Prop de mi, el patac s'acabar I com caigut del cel, l'ocell es fa durar Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
El Jai de la Barraqueta Un programa de jubilats per Mallorca Aona Mediterrània
Molt bé, bones tardes a tots. El que ens escoltàu en aquest programa de jubilar per Mallorca, ja hi de sa barraqueta. Avui dirigirem el programa a Nací Lirguinbau i a la que vos parla, Francina Jaume. La flor romanial esnegret rondalles meravelloses de Seixi d'Ullduit Salvador, rondalles d'Antoni Maria Alcobé, llegendes sobre el conte mal, rei en Jaume, etc. Tot aquest món de cultura oral...
que de qualque manera les que tenim una edat ens ho han contat de petites i ho han llegit i ara ho poden transmetre en els nostres nets. Tota cultura popular forma part de la nostra identitat. Per això avui, el programa d'avui, el dedicarem a aquesta cultura popular i a la nostra identitat. Una cultura que dins un món tan complex com són xarxes socials,
bojos que organitzen guerres a nivell mundial. Pot estar a punt de desaparèixer? És una pregunta que podrem fer la nostra convidada d'avui.
Avui, però, tenim una convidada que ha dedicat tota la seva vida i carrera a fer que la nostra cultura popular no quedi oblidada. I ho ha fet des de la investigació constant i també des de l'educació. Tenim avui Anna Caterina Valriollinàs,
que també moltes escoles i molts de nens la coneixen com na Caterina Contacontes, perquè això sí, també ha anat a moltes escoles a comptar aquesta cultura, a comptar aquests contes tan populars i també que ella ha escrit. Na Caterina Valriu és llicenciada en catedràtica de filologia catalana
és doctora en Antropologia per la Universitat, és catedràtica en Filògica Catalana per la Universitat de les Illes Balears i doctora d'Antropologia per la UB,
i poden dir que ha treballat en moltíssimes línies d'investigació i universitats diferents. Les seves línies de recerques sempre han estat en torn de la literatura oral, especialment el llegendari i rondellari, llibres per infants i joves, costumari...
i també sobre el que fa referència a la literatura infantil i juvenil. Són molts de llibres que ha escrit, molts de llibres que ha investigat, el Carnaval de Palma, el Carnaval de Mallorca, la ressenya de llibres i estudis literaris és immensa.
Per tant, avui, paré amb ella, farem una mica de... Xerrarem un poc sobre aquesta cultura i sobre aquesta literatura infantil. Ho farem de través de línia telefònica, però crec que la xerrada que tindrem serà ben aprofitosa. Bones tardes, Caterina, com va?
Estic encantada d'estar amb altres avui a hora baixa i fer aquesta xerradota que comentaves.
que espero que serà profitosa. Sí, clar que sí. Mira, Caterina, tant de Sili com jo, te farem una sèrie de preguntes i que mos comptis un poc tota la teva feina. Però jo, per començar, com he introduït un poc aquesta xerrada d'avui, tota aquesta feina, tota aquesta cultura, tota aquesta feina que fas...
Pot anar... Com la veus en aquest món connectat en xarxes socials, en un món tan frenètic com el que veiem? Bé, és complicat, no és una pregunta fàcil aquesta, però jo vos diré que avui en dia tenim un concepte de folklore diferent dels que se tenia en el segle XIX, per exemple,
i som ben conscients que hi ha altres formes que són també de comunicació folclòrica, però que passen per altres dies, que passen per televisió, que passen per ordinador, que passen per xerxes. Per tant, el folclor no mor, simplement es canvia, es transforma, però tanmateix els motius, els arguments,
se repeteixen, se reformulen, se reelaboren. Volem trobar petjades dels arguments universals del folklore amb moltíssimes pel·lícules actuals, en còmits, novel·les gràfiques, en acudits. Sí que veure que l'oralitat en si de persona a persona està més minvada, perquè tot el temps que ocupam amb aquests altres mitjans no el dedicam a l'oralitat.
Però aquest imaginari no es tracta de bruixes, de fades, de gegants. Se reformula i són extraterrestres o són zombies, però tant mateix en els fons és tot el mateix. És sempre dialogar entre el bé, el mal i la condició humana. I això jo crec que mentre...
existeixen humans sobre la capa de la terra, existiran aquestes formes de comunicació i de compartir cabòries, imaginacions i tal, a través de paraules, paraules dites, paraules recitades, paraules cantades, paraules filmades, per dir-ho de qualque manera, però que sempre hi seran perquè són...
com a consubstancials en la nostra naturalesa. Sí, sí. I, per altra banda, tenim un ventall de... Ara en parlàvem, en Nassil, i també ho havia posat, un ventall de gent jove que s'ha de dir, què es recupera? Cançons de camp, romances, etcètera, no? Sí, sí. Realment, en aquest moment...
en llengua catalana en general, però molt especialment a Illars Balears, hi ha grups, gent jove, hi ha cantants joves també, el lotos sobretot, que pouen en aquest llegat de romances, de cançoners tradicionals, i li donen això que comentava, una nova vida, un nou justre, una altra manera, més en...
en sintonia, podríem dir, amb aquestes noves generacions, que cada generació té els seus modes, els seus gustos i els seus referents. Sí, sí. Sou escritora, bé, també primer mestre, d'avui nou anys vau fer mestre infantil o petits, narradora oral, però us coneixen com una conte a contes.
