El jai de sa parraqueta.
Avui...
Començarem amb la Maria del Mar Bonet. Benvinguts al programa Jaida Sabarraqueta. Som a una mediterrània i som aquí en Joan Vicenç Lillo i Nacíliar Guimbau a parlar-vos de boscs i arbres i Nadal i velles ombres, no ho sabem...
aquells caps i duren aquelles arbrades, i damunt el mateix atur, es retalen les meves muntanyes, les meves muntanyes. Allí les pedres invoquen sempre la pluja difícil,
que em resta dins dels ulls i que em fa tremolar quan et record. Ara els jardins hi són com músiques i em torben a ferir.
I les serbes s'escremen a torons de cassera entre somnis de setembre. I boires empintades de cap vespre, de cap vespre.
Una Maria del Mar, un poc més jove, no, Vicent? Sí, ja en sabeu, se coneixia. Se nota bastant i deia muntanyes enllot de muntanyes, eh?
Durant la Guerra Civil, poema musicat per na Maria Dalmà Bonet, d'en Bertomeu Pòrcel, tota la meva vida es lliga a tu com a la nit les flames a la fosca. En Bertomeu Rosselló Pòrcel, des del 1978, està enterrat al cementiri de Palma, una tomba paral·lela a la d'en Gabriel Alomà.
I avui l'hem visitada. Amb els jubilars per Mallorca, Natonina Mercadal ens ha assenyalat allòs més imprescindibles per la memòria i els horrors de la Guerra Civil. Una passatjada i un cal fred darrere una altra.
Convé que coneguem la història. Convé conèixer la història. La tomba, per cert, ja ho havia advertit en Josep Lluís Pol i Llompart en un article i ho hem pogut comprovar en directe. Està bruta, rompuda, oblidada. Al cementiri de Palma hi ha pocs arbres. Alguns hi presos, però molta pedra hi ha.
i poca cosa més. Però ara ve Nadal i començarem per un article que vaig llegir l'Iris, setmanari de Ciutadella, desembre passat, de Raimon Calvo Lafite. Ens regalava una remembrança, l'arbre de Nadal. Ella no va néixer a Mallorca, ja ho podreu observar, i mos deia...
Record quan mon pare anava a la muntanya del bosc comunal per talar-hi un abet prèviament marcat per l'Ajuntament.
Era una setmana abans de Nadal, aquesta època plena de màgia que feia bategar amb il·lusió el meu codi infant. El decoraven senzillament penjant a les seves branques unes mandarines, un parell de boles de colors, petites candeles, trossos de cotó a manera de flors de neu i a dalt un estol argentat. L'any 354 l'Església va instituir la celebració del naixement de Crist,
Dia 25 de desembre, per rivalitzar en la festa pagana del sostici d'hivern, durant la qual semblaria que un arbre, l'avet del nord, símbol de vida, es decorava amb fruits, flors i blat.
Inicialment, la festa cristiana de Nadal es resumia en la celebració de la missa de la nativitat. Cap abet, cap tronc ni Pare Noel, les primeres traces escrites d'una decoració d'aquesta famosa conífera foren descobertes el 1510 a Riga, la Tònia. En aquella època, alguns comerciants ballaven al voltant d'un arbre decorat amb roses artificials abans de cremar-lo.
però sembla que for alçàcia on poden trobar l'origen de l'arbre de Nadal. La tradició diu que l'any 1521 ja es decorava l'interior de les cases amb branques de lavet tallades tres dies abans de Nadal. Més tard, el 1546, va autoritzar-se la tala d'aquests arbres durant la nit de Sant Tomàs.
La més antiga menció de l'arbre de Nadal com a abet sencer es troba a la descripció dels usos de la vila d'Estrasburg de l'any 1605. I com a curiositat hem de dir que a França, el 1738, l'esposa del rei Lluís XV hauria instal·lat un abet al Palau de Versalles.
I el 1768 Goet, estant elèixer a casa d'un amic, va expressar la seva sorpresa davant d'un arbre de Nadal que veia per primera vegada.
A París, l'arbre de Nadal apareix el 1837. Gràcies a l'educasa d'Orleans, a l'Ena de Mecklenburg, fó un autèntic cas perquè els parísencs hi veien un costum protestant, no els hi va agradar gens. El 1840, el príncep Albert, espòs de la reina Victòria, va introduir l'arbre de Nadal al Palau Real de Londres.
i va posar-se de moda en els cercles de l'aristòcaràcia i la burgesia angleses. La tradició de l'abat de Nadal va generalitzar-se a França després de la guerra de 1870 gràcies als immigrants d'Alsacia Lorena, regió anitzada per l'alemània que la donaren a conèixer els francesos.
Avui, a la majoria de llars, els abets són artificials i les decoracions de cada dia més sofisticades. Res que recordi aquell arbre natural d'entany, de branques oloroses, d'un verd intens que ens acompanyava a ca nostra durant les festes de Nadal.
I mos diu, a casa dels meus sogres mallorquins no existia la tradició de l'Evet, sinó la d'un magnífic batlem damunt d'un preciós cantarano antic. La diversitat de les tradicions conformen la riquesa de la història d'un poble, però la globalització mercantilista ha esdevingut la seva poderosa enemiga. Bones festes a tothom i salut i alegria.
