El sol roig no porta gots. La mar freda frega al desconcert. La pell salada que no sap d'on ve els ulls dels nens.
S'han fet malbé. Hi ha gent que entra dins la teva ànima i ja no en sortirà mai més. Hi ha gent que entra dins la teva ànima i ja no en sortirà mai més. Hi ha gent que entra
El Jai de la Barraqueta. Un programa de Jubilats per Mallorca. A Ona Mediterrània.
El so del cant del Maulets, del tall, començà amb el jai de la barregata d'avui.
Vos saludam. Nacíliar Guimbau. I el Rafel Borràs. Allà on el camp mor de pena i no es sente el so del llamp. Heu ensat on a l'esquena s'han mesclat l'aigua i l'arena i baixat un monstre fe de fang.
Hi ha una taula que David, diuen que és la sang de Déu. Han begut fins quedar farts, el rellotge marca tard, ja hi ha ningú que diu adeu.
Fa poc més d'un any, el 29 d'octubre de 2024, València, i especialment sorts de surt valenciana, va patir un fenomen meteorològic, una dana,
uns riuats descomunals i potser mai vistos. Una tragèdia amb més de 200 morts. El nom de les 237 víctimes mortals se pronunciaren un per un el dimecres 29 d'octubre d'aquest any en el funeral d'Estat que es va celebrar a València.
I és que la veritable tragèdia va ser la criminal gestió dels governants autonòmics i, d'una manera significada, la del president Mazón. Uns governants que neguen el canvi climàtic i respetuosos en tot el país.
negant la necessitat de l'autogovern. Ells, PP i partit ultradretà, són els veritables responsables polítics i probablement penals de les 237 morts, de l'immens impacte emocional i de les incomptables pèrdues materials.
i de solidaritat immensa en les famílies i amistat de les víctimes, en tothom que encara no ha pogut reconstruir llurs llars i vides. De tot plegat, enxerrarem el programa d'avui. També comentarem la situació política, social, cultural i el que vengui bé, de la llengua, òbviament, del país valencià.
Ho farem amb la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver Iborràs, que crec que ja mos atén al telèfon. Me diuen que sí des dels comandaments tècnics, no? Idò la saludem. Bona vesprada, Anna. Anna, perdona. No passa res, Anna, se semblen molt. Bona nit. Bona nit.
Enhorabona, no? Anna? No ho ha aconseguit, això de mass d'emissió, no? Encara que sigui endiferit, no?
Sí, jo crec que les victòries s'han de celebrar encara que t'aspires a més i esperes un resultat complet segons les teves existències, però crec que sí que quan començàvem les mobilitzacions no tot el món apostava que donaria un resultat i la persistència, la suma d'actors...
El treball importantíssim de la premsa, tot ha coajudat, les víctimes han organitzat, han pogut parlar per elles mateixes i haurem fet desosteniment fins que aquest moment s'ha produït. Així que sí, agraïs l'enhorabona perquè crec que és una victòria al poble valencià.
Anna, Acció Cultural del País Valencià ha estat, des del 29 d'octubre de 2024, fonamental en totes les mobilitzacions. Quin és l'estat actual de la vostra entitat?
Jo crec que en la nostra entitat l'any que ve complim 55 anys, per tant, té una llarga trajectòria. Sempre hem dit que treballem en xarxa i, per tant, això també explica un poc
perquè ha estat possible aquesta mobilització del no-res si no hi ha hagut una connexió entre les entitats. Jo crec que l'entitat com a tal està forta, té un suport d'una base social, té una junta potent de 12 persones molt entregades que dediquen molt de temps
el treball, ha fet moltes més coses que això de març d'inici, i tenim també una credibilitat i un lideratge reconegut socialment. Crec que per això és un bon moment. Per l'aspecte polític i per els intents de fer-nos mal, és rull. I per tot el que s'empatient en el tema de la llengua i la cultura, doncs també. Però l'entitat està forta. Sou gent jove.
No. No. El 25 d'octubre es convoca una manifestació de totes les entitats del País Valencià per demanar la dimissió del president Mazón. El 29 d'octubre, aniversari de la Dana, el proper 29 d'octubre està convocada.
una manifestació amb el mateix cartell d'octubre, no, de novembre, amb mazón de cap per avall i es demana mazón a presó.
Sí, això ho han demanat les víctimes. Nosaltres començarem la mobilització el 9 de novembre del 24, és a dir, dies després que passaran els fets, i una vegada les víctimes s'organitzaren i entraren en acció, en joc, vull dir, sempre hem parlat amb elles i ens hem coordinat amb elles les entitats motores d'aquesta mobilització.