Sí, i molt orgullosa que n'estic. Exacte. Perquè heu donat a conèixer tota aquesta literatura i aquests contes infantils, aquestes rondes. Jo avui me volia centrar un poc en les rondes que tenc el llibre aquí, en les meves mans. 29 rondes meravelloses de Mallorca.
Recollides per la Caterina Valriu Llinàs. Recollides, millor dit, per l'Arxiduc Lluís Salvador i que ho heu posat en un llibret. Sí, estudiades i editades després. Estudiades, sí. De fet, no els va recollir l'Arxiduc Lluís Salvador.
No, no exactament, però sempre veiem les rondades de l'Arxiduc, les rondades de l'Arxiduc, i ho hauríem de matisar un poquet, perquè realment l'Arxiduc va tenir un paper molt important en fer possible aquest corpus, però si en Toni Maria Pena no s'hagués calçat les botes i ves recórrer l'illa de cap a cap, no ho tindríem. I també després ves pel de les versions escrites, que...
entre ell i probablement també l'ajuda de son pare, en Pere de la Cantarapenya, van posar per escrit tot allò que els havia contat gent de molts pobles de Mallorca. I en va publicar ja en aquella època, 54, no? Sí, l'Arxidus va fer una edició amb dos llibres, amb dos llibres iguals, dos llibres bessons blancs amb unes lletres dorades precioses,
en 54 rondaes en mallorquí i l'altre llibre eren les mateixes rondaes en alemany, per donar-los a conèixer fora de les nostres fronteres lingüístiques, un dulce. Al final del segle XIX, tenir un recull nostrat i tan bé traduït a l'alemany, realment. És que són abans que s'ha de Nelcové. Són, sí, són just un any abans que el primer tomb de Mossa Nelcové...
perquè han de comptar com el senyor Alcabé gairebé va publicar rondades al llarg d'uns 30 anys aproximadament, els darrers 30 anys de la seva vida. I clar, el recull d'en Alcabé és molt estens i va anar madurant a poc a poc. En canvi, l'arxiduc no tenia un objectiu tan ambiciós. Ell volia fer una ontologia. Volia fer una ontologia i per això va acomanar que se fes aquesta recerca.
I aquesta recerca va replegar entorn... Vejam, n'he arribat a trobar 169. El que sí que estan escrites d'una manera molt més resumida, més breu en general. I d'aquestes 169 em va seleccionar 54, els que li van venir més deguts, els que li van agradar més. I aquestes es recull que finalment, 100 anys després, més de 100 anys després, 120 anys,
Després jo he pogut tornar a confegir, classificar, estudiar i tornar a posar en mans dels lectors perquè d'aquestes 169, únicament aquestes 54 s'ho podrien trobar i s'ho podrien llegir.
Les altres estaven dormint a dins carpetes i allà esperaven que Coul Culs els despertés. La gent no estava molt interessada en aquestes rondades. No hi va haver molt d'estudis. Des del que ve varen eclipsar totalment tots els altres reculls, fins i tot després...
Coses que va fer mestre Andreu Ferrer d'Artà, i coses més posteriors, perquè és que en el COVID, és molt el COVID, és un recull que, ara cal que li apareixerà una exageració, però no ho és, és absolutament comparable en els del germà en Grimm. Clar, de qualitat, varietat i quantitat. Sí, sí, sí.
Escolta, jo que et volia demanar, sí que ja que has aprofundit tant en les rondalles, de les rondalles se n'han estret moltíssimes d'estudis, moltíssimes de coses, no? Hi ha Madalena Jalaber, m'apareix, què va fer sobre les dones de les rondalles?
Tot aquest món tan fantàstic de les rondalles, és a dir, aquest món de dones, de por, de fetes meravellosos, tu què penses de tot això? Vull dir que encara se'n poden fer més d'estudis, de les rondalles, se'n pot treure molt més informació...
Sí, segur que sí, segur que sí. Sobretot, però, hauríem de tenir aquesta mirada ampla, que no sigui únicament el recull del cober, sinó que contemplem també altres materials que han recollit altres recopiladors, però sí que és veritat, com ha dit la Francina, hi ha un llibre sobre les plantes de la Ronda, sobre els ocells de la Ronda, sobre la dona de la Ronda, és la cuina de la Ronda, és que...
el vaig fer jo amb la meva germana i amb la Bàrbara Sagrera, i segur que encara se pot aprofundir, perquè, clar, aquestes narracions agafen tots els caires de la nostra cultura, formes de viure, formes de relació, toponímia, paisatges, allà és tot.