O sigui que l'avet, segons la mitologia grega, era l'arbre dedicat àrtemis, dehesa de la lluna, la vida salvatge i, per tant, dels boscos i les selves, protectora de les dones i de la fecunditat. Per tant, no és estrany que els cristians associessin aquest arbre al naixement de Crist.
data que també coincideix amb el solstici d'hivern i, per tant, en el moment que el sol torna a guanyar presència, ja que el dia es fa una mica més llarg que una passa de gall. I, a més a més, en contrast, amb la resta dels arbres caducifolis de la regió d'Alsàcia, la bot es peranifoli, és a dir, sempre verd, i, en conseqüència, promesa de renascença i de vitalitat.
el bosc d'Àganó, Alsàcia, i trobareu un gran abet decorat si el visiteu per les festes.
Aquí no tenim boscos de vets, però sí que tenim pinars, alcinars... No és així, Joan? Aquí tenim vegetació mediterrània, molt diferent d'aquests llocs que tu dius del nord. Sí. Aquí, per exemple, no tenim pràcticament arbres caducifolis, només a galeries de torrents i coses així. Si estiu fa massa calor.
Sí, sí, efectivament. Se caracteritza per un clima amb estius molt cets i en el mateix té molt calorosos. I són unes limitacions que només plantes molt evolucionades aquí poden superar. El meu fill va fer una gràcia a son pare. Quan se va jubilar, li va regalar un abet, el van plantar, però...
S'ha de regar molt. No te vull dir per la part de lluc, a partir de 600-700 metres, pot ser. De fet, perdona, tenim plantes que són d'altres èpoques climatològiques a Mallorca, és a dir, nosaltres tenim esteix,
que està en perill d'extinció pràcticament. Tenim un tipus de cervera, tenim sabre de visc, que és precisament tan famós per Nadal, que té aquestes fulles punxegudes, grosses. És un arbust, no s'ha de confondre un sòcit ni de valdem.
I aquest té bolletes, no? Sí, sí, sí. I tot això ho tenim confinat a les parts més altes de la serra de Tremontana.
I abans d'entrar en matèria, poden recordar que aquest mes s'han mort dues persones, una darrer l'altra, vull dir, una dia 1, que va ser en Xisco Vallà, i l'altra dia 8, m'apareix, que era en Toni Bonner, que va venir aquí, en aquest programa el van tenir...
L'any 17, el maig, que se pot recuperar, vull dir que si el volen escoltar, és el primer dijous de maig del 2017, i Aivots encara l'han trobat en aquest programa. Amb Antoni Bonner. Amb Antoni Bonner, sí. El van tenir aquí, si el voleu escoltar. Se podria, potser, tornar a...
A lo millor sí. No sabem si el podran tornar a emetre o si farem un programa amb en... També estaria bé fer un programa parlant d'ell. Sí, també. Però vaja, escolta-lo ell també. Té el seu interès, eh?
Jo, aquestes persones, en Xisco Vallà el vaig conèixer més, molt més. En Toni More, molt esporàdigament, així i tot, va tenir una influència claríssima en la meva formació naturalista i botànica.
Va fer aquell llibre famós de les plantes de les balears que mos donava la nostra, no? Efectivament, sí. I va il·lustrar tota una generació, crec jo, igual que en Joan que va fer els d'ocells, no? Sí, de les balears, molt interessant. Sí, sí.
A mi el llibre aquest d'en Bonner, el que em va, diguem, no només agradar, i això és importantíssim també en el tema de l'educació, perquè així com has xerrat de Sabres de Nadal, que nosaltres tota la vida, jo també quan era ni no n'hi havia, i després era l'àrbol. L'àrbol. Sí, era l'àrbol.
N'hi havia que feien àrbol i n'hi havia que feien batlem. De la mateixa manera que l'otoño del corte inglés. No és volta antiga aquesta tradició que m'has pogut veure? Tots anys 70. Tots anys 70 jo no record abans. I de fet va significar una massacre per molt de ginebrons i pins no tenien tanta importància si vols.
però així tot era un símbol. Ja no sé per què...
D'en Bonner, del llibre que és. Ah, sí, sí, sí. En Bonner, el que va ser important per jo va ser de la manera com em va configurar l'idea clara del fet de tenir una vegetació mediterrània, precisament. I em va situar molt en el mapa, per dir-ho d'aquesta manera. Exacte. Perquè no només se limitava... I és un llibre senzillíssim, però està redactat d'una manera que fa molt bon llegir.
No només se limitava a anunciar les comunitats vegetals i quines plantes les conformaven, sinó que posava mapes i te posava la distribució d'esgarbeó, és a dir, d'escarregs, i tu aquestes coses, jo, no sé, jo l'any 77, tenia d'haver 15 anys, em va ajudar molt a situar-me, per dir-ho d'acord.
Sí, perquè han de parlar de boscs aquí en Egeida, la barraqueta. Joan.
Per què hem de parlar de bosc? Jo crec que no és que ja ho diguin estudis, perquè avui en dia se fan estudis de qualsevol cosa, que pur i senzillament qualsevol persona en escena passejar tranquil·lament, i si deixes el mòbil encara millor, per dins el bosc, segur que li farà bé a nivell de salut mental i a nivell de salut física.
