en dia és professorat, no surt gent preparat per fer feina amb infants no català no parlants,
I tenim una... Són de ser realistes. Nosaltres vivim a una illa, allà on, no sé dir exactament tant per cent, però ben bé un 60 o un 70% d'infants a l'escola des de fa molt d'anys que no tenen la llengua catalana com a... Primera llengua. Primera llengua. Llavors, els mestres surten de l'escola sense saber aquest fet que s'han d'enfrontar a una aula amb infants que no els entenen.
i que no parlen la seva llengua. I que a qualsevol escola anglesa o d'aquestes així com de cares te fan tot un plantejament didàctic important perquè un infant aprengui aquesta segona llengua i aquí surten de l'escola de formació sense saber res. Aquesta feina fa una sèrie d'anys a l'equip de suport d'inversió, de la conselleria,
la feia una mica, però és que ara mateix no la fa ningú. Era un equip de suportes a l'ensenyament a infants, no català no parlants, a les escales, a totes les escales que ho demanaven, no? Sí, i hem de dir una cosa, el nostre objectiu no era tant als infants, sinó als mestres, és a dir, ensenyàvem a les mestres com...
Com dinamitzar les situacions d'aprenentatge perquè els infants sempre acabin entenguent el català i parlant.
Depenia de la Conselleria d'Educació. Sí, sí, sí, depenia de la Conselleria d'Educació. Primer del Ministeri, quan vol trobar-ho començar? Va crear en Miquel Esbert, en els moments en què era inspector, aprofitant un programa de compensatòria, que no érem d'ara dins un programa de català, perquè això era el temps d'en Andreu Crespí. Encara érem Ministeri, no teníem ni les competències.
La delegación. Exacte, i en aquell moment érem dues persones i després, a poc a poc, a mesura que va passar el temps això, se va anar ampliant a Manacor, a Inca, després a Eivissa. I tu, Gisca, hi eres en el principi? Sí, sí. Qui éreu?
La Montserrat Sobrevies i jo, érem amb les dues primeres, després se va afegir a na Maria Rosa Roig i després ja va augmentant a na Maria Durant, bé moltes, na Roser, bé moltes... I em va arribar que quants éreu, Toni? Perquè en Toni va arribar quan ja estava a punt de partida. Sí, jo vaig arribar quan ja feia 10 anys que estava en marxa i vaig estar 10 anys més.
I quan jo vaig arribar hi havia, a Palma érem 12, a Manacó eren 3, a Inca eren 2, a Eivissa eren 4, a Menorca hi havia dues persones, hi havia molta gent, molta gent. I això ho va llevar el senyor Baussà, supòsia. El nostre estimat Baussà. Sí, fulminant. El va fulminar, efectivament.
me va fer decidir sí o sí jubilar-me, perquè va ser un any negre de la meva etapa d'educació. I de llavors en Sà no s'ha recuperat, vull dir, no hi ha hagut una empenta d'anem a recuperar coses, anem a recuperar estratègies, no, tot ha estat molt tèp i no s'ha arribat a recuperar mai allò que hi havia hagut. I així anem, tothom fa el que vol.
Nosaltres, jo, som de l'època dels moviments d'escoles mallorquines, aquí a Baja hi havia a Rupí que l'han saludat, a Margalida Monà. I va ser un moviment nascut a Palma el 84 per iniciativa de la SENC, que era una comissió per a l'ensenyament i la normalització del català.
I com a resposta a les inquietuds de molt de mestres que estimaven la llengua i cultura pròpia de les Illes Balears i que tenien un adjectiu comú que era ensenyament en català a totes les escoles de les Illes,
era format per tots els centres aquells escolars que feien ensenyament en català i ens reuníem i tu has viscut un pot també perquè tenies a prop gent que feia feina en aquestes escoles. El primer lema fue ensenyament en català per tot arreu. Jo crec que aquest lema el vam aconseguir una mica, no?
Sí, jo crec que aquest lema sí, se va aconseguir i crec que ara mateix no és el problema, perquè jo crec que la gent a les escoles, ningú discuteix a les escoles que l'ensenyament hagui de sant català. Vull dir, estants, però ja també ho estic estant com a bastant, en Toni fa unes carusses...
