Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
El Jai de la Barraqueta Un programa de jubilats per Mallorca Aona Mediterrània
emporten sempre la perversa llunyania. Saben el meu espany, el meu instant d'espany, d'isolament, melanconia i agonia.
Bona tarda a tots. Avui entrevistarem el doctor Jordi Alteix perquè va recentment fer la publicació amb col·laudem de la seva tegina doctoral sobre un tema molt concret que era interessant, que era la història del SIDA a les Illes Balears.
Bé, fins d'aquí uns moments, continueu gaudint d'aquesta cançó tan guapa de la Maria de la Mar Bonet, que és el títol d'Artemol Rosselló Purcell. I serenades a la plaça i remor de gabinets enfora, més terrible per tantes coses endevinades, durant la puga per les fosques allà on plora l'escalet mossegat pels gossos de la nit.
Les filles del silenci, present i vigilant, em porten sempre la perversa llunyania. Saben el meu espant, el meu instant d'espant, d'isolament, melancònia i agonia. Oh, ciutat!
Vingudes, estèrils, hores que he vist a les d'orador. Viuré l'or impura de les aspres, amb unies mudes, amb la por de morir tot sol en el carrer.
Bona tarda a tots els oients del programa setmanal de Jubilats per Mallorca del Jai de la Barraqueta. Us parla Josep Bonconill, metge jubilat i membre de Jubilats per Mallorca, que avui conduiria el programa del Jai, junt amb el doctor Sion Riera, ja conegut pels oients per haver estat aquí en diverses ocasions per gaudir dels seus consells mèdics sobre les infeccions.
Avui entrevistarem el doctor Jordi Altés arrel de llegir la seva texina doctoral el passat 30 d'octubre just sobre el tema que ens interessa molt com és la història de la sida a Balears i que el doctor Ciorriera va ser el director de la texina.
Jordi, què tal? Estàs en línia, no? Sí, hola, bon vespre. Ens estàs sentint bé? Sí, sí, sí, des de Barcelona. Que estàs, en el teu despatx del clínic? No, estic, mira, a casa o a família. Molt bé, molt bé, ja és hora, sí. Molt bé, Jordi, doncs et faig la presentació per parlar d'aquest tema.
El doctor Jordi Altès, nascut a Barcelona el 1957 i licenciat per la Facultat de Medicina de Barcelona l'any 1980, va fer la residència Mir a Sondoreta els anys 1988 i el 1986. I posteriorment, ja com a mitjà junt,
li va coincidir amb els primers malalts de sida que van aparèixer per aquells anys. Sempre lligat a les malalties infeccioses, va proseguir les seves tasques professionals com a cap de cervell als hospitals de Vilafranca del Penedès, a l'Hospital Moisés Brogi i a la Clínica Plató de Barcelona.
Darrerament, des del 2021 i fins a jubilar-se a l'agost de 2025, fou adjunt a la Direcció Mèdica i Responsable d'Hospitalització a domicili de l'Hospital Clínic de Barcelona.
El 31 d'octubre passat llegeix la seva tesina doctoral aquí a la Universitat de Mallorca titulada els primers anys de la sida a les Illes, Balears, 1981-1996. Una recerca històrica basada en l'experiència dels professionals de la salut obtenint la qualificació d'aprovat cum laude. Jordi, és correcte tot el que he dit?
I tant, moltes gràcies, de veritat. Moltes gràcies a tu, Josep, i a l'Associació de Jubilats per Mallorca i a l'emissora per donar-me aquesta oportunitat de comentar amb vosaltres la tesi doctoral, el que vulgueu conèixer d'aquesta tesi, que és una tesi històrica, una mica una tesi peculiar. Aquí també hi ha en Sion Riera, que ha estat el meu director de tesi, que també us podrà explicar més coses.
I, bé, potser primer comentar-vos per què he llegit aquesta cançó de la Maria del Mar Bonet amb un poema de Rosselló Porcel. Sí, per què? Sí, perquè, mira, Rosselló Porcel, com sabeu, va morir molt jove, als 24 anys, de tuberculosi. En aquell any, l'any 39 crec que va ser que va morir, clar, era plena guerra-postguerra,
I la tuberculosi va fer estralls entre la població, no?, per les penalitats del conflicte i la gana, eh?, vull dir que era terrible. I, per tant, en aquell moment encara faltaven molts anys perquè s'escrivís la sida, que això va ser l'any 1981.
Però després, amb la sida, el que vam veure, que això a la tesi és un capítol que han treballat força, el que vam veure és que es va revifar la tuberculosi, que era una malaltia que ja en els anys posteriors a la postguerra va anar millorant. I es va revifar fins al punt que realment l'Hospital Joan Marc, en el que jo també vaig treballar,
Vam veure molts malalts de tuberculosi i sida, perquè la tuberculosi es comportava i es comporta com una infecció oportunista en aquests pacients amb infecció per al virus de la immunodeficiència humana amb sida. Per tant, aquest és el motiu, i a més perquè la lletra realment és corprenedora, perquè és una lletra de solitud i angoixa,
que semblant a la que van patir els primers pacients que van morir de cida a les illes, bé, i a tot el món. Sí, sí. I aquesta era la idea d'això. De la cançó, eh? Sí, no, no. D'on es cal freds per pensar en tota aquesta soledat d'aquests malalts que van començar amb aquesta malaltia?
