Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
El Jai de la Barraqueta. Un programa de jubilats per Mallorca. A Ona Mediterrània.
Bon dia a tot el dia. Vull saludar Rafael Borràs. En aquest dia de la barraqueta parlarem de pensions. Més concretament, de la pobresa i de la pobresa extrema en el col·lectiu de persones pensionistes i jubilades de Mallorca i de les Balears en general. Pensions i vida laboral
Tenen molt a veure. És part del salari diferit, que se diu, perquè de les nòmines dels treballadors remunerats, perquè hi ha molt de treball que no tenen nòmina.
tot és treball essencial com a reproductiu, per exemple. Però la qüestió és que tot pensions i vida laboral, jornada laboral, contrata laboral, molt laboral, té molt a veure. I pot ser una de les cançons més emblemàtiques relacionades amb el treball remunerat és Te recuerdo Amanda de Víctor Jara. L'escoltam. Te recuerdo Amanda
La calle mojada corriendo a la fábrica donde trabajaba Manuel. La sonrisa ancha, la lluvia en el pelo, no importaba nada, ibas a encontrarte con él, con él, con él, con él, con él. Son cinco minutos
La vida es eterna en cinco minutos. Suena la sirena de vuelta al trabajo y tú caminando lo iluminas todo. Los cinco minutos te hacen florecer. Te recuerdo amando
La calle mojada corriendo a la fábrica donde trabajaba Manuel. La sonrisa ancha, la lluvia en el pelo no importaba nada. Ibas a encontrarte con él, con él, con él, con él.
que partió a la sierra que nunca hizo dar que partió a la sierra y en cinco minutos quedó destrozado y suena la sirena de vuelta al trabajo muchos no volvieron tampoco Manuel te recuerdo Amanda
La calle mojana, corriendo a la fábrica donde trabajaba Manuel.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular.
I després d'aquesta falca de recomanacions i d'anuncis de la casa, seguim aquí a la barraqueta, com us he avançat avui parlarem de pensions, més concretament de la pobresa que s'ofreix el col·lectiu de pensionistes de les Illes Balears, de Vallalca però en general de les Illes Balears.
I tot seguit parlarem d'una iniciativa, d'una ILP, una iniciativa legislativa popular, que els promotors, l'AN o l'AM, perquè som part dels promotors, pel dret a la gent gran a tenir una vida digna. Per tenir una vida digna, en la opinió dels promotors, cal que la gent gran no hagi de viure exclusivament d'una pensió de misèria, d'una pensió insuficient.
El nom de ILP per a la gent gran per tenir una vida digna és un eslògan, per dir-ho d'alguna manera, la forma de presentació. Tècnicament els promotors l'han titulada que és una llei perquè a les Illes Balears, el Parlament de les Illes Balears aprovi una llei per la qual s'acrei el sistema balear de complement de les pensions públiques de quantia inferior al salari mínim interprofessional.
A l'exposició de motiu d'aquesta proposició d'ILP es diu que aquest complement es constitueix en el moment de la seva creació en una institució rellevant de l'arquitectura autonòmica de serveis socials.
un acte polític, legislatiu, de reforç del nostre autogovern. El seu caràcter transitori, fins que l'Estat garantesqui que no hi hagi una pensió mínima per sota del salari mínim interprofessional de cada moment, que sigui transitori no li resta rellevància, ens el contrari.
I aquí ve des del meu punt de vista i com a presentació del programa d'avui un test important. No és rellevant, insisteix, sinó al contrari. És un acte de justícia amb un col·lectiu de ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears injustament tractats pel mecanisme de la legislació estatal en matèria laboral i de seguretat social. Què?
anys enrere, estaven molt desconnectats de les vides laborals reals existents a una comunitat autònoma, com la de les Illes Balears, que fa més de més segles, o sigui, ja bastant més de més segles,
estan majoritàriament associades al fenomen de la precarietat, la inestabilitat i l'estacionalitat, propis d'un model de creixement basat en el sector de serveis turístics. Això en bona part explica que hi hagi, com ara durant el programa d'avui veurem i en parlarem, no?,
El que és portavou d'aquesta comissió promotora d'aquesta ILP, en un moment determinat i va fer fortuna, va qualificar de la pobresa que hi havia darrere de les xifres. Per parlar de tot plegat, ja sobre l'estudi, Pep Juárez, que ha estat secretari general de la CGT de Balears,
és activista amb diverses causes, però és aquí particularment perquè és el portavou de la comissió promotora. Legalment la comissió promotora necessita un portavou. Quan tinguem les signatures, les firmes recollides abastament d'aquí un parell de mesos, que tot això ho anirem esbrinant durant el programa, serà que...
farà de portavou d'aquestes milers de ciutadans i ciutadans de les Illes Balears que esperem que firmin. Bones tardes, Pep, i benvingut.
I també ens acompanyen a Maribel Alcázar, que, entre altres coses, porta-vou substituta, no sé com se diu tècnicament, però per si en Pep Juárez dia que hagi d'intervenir davant del Parlament, jo què sé, té col que de nou, esperem que no, i qualsevol si és col que de nou que sigui per bé...
Per bé, faria de portabou. Ella és presidenta, jo crec que sense cap tipus de duda, del moviment social més vertebrat i més potent a la ciutat de Palma, que és la Federació d'Associacions de Veïns. Benvinguda, Maribel. Gràcies.
Bé, no sé per on començar els programes vostres, jo crec que es dic que ens hem de situar durant aquestes 40 minuts, així que aniran xerrant de l'ILP, ens hem de dirigir
vos heu de dirigir, vos deman que per favor vos dirigiu, que penseu en gent que no n'ha sentit parlar fins ara, de lo que és una ILP, de on surt, per què ha de servir, quins són els objectius i tal. Jo crec que, Pep, mos podies avançar un poc a quins són els orígens...