Ara estic embarcada, si permeteu que... Sí, sí, sí. Estic embarcada en un projecte que esperem que tingui bona acollida i que sigui de llarga durada, que és una col·lecció d'adaptacions de rondalles per joves lectors, és a dir, per un àmbit escolar i familiar...
però per gent, per infants i per adolescents, diguem, perquè el problema que ens trobem és que les rondalles del Cove són un monument lingüístic i literari, però són de difícil comprensió avui en dia, perquè han passat 130 anys i infants de 6, 7, 8, 9 anys se'ls fa molt, molt costa molt lèxic, amb vocabulari
moltes vegades també de coses d'escamp i això que ells ja no tenen els referents. I ens hem engrescat, les adaptacions són meves, les il·lustracions són molt modernes, una mica recorden un poc el món del còmic, així més com a molt segle XXI, diguem. Són d'un jove de punyola, precisament, que nom també ho riera, i ho editarà Saïm.
sortiran ara per Sant Jordi els dos primers números de la col·lecció, que es diu Col·lecció Bitzoc, també agafant aquesta paraula de la fórmula màgica de les rondalles per obrir portes, i esperant que tingui bona acollida, estem molt il·lusionats amb aquest projecte.
Sí, perquè a dins del món de la rondalla, esclar, hi ha tots aquests elements, com per exemple la por, la violència. Tu creus que s'han de mantenir? Tu creus que s'han de matitzar?
Aquesta és una pregunta que me fa moltes vegades. Jo és un pot dur amb això. Jo crec que s'ha de mantenir, no s'ha de potenciar, no mos hi hem de recrear, però hi ha un llibre sobre temes d'aquests, que ara vol dir és tot en castellà, però és una traducció de segles,
que s'intitula La bruja me ve morir. I això vol dir que si ho descafeïnam tot, si hi llevem tota mena de mort, o batalla, o guerra, o això, perden tot el sentit, perquè són lliçons de vida en el sentit de la lluita del bé contra el mal. El que te diu una romnaia és que si fan les coses bé, perseveres i ets just,
te'n sortiràs de qualsevol cosa que se te presenti a la vida de qualsevol comessa. Clar, si llevem tota la part del mal, el bé no té a qui enfrontar-se, no? Per tant, hi ha d'haver sempre aquesta tensió.
que no te dediquis a dir, bé, li va tenir el coll, hi va sortir molta de sang, i se s'enratjava, tot això no em porta. Basta veure'n n'esperdanyeta. N'esperdanyeta. El gegant el varen matar, no? Si no, el gegant s'hauria de morat, o sigui que és la vida.
Sí, sí, sí. Sí, d'aquestes 29 rondes, n'hi ha tres que ja parlen en bas títols només de la por. La por de Rafal, la por de Conques i la por del Fàbia. Sí. De 29, tres, el trobam en bas títols. També hi trobam violència verbal i no verbal en les narracions. No en solleu la sobrassada que vos pagaré una caltada. Ell se gira i li van tan caltada que el fer tombar d'esquena. Sí.
Tot això ho trobem. I a tota la literatura, i a tot el cinema, i a la pintura, i a l'escultura, totes les arts. Sí. I a les pel·lícules sí que sí. Ja sempre dic el mateix, tot això serveix perquè en aquest cas en parlem, i tu com ho hauries fet, ara jo penses amb infants, per exemple, amb el Lotz,
I tu com ho hauries fet i de quina altra manera s'hauria pogut defensar i com véssim pogut evitar aquest problema? Tot això serveix per això, per posar-me a la taula temes que preocupen, els infants els preocupen.
Jo recordo quan les meves filles eren petites, contàvem un conte cada vespre, una rondalla o un conte. I si al final de la setmana demanava quina història recordàvem més, sempre recordàvem més la popular, la tradicional, la que era una rondalla, i no tant el que era un conte modern. I això és perquè fa mil·lenis que els compartim i que els atenim.
Compteu que hi ha una rondalla que es diu el lladre fadrí i el lladre casat, el plat del Covea és, per exemple, que està escrita en videogrames d'aquests egipcis a una tomba egípcia de 3.000 anys abans de Cris. Està feta, sí. Això vol dir que aquest argument mínim té 5.000 anys d'antiguitat.
Sí, sí, sí. I això que dius és veritat. Que nostre també ha passat i quan comptes un conte i comptes una roda, el meu net ara mateix, només me demana que li conti la flor remunial i la cova de donar Marieta. I té mil contes i només vol que li conti aquests. Arrelen molt fons. Arrelen, sí, sí. O és perquè realment
Són tan meravelloses, perquè una coeta d'Anna Marieta que pegui fins a baix i que és gegant, si enfila i li contes que veig, vull dir, és una cosa tan... surt de l'estereotip que pot ser un conte infantil, que és més racional. És molt profunda, és molt toníric. I una altra cosa és que aquests mateixos arguments els trobem a França, a Alemanya, als països en òrbit, a Itàlia, als països balcànics, a la Índia...
