Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
El Jai de la Barraqueta Un programa de jubilats per Mallorca Aona Mediterrània
i un de la pedra i de l'aigua
Bona tarda a tots. Avui presentarem el doctor Sio Riera, com a cap d'infeccioses, de Sones Pases, per parlar d'un tema que sempre ens preocupa a la tardor, que són el de les infeccions, les vacunes, les grips, no? I el Covid. I el Covid, sí, posem poc al dia de totes aquestes coses. Continuem amb el Raimon, que és molt guapo, i quan acabi posarem a entrar el doctor Riera. És que no hauria pensat...
Aquest amor necessari que em lliga i que m'ha lligat. Encarat sempre amb el vent, a contracorrent m'he fet i vivint tots els meus dubtes, a qui sóc, a qui vull ser.
però el temps, però la vida, però el país i la sort, la quotidiana mentida, rostre clement de l'amor. La mar veu ara serena, la pena lleu que m'ha pres,
el cel se la menjaria perquè em posés ben content. Però el temps, però la vida, però el país i la sort, la quotidiana mentida, rostre clement,
de l'amor i un de la pedra i de l'aigua ombra d'una ombra al record tota una vida amb memòria fulles dels arbres del port
Bona tarda, de nou. A tots els oients del programa setmanal de Jubilats per Mallorca,
Fins demà!
El doctor Melcio Riera és el cap de malalties infeccioses de Sones Pases i professor associat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Balears a les assignatures de patologia general i patologies infeccioses.
Voldríem d'ell conèixer un poc més de malalties infeccioses, siguin víriques o bacterianes. Ara que som al novembre, finalitzant una tardor suau a la que no han tingut especial importància les infeccions i refredats en general, però que, cara a l'hivern,
Potser sí que tornarem a sofrir, com cada any, un gran nombre de malalts infectats per grips i altres infeccions sobressaturant els hospitals d'urgències i urgències. Per cert, avui ja he sentit que alerten que potser anem a Mallorca aquest final de setmana. O sigui que, bueno, ens hem de posar al dia, eh? Ses ganes que en tenen.
Bé, amb ell tinguérem dues entrevistes, la primera ara fa cinc anys sobre la pandèmia de la Covid i una segona ara fa tres anys també de seguiment de la Covid. Bé, anem ja al gra. Sió, Riera, què hem après de les pandèmies de la Covid i de la sida? Per què ja no se'n parla tant? És que la gent ja no es mor d'això?
O potser és que els tractaments són tan bons que ja curen. Bueno, són dues infeccions molt diferents una de l'altra, no? La Covid, afortunadament, més d'un 97% de la població o ha estat vacunada o l'ha passat. Amb la qual, la majoria de gent està immunitzada. Està immunitzada i si té uns... Si són gent immunocompetent, que no són gent molt major, si no són gent...
immunodeprimida per altres causes, mantenen un nivell d'immunitat prou bo, encara que està bé recordar que les persones de més de 65 anys convé vacunar-se per estimular aquest record immunitari front a la Covid. Realment, actualment, la Covid ens dona poc problemes. Els problemes ens ens donen bàsicament amb gent
amb trasplants hematològics, amb immunodepressions greus, que de vegades costa molt que es curi la Covid. Quan l'agafen, de vegades costa molt que es curin i alguns fan complicacions. Això és cert.
Ja, ja, ja, ja. Però la vacuna del Covid no deixa de ser un RNA i crec que això té un RNA del virus, no? La qual cosa és molt artificial i crec que això no dona una immunitat com passava amb els virus i les bacteris atenuades, que eren elements vius, no? I donaven immunitat permanent per sempre.
la vacuna de l'agrim no dona immunitat per sempre. No, l'agrim no. Per la varola sí, no? Sí, per la varola és un virus atenuat. Realment és una vacuna que ha funcionat molt bé, la vacuna del Covid. Té una eficàcia vacunal molt bona.
I ens ha permès aturar una pandèmia que va ser molt greu. Això és així. És una vacuna RNA que, amb tota una investigació darrere molt important... Què vol dir RNA? Això vol dir que... És qui ens escolta, no sé si...
vol dir que han fet com un virus fals mitjançant una seqüència de nucleòtids que simula com si fos un virus. I això l'introdueixen dins una cèl·lula i això penetra les cèl·lules humanes i fa que hi hagi una resposta d'anticosos neutralitzants contra...
Contra el virus que funcionen perquè no tinguem afeccions greus. Ah. Una miqueta. És complicat entendre... No, ja, ja. Però bé, és com un virus artificial. Fabricat al laboratori. No és aquell virus atenuat, sinó que és artificial. Jo crec que amb això s'entén. Seria això. Una cadena RNA fabricada. Sí.
En el laboratori, eh? Sí, realment, de vacunes, n'hi ha molt de tipus, no? Hi ha de vegades, per exemple, virus de la grip. Podem utilitzar virus atenuats, podem utilitzar virus que fabricam en l'embrió de...