I quan es diuen que ja ha dimitit, cal buscar un altre model de mobilització o un altre lema, vam dir que a nosaltres no ens satisfà o no ens repara aquesta dimissió falsa de més.
que manté, encara que el conseller està en funcions, està ahí i el que van a fer és renovar la presidència i seguir amb les mateixes polítiques negacionistes del canvi climàtic i del sistema d'emergències, de l'autogovern, tot allò que haurà pogut ajudar a minimitzar els bancs i, per tant, volem que sigui Amazon a presó. I ha fet una concentració aquest passat domenatge que feia un any de la primera mobilització,
I la feren precisament davant de les cots per reclamar que el poder valencià ha de recaure en mans valencianes, en la població valenciana. I elles han volgut que el 29 de novembre es faci una manifestació a Nicelema.
Anna, l'espai, no?, la gent de la música, de la gent jove, actual, no?, del País Valencià s'ha mobilitzat, no?, és a dir, torna...
en aquestes mobilitzacions, en tornen aquests reclams, etc. Ara si t'apareix, per seguir després conversant, és dir, escoltam una cançó de Pancho del grup Zoo, de Pablo de la Raíz, creo, los chicos de Maíz, Tito Ponte i altres artistes valencians,
que han unit les bous, les seves bons, amb una cançó solidària amb les víctimes de la dana i per exigir justici, una cançó titulada Lladres de sobretaula. L'escoltam. Hi ha un el que ha mort de pena, i no és entelso del llamp.
Veuen s'ha donar les quenes, s'han mesclat l'aigua i l'arena i baixar un monstre fet de fang. Hi ha una taula que d'avi, diuen que és la sang de Déu. Han begut fins quedar farts, el rellotge marca tard, ja hi ha ningú diu adéu. I al país de l'Olivera,
de la plana i dels serrans. La desgràcia té burrera i li ha pres la davantera a uns indignes governants. Allà un horto i la ribera on viuen els valencians. S'ha fet carme el mal presagi, la rosa s'ha fet naufragi i engull la vida el seu pagament.
I ara totxalzen l'abeu, perki ja no pot alzar, lau modriu tot el geto geu. No teniu cor ni paraula, zoi adreze sobre taula.
ofren anti-incompetència d'una colla de senyors. Que bonica està València quan t'amagues de l'horror. I on el silenci és salvatge, i on el dolor és paisatge, els llepors li fan massatge a mediocres vividors. Visca la gent de les cases, tornem a creuar el pont, tornen a omplir-se les places, va nuet l'emperador.
I això és la nostra victòria, us farem sentir vergonya. Sou l'atacant la memòria d'aquell octubre traïdor. I ara tots alcem la veu, perquè ja no pot alçar-la. Podriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula. Sou d'adreces sobre taula.
Continuant conversant amb la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, hi haurà repressió per a totes les víctimes?
La primera fita ja és aconseguida. La segona serà una realitat o hi haurà repressió per a les víctimes? Què penses, Anna? És complicat, perquè el govern que tenim al País Valencià i el govern que se pronostica que a finals d'any tornarem a tindre'l,
No han manté cap respecte per les víctimes en cap moment. No se'ls ha demanat...
unes disculpes explícitament. De fet, en la dimissió de Mazón no va utilitzar la paraula dimissió, però tampoc va dir perdó, lamentar les vostres pèrdues. Seria una manera molt senzilla. Jo, en les manifestacions que són molt transversals, he estat al costat de molta gent que segurament es voten del Partit Popular i que ens deien
Si els dies, una vegada i se no que ets del que parla el Partit Popular, haver passat i haver dit i haver dit ho he fet mal i això sempre passarà en la meva consciència, em deia jo no estaria avui així.
Però, clar, que continuï fent la seva vida normal, continuï rigent-se, continuïm i se facendria contestant, no? En el mateix moment de la dimissió, és ell la víctima, no?, els dos anys i nou. Tot això és molt insultant. Vull, aquesta setmana, les víctimes han tornat a Brussel·les,
En canvi, el dilluns o el dimarts, no recordo bé, no les va permetre estar en la compareixença en les Corts Valencianes, en la Comissió d'Investigació, i va ocupar aquest espai en assessors. Vull dir que va sumant, no és que ho farà mal en un moment puntual, sinó que ho continua. Per tant, ixa part necessària que algú assumisca
No dic la responsabilitat penal, sinó l'ètica, no? Bé, em vaig equivocar. No vaig analitzar bé les dades. És que les víctimes tampoc demanen que se declari culpable. No totes les víctimes demanen això. El que demanen és que assumis que la seua errada ha tingut unes conseqüències terribles.
I ell això no ho fa, no? I després la gent que li dona suport, tampoc. Va ser molt vergonyant per interrogatari, si és que es poden interrogatari, de representants de Vox en la comissió de la Dana. Per tant, la reparació serà possible, pensem, via judicial. Fins a quin punt creus que va ser clau l'acte del funeral d'estat per les víctimes de la Dana perquè Masson dimitís?
Va ser clau, perquè va ser un detonant, però a mi no m'agrada massa la simplificació que s'està fent, no? Potser vaig fer jo una teoria marxista, però tots tenim en el cap que les coses es van acumulant fins que decanten. I va ser la gota que va fer baixar el baix.