Es promotor, i jo ja me call, es promotor, s'entitat promotora, per dir-ho d'alguna manera, d'aquesta ILP, ets la coordinadora Baleal per la defensa de les pensions públiques, si no record malament, si sigui o sigui. I bé, teus el micro i si t'apareix podies començar tu.
Bé, gràcies. S'ha de dir per situar a la gent que ens està escoltant que la coordinadora Balear en defensa de les pensions públiques és un espai on hi ha diversos col·lectius socials que efectivament ens han posat d'acord per defensar un dret
D'altra banda, reconegut a la Constitució espanyola l'article 50, però són d'aquests drets que s'han de defensar, perquè la Constitució espanyola fa l'efecte que és una mena de llei de l'embut, que per un bloc, el gros, entra en tota una sèrie d'articles de privilegi, com pugui ser la propietat privada, la monarquia, tota una sèrie d'elements aquí dalt,
I pel bloc petit passen els drets de la ciutadania. I els drets de la ciutadania cal que la ciutadania estigui activa en la seva defensa. Perquè els drets no han vingut caigut de cel, els drets socials sempre han estat fruit socials,
de lluites socials que els nostres que han estat abans de nosaltres els van costar una factura molt cara perquè tinguem les llibertats i els drets limitats si se vol però les que les podem gaudir i per tant la pensió és un dret però s'ha de defensar per tenir-lo
Així com diu l'article 50, és un dret per tota la gent gran amb recursos suficients per viure dignament. Bueno, s'ha de dir, jo, en fi, dues pincellades que, primera, la...
Les pensions en general, el sistema públic de pensions de l'estat espanyol, estructuralment, així com una manera de definir-lo, és un bon sistema de cohesió social i repartiment de renda, però evidentment és manifestament mejorable, com diuen en les fengues andaluses, no? Manifiestament mejorable. Tant és mejorable que, efectivament, permeten que hi hagi pensions de pobresa.
I nosaltres aquí, seguint, la veritat sigui dita, un poc l'exemple que ens van donar els nostres companys d'Euskal de Ria, que van ser els primers, que van plantejar aquest tipus d'ILP, pràcticament amb els mateixos objectius, però en la seva situació, molt diferent de la nostra, per cert,
Nosaltres aquí, segons com avançàvem un poc en l'estudi, vosaltres dos ho sabeu igual que jo, ens vam adonar que el forat de pobresa, el pou de pobresa, el sospitàvem però no ens podíem ni arribar a imaginar que fos d'aquestes dimensions.
És a dir, la llei, la ILP, per tant, intenta posar solució a un problema que qualsevol representant institucional o polític hauria de tenir com a prioritari, que és la defensa o la dignitat dels col·lectius més desfavorits, com puguin ser en aquest cas les persones grans pobres, que reben una pensió de pobresa.
Maribel també complementarà en la visió de gènere que té tot aquest assumpte, però cal dir que les Illes Balears, sent una de les comunitats autònomes de l'estat espanyol que tradicionalment, o al Manco, això ens han dit, tenim el producte interior brut per càpita dels més alts i que la balança fiscal, evidentment, hi ha components, gent que sap molt més que jo d'aquestes coses,
que diuen que és molt més el que portem que el que rebem i tota una sèrie de qüestions, resulta que, paradoxalment, les pensions a les Illes Balears són estructuralment més baixes que la mitjana estatal. Més baixes del tipus d'alvoltant de 100 euros de mitjana per baix de l'estatal.
la qual cosa vol dir que tenim un mercat laboral, que després hi voleu entrar en detall, absolutament fragmentat, absolutament precaritzat, la temporalitat, etcètera, que se ve afegint al fet estructural de la insularitat. Per tant, aquí les persones que no tenen recursos passen per una situació molt severa a l'hora d'arribar al fin de mes o a poder omplir la gelera.
Per tant, aquest és el motiu bàsic. Després, si voleu, entrarem... Tenim temps per... Sí, i sobretot perquè tenim una companya del País Bàs a disposició, que quan ella també ens pot explicar la seva experiència, però bàsicament els motius són aquests. Per tant, és una qüestió molt important, que ens hem reunit i tenim ja pràcticament un any de feina,
no només en elaboració de documents, mos hem reunit i tal, ara estem fent per tota Mallorca i Menorca i també Eivissa, assemblees, per pobles, per barris, per col·lectius, i la veritat és que es pot explicar perquè la gent no només ho entén, sinó que fins i tot pateix aquesta situació. Per tant, bé, per iniciar el debat, jo crec que més o menys és aquesta la situació.
Bueno, Maribel, Pep t'ha llançat un... t'ha fet una insinuació, no? És a dir, és viatge de gènere, no? Perquè aquí la bretxa crec que és escandalosa. Les xifres canten, no? El 65% d'aquestes persones que cobren fins i tot menys de 1.000 euros i algunes menys de 500, no? Per dir-ho d'alguna manera, el 65% són dones. Això és evidentíssim. I que han patit...
Les dones com a tal, tradicionalment, han patit haver-se dedicat molt més a tasques que no estan considerades, malgrat la seva importància, fins i tot social, perquè tot el treball de cures vol dir descarrega de serveis socials o fins i tot totes les tasques reproductives, a veure com se reprodueix s'espessin, si les dones no estiguessin mai fent sa feina. Bé, i...
Sí, sí, i fent el menjar i tot això, efectivament. Alimentar la prole, no? Sí, absolutament. I el manolo de turno, no? En definitiva, valors durs, que són consustancials a la vida humana, però que han estat despreciats, infravalorats, etcètera, etcètera, com us hem sentit les dones tota la vida dins aquesta divisió del treball.