I bueno, en fi, anirem parlant, no? Però que justament agafava, a més a més, castigava a gent que ja estava un poc exclosa per ser de grups de risc com eren, no?
En fi, ara a la ràdio, per exemple, venint sentia una entrevista a Catalunya Ràdio sobre, en fi, a una persona d'Arrels que entrevistava a un dels excloïts, dels que viuen sense sostre, no? I explicava les seves experiències, en fi, tota aquesta gent està present aquí i, en fi, el Sida els va matxacar molt, va coincidir amb les dues coses.
Micció, alguna cosa a dir? No, jo crec que a en Jordi li han de demanar a veure com se li va ocórrer fer la tesi, si estan a punt de jubilar-se i una miqueta quina va ser la motivació. Molt bé, això també mereix una explicació, perquè és clar, tampoc és molt...
Molt habitual que una persona, que un metge en aquest cas, a punt de jubilar-se, no ens dediqui a fer la tedi doctoral, no? Però té una explicació, perquè jo vaig fer, com ha comentat el doctor Monconill, vaig fer la residència de Medicina Interna aquí a Mallorca, a Sondureta, i en aquells anys, als anys 90, que encara no hi havia facultat de Medicina, però sí que a la Universitat de les Illes Balears
hi havia l'escola de doctorat. Jo vaig fer els cursos de doctorat fins a l'any 96 i ja ho tenia tot preparat per fer la tesi doctoral, que en aquell moment la volia fer sobre la leishmaniosi associada precisament a la sida, la infecció per VIH. Però llavors, per temes familiars, sobretot vam retornar a la península i llavors ja em vaig... d'alguna manera va ser molt més complicat poder seguir endavant amb aquest projecte i això va quedar en stand by...
Jo realment pensava que no l'arribaria a completar. Però llavors el motiu per què vam fer aquest treball, que després es va convertir en tesi, va venir l'any 2021, que això va coincidir amb els 40 anys de la sida. La sida es va descriure l'any 1981, com sabeu, a la costa oest dels Estats Units, i en pocs anys es va expandir a tot el món.
I nosaltres, tant el doctor Sion Riera, el meu company de residència en aquells anys com jo, vam viure des del principi, els primers casos, a Sondureta, i en Sion també va estar a Eivissa, a Can Mises, i juntament amb la doctora Villalonga, Conxa Villalonga, que era el nostre cap de servei, vam crear un primer equip
que es va dedicar a atendre aquests pacients. Llavors el que vam voler, d'alguna manera, era recuperar la memòria d'aquells anys a través de les vivències dels professionals sanitaris que van estar en primera línia. I això va ser l'origen d'aquest treball, que és un treball que ha durat quatre anys i que hem reclutat, entre cometes, 25 companys professionals
la majoria de metges o metgesses, però també professionals d'infermeria i també hi ha una psicòloga clínica i un farmacèutic hospitalari. Per tant, tenim una visió des del punt de vista dels professionals que van atendre aquests primers pacients que la majoria, pràcticament tots ells, van morir a causa de la malaltia perquè fins a l'any 96 no vam tenir uns tractaments efectius per evitar que aquests pacients anessin tan malament.
És el motiu. Però, Jordi, el CUC, m'aparic que també te va venir perquè amb aquella reflexió del Covid, que vas fer també un llibre de pandèmies, vas tenir mesos aquí de reflexions sobre les epidèmies, potser també, no? Exacte. Quan va aparèixer, sí senyor, vaig haver de recordar-m'ho perquè això va ser, com us he dit, l'any 21, que va ser justament
després del primer any de la pandèmia del Covid, que aquesta pandèmia ens va recordar, tot i que era un virus tan diferent, però d'alguna manera hi va haver coses que ens va recordar també aquests primers anys. I tant el Sion com jo, som d'una generació de metges que hem viscut la nostra carrera professional de 40 anys, ha sigut entre dues pandèmies, entre la pandèmia de Sida i la pandèmia de Covid, perquè tots dos ens hem dedicat a les malalties d'infeccions i tal.
I n'hem après molt de tot això, no? I d'alguna manera també ho hem volgut transmetre a través de diferents treballs o coses, i concretament aquest treball que vam considerar que tenia prou entitat com per poder ser considerat com una tesi doctoral. I el Tribunal així també ho ha reconegut, i jo estic molt orgullós i molt content i molt agraït a tothom perquè s'ha avaluat molt positivament, no?
Quins objectius et vas marcar quan et vas posar a fer aquesta tegina? Doncs mira, el propòsit era, principalment això, aprofundir en el coneixement d'aquest període de 15 anys, que va de principis dels anys 80 fins al 1996, que va ser quan va canviar el pronòstic gràcies als tractaments antirretrovirals, no?
Aquests 15 anys, durant el sistema sanitari de les Illes, com el de moltes altres regions, va haver d'enfrontar-se en aquesta emergència. I era per aprofundir i orientant-lo, com he dit, a través de dades clínico-epidemiològiques que nosaltres disposàvem amb registre hospitalari de casos que teníem des del principi,
i recollint l'experiència d'aquests professionals de la salut que van estar en primera línia. També hem revisat tota la producció científica que es va generar des de les illes, que Déu n'hi do, van ser més de cent d'un centenar de publicacions en revistes biomèdiques, o sigui que realment hi va haver molta documentació sobre activitats científiques, activitats docents, activitats de recerca.
I els objectius van ser aquests, no? I jo crec que s'han acomplert. I respecte als professionals, com us he dit, són 25 professionals. Dos d'ells els tenim aquí avui, que són el doctor Monconilla de Torriera, que han col·laborat molt activament.
i que se'ls va fer una entrevista semiestructurada, i en total això va durar gairebé dos anys, recollir aquestes entrevistes, perquè han estat diferents fases d'entrevistes, i en total hem recollit unes 22 hores d'entrevistes, i això proporciona una història oral de com recorden ells que van viure aquells anys.
i això és interessant, i no s'havia fet mai a les illes. Sí que s'ha fet a altres llocs, s'ha fet als Estats Units, a Anglaterra, i també a l'estat espanyol s'havia fet una cosa més reduïda, però també s'havia fet alguna cosa, però en aquest sentit té l'interès que estem entrevistant gent que molts d'ells estan jubilats o a punt de jubilar-se,
de la transmissió per hemoderivats i per sang.
que va impactar amb números, no per sort, no eren números molt grans, però sí que va afectar moltíssim, per exemple, a la comunitat dels pacients amb hemofília, que és una comunitat petita, però que va tenir una repercussió terrible en tots aquests pacients. Exacte. Sí, sí, sí.
Mira, i deixa'm fer un incís en això, que no ho hem comentat altres vegades, però per les anàlisis virals que es poden fer avui en dia amb les eines que tenim, ens va arribar a saber que aquests hemoderivats que van contaminar fins i tot la data de la donació. O sigui que sembla que no és molt anterior al 1980 a l'aparició de...
Sobretot, per un fet molt objectiu, hi ha bancs de sang que tenen mostres congelades de totes les sacs d'onades de sempre, dels anys 60 o 50, i els primers tests positius que es van poder fer llavors, quan va aparèixer el test d'anàlisi del SIDA,
comencen a aparèixer el 1978 o 79, eh?, els 78 molt pocs, eh?, i els 77 em sembla que cap, eh?, i a partir d'aquest moment, que, bueno, els remodelers estaven contaminats, i clar, nosaltres sense saber-ho, perquè llavors no teníem cap eina per saber-ho, no?,
I quan apareix el test del SIDA, el 1986, el primer test que es va fer, que era bastant rudimentari, ja es va veure que pràcticament tots, sobretot els hemofilis A i B greus, aquests estaven al 100% contaminats. Els lleus, molt menys. O sigui, en funció dels hemoderivats que havien rebut, no? Sí, sí, no, vull dir que va ser realment
Perquè això també té una explicació epidemiològica, que és que l'epidèmia de Sida va coincidir o va ser precedida, inclús, amb una altra epidèmia, que és l'epidèmia del consum de drogues per via intravenosa. I això va afavorir, com sabeu, la transmissió de determinats virus, concretament el virus de la Sida, el virus de la ineficiència humana,
i dels virus de les hepatitis. En aquell moment, aquells anys primers dels 80, coneixíem l'hepatitis A i l'hepatitis B, però encara no s'havia descobert l'hepatitis C. Els pacients els diem, si no tenien A o B, els diem no A o B. I molts pacients que havien estat transfusos s'havien contagiat amb l'hepatitis C o també amb alguns amb VIH, no?
I això, bueno, jo en la tesi hi ha un apartat específic sobre això, i jo poso en valor realment que des del banc de sang de les illes es va fer una feina, des del meu punt de vista, molt bona respecte a la seguretat. Perquè, fixeu-vos, això no era així a tot arreu, no hi va ser...
perquè per llei, aquestes proves serològiques van trigar una mica a ser obligatòries. I va ser dels primers llocs on realment es van fer. Per tant, es van evitar, segur, infeccions. Segur, segur. Evidentment, però segur. I en aquest sentit, jo crec que és molt meritori el treball que es va fer des del banc de sang.
Sí, sobretot perquè després no han aparegut més casos de malalts que hagin rebut sang, que s'hagin convertit al SIDA per transfusions de sang. Vull dir que tenim un cas molt estrany, com un jove que va venir aquí de Barcelona, que va donar sang...
i havia participat en una festa orgiàstica 15 dies abans. Amb el test del SIDA va aparèixer negatiu i al cap d'un temps ens van comunicar de Madrid que un malalt que havia estat transforç amb sang d'aquí tenia el SIDA.
Vam cridar aquest lot i llavors va ser positiu. O sigui, crec que és l'únic cas, perquè és un cas de seroconversió per una donació en període finestra, que avui en dia amb els tests que hi ha, aquest període finestra, és reduïdíssim, no sé si són de 8 o 10 dies només.
Per tant, avui en dia és tremendament segura i no crec que hi hagi gaire més casos que es pugui transmetre, a part que avui en dia no se sangra a ningú que estigui en grup de risc. Aquest nano va mentir en l'interrogatori perquè sabia que si havia fet pràctiques de risc sexuals no podia haver donat.
L'impacte aquest no va ser quantitativament molt important, però sí que va ser important. El pitjor va ser en la població que consumia drogues i en els homes que tenien sexe amb homes, en la població gai.
que aquí és on va tenir més impacte. Però també es va veure ben aviat que això dels grups de risc era una mica una fal·làcia, perquè realment qualsevol persona sexualment activa, hetero o homo, evidentment pot tenir risc. I es va veure que bàsicament, a part d'aquests casos pocs de transmissió per sang,
la majoria eren casos de transmissió per via sexual. I llavors això també afectava, també hi havia la transmissió vertical, que a la tesi ho hem tractat molt, hem tingut la col·laboració del doctor Luis Tíria, pediatra de Sondureta, que durant molts anys va portar els nens infectats, els infants, els nens infectats de VIH a les illes,
no només de Mallorca, sinó que ella estava a Hondureta, però també venien d'Eivissa, portaven els infants per tractaments i tot. I realment, amb números absoluts, tampoc són grans números, però la mortalitat d'aquests infants en aquests anys va ser tremenda, va ser molt elevada. Per sort, això també va canviar a mitjans dels anys 90. Però vull dir que a les illes el que va passar és que hi va haver una conjunció...
de fenòmens socials que es van donar a tot l'estat espanyol, però especialment a algunes comunitats autònomes més que altres. I de les que va tenir més incidència la malaltia justament va ser a les Illes, que va ser el doble de la mitjana nacional. Caramba! Sí, sí, el doble. I, a més, es va convertir en aquells anys en la primera causa de mort entre els barons, entre els homes, de 25 a 50 anys.
I, a més, que això ho hem pogut demostrar, i és una cosa, una de les conclusions de la tesi, perquè això són dades que estaven accessibles, però que no se'ls havia donat prou valor, que l'esperança de vida en aquells anys, especialment en els homes de les illes, i sobretot de les illes de Mallorca i d'Eivissa, va deixar de millorar. Sabeu que això, al llarg dels anys, ha anat millorant, l'esperança de vida en néixer.
doncs hi va haver un període de 10 anys que va quedar estancada. I la causa de l'estancament és evident per estudis nostres i per estudis també que s'havien fet prèviament per part de la doctora Dubon, que va fer també la tesi doctoral sobre mortalitat, a causa de la sida i del tema de les morts per drogues, que moltes de les morts sabeu que també les sobredosis van ser com una mena d'epidèmia durant aquests primers anys.
les conclusions de la tesi, hem pogut demostrar que realment les estadístiques oficials són correctes però són infraestimacions. Jordi, un segon, que m'he oblidat de dir que si algun oient ens vol preguntar alguna cosa, que no se n'estigui, que ens pot telefonar directament al 971
100, 222. O sigui, repeteixo. 971, 1, 0, 0, 2, 2, 2. Gràcies. Segueix aquí, Jordi. El que volia comentar, Jordi, potser podríem comentar també l'autora Maru Chileyes que també ha participat molt a la tesi i que se va encarregar aquells anys sobretot d'evitar la transmissió materno-fetal
amb el doctor Luis Siria i els ginecòlegs, no? I realment van a fer molt bona feina, i això potser ho podríem puntualitzar, no, Jordi? I tant. És que realment, clar, amb aquesta tesi hem contactat amb gent extraordinària, perquè la doctora Leia és que està jubilada ja des de fa, em sembla, 4 o 5 anys, no? Sí, del 2009. Però va fer una feina extraordinària de control de les dones gestants amb infecció per VIH.
A partir dels anys 90 va començar a poder-se fer profilaxi de la infecció en el nadó. I això es feia administrant l'acetat,
I amb això es va veure, a part també de fer normalment si es podia una cesària electiva, més que un part natural, sinó millor la cesària, amb cesària i amb el tractament preventiu amb antirretrovirals, amb el que teníem en aquest moment que funcionava,
es va aconseguir baixar la taxa de transmissió de mare a fill d'un 25% o a menys d'un 10%, un 8%. Això va ser un estudi que va canviar absolutament. Però això era amb el requisit que les gestants sapiguessin que tenien la infecció, que se'ls hagués fet la prola durant l'embaràs, i que se'ls asseguís fins al moment del part i s'administrís el medicament en el moment del part.
I això, bueno, hi va haver tot un equip, amb ginecòlegs, amb pediatres, amb internistes, i la doctora Marucci Leyes realment va tenir un paper extraordinari.
A més, això es va publicar, va participar en estudis europeus, està publicat a revistes de gran impacte, com per exemple en Lancet, hi ha un treball molt important en què dels nins que hi havia en aquest treball, la majoria dels de l'estat espanyol
eren de les Balears. Per tant, en aquest sentit també vam tenir molta sort de tenir aquest tipus de professionals que es van dedicar a això. I es van normalitzar fer les serologies d'ovellac durant l'embaràs, que això també va ser una cosa capdalt.
Què vols dir, que es va normalitzar? Que va desaparèixer el virus? No, no, que van fer la serologia de forma rutinària i es va, diguem, protocolitzar que totes les dones embarassades havien de fer-se la serologia. Ja, ja, ja, ja.
He vist una data també que m'ha fet pensar. El 25% de les dones que serien positives contaminaven, si no hi havia cap actuació mèdica, contaminaven el 25%, una quarta part, eh?
Sí, sí, ben bé. I amb el tractament baixava a una dècima part, no?, al 10%, eh? Sí, sí. Molt interessant. El qual vol dir que el virus no deu atrevessar la membrana placentària, eh? El virus, el motiu d'infecció sobretot és durant el treball de part. Exacte, perquè hi ha contagi de sang, eh? Sí. Vale, vale. Però bueno, això avui en dia, en si jo no ho sap més bé perquè està més al dia que jo,
Però crec que la transmissió és baixíssima, perquè la tractem a la mare durant tot l'embaràs, o durant la major part de l'embaràs, sobretot els últims mesos, i a més la profilaxi ha millorat. O sigui que en aquest moment la transmissió vertical, soltosament, ha caigut molt. El problema és que si no se sap, clar, aquest és el tema, no? Però bé, clar, què està passant? Que està canviant el perfil...
Això ho pot comentar més en Sion, que està més en l'actiu que jo, però el perfil del pacient amb infecció per VIH ha anat canviant. En aquest moment, pel tema de la drogadicció, ja fa anys que es va anar controlant i és més rar, tot i que pot tornar. Em sembla que són fenòmens que són cíclics, no?
però també hem tingut molta immigració de països de baixa renda, en els quals moltes vegades aquests temes preventius no es miren, i aquí tenim una feina impressionant de detecció de patologies, no només del VIH, sinó d'altres infeccions que venen també d'altres països.
Una altra cosa que li agradarà al doctor Monconill que comentem és la bona feina que es va fer per part de moltes estàncies respecte a intentar disminuir el risc de transmissió per via parenteral, el dicte de drogues per via parenteral.
aquí va començar el projecte Home a Mallorca, també el català, aquí va començar a administrar-se la metadona gràcies a la pressió dels facultatius, no? Potser val la pena també remarcar-ho, no? Sí, bé, això també és un capítol de la tesi
El doctor Jordi Fortesa em va convèncer per participar
en un hospital de l'Insalut, en aquella època encara no hi havia la transferència, o sigui, eren hospitals de l'Insalut, Hondureta era de l'Insalut, i va ser la primera unitat, una unitat de desintoxicació, amb quatre llits, una unitat tancada, i amb un equip d'infermeria, psicòloga, i el doctor Forteza i jo, doncs la portàvem, i a més fèiem interconsulta de tots els pacients que ingressaven a l'hospital amb problemes de drogadicció,
i intentàvem retenir-los amb programes de tractament per evitar que hi haguessin altes voluntàries, que hi haguessin fugues, vull dir que intentar mantenir els pacients ingressats perquè, si no, realment les coses anaven molt malament. Va fer una feinada, llavors també ens vam coordinar molt amb serveis socials, amb els ajuntaments...
amb el Consell Insular, tots els recursos que es van anar creant. La història del tema és molt important
que després han perdurat. Sí, dius una cosa que a mi em fa pensar molt i positivament d'aquest poble i d'aquesta gent i d'aquests metges i infermeres. Perquè això va ser... Estaves dient que es van crear, no? Però es va crear a iniciativa d'uns quants facultatius i unes quantes infermeres. No pas perquè des de les organitzacions polítiques manessin fer...
creació d'aquestes unitats per tenir tractats els malalts agents, no? Sí, aquí a la tesi també donem valor a algunes figures importants. He comentat al principi el doctor Conxa Villalonga, que era la cap de servei de medicina interna de Sondoreta durant aquells anys,
que va veure claríssimament, i era evident, perquè penseu que teníem les sales d'hospitalització plenes de pacients, amb VIH, amb complicacions de la drogadicció, o sigui que va ser una explosió de casos. Llavors, d'alguna manera, nosaltres no sabíem, o sigui, no ens havíem format per això. Vam haver d'aprendre tot, ens vam assessorar, vam anar als llocs on podien tenir més experiència, en aquest cas ens va ajudar molt els companys de l'Hospital del Mar, de Barcelona...
i els companys de l'Hospital Clínic de Barcelona, els vam convidar, vam fer cursos, vam estar continuament intentant fer front a aquesta nova patologia i vam apretar realment a les autoritats. Vam tenir la sort, entre cometes, que el doctor Cabré, que havia estat cap de Departament de Medicina Interna, en aquells anys també va ser conseller de Sanitat.
va tirar endavant, o va ajudar a tirar endavant el pla autonòmic contra la drogadicció i el pla de la sida. O sigui que realment sí que nosaltres vam apretar, però que sí que vam ser capaços d'influir més cap amunt i probablement accelerar una cosa que era evident, que era necessària, però que si no hagués sigut així, potser haguéssim trigat encara més. Per tant, home, tot es pot millorar, però la meva percepció, passats els anys, i havent...
ha parlat amb 25 persones que hi van estar, és que déu-n'hi-do les coses que es van fer. I també molt important les coses que van marcar un canvi en la manera de treballar, perquè vam aprendre a treballar en base a protocols i a guies, perquè també va coincidir això amb un canvi tecnològic, que és que vam començar a tenir internet.
i llavors teníem accés a les bases de dades bibliogràfiques, ens assabentàvem amb més facilitat dels nous tractaments, dels protocols, intentàvem fer protocols propis, locals, i se'n van fer bastantes edicions en què participaven molts dels professionals que he comentat, i amb això vam aprendre tots moltíssim, i vam fer una medicina molt més basada en l'evidència, que és la que posteriorment s'ha anat consolidant. I també vam aprendre una cosa molt important que per mi probablement
és el que més m'ha semblat treure d'aquest treball, i és que vam aprendre a tractar els pacients, que eren pacients joves, tenien la mateixa edat pràcticament que els professionals que els tractaven.
Els vam aprendre a tractar d'una altra manera, sense paternalisme, explicant-los les coses tal com eren, prenent les decisions de manera compartida i, sobretot, sense discriminar-los mai. És a dir, tenint una actuació absolutament de respecte cap a fos quin fos el factor de risc que els hagués portat a la infecció, sense tenir-ho en compte en absolut. Intentar...
una mica feta del que es considera que ha de fer un professional. Preciós. Sí, sí, sí. Admirable. Jordi, deixem-ho ara una estoneta perquè hem de donar pas també a publicitat i podem sentir també, després de la publicitat, una cançoneta que ens has sugerit que es diu del grup aquest Pior Impossible i que va fer una peça que es deia Sida.
que suposo que és molt adequada per aquesta conversa que estem tenint. Doncs fins aquí una estoneta. Gràcies. Molt bé, gràcies.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Yo no soy el asesino De tus sueños escondidos Tengo alergia de tu histeria Yo vengo del más allá ¿Quién, quién, quién estoy? ¿Dónde soy? ¿Quién es terrible? ¡Sei, señor! ¡Siga, siga!
Bé, continuem amb el Jordi Altès. Jordi, estàs aquí, no? Sí, sí. Molt bé. Escolta, Jordi, potser ens queden alguns aspectes de la tragina que no hem sigut comentats, no? Com, per exemple, alguns que ara comentàvem aquí entre nosaltres, en Sion i jo, i passo menció en què te'ls pot preguntar.
Sí, bueno, per acabar el tema del contagi a través de via parental, també comentar la feina que va fer Metges del Món i en concret l'ajuda que t'ha... la informació que et va passar en Pec Coll, que ha estat una persona també molt important en la tesi, no, Jordi? I tant, no. Aquest és un aspecte també molt, molt, molt rellevant.
el doctor Pep Coll es va jubilar fa un any, eren companys de residència, havia fet una medicina de família, i a més es va implicar molt com a metge de família, però també com a voluntari a l'ONG Metges del Món, i tiraven endavant programes per arribar a la població de Mallorca, això va ser de Palma, amb programes mòbils,
que es recull les usades per evitar que es compartissin.
També a la vegada es feia educació sanitària, amb el tema insistint molt en l'ús del preservatiu, i també es va fer una campanya molt innovadora i en aquell moment acostant-se al col·lectiu de prostitució. I això encara continua. Tot això són coses que es van tirar endavant, parlant de l'any 1988, crec que va ser.
Està publicat, això. Està publicat en un article, tenim evidència del que es va fer i, per tant, són coses que cal també recordar i reivindicar, perquè és un canvi important. Hi va haver persones, com en aquest cas el doctor Coll, que van intervenir molt activament. I, bueno, si en Riera ho sap, perquè també has col·laborat amb els metges del món, que s'han fet també. I això també, la importància que van tenir les ONGs,
i dir que si alguna limitació té aquesta tesi, ho podem dir així, és limitació perquè ja ens ho vam posar d'entrada, que vam voler saber l'opinió dels professionals, però seria molt interessant fer un treball semblant amb totes les organitzacions o les ONGs que hi va haver en aquells anys i que algunes continuen, com per exemple Ales, no?,
Altres van desaparèixer, per exemple, el Patriarca, que va ser una controvertida, una organització que va acabar no massa bé. Tot això també s'explica una mica dins de la tesi. Sí, sí, afortunadament aquestes organitzacions ens continuen ajudant en el dia a dia i són molt importants per nosaltres i pel pacient.
I una altra cosa que volia comentar Jordi és el tema que actualment realment la transmissió més del 90% és per via sexual, no? I llavors també va fer un apartat relacionat amb el món d'homes que...
que tenen relacions amb homes i com era quan va començar la infecció peruviar, quina era la idea que hi havia al nostre país, que encara sortíem del franquisme i com veiem això i com ha canviat i què han fet per intentar que aquestes persones
aquestes persones que tenen una sexualitat molt activa i intentar que no es contagien. Això podríem també comentar, no? Sí, això també és un capítol que comença amb la notícia, em sembla que va ser l'octubre del 85, de la mort de Rob Hudson, que va ser primera pàgina, amb fotografia molt gran, a última hora, al diari, no?
que hi havia un tema que estava amagat. Les figures d'artistes de cinema van donar molta rellevància a la infecció.
I a partir d'aquí, clar, tot el tema que aquest que es portava amagat va sortir. Va sortir i va ser difícil, evidentment, i va provocar rebutjos. I després, l'últim, el doctor Monconella em va demanar tres cançons. La tercera és una cançó de Filadèlfia, de la pel·lícula del director Jonathan Dem, que va guanyar, com sabeu, sembla que són dos Oscars de l'acadèmia. Filadèlfia retratava molt bé...
I això és el rebuig social, que de vegades molt sovint vivien les persones que tenien SIDA i sobretot les persones gais que tenien SIDA. I el sarcoma de Kaposi, que va ser un càncer, i és un dels càncers que es donen al normal de SIDA,
era una marca que provocava que moltes vegades se'ls rebutgés, com això en la pel·lícula aquesta, en Tom Hanks ho fa extraordinàriament bé, i la música que us he preparat pel final és la d'Anna El Diàlm, la cançó Filagràfia, que m'agrada moltíssim, perquè és una cançó molt emotiva que reflecteix aquest rebuig social. Però a la vegada que hi va haver rebuig social,
De la mateixa manera, també les coses de vegades sempre tenen una part positiva, encara que siguin dolentes. I aquí què va passar? Doncs que van sortir realment, els col·lectius es van organitzar, van reivindicar els seus drets. En un moment determinat, i això estic parlant dels anys principis dels 90...
Hi va haver realment uns activistes molt, molt, molt potents a tot el món, però sobretot als Estats Units, reivindicant més diners, més dòlars per la recerca de nous tractaments, i al final això també va contribuir molt. O sigui que realment, si no hagués sigut amb aquesta pressió social que van fer aquests col·lectius,
I també les coses, per sort, han anat canviant, però no... Bé, el que ens sembla és que també poden tornar enrere, no?, per coses que estan passant avui en dia i que ens posen una mica en guàrdia, no? Però bé, en principi, jo soc del parer, i a més ens ho diuen els que hem anat entrevistant, que realment això va contribuir, primer, a visibilitzar un tema que estava amagat,
i a donar-li una normalitat que en molts casos és així. Tens alguna pregunta més? Una cosa que potser val la pena remarcar és que així com es va fer moltes coses per fer prevenció respecte a la drogadicció, posteriorment, encara que això està molt posterior a l'any 96 de la tesi,
per intentar prevenir la transmissió sexual, primer es va fer, sobretot, incís en l'utilització dels preservatius i, posteriorment, des de fa 5 o 6 anys, pràcticament a tot Espanya es va començar un programa de PREP, que són l'administració de fàrmacs,
per intentar que la gent no s'acontagiï, la gent que tenen relacions de molt risc i que consideren que poden infectar-se, aquestes persones poden acollir-se en aquests programes de PREP. I això realment també ha estat bastant efectiu, encara que...
generalment queden curts perquè no tenim prou medis, però sí que ha estat efectiu per intentar reduir l'epidèmia. O sigui que podríem dir ara, això us ho pregunto els dos, tenim controlat el SIDA amb les mesures que s'estan prenent? Si no es fa un poc el loco, realment està controlat el SIDA? Sí, bueno...
suposo que coincidem, no està controlat. És a dir, ara hi ha hagut el 1 de desembre, com cada any, el Dia Mundial, s'ha vist que els números són molt semblants als que ja va haver l'any passat, és a dir, els nous casos segueixen existint i el que és pitjor, que es diagnostiquen casos...
que ja estan en situació de malaltia, vol dir que porten anys amb infecció. Per tant, això vol dir que no estem detectant del tot bé tots els nous casos. I això és preocupant, perquè penseu que sí que tenim les eines absolutament per acabar amb la malaltia. Tot i que no tinguem vacuna, perquè a pesar de tots els intents encara no s'ha trobat una vacuna...
amb el tractament antirretroviral que tenim actualment, podem aconseguir que els nostres pacients, si estan en tractament,
estiguin indetectables, és a dir, no tinguin el virus circulant a la sang i no puguin transmetre aquest virus. Per tant, d'aquesta manera, si tots els pacients que tenen infecció per variar que estiguessin en tractament i tots ells estiguessin en maltractament correcte i estiguessin suprimits, no contagiarien i, per tant, s'acabaria en pocs anys, es podria acabar amb aquesta pandèmia.
Us recordo que aquesta pandèmia amb números globals ha provocat la mort de gairebé 40 milions de persones, 40 milions de tot el món. A les Balears calculem que són, en aquest moment, si on tenim uns 4.000 pacients i allà on hem mort, més de 1.000, 2.000. No, no, sí, sí, de 1.000 i escaig. En mort de sida? Sí, sí. En aquests 15 anys? No, no, no, no.
No de Sida, sinó que les han seguit i alguns han mort d'altres causes. Però en el seguiment de l'acord, que pràcticament tenim un acord de pacients de les Illes Balears, més de 2.000 pacients han mort, però d'ells alguns han mort per l'obillac avançat i altres han mort d'altres causes.
d'accident, de sobredosis, de càncer, d'altres causes. O sigui, que podem dir, de totes formes, que avui en dia la gent que té accés a aquests tractaments pràcticament es curen, encara que no es pot parlar de curació, però vull dir que realment els virus ja ni es detecten.
Sí, sí, es controla perfectament, sí. El tema és fer arribar, primera, diagnosticar tots els pacients que estan infectats i, segona, que prenguin el tractament i que tinguin accessibilitat. Això, en els països, diguéssim, industrialitzats com el nostre, això passa, però no. Com comentaves abans, Josep, per exemple, tenim un col·lectiu que és molt difícil d'arribar, que és la gent
Evidentment que no té llarg, que no té... I també la gent que acaba d'arribar emigrant. Aquests darrers anys el que s'ha vist molt és que han disminuït bastant els casos de persones nascudes a Espanya, però ha augmentat molt els casos de gent emigrant que han vengut aquests darrers anys, sobretot de Llatinoamèrica, perquè molts d'ells no s'havien fet serologies prèvies,
o molts d'ells s'han contagiat aquí perquè no tenien recursos per tenir metges de capçalera, no tenien residència i tenim aquí un problema. I Jordi, quin és el cost d'aquest tractament? Bé, el cost inicialment va ser molt elevat. Ara els medicaments s'han anat ajustant els preus...
O sigui, pensa que quan van sortir aquests tractaments l'any 96 eren els més cars que teníem als hospitals. Eren tractaments hospitalaris, es donaven a l'hospital, i eren els més cars. En aquest moment n'hi ha de moltíssim més cars. O sigui, penseu que tots els tractaments actuals, biològics, per tractament de càncer, són extremadament cars, molt més cars. O sigui, el tractament del VIH, els antirretorirals, és un tractament totalment cost efectiu. Això està ben demostrat.
evita no només la mort, sinó que fa que aquesta persona, a part que si no li dones tractament pot evolucionar malament i ingressar a l'hospital i consumir una sèrie de recursos...
A més, és una persona que està completament normal i que pot treballar i que pot ser productiva, per tant, evidentment, és un tractament que al seu cost està totalment compensat per els beneficis que dona. I a més evitem que contagia algú, no? Exacte, i a més actua com a vacuna, com una vacuna indirectament. Per tant, és un dels tractaments millors que puguem tenir en l'actualitat. A més, ha anat millorant
i actualment amb una sola pastilla al dia, i últimament també he sortit els tractaments per a aquelles persones que els hi és més difícil prendre via oral o que són menys complidors, tractaments injectables de pot que duren alguns mesos, i això ja serà la revolució, vull dir que això està molt bé.
Per tant, en aquest moment, l'important és que aquests tractaments arribin a tots els pacients. El problema està en el tercer món, que amb les economies que tenen, potser tot i així no hi poden arribar, no? Sí, com que tenim una altra conclusió de la tesi, que això ja ho sabeu, però és així, és que...
ens cal una mirada de salut planetària o global. És a dir, això no és una qüestió d'un país. La gent es mou, ens movem tots, agafem un avió i ens posem a l'altra banda del món i transmetem infeccions, virus, com es va veure amb el Covid i amb molts altres virus. Per tant, hem de tenir molt clar que això és un tema global. I, desgraciadament, el país que aportava més tant a l'Organització Mundial de la Salut com als programes
de tractaments antirretrovirals que era als Estats Units, inclús administracions republicanes com en Ronald Reagan i van aportant moltíssim, o Bush. Actualment tenim un president als Estats Units que vol reduir aquesta aportació. Ja l'ha reduït, no? Ja l'ha tallat, no? Ja l'ha tallat i la gent que està en aquests països, sobretot a l'Àfrica,
preveuen realment una pujada novament de casos en països que havien aconseguit taxes importants de tractament. I això seria un retrocés tremendo. Molt bé, Jordi. Estem arribant cap al final. Deixa't preguntar-te si voldries dir alguna cosa més com a conclusió d'aquesta entrevista. No, com a conclusió dic que això va ser un període...
Alguns diuen període fosc perquè realment no teníem tractaments, va morir molta gent jove, molt patiment, les famílies, els amics, molts ho recorden, nosaltres també ens recordem de molts dels nostres pacients que ho vam poder curar.
Però a la vegada vam aprendre moltes coses, vam canviar la nostra manera de treballar, coses que han perdurat. S'han creat equips d'infeccions a pràcticament tots els hospitals públics. Aquests equips van ajudar molt en cas de noves pandèmies, perquè sempre hi haurà epidèmies. Això és una constant històrica. Hi ha hagut el Covid, ara sabeu que estem en plena epidèmia de grip estacional.
Això ve cada any, però ara en poden venir altres. Moltes gràcies. Bé, Jordi, ens despedim d'aquesta emissió. Tot desitjam-vos un bon Nadal.
i unes bones festes pels que no puguin venir aquí d'aquí uns minuts al sopar de les festes nadalenques que celebrem com cada any jubles per Mallorca aquí a Canol-Cover per compartir un poc de neules, torrons i xampany. Per altra banda... Molt bé, Jordi. Moltíssimes gràcies. Bon Nadal. Adéu, bon Nadal. Per altra banda volem agrair la feina de Tomeu Martí com a tènic de ràdio...
I recordar-vos que el 18 de desembre a les 11 hores esperem veure'ns davant el mur de la memòria en el cementeri de Palma, fent de guia natonina Mercadal familiar de víctima del franquisme. I per últim, el dia 30 de desembre, tothom al Born a les 18 hores sense...
queixarem molts molts per lluitar tot per guanyar tenim dret a parlar en català a viure en català a estimar en català i a celebrar la Diada de Mallorca el 31 de desembre que no ens canviï la història
Sometimes I think that I know What love's all about And when I see the light I know I'll be alright I've got my friends in the world
And the secrets came unfold.