Idò, mira, jo ara el que et volia demanar, a part de les rondades, perquè tenim tanta cosa que si ens posem en les rondades només ens dediquem a les rondades, però jo et volia demanar, és directora del grup d'Ecnopoètica de les Llesbalears. Vos pots explicar una mica en què consisteix aquest grup de recerca? Sí, mira, el grup d'Ecnopoètics
És un grup que vàrem formar fa 20 anys estudiosos de literatura popular d'arreu dels països catalans. Llavors, feim una reunió anual amb un tema determinat, tractant aquest tema, fent comunicacions i conferències, i després els recoïm en forma de llibre. Cada any publicam un llibre que recull totes aquestes conferències i comunicacions.
És un grup molt interdisciplinar perquè no hi ha només filòlegs. També hi ha historiadors de l'art, hi ha musicòlegs, filòsofs, mestres de primària. Hi ha gent molt diversa i interessada per cultura popular, literatura oral. I després, membres d'aquest grup també tenen dimens de recerca més universitàries,
amb projectes de recerca del Ministeri i tot això. Però som un grup molt dinàmic, molt actiu i que a més tenim moltes complicitats entre nosaltres i fem molta feina en aquesta línia. Ja estan molts anys la coordinadora, que sempre estic en el grup gestor,
I bé, crec que feim una bona feina, tant de divulgació com més acadèmica. Ah, està molt bé, està bé. I vull dir que aquest grup abarca moltíssima gent, Ida. I aquests llibres que publiqueu se paren comprar? Aquests llibres estan penjats en el nostre blog en línia, els se paren descarregar gratuïtament...
O també en paper els repartim a tots els membres del grup, que en aquest moment són 114 socis, i els repartim també a biblioteques. Per exemple, la Tecmarc o la Biblioteca de la Facultat de Lletres també hi són, i si no, en línia de manera gratuïta.
Molt bé, mira, ara farem una miqueta de pausa, si t'assembla bé, i després tornarem a començar. Vinga, fins ara. Fins ara.
Bon amic, el molt bon amic, en un temps ja quasi ancestral, tu ens vas ser com una finestra, tu ens vas ser com un finestral.
Valga'ns Déu quines salenades d'aire fresc i primaveral. I ara no podem aturar-nos, cal seguir, això és el que ens cal.
Buscant sempre noves fronteres, en bon temps o en ple temporal.
Peregrins caminant sense treba per la flor romanial. Aradeu, bon amic finestra. Aradeu, bon amic finestral. Volarem bois seguint la crida.
de la flor romanial. Molt bé, Idò. Tornem a iniciar la conversa. Eh...
Si voleu que parlem d'una altra novetat que tenim per Sant Jordi. Vaig ajuntament amb la il·lustradora mallorquina Bàrbara Sansó. A finals de l'any passat vaig guanyar el Premi Mallorca Literatura Infantil i Juvenil amb un conte per infants que es titula Què hi ha per dinar?
I aquest que hi ha per dinar també relaciona molts elements de la cultura popular. Perquè és un argument on un nin sopa, perdó, dina a cada seva padrina. I aquesta pregunta que fan tots els infants. Què hi ha per dinar? I la padrina li diu sopa. I ell comença a remugar perquè sopa, sopa, sopa, sempre hi ha sopa i tal.
I la padrina li diu, ve idò, què vols? Diu, uau, jo voldria qualque cosa exòtica, rara, gustosa, mangíbola, no sé què, li comença a dir coses. I la padrina li diu, ah, sí, idò, això ho hauràs d'anar a cercar, perquè jo no sé què és ni com se cuina. I comença una recerca, un itinerari, per un bosc, i va trobant gegants, bruixes, pollets,
bobotes i diversos personatges del nostre imaginari, i tots mengen coses que no li fan gent de menjera. Tots mengen coses bastant estranyes, una cuixa d'assarrostit, tot gegant, o aquell brou llefiscor de l'òdia de la bruixa.
I bé, al final me'l comptaré, perquè si no ja no tendria gràcia. Però és una passejada per aquest món de l'imaginari infantil dels més petits. I bé, espero que agradi, que les il·lustracions són precioses, de Bàrbara Sansó, són molt mallorquines, en obrir llibre trobar-ho roba de llengues, que va ser d'ais, llengonisses i botifarrons...
molt nostrat dins d'una estètica, no sé com vol diria, molt agradosa, molt agradable als infants petits. Què són per infants petitons? Aquestes dues propostes, les que he comentat abans de les rondades i aquestes, seran els llibres que trobarem per Sant Jordi. Què són els dimonis boets i les dones d'aigua?