Per tant, ja de manera un poc egoista per allò, de qualsevol manera, per el nostre propi benestar, és important introduir-nos a Narabosc.
Ja no parlem que nosaltres cada moment l'anem, i el que l'anem és oxigen, i l'oxigen ja no he d'explicar qui és que l'elabora, el procés de fotosíntesi que realitzen les plantes. A més boscos, a més plantes, més aire, més oxigen, més aire sa.
I és un descontaminant importantíssim, és un amortiguador de la calor, a pesar que l'ignorem totalment, fins i tot quan t'anem a discussió.
Però l'altre dia escoltava, m'ha parell que era en Miquel Ripoll, aquí, que xerrava Canú i en Turó, aquest filòsof nord-americà que va estar dos anys, és a dir, se'n van anar dos anys a dins, dos anys, dos mesos, dues setmanes i dos dies, m'ha parell, una cosa així, no? I aquell, i bueno...
És a dir, no li va costar gens estar dos anys a dins del bosc, tot sol. Jo no vull dir això, però que el bosc... Però molt lluny també hi anava. També, també. El bosc es cap i la fi és la nostra autèntica matriu.
Vull dir, és allà on molts podem sentir més emparats. Lluny de si deia aquesta que sempre s'ha anat del bosc com un lloc de perill. M'imagino que hi té a veure molt un temps, potser les coses no eren tan fàcils, i molt de bandolesa, potser estaven dins del bosc, però vaja, tot sempre s'exigera molt, no? A iots, a les bruixes, sempre surten del bosc, eh? I fins i tot els vampires, eh?
Bé, avui en dia jo crec que és un... No ho sé, és un luxe veure volar, per exemple, les Rates Pinyades.
Sí, però no només n'hi ha per bosc de rapinyats. No, no només n'hi ha per bosc. Dormen, però, a dins, a dins, cavitat de bosc, normalment. I per cas meva, també. En té qualcuna qui dorm. Unes vigues de de fora. Està molt bé, idò. Idò, i podem anar, idò. Per Nadal, nosaltres, en el bosc, té un pi, té una branca, perquè em visca allà a Alsàcia. L'Ajuntament assenyala un pi i el poden estar.
A veure... I aquí, què passa? No, aquí no hi ha cap problema per crear pins, sigui per raons comercials, és a dir, de producció de fusta, de producció de llenya, sobretot pins, perquè el pin és una... És invasor. No, en absolut, en absolut. És a dir, anem a veure...
Ara mateix, segons qui molts escolta, dirà, mira, en Pere Serra fa anys va fer un article a l'última hora, en el seu diari, que tractava Espins com a genets de l'apocalitzi. Clar, ell era de solla. De solla, clar. I ell ha dit de quina manera enveien els olivars. Efectivament, és així. Però no oblidem que van ser...
ens ha anat molt bé, cap problema, per regulació hídrica, que va ser Somo qui va envair el bosc i el va convertir en marjades i en bolivar. I si Somo se'n va, Espí torna a recuperar allò. No per ell, perquè Espí en realitat
i és una idea que la gent té molt equivocada en general, congria a l'osina. Diu, no, és que el pi ens menja en l'osina. És totalment fals. El pi és el primer que penetra perquè és de creixement ràpid, perquè té les arrels molt superficials, i acompanyant-te en el pi hi va a Escarrich, Romaní, Xiprell, que són plantes pròpies d'aquesta comunitat. I si llegim les plantes balears ho entendrem. I a poc a poc, a poc a poc,
Si res no ho altera, un incendi, una tal o tal, allò poc a poc es convertiria en un bosc d'usines, que és el bosc climàtic que se diu. Totes aquestes coses avui se'n posen un poc en qüestionament per tema d'escanvi climàtic i altres raons, altres raons antròpiques.
Per exemple, ara mateix... Antròpiques, què vol dir? És impossible ara mateix un procés... Antròpiques, referides a ser ser humà. És a dir, ara mateix és impossible la constitució d'un bosc madur, climàcic, d'usinar, és absolutament impossible...
per molts de les cabres, concretament. És un tema que sempre trec i l'altre dia ja ho vaig treure. I, evidentment, un nin de 5 anys entén perfectament que si tu a un bosc li lleves absolutament tot el sota bosc,
gairebé tot el sotabosc, no, tot el sotabosc, i li lleves totes les branques almenys a dos metres d'alçada, hi farà més calor a davall, perquè no té tanta d'ombra. I hi haurà menys humitat. S'evaporarà més, clar. Llavors, les usines...
que queden, que també no tenen regeneració, tampoc, emmalalteixen. Emmalalteixen, en el sentit que es debiliten. I aquesta debilitat provoca que un descomponador natural, que altres llocs no té cap problema, com és, per exemple, el cerambister d'Urbanyarriqué, se converteixi en una plaga. Però és perquè té tot un bosc debilitat, no un arbre.
Però a la Maria Antònia Monà està molt contenta, amb les cabres, que no els van... Bueno, a la Maria Antònia Monà se'n van enamollar. Se'n van enamollar. Si no ho acudi, fins i tot la lletreia erbustiva ha desaparegut. Fins i tot la lletreia erbustiva, que té unes defenses ja bastant importants.