Victoria, que és la dona que ha vingut a moltes de les manifestacions, jo diria que a totes les que hem convocat des del moment en què s'han organitzat, i ha fet aquestes declaracions públiques moltes vegades al final de les manifestacions,
Va ser això, va ser la goteta que va fer-ho, però per ella sola, si això s'haurà produït sense un context, no haurà passat res. Però, clar, venim de més de 12 mobilitzacions.
com he dit abans, molta feina de la premsa, descobrim moltes coses. Les víctimes han fet un treball espectacular comptant el mig del seu procés de dol, que és el que han viscut. I, per tant, hi ha una sensibilització, molta flor de pell en el tema de la dana, amb independència de quina sigui la teua ideologia política. I, per tant,
Clar, en aquest context que ells intentaven controlar i així totes les entitats advertirem perquè les famílies estiguin a gust que no farien res fora, vull dir que perquè no hi haurà un excés de control policial i que elles es sentien assegudes, doncs malgrat això la ràbia no la pogueren controlar.
Sí, se va veure, sí. Ja el indignant era la seva presència en aquell funeral. S'ha de ser molt poca vergonya per fer el menys preu que van fer les víctimes, crec jo.
Sí, sí, a més és que els familiars li van demanar expressament que no anava. Sí. I ell va dir, la seva contestació, clar, és que no és només el que fa, sinó com ho envolcaia, no?, que és el que diu. Perquè no només va anar, sinó que va dir que ell era el president de la Generalitat i, per tant, en un acte institucional ell tenia que representar el país. Ja sabeu que ell no diu país, però això...
És tan absurd, vull dir, quan tu has fet la iniciació de les teues funcions, que t'envolcalles en la bandera i en la representació i en la institucionalitat...
No sé, a mi em va semblar també una provocació absolutament innecessària. Efectivament. Antes comentaves la vergonya aliena, que un fins i tot des d'aquí, des de Mallorca, vosaltres allà des del País Valencià,
Encara supos que més la vergonya aliena d'escoltar la intervenció d'aquest senyor, per dir-ho per ser educat, a la Comissió d'Investigació de les Corts Valencianes, no? Ja ho has comentat.
Però m'apareix que la... No sé si és cert, però vaig llegir que l'excusa que havien donat perquè les representants, les persones representant de les associacions de víctimes no tinguessin presència, és que no hi havia forament, no? M'apareix, és a dir, un maltracte ja humà que m'apareix, és a dir, fora de Cot Nord, no sé com dir-ho, no?
Sí, va ser doble, per això dic que, clar, no és una cosa aïllada, sinó que va sumant. No hi havia aforament perquè vam criar la sala més menuda de les coses. I després, els cinc espais lliures que podien haver, que no estaven ocupats per diputats i diputades, ell va voler dur cinc assessors.
Aleshores, l'espai físic era limitat i el que havia, ell el va ocupar i ja es va. Bé, esperem que entreguem més aigua clara a la seva propera compareixència en el Congrés dels Diputats, no? No sé quantes que hi ha d'anar, no? Esperem. Si no m'equivoque, va el dècer, que és...
Sí, crec que la setmana que ve, no? És dilluns, és dilluns. El dilluns compareix en la Comissió d'Investigació en el Congrés i de fer des de València i girar autobusos de gent d'entitats i de familiars per estar presents, almenys en el carrer, no? I que se note que...
Baja on baja estarà sempre perseguit per aquestes 231 morts oficials, falta que reconeguen els de les residències. I no sé si serà millor. Jo espero que els diputats i diputades de...
que li pregunten, afinen. Vull dir, que no facin un discurs polític, que no ho aprofitin per fer una projecció política, sinó que tenint en compte la seva obligació de dir veritat en les comissions, que preparen bé el qüestionari i que li obliguen a donar alguna explicació. Et sabrà la veritat? Et sabrà la veritat?
Bé, jo no crec que hi digui una veritat, però és de formació professional, jo soc advocada, llavors penso que la teva obligació com a diputat o diputada és acorralar-lo perquè la informació que dona sigui útil, perquè si no és perquè serveixi una comissió d'investigació.
Escolta, Anna, ara fa un moment, parlant del nombre de víctimes, has fet una distinció... No t'entens gaire bé. Què vols dir? Que hi ha hipòtes que hi hagi víctimes a les residències d'ancians? Has volgut dir, no? Que no estiguin comptabilitzades? Sí, sí, n'ha hagut, n'ha hagut. És que m'ha estranyat aquesta...
N'hi ha 229 víctimes reconegudes com a tals en la investigació judicial,
Les entitats parlem de 231 perquè sumem els dos operaris que vam morir fent tasques de demolició d'escoles que estaven en mal estat i per no complir segurament la normativa de seguretat vam morir en un accident laboral. Però ara s'ha sol·licitat que s'afegisquen aquestes víctimes reconegudes judicialment
gent que va morir a lo millor dies després per problemes derivats de la falta d'oxigen, de la teleexistència, gent que tenia problemes i que quan va fallar el sistema d'emergència va morir. I això està valorant i segurament
Puig a la xifra que vosaltres sabeu dit. Que són 237, sí. Jo ho he cercat a les víctimes. És important que se diguin aquestes coses, és important que se diguin.