Ai, els dimonis de Boia són els secretaris, els ajudants del dimoni. Boia ve de boget i Boia ve de boig. Vol dir que són dimonis que estan un poc locos, un poc trenats, no són seriosos i no te pots fiar gaire d'ells. Són éssers diminuts que comparteixen amb altres personatges diminuts, com els homenets i les donetes de colzada, per exemple, que són més desconeguts.
comparteixen la capacitat de fer feines complexes en temps molt breus. Si és la mateixa gràcia, és el seu mateix perill. Perquè quan un humà els té i els demana feines, no dona l'abast demanant les feines. I els diuen feina a menjar, feina a menjar, moltes vegades. I per tant, si no els dones feina, te destrueixen el rebost i tot el que hi hagi.
També tenen una lliçó, aquests personatges. Fia't de les teves pròpies forces i no te confiïs coses sobrenaturals que no saben molt bé per on te sortiran. Clar que sí. Jo crec que tu tens un boiets que fan feina per tu, o no? Sí, perquè tens una quantitat de feina impressionant.
Sí, sí, que de vegades m'ho diuen perquè a nostra no turen mai però això és un dimoni boia. Exacte, veus? I les dones d'aigua també són personatges molt especials. Les dones d'aigua també són personatges d'aquest imaginari. Són un poc feministes, les dones d'aigua. Una lliçó un poc feminista perquè aquella història, l'argument més compartit és el que li deia matrimoni de fada i mortal.
I això és un matrimoni d'una dona d'aigua amb un home normal, diguem, però ella sempre li imposa un tabú, una prohibició. Exacte. Me quedaré en tu, són molt feliços, però sempre és un tabú. De vegades no me'l podràs dir per mi el nom, de vegades no me'l podràs demanar què he fet o què no he fet. I clar, sempre aquest tabú és trencat. En un moment de nervis o d'enfoder-se, s'ha molt trencat.
i tota aquella felicitat que s'havia construït entorn en aquella parella desapareix, perquè ella torna en el seu realme, diguem, de fantasia, desapareix del món real. Sí, sí, sí. I moltes històries de dones d'aigua van fer aquí, sempre són històries de seducció...
Això a Canigó ja surt, eh? Fla de neu que enamora gent. Sí, sí, sí. Ah, sí, és vera. Són plans, històries aquestes. I a Mallorca també en tenim alguna. Sobretot per la zona de Pollensa. Llavors n'han recollit més testimonis. I són històries tristes, en general, s'han acabat malament. Sí, que ho són, esclar. Però són molt valuoses, també molt guapes.
jo també et volia demanar si li s'has centrat en les llegendes sobretot vull dir en les rondalles de Sassidú però jo també aquest món de llegendes també trob que és un món molt interessant aquest món el teu interès per recollir totes aquestes llegendes de Mallorca influències sobre el rei en Jaume moltes llegendes del rei en Jaume del Compte Mal
Realment no ho pareix, però el nostre món és plat d'aquest món, que has trobat molta de cosa, no?, dins d'aquest món. A mi m'interessa molt el tema de literatura popular tradicional i territori. De fet, sobre aquest tema faig una assignatura de màster als estudis de llengua i literatura catalanes,
Clar, sobre el territori es projecta la cultura i sobre el territori es projecta el record de personatges històrics que han esdevingut nítids o referents, bons o dolents, per una qüestió o una altra. I nosaltres, com som una illa mediterrània, una cruïlla de cultures, un lloc per al qual ha passat tothom i tothom ha deixat
la seva petjada, són molt rics en llegendari, però molt rics, i a mi m'agrada molt divulgar-lo. Per exemple, vaig col·laborar amb Mallorca Literària amb una app que se diu Dilla dels Tresors, una aplicació de mòbil o d'iPad que es poden davallar i els infants poden conèixer 100 llegendes de Mallorca.
M'interessa molt aquest caire divulgatiu, els itineraris, anar a veure les patades del rei en Jaume, anar a veure la pedra que va predicar Sant Vicent Ferrer, o aquell altre que hi ha, Solla, de Sant Ramon de Panyafort, les crietes de la reina, els cocons, totes aquestes històries que vinculen
paisatge, territori, amb verència cultural i imaginació, els trob fantàstiques. Perquè, a més, jo sempre dic, heu de cercar, però què vol dir això? Totes aquestes potades del rei en Jaume no volen dir altra cosa, a més que el rei en Jaume és el nostre heroi fundacional, és el nostre heroi ètic, és el que resumeix la nostra identitat com a poble.
I des d'aquest punt de vista, és a dir, més enllà de la dimensió més concreta, m'agrada també sempre fer aquesta reflexió cap a per què han conservat aquesta memòria, què significa. No és un tros de pedra que tingui una marca, és un símbol. I els humans funcionam també per símbols. Sí, sí.