El teix, per exemple, que xeràvem abans, si tu te poses una branqueta de teix a sa boca, hauràs d'anar al metge, segur, perquè t'enverinarà. I és molt delicat. Només posar-te, no com ho seguis, les cabres se mengen el teix. I no se moren. I no se moren, no? Ai, ai, ai. Aquelles sí que són invasores. I el teix, et sa seva...
defensa que té això, no? Sí, però no contra aquestes cabres. Però és el que no... Segurament altres ongolats de zones més al nord pot ser que sí.
Clar, però jo aquí tinc una pregunta, com és el nostre usiner avui en dia? No, avui en dia és un desastre, és un autèntic desastre, és un desert, és un desert. Queden usines vés, no hi ha cap usina que tingui menys de 25 anys, els dies de 25 anys per avall, no n'hi ha ni de llavor ni de tanyada.
Són arbres pràcticament fossilitzats, que a més estan patint el canvi climàtic amb més efecte, perquè ja de per si el seu habitat està molt alterat. I això, nosaltres, quan anem d'excursió...
Clar, veiem molt d'arbres, ens pensem que un bosc, només són arbres, no. Un bosc és un arbre, i com ens ho explica ben boner les plantes de Balears, és una comunitat vegetal, en totes les plantes. Ni herbocera, ni cirereda de Baleam, que parlàvem abans, ni moltes falgueres, no les trobarem, ni mortera, no les trobarem a la majoria de boscos.
Mira, et diré una cosa. Els meus germans i jo, cada any per Nadal, precisament, li duíem un ram a mo mare de cirerè de Badlem, que fa aquestes balletes vermès. I simplement m'anàvem al bosc a Samola i ben aviat teníem el ram. I si acabem, és que tinguem més balletes vermès, evidentment. Avui és absolutament impossible...
Trobarem a llocs molt confinats, on no arriben les cabres. I aquest cirerè de Balem és un que fa les fues molt punxegudes. Exacte, sí, sí. Perquè després hi ha uns altres que té una fua més llarguera i fa la bolleta enmig de la fua.
Sí. El que no sé. No, no. És diferent. Sí, sí. T'ho deu dir un que se diu Ginastó. Ginastó, exacte. És una altra història, Ginastó. Arroscos aculeatus, és el nom científic de... o se diu Galseran, també. O cirera de batllet. I han dit... han de parlar d'esvella ombres. Uf. Jo, jo...
M'endina, perquè jo ja vaig viure el procés l'any 2007 de tres velles ombres ceníssims, guapíssims, que van entejar a Narbonne, davant Zara. Precisament, potser uns dies abans... Ja hi ha antecedents. Un mesos abans que s'inaugurés Zara a Narbonne. Van entejar tres velles ombres. I ja hi va haver un moviment ciutadà per intentar tornar-ho.
però... No ho recordo? Sí, sí, jo ho sé perquè... En Tomé se'n recorda i diu que sí. Sí, sí, jo tinc fotos d'aquelles... I quin any era això? Crec que era 2007. Si tu mires el bloc a mig arbres i cerques, que a més és molt bo de trobar, 2007, el que no recordes més és que potser era un mes com ara.
I jo, evidentment, aquestes belles ombres de la Murada les coneixia molt bé. De fet, jo m'hi he passejat molt també de joc quan baixàvem a Palma, m'agradava donar una volta per allà. I jo, darrerament, no les havia vistes, però per les fotos que jo he vist,
Jo no crec que fos necessari una tal a Matarrassa. I esteia a la cera del Born, el que era sentir Born. Ah, sí, sí, era el Born. Però davant... Sí, a la cera. No en el passeig, sinó allà. Allà era. Crec que eren tres, perquè són arbres grossos i eren molt sants. I aquests de la morada, jo crec que s'havia d'haver actuat puntualment en cada un d'ells.
Fins que ja no queda remei. Vull dir, si realment no hi ha remei, no hi ha remei. Perquè els arbres són éssers vius que tenen un temps de vida limitat com nosaltres. M'entens?
Però jo crec que ha estat una actuació mal feta, també, perquè se pot explicar molt millor, se pot explicar molt millor, si s'ha de fer. Si s'ha de fer, s'ha de donar explicacions... S'ha de donar explicacions, sobretot quan les demanen, i no fins a tantes. És a dir, sèpoca per fer aquesta feina, bueno, tens mesos endavant, és a dir, no tens per què... Però ara tot ho arreglen els jutges.
Ho presenten als jutges, diuen tal, i ja està. Els jutges han tornat una part política molt activa. Sí. Llàstima, però no se presenten a les relacions, això és la llàstima. Sí. O sigui que...
Mirem a publicitat i després seguirem amb una cançó, Pols en el vent, de Menager 3, i parlant de degradació dels boscos.
Sols per un moment tot va ràpidament Somnis que em passen pels ulls com una curiositat Polsen el vent Només som com polsen el vent La cançó
una gota d'aigua en un mar sense fi. El cafè cau per terra fins que deixa d'existir.
No hi ha res per sempre, només terra i cel. Tot és fulgats i amb tots els teus béns mai podràs comprar el temps. Polsanament, només se'n compra.
Per què has triat Pols en el vent? Ah, mira, és una bona pregunta. Sí. Quan feia el programa aquest de mitjabres aquí, un dia la vaig triar ja per el programa. No ho sé. És una cançó que... No ho sé. També hi diuen els rapes que vol que t'he digui. Sí. Sí. Degradació dels boscos mediterranis. Uf.