Dita això, jo el que voldria dir que, a fin de compte, en resum, tenint en compte que les dones són les que surten més malparades, el que hi ha en aquesta comunitat autònoma, bàsicament, jo diria que és un desequilibri social i de classe molt important, perquè hi ha
molt de dobbers en la butxaca d'alguns i molta pobresa en altres. I que aquesta descohesió social fins i tot és més grossa del que pugui aparèixer. I no és per la insularitat, és pel model productiu que tenim en definitiva. Si estiguéssim en el continent amb aquest model productiu estaríem en unes circumstàncies semblants. No és la mà que molts ens revolta, són els que venen i els que estan aquí. Això per un costat. Dit això, una cosa que sí que m'agradaria per animar la gent en aquest tema...
és que la tenim acceptada inicialment pel Parlament, el qual vol dir que ara ja estem en una fase d'arreglar el tema de fer dataris i fins i tot dels plecs de recuidar assignatures també ja tenen el vestit blau, estan a impremta,
i per tant confiem que a partir d'en gener puguin començar aquesta fase de recuida de signatures, que ja és molt important perquè ens donarà una possibilitat realment d'estendre, de parlar d'aquest tema. Jo una cosa que m'agradaria dir d'aquesta iniciativa de l'ILP és que no és retòrica, no és teòrica, no és filosòfica, sinó que té un contingut
molt pràctic, molt concret i fins i tot un contingut que implica una dotació econòmica concreta. Per tant, és un àmbit de lluita que dins les altres CLPs fins ara no s'ha donat i que pot tenir uns resultats pràctics molt importants, ho dic per animar. I el que aconseguim, això o no, evidentment és una qüestió nostra. Però, com a mínim,
com a mínim posarem en evidència i de rellevància el que és aquest pou de pobresa que s'amaga, com diu en Pep, darrere de la postal turística, que és molt important. Animar les dones, animar lògicament la gent gran, faltaria més, però animar també els joves, perquè a mi m'ha preocupat aquí una cosa i és que donin per perduda
Per perdut aquest dret, vull dir, no ho fem només per a els pensionistes d'ara. Si ara guanyem això, haurem creat d'alguna forma un element que s'haurà de tenir en compte. I quan s'està parlant cada vegada de reduir més les pensions, si se fa tota aquesta propaganda que mos està sortint,
que pareix que per pagar la guerra el que han de fer és reduir pensions, defensar les pensions, posar l'accent damunt les pensions és necessari per la nostra generació i per les generacions futures que venen. I això des d'una visió de gènere fins i tot com a dona m'importa moltíssim, us podeu imaginar.
Dues cosetes per a la gent que ens escolti, perquè sentireu parlar molt per davall del salari mínim interprofessional. El salari mínim interprofessional d'ara mateix, de l'any 2025, són 1.184 euros cada mes per 14 pagues. Ja me direu amb quina dignitat... No dona per un jove, eh?
ni me'l manco. Si de més a més has de menjar, o menges, o te'n menges i te mesteixes, o tens sostre, no se pot tenir tot. A part de bromes, estem parlant d'aquesta quantitat, aquí a Mallorca hi ha rou, però en el cas concret de Balears si se pot viure dignament. Dignament...
I lliurement, no dependre d'es fi, de sa fia, perquè, clar, pensions d'aquestes, que després parlaran de xifres durant el que mos queda de programa. Clar, quan hi ha aquestes pensions de sa predina o d'es predir o tal, el que se fa al final és repartir sa renda familiar. Al final dóna per menys els sous que entren, no?,
l'allar això per una banda i quan Maribel ha parlat que en el mes de gener es començaran a recollir les firmes se necessiten perquè el Parlament estigui obligat a que hi hagi debat i esperen que hi ha votació i que esperen que s'aprovi la llei que proposam són 100.500 firmes però estem convinsuts jo crec que sens dubte han de fer molt més bé, si vos pareix
Si el tècnic que és en Tomeu me segueix, mos posen en Fermín Moruguzà en sa seva emblemàtica cançó Brigà d'Istac, perquè això va de batalles socials, mentre mos posam en contacte amb en Anna Messina.
Anna Mezzo. Anna Mezzo, que no sé de què d'Euskal Herria mol està esperant-se cridada. No sé de quina...
Llamamos a todos y a todas a no soñar, sino a algo más simple y definitivo. Lo llamamos a despertar. Es cartazunada, errenarte cosas mutasunas, y si estás unaren memoria, oigaren beguizaitaria. A usted da carrera, a tal de haga usa tu begui nena, bis tu begui testo en azarea, era matengure y sara.
Bona nit!
Bé, crec que ja tenim en Anna Mezoners. Telefono, Anna?
Hola. Hola. Buenas tardes. Hola. Buenas tardes. Eso mismo. Bueno, ya has visto, estamos aquí una pandilla de jubilados, pero con mucha marcha y con muchas ganas de lucha, ¿no? Sí, sí.
Aquí estamos. Me acompaña José Rafa Porrás, que soy de la asociación que hace este programa semanalmente. Hoy me toca a mí porque nos vamos turnando, que es una asociación que se llama Jubilados por Mallorca. Y me acompañan un conocido y una conocida tuya. Está aquí Pep Juárez. Hola, Ana. Sí, sí.