Ara, dues qüestions fonamentals, des del meu punt de vista, per acabar, per la meva part, aquesta primera part de la conversa, després parlem d'altres coses que tenen a veure més amb temes culturals i temes llengüístics i tal. Però t'hauria de demanar...
Intuets la resposta, però com estan veritablement els ànims de les associacions de víctimes, de la base associativa d'acció cultural del País Valencià, del sector cultural del País Valencià, en fi, de la societat valenciana en general, com creus tu que estan...
Els ànims, després d'un any i esquiatge del 29 d'octubre, de tot el que ha passat, de com s'estan encarant la situació, entre cometes, de reconstrucció, que malament se pot reconstruir un país si no se reconstituïa la dignitat de les seves institucions, però en fi, com estan aquests ànims?
Anna, com les veus tu que estàs allà? És indubtable que un any pesa, un any a més de mobilització continua que es posa dins d'un marc general polític en el que han hagut altres mobilitzacions, no?
Però l'atempta organitzada està fort. L'atempta amb les famílies de víctimes amb les entitats tenim cordes per a estona, per a estona.
Estem conscienciats, sabem que és necessari, sabem que és cansat, però que és la nostra funció també. És cert que n'hi ha un desgast en part de la població que no està directament afectada i que, bé, tria les opcions. Per exemple, no hi havia el mateix nombre de temps en aquesta concentració del domenzi del 9 de novembre passat quan convoquem una manifestació. Però la manifestació del primer aniversari
Va ser molt multitudinària. Si se veuen les imatges, quan se veu la gent que du el xupetí groc, tota la gent que n'hi ha al voltant, és que està per fora de la manifestació, perquè la gent ja ha interioritzat tant que n'hi ha molta gent i que és difícil moure's, que el que se fan és posar-se a les voreres del recorregut i aplaudixen el pas de la capçalera, les familiars.
I això ha sigut una constant des del desembre passat, bàsicament, en què la gent va urtar, i per això nosaltres sempre diem que som més que la xifra oficial, encara que no entrepengui res de xifres, perquè tota aquesta gent que està esvoltant també està donant suport. Però és evident que tenim una memòria curta, viure amb el dolor és molt complicat i hi ha una part de la societat que vol passar pàstima.
m'ho imagino. Ha de ser terrible. Sí, perquè jo vaig perdre fa cinc anys el meu home i era presidenta de l'Associació de Jubilats per Mallorca i ho vaig deixar perquè les forces no t'acompanyen. Per tant, en un cas així, la gent ha d'estar afectada molt. El problema dels familiars és que
Però això és per a les portaveus o per a la gent que parlem d'elles, com vull,
ens resulta molt complicat. Per a mi tenim tota la meva admiració perquè és que no hem pogut iniciar el procés de dones. Clar, clar. Sí, sí. Hem hagut d'estar tan actives, explicant tantíssimes vegades i reobrint tantes vegades la seva ferida, que per això nosaltres sempre intentem coordinar-nos amb elles de què necessiteu, voleu fer això, fem aquesta acció o no la fem...
Perquè en algun moment elles també caldrà que s'aturen, que ploren encara més del que han plorat per a iniciar el tancament d'aquesta ferida.
El cas és que, com que políticament no se dona una solució digna i el procés judicial serà per a llarg, la nostra preocupació també és la fragilitat d'aquestes dones. Parle de dones perquè la majoria que estan al front de les entitats són dones. Dones i homes, familiars de víctimes, que duen una càrrega emocional bestial.
Clar, la petjada psicològica d'aquesta bona gent pot ser terrible. Suposes dir que tenen ajudes, no? La que s'han buscat ells, perquè l'administració ahir també ha brillat per la seva absència. Pensava que havien fet un pla especial d'ajudes psicològiques. Ho dic en cercar-me, perdona. Ara el més important és que estiguin acompanyades.
I això sí que és una feina molt guapa que s'ha fet des d'acció social, d'altres, d'acció cultural, de tots, d'acompanyar les víctimes. I la gent s'ha de sentir acompanyada en aquest cas.
I la segona qüestió que t'ho volia plantejar, Anna, és pels oients, per la gent de Mallorca en general, com poden seguir materialitzant la solidaritat, les víctimes, les iniciatives culturals, socials, etcètera, que...
que encara ho requereixen, no? Com es poden més enllà de la paraula? Perquè els primers mesos estava més clar que, en fi, si pot fer una contribució econòmica, tal compte...
A mi se me n'acorre una, i si m'ho permets, que la gent de Mallorca suposa que es pot fer sòcia d'acció cultural del País Valencià, igual que molt de Mallorquins són socis d'Òmnium Cultural del Principat. Jo em poso aquesta una damunt la taula, però m'agradaria saber la teva opinió, aquesta informació quasi de serveis per als nostres oients i en particular...
pels socis i sòcies de la nostra entitat, és a dir, de Jubilat per Mallorca. Com poden fer materialitzar, més enllà de sentiments i de germanor i de solidaritat? Com ho poden materialitzar, això? Jo agraïm qui s'ha cridat a associar-se, només perquè compartim també un govern bastant semblant i, per tant... Sabem de què patiu, perquè nosaltres també ho patim.