Mira, fa 30 o 40 anys va sortir un llibre editat per l'UNESCO, que jo vaig tenir la sort també de conèixer. I era un llibre on es feia una diagnosi dels bosc escleròfil, escleròfil vol dir que tenen les fulles dures, lluentes...
és a dir, molt brillants a una part i de vall com amb palets. Això són sistemes que tenen precisament els boscos escleròfils d'aquí per amortiguar més la calor. Aquí els nostres arbres perden, de fet, se fullen l'estiu, no la perden a la tardor, al contrari. A la tardor en treuen de fulles. Sí. Sí, les usines, tu ho veuràs...
Nosaltres, en realitat, tenim com a dues primaveres, de fet. A la tardor, ja veuràs, el bosque d'usines, si ha plogut bé, el mes de setembre i octubre, són guapíssims, són guapíssims perquè agafen diferents tonalitats de verd. Un color més fosc de les fullerveses i un color sandrós
de les noves. Més verd i més marron. Sí, més... I després, els llampúdols, els aladents, moltíssimes plantes són el mateix garrobé. Són... Llavors, aquest llibre...
tractava sobre una diagnosi dels boscos. I hi va haver una dada, que jo en aquell moment vaig trobar important ja, que el Bosco Mediterrani, una de les degradacions importants que tenien els boscos, no només era... Aleshores, estic xerrant dels anys 70, hi havia, evidentment, molta més tala i legal, molta més permissivitat a l'hora de fer urbanitzacions i a l'hora de...
Però hi havia un fet claríssim a tota l'àrea mediterrània, diguem més d'Àfrica, que eren les cabres. Aquí no teníem encara aquest problema tan greu.
I jo, el que dic... Jo a Menorca crec que no n'hi ha de cabres. Sí, n'hi ha, n'hi ha. Per sa part, on se diu aquí el far tan guapo que... El farruig, no. El far... Favarich. No, no és el de Favarich, és que està enmig, de fet. Bé, n'hi ha de cabres, però no n'hi ha tantes. No n'hi ha tantes, sí.
Aquí jo aquest procés el vaig veure començar per la part de Vall de Moss i Pesteix i se va anar estenent. Bé, el que vam dir és que el que no pot ser és que a un país culturalment com el nostre, que en principi culturalment hauria de ser molt més avançat i aquestes coses permetre que ens passi una cosa així.
I el que més perplet se me deixa és que no veig que ningú no només faci res, digui res. És un tema de gestió forestal, bàsicament. Sí. Per cert, l'altre dia me'n van fer una pregunta que tot d'una que vaig ser a les temes que s'acaben me'n van treure els animalistes. Mira, si tu xerres amb bastrònoms
no els diràs quina opinió els amereix la teoria de la terra plana, ja no els ho diràs, ni tampoc hi convidarà ningú de vora. Això és un cas semblant. No pot mesclar aquestes dues qüestions. És a dir, hi ha una part que és de gestió forestal pròpiment, on la cabra és una espècie invasora i simplement s'ha de llevar els mètodes que s'hagin d'emprar. Sí, sí.
I ja està. És que realment jo veig, eh? O sigui, jugar amb el futur. Perquè, vos diré una cosa, l'any 2023, dia 27 de febrer del 2023, hi va haver, si us recordeu, el temporal aquell de...
Bé, un temporal de neu important, que va nevar a prop de 200 litres, bastant. I va fer una trencadissa enorme a tota la serra de Tramuntana. Clar, aquesta trencadissa encara tenia el benefici que precisament fa que les capres no puguin transitar tant per dins del bosc, ni nosaltres tampoc. Juliet, s'ha deia. Ah, no sé. Juliet, Juliet.
Però què passa? Que ara, quan aquests arbres s'han descompots, especialment espins, que ho fan molt més aviat, és que a simple vista qualsevol ho pot veure. Jo conem molt bé les nostres muntanyes. Les muntanyes de Raiguer, tota aquesta primera...
serra de muntanyes, de pins, sobretot, d'Escabàs, de Santa Maria, de Coa Negra, de Som Guitart de Laró, d'Es Castell Matei de Laró, cap a Sestorella Lloseta, i així cap a Campanet, veus cada vegada més roca nua.
Veus més roca nua, perquè és que no hi ha sota bosc. I no és per als incendis. No, no és per als incendis. D'un incendi se regenera aviat el bosc mediterrani, perquè té molt de sistemes per regenerar-se. Els pins tenen el seu pinyons alats, les mates tornen a treure de les arrels, que les tenen profundíssimes, igual que la bossera torna a treure d'arrels, l'usina torna a treure...
d'arrel, és a dir, tornen regenerar, tornen regenerar, tenen sistemes, però el que no se pot regenerar és, mira, hi ha un estudi molt ben fet d'un llibret que va treure precisament en Joan Maiol, en Oriol Domènech, en Joan Rita, és a dir, autèntiques personalitats en la matèria, que expliquen la quantitat de vegetació que les cabres es mengen cada dia i cada any.
És a dir, és una barbaritat, és a dir, no turen de devorar. L'altre dia en Tomé Gaudet, és a dir, tu posa cabres en el teu corral, ho veuràs. No deixaran res, no deixaran Figueres de Mora, no deixaran pell a la Figueres.