I a més era alt i guapo i hem emprat la braça seva per medir fins molt de temps, fins que va sortir metro. Sí, sí, diuen que era un vell home, el plus vell home del món, m'ho pare que diu la crònica. Clar, és un personatge que ha aglutinat també, ara mira, aquest cap de setmana passat, aquests quatre dies passats,
hem estat per la Catalunya del Nord, un grup de gent amb un viatge organitzat per l'Obre Cultural Balear, i hem visitat el Palau dels Reis de Mallorca i hem seguit les petges de la Corona de Mallorca, diguem, en Gabriel Ensenyà, Maria Barceló, que ens han explicat moltíssimes coses, i veus que la literatura culta i la literatura popular
reflecteixen aquesta identitat nacional, diguem, aquestes arrels que tenim. Teníeu molt bons guies, eh? Sí. I enviar l'ensenyar m'apareix. Alemany també m'apareixen. En Gabriel. Molt, molt bons guies. Molts, també. Sí, sí. I s'ha molt degut de veure art romànic, també, que n'hi ha molt senyament per aquella zona...
i visitar el Palau del Reis de Mallorca, també me'n vam entrevistar amb docents de la Bressola. Ah, sí, sí, clar, per Pinyà. Lluitant pel català a la Catalunya del Nord i, bueno, tenen gent fàcil. No, gent. I ara més que mai. Sí. En certes darreres eleccions. Escolta... Però bé, se'n sortiran. Sí. Per altra banda, tenim...
El rei en Jaume, nostre heroi, però també tenim personatges dolents, com el Comte Mal, que deu ser el Comte Arnau de Catalunya. És un personatge molt interessant perquè el que van fer en Mallorquia ens passa a transposar un arquetip, una imatge arquetípica, que a Catalunya és el Comte Arnau, però a cultures ben diferents, a un personatge històric nostre del segle XVII, que era en Ramon Burgues
la fortesa i fuster, segon conte de Formiguera. I aquesta fusió de realitat i literatura també la trobem molt interessant. I aquest conte mal, jo sempre explico als meus alumnes, que té tres escenaris, bàsicament. El més conegut és el Galatzó, que és l'escenari, diguem, de l'espectre, que camina, que corre amb un cavall en flames.
Després hi ha un escenari que és el de Ciutat, que és el casal del Formiguera, que encara existeix, que seria més aquesta dimensió civil, del personatge civil i militar, perquè era militar també. I després hi ha el record terrible del conte mal a la zona de Santa Margalida, amb els enfrontaments històrics en la gent de Santa Margalida que defensava els seus drets, davant un conte abusiu i despòtic.
I allà, crec que era Gabriel Gennemanila, que deia que les històries del conte mala Santa Margalida eren les primeres llegendes sindicalistes de la història. Ah, sí, clar. I era un poc això, perquè, bueno, si recordeu el romans del conte Arnau, diu que una de les causes de la seva condemna són les soldades mal pagades, no?
Se dia va abusat dels seus, des que feien feina per ell i no van los pagats quan per tocava. Sí, sí. Però tornem-se allà mateix perquè hi hagi bons i hi ha d'haver dolents. I se ronda, et som patrimoni material de la humanitat? No, de la humanitat no, de Mallorca. De Mallorca només, eh? De Mallorca, sí. Però se demana, no? O no?
No, el que s'ha demanat i s'ha dut a terme, i em sembla que hi ha més falta el darrer segell, és que siguin patrimoni immaterial de Mallorca. El que és de la humanitat o de l'UNESCO és la civil. Ah, sí, sí. És una altra lliga, diguem. Sí, una altra lliga molt diferent, sí. Una altra lliga. Més difícil d'arribar, sí.
Clar, però realment, rondalles n'hi ha per tot, al món. En canvi, si pilla, no, només mos queda aquesta nostra. I qualque cosa també és a l'Alguer, i bé, ara s'ha ja escampat per metllots, però... Ara l'han recuperada també per principat. Sí, més singular, diguem. Sí.
Dins d'aquesta investigació i divulgació, vas fer també el carnaval de Palma i de Mallorca, que també està dins un... Aquest és el meu primer treball seriós de recerca. Fa moltíssim d'any d'això, corria l'any 84-85, més o menys, i va ser un treball que vaig basar en fonts d'història oral.
que era una cosa que no se feia molt, encara en aquella època se començava a fer. Vaig entrevistar molta gent major de Mallorca perquè, clar, el carnaval amb el Franquirma havia viscut una prohibició de 40 anys i això havia estat un tall generacional, diguem, molt gran. I la meva recerca, el meu objectiu...
tornar a posar en valor com era aquell carnaval més o menys que de final del segle XIX fins al 1936, que va prohibir anar a la Guerra Civil, com se vivia i quins aspectes hi havia. I això pràcticament s'ho podria fer entrevistant gent major, que evidentment ara ja són tot morts, i en revistes populars de l'època.
i amb aquesta confluència d'entrevistes orals i revistes populars, vaig per a reconstruir com eren les antigues festes de Carnaval, a Palma en concret, que eren les més sonades, evidentment, i a la resta de l'illa també. Sí, és interessant aquest treball també. I els Carnavals, després ve Pasqua.