Segurament, en la segona part de la conversa, tot allò que ens uneix de la llengua i de la cultura és un motiu continuant, perpèut, per donar-nos força a uns altres. En el tema de l'Havana, jo crec que n'hi ha una cosa molt important. Així s'han publicat molts llibres per periodistes d'ací, que això també és important perquè de l'Havana podem tirar molts aprenentatges
I un d'ells és que la nostra història està contant a nosaltres. I en primera persona. I jo crec que això és important. I hi ha llibres molt bons de periodistes d'ací que expliquen
Molt detalladament. Jo, en alguns casos, he hagut de deixar de llegir. Lleixo un poc i pare, i això no és habitual en mi, que sé fer bastant abstracció d'allò que estic llegint, però és que ho visualitza. I, per tant, jo crec que per a la gent que no està en contacte directe, perquè nosaltres encara podem anar a Picanya, podem anar a Tiva, jo puc anar al Temeci, que ho tinc a 12 quilòmetres d'Astia, a l'Alcúria...
I jo encara puc veure les conseqüències de la dana. Encara parlen molta gent i ho tinc molta flor de pell. Però clar, des de la distància, jo crec que enterar-se de... D'on i vol que sigui el llibre de Sergi Pitar, que el d'Esperança Camps, que és de la vostra terra... Sí, no Esperança Camps, és de la meva terra. És que la Serena és menorquina. Ja són de Ciutadella. Sí, sí.
Però qualsevol d'aquests llibres jo crec que pot ajudar. I després, perquè crec que és important que la gent entenga per què estem insistint tant en la lluita, no? I per què no passem pàgina, perquè és impossible passar pàgina.
És fer-me el cadeu. Jo crec molt en els mitjans, en les xarxes, i tu dius, i jo què faig des de Mallorca repiulant-te una convocatòria d'una manifestació valenta? Doncs mira, la millor en el teu cercle d'amistats, mira, tenen de València, que no estan al cercle d'acció cultural o d'intersindical o de qualsevol altra de les entitats, no?
Doncs això, fer d'altaveu, fer d'altaveu també de les denúncies, de totes aquelles coses que van apareguent, no? Jo crec que mantindre viu el tema per a mantindre viva la denúncia. Molt bé. Una cosa que se m'ha oblidat abans demanar-te-la, Anna.
Estau organitzats, no? Estau coordinats, no? Amb una plataforma, no sé exactament, que l'anomenau Acord Social Valencià, no? No, són dues coses diferents. Ah, és una cosa diferent, idò? Sí, la primera mobilització sorgís d'una convocatòria el mateix 30 d'octubre, en què les entitats...
de treballar en xarxa, era fàcil enviar 10, 20, 30 whatsapps i convocar una reunió en línia, que és el que fèrem el 30 d'octubre del 2024, i d'ahir sorgeix la primera mobilització, que suma fins a dos anys desentitats. I a això no li haguem donat ninguna forma jurídica. És una assemblea...
d'entitats i sindicats en què no poden participar partits polítics i ens reunim després de cada mobilització per a valorar com ha anat i quin és el pas següent. I les entitats van o venen a les reunions conforme la seva tendència es permet.
I després n'hi ha, ha sortit una altra cosa en els llocs afectats per la dana, que és això que tu comentaves de l'acord social, en què ho unim a el que s'ha anomenat comitès locals de reconstrucció, que és gent dels pobles que vol dir la seva de com s'ha de reconstruir i que no vingui a imposar de fora,
i associacions de víctimes i altres col·lectius, també sindicats i entitats. Ens coordinem, l'acord social i nosaltres, però diguem que som dues vies de treball diferenciades.
Molt aclarit. No sé si sobre aquest tema si li vols demanar més coses o si tu vols afegir... No, ja aniria a parlar de la Federació Llull o això. Sí, ara parlant d'altres coses. Però deixa'm dir, Anna, que en aquesta lluita suposo que estaràs d'acord amb jo. No hi podia faltar un tal Feliu Ventura que amb la...
que la Maria, crec, no?, Pec Jimeno, el Botifarra i altres, el gran Miquel Gil, no?, i altres artistes valencians, ha composat i ha llançat aquesta peça que se diu Quan el cel es torna negre.
Se'ns va fer de nit els ulls quan el cel es torna negre, aquell 29 d'octubre que mai més no sabrem oblidar. Una història escrita en fan que amb la pluja no es borrarà. Vencen la plana d'Utiel, l'or de Sud i la Ribera i la folla de Bunyol on sona un home que és ara ja un malson. Quan el cel es torna negre,
Serà el president del fang, ni honorable ni excel·lència, que amb vores d'indiferència va deixar tirat el seu país. Una història escrita en fang que amb la pluja no esmorrarà. Quan un s'haven samies veus i ells van fer com qui se'n plauré i sense saber se'm haure van deixar morir la nostra gent quan el cel es torna negre.
