Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Música
El Jai de la Barraqueta. Un programa de jubilats per Mallorca. A Ona Mediterrània.
Avui tenim el gust d'entrevistar Anna Margalí de Llebrés i Roset, biòloga, professora jubilada i enamorada de les plantes i de la seva adaptació allà on viuen. I començarem, com no podia ser d'altra manera, en Camí Florit, un poema musicat de Josep Maria Llompart per en Damià Tomàs.
Lleva maca, fonollassa, rosella cascai, lletó, vinagrella, corritxola, ginesta, eritxa, fonoi. Passionera, cugula, mare selva,
se fravó, floràvia, que anya fela, baladra argelaga o bo. Fa el que era l'ivar d'estapa, que veu de morocos coi,
Vidalva munta mai molt. Cama roja, campaneta, remenissa brut i xos. I en l'aire color de balma, l'esgarrifança d'un por.
Camarotja, cammaneta, revenís a bruc i xor.
I en l'aire color de balba, l'esquerri fan-se d'un pol. Mmm... Mmm...
tot i que és més coneguda la versió d'Anna Maria del Mar Bonet, hem volgut posar la de Damià Tomàs, que va ser el que la va musicar.
Són Nacília Arguimbau que us parla i juntament amb Margalida Llebrés i Roset parlarem de plantes i rememorarem una primera passatjada. Aquesta cançó ja la vaig posar en el programa de dia 1 de desembre del 2022 a Jaida Sabarraqueta de Llevar. Perquè Llevar vaig dir...
I és que diumenge vaig fer una passejada pel parc de Vinibona en la família de l'Obre Cultural Balear de Marratxí. La Margalida Llebrés ens va esquitxar del seu saber. Varem aprendre molt, però sobretot varem gaudir d'escoltar-la.
I he volgut agrair-li amb aquest poema que cita 36 espècies de la flora de les Illes Balears. Jo no els havia escut contades mai, però. Descobrir el safrabort, la planta endèmica nostra, el teu crium asiaticum...
que es diu brutònica, també endèmica, i tot i el nom que té, no ho pareix endèmica. El ciclamen balearicus i els arbús que a mi em semblaven de bon començament tots iguals.
Per ampliar temàtica, ens va recomanar un llibre, Arbres i arbusts de les Illes Balears, Boscos i Garrigues, d'en Joan Rita i en Jordi Carulla. Benvinguda al programa d'avui, Margalida. Moltes gràcies per convidar-me.
Ara es podries recomanar altres dos volums, que no que ets, perquè jo ja els tinc aquí a sobre. Sí, sí. Aquest any passat vaig fer dos volums, dos llibres de botànica de flora d'aquí de Balears, juntament amb Vicenç Astre, que és qui fa els dibuixos.
I vàrem acordar que jo faria els textos, ell faria els dibuixos i bé, van sortir aquests dos volums. Perquè ell quan va de passeig, que fa moltes, també fa el programa, no? Sempre fa algun dibuix. Sempre fa dibuixos, s'atura allà i dibuixa el que veu. Sí, sempre. És molt bon dibuixant i és molt bon naturalista.
I ell ja tenia molts dibuixos fets i va dir, per què no feim un llibre a partir d'aquests dibuixos que tenc? I així va començar i vaig posar fil a l'agulla i vaig anar fent. Un va sortir el 2024. El 24 d'agost i el segon volum va sortir gener del 2025.
I me diuen que se venen molt bé. Estan molt ben fets, són menetjadissos, tapes dures, i els dibuixos també són molt guapos. I els tests. Jo m'agrada més el primer volum. Sí, el primer volum també vaig començar pel primer volum i tenia pintura menys experiència i jo m'estic més contenta del segon volum. Sí, sí.
perquè trobo que explico més coses, més curiositats, i el primer volum a vegades hi ha algunes espècies que el que es testa és com curt, com poc massa curt. També s'ha de dir que hi ha, clar, el primer volum hi ha més espècies endèmiques. Sí, d'aquí. Endèmic vol dir que no se fan enlloc més que en un territori molt petit, i aquestes endèmiques de Mallorca, o poden ser de Mallorca i Menorca també...
I clar, a vegades hi ha menys històries per contar, però també era una mica d'inexperiència meva, vull dir, ara crec que ho faria més complet, m'assembla. Bé. Però mira, va anar així, ja veurem, Pantora hi haurà una continuació, ja en parlarem. Ah, a la gent també li agrada llegir poc, però el millor.
De vegades també, de vegades és molt pesat, això de llegir. Quan veuen coses, i sobretot avui en dia, quan veuen un test molt llarg. Cada vegada s'ha gent més parès de llegir. Ara, això és per anar llegint ara un dia un, un altre dia un altre, avui no se pot llegir de tira, tot això. No, i per tenir... Per tenir, per consultar... Consultar... Sí, sí, sí. Si tens una planta que té, va veure que... Sí, o vas un dia d'excursió i mirar amb em quina és...
I això. Bé, s'ha de dir que només hi ha 130 espècies entre els dos volums, vull dir, és una mostra petita, de petita, de la flora de Balears. Sí, al segon hi ha més arbres, potser. Sí, al segon hi ha més flora de garrigues. Garrigues, sí. Bosc i garriga. Bosc.
I el primer, clar, aquesta flora endèmica es troba molt en espanyals. Són uns ecosistemes molt espacials. Sí. I és on hi ha hagut més... Entre roques, a vegades. Entre roques, entre fissures i serra de tramuntà en espanyals, és on hi ha hagut el que en diuen espaciació. Sí.
Podran, d'aquí pot, seguir passejant per els boscos i garrigues? Hauran deixat a les nostres netes una Mallorca Verda encara? Què trobes? No ho sé, voldria ser optimista. Esperem que sí, que encara hi pugui... De moment, Serra Tramuntana està declarat paratge natural...
És un grau de protecció que pentura en un futur que convidaria protegir més i podria passar a ser part natural. Això ja s'ha vora, ja ho vorem. Però, en fi, el ritme que anam últimament de urbanitzar l'espai, el medi natural, ja ho vorem. Jo vull confiar que el Manco se serra
Quedarà com a mostreta. Sortia un que diu això que la serra no se pugui construir. Què vol dir? Què vol dir? Ja ho veurem. Tenim dues coses que van per avall per avall, que és la protecció dels nostres espais naturals i el llenguatge.
Sí, sí, sí, que és per les coses que més lluitam. Lluitam. Tot és el que té relació amb la nostra terra. Sí. Idò deixeu-me, abans d'entrar més amb el tema d'avui, que ja hi hem començat a entrar, contar-vos una cosa, una de les agressions que patim a Mallorca cap a la nostra llengua pròpia oficial, cap a la llengua catalana, és nostre mallorquí parlat, perquè és el nostre mallorquí.
L'altre dia un grup d'amics d'en Germà Fuster, que tu coneixes, fent homenatge al bon organitzador d'aixides que era, varen reprendre les sortides culturals dels dimecres. Perquè vull dir i vull tenir un molt bon record pel meu cunyat estimat que m'ha acompanyat des dels que tenia 18 anys, que és quan el vaig conèixer.
Fins ara. El dia de Santa Paula d'aquest any 2025 ens va deixar, però perviurà sempre perquè el recordarem.
Na Paula, una molt bona amiga, neta de Farolet i enamorada del fart de Cat de Pere, on hi anava sovint de petita, es va enamorar d'un apartament a Ciutadella perquè té una terrassa que miren el fart de Cat Destruig. La seva llum l'acompanya en les estades a l'illa i la il·lumina sempre per seguir el camí.
Ella, Anna Paula, com que li agrada tot això, ens va proposar visitar el far de Portopí i la seva exposició de senyals marítims.
I tal com havia de ser, va demanar la visita en català i li digueren sí. Abans d'arribar al lloc de trobada, el dit de l'oest, ja ens informen a Paula que li han demanat per telèfon si ens era igual fer la visita en castellà perquè s'hi havien apuntat uns senyors de la península o una família i ella els va contestar que no.
que no ens era igual i que millor si continuàvem amb el que havien reservat, la visita guiada en català. Però no va ser així. Com sempre es va imposar la llengua colonial a la llengua oficial, territorial. I aquell guia de ports es va fer un embolic entre castellà, català, castellorquí, ara una cosa, ara una altra, que la visita va quedar prou deslluïda.
No es tracta d'un problema d'educació ni de temperament. Ser educats i bons al lots i deixar que ho facem en castellà perquè aquesta gent ho pugui entendre. No. Es tracta d'una disfunció institucional.
Cooficial a l'estat espanyol vol dir preeminència del castellà, quan la cooficialitat hauria d'obligar en un estat democràtic que respectés la llengua territorial, no per enfrontar-nos entre parlants, sinó per donar coherència al territori.
Si informes que la visita d'aquella hora és en català i si apunten uns parlants d'altres idiomes, et suposa que igualment, com a institució, tens el deure de respectar allò pactat. Tal volta pots donar un fulletó per informar de cada panell, on donar les explicacions, qualsevol cosa.
Això seria el correcte en un país normalitzat, amb una llengua forta i no minoritzada. Això passa a París, Madrid, Londres, Amsterdam. Si et vols apuntar a un grup en la llengua territorial, t'hi apuntes i ningú fa esforços perquè ho entenguis, ni et tradueix el teu idioma, allò que no has entès,
I poquíssimes vegades hi ha la traducció simultània amb un casc i mira per on, mai trob la versió catalana tampoc. També a vegades, si hi ha sort, solen tenir un full amb altres idiomes. I us promet que sempre deman la versió catalana i no l'he trobada encara.
Segons en Joan J. Prats, en un article al Diari de Mallorca de 8 de febrer de 2026, a tribuna, titulat «Quando pedir medio pollo revela un conflicto sistémico». En el dret comparat democràtic ens diu «la oficialitat no opera com a estatus personal d'uns ciutadans contra els altres».
Regula la relació entre l'individu i les institucions. No crea jerarquies entre parlants. Quan la interpretació jurídica converteix una llengua en blindatge per a una i càrrega per a les altres, com sol passar ara, el sistema deixa d'organitzar la convivència i comença a tensionar-la.
Quan les normes exigeixen que la informació estigui al manco en castellà, aquesta fórmula converteix una llengua en obligatòria i deixa les altres en el terreny opcional. La cooficialitat és formal, no material. Fins aquí la part de l'article d'aquest senyor.
Això és exactament el que passa amb aquest govern nostre. Si miram el tríctid de la visita al fart del Port-au-Pí, on diu visita disponible en català, heu de saber que ho serà sempre i quan hi hagi voluntat de fer-ho, perquè l'obligatoriedat i el compromís tancat no serveixen per aquesta llengua nostra minoritzada.
Quan són les institucions les primeres que la minoritzen, que no us enganin, la desaparició de la nostra llengua no només depèn de nosaltres, també depèn dels nostres polítics, que dins les institucions hi ha força gent que diu que l'estima molt a la nostra llengua, però que la maltrata. No us recorda alguna cosa això? I tant que ens recorda el que hi ha darrere un maltractament.
Si aneu a fer una visita a l'exposició de senyals marítims del Far de Portopí, demanau de fer la visita en català. Pentura, tindreu sort. Per això ens encanta a nosaltres sortir en l'Obre Cultural Balear, Margalida, perquè no hi ha sorpreses en quant a idioma i som feliços en la Margalida Llebrés.
Na Margalida, ella nascuda a Conce, i el 1958 podem dir això, no? Sí, ho podem dir. Es va llicenciar a Ciències Biològiques a la Universitat de Barcelona i li permeté descobrir el món de la botànica, de la qual se'n va sentir atreta i amb gran afinitat.
professora de Biologia i Geologia a instituts de Mallorca i Menorca. Ha exercit com a professora associada també un màster universitari de formació del professorat de la UIB. Crec que era entre el 2013 i el 2018.
I ha format part de la Junta Directiva de la Sociedat d'Història o Forma Natural de les Balears i dirigeix la col·lecció BRI d'edicions Documenta Balear. Sí, sí, sí. El teu primer volum, Àlbum de la Flora de les Balears, hi trobam un poema. Sí. Me va agradar, però mal de llegir, eh? Sí.
L'art dels tarongers, allà a la vora, s'obria en l'arbell la menuda flora com dins d'un verger calamó plantà. Odorant tapis de la to exquisida, feien el Narcís i la Margarida, la viola blava, el lliriboscà. D'en Miquel Ferrar, de Poesies Completes.
Aquí plantes, clar, el verb està odorant el tapís. És difícil perquè el trobes, el verb a davant no és normal.
per què el tries aquest poema? el vaig triar un poc en homenatge a mon pare mon pare de jovenet va conèixer, va tenir amistat amb en Miquel Ferrar i m'ha fet com il·lusió cercar algun fragment que parles un poc així de plantes d'alguna poesia de Miquel Ferrar per això, per la relació que hi ha amb mon pare
I va ser, en certa manera, qui va despertar el sentit d'estimació a la llengua catalana que va tenir sempre mon pare. Ah, veus. I va iniciar un poc amb Miquel Ferrar. I va ser per això. Ton pare era d'aquí? Sí. Ta mare no. Ta mare no, però mon pare sí. Estava molt relacionat amb l'obra cultural baleà.
Mon pare. Perquè això de Roset... Això de Roset, això ja és català, i bé, és un llinatge que no és que sigui molt abundant, n'hi ha bastants per Igualada, mon mare era de Montblanc, i bé, és un llinatge catalano-provençal. Jo hi vaig viure, Montblanc.
Un poble medieval. Llavors, les cases es deien aferrades a la morada. No se veia la morada gairebé gens. Hi ha algun trosset. Cal que trosset, sí. Però han fet una gran reforma. Sí, sí. Durant molts anys han anat...
Han anat tomant a poc a poc les cases que tocaven la morada per deixar vista la morada i realment és espectacular. Vull viure a les cases de Sant Matías. Sí, sí, sí. Estan un poc allà boires, a les afores. A les afores. En el meu jardí, el cistus albidus que havia sembrat el meu homo es va morir l'any següent que ell...
Les flors semblaven de paper i a mi em servia de referent per aparcar el cotxe. No va aguantar l'estiu colorot sense la cura del seu amo. L'estapa blanca, que és etsistos albidus, no és un arbust de jardí, però ens agrada tenir-hi plantes nostres. Na Margalida m'ha ensenyat més coses de les plantes fent unes bones passatjades.
Què són aquestes passatjades, Margalida? Ja n'hem parlat d'una, li poden dir excursions botàniques, què són? Sí, sí, això va ser una idea un dia xerrant l'Anna Serra, precisament, va ser, i diu, ai, tu que és biòloga, podries fer, pintura podries fer alguna cosa, i dic, val, i doncs sí, podria, a mi sempre m'ha agradat les plantes i la botànica, i...
En aquell mateix any que vaig començar a fer això, és l'any que me vaig jubilar, i llavors tenia temps, l'any 22. I així va ser la primera passatjada, la vaig fer precisament en l'obra cultural de Marratxí, i vam anar a Vinibona,
I va venir amb Vicenç, no? Que a vegades ve per marratxir, també. Sí, sí, perquè ell hi va viure. Sí. Però no va venir. No ha vengut cap vegada amb les meves passatjades. Ell fa les seves. Ell fa moltes. Més famoses. Però a mi m'agraden molt perquè...
Trobem coses i aprenem molt. Sí, sí, perquè ajudar a conèixer un poc, diferenciar els arbusts i herbes i arbres, tot això és patrimoni cultural, és patrimoni natural i també és cultura.
i moltes vegades no se fa prou cas i la gent veu un arbre i res més un arbust i res més s'ha de diferenciar un poc els arbusts quins són els noms tradicionals populars també són guapos són interessants tot això és riquesa de llengua també que hi ha noms
Tradicionals i noms enllatint. Noms enllatint, sí. Aquest poema que ha recitat, que dic que tenia 36 espècies, de la flora balear, que són aquestes 36 espècies, que se troben pescamí. Sí, la majoria, ara m'afitçava, ara el sentia. Sí.
La majoria són espècies de, el que em dirien, borera de camí. Són herbes de borera de camí. Però algunes són de garriga. Per exemple, parla de mare sauva, per mi que ha mencionat, ceritja... Són més de garriga. Però la majoria de plantes que no mana són de borera de camí. Sí.
Són normals, vull dir que vas passejar per qualsevol camí i els ho pots veure fàcilment. En el primer àlbum, el volum 1, l'àlbum de les flores, la primera que trobam...
Qui n'ha de ser? El romaní. El romaní. El coneixen tots, no? Sí, sí, sí. El romaní. I com se diu el romaní en llatí? En llatí se diu sàlvia, sàlvia... És que ara, abans, abans se deia rosmarinos oficinalis. I de fa molt poc que s'ha canviat, sempre se fan revisions. Jo és que me va estranyar veure sàlvia. Estranya. Sí.
contínuament s'estan fent revisions de les espècies tant de plantes com d'animals. I qui fa aquestes revisions? Els experts, els estudiosos. Hi ha gent experta que se dediquen a revisar aquell gènere, aquella espècie, aquell grup.
I llavors veuen afinitats que no s'havien vist. Avui dia, amb tota la tècnica de l'ADN, s'ha pogut veure més bé, amb precisió, qui està aparentat amb qui, perquè el nom de les plantes surt, sobretot estan posats des d'un punt de vista de parentiu.
Clar, clar. I llavors, clar, es fan aquestes revisions, els experts, i diuen, ah, això que era rebants rosmarinos, ara és sàlvia. Sàlvia. Hem vist que estava emparentat amb les sàlvies i hem entengut el nom de l'espècie, el nom que tenia antigament com a gènere. Exacte. I és sàlvia rosmarinos. Ah, molt bé.
Però fins ara rosmarinos oficinalis, i oficinalis vol dir que era de la oficina d'espotecari, o sigui que és planta medicinal. I les plantes que tenen oficinalis de nom específic és perquè són plantes medicinals. I on és que posa oficinalis?
Abans. Abans ho posava. Ara ja no. Ara ja, com que han volgut algú de posar el gènere sàlvia, ara... Ja ha desaparegut. Ha desaparegut aquest nom específic d'oficinalis i ara és los marinos. Jo entenc que un ha sembrat en el jardí que van endur de la serra de tramuntana. Això, pintura, no està molt bé. No sé, està molt bé, però tu sempre m'ho dius. Quan anem a passejar,
han de deixar tot tal com està. Sí, sí. Ni un tros de clover de... De mandarina, exactament. Encara que digui que és biodegradable, cap d'una setmana, cap de 15 dies, allò encara hi és. Encara hi és. I a més, perquè han d'alterar els medi, vull dir, allò no forma part d'aquell ambient. Vull dir, allò d'alguna manera s'ha de degradar i allò provoca que proliferin més animals oportunistes que no interessa que hi siguin pintura. Per tant, s'ha de recollir tot.
Ja ho vaig dir, una excursió en Gaspar Valero, i no tothom s'ho va prendre bé. Ah, idò, és així. Però per això troc que està bé que ho diguem. Sí, sí, sí. No s'ha d'anar a alterar el medi. No. La pell de taronja no és pròpia d'una garriga. No, no, de cap manera. I això que diuen bé, un pell de plàtan, això. No, senyor. Imagina't, amb tota la gent que hi passa, també. Exactament. I llavors passes al cap de dos mesos, encara hi ha un terrestre de pell de taronja.
Idò, amb aquest, sempre amb el barall, amb el jardiner, perquè me'l vol açaquear, com si fos un arbús que vagi per amunt, per amunt, que creixi dret. I ell no hi vol créixer, s'estima més cercant terra.
Creus que és una varietat nostra, aquest? Sí, sí, sí. És un rosmarino, és un romaní. El que tenim per la serra és un romaní especial. És una superspècie pròpia d'aquí, de les Balears. És endèmica, la superspècie, o sigui, aquesta varietat aquesta. Aquesta varietat. I aquesta varietat és el palauí, varietat palauí. Palauí.
I ell és un arbustat que té tendència a ser rastrer, a anar més arrossegat per a terra. O sigui, les tiges no van dreta, sinó que van arrossegades per a terra. I clar, és especial. I això és el nom d'un farmacèutic. Sí, fa referència, o fa o no, a un potecari botànic
que era en Pere Palau i Ferrer. Palau i Ferrer, que era un senyor català que va venir a Mallorca, no me'n recordo massa bé per quina raó, va venir a viure aquí, va arrelar aquí i era un gran botànic també. I va estudiar espècies nostres. Sí, sí, sí. Té publicat un llibre de plantes medicinals de Mallorca Balears.
Va morir l'any que tu vas néixer. Sí. Coïcida. Això d'endèmica. Sí. Això a vegades no ho tenim ben clar nosaltres. Jo mateixa a vegades... Què vol dir endèmic? Endèmic. Que només n'hi ha aquí... Sí. Sí.
Vol dir que és una espècie endèmica d'un lloc quan no s'atrava en lloc més que en aquell lloc. I aquell lloc pot ser tot Mallorca, pot ser totes les Balears, pot ser la Mediterrània Occidental, vull dir que això no està...
ben especificat no, no pots dir perquè culpa només 100 km2 ja li direm endèmic no, no, no va per aquí la cosa però més que res són espècies d'àrea de distribució restringida val dir això
Vol dir que potser per la Mediterrània... Exacte, només n'hi ha pentura a Mallorca. Quan diuen és endèmica de Mallorca, vol dir que només n'hi ha a Mallorca. És endèmica d'Eivissa, o d'Eivissa i Formentida, pitiuses. Vol dir que no n'hi ha un lloc més que ses pitiuses. Però pot ser que sigui més ampli. Pot ser més ampli. De vegades hi ha algunes espècies que estan molt poc representades, però una àrea més ampla, però poc representada. Com una que es diu olivella, que surt per llibre,
que s'atrava amb poca representació, amb poca Andalusia, amb poca Sardenya, amb poca per la zona de Girona, i on més de tot el món està representat és a Mallorca, precisament. I se considera que és un endemisme de la Mediterrània Occidental.
I després tenim d'endemismes, hi ha moltes curiositats. Bé, a les Balears solen compartir endemismes bastant Mallorca i Menorca, comparteixen bastant, i en canvi compartim menys amb suspicions.
I nosaltres, a més, de vegades tenim algunes plantes que no només se troben Mallorca i Menorca en demismes, que també compartim en Còrcega i Sardenya. I prou. En el món només se trobarà Mallorca, Menorca, Sardenya i Còrcega. I això els diuen demismes tirrènics.
Tirrènics. Tirrènics, perquè de la mar Tirrena hi són aquests temismes, que n'hi ha alguns que tenim aquesta distribució. Sí. Sí, sí. Per exemple, la serrapa mosquera és un d'aquests que és endemisme tirrènic. I és curiós. I com és la serrapa mosquera?
És una rapa... Una rapa és una planta que fa com un... La floració fa com una espècie d'embut i la rapa mosquera es diu mosquera. Perquè hi entren. Perquè hi entren les mosques dins l'embut perquè aquesta fa olor de carn podrida. Veus?
I n'han trobat qualque vegada, quan t'han anat a passar. No, d'aquesta no l'hem trobada. Van trobar una altra rapa. Una altra rapa. Sí, és més corrent. El que diuen rapa, i prou. I aquesta l'han trobada. I aquesta van els insectes, però no fa olor així...
dolenta, en canvi serrapa mosquera sí, i és curiós és molt curiós i aquesta és tirrènica sí, aquesta se troba a Menorca, Mallorca, Còrcega Sardenya sí, sí, aquesta jo una vegada vaig anar a Còrcega casualment la vaig veure, dic quina casualitat perquè no és tan corrent tampoc i mira, vaig tenir la sort d'anar a l'època en què estava que hi havia aquesta tardor que és quan té la floració i jo a vegades t'he enviat fotos d'una orquídea sí
De Menorca. Aquella orquídea la vaig trobar... I ara no me'n recordo quina orquídea era. Sí, no me'n recordo tampoc. Jo tampoc no me'n recordo quina era. Sé que vaig fer una foto i te vaig dir... I vas dir... Ui, això és una orquídea. Allà... Amor. Amor era. Amor, amor. A sa...
on t'ha de ser moca, trobant de tot, s'esbassa, en Esgrau. Ah, sí, sí, en Esgrau, en Esgrau. Ja se m'havia oblidat. Sí, allà està, allà, per si hi ha un colom, també hi ha endemismes, allà per allà hi ha endemisme menorquí, que només és de Menorca, que és la femeniàcia rodriguezí. Ah. I fa...
de Femenies i de Rodríguez, que deu ser qui li van posar nom, i no té un nom comú aquest. Ai, no ho sé, és possible que sí. No me sé ara quin nom comú deu tenir. No en sé tant de noms comuns.
Va ser més en noms de ciència científica perquè són els pràctics. Clar, és qui en preu. En noms comuns a vegades donen lloc a confusions. Sí. Perquè cada poble té una manera diferent de dir... De dir-ho. A una mateixa planta i una bona riba és que no t'entens. Perquè estem, naltro li dintem, aquí, va llegar de timó, timó, no? Sí, sí, però a Mallorca no n'hi ha de manera natural, no surta, no en tenim. Ah, no?
Però a Menorca tampoc. No. No. Però el nom popular estem. El nom popular estem. Aquí també. Però a altres bandes els catalans diuen Farigola. Farigola, sí. I segons a on diuen Timó. Timó. I clar, és... La Farigola la fan servir per tot els catalans. Per tot.
És un remei... Per mal de panxa... Tots els mals s'apuren en farigola. Bullen farigola i t'ho prens i això serveix per tot. Quan tens la regla, quan no...
Quan estàs mal a ple, quan tens mal de panxa, tot. Quan fa temps que no vas anar al banyo, també. Sí, sí, és una herba miraculosa. També hi ha trobat clavell de penya, que dius que és l'únic clavell que és propi de les Balears i que només se troba a la península de Formentó. Aquest clavell, també dius endèmic,
i diu que està dins el catàleg balear d'espècies vegetals amenaçades i està catalogat com a vulnerable.
No ho sabia, que hi hagués un catàleg balear d'espècies vegetals amenaçades. Sí, la conselleria, això és qui ho fa, la conselleria, i ells tenen catàlegs d'espècies tant animals com vegetals. I té gent que hi treballa. Sí, sí, sí, i fan programes de recuperació, de protecció, vull dir que això està...
Vull dir, menys sort que tenim organismes oficials que se'n preocupen i que... Veig que sí. I defensen i que a vegades han fet programes d'èxit. No sempre va haver-hi, però hi ha hagut programes d'èxit de recuperació d'espècies. Idò, què t'ha paret si ho deixam ara aquí? Sentiran la cançó Solla, d'ana Maria del Mar Bonet...
que és com a curiosa perquè parla d'un... Bé, és un poema d'en Bartomeu, Rosselló Parcel. I xerra d'unes cuixes de marquesa i de la suor de les aixelles d'un vicari. Vinga, l'escoltam. Té un ambient d'estiu.
el cel prepara secrets, murmuris de mandarina i les riberes del vent.
esgarrien taronjades, jotes de vergers magent, damunt valls encoixinades, les fulles s'alçan frescor i aixequen ventalls de gràcies. Cortinatges de perfum,
Cortesies tremolades, l'oratge pinta perfils de caramel dins l'oratge. El cabell se m'ha esbullat i tenc l'ombra capgirada. El sucre de l'aire em fa pessicolles.
amb confitures de plom i xarops d'escarrit panse. Unes cuixes de marquesa em repassen l'espinada. Quan el satis torna gent, sembla que es faci de flama.
El vicari compareix amb un vas de llet glaçada, la suor de les aixelles li travessa la sota noia.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Tu, un moment, tot l'altre són les 9, menys un minut. Ja hem de començar. O et senten. O et senten. El crepuscle en 100 estals sona cada vespre, a les 9 del vespre, aquí a Bona Mediterrània. Sí, i en aquesta taula, l'estudio. I hi ha gent que ho sent més tard. I de matí, també. Jo mateix, com a fight. Encara te fight? Ja sé, un pic de tres mesos.
de dilluns a divendres a les 9 en directe, i l'endemà en diferit a les 7 des de matí. Molt bé.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. I d'on us haurem de fer d'Ona Mediterrània, oi?
Hem parlat al principi d'aquestes passatjades i voldria saber si en farem més de passatjades. Sí, sí, en farem més. Ara segurament aquest mes de març, que és el moment més bo per passejar, per anar a veure plantes, perquè quan estan més florides és ara el principi de la primavera,
i segurament ho farem algun dissabte, crec que segurament serà el dissabte 21 de març, en farem una de passatjada des de la Delegació de l'Obre Cultural de Palma. Molt bé. Sí, i llavors, el mes d'abril, en farem una altra de marratxí.
de Sobre Cultural de Marratxí i la farem per Territori de Marratxí. I també en farem una altra de Sobre Cultural de Puigpunyent. I per on anirem? Ho saps? Ja ho tens pensat? Sí, ho hem pensat. Havia pensat anar a Randa.
des del poble de Randa fins a Gràcia hi ha un caminet que va per mig d'una usina i anar a fer aquest ecosistema ecosistema usina i allà el trob que està prou bé perquè hi ha molta riquesa d'arbustos
Hi ha molt d'arbust, perquè moltes vegades els ausinars de serra està pelat. Tras les ausines i un arbust aquí, un arbust allà de sa, però poca cosa. I en canvi, aquests ausinars de més secs, que són més al sud, més secs, solen tenir molt d'arbust que són propis de Garriga. Hi ha com una mescla, un salopament d'arbustes de Garriga i d'usinar. A Puntura no hi ha tantes cabres.
Exactament, això. Ara pensava perquè tenim el Lillo aquí que mos parla a vegades de cabres. Sí senyors, sí senyors. Quan t'has dit tan pelat... Exactament, és molt pelat, està més pelat del que tocaria estar. Ja de natural, perquè és més ombrívol i per tant no hi passa tant el sol i no hi ha tant d'arbustat. Però està més pelat del que tocaria per culpa de les cabres.
I quan neix una, què passa? Se la mengen quan comencen i ja no... No se renova. I quan es diu que morin les usines vees, no sé què hi trobarem després, perquè no entenc com no se fa una política dràstica d'eliminació de cabres. És exigerat, que està fent molt de mal i els cabres mengen qualsevol...
Branca llenyosa. Una uvea menja herba, però les cabres es llenya. I n'hi ha moltíssimes i proliferen moltíssimes i és que no sé per què no se posa a control. I per això anem allà perquè hi ha aquesta usinada allà ric i no hi ha cabres. Veus? Sí senyor, és així.
I continuem parlant de les plantes, de les nostres illes, i n'hi ha una que és molt característica de Menorca, que et sou astre, no? Però també n'hi ha a Mallorca. Molt, molt, sí, sí. I s'olivera. S'olivera. Què passa en s'olivera? Bueno, primer hem de dir, et sou astre, vull dir... Bueno, vull dir, sí, sou astre, pentura et sabre més abundant...
de forma natural, que de forma natural se fa tant a Mallorca com a Menorca.
tampoc tenim molts arbres diferents. També s'escabres se'l mengen. També se'l mengen i tampoc tenim tanta diversitat d'arbres, però així com està canviant el clima cap a més càlid, se'lsina cada vegada pateix més i el suastre se troba a gust. I està, vull dir, és un arbre que prolifera molt, un sistema natural prolifera moltíssim i forma uns ullestràs i Menorca són realment...
interessants, els ullestrats, però de Mallorca també en tenim. I és un arbust que marca realment la zona de clima mediterrani. Es fa tota l'àrea mediterrània. És el més característic del Mediterrani com a arbre. És el més. Però aquest no és un endemisme. No, no, no. No és un endemisme. Però és una cosa curiosa. És una... Forma part de...
El nom científic de suastra és òlea Europea. El gènere òlea en el món on se troba més és a zones tropicals, de clima tropical. L'únic que hi ha a Europa és suastra. És l'únic representant d'aquest gènere a Europa és suastra.
I si anem a altres llocs del món, trobarem altres òlies, però a Europa no, només n'hi ha un, que és sudastre. I on s'adona bastant aquest gènere, on el trobem bastant, és a l'Àfrica, a l'Àfrica del Sud, a Sud-Àfrica. Ah, veus. I allà sí que hi ha diferents espècies del gènere òlia. És curiós. I hi ha, per exemple, una espècie que se diu òlia laurifòlia,
que fa una fusta que diuen que és la més dura del món. Suastre ja té una fusta molt dura. Sí, en feien guiatos. Sí, i els radis de rodes de carro. I les barreres de Menorca, també. I els mànecs de les eimes. Mànecs de les cávecs. I un parent seu, un parent de Suastre de Sud-àfrica, diuen la fusta més dura del món.
Però és curiós perquè és un arbre tan representatiu de la nostra zona mediterrània i és l'única espècie d'aquest gènere. Vull dir que no és un gènere que no és gens europeu, però és el que més molt representa. I té de bo a Sogastre que de molt antic, l'època dels fenicis i els grecs, tant uns com els altres, el van domesticar.
I d'aquí va sortir l'olivera, de la que han tret molt de profit. O sigui, ho van fer d'otsuastres d'aquí. Dotsuastres, sempre. Jo crec que havien estat importades les oliveres, no. La tècnica, tot això va ser importat. Això ho van ser ells que ens van ensenyar, nosaltres no en sabíem. No.
Per mi, que m'estic entès que a l'àpoca teleòtica importaven oli, perquè aquí no se sabien. No en sabien fer. I van ser ells qui ho van inventar i van copiar. Se va estendre per tot. I és això. Vull dir, una olivera no és més que un oastre empaltat.
Jo vaig anar a la Puglia i allà feien molta oli. De llum, però, oli per llums. I les portaven cap aquí. Sí, sí. N'altres n'importaven d'aquests. I després aquí ha estat molt important l'olivera a Mallorca i durant tots els segles que van venir després, una vegada van saber domesticar l'astra, va ser d'una gran importància.
I tenim varietat. La mallorquina és molt bona. Ara, aquests noms llatins. Hercule Iles. Iles Aquifolium. Hacer Granatense. Sembla que passà amb el rosari, no? Hora prenovis. Només mos falta dir. Hora prenovis. És una lletania, això. Per què tenen aquests noms tan estranys?
Quants noms? Bé, totes les plantes i animals. Vull dir, tots els biòlegs batien les plantes i animals amb noms llatins. Sí. I això va començar en el següe de 8, agafar aquesta manera de nominar plantes i animals, perquè era la llengua de cultura del llatí, i se va agafar el llatí. Si s'hagués d'inventar avui dia, serien en anglès, suposo. Ah, fous. Segurament. Sí.
Val més així de molt, perquè si no mos impediran. I vàrem pensar una manera universal d'anomenar plantes animals, i va ser amb dos noms llatins. I així no hi ha confusions. Si un senyor del Japó li dius ole europea i és un botànic, sabrà de què estan parlant. I si li dius oastre, aquell senyor del Japó no tindrà ni idea. Clar.
I és per això, vull dir que és un llenguatge universal i la llengua de cultura del llavor del segle XVIII va ser el llatí i així va ser. I mira, això mos ha favorit, tant mos ha anat que fos el llatí. El pagès, deia el meu amo, té molt d'anemics, però els vots i les garrigues també, ja n'han dit un i n'hi ha més d'anemics.
Sí, hi ha molts d'insectes, molts d'insectes que ataquen les plantes. Per exemple, hi ha un petit insecte que li diuen tomicus, que mata el pi. Se fica dins els vasos conductors de saba. Després hi ha esbanyarriquer, que és un insecte que també roba... I està ja com a protegit esbanyarriquer? Està protegit.
però en el cas de Mallorca està protegida a nivell europeu. A nivell europeu, jo sabia que a nivell europeu estigui protegit. En canvi, aquí per nosaltres és una plaga. És una plaga. I les ozines, si una ozina va estar forta i va bona perquè té prou aigua i nutrients, no l'hi afectarà. Però quan les ozines pateixen, només els falta llavors atac de... És un animal que se posa darrere, quan és aquí, s'amaga darrere.
Sí. Després fa els seus... I fa els seus canals. Sí.
Podran revertir la situació climàtica perquè visquin més bé? Ho veig bastant difícil, això. Ho veig bastant difícil. Vull dir que ens haurem d'adaptar a la nova situació, al canvi. Jo crec que ja ha arribat l'hora perquè tenim una cançó darrere, de Comunitat d'Armós, i recordar que tal dia com ahir, va fer 100 anys, que morien Joan Alcover i Mas Pons,
No podien despedir millor el programa que escoltant Relíquia. Relíquia és un poema que la majoria de gent d'aquesta època, de l'època abans passat nostres, sabia recitar de memòria. Vaja. Això m'han dit. Sí. Sí, sí. Ningú sap com era que l'esponera de l'or senyorível, fent-lo més ombrivel, creixia la rama d'antiga olivera.
Arbre centenari amorós pontava la soca torsuda perquè sense ajuda pogués impujar-hi. Ell mos parla d'una olivera, a Menorca hagués estat un oastre, segurament.
i al costat de camp meva hi creixia un oastre que es veí regava en gran afany. I jo li deia que l'arbre no rolaria si regava tant. I així que es va fer realitat el meu pronòstic perquè amb una tramuntanada l'arbre va caure sobre el meu portal.
na Margalida ens diu que és l'arbre més representatiu de les Illes Balears, però és a Menorca on adquireix el Mat Sim Domini. Un plaer haver conversat amb tu, moltes gràcies per haver vingut i donar categoria a aquest programa. Moltes gràcies. És que sabem molt pot de les plantes i us recomanem que compreu l'àlbum, els dos àlbums, en dibuixos magnífics d'en Vicenç Sastre.
Gràcies per haver-ho escoltat, jubilats per Mallorca amb aquest programa. Farem una sortida, la de març seran esvaluades, ja us informarem, jo crec que ja us hem informat. I la de l'altre dia, de dimarts passat, va ser preciosa la catedral,
El que passa és que esteia plena com un ou de turistes, segurament creueristes, no ho sé, però en Miquel m'ho va explicar molt bé. I, clar, no tinguérem temps de visitar el Museu Diocesà entre tanta gent. Un altre dia ho serà.
Gràcies, Maria Oliver, per ser aquí. Un dia que no et toca. Vinga, fins pres. Si heu feliços tots, us deixem en Maria del Mar Bonet i que mos canta relíquia un poema d'en Joan Alcobé. De l'aigua sentíem la música dolça
Dintre la piscina guaitàvem els peixos, collíem poncelles caçàvem bestioles i ens vèiem els queixos muntant a la branca de la setzeroa.
Ningú sap com era que entre l'esponera de l'hora senyor i valfer l'home és un brifol. Creixia la rama d'antiga olivera
Arbre centenari, amor o espontada, la soca torçuda, perquè sense ajuda poguéssim pujar-hi. El forc de la branca, senyora i majora,
penjàvem la corda de l'engronçadora i venta qui venta, folgàvem i ràvem fins que a la vesprada la llum es feia de l'hora roenta, de l'hora encantada.
Somni semblaria al temps que ha volat de la vida mia, sense les ferides que el cor ha deixat, sense les ferides que es tornan a obrir.
Quan veig que no vessa ni canta ni plora la fond del jardí.
30 anys de ma vida volaren de pressa i encara no manca penja de la branca. Un tros de la cor
de l'engroncadora com trista penyora d'espulla podrida d'un món esbocat. Fauna mutilat, brolla d'oixos,
Gratid de sola.
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk... Música experimental, new wave, musiquem... Escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 a 11 de la nit, a Ona Mediterrània.