S'escorça. No, si no els hi poses qualque cosa perquè... Exactament. I en el bosc hi són cada dia. I el pitjor de tot, em repetir, és que no s'hi fa res. Jo penso que aquesta és la principal causa de degradació. No surt a Juliet ni aquell cap de fibra que hi va haver a bany al bufar, que jo el vaig visitar i realment...
impactava. No, això el bosc no només ho supera, sinó que és humus per bosc, també s'aparudeix i, a més, dificulta la circulació de les cabres. Per tant, allà sí que hi podrà néixer potser una gla d'osina o d'herbocera o del que sigui i no la se menjaran.
I ara pens jo, que hem parlat d'aquestes dues persones que ens han deixat i que eren del GOP, totes dues, i totes dues han estat president del GOP. El GOP no hi diu res amb això. No s'hi ha posat en ses cabres. Jo estic especialment indignat amb el GOP. Ja ho vaig dir a un altre programa, amb aquest tema. Jo he fet 30 anys que estic en el GOP o més,
L'any 2010, en el Fòrum del Gop, ja vaig demanar... Concretament, el tema era per a quan una campanya... Cabres per a quan una campanya del Gop. L'any 2010. Fa 15 anys. De l'únic que sé és de reunió de despatxos. No només el Gop. I no és que hi ha hagut... Han passat tres consellers...
d'un grup que se diu ecologista. Sí. Han passat tres consells, no em porta dir nons, però han passat tres consells de medi ambient en les gestions de gestió forestal, d'espais naturals protegits, de biodiversitat... És igual, quan
I no han fet, no han posat remei. No, no han posat remei, fan... A veure, és que hi ha tota una inèrcia de... No ho sé, de mala pràctica, no de metge silvic, de gestió forestal, realment, perquè com van molt, per exemple, el processionari d'Espí, Orbán y Riquet, però se centren en que això són plagues i, a més, se diuen sanitat forestal, eh?
Vull dir, i són els dolents de la pel·lícula. No, mira, a part que la processionària d'Espí és una espècie mediterrània i, per tant, segur que s'habita dins l'ecosistema mediterrani té una funció. I jo no en tinc cap dubte.
que té una funció. I precisament és una funció de produir humus. Perquè a veure que els pins no perden la fulla en sivern i la tornen a treure com els caducifols, però la processionària s'amenja la fulla d'espí, la defolia, i els pins, sense cap problema ni on,
se tornen vestir de fulles en arribar al mes de maig i juny. Què ha passat amb aquestes fulles de pi? Si puguis, senzillament, segur que hi podeu comprovar el mes de gener o febrer, entreu a dins un bosc de... Febrer fan una filera ja. Just abans que baixin dels arbres, veureu
sobretot aquí on hi ha roca, unes bolletes verdes, moltíssimes bolletes verdes, que les podeu agafar en sermans. Això és un excel·lent adob, un excel·lent humus per a aquest bosc on li costa tant produir-ho tot.
Perquè les fulles seques d'espí se degraden i no tenen... Però espins estan sobre les platges, llavors anem amb la família... Això és un altre tema. A la platja i mos pica tot, no? No, mos pica...
Bueno, m'ho explica tot. Jo crec que s'exigiera tot. Jo, mira, he fet 40 anys. Ara no ho esperava jo, això de la processió. Anem a veure si qualcú se'm va. Si qualcú se'm va... No, clar, és que sempre pensàvem...
en nosaltres. Perquè han fet campanyes i anàvem a comprar, no, a cercar, perquè te'ls adonaven. Si tenies pins, anaves a cercar unes bosses i els posaves allà i entraven... Sí, és una lluita per feromones, perquè fas les paperones. Les feromones, sí. Perquè fas les paperones. Bé,
Mira, si se vol emplear, jo crec que és una despesa importantíssima econòmica que se podria emplear per altres coses, perquè a més no ha servit absolutament de res, però a més a més s'ha afomigat i se segueix afomigat. Jo vaig a ser fa dos anys a Formenter i allà s'afomigava la mala...
Tots espinars. I diuen que per a la fumiga una cosa que s'hi diu que és biològic. Però clar, no deu mes o menys en les cuques de la processionària, en allò.
S'espantura? Mira, escolta'm bé, Sabea avui és considerar, Sabea Silvestre, és considerar una espècie en extinció a Europa, d'acord? En perill d'extinció. Jo vaig anar a Navarra i vaig anar a una xerrada sobre el tema de Sabea.
I li vaig fer una pregunta a la ponent, li vaig dir, i a quina barra teniu aixants de veig silvestres que les aneu a cercar? I diu, no, no n'hi ha, no n'hi ha, ja no n'hi ha, ja no n'hi ha. Els pesticides, però també aquestes fumigacions que no...
que ja et dic, no se facin per res perquè la processionària és un element... Mira, l'escola graduada de l'Aro, i tu la coneixes, se va fer quan estén de la República, amb Pere Rosselló i Oliver, que és el nom que té l'escola,
que va ser bal, acabaren matar els feixistes. Hi ha pins en el pati. Hi ha pins, les sembraren quan se va fer l'escola, i tu les has vist, són pins enormes. Preciosos. Jo, jo he anat a escola, hi vaig anar a escola sempre, els meus fills sempre han anat a escola. No he conegut mai un sol cas, un sol cas. De fet, no allà no he conegut un cas, jo he estat forestal, ni de treballadors forestals he conegut cap cas.