Vindrà la claror que sacsetge l'aire, l'antiga d'alçà que remou les traceres. Hi ha una història en fan que sembla dormida, però és un amor per a fer-la viva. Vindrà la claror que sacsetge l'aire, l'antiga d'alçà que remou les traceres. Hi ha una història en fan que sembla dormida,
però si hi ha avor per a fer la vida. S'apagaren tantes veus que es buidaren les paraules, i a poc a poc les ompliren de motius per a seguir avant, quan el se destorna negre.
Els veïns desemparats, braç a braç i poble a poble, van haver de fer la crida devanant tot el suport comú. Una història escrita en fan que amb la pluja no es borrarà. Van vindre de tot arreu, governaven les graneres, perquè foren les primeres d'arribar, desobeint tot, una història escrita en fan que amb la pluja no es borrarà.
Fins demà!
Idò, Anna, seguim. Estem en conversa amb la presidenta de... Això és Jaida Sabarrequeta, el programa de Jubilat per Mallorca, aquí a una mediterrània, i estem en conversa amb la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, que... I he mirat les seves xarxes socials i he trobat poques notícies de la Federació Llull.
Una era la celebració de l'11 de novembre a Barcelona, la frena floral conjunta de les tres entitats, obre, Òmnium, el monument de Rafael Casanova. Com és de viva actualment aquesta Federació Llull? Com la viviu? Doncs estem, jo diria que en un moment dolç. És cert que som tres entitats amb una vida...
molt fort d'activitats, en un volum d'activitat enorme. En el nostre cas, per exemple, podem fer 70 activitats en un any i tenim problemes per a comunicar les pròpies...
propostes que fem en la seu central de València, però que també en les delegacions que tenim al territori, i el mateix passa amb els dos mostruets, que són Auro Cultural Balear i Òmnium Cultural. Però tenim molt bona relació, jo crec que les tres presidències, Dani, Xavier i jo, com a nivell d'entitats, de coordinació,
Hem afegit els actes que fèiem habitualment, que era anar... Bé, en el cas de Mallorca no anem a la viada, anem a la nit d'obra, la nit de la cultura, però venen el 25 d'abril, l'11 de setembre, però a això li hem afegit també fer un acte de consum comemoratiu de...
Doncs en el cas de València va ser Estellers i en Guany també vam estar celebrant l'any Jomparta i Mallorca. Sí. I de cara a l'any vinent, el 26, tenim previst una trobada de gent dels tres territoris en una...
una proposta que es dirà Mata de Jou, que ningú li sorprendrà el nom, però sí, Mordidells, a la nostra història, i per intentar reconectar la gent com promesa dels tres territoris.
I n'hi ha altres... Ara està celebrant-se també l'assemblea d'Ellen en Barcelona i també estem allí. Que sí que fem iniciatives, però també és de veure que la llau d'activitat que tenim cada una de les entitats
tapa molt la federació. Però sí, sí, diguem que a Sotobotge n'hi ha un treball conçut. A la nit de la cultura nostra, ja és dia 13 de desembre, ja han sortit espremiats per aquesta nit. Supost que te podran saludar, no? Sí, sí. El dia de la cultura, de l'obra cultural balear. Sí, sí, però és preu de desembre, no?
13 de desembre, però no me facis massa cas, que ara no ho té. No, no, no, jo ho he mirat i és 13 de desembre. Crec que sí, que és el 13 de desembre, sí. Sí, sí, sí, ens podem saludar, tenen plaer. Enguany has parlat de Josep Maria Llompart, perquè enguany és l'any Llompart, a Mallorca i s'han organitzat moltes actes, i al País Valencià.
Em fa curiositat, sempre, si és una figura poc comuneguda o... Què se'n coneix, d'allò, en part? Jo crec que se coneix en els cercles més cultes, més vinculats a l'educació. Per la nostra part, tot i sant, agafem dues figures que siguin l'autor o l'autora de l'any. Una que diu...
l'Institut d'Estudis Catalans, el que diu l'Acadèmia, Home i Dona, que ens hem fet tots aquests equilibris territorials de gènere de tot, i en un any hem treballat Maria Beneïto, però també jo en part, i hem creat unitats precisament per a divulgar la figura, i que sigui més coneguda, unitats didàctiques des d'infantil fins a segon de batillerat,
I una auca també per a la gent més minuda, que és més fàcil de transmetre la informació. I en desembre segurament fem un acte a l'octubre, també material que ha preparat Obro, que són unes fotografies i uns cartells per a exposar. Nosaltres li donarem difusió i treball, però, sent realistes, és una persona coneguda en els cercles més conscienciats.
I parlant d'escola. Què ha passat? També teniu un informe on volen posar una llei, que és la llei 1 del 2024, que reduïa la presència del falencià i que s'han fet informes perquè podria provocar la segregació de l'alumnat.