I tens qualque cosa també de Pasqua, no? De la Corema, bé, Corema primer. Corema. I després de Pasqua, que ja me faltin només 15 dies. Sí, sí, ja hi som. Hi ha hagut tot un procés de recuperació, coses com la Corema ningú la coneixia, ni ningú sabria què era, no me'n recordàvem. A Menorca sí, que l'havien conservat bastant, però a Mallorca ja hi sabia jo que s'havia perdut.
i no sé, ara hi ha com un ressorgiment de moltes festes populars, de Pujalpia a Pollença, de Sant Antoni, de Processons, de la Beata, de Mores i Cristians... Crec que hi ha una recerca i de vegades com un poc una sublimació d'allò que seria la nostra identitat festiva. Aleshores també hi ha tot un...
un món que jo no he estudiat però que em fa molta gràcia, m'ha cridat molta atenció, que és el de les neofestes. Aquestes noves festes sorgides des de baix, de gent jove dels pobles normalment, per fer unes festes un poc alternatives i un poc diferents d'allò oficial o d'allò aportat.
Tot això vol dir que és un poble que encara es viu. Sí, tot això de Can Amunt i Can Avall, uns amics del meu fer, s'hi van posar, sí. Sí, sí, que es resisteix a fer festa només d'una manera, diguem, estandarditzada, que volen rescatar...
aquestes formes actualitzades, evidentment, però jo crec que és un molt bon símptoma que hi hagi neofestes.
Sí, perquè això vol dir que, de qualque manera, la gent, encara que siguin festes noves, que no existien abans, però que la gent té ganes de recuperar, de qualque manera, aquest tipus de festa popular, de música, de sortida de fora, de baixa, no? Vull dir, de qualque manera, és aquesta, no?
Quan he dit ser moltes parteixen d'algun element popular... Sí, sí, sí. La famosa festa d'Armuc... Esmuc, de Cineu. Cineu, que és un sincretisme, perquè allà s'han mesclat moltes coses, però el punt de partida és una llegenda que es compta a un puig que hi ha de veure Cineu, que és la llegenda del puig de Reig, eh?
I ells van partir d'aquí, d'un bou d'or que surt i que guarda un tresor i no sé què. El poble que fan la festa de Talàpid, del bou de Talàpid, era una tova arqueològica que es va fer a la possessió de Talàpid. Les clovelles a Petra també d'un costum antic de tirar-se clovelles per fer bulla i per fer gresca.
Vull dir que no sorgeixen, no res, Canamunt i Canavalls sorgeixen del record històric d'unes terribles batalles, d'unes terribles enfrontaments entre Canamunt i Canavalls. La Colla de Sauve recorden el passat de Bandolés en aquest poble del peu de la Serra de Tramuntana. Vull dir que no és una cosa com Halloween, diríem, que ens hagin posat de fora.
Aquesta meva festa et sorgeixen de baix, però amb una red. Sí, per altra banda, ara que parlaves de Halloween, diguem, aquesta altra festa que ha vengut, que pareix, que no ho sé, una festa estrangera que se va començant a relar aquí també, aquesta, no?
És a dir, que ja està bé que els joves també gratin un pot de la seva cultura popular i no tot sigui aquestes festes. Les repassin i les reformulin i, clar, són les baules, que si les baules aquestes de tradició se trenquen,
tot el món és igual, tot menjant pizzes, tot duim tassant... Evident, evident. Tenim les mateixes marques de cotxe, vull dir, si no, és una societat totalment homogenitzada, standarditzada... I per sa llengua crec que també és important...
per la llengua, per la permanència, perquè la llengua catalana també té els seus problemes avui en dia, no? Dins els joves, dins el món de joves, diuen que van retrocès en quant a la joventut. Jo crec que sorgi de totes aquestes festes que es fan en català, perquè es fan en català,
també contribueix de qualque manera que els joves s'arrelin en la llengua catalana, els que han vengut i els que són d'aquí. També és una mica que afavoreix la llengua catalana aquestes festes, crec. Sí, són formes de cohesió, de fer cohesió social.
I bé, ja arribam quasi quasi al final del programa. Jo, la darrera pregunta que t'ha volia fer, és que tota aquesta divulgació que tu has fet, de tota aquesta feinada de llegendes, de rondalles, de contes, d'escriure contes, creus que tens la sensació que has contribuït un poc a que els nens, els joves, s'interessin per la literatura en general?
Jo crec que sí. Vull creure que sí. Compte, Francina, que he fet més de 3.000 sessions de compte a compte. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, ho sabem, ho sabem, ho sabem. Els llibres que publicen per infants també tenen aquest element de tradició, tant el Peix Nicolau, Canna Maria Enganxa, Calma Cucarell, tot això sempre hi ha un personatge de tradició popular...