Hola. Encantado de... Y Maribel Alcázar, que creo que también la conociste cuando estuviste por Mallorca, ¿verdad? Sí, sí, sí. Un placer. Ya tuve yo el gusto de conocer a toda esa gente. Bueno, pues nada, pues estamos aquí dedicando esta horita de programa a explicar los objetivos de la ILP, por... en fin, ¿no? Por...
complemente este autonómico para complementar las pensiones inferiores al salario mínimo interprofesional. Y bueno, nos gustaría que vosotros nos habéis servido de inspiradores para hacer la campaña y tal. Aún no estamos en el periodo de recoger firmas, pero he pasado fiestas. Pero casi, casi.
Estamos muy animados porque las asambleas, los actos en los pueblos, en la ciudad, en los barrios de la ciudad, está cogiendo mucha fuerza y creo que servirá como mínimo para robustecer el movimiento pensionista aquí en las Islas Baleares. Si nos podías contar, en fin, lo que tú quieras, el micro es tuyo, pero un poco tu experiencia y después tanto...
Pepe, como Maribel, te hacen las preguntas que consideren oportuno. De entrada, un abrazo por los micros, al menos. Caluroso. A pesar de que yo he dicho. De mi parte también. Cómo no, cómo no. Porque cuando estuvimos en Mallorca, la verdad es que
la gente nos recibió de una manera estupendísima. O sea, un 10, un 10 sobre 10. Muy bien. O sea, que el abrazo también va desde Euskal Arria, ¿eh? No recibimos igual de bien a todo el mundo, ¿eh? Según que guiri, según que guiri multiminionarios,
recibimos también, ¿eh? No te vayas a creer, ¿eh? Esta gente que está contigo hoy nos explicó, la gente que está ahí en la emisora, ya nos explicó la problemática que había ahí en cuanto al turista, el turismo, en fin, lo que...
lo que había hecho de no favorecer, sino todo lo contrario, el peligro que tiene la turistificación de la comunidad, de la ciudad, del pueblo en cuestión. Maribel lo conoce bien, la gentrificación de los barrios de Palma a favor del negocio turístico. Pero bueno, no hemos venido a hablar de este tema. Vale.
Bien, bueno, pues que no sé cómo empezar. Pues vuestra experiencia en Euskadi haya llegado al punto que haya llegado. ¿Qué elementos positivos habéis encontrado de haber puesto en marcha la iniciativa? Bien, bueno, hay que saber que funcionamos en los cuatro territorios, Navarra...
Álava, Guipúzcoa y Vizcaia. Pero, como estamos divididos en dos administraciones diferentes, esta iniciativa de la Ciudad Popular la planteamos para las tres provincias que son Vizcaia, Álava y Guipúzcoa. Nuestra experiencia ha sido... Es un trabajo... La verdad es que tiene que ser un trabajo muy constante. La experiencia ha sido muy buena. Lo que hace una iniciativa de este estilo es... Es verdad que supone mucho trabajo, pero...
Ese trabajo lo que trae como premio es que estás con la gente, tienes muchísimo contacto con la gente, la recogida de firmas sobre todo es un espectáculo, porque el espectáculo es, quiero decir, es recogida de firmas una a una. O sea, en ese sentido es todo positivo. Es verdad que hay que tener...
Bueno, pues paciencia y hay que recoger mucho. Porque creo que en Baleares son 7.000, el número mínimo. 7.500. 7.500. Para nosotros el mínimo era 10.000, pero llegamos a recoger 145.143 firmas. Con lo cual, nunca se había recogido tanta firma para una iniciativa legislativa popular. En ese sentido, todo bien.
El problema no es el movimiento de pensionistas y no es la gente que ha estado firmando y no es la gente que firmó un manifiesto. 289 personas muy conocidas de diferentes ámbitos, tanto de la cultura, del deporte, del barcelarismo, del feminismo, en fin, gente muy diversa de la universidad, gente que está en otras movilizaciones y en otras luchas.
Bueno, todo eso muy bien. También hicimos un acto que tuvo muchísimo éxito en Bilbao, con un montón de mujeres feministas y mujeres que, aún no definiéndose como feministas, están trabajando en grupos de mujeres. Porque, claro, aquí, bueno, como ya sabéis, esta iniciativa de la Legislativa Popular, bueno, pues ya recogimos las firmas, las entregamos en el Parlamento de Vitoria, en Gasteiz,
¿Qué fue la historia? La historia fue que los dos partidos que conforman el gobierno, el PNV y el PC, dijeron que no entraba la tramitación. Tanto unos como otros dicen que están totalmente de acuerdo con lo que planteamos, que es lícito plantearlo, pero que no es la forma ni el momento. El momento me encanta.
Sí, sí, es que son como graciosos, quiero decir, por no hablar de estos adjetivos. Bueno, el Gobierno, claro, para si entra a trámite o no, el Gobierno, o sea, el PNV y el PS, en este caso, hicieron un informe jurídico y el informe jurídico era de risa.
Derisa en el sentido de que no concretaba nada, no daba datos concretos, no decía absolutamente nada. Decía unas pseudo verdades, pseudo mentiras. No había competencia, la competencia está totalmente demostrada. Tanto alguna normativa de Europa como la Constitución española en alguno de sus artículos, como el Estatuto de Autonomía de nuestra comunidad, de esta comunidad de los tres territorios, posibilita...
que se pueda hacer ese tipo de cosas. Y, además, hay una ley de 2006 en nuestra comunidad que, efectivamente, pues evita que la ciudadanía tenga acceso al Parlamento y que legisle, entre comillas, digamos, ¿no?, pero que legisle. O sea, es dar la palabra a la ciudadanía y tal. ¿Qué pasó? Pues que fuimos al Parlamento, hicimos durante 15 minutos, que era lo que nos correspondía, la defensa legislativa y legislativa popular,
y sin dar ningún tipo de argumento claro, diciendo un par de cosillas que se pueden rebatir, pero la rebate hasta una criatura de 15 años, quiero decir, no hace falta saber mucho para rebatir lo que decían. Pues nada, no tuvimos ni derecho a réplica, ni tuvimos nada, no entró a trámite, porque el PNV y el PS y una parlamentaria que...