O sigui, els projectes lingüístics són en català i aquest tema està com a bastant consolidat. El tema està en com s'aplica i a com s'executa. I el que l'Antoni deia, que tothom fa el que vol i tot això, anem aquí. O sigui, les escoles, allà on hi ha molt d'infants català no parlants i ho fan en català, no hi ha problema.
Però allà on hi ha molt d'infants no catalanoparlants s'han perdut moltes coses de les que per nosaltres eren prioritaris i eren com a fons bàsiques i guies. S'ha perdut. Jo ho veig cada dia. Per un excés de...
Hi ha molt d'infants que arriben d'altres comunitats, d'altres països, que inicialment no entenen el català i els mestres perden molt aviat la paciència i no tenen estratègies, no saben com ho han de resoldre i se posen nerviosos i se passen en el castellà i a mi cada vegada que ho veig i ho sent m'ha posat molt nerviós. Sí.
Perquè potser és el més fàcil, no? Com que som bilingües altres, el més fàcil seria això, no? Aquell infant no m'entén i doli parlar dins de la seva llengua. Falta consciència lingüística. Què fa falta? Eines. I formació. I formació per afrontar aquestes situacions. Perquè jo entenc perfectament que un infant de 3 anys el veu que no l'entén i si no té eines...
en aquells moments és el primer, però és que si tinguessin eines com les que nosaltres teníem, les que ens van obrir la visió de com ho havíem de fer, del plantejament de les escoles d'immersió i això, ho podríem fer perfectament i s'entamarien que els infants no pateixen i
i poden donar-se a entendre i a la vegada fer-los xerrar d'una manera atractiva, d'una manera lúdica i sense tant de problemes com tenen ara. És un programa que està demostrada la eficàcia aquí a Mallorca, que es va demostrar durant 20 anys, els resultats eren òptims, excel·lents, però a més a més ha estat assetjat, provat i ha estat desenvolupat a Canadà i a altres països.
És molt eficaç, funciona molt bé. L'immersió lingüística, en realitat, és un programa pedagògic i didàctic. Se l'ha volgut, la paraula immersió, s'ha volgut polititzar molt, però per gent que li interessava polititzar-la, però en realitat només és això, és tenir present com ho has de fer si tens infants que no són de STM text lingüístic.
Inmersió vol dir posar l'infant dins un lloc on només et senti l'idioma nou que és per ell, però d'una manera lúdica, agradable, vull dir... I té una sèrie d'estratègies per donar-te a entendre i a la vegada fer-lo participar i que ell, sense pràcticament tant emersant, estigui parlant en català.
i que se senti acollit i segons jo havia vist a les classes que quan entrava un de foraster agafaven un nano de la classe que era el responsable d'ell i li ajudava a fer deures i li ajudava a jugar al pati i tot això i es feien com responsables això s'havia vist és una de les estratègies per i els fans d'acompanyament és una de les estratègies que venia l'acompanyament és una de les estratègies, sí, sí
Bé, i ara, quin programa de feina teniu? A veure, què us podeu dir ara? Bé, nosaltres... En aquest col·lectiu, deixant-te's història, hem fet un pot d'història... Quin programa?
De primeres, sobretot volíem que fos un espai de reflexió i de compartir. Però a la vegada vàrem veure que teníem tant de material, perquè, clar, Antonia vos ha racontat un poc que tot va sortir de l'assemblea de docents i d'un grup de mestres de Verge de Lluc que va dirigir-se a l'assemblea de docents per proposar que havíem de fer qualque cosa amb aquest objectiu. I ja tot d'un amos vàrem fer una trobada...
Elles mos van contar un poc el que feien a Verge de Lluc i naltros van dir, això ho heu d'explicar als altres, perquè és un material interessantíssim, boníssim, i naltros els van contar que fèiem naltros el seu equip i van dir, això ho heu de contar als altres, no pot ser que quedi aquí.