35 anys de docència l'UIB explicant temes d'aquests, de literatura catalana en general o de etno-poètica en concret. També hem passat molt d'alumnes per les meves classes, per les meves aules i veig i sé que després aquests alumnes moltes vegades quan som professors d'institut o som mestres de primària fan coses que comentàrem a classe o que jo de qualque manera els vaig ajudar a descobrir.
Per tant, jo crec que sí, que he dut 35 anys, això de docent, més 9 anys de docent de primària, i crec que qualque mica de petja de marca hauré de deixar més enllà de llibres publicats. Per exemple, a YouTube hi ha un canal meu, diguem, amb 37 contats, que és una cosa que fèrem de la pandèmia amb les meves filles,
per ajudar, no?, que els infants tinguessin entreteniments. Si vas sumant, són moltes coses, molta feina, molta il·lusió, sobretot, moltes ganes. I encara te queda, i encara queda, encara... Clar que sí, clar que sí. Jo estic contenta de la meva trajectòria, sobretot també perquè sempre he fet feina en coses que m'agraden, que m'entusiasmen, que m'engresquen, que m'enrotllen, que...
Aquest programa de Jaida Sabarraqueta va sortir per comptar rondes, les que no havien comptat o no estaven publicades, i després han anat a poc a poc. Sí, sí, sí.
També ha parlat de literatura oral, de la importància de la literatura oral, en contra de l'empobriment i la degradació expressiva que ens trobem ara immersos. Sí, és molt important tot aquest món. El granet d'arena ajuda a fer una planta, no?
Molt bé, Caterina. Moltes gràcies per estar aquí amb nosaltres i contar-nos tantes de coses. Gràcies també per dir-nos aquells llibres que sortiran ara per Sant Jordi. No te preocupis que els comprarem. Compte per infants. Compte per infants. I quin era l'altre.
i l'altra serronda és per joves. Per joves lectors. Per joves lectors, sí, sí, molt bé. I d'acabar el programa d'avui, posarem música dels romans del Comte i la Pastora del grup Quart Creixent, donant-se's gràcies a una mediterrània i a Ana Maria, que tenim aquí com a tècnica de sort, i fins la setmana que veig.
Adeu a tots, gràcies. Adeu. Gràcies. Adeu, Caterina, adeu. Salut. Salut, salut, salut. Ai, havia un gran senyor que habitava el seu castell.
i la noia on veia, hi havia un llaurador, una filla que tenia, agradosa, gran i veia, i escompte perdut per ella, sospirava nit i dia, perquè en tots aquells entorns no hi havia altra filla,
que tingués cara tan fina i tanta gràcia n'assaró. I cada pic a la valla sona molt i declarava. I ella tot d'una tornava com la grana de Vermeia. I ell li diu robador
Cap a ella s'hi acosta i no rep altra resposta. Us descompto i jo m'estora.
Jo per tu passant faré, de riqueses n'estic part. Senyor com t'ha vingut tard, una altra es meu cor ja té. I escompte, fora de si, se'n va anar dins un torrent.
I quan veu no passar llet, s'aplanta al mig del camí. Vol prompte, veu compareixer un jovenet que venia.
Eres jove que hi volia ser rencor i fau conèixer. Li diu, fiat, tu em fas nosa, o tu em mates o jo et maco. Un dels dos d'aquest com fa, que t'arà de baix a llosa.
S'espasa l'hi ofereix, no la vol de cap manera. I es conta, ja no s'espera, i en s'espasa l'hi embasteix. Tot va córrer molt de prompte, i aquell jove pega un crioll.
quan se va sentir en espit que ha ficat ses pas a s'compte i a s'compte se l'ha apanat en ses aigües torrent i s'endugués mort corrent entrarà dins una plata
I a ses quatre nits després se'n va anar a casa pastora. Ella s'estima t'enyora i no sap res d'aquell successo.
L'agafa per la mà blanca, dins un quarto se l'endú. I es compta per més segur, la porta del quarto tanca. La pobra pastora crida, estimat meu, ajuda'm.
i cau en terra esmortida de tot quan passa nostre ama. I per espai de set anys cada pi que se mirava es mirava i li presentava una gran taca de sang.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Oh, està ja era...
que la distanci només és una línia que fa nots d'avion pel cel, 110 mil de matins, tot vine fent i les nits cada nit d'estar pendent sentint-me com quan mires un mapa, però està al revés. Cari, tu s'has fet a mida, això no és la vida, el teu cos i els meus són pura, geografia i ara m'he de creuar
Però això ja s'ha acabat.
Cari, tu s'has fet a mida, això no és la vida, els teus cors dins no s'han pogut.
He tancat de cop claus dins de casa. No m'importa res fumat de blanca. No hi ha ningú, no hi ha ni un ànima. Cordons vermells i pampa blanca. Si el temps passés com ho vull jo...