Nunca decimos de qué partido está, porque no tenemos ninguna relación. Dijeron que no, el PP se abstuvo y Euskal Herria Bildum. Y sumar dijeron que sí. Bueno, pues ahí está la historia. ¿Qué pasa? Que la no entrada a trámite lo que ha hecho es fortalecer el movimiento de pensionistas de Euskal Herria, que es muy curioso.
Porque la gente, bueno, el enfado ha sido tremendo, claro, porque hablan de democracia y esto podría haber sido un acto de democracia clarísimo. Y lo que han hecho ha sido ni democracias ni historias. Y además nos han quitado la palabra y eso es.
Y, bueno, pues de cien mil mujeres que podían estar afectadas por los beneficios de ese complemento al SMI, al salario mínimo interprofesional, pues cien mil mujeres se quedan en la situación que ahora mismo están. Pues una situación precaria, y muchas de ellas en una situación muy, muy precaria. Y, bueno, pues esta... También, bueno, a continuación nos hemos estado movilizando, nos vamos a seguir movilizando...
Esta semana anterior hemos hecho la quinta asamblea de las mujeres del movimiento de pensionistas de Euskal Herria, y uno de los temas ha sido la iniciativa legislativa popular, entre otros, y luego la gente está muy enfadada y tal. Y ayer en Bilbao, perdón, anteayer en Bilbao, se hizo, a ver, una cal de gira...
Bueno, como una especie de manifestación un poco más lúdica y tal, pero el lema era vuestro veto es nuestra miseria. Con unas bolsas de la compra, con unos carteles en cada una de las bolsas que decía PNV-PC, pues vuestro veto es nuestra miseria. Y, bueno, una acogida tremenda en Bilbao, todo muy espectacular. Quiero decir con esto, que seguimos movilizándonos y, además, con fuerza. Y vamos a cumplir ocho años de lucha el 15 de abril,
De enero próximo, o sea, dentro de un mes, ocho años. Y, bueno, la gente sigue. La semana, dentro de 15 días, el 18, se van a aprobar los presupuestos en el Parlamento de Vitoria. Y ahí vamos a hacer una manifestación otra vez contundente, porque queremos que en los presupuestos se incluya este tema.
Y bueno, pues no sé, es que hay mucho para contar, pero bueno, esta es la situación actual. Creo que Pep te quiere preguntar algo o comentar algo. Sí, Ana, pues en primer lugar, desde aquí ya cuando estuvisteis aquí, pues bueno, ya tuvimos ocasión de hablar con tranquilidad de todo, pero os queremos dar las gracias y la enhorabuena
Porque vuestra campaña no solamente ha sido un ejemplo de participación ciudadana y de iniciativa, más allá del nombre legal, de que es prioritario marcar de cerca a los representantes institucionales y decirles bien claramente cuáles son las prioridades.
En ese sentido, el dejar a la gente más desfavorecida, absolutamente desamparada, es no solamente un acto de torpeza política, sino que lleva consigo un grado de crueldad realmente apreciable. Cuando estamos hablando, y todo el mundo lo sabemos, de...
que es lo que decimos aquí, o sea, malgastar el dinero público en cuestiones absolutamente superfluas y por no decir, digamos, dañinas, cuando las necesidades están así. Lo que te quería comentar es que a mí particularmente, conociéndoos, como que además la gente debe saber que nosotros estamos...
coordinados a nivel estatal, tenemos un espacio común que es la Unidad de Acción Pensionista Estatal defendiendo una misma plataforma y que realmente tenemos información de lo que pasa allí y lo que pasa aquí y eso ha sido muy beneficioso para todo el mundo pero con todo y con eso sabiendo la
la situación no deja de haber, al menos para mí, un grado de sorpresa por la torpeza que han tenido estos partidos del gobierno, porque podían haberlo hecho de una manera, digamos, menos brusca, yo qué sé, es decir, a mí me parece que arriesgarse a pagar política y electoralmente, porque seguramente lo
¿Cómo se han maltratado? Siendo el movimiento social más potente que hay dentro de los pensionistas en el Estado español, y me atrevería a decir que dentro de Euskadi, pues también. Y de Europa. Sí, sí. Es que realmente es sorprendente.
Es sorprendente como no esta gente no ha entrado en debate parlamentario, no ha hecho algún tipo de enmienda, no sé. O sea, simplemente ha dado con la puerta a los narices a la gente cuando una iniciativa legislativa popular es un acto de democracia básica, ¿no? Entonces, a mí, te confieso que me ha causado sorpresa. Pero bueno...
Que sepáis que nosotros aquí, sabiendo todo lo que ha pasado allí, no vamos a cejar en el empeño, porque creo que vuestra causa y la nuestra están hermanadas, no solamente con relaciones de fraternidad entre nosotros, sino están hermanadas en cuanto a los objetivos. Todo lo que consigues allí es beneficioso para vosotros y para nosotros. Y simplemente te quería preguntar también que detallaras cuál es la situación en el real de Navarra, de Nafarroa.
Sí, sí. Bueno, de luego, torpes, han sido torpes hasta decir basta. Torpes, yo creo que están, bueno, están nerviosos también, porque, bueno, en breve entraremos en el ciclo electoral y, bueno, pues ahí yo creo que están haciendo cálculos aritméticos de cómo y qué, cuando, pues, con este tema la torpeza ha sido bestial.