I així va ser una mica, vull dir, vàrem pensar que en comptes de fer un espai només de reflexió, primer començaríem contant el que sabem, o sigui, nosaltres, la nostra idea d'en Toni, d'en Montserrat, que avui no ha pogut venir, però era, anem a mostrar-los a la gent que vulgui venir, el que fèiem nosaltres, al principi de setembre, fèiem un curs d'iniciació a tots els mestres que començaven nous a totes les nostres escoles.
dins els dies de setembre que encara no hi havia alumnat i en dos altres dies els explicàvem tot lo fonamental. I aquesta gent ja se n'anava a l'escola amb tot allò opres i amb ses idees clars. Vol dir que quan no tenen infants els mestres també fan feina. Sí, sí.
Efectivament, efectivament, i aprofitàvem aquells dies perquè en comptes d'estar a l'escola venien i estava molt bé. Llavors anem a explicar-los tot això, en els qui ho vulgui escoltar, i si aquesta persona que ve en el nostre grup ho pot explicar a la seva escola, ho pot fer extensiu, i pot crear la necessitat, i pot arribar a donar a entendre que hi ha unes estratègies que funcionen molt bé, ja crea l'interès, llavors ja veurem com continuarem.
I vàrem organitzar com uns vuit o nou sessions, ja n'han fet les dues, que també han estat... La primera va ser una mica de presentació i això. La segona... Que va ser a Verge de Lluc. Sí, sempre. Sempre allà, val. Sí, sí.
Després de la segona va venir Nanda Ramon, perquè també hi ha gent de secundària, i mos va explicar un poc els seus tallers de certivitat lingüística que fan en els instituts, que va ser molt interessant, i també un grup de lotes que es diuen Fem Infància, també mos van refletxar un poc en sa visió de sa llengua avui en dia, quina ha de ser...
I a partir d'ara tenim tres sessions allà on els representants de l'equip de suport, que serà amb la Montserrat, Sobrevies, Antoni i jo, els explicarem un poc tot el que fèiem en aquell moment, com plantejàvem els comptes, el recont de joc, el plantejament de les tres actes, una mica el decàleg del que nosaltres considerem que ha de tenir una escola d'immersió.
Tot això els ho explicarem i després elles, Naina i Matalana Serra, Naina Salvai i Matalana Serra, explicaran un poc tot aquest material que elles han preparat d'acollida. I com que no podien venir aquí, perquè són joves, tenen infants i els acosta un poc... Voleu que els escolten, que mos han enviat un àudio. Per explicar les seves càpsules.
Elles els anomenen càpsules, perquè han preparat una càpsula per cada moment i mos comptaran les seves càpsules. No ho havia sentit mai, això de càpsules. Són molt creatives. Els escoltam. Hola, bon dia. Són Amat de l'Anna Serra i jo som Naina Salvà.
I res, vos volem agrair aquesta oportunitat de donar coneixer fent pinya i moltes de les inquietuds que tenen molt de mestres avui en dia referent a la nostra llengua. Bé, alguna de les nostres càpsules són esplada coïda pels infants i les seves famílies. Sempre dic que una coïda és responsabilitat de tota la comunitat educativa. Per tant, en aquesta càpsula el que farem és donar estratègies
de conversa en català, perquè pugui ser aquesta acollida la més amable i amoresa possible. També desmuntant pors i perjudicis, accions que es puguin dur a terme, per exemple, dintre de les aules per treballar, per exemple, el dol migratori, amb els infants o inclús...
Donar una acollida molt més integradora a les famílies, apropant-los a tots aquells recursos que hi ha en el barri. Donar-me a terme també propostes i activitats de diversitat lingüística, on les famílies són els principals protagonistes.
Per altra banda, una altra de les càpsules l'explicarà Naina. Una altra de les càpsules que tenim dins el marc desfebrer s'atitola l'entorn i les oportunitats de relació que hi ha amb aquest entorn, que és com a diàleg o aquest ball que hi pot haver de l'escola amb la cultura popular que hi ha en el barri o en el poble.
Això és veritat que serà com més específic, a cada poble hi ha una sèrie de matisos que no és a s'altre o a cada barri, però també ho podem veure com una oportunitat on ens hi podem aferrar i podem estirar per donar protagonisme també on la llengua va molt més enllà de...
d'aprendre un idioma, també és una manera de ser, una manera d'expressar-se, una manera de comprendre i d'evitar els espais, les festes, les tradicions i les relacions amb els altres.