És a dir, no te vull dir que si hi ha un CA tan per dalt que se'n va agrufar una processó o una processó de processionàries, evidentment tenen els seus sistemes de defensa que el gastarà i ja, buf, ens sentiràs parlar molt. Bé, amb una paraula, no són els enemics aquests. La gestió forestal, aquí, per exemple, abans xerraven d'aquests arbres, s'ha de fer granatències, un tipus d'arts, no...
És com si no existeixen. I són arbres forestals. El teix mateix, o de teix, se n'han sembrats. Però és que els has d'estar protegint tot el temps. Sí. Has d'estar protegint tot el temps, perquè així com creixen, els has d'anar posant... I això que és fort el teix, no? Però s'escapa sobre ella. El que deia... I quan podam i feim poda, s'ha de cremar aquesta poda?
Jo no en són gent partidari. De fet, jo gestion... Mon pare ho feia, antigament s'ha fet... És que ara aquest dia et passeges i només veus fum, i fum per tot, perquè es camps... I antigament s'ha fet en formigués.
Que són formigues. Li deien formigues. No, era serba, que s'anava llevant, perquè sempre se tenia la mala herba, que no n'hi ha de mala herba, però se deia mala herba. Se deixava un mult i allò cremava i feia fum i fum i fum. I després aquesta senra s'escampava, era bona.
era bona per la terra. Molt més bona hauria estat si tu haguessis acargullat això sense cremeró i haguessis anat traient de baix així com els descamponadors ho van convertir en terra de mata, en humus. Jo fa més de 30 anys que jo estic en el meu corral i no he cremat mai. No ho necessito. Qualsevol persona que tingui una finca un poc gran...
o no tan gran, jo li recomanaria sempre tenir un lloc, que això ja existia també, on fer feixos i deixar-los allà... Com un femer, diguéssim. És que hi ha una concepció molt pejorativa contra la vegetació, és brutó. És a dir, encara s'empleen aquests conceptes. El poc és brut, l'hauríem de fer net. Això és pejoratiu. Des del moment en què en tu emplees aquestes paraules...
ja estàs posant en mal lloc la vegetació i això és un pot de ligat més del que apareix perquè molts d'incendis que existeixen jo vaig a ser forestal d'artar anys molt durs a final dels anys 80 i allà tenien la concessió que pegar foc en el bosc i cremar 3.000 hectàrees no et pensis perquè allà jo he vist cremar molt era fer net
Per tant, hem de canviar certs conceptes en quant a la vegetació. La vegetació, un bot serà més esperment, menys esperment. Ja he dit que ara no són llets espessos als nostres boscos, ben al contrari, estan ben aclarits, això per una banda. Però no són... Si tu vas i toques una fulla d'un arbre, no t'embrotaràs la mà.
Com a molt, si toques segons quines plantes, te farà bona olor. Això sí, clar. A lo millor s'arruda no tant, és igual. No t'embruten, és net. I és biomassa, per una banda, que pots emplear per cremar,
per encalentir-te, per un font de llenya, per allò que sigui, a l'Aroni hi ha un que empleen llenya de pi per font, o bé, pur i senzillament, ho deixes a caramollat un lloc i no te preocupis. Deixeu-ho allà. I quan més temps passi, més bona terra trobaràs a davall. Tu ho vés caramollant damunt i de davall vas treguent terra i les campes. Jo ara recordes que era Sonca Váspera.
que no sé si era na Juliet o una d'aquestes, que va tirar molt d'arbres en terra. Sí, segurament era Juliet. Sí, eh? Moltíssim. Clar, això és una persona que... I aquests arbres queden allà? No passa res. No passa res. No passa res. Anem a veure, a banda i banda, això és important, eh? Val. Explica què vol dir això, a banda i banda. Mira, m'apreig que t'ho he dit abans, és a dir, no hi ha cap problema per fer tales...
d'arbres a nivell comercial, vull dir, si hi ha serradores o llenyataires pràcticament que se dediquin a això, es forestar el bar i l'embarque ens ha pescat allà i no hi ha cap problema. Se pot fer perfectament en el bosc.
Però no s'ha d'entendre això com a prevenció d'incendis. Prevenció d'incendis és una altra cosa. Prevenció d'incendis és... Ara he vist que han dotat de bastant de top-bes. Se s'ha retornat tant per aquest tema i espero que ho facin d'aquesta manera. És, a banda i banda de camins importants i estratègics, fer faixes de 30 metres, tranquil·lament, o 25 metres, amb unes aclarides molt fortes i llevant molta vegetació.
No és que allò sigui un taiafoc que aturarà un foc perquè que pegui d'una banda a l'altra, perquè jo he vist votar de tot, però sí que ajudarà a que el mitjà en distinció puguin entrar fàcilment en el lloc.