Y no solamente con la ILP del movimiento de pensionistas, sino que los sindicatos mayoritarios, Euskaldunes, también presentaron una iniciativa legislativa popular para que el salario mínimo interprofesional, para que se decida aquí nuestro propio salario mínimo interprofesional. También la respuesta ha sido contundentemente no.
Bueno, esto ha sido en un mes, dos ILPES... O sea, es que ha sido un despropósito, tanto en nuestro caso como en el caso de los sindicatos. Bueno, pues en Nazarroa la situación es diferente. Bueno, claro, hay que entender que la correlación de fuerzas en el Parlamento de Nazarroa es diferente. En este caso, en Nazarroa, Euskal de Riavildo, que tiene una fuerza considerable, aunque esté UPN y demás...
Euskal Herria Bildu, bueno, Chivite tiene el Parlamento de Nafarroa porque Euskal Herria Bildu le ha apoyado con una negociación que hubo y tal y cual. Bueno, ¿qué pasa? Que Nafarroa, después de una negociación bastante fuerte y arrua, pues se consiguió una pensión mínima de 1.100 euros,
Bueno, no llega a 1.184, pero bueno, a 1.100 euros. Como paso intermedio no hemos considerado que estén mal. En 14 pagas, que es importante, pero ahí no se ha conseguido que sea para cada unidad económica o para cada persona, sino que se tiene en cuenta todavía la unidad convivencial. Bueno, eso se puede hacer.
En Nafarro lo ha hecho, se puede hacer. El camino ha sido totalmente diferente. Esto va a presupuestos y sin más. Pero sí decimos que, bueno, si el PNV, cuando hicimos la defensa de la ILP...
desde tribuna, quiero decir, pues nos dijo que estaban totalmente de acuerdo con lo que planteábamos, pero que la forma no era la adecuada, que no era una ILP la forma adecuada. Bien, estamos esperando a que nos digan, vale, si estoy de acuerdo, nos da igual.
La forma. ¿Cuál es la forma? La forma adecuada y venga, sigamos adelante. De todas maneras, Ana, permíteme, porque como esto de la participación de la ciudadanía, pues a mí me toca como muy de cerca que planteen que esta no es la forma, es alucinante, y que planteen que la forma pueda ser cualquier otro mecanismo mucho más burocrático y alejado de la ciudadanía, es que es increíble. Como diría un amigo mío, se les ve la patita por debajo de la puerta, como al lado de los cabritillos. Claro, claro.
Efectivamente. Pues esa es la situación. Y en Afarba, bueno, pues han conseguido. Euskader-Riabai lo ha estado sobre todo negociando con el gobierno de Chivite. Pero luego también ha estado, bueno, pues Euskader-Riabai, que es una coalición cercana al PNV. En fin, quiero decir que esto... A ver, las contradicciones son tremendas. El PNV aquí dice que no. Bueno, aquí digo, en mi comunidad, en Vitoria, dice que no.
...y en el Parlamento de Iruña-Pamplona dice que sí. Bueno, en fin, ¿a qué juegan, no? Pues que depende, yo creo que están haciendo los cálculos electorales... ...pero les va a salir muy mal, porque aquí la gente decía... ...como movimiento de pensionistas no lo hablamos así. Pero porque, claro, cada cual y cada cual, aquí ya sabes, somos gente diversa... ...y luego cada persona votará a quien vote...
Y, en fin, el abanico es amplio en ese sentido. Pero la gente decía, bueno, pues si no cambian de opinión, cambiaremos de gobierno. Y la gente está en ello.
Y luego es muy curioso Y os he contado una anécdota muy brevemente Sí, Ana, porque tenemos que ir acabando Porque el tiempo en la radio es que vuela Sí, perdona, sí, sí, ya sé Pero necesito 10 segundos El ente público de Radio y Televisión Española Hace una maratón Decide un tema Y hace una maratón para recoger dinero Con gente muy conocida Y la gente llama Y tal, pues yo 20 euros Este año
La maratón es para que tengamos una vejez activa. La gente se ha enfadado. ¿Cómo que una vejez activa? Nos decís que no, aún hay LP. Y luego lo que se hace, y acabo con esto, se graban vídeos pequeños para que la gente impulse un poco el tema de la maratón y para que la gente...
de esos dineros que dan. O sea, para hacer esa caridad. Y el buscador y el viento también se han dejado a entrar en ese juego. Quiero decir, nos dicen no a una ILP y ahora hacéis una maratón y queréis recoger un dinero de la ciudadanía para que nuestra gente sea activa. Sí, activos ya estamos. 80 pueblos y ciudades. Activos ya estamos. Más activos imposible porque vamos a morir de actividad.
Sí, sí. Mira, para acabar el razonamiento tuyo, ¿no? Porque decías, es que las contradicciones son enormes. Mira si son grandes, que allí el PSOE, es decir, el PSOE, os ha dicho que no, cuando aquí el programa electoral de Francina Armengó del año 23 lo lleva en la página 19 al final exactamente el mismo contenido que nuestra ILP. O sea que...
Que creo que tenéis el documento. Pep, eso nos lo dijiste cuando estuvimos en Mallorca, y lo hemos aprovechado cuando hacemos las bilaterales en el Parlamento con los diferentes partidos, cuando hemos estado con el PSOE, o sea, con el PSOE de aquí, pues eso se lo hemos dicho, ¿eh? Pero bueno, entonces...
El canto depende si uno está en el gobierno o en la oposición. De esto lo estamos viendo todos los días. Bueno, pero cuando el Partido Socialista de la Generalitat, el PSOE de aquí, redactó este programa, estaban governando, ¿no? Sí, o no esperaba que nadie se le ocurriera montar una ILEP. Ahí está.