Després, una de les següents càpsules seria compartir bones pràctiques, on aquí hi ha com a dos eixos centrals. Un, per una banda, es convida a altres escoles que volen compartir bones pràctiques en relació a la mirada lingüística o a l'equisició de la llengua des d'un punt de vista positiu, des d'un punt de vista com a nodridor en tots els sentits,
I, per altra banda, també oferim experiències on hi ha hagut escoles que han realitzat intercanvis lingüístics a diferents territoris de llengua catalana, ja sigui a València o Catalunya.
De fet, ara, per exemple, ja tenim com dues escoles que volen venir, són dues escoles de Tarragona, i una necessita venir ara, just ara, aquest primer trimestre, supos que per qüestions d'organització, i estan dient que, insistentment, que volen venir a fer aquest intercambi amb nosaltres i a conèixer aquesta riquesa també dialectal que tenim aquí, no?
Res volem donar-se's gràcies i ens acomiadem. Adeu. Vos animam a fer-vos de fein pinya, a aderir-vos i a poder venir a aquestes càpsules de formació, a aquestes trebades.
Adéu, adéu. Idò, ara ja anirem a publicitat i després escoltarem de mons d'oques grasses que ens han demanat a elles, per a elles, li dediquem. Molt bé.
Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants. Fer odontologia slow no et s'ha pausat, és dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excelents, segurs i de qualitat.
Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351. La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
El Museu Marítim de Mallorca torna a obrir les seves portes a ses baltes, a Palma. Un espai renovat, amb experiències immersives, col·leccions úniques i un projecte museogràfic que posa en valor la nostra relació amb la mà. Vine a descobrir-la. Històries, patrimoni i emocions que connecten Mallorca amb la seva ànima marinera. Obert de dimarts a diumenge de 10 a 17 hores. Entrada gratuïta. Consell de Mallorca.
web, sou aquí. El Consell de Mallorca vos presenta un nou programa d'activitats per a persones grans per viure la mà, la natura, amb salut i en comunitat. Jaudeix de fer esport en grup amb el Consell de Mallorca. Per una vida activa i saludable, viu en gran, inscriu-te al web d'esports del Consell de Mallorca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
pot ser que ho donguis tot i no ho aconsegueixis que et quedi sense forces i que no se't compleixi pot ser que t'arrosseguis que vagis fent el cuc pot ser que ploguin pedres que et facin marxar lluny vine a buscar-me on vulguis que ho estaré esperant jo no m'importa el vèrtic de no saber on anar
Pot ser que ho doni tot i no ho aconsegueixi, que em quedi sense forces, que tot i així segueixi. Tot el que no entenem és tot el que ens va omplint, pot entrar la llum quan et fas ferir.
pot entrar la llum, quan et fas ferides. A tope amb la vi, a tope amb la vi, amb la big big vida.
La por que porto a dins, és de no estimar-me prou. Que la pluja em brilla als ulls, tots els dies que plou.
el vent ningú li diu que ha de ser què passaria si tornés a viure tot tornaria a fer-ho igual tornaria a ser qui sóc tot el que no entenem és tot el que ens va omplint pot entrar la llum quan et fas ferir
Idò seguirem parlant amb els que han tornat a donar vida a l'escola mallorquina i deim-hi per què ho han de fer en català aquí Canostra. Que trobeu voltros, Toni?
Un moment, perquè l'escola ha de ser en català i per a tothom que va a escola, tothom ha d'aprendre català per igualtat d'oportunitats, perquè aquells que venen de fora, aquells que són de famílies castellanoparlants o d'altres llengües, tinguin les mateixes oportunitats d'accedir a les feines, de comunicar-se, de relacionar-se amb la gent del seu voltant...
I no només això, perquè a més la llei ho marca. La normativa ho diu, vull dir, la llei de normalització lingüística, el decret de mínims que és vigent, la llei d'educació que és de fa molt poc temps, totes les lleis, les normatives van cap allà mateix. Tothom que va a l'escola pública obligatòria ha de ser perfectament competent en català i en castellà.
I t'apareix que hi arriben? Vull dir, quan t'acaben, na Carme m'ho demanava, no? Sí, fa uns 15 anys estem segurs que sí que ho feien. O sigui, acabaven competents en les dues llengües. Totalment, totalment. Llavors eren lliures d'emprar-la o no, quan volien o no. Però ara mateix, a nivell de competència en català, per les proves ja que sé que s'estan passant, ara mateix hi ha una davallada molt grossa. I què ha canviat, bàsicament?