Aquí hi ha hagut l'Escola Valenciana i les unitats de l'Educació Multilingüe que han presentat un informe, també les universitats. Com està el tema? Bé, la llei se va aprovar. Això va ser un dels primers acords que vam començar. S'ultra dreta, sí. El desastre que havia, sí, ells vam tirar endavant del seu full de ruta, en el marcat per l'extrema dreta,
i és un pack de cinc lleis i una d'elles és la titular en la llei de llibertat educativa, que de llibertat té poc, i que buscava això, no?, buscava l'arraconament del valencià, el traure el valencià de l'escola. No és així tan bé com ens esperàvem, de fet vam tardar,
en presentar, perquè vam fer una consulta sempre, si vam tardar dos dies en presentar el resultat, perquè no eren tan favorables com ells esperaven, perquè hi ha hagut una fortíssima mobilització. De fet s'ha creat, és que clar, han creat un monstre més, perquè ells han provocat que es creï una entitat que es diu Famílies pel Valencià,
que són pares i mares que tenen a la xicalla en aquests moments en els centres escolars,
Vull dir, no és que sigui a Escola Valenciana o que sigui en el sindicat o que sigui a Acció Cultural, sinó que és la pròpia comunitat educativa, en aquest cas les famílies, la que s'ha organitzat, la que va fer un treball molt intens d'informació a totes les AFES, a totes les AMPEs, en actes públics, una tasca també de fer accedir als nouvinguts en el seu idioma i explicar-los el valor de la valencià,
I, bueno, evidentment l'aplicació, perquè ells van dir respectarem els resultats de la llei, de la consulta, esperant que forem favorables al castellà.
Quan no ha sigut així, doncs ja es comencen les disfuncions i és el que ha provocat l'informe este de les unitats de multilingüisme de les universitats, en què diuen que, malgrat que n'hi hagués cap una demanda de valencià, no s'estan creant totes les unitats, no? Bé, estem ahí. Acció cultural, per exemple, de la mà de famílies de la valencià, va presentar recursos a l'ordre de la consulta i encara estem esperant tendència, que no som molt optimistes.
I la mateixa llei està recordada davant del Constitucional. Sí, sí.
Per tant, de moment, no es va servir la jugada, però ells som de piquitar-la. Vull dir, ells insistiran perquè ells odien la mateixa llengua. És un problema d'odi, efectivament. Jo ja veig que és necessari que els presidents de l'Obre Cultural Balear i de l'acció cultural del poble valencià, del País Valencià, siguin de...
advocats o de la part legal, perquè si no, no va bé la cosa.
Però, de totes maneres, Anna i Silica, quin important és la comunitat educativa en el seu conjunt, no? Docents, pares, mares, quin important és per defensar la llengua i l'escola valenciana, l'escola...
en català aquí a Balears, etcètera, etcètera, no? Que important és, no? Jo crec que és dir que no li agrairen tant mai, mai li agrairen abastament, no? La comunitat educativa, la capacitat és dir que tenen de defensa i de... perquè s'enfronten a podes amb...
molt poc democràtics i molt poderosos. Jo vaig començar l'escola en català a Senetxa, a l'aula de 4 anys, jo tota soleta allà, amb Antoni Artigues i el suport de la universitat també.
I tot d'una mos van denunciant perquè ho fèiem tot en català, no? I del llavors ho guanyàvem als jutjats. Ho guanyàvem perquè eren pocs. I deien, ah, i tant mateix no feien poc. I ara la cosa ha canviat molt. Sí, sí, sí, sí. Realment, suposa que sou conscients de la sentència aquesta que diu que se discrimina els castellans en Catalunya. Exacte. Que vingui a mi que m'ho expliquen. Sí. No.
Sí, és increïble. Bé, també hi ha perspectives que la joventut es mobilitzi, ja s'ha anunciat el Manco aquí, no sé si és al País Valencià també, aquest corre llengües de la gent jove, que aquesta vegada està del conjunt del Paísos Català, del conjunt de...
dels països de llengua catalana. Està molt bé, no?, perquè de vegades... Sí, sí, qualsevol iniciativa que participi... Jo sempre penso que quan ens queixem... On estan els joves? Jo sempre contesto el mateix. Els joves estan fent coses de joves. Quan jo organitza un acte com a acció cultural...
Jo també mire la sala i a vegades jo soc molt optimista però a vegades no penso l'optimisme tan elevat i dius, ai mare, on està el relleu? I el dia que estic més calmada, que tinc més perspectiva i que mire més a llarg termini i penso, és que jo no estic fent un acte de jove i no he comptat en ells per organitzar aquest acte. Per tant, ells no estan així. Però quan vam fer el 25 d'abril un guanyant a la camp
en la manifestació, els joves estaven en el carrer. Els joves estan també donant suport a la música en català, donant suport a la literatura. L'altre dia fem unes jornades del Congrés de Cultura Catalana en València i els joves estaven allí participant i liderant el discurs.