Bueno, Ana, un placer. Podríamos estar mucho rato hablando, pero tenemos que seguir avanzando en el programa porque, insisto, el tiempo se va volando. No sé si queréis decir algo. Un abrazo, Ana. Un abrazo. Fuerza, como siempre. Un ánimo y que no podemos desfallecer. Y seguimos codo con codo, Ana. Un abrazo muy fuerte a todos los compañeros. Y ánimo también vosotros, que es muy interesante. Por supuesto. Sí, sí, muy interesante todo.
Nos faltara cualquier cosa menos ánimo. No te preocupes, no te preocupes. Un abrazo, un abrazo inmenso. Hasta luego. Fins aquí esa conversación en Mezo. Jo crec que era una experiència pionera de plantejar una ILP...
amb aquest contingut, no?, la comunitat autònoma basca, les tres províncies que els parlen de l'entremat institucional d'Esqualerria,
i crec que valia la pena que sapiguem, Martí, que sapigueu, estimada audiència, que el que estem plantejant aquí no és una locura, que se fa a altres puestos, que hi ha altres sistemes, altres estats de la Unió Europea que lliguen molt salari mínim amb pensió mínima,
I aquí hi ha un... Aquí m'estic referent a l'estat espanyol, a la reina d'Espanya, no? Un perill afegit que si no mos mobilitzant, si no estem a la guai, si no estem prevengant, que s'és el dir, les males intencions són lligar, i alerta, lligar la pensió mínima
assombrar de la misèria absoluta aleshores hi ha aquesta tendència Maribel, seguim amb el més pràctic un punt de respecte respecte a la nostra i a l'EPD
Respecte a això que dius del llindar de la pobresa, està molt val encara un gol en la llei 2 barra 23, que per cert, si recordeu, l'any 23 se va tramitar aquesta llei, aquest decret,
i quan anava entrant al Parlament espanyol se va interrompre perquè va haver-hi la convocatòria anticipada de les eleccions generals del 23 de juliol. Per tant, aquesta llei 223 és una llei absolutament que té un dèficit democràtic perquè ni tan sols ha pasat per un debat parlamentari ni molt manca un debat social. Bé, en la disposició 53, per dir-ho en castellà,
col·laven el gol de referenciar les pujades de les pensions contributives i no contributives no al salari mínim interprofessional, sinó al llindar de la pobresa.
O sigui, és aquí. I nosaltres, a nivell del moviment estatal de pensionistes, en el qual està també el moviment de pensionistes d'Escalerria, estem plantejant en aquests moments un canvi legislatiu perquè eliminar aquest concepte de llindar de la pobresa i substituir-lo per salari mínim interprofessional. Ho dic perquè aquest tema és un tema que ens ha col·lat un gol, però que estem damunt del tema perquè, bueno, en fi, grans en som, però beneits encara no.
Doncs precisament perquè no ho som, a mi m'agradaria apuntar un detall que crec que és molt important. Molts diran que no hi ha tot bé, però justament el dijous passat l'Ajuntament de Palma aprovava una proposta de la llei de capitalitat on demana que la llei de capitalitat de Palma, ciutat, s'incrementi no en 30 sinó fins a 60 milions d'euros que vindrien dels fons de compensació, també de la comunitat autònoma i fins i tot del Consell Insular
per qüestions de serveis. Però hi ha aquí que en una disposició adicional planteja que tot el desenvolupament d'aquestes coses de finançament d'iniciatives sigui aplicable a iniciatives privades. Què vol dir? Que la part dels dobles que estan demanant
és per finançar iniciatives privades en educació, sanitat i qüestió social. O sigui, han agafat sectors, a més, molt sensibles i més en el que està caient del que s'ha descobert per Madrid i tal, i no hi ha diners...
per respondre a una necessitat bàsica que és traure de la misèria a tot un munt de gent, o sigui, si hi ha pel negoci, perquè el que monti una iniciativa privada és per guanyar d'on ves, no m'ho conté ni històries, i per fer lucre, i no per això, per tant, de veres que després quan sents això diu, mira, a mi no me digui vostè que és que no hi ha diners, perquè aquí hi ha diners per el que dóna la gana que hi hagi diners.
Bé, la política fiscal del govern d'enamargar Proens és molt definitori, no? És a dir, el que s'ha deixat de recaptar per regals als milionaris, no? A través d'associacions, a través d'estimment de mecanismes, dona. Jo crec que és dir que hem de precisar, crec que a l'audiència li pot interessar
i tal vegada em du que un poquet esdebat en el meu terreny, perquè dint de la televisió promotora i de la plataforma m'ha tocat amb altres companys i companyes, fer un poquet de feina, entre comates, tècnica, de veure números i tal. A veure, a les Illes Balears, a les Illes Balears he sentit,
quasi 140.000 persones que cobren pensions, és a dir, que estan per debaix de 6.180, que és el salari mínim interprofessional. Però, òbviament, pensions, hi ha pensions, però no, hi ha moltes d'aquestes, bueno, moltes, hi ha una part important d'aquestes persones que tenen aquesta pensió que tenen altres ingressos, o sigui, perquè tinguin
trelloguers, en fi, tenen altres ingressos, pel que sigui. Que no viuen de la pensió. Que no viuen de la pensió, i per tant es disilis i permetre t'hi tenir. Però són la minoria d'aquest col·lectiu que té aquesta... Generalment es dir que tenen pensions més altes són els que tenen altres ingressos, a més a més, que ajuda que hi hagi més desigualtat. Però perquè vos faig una idea, nosaltres hem calculat
I nosaltres som una comissió promotora, som ciutadania, societat civil, no tenim les dades que tenim a disposició, no totes, això, els números definitius les haurà de fer aquí per toqui, suposo que és la comunitat autònoma, el govern de la comunitat autònoma,
Però nosaltres calculant que d'aquestes persones, d'aquestes pensions, vull dir, que no cobren, que cobren per davall o molt per davall, perquè totes les pensions no contributives estan molt per davall del salari mínimment personal, d'aquestes 1.180 euros, bé, número redon, no?