Que ha canviat, per exemple, l'actitud dels mestres en els claustres, abans tothom ho tenia clar, ara la gent no té informació, no saben com ho han de fer, no tenen eines, no tenen estratègies, i quan veuen que potser un infant no els entén, se posen nerviosos i passen en el castellà.
I l'alumnat ha canviat, també. Sí, l'alumnat també ha canviat, evidentment. Evidentment, si el professor canvia... No, no, i la composició de l'alumnat ha canviat. Aquests darrers anys l'allau migratori és molt gros. Això no seria cap problema si a l'escola estàs preparada per donar resposta a això. Estigues compensat a l'alumnat. Sí, no, i...
Bueno, primera que l'alumnat està repartit equitativament, tots els centres, l'alumnat nouvingut, no hi hagués centres amb una... Bueno, però és que avui en dia hi ha molt d'alumnat nouvingut i de fora per totes bandes. No, no, la que ho compensaria seria que el professorat i els mestres tinguessin recursos, estratègies, maneres de fer per assegurar que adquirissin el català.
El que comentàvem abans era que els programes d'immersió lingüística s'apliquen a tot arreu de tot el món. I són sempre programes d'èxit. No sé si nosaltres aquí quan mos va arribar la informació dels programes d'immersió...
a Catalunya va agafar model del Quebec. I Quebec se va trobar, o sigui, com a ciutat, se va trobar en que les famílies més pobres eren francòfones i quan anaven a escola acabaven la seva escolaritat sabent anglès, perquè l'escola era amb anglès, i francès perquè ells venien de família francesa. En canvi, els infants de famílies més riques o de més alta...
només sabien anglès i quan realment se'n van anar en tema d'això com a institució, diríem, van aplicar el programa d'immersió en francès. Vull dir que els infants anaven a escola en francès per aconseguir
que al final tots els infants d'allà sabessin les dues llengües per igual. I això és una cosa que nosaltres aquí la veiem molt clara, perquè amb la quantitat d'infants que tenim no catalanoparlants, creiem que s'han de aplicar aquests programes d'immersió a l'escola, perquè és el que més funciona. De fet, una família que vol que el seu infant sapi molt d'anglès i parli anglès com un nadiu, el du una escola anglesa. I en aquesta escola anglesa què fan? Inmersió lingüística.
O els apunten a programes d'immersió en anglès que organitza la conselleria mateixa d'educació. I aquí sí que no hi ha problema en dir que és immersió. Efectivament, efectivament. Si li lleves la part política a la paraula immersió, és un programa excel·lent. Fein pinya, també és possible a Menarca, a Eivissa i a Fermentera o no ho necessiten allà?
O tot i que la tecnologia ara i la connexió i la coordinació és possible, ho heu pensat també en altres illes?
Ara mateix, no, en principi, perquè estem començant. Heu de pensar que som un grup de 7 o 8 persones que ens hem organitzat i la veritat és que hem tingut molt bona acollida. Ara mateix hi ha 120 persones apuntades al nostre programa, però no tothom ve a les sessions de formació.
Però sí que hem de dir que de la primera a la segona sessió que hem fet ha augmentat el número de participants actius i que esperant que s'hagi esquipujant... Vull dir que no mos hem plantejat, encara, en això, però jo necessitat, crec que necessitat també n'hi ha, n'hi ha per tot.
Persones que també ho podrien embestir? Segurament també, no ho tancem en un moment o en un altre. Si una persona, un mestre em ve i em diu, tu saps com puc anar fent pinya que li puc dir?