és important, molt important sobretot segons quines comes i en podem recordar moltes que se recuperi l'olivà se recuperi l'olivà i se llevin tots els pins per a tots, en pot deixar un si vols si és tan guapo, que sempre va bé perquè els milanes també han de fer niu a qualca banda i les fan sempre amb un pinç i els voltors també, en guany s'ha donat el cas per primera vegada d'un niu de voltor
Crec que s'obre una roca, no s'havia vist mai, sempre les fan de bompins. Per tant, prevenció d'incendis, importantíssim recuperar antigues com les d'olivar, perquè això sí que són taiafots importants. Si ara pujou, per exemple, cap al Castell de l'Aro, veureu que l'any passat se'n va fer una de franja d'aquestes.
Però els boscs solen ser particulars, quasi tots, aquí. Llevat de les comunes, que no n'hi ha gaires. El 90% de boscos són particulars o més. Jo crec que hi hauria d'haver més inversió en aquest tema. Llavors ho ha de fer el particular? No, no, no. Anem a veure. Per exemple, aquesta que t'ha dit del Castell de Leró és tot particular i ho va fer el govern. És a dir, se fan convenis on el propietari...
Normalment no posa cap impediment perquè li faig la feina i el propietari no paga res.
I aquí ja hi tornem, és a dir, perquè el bosc, sigui particular o sigui públic, és un bé comú de tothom, perquè ens dona aire, ens protegeix de la força de l'aigua, que l'amortigua, que la filtra... El bosc és massa important com perquè et quedi en mans de particulars, per dir-ho de qualsevol manera. Clar. Que ja dic... Bé.
I tenim... També ja en parlàvem un pot de si s'han de recuperar o no cultius, ara ho deies un poc, no? Sí, sí, ja som totalment partidari de recuperar cultius, sobretot de com s'han de triar bé, m'entens? I sí, s'han de llevar tots els pins i tota la vegetació llevat de les oliveres. Si vol deixar qualque ginebró o qualque usina...
Normalment els propietaris, l'usina està molt més ben vista que es pegui. I volen que quedi a l'usina, no hi ha cap problema. Per l'usina i una olivera no conviuen tampoc. Vull dir, si allò ha de ser una olivera, ha de ser una olivera. I totalment partidari d'aquesta feina. Això sí que és prevenció d'incendis.
Una altra cosa, això, però, que diuen de fer net el bosc, fent tales aclarides dins el bosc, no. No per diferents raons. És a dir, ja t'he dit, cap problema si se fa per raons comercials, econòmiques. El bosc ho pot suportar i s'ha d'anar... Perd que el que fas és precisament fer tornar enrere aquesta dinàmica cap al bosc madur.
El bosc madur d'usinar és molt més resistent en el foc, per moltes raons. Perquè és més mal de cremar, perquè té molta més humitat, perquè té molta més ombra. El mateix bosc, la mateixa ombra de s'usinar fa una selecció. No hi queda carritxeres de valles, no hi creix cap pi. Si un pi creix de vall o una usina, s'estirarà com un espàrrec i se morirà.
Per tant, no podem rompre aquesta dinàmica del bosc cap a estadis madurs. D'això, hi ha molt poca educació i sobretot els que haurien de fer... Llavors jo tinc una pregunta de si et gestionen bé els nostres boscos. Jo crec que no.
No, jo dic que sí. L'estàs donant, no? I té molt bons amics, té molt bons amics tècnics forestals, o gent que jo respet molt, però considero que no. Considero que no, i en podríem parlar molt llargament. Sí, sí, sí. Res, que tenim una cançó preparada aquí que dura tres minuts i cosa, i ja ha arribat l'hora de...
Aquesta cançó és molt guapa, també. De Dimbos a Déu. Quina és la que has triat? Tots Ulls? De Nariana Saball. Nariana Saball. Nariana, vols dir qualque cosa d'aquesta cançó? No, la lletra és guapa. Sí, sí.
I de donar les gràcies a tots qui mos escolten, no? I a en Tomeu Martí, avui està a la peixera, Tomeu. No li diuen la peixera. Com un peix, diu. Aconseguirà que el programa vos arribi, eh?
Fa màgia. Màgia no han pogut fer els veïns de la calatrava aquest matí per evitar la tala d'esvella ombres dels passeig. Uns arbres imponents, catalogats, i que el consistori ha atat per evitar perills, diu, perquè el jutge ha donat l'arròs consistori perquè, segons deia, existia risc per la Seguritat Ciutadana.
Els veïns no ho tenien tan clar, només el que volien era saber perquè estaven malalts i veure tot s'expedient. I la plataforma s'ha pronunciat així, després que el jutjat de Palma hagués donat-se raó i deia, vinga,
quan una actuació és irreversible com aquesta, afecta arbratge urbà madur i genera una contestació social rellevant, la transparència no és una cortesia, és una obligació. Es veu que el PP i l'altra dreta no ho tenen tan clar.
Idò, vos desitgem bones festes i en tornar, ja us tornarem a veure ja el 2025, ja és 26, ja serà el 8 de gener. Molt d'anys a tothom. Els ulls!
Fins demà!
La mirada dels ulls que lloraves, com en un primer dia del nou. La mirada dels ulls que lloraves, i la gran resplendor garballada, quan retrobes el millor diamant, els ulls clars de la teva infantesa.
y al pensament, quina alegría. La mirada de los huesos que añorabas con un primer día del mar. La mirada de los huesos que añorabas y la gran resplando garballada.
quan retrovis amb llor diamant els ulls clars de la teva infantesa.
I de si'n fan subirrà, vei no pas, la mirada seraneta, la feira, la pausa.