Allà han de descomptar això, les persones que tenen altres ingressos, dobles pensions, perquè hi pot haver que cobren la pensió de viure d'etat amb una altra pensió, en fi, tota una sèrie... Estem parlant de... Per això en Pep i en Maribel i jo mateix no em feia referència en aquest pou de pobresa, que són...
Són pensions realment pobres que no se pot viure amb aquests ingressos a la persona. Estem parlant d'unes 94.000 persones a Balears. Poca broma. Poca broma. Estem parlant d'un tema... Clar, dins d'aquestes 94.000 n'hi ha que són extremadament pobres...
perquè no tot just arriben a 500 euros, ja n'hi ha que cobren 1.000, aleshores hi ha de tot. I això, l'acomodat autònoma de les Illes Balears, tot amb el malfinançament que Per s'ha referit, que si està vivint una situació colonial amb efectes impositius i totes aquestes qüestions, s'ho pot permetre en l'acomodat autònoma de les Illes Balears? Nosaltres calculàvem que això és un percentatge important
però que ronda entre els 4 o el 100% del pressupost anual de cada any. És a dir, mira, perdonant menys... fent menys regals fiscals, no?, de lo que recaudo...
que recapta la pròpia governat autònom, això ho arreglàvem amb un plis-plàs. Ara, efectivament, és un problema de... O la mateixa quita de deute, que la senyora Proença tan tranquil·lament ha renunciat. Són 1.400 milions.
I per l'altre, nosaltres animem la societat de les Illes Balears i la subdiència particularment de Mallorca, que després de festes, sinó i tal, amb l'esperança que
El Parlament de les Illes Balears ho tindrà molt mal de fer, per dir molts que no tenen raó i que no ho poden assumir. Però la política, nosaltres fem el nostre paper com a societat civil. No sé si voleu afegir alguna cosa més, segurament que sí.
Però endarà a què vam perquè el temps passa volant. Jo només vull dir una cosa. És una proposta que en la seva assignatura que una persona pot posar no hi ha res a perdre. Hi ha molt que guanyar. Amb això jo crec que ja just per això val la pena.
Sí, per la meva part recordar el contingut de la ILP i és que el govern dels llibres balears, el Parlament aprovi que el govern dels llibres balears complementi amb una quantitat de caràcter social totes les pensions
inferiors als 1.184 euros actuals d'aquest salari interprofessional i que això se faci d'una manera individual. I a més a més tenim també un poc que l'única excepció a la edat de 60 siguin les persones que tinguin reconeguda una...
Capacitat absoluta, i que no, evidentment, com diu en Rafael, que no tinguin altres ingressos, això ja mos cuidem. Per això val la pena lluitar, com diu en Maribel, el noi el tenim, anem a pel sí, i que demanem a la gent que se n'adoni, que s'informi, que nosaltres estarem, per tots els pobles de Mallorca i de Menorca i Ibiza,
promocionant reunions, assemblees per tal de donar aquesta informació i sobretot que s'animin a col·laborar amb aquesta digna causa que ens afecta a tots i totes i sobretot afecta a la part més sensible i més desfavorida de la nostra societat. Per tant, endavant i moltes gràcies.
Moltes gràcies una altra vegada, Nana, que crec que ha estat molt il·lustrativa la conversa amb ella. Gràcies, Maribel, gràcies, Pep. A mi m'agrada acabar aquests anys de sa barraqueta en recomandacions literàries. Recoman el llibre d'en Vidal Aragonès, que es titula Pobreterietat, que té un capítol sobre pensions, és a dir, que és molt, molt, molt, molt, de més recent, és del 2005, però sobretot un llibre
que va ser molt il·lustratiu a la crisi de l'any 2008 i tal, del Ciudadano Pérez, que se titula Pensiones en peligro, que paga la banca, diu ell. I sobretot es dic que mos quedem amb la darrera frase d'aquest llibre, que és un proverbial, diu que és un proverbial africà, que diu que ho llegis en castellà perquè el llibre està en castellà. Diu així, la Unió en el rebanyo obliga al León a acostar-se con hambre.
a fer pinya i mos despedim perquè nosaltres som coherents nosaltres no canviem de samarreta estem per la defensa de les pensions públiques i se defensen millors pensions fora plans privats de pensions i governi qui governi les pensions públiques se defensen i res més que acabar amb el grandíssim Ovidi Mollor i la seva emblemàtica enció la samarreta que no m'ho ha canviat que he cantat
La Samarretta. Jo sóc fill de família molt humil, tan humil que d'una cortina vella,
una samarreta al fere per a mi. Densa per aquesta samarreta, no he pogut caminar ja per la dreta, he hagut d'anar contra corrent, perquè jo no sé què passa, que tothom que el ve de cara porta el cap topant de terra. Densa per aquesta samarreta, no he pogut sortir al carrer,
ni treballar al meu ofici ferre de ferre. He hagut en el camp guanyar jornals. Ai, si la gent ja no em veia, jo treballava amb la cordella. I dintre de tots els maus
se'n treballa amb dues coses, amb el martell i la cor a pell. Ja gairebé no comprenc, perquè la gent quan em veia pel carrer em cridava, progressiste! Jo crec que tot això era, però m'ho ha hagut pel seu desviste. Pots una altra amb les meves circumstàncies ja hauria canviat de samarreta, però jo que m'hi troba molt bé amb ell,