Sí, que poden dir que si entren a la pàgina de l'assemblea docent trobaran un vincle on des d'allà podran apuntar-se a la xarxa i també trobaran la informació de com venir a les trobades que feim a l'escola Verge de Lluc.
teniu pàgina web dins l'assemblea teniu un enllaç que vos trobeu i poden dir però sí que ens va molt bé ens agrada molt veure que la gent diu, mira, vendrem a la pròxima sessió, així nosaltres podem fer una previsió de recursos, de l'espai i a través de la pàgina d'assemblea de feim pinya
Hi ha un vincle també per poder confirmar assistència? També per cada sessió preparam un cartell concret una mica més específic del que farem aquest dia i si la gent mos confirma per correu i això també mos va molt bé perquè el dia ho enviem a tots els que han deixat el correu
els enviam i si mos confirmen mos va molt bé, per tenir una previsió d'espai, perquè és que es darrer dia, el primer dia havien de venir 20 i em van venir de ves 30, i es darrer dia havien de venir 30 i vam ser 45, i a s'aula ja començàvem a no cabrerir, vull dir mos hem de fer un plantejament d'ací, necessitarem un espai un poc més gros, perquè ho fèiem a dins d'una aula i bé, estàvem, bé, van disfrutar molt perquè...
Estava molt ple. Estava molt contenta. Ja anem a veure en quin espai trobarem a l'escola per poder encabir tothom. Llavors, quins són els reptes del futur?
I de l'escala del segle XXI, com ho veus, Valtros? El repte de feim pinya, jo diria que, sobretot, el nostre repte és crear xerxa, que seria que totes aquestes persones que venen allà, tot el que nosaltres els demostram, el puguin fer arribar als mestres de les seves escoles
i puguin crear la necessitat de conèixer-ho, i puguem ser de cada vegada més, o si hem de repetir, si hem d'anar a fer formació a les escoles, bé, és igual, o sigui, nosaltres mos és igual. En Toni encara fa feina i està amb et tio, però jo som mestre jubilada i les altres la majoria també, i mos agradaria molt que ja que...
S'aconseguirien no fer aquesta feina. S'universitat, això no ho han comentat i m'agradaria que tu ho comentar. Sí, s'universitat és un altre aspecte completament diferent. Sí, no sé si ara... Sí, no vol dir. Però en s'universitat hem de reconèixer que s'assemblea de docents l'any passat
Se va posar en contacte amb ells per això, perquè veuen la necessitat que la universitat ja rebin formació en respecte a això que vos estan comentant. I la reunió que van fer se van mostrar molt receptius, mos van demanar que anàssim a parlar amb ells, explicar-los tot el que fem, els van donar un ventall de recursos.
Sí, i de fet l'any passat ja se va fer una formació per professorat de la universitat i se varen fer dues sessions formatives per alumnes. Efectivament. I en guany la formació per professorat està en marxa una altra vegada.
És que en realitat... És una expansió... Sí, exacte. Si veus que el professorat sap que hi ha tot això, que els problemes que en deu anys ja no hi ha els mateixos professors que hi havia abans i la gent no ho sap. I van quedar bastant estorats i bastant contents, vull dir, quan els van veure tot el material que...
Manatjàvem i en Toni és un dels que la va fer, la formació. Jo vaig fer l'alumnat i ell amb unes altres companyes. Varen fer la part adreçada al professorat de la UIP, varen quedar molt contents i una prova d'això és que enguany repeteixen. Vull dir, tornen a demanar formació i l'estan preparant ara. Veiem que és bastant difícil incorporar els continguts a les assignatures perquè la universitat és un altre món.
però mentre nosaltres puguem arribar per allà on sigui, és igual, nosaltres arribem per allà on sigui i a partir d'aquí que s'estengui la necessitat, les ganes de saber què hi ha i que qualsevol agafi relleu de tota aquesta gent que durant una sèrie d'anys vam fer feina, que n'hi ha molts amb batiu, eh? Sí, encara n'hi ha molts amb batiu, de professors, de mestres que estaven a l'equip de suport, n'hi ha molts amb batiu.
I molta gent que va rebre suport, que va rebre formació i que segueixen endavant. Però, clar, cada vegada som menys i ara toca renovar.
de pensar que aquesta formació ni dona cap punt, ni dona res. No, no, ja ho veig. No dona res. La gent que ve ve perquè li agrada, perquè li interessa i perquè hi veu... No, no, i per la necessitat que tenen de poder treballar amb consciència del que fan i... És que hi va haver un moment que amb això dels punts, clar, no... Pareixia que no podries anar als cursors de CEP i tot això perquè havies d'acumular...