Jo crec que estan, vull dir que estan mobilitzats, el que no podem pretendre és fer jo el que jo vulgui, com jo vulgui, des de la meva perspectiva vital, i tu vine com un soldat, com un soldat rat, sense deu ni vot i participes. Doncs no, ells fan les seves coses i munten els seus actes i tota iniciativa que enxar-se els territoris de parla catalana, els països catalans, benvinguda siga.
Doncs, Anna, mos hem de començar a comidar perquè el temps ha passat volant, per la meva part, és a dir, espero poder-te saludar i abraçar la nit de la cultura del 2025, no?, de l'obra cultural...
farà un altre any, no?, al Teatre Principal d'aquí de Palma, el dissabte 13 de desembre. Una abraçada forta i, ja saps, aquí és que teva i quan per balançi molt sentim a que nostre, també. Un plaer a parlar amb tu. Gràcies.
Se suposa, en teoria, que teniu més temps, que jo sé que després de fer-te... Uuuh, amb tantes militàncies que tenim, tenim molta feina. A Xupilars no tenim temps. Xupilars teniu molta tenda, però si teniu temps i ganes, sabeu que a Mèdia teniu casa. Moltes gràcies per comptar amb mi, a mi també se m'ha passat volant i espero veure vos en persona prontes. Una abraçada.
Bé, no espero que hagi estat d'interès, és a dir, la conversa que han tingut amb la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, per nosaltres, en veritat, no? Sí, li ha estat una conversa...
molt il·lustrativa i molta... I la feinada que han fet, i sobretot d'acompanyament de les víctimes. I no sé si des del servei tècnic poden posar la falca publicitària, si no... En fi, si no poden la falca publicitària, no sé si molts pagaran aquí a la ràdio. Bé, en qualsevol cas. No...
No la poden posar. Farem un programa sense publicitat. Idò, el que poden fer és recordar la sortida de desembre. Perquè aquest mes, novembre, s'hauran d'apuntar al Palau Episcopal a l'Obre Cultural, perquè jo he ajudat a organitzar-ho. Se refereix a una sortida organitzada amb explicació i tal...
l'Obre Cultural Balear de Palma, que la traurà per dia 28 d'aquest mes. A les 10, però vos heu d'apuntar a l'Obre. En qualsevol cas, no? Dia 28, es norberà? Sí, dia 28. Dia 28 de novembre, reservau la data i ja rebreu informació de l'Obre Cultural Balear per apuntar-vos, no? I per desembre havíem pensat dia 18 de desembre, que és un dijous, a les 11 del matí,
anar a veure el cementeri de Palma i la Tonina Mercadal ens guiarà pels llocs més emblemàtics del cementeri, tot recordant les víctimes del franquisme.
I això serà dia d'avui de desembre. Ja ho tornarem a recordar i sortirà i segurament que ja l'haureu rebut en el correu electrònic. Un altre recordatori és el sopar. Reserveu-vos dia 11 de desembre que a les vuit i mitja farem el sopar de Nadal. Ai de fred tardar la vinya pel raïm farà. Enguany no tindran raïm.
El refrenyer popular Xavi, m'ho recorda? Idò... Però hi ve Nadal i encara que faci calor celebrarem les festes. Esperem que arribi Nadal. Bé, han d'anar acabant i hi ha un programa com aquest parlant del País Valencià i en vas amb una
il·lustra, entre cometes, una amiga d'aquesta casa, com la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, Nana Oliver, no podíem acabar sense que aparegués per aquí un tal Pau Alamor,
que a més a més ha musicat molt i ha interpretat molts de poemes de Vicenç Andrés Estellers, però en aquesta ocasió ens ha semblat especialment adient que ens acomiadem amb el poema d'en Estellers «Assumiràs la veu d'un poble».
Adeu i fins el proper... Fem la setmana que ve. Un poema que l'ha musicat. Un poema que l'ha musicat, sí, i que l'interpreten. Fins sempre. Gràcies.
I serà la veu del teu poble, i seràs per sempre poble. I patiràs i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols. Et seguirà una pols ceguera, i tindràs fam i tindràs set. No podràs escriure els poemes, i callaràs tota la nit. Mentre dormen les teues gens, tu sols estaràs despert. Tu estaràs despert per de tot, no tan parit per a dormir.
He parit en per a l'art, en la llarga nit del teu poble, tu seràs la paraula viva. La paraula viva i amarga, ja no existiran les paraules, sinó l'home assumint la pena del seu poble i és un silenci, deixaràs de comptar les síl·labes.
No enalti de condició, no tot serà, però silenci, tardiràs.
No diràs la teua paraula amb voluntat d'antologia, que la diràs honestament, miradament sense pensar en cap altra posteritat. Com no sigui la del teu poble, pot ser el maten o pot ser, s'enriguent o et delaten, tot això són banalitats. Allò que val és la consciència de no ser res si no ser es poble.
Aumentar-se escollit Després del teu silenci estricte Camines decididament
Fins demà!