De l'ou, de l'empollastre, etc. Hi ha moltes maneres de fer vacunes, però cada vegada utilitzem més vacunes sintètiques. I sobretot en gent major. En nens moltes vegades utilitzem vacunes inactivades o per fer menys perill.
I en quant a tractament, ara ja per curiositat, eh?, tractaments, n'hi ha de més efectius contra aquest virus? Com aixins n'hi ha tractaments efectius per a altres virus, com a l'herpes, per exemple, no? Bé, hi ha dues, bàsicament dos fàrmacs, que un és el Remdesivir,
que és el que més hem utilitzat, però que té com a inconvenient que s'ha d'administrar per vi endogenosa, i s'administra durant cinc dies, i després l'altre és el...
no recordo el nom, però és un fàrmac que se pot d'anar per via oral, però que té molt de problemes d'interaccions i que, per tant, han d'anar en compte perquè té... O sigui, l'èxit del Covid ha sigut la vacuna. No perquè hi hagi tractaments nous
Amb això, si un cop el tingui és greu, perquè sigui immunodeprimit, o per la raó que sigui, el Covid continuaria sent greu. El que passa és que el 98% estan immunitzats, com has dit tu. Sí, és així. Realment, què fàrmac només les utilitzam quan agafa el Covid alguna persona...
immunodeprimida o que pensam que se complicarà el Covid. A aquests pacients se li pot administrar remdesivir o aquesta altra substància de forma ambulatòria o hospitalització domiciliària per intentar que no hagin d'ingressar.
I quan el SIDA, per què és diferent? O no és diferent, també? Però que el SIDA, ara, no se'n parla. No, no, de SIDA n'hi ha, n'hi ha molt. I no hem aconseguit baixar les tasses d'incidència, això. O sigui...
Aquestes hites nostres mai hem volgut tenir sida, però per desgràcia en tenim les tasses d'incidències, malgrat tots els programes de PrEP i tots els programes que han fet preventius i que hem intentat produir més de 4.500 pacients en consultes,
ho veia ja que les llerbales, 4.500 pacients són molt pacients. Molts. I aquests pacients les tenim ben controlats, intentem que estiguin indetectables perquè estiguin bé i perquè, a més, no contagien la infecció. Intentem tenir-los ben controlats. I, a més, hem muntat un centre d'ETS a l'Hospital General, on intentem que la gent... Què vol dir, d'ETS?
de maltida de transmissió sexual, per intentar que la gent no agafi maltida de transmissió sexual, d'entre elles l'OBIH, i allà hi ha el programa de PREP per intentar que la gent prengui una medicació que impedeix que s'infectin de l'OBIH. Han fet moltes coses, però malgrat això...
Cada any tenim més d'una centenar de pacients nous infectats per uriac. És clar, 4.500, no ha de ser un 4 per 1.000 de la població. És així. És brutal, sí, sí. Molt. Molt. I per què això? Que és que la gent no fa cas de les mesures de prevenció o...?
Bé, una cosa és que, afortunadament, la gent que té UBIAC avui en dia és una malaltia crònica i, per tant, no es moren. Abans, la gent que tenia UBIAC moria moltes vegades en poc temps, perquè és una malaltia mortal, l'UBIAC. Això ho hem de continuar recordant, que l'UBIAC és una malaltia mortal, que no convé agafar ni convé infectar-se per l'UBIAC si és possible.
Durant uns anys hi va una mortalitat molt important, fins als anys 96-97 hi va una mortalitat de quasi més de 300 persones morien cada any de VIH. Això a la gent tampoc se'n recorda, però eren 300 persones amb menys de 35 anys que morien de VIH, eren gent molt jove.
Ara, afortunadament, poca gent mor d'OBIH, però així i tot tenim molt de casos d'OBIH nous i, per desgràcia, molts pacients d'OBIH venen amb una infecció d'OBIH ja massa avançada i que algun d'ells no arriba a temps i moren d'OBIH. Pocs, en l'actualitat, però, continuant i implica un seguiment de perdida, prendre tractament de perdida,
Tot això és molt important. De fet, tot el que sabíem, tot el que estigui en les nostres mans, per intentar que la gent no s'infecti. Sí. A vegades val més una pel·lícula que una bona informació en els hospitals, no? Perquè na Carla Simó...
Té unes pel·lícules molt boniques. Té unes pel·lícules precioses de sa seva vida pròpia, que va perdre sa mare i son pare. Sí, sí. Sí. Home, van morir molt de nits a Mallorca per viure. Sí. I ella... Ella va sobreviure. Va sobreviure. També té s'infecció, no, no.
No, però vull dir que els seus pares sí, en un moment d'on la desenvolupen o tenen anticossos o no sé com és això, perquè ho explicava un dia. Jo vaig sentir una...
Normalment, quan una persona s'infecta, el problema de l'OVH, com moltes altres malalties, és que són asimptomàtiques. Una persona pot agafar l'OVH i pot estar 5-10 anys sense fer cap símptoma. I treurem atent aquesta infecció.
perquè les relacions sexuals qualsevol persona pot transmetre un OBIH llavors si no feim unes tècniques de detecció precoç de l'OBIH doncs això se pot anar escampant una vegada la persona agafa un OBIH
a poc a poc van baixant les seves defenses, fins que arriba un moment en què té les defenses per debat de 200 i pot agafar qualsevol infecció o pot agafar una sèrie de tumors que realment són molt greus i que poden matar.
Afortunadament, els tractaments que tenim avui en dia són fàcils d'aprendre i tenen pocs efectes secundaris i se'ls va aprenguent i les pren amb molt bona adherència, ens ajuden a farmacèutics, ens ajuden...
ales i altres associacions per intentar que els pacients estiguin molt ben controlats. I així ho hem fet. I així hem intentat que aquestes coses no se desmadrin, però Balears és una illa turística. Sempre ha tingut les tasses d'incidència més altes d'Espanya, d'UVH. Sempre. Però no totes les illes és igual, eh? No totes les illes és igual, no. Això també és vera. No.
Menorca en té menys. Direm que Menorca en té menys. I millor que al mig. No parlem d'Eivissa.
Igual que hi ha estudis de transmissió de la UBIH, de transmissió de Covid de mares a fills, n'hi ha? Sí. Sí, també. Sí, això, el servei de ginecologia de zones pases amb el doctor Fonchul van fer un estudi de seguiment de les dones embarassades durant la pandèmia d'UBIH.
i realment s'ha de veure que hi havia pocs problemes en general relacionats amb transmissió vertical i potser una mica més de de naixement prematurs, alguna cosa així però realment hi ha poc problemes de malformació congènites, etc.
Quan jo estigui a l'equip d'atenció primerenca, allà sempre vaig a informes, que et rebíem i això, hi havia una cosa que em cridava molt l'atenció, que era citomegalovirus. Citomegalovirus? Sí. I això a vegades, ninetsors o això, que era una incidència...
Sí, i també hi ha el virus, si s'agafa durant l'embaràs, pot donar malformacions i problemes en adons.
Però se sap, això? Vull dir, se fan proves, sí. És una cosa que s'ha detet... Això se sap, i si una persona... És com quan una embarassada agafa Maricela Zoster... Sí. Doncs són indicacions per fer estudis i per decidir si pot tenir malformacions, decidir si ha d'aportar o si ha de fer més estudis. Sí, sí. Ara...
Escolta, aquests malalts de xina continuen sent... Em sembla que ja has dit uns... No, t'ho pregunto. Les fonts de contagi continuen sent o bé per transfusions, o bé per relacions sexuals hetero o homo, que crec que és bastant diferent, però vaja, i o bé per drogadicció...
Concretament, drogadicció continuament amb 30 malalts? O els programes d'intercanvi, bueno, d'intercanvi no, de xeringes retuites, no? Això ha tingut un èxit i... Sí, realment, més del 90% dels pacients avui en dia s'infecten per via sexual.
És així. I la majoria perquè tenen relacions d'homes que tenen relacions amb homes. Això és així. Un 50%. De pacients que s'infecten per drogadicció, ara no recordes exactament les xifres, però no crec que arribi a un 10%. Són xifres molt baixes.
Afortunadament han funcionat bé els programes de manteniment de metadona, els sucats funcionen bé. De vegades hi ha repunts, ara parecia que hi ha un repunt de pacients ingressats per infeccions relacionades amb drogadicció, però...
Són repugns esporàdics i generalment Projectomo, Suzuka, totes gent fem molt bona feina a les nostres illes i estem molt agraïts que això funcioni.
I quant a transfusions, això pràcticament ha desaparegut. Ha desaparegut. Hi ha hagut algun cas, però molt raro. Sí, això ha desaparegut afortunadament. Fa temps que ha desaparegut. Igual que la transmissió vertical, de mare a fill, fa anys que no en tenim.
I els tractaments del COVID, que aquests sí que han millorat molt, almenys fan desaparèixer l'antiginèmia i es poden considerar alguns fins i tot curats, encara que mai es pot dir del tot. Però en què consisteixen aquests tractaments?
Els tractaments antiretrovirals són fàrmacs que el que fan és que impedeixen la replicació del virus.
Bàsicament. Però el virus és un virus que, com sabeu, anida dins els linfocits T i queda a macròfags i a cèl·lules del sistema immunitari i llavors sempre queda com un virus latent.
Encara que mos carreguem el virus que se replica, realment aquests fàrmacs impedeixen que hi hagi una replicació viral important. Però els virus que queden de temps, realment encara no tenim prou armes per lluitar contra aquests virus.
La majoria de fàrmacs antiretorvirals que utilitzem ara, el que fan és que el virus quedi indetectable en sang. Nosaltres podem medir si hi ha virus en sang o no n'hi ha. I dèiem, no, té una càrrega viral indetectable. Això vol dir que el tenim molt ben controlat. I vol dir que aquest pacient no pot contagiar ningú.
Això és molt important. Això és molt important. I generalment, quan començà amb el tractament, antes de sis mesos, els pacients queden indetectables. Queden sense virus, en sang. Però, si li suspens el tractament, el cap de dues setmanes torna a tenir...
Repareix l'antiginèmia. Un rebrot de l'evidèmia, perquè han quedat el virus a cantonats. Ara s'estan fent assajos, en què algun d'ells participam, intentant donar fàrmacs que tenen una llarga durada...
i algun d'ells manticosa o monoclonals, que permetrien a lo millor actuar sobre aquest virus latents, per intentar veure si aconseguim erradicar aquest virus latents. Però això encara està en massatges.
Idò, i són espaces i participa d'aquests assajos. Sí, participam en bastant d'assajos i tenim feina amb això. Sí, i tant. A més ara també una cosa que també està molt bé, per exemple per la gent jove, per adolescents, i això que de vegades tenien problema perquè prenguin pastilles, això és un problema. Ara hi ha fàrmacs que se poden administrar per a vida intramuscular i duren dos mesos.
I llavors es poden posar aquests antirretrovirals intramusculars, que han de venir cada mes de l'hospital, que se li han de posar dues injeccions, però així aconseguim que aquesta persona que no li anava bé a prendre pastilles, aquesta persona que té rebuig a prendre pastilles, pugui tenir el virus indetectable. És una altra eina que ens ha anat molt bé. Perfecte.
Les malalties infecciosos, estem parlant, no? Segueixen sent una de les causes més freqüents de morts en els països desenvolupats? Això és un altre capítol, però vaja, no, ja... O als centres hospitalàries? No, desenvolupant no. No, en els països en vies de desenvolupament. En els països desenvolupats els problemes que tenim són infeccions sobretot
bacterianes que afecten a la gent, a la gent major, a la gent timuna deprimida, o gent que ha hagut de operar i que fan infeccions nosocomials. Aquest és el principal problema a països desenvolupats.
Això seria en vies de desenvolupament. En vies de desenvolupament sí que tenim molt de problemes. La tuberculosi produeix més d'un milió de morts a l'any en el món. Peludisme, també. El peludisme, les diarrees... Això són grans causes de mort encara en tot el món. La SIDAM ha matat més de 35 milions de persones.
No, 10 milions de persones. Per tant, continua sent un problema greu. I els programes de Sida Àfrica, per desgràcia, estaven quasi tots patrocinats per als Estats Units.
La Fundació Bill Gates, no? Bé, la Fundació Bill Gates i el govern dels Estats Units. I el govern, sí. O sigui que el Trump ha anul·lat aquesta... Sí, però Europa no havia ajudat gens. Això també ho hem de fer mirar. Protestant, però... Protestant que en Trump hagi anul·lat aquestes ajudes, però Europa no havia donat ni un duro per això. Vull dir que... I ho tenim més a prop que els Estats Units. I sempre ha estat la nostra...
la nostra reserva. No, no, no, completament de bo. I tuberculosi? Ja va a un cas o a Badalona no fa molt? No, tuberculosi n'hi ha cada any. Ah, n'hi ha. N'hi ha, però n'hi ha una incidència relativament baixa, per davall d'un 15%, 15% mil habitants a any. Cada any hi pot haver avaliat, ara no recordo aquest darrer any, però entre 60 i 90 casos, 9 sí.
Perquè això vacunen els infants, no? No. Ah, no, ja no se vacuna. La tuberculosis ja no se vacuna. El que se fa és, quan una persona està infectada de tuberculosis, totes les persones que són contactes estrets, sobretot els convivents o la gent que són contactes estrets, se li fa una prova de tuberculina, si s'han agafat la infecció, se li fa un tractament antibiòtic profilàctric. Ah, val, val.
Sí, sí, però un temps, sí, és el meu fet. Sí, sí, abans es vacunava, però es va decidir que potser no era la millor tàctica. Molt bé. I el problema de les multiresistències és una cosa que es viu als hospitals?
És un problema amb el viu, sí. Moltes gràcies. Sí, li entens el que vull dir? Els malalts que tenen infeccions per bactèries... Sí, que després... Havent rebut antibiòtics i s'han fet resistència a aquests antibiòtics, no? És així. Avui és el dia de l'ús prudent dels antibiòtics. Ah, sí? Per tant, és un bon dia per parlar-ne. Molt bé.
Sí, realment és un problema que hem tingut Espanya. Espanya sempre ha estat un dels països on més antibiòtics s'ha utilitzat d'Europa. I realment hi ha molta diferència els països on hi ha un bon control de l'ús d'antibiòtics, com són els països del nord d'Europa, i els països on no hi ha un bon control d'antibiòtics com són els països del sud i de l'est d'Europa.
històricament ha estat així. Ja fa una sèrie d'anys que realment mos han posat les piles i que s'han fet programes d'optimització d'ús d'antibiòtics, tant a nivell veterinari com a nivell sanitari. Però així i tot, encara tenim tasses de resistència en els antibiòtics altes, sobretot amb bacils gran negatius tenim problemes pseudomonas,
I és un problema això, perquè el malalt pot ser que ni se senti malalt, però és portador d'aquesta bactèria, no? Llavors, en el moment determinat que pugui fer una infecció urinària o una bronquitis, llavors aquí no tindrà directament fàcil, no?
És així. Sobretot, per exemple, infeccions urinàries, que hi ha molta gent que té infeccions urinàries recurrents i se li van donar un tractament d'antibiòtics, pot arribar un moment que t'agafi un Ecoli Blé i que potser no li puguen donar un tractament d'antibiòtic oral i necessiti un tractament d'antibiòtic endobonós. Això és un problema per a una infecció urinària. O una persona que agafa una infecció de la pell per un marça, que és un estafilococ resistent a
la cloxacilina i els antibiotics que, a més, habitualment utilitzem per boca, també és un problema. Perfecte, Sion. Em sembla que és l'hora de la publicitat i després d'ell ja sentirem una cançó que li agrada molt al doctor Riera i a mi també, que és Mercè, de Maria del Mar Bonet, i després continuem parlant d'infeccions i en concret ens centrem ja més amb el tema de vacunes i grips. Fins ara.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Moltes gràcies.
S'estima i canta i les monges es tenen els pecats.
I ara ballarem de taulades i entendre el foc cap al cel tan blau, cap al cel tan blau.
Bona nit.
a la nostra platja.
Mercè, crec que l'has triat a Sion, no? Sí, sí. Perquè està dedicada a sa mare, no? Aquesta cançó. Està dedicada a sa mare, sí. I jo la dic a sa meva dona. Ah, molt bé, veus?
Bé, continuem amb el doctor Matxarriera. Continuem parlant d'infeccions, de prevenció, tractaments, antibiòtics, sueros i vacunes.
I per començar, Sion, quines vacunes han tingut més pes a la història recent? Perquè sembla que amb elles s'han pogut fer desaparèixer algunes gravíssimes infeccions com era la varola o la polimilitis, no? Què en dius d'això?
Sí, hi ha realment vacunes que han estat molt eficaces, no? I començant per la vacuna de la varola que està capaç d'erradicar una malaltia, no? I que sembla contradictori que hi hagi governs que encara la guardin el virus per si cas el podem emplear com a arma de destrucció massiva. En sèrie? Sí. Els russos? I els americans. Ostres.
Perquè ara no n'hi ha gens. No n'hi ha gens, no. Vull dir, zero. Fa més de 20 anys que ja no hi ha barol al món. El meu fill, que va néixer el primer, el 76, encara el van vacunar. I els dels 78 ja no. Exacte. Més o menys és així. Fa 50 anys. Sí, 50 anys.
I després la polio realment ha estat també un avanç molt important, perquè tots recordem quan nosaltres érem joves, molt de nosaltres teníem un company de classe que tenia una paràlisi i les ha limitat tota la vida. Això és així, no? I el que no vam morir, perquè vam morir de nanos amb polio. Nosaltres tenim un company...
de jubilars per Mallorca que va ser en Jaume i sempre ho conta que ja existia la vacuna i aquí en Franco no la va dur i després hi ha moltes vacunes que són molt importants la vacuna d'hepatitis B
La vacuna hepatitis B del tercer món és importantíssima, perquè molta gent mori de càncer de fetge o de problemes relacionats amb hepatitis crònica. Vacunes que són importantíssimes. Se vacunes tètanos. Nosaltres encara recordem que hem viscut casos de tètanos
Molts. Són duretres. I sabíem que era una malaltia... Al final dels 70. Una malaltia molt greu i que la gent vindrà a estar UCI i molt d'ell morien després de mesos d'ingressos a l'hospital. Això la gent no se'n recorda. Una tia meva que va morir ara l'any passat la va tenir de petitona i la va superar. Sí.
Del tètanos. Sí. Hem de recordar, per exemple, que la gent major de més de 65 anys convé que mor a vacuna amb el tètanos. Està en el calendari vacunal. Ah, sí? Sí. Perquè és una de les malalties que es van perdient els anticossos i convé recordar amb una vacuna de tètanos, això està...
Cada 5 anys. No, en els 65 anys. En els 65 anys, una sola dosi. Generalment han rebut la majoria d'altres 4 dosis de tétanos, la majoria de gent. I convé posar-se una quinta dosis quan complim els 65 anys. I la polèmica de la gamma globulina també s'ha de posar si on està vacunat?
La gamma globulina hi ha que posar-la sempre quan són ferides molt greus, molt tan fractuoses, on hi ha molt de risc de tétanos. Encara que estiguis vacunats, es recomana l'utilització de gamma globulina.
És aquella vacuna que te posen quan te fas una ferida i te diuen, després l'has de tornar d'aquí no sé quin temps i després no hi penses. Això ja no se'l fa. Ah, val. Perquè jo dic això. No, no, això el que se feia era, si no recordava, si havies estat vacunat els darrers 10 anys, t'administraven una vacuna. Per això ara s'ha dit que si una persona ja ha estat vacunada 4 vegades, no importa administrar més vacunes, fins arribar als 65 anys.
Sí, sí. Si en 5 anys m'ho hem de posar. Interessant, molt interessant, sí, sí. Escolta, i quines serien les pautes a seguir de vacunació en nins i adults? Bueno, la del nins és molt ample, i jo ara no m'hi vull ficar, perquè ja dura un pediatre un dia perquè vos expliqui bé les vacunes de nins. Hi ha un calendari, no? Hi ha un calendari molt més tablert, i a més ha canviat bastant, perquè ara hi ha moltes més vacunes de nanos, perquè...
ara el nano les vacunant de la grip, les vacunant de no-mococ, les vacunant d'administrar medicació per virus respiratòri sincidial, és a dir, s'ha ampliat molt el calendari vacunat a la nit, no és una cosa senzilla, a més canvia de comunitat en comunitat i ara no em voldria ficar enfregat jo. En els adults, que això sí que el controla una miqueta més,
Habitualment el que se recomana és la vacunació front a Covid i grip als majors de 65 anys, pel que han dit abans, perquè és important, encara que l'eficàcia de vacunar la gent major no sigui tan bona com la gent jove, que això és així,
Però encara que no sigui tan bona, permet que si l'administram de forma periòdica vagi mantent-se els nostres nivells d'anticosos. I que si fem una grip, que farem una grip encara que estiguem vacunats, això ho sabem,
No té una eficàcia vacunal del 100% ni molt menys. La gent major té una eficàcia vacunal d'un 40% per agafar grip. Però el que sí que sabem és que té bastanta eficàcia perquè el client no hagi d'ingressar a l'hospital. L'eficàcia vacunal de la grip la medim amb eficàcia en impedir que aquesta persona hagi d'ingressar a l'hospital per grip. O que la grip s'acompliqui.
I encara que haguem d'ingressar a l'hospital, això ho vam estudiar en Maribel Fullana, que va llegir a la tesi fa poc, vam veure que la gent que encara que ingressi a l'hospital, si està vacunada, té molt menys risc d'anar de l'UCI o tenir complicacions per la grip. És a dir, si ens vacunem de la grip...
Podem tenir la grip, això és així, però si la tenim, probablement tenim molt menys possibilitat que se mos compli, que haguem d'ingressar a l'hospital o que haguem d'acabar l'UCI o que mos moriguem de grip. Per tant, és important posar-nos la vacuna de grip cada any. No té tant d'afetes secundaris, hi ha d'anar a l'altre centre de salut i la mos hem de posar. No té res que veure amb la pneumònia, però...
No. Després, bona recordatori. Perquè una altra vacuna que convé posar-se a partir dels 65 anys, o si som persones de risc perquè tenim malalties respiratòries cròniques, o tenim una insuficiència cardíaca, o tenim altres malalties predisponents a complicar-se, és posar-se la vacuna front en homococ.
I la vacuna afronta a pneumococ és una vacuna que també és molt important, perquè la majoria de pneumonies en el nostre medi són produïts per pneumococ. I les vacunes són molt eficaces, les de pneumococ. Hi ha ara dos tipus de vacunes per pneumococ, una que són...
amb adjuvants, que aquestes realment tenen una immunitat molt perllongada, i altres vacunes que no tenen adjuvants i que s'han d'administrar cada cinc anys.
però que cobreixen més serotips. En definitiva, que és important també posar-se la vacuna front a l'homococ quan tenim 65 anys o abans si tenim alguna d'aquestes malalties cròniques que hem comentat abans de com tenia poc... I l'herpes? I l'herpes també. Ah, veus? L'herpes...
Va llegir un cartellet en el meu pack que deia si tens... Si has tingut herpes més d'una vegada, te convé vacunar-te. Bueno, realment el... Diguem, el calendari vacunal ens diu que ens han de vacunar les persones de més de 60 anys o les persones immunodeprimides. Però això no ho fan, eh?
Bé, si vas al centre de salut, te la posaran. No, no, a mi no. Si la deman. Ah, val, sí. Realment no hi ha hagut una xona molt sistemàtica de vacunació, això és vera.
Jo l'únic que vaig veure és això. Però per què serveix aquesta vacuna? Anem a veure per què serveix. Perquè tots, la majoria de persones de més de 65 anys, van tenir contacte amb el virus de varicel·lazosta quan érem petits. I van tenir...
totes les crostres i mos rascaven, això, quasi tots els que són majors han passat sa varicela quan eren nins. Però és un virus de sa família de gerpes i com tots els virus de sa família de gerpes queden acantonats en el nostre cos. I un moment determinat, el virus de varicela zoster, queden acantonats a sa real nervioses i
un dia per un altre mos apareix Serpe Zoster, el que se diu en castellà en culé orilla, aquí no sé, teniu un mal nom ara, no me'l recordo molt bé, té un mal nom a mallorquí. No el recordo ara. I és una patologia que una persona immunocompetent
en dos o tres dies li apareix i de vegades li fa una mica de mal, però no gaire, però a les persones majors pot deixar una radiculàlgia molt greu. Una radiculàlgia vol dir un dolor a la zona on ha tingut serpes i que de vegades ni amb fàrmacs ni amb infiltracions
aquest dolor desapareix i això tots coneixem alguna persona major que ho ha tingut moltes avui en dia moltes que han tingut un herpes i que li queda molt de dolor i molt de temps i és molt incapacitant i aquesta vacuna el que fa és que no tengam aquests herpes tan greus i per tant no tengam aquestes radiculàlgies és una vacuna diguem que no impedeix no allargarà sa vida
I això té res a veure amb les vacunes de la Covid? Segur? Perquè també hi ha... Sabem que a internet hi ha de tot. Diuen de tot. Que si ens escolten per un micròfon...
Hi ha molta difusió de notícies falses sobre les vacunes. Vaig sentir al començament de les vacunes de la Covid que era un producte del Bill Gates per controlar a tothom de la humanitat.
bé que estàs mala de creure que mos infiltraven una cosa em mitíem unes ones i sabíem on érem ara es ve que no hem parlat de les vacunes dels infants que hi ha un calendari però per què hi ha pares i mares que avui en dia no volen vacunar els seus fills
Perquè provoquen autisme, perquè contenen mercuri, perquè ja no cal vacunar perquè ja no són comunes, ja no n'hi ha, perquè tenen efectes secundaris greus, perquè...
Tot això ho trobes, oi? Sí, sí, no, no, i tant. I més, i més. I més, sí, no, ja. No, aquí l'únic que és que n'hi ha malalties d'aquestes que han desaparegut, com la polio i la varola, no? Clar. Doncs ha fet la pregunta, ja ho ha dit, però veia, s'han de continuar vacunant. O sigui, el problema... La varola, potser no, perquè és que s'ha erradicat totalment la polio, potser sí, perquè no està del tot, del tot arricada, no?
No, no, la polió s'ha de continuar vacunant. Això, eh? O sigui, hi ha un calendari vacunal que estan ben establerts i que jo crec que és molt important. O sigui, és una cosa com de cooperació internacional, és a dir...
Si volem ser una societat saludable, ens hem d'ajudar tots. I hem aconseguit erradicar moltes malalties, hem aconseguit que la gent no ingressi als hospitals en gran part degut a les vacunes. Les vacunes són el millor invento que ha fet la medicina en els darrers 150 anys. Segur. El millor inventor.
i la gent diu home, però la vacuna del sarampión un de cada 100.000 pot tindre un de Covid un de cada 100.000 pot tenir un Guillem Barré sí, però si tu agafes el Covid i el agafes greu doncs pots agafar pots fer un Guillem Barré i pots fer una meningitis i pots fer una miocarditis i pots fer mil coses és a dir, si tu
hem de veure sempre en medicina els riscos i els beneficis si vacunant del serampió quin percentatge de complicacions hi pot haver totes les vacunes o tots els fàrmacs un percentatge molt mínim però pot donar alguna complicació això és així això sí que és més freqüent que es posa la vacuna de la grip i m'he trobat malament durant un parell de dies
És així, això és així. Hi ha vacunes que provoquen efectes adversos que ja l'enfermera quan l'administra et diu pots tindre mal en el braç, pots tenir una miqueta de febre. Vacunes de varicela zoster, per exemple, que administramen a ser major, moltes vegades dona reacció bastant de reacció local i de vegades dona febre durant 24 hores. Això és així.
O la vacuna de Covid, sobretot, les primeres vegades que te l'administren, moltes vegades donava reaccions adverses. A mesura que la van administrant, cada vegada dona menys efectes secundaris. Però quan t'administra en una substància estranya, és veritat que pot tenir, en un percentatge molt petit i que està molt ben estudiat, efectes secundaris. Però quan compares...
amb els efectes secundaris que pot tenir la vacuna a ser polio, amb passar una polio, o quan compares els efectes secundaris de la vacuna a serampió amb passar un serampió i tenir una neumonia i que s'acompliqui i que un nen cabi a l'UCI,
o que tinguis una mening o encefalitis per ser empió i acabis amb un problema. La gent diu que no sap de què xerra. La gent, per desgràcia, moltes vegades xerren sense sabre que se'n maltís infeccioses
si estan si estan tractats aviat moltes vegades no tenen complicacions però de vegades tenen complicacions greus i les malalties infeccioses en 48 hores poden matar una persona sana i això és així i tots ho hem vist per tant protegir-se contra les malalties infeccioses és molt important i ser vacunes és un instrument fantàstic i és una cosa que és molt important transmetre sobretot als sanitaris
Ens hauríem de vacunar molt més del que feim, això és un problema també. Això, per exemple, que hi hagi infermeres a l'hospital que treballen a plantes amb pacients hematològics o amb pacients de cirurgia cardíaca.
i que hi ha infermeres que no se vacunin, això als Estats Units està penat, està penat. Aquí hauríem de pensar-ho, però realment és una cosa molt greu. Si tu ets una persona que treballes en una institució que et tarda en cuidar de persones,
amb un trasplant tematològic, que han estat operades de cirurgia cardíaca, tu has de donar seguretat en el malalt. I la primera seguretat és que tu te vacunis de tot el que t'has de vacunar. I això és molt important. Per això...
és que vacunant de grip i de Covid a les persones de més de 65 anys, però també en el personal sanitari, també en el personal que treballa amb persones delicades. Quan una persona conviu amb una persona que té una malaltia hematològica, se li demana que també per favor se vacuni. Per tant, tot això, una infermera, una auxilia, encara hauria de tenir
molt més cura en vacunar-se per això. Escolta, i del papiloma humà no n'has parlat. I també de la ràbia, que també crec que hi ha vacuna, no? I un altre és que el virus respiratori s'incidia el que ara es para tant aquests dies a la premsa per als estralls que ha fet
les gallines i també crec que alguns animals marins, algun tipus de foques, que hi ha hagut destrosses, no? Però bé, això és un altre tema. Si voleu, m'ho centrarem. Hi ha altres vacunes importants en els adults. Per exemple, són vacunes que utilitzen sobretot
en persones de... Per exemple, la vacuna d'hepatitis B, si no se l'han posada de joves, és important posar-la de majors, sobretot les persones que tenen relacions sexuals promiscues. O el virus d'hepatitis A també és molt important posar-lo si és una persona en relacions sexuals promiscues. I el virus de papiloma, afortunadament, s'assegur que fins fa dos anys només ho posàvem a les nines.
I només es posava les nines pensant que així...
no contagirien els homes i els homes tindrien menys infecció també per papilomavirus. Però resulta que no tots els homes tenen relacions amb dones, sinó que hi ha una mica de tot, i per tant s'ha decidit amb molt de seny que hi havia que vacunar tantes nens com les nines en els 11 anys. I si s'administra la vacuna de papilomavirus basta administrar una dosi en els 11 anys i això és fantàstic.
I després... Una norma, un poc masclista, la de només vacunar les dones. Totalment. Bé, perquè els assajos s'havien fet així per intentar impedir el càncer de cèrvix. Tenia una rodessa. Tenia... Tenia una rodessa. I els assajos s'havien fet en aquest sentit.
És que els homes no tenen cèrbics. No, ja. És així. Ho hem de deixar perquè crec que queda només que un parell de minuts i tenim una cançó molt maca també per acabar i no sé si la podem escoltar però jo volia fer uns recordatoris
En primer lloc, agraïn a en Juli que l'apreny tècnic, que gràcies a ell podem estar aquí gravant aquesta preciosa, crec, xerrada. Almenys jo n'hi he pres molt. M'agrada molt la cordialitat que ha tingut atenció de venir amb nosaltres a parlar d'aquests temes tècnic.
tan importants, i després dic que el proper dia 11 de desembre, dijous, a les 19 hores, jubilats per Mallorca, organitzarem el sopar de Nadal, al que esteu tots convidats com molt d'anys, per tots els socis i amics, a Can Alcubé, on compartirem menjar, beure, torrons i neules, i si ve el cas, cantarem Nadales. No s'hi li? Sí, sí. I també que el proper 28 de novembre, això és un poc abans,
a les 9.45 davant al portal de la Major de la Catedral visitarem, ens trobarem per visitar el Palau Episcopal de Palma de la mà d'en Viel Alomà de l'Obre Cultural Balear Per aquesta activitat cal apuntar-se a la pàgina web de la... No, pàgina web no, a un correu electrònic que és palma arroba obreculturalbalear.cat Ja està. I pel sopar convé comunicar-ho a qualsevol membre de la Junta
de Llubles per Mallorca, sia per WhatsApp o per mail, i vingui a animar-vos a que vingueu. I us deixo amb la Mercedes Sosa cantant Gràcies a la vida, que està molt ben trobat aquesta música per aquesta xerrada. És una cançó que més agrada molt. Vinga, gràcies. Gràcies. Gràcies a la vida
que me ha dado tanto, me ha dado la marcha de mis pies cansados. Con ellos anduve ciudades y charcos, playas y desiertos, montañas y llanos y la casa tuya, tu calle.
Gracias a la vida que me ha dado tanto, me dio el corazón que agita su marco. Cuando miro el fruto del cerebro humano, cuando miro el bueno,
Gracias a la vida que me ha dado tanto,
Bona nit.