Formació i formació, però després cobrar un poc més i no... Aquest darrers anys, això us podria dir en Toni més que jo, però per allò que hem comentat, s'ha intentat bastantes vegades, que a través del FEP se fes formació d'aquest tipus, però no hi ha hagut molt d'interès o si, Toni... Sí, amem, anem a veure.
Jo he fet formacions per Estep de Calvià, per Palma, vaig anar a una formació a Menorca, que van demanar, una a Eivissa... S'han anat fent coses, aquests dos darrers anys ha estat molt més fluix, però abans s'han anat fent coses, però eren com coses puntuals, aïllades, ara aquí, ara allà, però no era una cosa de gran abast, no era una cosa d'allò que dius...
és que la conselleria té un interès global perquè aquestes estem que volen treballar. No, eren cosetes. Tot el contrari, vull dir que la conselleria ara mateix el que fa és posar pegues i posar programes de lliure elecció i tot això, bé, això ja ho sabem, vull dir, ja no sé si fa faltar en aquest programa parlar-ne, perquè ja sabem tots els entrebancs que posen.
En sou pla de... No sé quants dius. Pla de lliure de llengua. Pla de lliure de llengua. Tot el que se pretén des d'allà és tot el contrari. Aposta, nosaltres feim el que puguem, però nosaltres continuarem fent pinya. Sí, molt bé. Això està clar.
Per això m'heu recordat un poc quan vam començar en les escoles mallorquines, perquè tampoc no feien punt ni res, sinó que érem una necessitat de fer xarxa i anar endavant. Bé, ja queden poc minuts i mos hem d'acomiadar.
No sé si hem respost tot el que teniu previst. Jo crec que enhorabona per la feina feta, per la feina que feu. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres per intentar donar-ne un pot de difusió. Sí. I jo el que sí que volem dir és, en el professorat, que en el seu centre se senti un pot tot sol, pensi que en la nostra xerxa pot trobar un...
Entria a l'assemblea i allà dins us trobarà i pot venir. I que pensin que és molt pràctic tot. Tot està pensat en una aplicació a aula.
I us volem recordar que dimarts tenim la ruta llompartiana, a Pilar 9, a les 6, davant l'estàtua del rei en Jaume. Seguim preocupats per Som Bonet. I esteu atents a noves convocatòries. A València, a Lacan, fan una manifestació masson d'emissió. Aquest dissabte, dia 25 d'octubre. Si voleu anar, ja ho sabeu, cap a València.
Ha arribat l'hora de dir-nos adeu i gràcies, Aina, per ser aquí i a una mediterrània, anant a la tècnica. Gràcies, Xisca i Toni, per venir al programa. I sé que ha suposat un esforç perquè no és fàcil. Carme, fins sempre.
I quan en Baussà va voler imposar el TIL, l'ensenyament trilingüe, i quan des de les escoles li varen sobre plantar cara, vaig entendre que la llavor de les escoles mallorquines havia relat i que els mallorquins tots, tant d'arrel naixement o adopció,
Entenien el fet colonitzador que obriria camí cap a la mort de la nostra llengua i llavors, com una espurna de seny encomanada, totes les escoles recullien el fruit de tant treball i seguien el foc
treballant el fosc treball de la filosa, perpetuant terrels, collites i somnis, tal com el recordava el poeta Llompart, que les vostres mans avui sablanin les velles heretats com un prodigi, que tingueu sort i que doni fruit. Us deixem en lliures dels emboirats en la Laura Pallicer,
que seguim caminant per a un món ple d'igualtat, que ser en pau i ser justici siguin una realitat. No som inferiors ni superiors, som iguals amb drogs i valors. No s'attentar menys preu ni opressió, volen respecte i llibertat d'expressió. Són dones i homes de coratge, de força, de lluita i de saviosa. Són persones amb un missatge, de pau, de justici i de bellosa.
Ja no vull res més, ja no vull plorar. Vull sentir-me lliure, vull sentir que som iguals. Diguen que ja està, s'ha fet realitat aquells somnis que sempre totes han lluitat.
Juntes hem obert camí, juntes per fi poden dir. Sa nivella, sa balança, cada dia és un nou crit. I ara seguim caminant per a un món però d'igualtat. Que sa pau i sa justici siguin una realitat.
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània.